Montilla President!

Avui a les dotze de la nit acaba la campanya electoral. Demà, jornada de reflexió. I dimecres, el dia de la veritat. Han estat dies molt intensos d’esperances i temors compartits. Arribo al final convençut que obtindrem uns magnífics resultats i que José Montilla serà el proper President de la Generalitat. Les enquestes, tan contradictòries, no ens han servit de gaire per fer-nos una idea del que passarà. El meu convenciment es basa en el que em diu la gent que aquests darrers dies de campanya està al carrer repartint paperetes i fent el porta a porta. S’ha anat obrint camí la idea que el que més convé a Catalunya és tenir un President al servei dels catalans i les catalanes, compromès amb les polítiques econòmiques i de suport a les famílies que asseguren alhora prosperitat i justícia social, que posi el nou Estatut al servei de la gent. Un President treballador, que no es cregui més que ningú, que s’hagi obert camí amb el seu esforç, que s’hagi compromès des de ben jove amb els ideals democràtics i catalanistes, que practiqui la col·laboració entre institucions, que vulgui sumar, capaç de liderar una nova etapa d’entesa amb l’Espanya plural que impulsa Zapatero, conscient que el nostre futur es juga a Europa i en la nostre capacitat de promoure un nou ordre internacional més just i democràtic. Tenim aquest president, es diu José Montilla. Va néixer a Iznájar (Còrdova). De ben jove va decidir ser català i posar-se al servei dels seus conciutadans. Va transformar Cornellà en una ciutat moderna i creadora d’oportunitats. Va ser President de la Diputació de Barcelona i Ministre d’Indústria, Turisme i Comerç. Ha demostrat sobradament la seva vàlua. I al llarg de la campanya ha anat adquirint compromisos ben concrets que apunten a una nova ambició col·lectiva: llibres de text gratuïts en quatre anys, audiòfons i ulleres gratuïts per la gent gran amb pocs recursos, assistència dental gratuïta pels nens, que el metro no tanqui els dissabtes ni les vigílies de festiu, abaratir el transport públic pels joves i els estudiants, impulsar les infraestructures i el subministrament energètic que assegurin el nostre progrés econòmic, apostar per les energies renovables, incorporar 60 nous barris al programa de rehabilitació integral de la llei de barris del govern Maragall, construir 50.000 habitatges de protecció oficial (25.000 de compra i 25.000 de lloguer), millorar els serveis públics de sanitat i educació, promoure 15.000 places d’escola bressol, augmentar l’atenció domiciliària a la gent gran, els malalts i els discapacitats que ho necessitin. I tot això, mantenint l’objectiu del dèficit zero per al 2007 i assegurant la prosperitat econòmica ajudant les empreses i els emprenedors. El programa de Montilla és assegurar el millor futur per a Catalunya i la seva gent. I votar Montilla és assegurar la derrota de CiU, és garantir que Catalunya no torni enrere. Avui us recomano la lectura dels retrats de Montilla fets per Gemma Lienas a El Punt i Silvia Hinojosa a La Vanguardia, l’article del Conde de Sert també a La Vanguardia, i l’entrevista que li fan a l’Avui, Vicent Sanchís i Sandra Arenas. Així mateix, podeu mirar l’entrevista a Antoni Castells a Nou Cicle TV, el segon capítol de l’animació que explica els 1000 dies de govern Maragall preparada per Ciutadans pel canvi, L’Escàner número 4 (la segona part de la crítica al document d’Artur Mas signat davant notari), i les adhesions recollides per les plataformes President Montilla i Més progrés, més socialisme.

Mas desbarra

Si ahir deia que Mas havia perdut els papers, avui hauria de dir que s’ha begut l’enteniment. Com s’expliquen sinó les seves declaracions dient que si Montilla és candidat és gràcies a les polítiques d’integració de CiU? Si Montilla és candidat és perquè és un ciutadà de Catalunya (com diuen la Constitució i l’Estatut d’ara i el d’abans) i un partit li ha fet confiança. Mas sembla oblidar que Montilla ja estava compromès políticament en el combat contra la dictadura (a diferència d’ell, que inclús va dir que la gran manifestació per l’Estatut del 1977 al Passeig de Gràcia se la va mirar des d’un balcó...) Mas sembla oblidar que Montilla ja era Tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de Sant Joan Despí el 1979, quan CiU encara no estava al Govern. O, el que és pitjor, és que Mas pensa que el fet que catalans nascuts fora de Catalunya accedeixin a càrrecs públics és una concessió que se’ls fa, una gràcia que han d’agrair a nacionalistes com ell? Im-presentable!

Els nervis de Mas el van trair ahir i abans d’ahir. No vull ni pensar com estarà la nit del dia 1, quan Montilla, com avui Lula al Brasil, guanyi les eleccions.

Avui tenim molta teca per llegir: les entrevistes a José Montilla publicades per El País i El Periódico, el retrat del candidat socialista fet per Arturo San Agustín o l’article de Gemma Lienas optant per Montilla per “intuïció femenina”.

Capítol apart mereix l’article d’Ernest Maragall contestant un article de Jordi Pujol publicat a La Vanguardia. L’Ernest hauria volgut respondre a les mateixes pàgines però ho ha hagut de fer a El País...

Tampoc no us hauríeu de perdre l’article signat conjuntament per les meves amigues Anna Terrón i Elena Valenciano sobre les polítiques europees d’immigració.

Acabo. Avui Montilla va a Badalona i Tortosa. Demà tanquem la campanya al Palau Blaugrana. Podeu seguir aquests actes i altres notícies al web del PSC, al web del candidat i també per la WebTV.



Perles del programa Polònia del 26 d'octubre de 2006, a càrrec de Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- En Duran fent de Mr. Proper del Mas com a part del seu paquet de promeses electorals a Toni Soler: un xec per comprar-se roba, un plató més gran al Fòrum... sort que el Soler diu que se'l creu igual que quan Acebes parla de l'11-M.
- Mas de negre i groc, terrrrible, diu que "són coses de Sala i Martín". (Vosaltres sabeu com acaba El zoo d'en Pitus? La resposta, més avall.)
- Acebes, Rajoy i Espe tronxant-se amb les trucades-trampa de Bono fent veure que accepta l'alcaldia de Madrid.... "no me reía tanto desde lo de Luis Roldán en calzoncillos".... i li acaben dient "en nuestra mesa no te faltará nunca un plato".
- El segrest d'un autocar d'avis per omplir el míting... primer Mas i Duran i després la Consellera Tura amb els Mossos.... la iaia crida "que no ens portareu a Benidorm?"
- Mas altre cop amb Toni Soler [molt Mas, no?], queixant-se "què hi pinta el Montilla en un programa d'humor?" Per contradir-lo, Montilla rebusca en els seus orígens andalusos el "grazejo" perdut... quillo!
- Mas, pobra imitació del gran Dr. House, donant i treient punts a un immigrant malalt, que parla un català molt millor que els ajudants del Dr. Mas. Per fi sabem que el El zoo d'en Pitus acaba, evidentment, en "s".
- La fotocopiadora Adrià&Rusqui de panellets (que no es fan amb "pan" i "llet"). No us heu sentit identificats amb el gran problema: com enganxar els maleïts pinyons??
- El pànic al Mercat. Venedors i compradors amagats davant l'amenaça de les visites electorals. Quan aconsegueixen esquivar Mas, encara els queda Montilla!
- El monòleg del President, que no ha entès el gag de l'Acebes... ni l'original... "en comptes d'aigua tot ell sembla un gin-tonic" [...] "No sé a qui votar.... fa 3 anys, la Diana, que era molt del PSC, no em va deixar votar al Partit Antitaurí... i m'hagués anat bé, eh, perquè en aquest tripartit hi ha hagut moltes banyes" ;)

EL PITJOR
- La publicitat (en)coberta dels Mojinos Escozíos.... aviat ens col·locaran també els politonos?

EL MILLOR
- La versió Acebes-Bruce Lee d'un conegut anunci de cotxes... i per als freakies que ens agraden aquestes coses, transcric les seves paraules:

VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.

VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'acid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.

No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.

LA PICADA D'ULLET
- El Notari que segueix tothora a Mas certificant les seves paraules diu que la broma li sortirà "com sempre, el 3%".

KA FORT
- Franco, tan políticament incorrecte com sempre, diu que no entén tant de soroll en la campanya, que "para tomar el poder hay que ser más discreto", i que ell es va desfer de l'oposició "unos muertos, otros en la cárcel, otros en el exilio por propia voluntad..."

SURREALISTA
- No he entès perquè Montilla ha de portar amb ell un hipnotitzador per el porta a porta (per adormir el personal?).... no seria millor que seguís fent-se acompanyar per la Manuela?

INQUIETANT
- Puigcercós amb el trepant (el taladro, per entendre'ns) i en Carod afaitant-se... "no hauríem de començar a pensar amb qui pactem? Ho fem com l'altra vegada, a cara o creu?" Descartat el mètode, les alternatives són pedra, paper i tisores, o, encara pitjor, un duel amb pistoles de fogueig (no us va semblar que Puigcercós feia cara de voler carregar-se Carod, de debò?)

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Enquesta sobre els possibles pactes electorals: 12 % Sociovergència (PSC-CiU), 21% Pepesquerra (PP-ERC), 60% Inisociopopuesquerrovergència (govern d'unitat), 32% Tiranosaura (ICV), 1% Mamón (Mas-Montilla)
- Sembla que als socialistes sempre se'ls cau... el carmel. (nois!!!!) - Avui la notícia és que Renfe funciona amb normalitat total: endarreriments, trens atapeïts, etc.
- Crec que sobro, per tant, m'obro.



ZONA WEB núm. 58 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.prensagratuita.org/

La força i repercussió de la premsa gratuïta és una realitat que viu el seu millor moment. Els passats 25, 26 i 27 d’octubre han tingut lloc a Barcelona les II Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta, amb participants d’arreu del món. Catalunya, on tres de cada quatre ciutadans llegeixen aquest tipus de premsa, exemplifica un cas únic a Europa, ja que “no s’ha pogut localitzar una revolució com la que està experimentant la premsa gratuïta comarcal de Catalunya” en paraules del president de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (ACPG), Mateu Ros. En el web de l’Associació podeu accedir a les més de 80 capçaleres associades, que sumen una tirada conjunta de 2,8 milions d’exemplars . Aquest tipus de premsa, junt amb els blogs, ha estat un dels mitjans amb major creixement i impacte entre els ciutadans. Uns s’alimenten dels altres i viceversa. El diari gratuït 20minutos, des de la seva versió online, impulsa els Premis 20Blogs, referents en la bloguesfera hispana i que, en la seva última edició, van comptar amb la presència de més de 500 bloggers.

I, des de la bloguesfera, es creen serveis com BlogBurst (als EE.UU.) un portal que fa d’intermediari i distribuïdor per a que els blogs puguin oferir i vendre els seus continguts a mitjans de comunicació com els diaris The Washington Post, The San Francisco Chronicle o The San Antonio Express. Una iniciativa que aposta per la oferta de continguts especialitzats en alguns temes específics. Per consultar la premsa digital, tant d’Espanya com d’altres països, podeu anar a: Prensa Escrita.com.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, presentar-vos una nova iniciativa: Política TV, que es presenta com el primer canal de vídeos dedicats exclusivament a la política. Vídeo i referències multimèdia que inclouen des de documentals històrics, entrevistes, humor, publicitat electoral, accions de diferents partits fins a les iniciatives multimèdia més destacades del moment a la Xarxa, sempre amb una clara vinculació a l’àmbit de la política. També ofereix a l’usuari la possibilitat de pujar documents, enviar, comentar i votar els vídeos més interessants.

Mas perd els papers

Avui escric el diari a Tarragona. He assistit al gran acte electoral celebrat al Camp de Mart, omplert de gom a gom per 1.800 persones. Hi han intervingut Pep Fèlix Ballesteros (el nostre candidat a Alcalde), Xavier Sabaté (Conseller de Governació i cap de llista de la demarcació de Tarragona), José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero. L’acte ha estat d’allò més bé, amb intervencions que han aixecat l’entusiasme de la gent i la sensació que l’onada socialista va creixent i s’imposarà el proper dia 1 de novembre.

Ahir es va produir una altra novetat en la campanya dels nostres adversaris. Recordeu que primer va ser Jaume Matas el que va anunciar la gran complicitat CiU-PP? Deia Matas que com el PP no és alternativa de govern, ells donarien suport a un govern de CiU. Ho va fer en una entrevista a La Vanguardia. Després va ser Pedro J. Ramírez qui va afirmar sense embuts la seva preferència per Artur Mas. Doncs ahir, segons la lògica de “no hay dos sin tres”, va ser Aleix Vidal-Quadras el que es va pronunciar per un acord entre PP i CiU en unes declaracions recollides per l’agència EFE. Per cert, l‘Ajuntament de Tarragona està governat per l’aliança CiU-PP.

Mentrestant, un Artur Mas visiblement nerviós afegia a la seva prepotència habitual una deriva autoritària, amenaçant amb una “ferida social” si CiU obtingués més escons i no governés, i va dubtar de la legitimitat democràtic d’un govern format en aquestes condicions. És a dir, un cop més, ha posat en dubte la legitimitat de l’actual Govern de la Generalitat i, com ahir mateix ja subratllava José Zaragoza, semblava seguir l’estela d’Andrés Manuel López Obrador, candidat frustrat a la Presidència de Mèxic, intentant desconèixer les normes del sistema polític i electoral. Segons Mas serien ilegítims els governs de Galícia o Suècia. O ho serien també els governs municipals de Cerdanyola del Vallès, Molins de Rei o Esparreguera. Sembla mentida que els que han bloquejat durant 25 anys l’aprovació de la llei electoral catalana, ara pretenguin canviar el sistema polític català que passaria de ser un sistema parlamentari a un sistema presidencial. Llegiu l’article de Ferran Gallego sobre aquesta polèmica.

Avui Mas s’ha fotografiat amb Joan Laporta, President del F.C. Barcelona. El Barça ha hagut d’aclarir després que la foto no implica suport polític o electoral. L’obsessió de Mas per les fotos comença a ser malaltissa.

També a El Periódico de Catalunya, el Conseller d’Ensenyament i candidat del PSC a la circumscripció de Girona, Joan Manuel del Pozo, escriu un interessant article sobre la situació de l’ensenyament a Catalunya.

Aquesta tarda míting a Cornellà. No hi faltaré. Recordo amb afecte la meva tasca de regidor quan Montilla em va oferir ser portaveu del Grup Municipal Socialista d’aquella ciutat. La feina feta per Montilla a l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, l’avalen sobradament com a gestor rigorós i progressista. Els que vulguin un govern progressista i seriós i la derrota de CiU, han de votar socialista, l’única garantia d’assolir aquests objectius. Montilla President!

Accelerant a la recta final

Ahir José Montilla va participar en els dinars-col·loqui de Tribuna Barcelona. Segons els organitzadors l’assistència va assolir un màxim històric, 641 persones. No us perdeu l’important intervenció de Montilla en aquest acte.

També ahir mateix es va presentar el Manifest Electoral de la candidatura de Montilla, que constitueix un resum del programa electoral vertebrat al voltant de vuit eixos d’acció prioritària. En aquest acte, al costat de Montilla, van intervenir els Consellers i Conselleres, Tura, Geli, Nadal, Del Pozo, Carnés, i el President Maragall. Aquí podeu descarregar-vos el Manifest.

Ahir, El Mundo publicava una entrevista amb José Zaragoza, director de la campanya de José Montilla. Zaragoza s’explicava amb contundència: “La nostra arma secreta ha estat David Madí”.

Algú ha decidit replicar el DVD prepotent de CiU amb un simpàtic vídeo a You Tube.

Avui recomano llegir els articles de Josep Pernau sobre Montilla i de Vicenç Navarro denunciant l’agressivitat de la dreta.

Enfilant la recta final de la campanya és el moment de guanyar l’esprint. Tenim el millor candidat, el millor equip i el millor programa. Som els únics que podem assegurar la derrota de CiU i construir la Catalunya social amb una economia dinàmica i un estat del benestar més potent. Votar PSC és assegurar un govern progressista i seriós. No s’hi val a badar!

Un Pulsómetro d'infart

La darrera enquesta realitzada i coneguda públicament és el Pulsómetro de la Cadena SER. No us la podeu perdre perquè assenyala uns resultats d’infart. Intenció de vot decidit: CiU, 30,5%; PSC, 30%; ERC, 13%; PP, 10%; ICV-EUiA, 10%. Estimació d’escons: CiU, 43-47 (-3/+1 sobre els escons 2003); PSC, 42-43 (=/+1); ERC, 19-22 (-4/-1); PP, 13-14 (-2/-1); ICV-EUiA, 13-14 (+4/+5). Del Pulsómetro se’n deriven també unes altres dades ben significatives. Preferència com a President: Artur Mas, 27,4%; José Montilla, 27,2%. Preferència de partit guanyador: CiU, 26,6%; PSC, 28,3%. Opinió sobre el DVD de l’equip Mas-Madí: 60,2% desaprova. Opinió sobre la visita a cal notari d’Artur Mas: 56% desaprova. Opinió sobre la proposta d’Artur Mas de crear un carnet per punts pels immigrants: 59,1% desaprova. El 47% rebutja que hagi arribat ja l’hora que CiU torni al govern davant del 39% que ho considera convenient.

Avui s’ha conegut també l’enquesta de La Vanguardia, molt en línia amb l’anterior enquesta de l’Instituto Noxa publicada per aquest mitjà el 15 d’octubre. Els seus titulars són: “Mas encara la recta final con 5,6 puntos sobre Montilla”. “Mas sigue por delante de Montilla aunque desciende en valoración y preferencias”. “La del PSC es la única campaña que consigue aprobar”. Com sempre resulta de gran interès llegir l’anàlisi fet pel director de l’Instituto Noxa, Julián Santamaría.

Com ja vaig avançar, ahir es va conèixer l’enquesta del Centro de Investigaciones Sociológicas, feta abans de començar la campanya i que, com vaig anticipar, oferia resultats molt semblants a les altres enquestes fetes en aquell moment. Però vista de prop, l’enquesta del CIS, dóna algun resultat molt esperançador: en vot directe el PSC està per davant de CiU, 21,9% versus 21,6%, i entre els indecisos hi ha més simpatia envers el PSC que envers CiU, 13,3% versus 11,2%. En vot+simpatia el resultat és: PSC, 26,5%; CiU, 25,5%. El 43,1% aprova la gestió del Govern de la Generalitat i el 38,3% la desaprova.

Vistes totes les enquestes, el repte dels propers dies és clar: mobilitzar l’electorat progressista i deixar ben clar que sols el vot al PSC assegura la derrota de CiU.

Els arguments positius de la campanya segueixen estant en boca del candidat socialista. Aquí trobareu la seva intervenció davant 800 sindicalistes i davant el món de l’esport català.

També els amics de Ciutadans pel Canvi estan en campanya. Aquí hi trobareu una animació que resumeix els 1000 dies de govern Maragall.

Pedro Jota irromp a la campanya

Ahir la sorpresa de la campanya la va protagonitzar Pedro J. Ramírez quan, en el decurs d’una programa a la cadena Cuatro va declarar les seves preferències favorables a Artur Mas. Que el director del diari més bel·ligerant contra el nou Estatut i contra la promoció de la llengua catalana que desenvolupa la Generalitat declari el seu suport a Artur Mas no deixa de ser una gran sorpresa. Més si tenim en compte que El Mundo està desplaçant l’ABC com a diari de referència del Partido Popular. Les preferències de Pedro J. Ramírez en aquestes eleccions al Parlament són, doncs, especialment significatives. Com diu el refrany castellà “Dime con quién andas y té diré quién eres”.

Sé que vaig comprometre’m a no parlar més del debat a TV3. Però hi havia un tema que va quedar pendent. Recordeu que José Montilla va retreure a Artur Mas la seva mala gestió com a Conseller en cap i com a Conseller d’Economia i Finances en haver deixat el dèficit de la Generalitat a 1.177 milions d’euros segons dades de la Sindicatura de Comptes? Recordeu que Artur Mas per intentar rebatre les xifres va exhibir un fulletó del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat segons el qual la Generalitat hauria obtingut un superàvit de 284 milions d’euros? Doncs bé, Artur Mas va oblidar de dir que en el mateix fulletó que exhibia amb la seva prepotència habitual, quatre pagines després de la pàgina 21 en la que figurava la xifra de 284 milions d’euros, s’hi afegien els ajustaments que corresponen al sistema de comptabilitat europeu SEC-95 i la despesa desplaçada en el temps, que portaven el dèficit a la xifra de 1.177 milions d’euros que havia donat Montilla. Als mentiders se’ls atrapa de seguida.

Ahir es van produir dos actes ben significatius. Un dinar de José Montilla, Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero amb 1.200 empresaris a un hotel de Barcelona i un acte organitzat per Nou Cicle en suport a José Montilla, amb intervencions de Rosa Maria Puig Serra, Raimon Obiols i Antoni Castells. Aquí trobareu el discurs de José Montilla en el dinar amb empresaris i la intervenció del candidat socialista en l’acte organitzat per Nou Cicle. En el decurs d’aquest acte, Raimon Obiols va presentar la Declaració de Nou Cicle davant les eleccions al Parlament de Catalunya. És un important document d’obligada lectura.

David Miró al diari AVUI subratlla en una article la campanya agressiva de CiU, assenyalant a David Madí com a aprenent de Karl Rove, gurú electoral de George Bush, sempre envoltat d’escàndols.

Avui es donarà a conèixer l’enquesta preelectoral del Centro de Investigaciones Sociológicas. No en tinc encara els detalls, però sí que convé que sabeu que és una enquesta realitzada abans de començar la campanya electoral. I que donarà uns resultats semblants a les enquestes d’aleshores. Recordem que La Vanguardia i El Periódico feien llavors estimacions de vot que assenyalaven un avantatge de CiU de cinc o sis punts sobre el PSC. Ahir mateix El Periódico deia que aquesta distància s’havia reduït a la meitat.

El pas de l'equador

Avui, enquesta de GESOP a El Periódico de Catalunya. Ras i curt, CiU encara va per davant però la distancia amb el PSC s’escurça de forma molt significativa. Si les enquestes de GESOP de setembre i de l’11 d’octubre assenyalaven una distància de cinc punts entre CiU i PSC, la publicada avui redueix aquesta distància a 3 punts. Això mateix passa amb les preferències entre Artur Mas i José Montilla. El setembre la distància era de 14,7 punts, l’11 d’octubre era de 9,5 punts i avui és de 6,5 punts. Les dades de l’enquesta són les següents: Intenció directa de vot: CiU, 23,6%; PSC, 24,7%; ERC, 11,4%; PP, 4,1%; ICV-EUiA, 8,2%. Estimació de vot: CiU, 32%; PSC, 29%; ERC, 13,2%; PP, 11,3%; ICV-EUiA, 10,5%. L’atribució d’escons és la següent: CiU, 47-49; PSC, 39-41; ERC, 19-20; PP, 14-15; ICV-EUiA, 12-13. No us perdeu els anàlisis d’Angels Pont, directora de GESOP, i de Joan Tapia.

Sembla evident que la campanya prepotent de David Madí, en subratllar la vessant més antipàtica i arrogant d’Artur Mas, està perjudicant seriosament les possibilitats de CiU. Ja fa bé Duran Lleida quan insisteix una i altra vegada en les reunions internes de CiU en la necessitat d’humilitat i no donar per feta una victòria que és encara lluny. De fet, cada dia està més lluny.

És especialment important que el nostre missatge arribi a tots els racons de Catalunya: votar Montilla és assegurar un govern progressista i seriós, és assegurar que Catalunya no torni enrere.

Avui us recomano la lectura de la crònica de Jordi García-Soler a El Plural.com, una visita a la zona de Vídeos del lloc web del PSC i la lectura de la primera part de l’anàlisi dels compromisos de Mas continguda a L’escàner – número 3.

Sols el vot al PSC garanteix un govern progressista

Crec que el primer cap de setmana de la campanya ha marcat un tombant decisiu. L’agressiva campanya de CiU se’ls ha girat en contra, en posar de relleu la vessant més antipàtica i prepotent d’Artur Mas. És probable que la xuleria de l’equip Mas-Madí sigui el factor que més mobilitza l’electorat progressista. Com és possible deixar que et porti la campanya un senyor que es dedica a amenaçar al Director de TV3? (“només li queden tres Telenotícies”, Madí dixit). Aquesta prepotència allunya també una part de l’electorat tradicional de CiU, que rebutja la política destructiva de l’equip de Mas. No contents amb el DVD, ara utilitzen caricatures dels seus adversaris per a criticar-los en els seus anuncis de premsa. Després van dient que tothom està contra ells, quan ells han desqualificat a tort i dret fins a quedar definitivament aïllats.

Molts comentaristes segueixen fent-se ressò del debat a TV3. Jo prometo no fer-ho més, acceptant definitivament la doctrina del mestre Ferran Monegal. Espero complir perquè també havia pensat no parlar més d’escenaris post-electorals i de pactes, però la lectura de l’article d’avui de Joan Tapia a El Periódico em fa desdir-me.

No us perdeu l’entrevista a Jordi Petit publicada avui pel diari El Mundo.

Avui, novament, José Montilla fa una crida al vot massiu a les candidatures socialistes. Aquí teniu un fragment de la seva intervenció:

En aquesta campanya, Votar socialista val per dos. Garanteix un govern d’esquerres i garanteix un govern sòlid.

Jo demano als votants d’esquerres que garanteixin amb el seu vot un govern progressista votant PSC

Perquè Catalunya es juga molt el proper dia 1. Es juga el model de país. Es juga fer un país per a la gent mirant al futur o un país que mira les essències, que mira al passat.

Ens juguem tenir un govern de dretes, arrogant i que només pensa en la seva imatge, o un govern d’esquerres dialogant que només pensa en la gent del país.

Jo demano a tots els catalans i totes les catalanes que no volen tornar enrera, a tots i totes que volen que el proper dia 1 un socialista sigui al capdavant de la Generalitat que votin. Que votin massivament les llistes socialistes.

Demano un vot massiu a les llistes del PSC, perquè votar PSC es votar dos cops. El vot socialista en té un doble valor.

Perquè el vot socialista és la garantia d’un govern progressista i al mateix temps és la garantia d’un govern sòlid, solvent, seriós i amb projecte de futur.

Demano un vot massiu a les llistes socialistes perquè només amb una ample victòria podrem governar amb les menys hipoteques possibles. Només amb una ample victòria socialista tindrem garantia de tenir
· un govern que governa,
· un govern que tirarà endavant projectes ambiciosos de país,
· un govern que tindrà la solidesa suficient per afrontar els reptes que tenim com a país,
· i un govern que podrà treballar amb eficàcia per a la gent del país.

Catalunya es mereix un gran futur. I aquest gran futur no es pot permetre perdre ni un sol vot dels que no volen tornar enrera, dels que no volen un govern arrogant, prepotent on la insídia, la mentida i la manipulació siguin la seva forma d’acció política.

Demano a tots els votants de CiU que estan farts de la supèrbia del senyor Mas, que estan farts d’una forma de fer política que està molt lluny de la gent del país, que ens facin costat. Que votin socialista com a garantia de fer una política diferent.

I demano als votants de l’esquerra plural de Catalunya que també ens facin costat. Perquè només una ample victòria socialista és la garantia de tenir un govern progressista a Catalunya. Només una ample victòria socialista és la garantia de tirar endavant les polítiques socials properes a la gent. Els demano que amb el seu vot garanteixin un govern progressista votant PSC.

Tenim la victòria a tocar de dits

Com al llarg de la campanya actualitzo el Diari cada dia, avui diumenge el trobareu més breu que en setmanes anteriors. Però, com cada diumenge, hi trobareu les seccions de Polònia i ZonaWeb+ZonaVídeo.

Avui encara fa rebombori el debat de TV3 de divendres. Es confirma la impressió inicial: la prepotència i l’arrogància de Mas el van fer perdre el debat. Tota la campanya de CiU traspua una supèrbia que és rebutjada per una majoria dels catalans i les catalanes i se’ls està girant en contra. Sobre l’actitud de Mas podeu llegir l’intel·ligent article d’Antoni Puigverd.

Del debat també se’n segueix parlant perquè Montilla va revelar els contactes secrets de Mas amb la cúpula del PP al Parc de Doñana. Sobre això podeu llegir l’article d’Enric Hernández a El Periódico de Catalunya.

La protagonista de la campanya de José Montilla és avui Anna Hernández. Podeu llegir les interessants entrevistes que li fan Joana Bonet a La Vanguardia i Olga Merino a El Periódico de Catalunya.

Però avui destaca per sobre de tot l’enquesta de l’Instituto Opina publicada per El País. Tot i que s’ha de llegir sencera, us en destaco algunes de les dades més significatives.

Estimació de vot: CiU, 30% (el 2003, 30.9%); PSC, 30% (el 2003, 31.2%); ERC, 13% (el 2003, 16.4%); PP, 10.5% (el 2003, 11.9%); ICV-EUiA, 10.5% (el 2003, 7.3%).

Escons: CiU, 45 (-1); PSC, 42-43 (=/+1); ERC, 20 (-3); PP, 14 (-1); ICV-EUiA, 13-14 (+4/+5).

Valoració dels candidats: Mas, 5.25; Montilla, 5.01; Carod, 4.14; Piqué, 3.49; Saura, 5.11.

Valoració dels partits: CiU, 5.28; PSC, 5.37; ERC, 4.23; PP, 2.75; ICV-EUiA, 5.02.

Candidat que creu que guanyarà: Mas, 48.9; Montilla, 23.7; Carod, 0.8; Piqué, 1.3; Saura, 0.4.

Candidat que voldria que guanyés: Mas, 30.8; Montilla, 28.6; Carod, 8.5; Piqué, 5.9; Saura, 6.2.

Partit que creu que guanyarà: CiU, 54.3; PSC, 21.8; ERC, 0.9; PP, 1.4; ICV-EUiA, 0.2.

Partit que voldria que guanyés: CiU, 30.1; PSC, 29.6; ERC, 9.9; PP, 6.9; ICV-EUiA, 5.7.

De l’acte d’ahir a Lleida voldria subratllar algunes coses. El gran ambient que hi havia (1.600 persones al poliesportiu d’Els Mangraners). El rebuig de Zapatero a l’estrambòtica proposta del carnet per punts pels immigrants feta per Artur Mas. Els elogis de Zapatero a Montilla: “no le hace falta ir al notario para que la gente confíe en su palabra”, “a él no le ha enchufado nadie, todo se lo ha ganado a pulso”. El repte de Montilla: “Als que em demanen que governi sense hipoteques els dic: vull governar com Zapatero, amb diàleg i acords però sense pactes que em lliguin de peus i mans. I això depèn del resultat electoral. Per això demano un vot massiu el proper 1 de novembre”. I l’esforç de Pasqual Maragall per arribar al final de l’acte i poder saludar els assistents.

Avui Zapatero escriu un article a El Periódico de Catalunya commemorant el 30 aniversari de la fundació del Grupo ZETA per Antonio Asensio Pizarro.



“Perles” del programa emès el 19 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES
- El President (impagable amb el batí) fent-se l'orni amb la Manuela i el Montilla que fan un "porta a porta": "Bé, si volen parlin amb la meva senyora.... [girant-se] Dianaaaaaaaa" [Montilla als periodistes: "Que això no surti, eh!"]
- Mas (amb una caçadora impossible) en un top-manta amb el DVD de CiU oferint-lo a Montilla: "De los directores de Manipula como puedas"... Montilla és a punt de comprar-lo quan els enganxa Toni Soler!
- El "Cara a Cara" a Antena 3: Tots dos xisclant a mig camí entre Diario de Patricia y Donde estás corazón. Montilla: "Pues tú te liaste en los lavabos del Parlament con Pilar Rahola"
- El "Cara a Cara" a Cuatro: Mas no hi és, és Montilla que va canviant de cadira i a sobre es queixa! "Iñaki, es que aquí el debate va muy de-PRISA"
- El "Cara a Cara" a Telecinco tipus Salsa rosa. Mas: "Montilla tuvo un lío primero con Antonia San Juan y luego con Bibi Andersen"
- Acebes posant-li uns guants de boxa a "Chusep" Piqué per si el tornen a atacar i apretant-li la corbata fins a escanyar-lo... "Se ha puesto rojo como en sus años mozos"... "¿Dónde estaban los Mocos de Escuadra?"
- L'espot electoral dels Ciutadans pel Canvi... en el taxi ;)
- ZP buscant candidat a l'alcaldia de Madrid... Bono el rebutja i en un inversemblant atac de discreció surt per la finestra per fugir dels fotògrafs... després de la trompada [ZP a Toni Soler: "¿Se ha hecho daño? Ah, que había un colchón... vaya, ya me había hecho ilusiones"] ZP està pensatiu davant de Toni Soler que ja s'ho ensuma... "Ya lo tengo, Joan Clos, voy a llamarlo ambsense deturador"
- Toni Soler a Albert Om (Sr. Tom, segons Montilla): "A vosaltres us donen consignes??"
- El President després de veure l'entrevista al Conseller Nadal diu: "Ara entenc perquè s'endarrerien les obres"
- De nou el President, en el seu monòleg final, orgullós de ser el prota d'una pel·li d'un milió de còpies... encara que sigui el dolent: "Hi ha dolents amb carisma, com Aníbal Lechter.... era un pèl malparit però tothom el trobava encantador... com ZP!"
EL PITJOR
- El millor cuiner del mong prepara uns llibrets de llom amb verduretes davant un inspector de l'Agència Catalana de Consum a qui va trinxant a mesura que avança el plat. Com que no té barret de cuina es posa un barret mexicà i a la pregunta sobre la denominació d'origen ell respon "De Hospitalet!!!... ah, del porc, volia dir?"
EL MILLOR
- Sense cap mena de dubte i postulant-se fermament a El millor de la temporada... l'entrevista a Joaquim Nadal o 24 h a TV3. Comença la Terribas i davant la pregunta "Ja saben amb qui pactaran si guanyen?" en Quim s'embolica com el mestre de les subordinades que és i xerra i xerra i xerra... durant la Terribas... i més enllà.... fins el Cuní al matí.... l'Om a la tarda.... i de nou amb la Terribas. La resposta acaba finalment amb un "ni punyetera idea". Impressionant el desplegament del gag amb el Conseller assegut a la cadira de rodes, empès pels passadissos de TV3 (Podeu repescar el video a www.tv3.cat/3alacarta, jo no tinc paraules...) ÁNIMO KIN!!
LA PICADA D'ULLET
- El Toni Soler amb un munt de cronòmetres per complir les indicacions de la Junta Electoral i el minutatge dels polítics.... l'únic que se'n sap sortir bé és en Saura que es cola en el micro fent-se passar per... Mourinho! i parlant de tenir Iniciativa
KA FORT
- Franco amb la Fórmula 1. Diu que té el cor dividit "es un decir porque es de piedra, y más ahora" entre Alonso, que és espanyol dels que li agraden, i Schumacher, que és alemany "como mi amigo Hitler"... "Yo mismo fui buen deportista con la escopeta al hombro.... lástima que los fusilamientos no se consideraran deporte olímpico"
SURREALISTA
- Mas deixa ZP al llit després d'una nit de passió com un amant furtiu... ZP: "Nunca me haces moicsaines" Mas: "Hasta las elecciones ya no nos veremos.... jamás te mentí.... esto es así.... durante la campaña diré cosas de ti que no te van a gustar... pero cuando diga ZP no ha cumplido sus promesas querré decir que la próxima vez lo haremos sobre una mesa" Comorrrrrrrrrr?
SOPORÍFER
- L'enquesta sobre intenció de vot al carrer, amb preguntes que eren com els problemes de Jaimito o concursos d'endevinar pel·lícules: Dino-Saura... quin horror, zzzzzzzzzz
ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- En la alineación del Barça sólo faltará Etoo... y lo otro.
- El Papa lluint la segona equipació (tot i que jugava a casa) en groc per rebre un imant, de blanc, davant de qui es vol disculpar...



ZW núm. 57 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.


http://www.epolitics.com

Online Politics 101
Un manual bàsic per al desenvolupament de campanyes polítiques a Internet que tracta sobre tots aquells aspectes bàsics que s’han de tenir en compte a l’hora d’utilitzar la xarxa com una eina política. El seu autor, Colin Delany, parla de diferents aspectes relacionats amb la utilització de les eines que s’ofereixen a Internet, els blocs i la relació amb els bloggers i els mitjans de comunicació, el posicionament en els cercadors, les campanyes virals, l’ús de Flickr, MySpace o YouTube, les llistes d’e-mail, el fundraising, el video i l’animació, etc. Un document senzill i pràctic que podeu consultar des de la pàgina web d’e-politics.com (descarregant el document pdf o bé consultant cada capítol per separat que, a diferència del pdf, amplia la informació oferint enllaços diversos).

Altres publicacions i estudis d’interès es poden consultar a la pàgina de l’Institute for Politics Democracy & Internet (IPDI). Aquest és un dels centres pioners en l’estudi dels efectes d’Internet en la política, que produeix materials diversos de manera periòdica, així com la Conferència Politics Online, que té prevista la seva 14ª edició en el mes de març de 2007. I, en concret sobre els blocs, i el seu ús en la política, us recomano: Acción política. Tecnología. Web 2.0. Blogs. 2. El papel del político, per Juan Freire.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, referenciar la pàgina de MobuzzTV, un clar exemple de que la TV online s’està imposant com a nova alternativa per estar al dia. Es un vídeoblog amb distribució multiplataforma, on els programes es poden veure a qualsevol hora i a qualsevol lloc, a través d’un ordinador, via web, etc. i, també, per diferents dispositius mòbils: telèfons, iPods, PSP's. Des del seu inici, l’any 2005, ha produït més de 750 programes sobre actualitat, tecnologia, cibercultura i noves tendències. Precisament sobre l’ús polític de la cultura audiovisual a la xarxa, he escrit el meu últim article: Política y cultura audiovisual en Internet.

Un debate sense guanyador i amb un perdedor clar

Avui escric el meu Diari camí de Lleida on assistiré a l’acte electoral de Zapatero i Montilla.

Ahir es va celebrar el debat entre els cinc candidats a la Presidència de la Generalitat. Per mi el resum és clar: Mas, prepotent i arrogant; Montilla, rigorós i serè; Carod, seriós i institucional; Piqué, lluitador i insistent; Saura, tenaç i eficaç. I comentari pel moderador del debat, Josep Cuní, professional i equànime. És probable que tinguin raó els comentaristes que avui sostenen que ningú no va guanyar el debat. Personalment crec que Mas va perdre’l. Les seves intervencions van estar carregades de supèrbia, la qual cosa el va aïllar progressivament i va perdre els nervis cap al final.

Els principals arguments del debat eren del tot previsibles. Mas i Piqué van fracassar quan intentaven dir que no hi havia res de positiu en la gestió del govern. N’hi va haver prou amb que Montilla posés sobre la taula el trist quadern de balanç de la legislatura 1999-2003 i la memòria de gestió 2003-2006. Com ell va dir, no és que en els temps de CiU estalviessin en publicitat (de fet, gastaven un 35% més en aquest capítol que el govern catalanista i d’esquerres. Sols n’hi havia prou amb citar els 350.000 nous llocs de treball, el 232 nous equipaments sanitaris, els 3.500 Mossos d’Esquadra més, els 9.500 professors més, o els 162 nous centres escolars. O, com també va recordar Montilla, la pèssima gestió de Mas que va deixar un dèficit superior als 1.200 milions d’euros (segons dades oficials de la Sindicatura de Comptes) que l’actual govern ha reduït en un 90%. També algunes xifres comparatives com la inversió per càpita de 365€ el 2003 i de 691€ el 2006. O la despesa pública en habitatge, 71 milions d’euros el 2003 i 179 milions d’euros el 2006. O el pressupost sanitari per càpita, 819€ el 2003, i 1.108€ el 2006. O la despesa total en prestacions socials, 37 milions d’euros el 2003 i 190 milions d’euros el 2006.

Montilla va situar propostes concretes sobre la taula: gratuïtat dels llibres de text en quatre anys, ulleres i audiòfons gratuïts per gent gran amb baix nivell de renda, atenció dental gratuïta pels nens fins als 15 anys, abaratir el cost del transport als joves i que el metro no tanqui de nit els dissabtes i vigílies de festius. Davant d’això gran acord entre CiU i PP, rebaixes fiscals i desgravacions que sols beneficien els sectors socials més privilegiats. Unànime va ser també la crítica a l’estrambòtica proposta d’Artur Mas d’instituir el carnet per punts pels immigrants.

Sobre les aliances, res de nou. Patètic fracàs de Mas en el seu intent de desvirtuar el nostre sistema polític que és parlamentari i no presidencial. Aquí és on Montilla va obrir el debat sobre la manca de modèstia i humilitat de Mas. Piqué el va acusar de prepotència i arrogància. I tampoc es van quedar enrere ni Carod ni Saura. Montilla va revelar contactes secrets de Mas amb la cúpula del PP al Parc de Doñana el 2002 i va insistir en es vegades que CiU ha acabat pactant amb el PP després d’haver dit que mai no ho faria. Això va servir per posar de manifest el ridícul del gest d’Artur Mas d’anar al notari, evidenciant la nul·la credibilitat política del candidat de CiU.

A la sala des d’on seguíem el debat la gent del PSC va ser un esclat de joia en acabar el debat. Amb cava per tothom i un ram de roses per un José Montilla amb dècimes de febre. A la sala on hi havia la gent de CiU amb prou feines amagaven la decepció. La campanya de la prepotència se’ls ha acabat girant en contra.

Als que us interessi la preparació dels debats electorals us recomano dos materials, un article de Ron Faucheaux publicat a la revista nordamericana Campaigns & Elections i 33 consells que vaig elaborar jo mateix amb motiu de la campanya electoral de 2003. En el meu web podeu trobar altres materials d’interès.

I avui no us perdeu el retrat de José Montilla realitzat per José Martí Gómez a El País.

Demà enquestes. Tot apunta a que no seran gens favorables a les arrogants expectatives de CiU.

PD. Per cert, heu vist la carta de Piqué que acompanya les paperetes de vot? Va encapçalada per un sorprenent “Benvolgut/da company/a”. També m’ha sorprès el “Queridos/as amigos/as” de Rajoy. Els veig molt carinyosos.

Contrastant propostes

La denúncia de Montilla sobre les mentides contingudes en el DVD d’Artur Mas troben avui adequat ressò als mitjans de comunicació. Destaca el quadre ben aclaridor publicat avui per El Periódico de Catalunya. També a El Periódico hi trobareu un article de Joan Tapia on parla de la importància de la situació econòmica a la campanya.

Com la campanya ens fa anar de bòlit no sempre trobem el temps per llegir articles de fons. Avui us en recomano dos de Josep Ramoneda a El País. El que va publicar ahir sobre la veritat i la política, al fil de la bestiesa d’Artur Mas d’anar al notari per intentar que algú se’l cregui. I el que ha publicat avui sobre la clau dels pactes post-electorals.

La campanya segueix amb propostes del candidat. També es pot comparar la solvència d’uns i altres a partir del que diuen. Artur Mas, per exemple, vol aparèixer com a restrictiu davant del fenomen de la immigració i s’inventa un estrambòtic “carnet per punts” de l’immigrant. En canvi, José Montilla presenta avui una mesura adreçada a abaratir el cost del transport públic per als joves i a fer que el Metro obri tota la nit non-stop els dissabtes i vigílies de festiu, per facilitar la mobilitat i evitar accidents de trànsit, especialment entre els joves. Aquí sota trobareu els detalls d’aquestes dues propostes.

Treballarem per a la seguretat dels joves, per a la tranquil·litat dels seus pares.

EL METRO no tancarà els dissabtes

Els joves surten de nit. És possible fer més fàcil i segurs els seus desplaçaments a través de mitjans de transport com el metro. Per això, farem possible que el metro obri tota la nit els dissabtes i les vigílies de festiu.

* Actuació:
- La Generalitat a través de l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità), finançarà l’obertura del metro les vigílies de festius.
- En una primera fase (després s’ampliarà a tot l’any) es farà només en temporada de primavera-estiu (des de la Setmana Santa fins a la Mercè).
- És preveu una demanda de més de 230.000 viatges per any.

* Despesa pressupostària VIII legislatura (2007-2010): 4,5 M€
- El cost previst pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques és d’1,1 milions d’euros anuals que assumiria l’ATM.

Reduirem els preus del transport públic jove.

T- MOBILITAT JOVE

Reduirem el cost del transport als joves. Crearem un nou títol d’abonament de transport públic per joves de preu únic per totes les zones. La T – Mobilitat Jove permetrà desplaçaments il·limitats durant un any en tots els mitjans de transport de les 6 zones delimitades de transport integrat. Els beneficiaris seran els menors de 21 anys, ampliable fins els 25 si s’acredita que s’estan cursant estudis.

* Actuació
- Abonament anual per a tot el sistema de transport públic integrat de la regió metropolitana de Barcelona (6 zones)
- Beneficiaris: títol vàlid per a menors de 21 anys. Aquesta edat és ampliable fins 25 anys (any natural en què es compleix aquesta edat) sempre que s’acrediti que s’està cursant estudis en universitats o centres docents.
- Dates de validesa: de l’1 de gener de l’any x fins el 28 de febrer de l’any x+1
- Títol personalitzat amb DNI i fotografia
- Suport PVC amb banda magnètica
- Venda: a partir del 20 de desembre (un cop publicat el preu per al proper any al DOGC)
- Punts de venda: a determinar conjuntament amb els principals operadors (sistema similar a l’obtenció del carnet de la T-Jove)

* Finançament
- Preu: 360 € l’abonament anual que equival a 4 T-Jove d’1 zona amb un descompte del 10%. Aquest preu anual variarà segons el calendari de compra: Per als agents del sistema de transport el pagament serà al comptat i per avançat.
- Caldrà cercar formes de finançament amb entitats bancàries, per donar facilitats al comprador.

* Despesa pressupostària VIII legislatura (2007-2010): 10 M€
- S’estima que al voltant de 14.000 joves podrien accedir a la compra anual d’aquest títol de transport. El públic objectiu d’aquest títol de transport són actualment usuaris del transport públic, per tant, suposaria una disminució de la recaptació estimada en 2,5 milions d’euros a l’any.
- Caldrà establir els mecanismes necessaris per rescabalar al sistema de transport públic d’aquesta pèrdua d’ingressos.

Un equip econòmic ful

Ahir Artur Mas presentava el seu “equip econòmic”. La noticia de l’acte és la presència a la segona fila d’un cosí de Pasqual Maragall. És la millor prova que l’equip econòmic de Mas no impressiona gaire ningú...

Poc a poc es va animant la campanya a la blogosfera. Al lloc web de la Plataforma impulsada per José Luis López Bulla, s’hi afegeix la dels promotors del Manifest “més progrés, més socialisme”, o el Diari de Campanya de Siscu Baiges.

Avui, entrevista a José Montilla al diari ADN i Ernest Maragall publica un interessant article a El Periódico. Us recomano la lectura de les intervencions del candidat socialista a Tribuna Girona, en l’inici de la campanya electoral i en una trobada amb gent del món de la justícia.

Són rellevants les raons de Javier Pérez Royo explicant la seva critica a la decisió d’Enrique Múgica de presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut de Catalunya.

També són de consulta obligada materials diversos amb arguments sobre la campanya. Dos powerpoints que corren per la xarxa, un sobre la gestió del govern en xifres i un powerpoint crític sobre les posicions d’Artur Mas i de CiU. I dos materials del PSC, un powerpoint que desmunta les falsedats del DVD convergent i l’annex amb dades que és L’Escàner número 2. Per cert, ha calgut resoldre un problema amb l’enllaç a L’Escàner número 1. Sobre el radicalisme convergent és imprescindible llegir aquest editorial de Nou Cicle.

Per cert, l’e-noticies es fa ressò de la imputació d’un dirigent de CiU per connexions amb la màfia russa.

Una altra mentida de CiU

Ahir vàrem atrapar CiU mentint altre cop. Van decidir finalment retirar una esmena de devolució als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007. Uns pressupostos als que havien acusat d’incomplir l’Estatut. Era fals. Retiren l'esmena a canvi de res, gratis total. Justifiquen la seva abstenció a partir del compromís que l’any vinent, també segons el que ja estableix l’Estatut, la Comissió que ha de vetllar per la inversió en infraestructures acordi la metodologia de càlcul de les inversions territorialitzades.

Després que CiU hagués llençat una gran mentida sobre els Pressupostos Generals de l’Estat, sembla que Duran ha convençut Mas que el que més els convé és aparèixer al costat de Zapatero. Montilla ja els havia emplaçat a fer-ho fa dies. Com sempre, arriben tard allà on el PSC feia temps que hi era. I a més ho fan amb una abstenció vergonyant, ni tant sols un vot favorable. I es volen presentar com a salvadors de Zapatero quan els que han votat a favor dels Pressupostos són el PSOE, el PSC, el Partit Nacionalista Basc, el BNG, Coalició Canària i la CHA.

Mentint amb un DVD, escenificant una signatura davant notari, mentint sobre els Pressupostos, amenaçant el Director de TV3, així és com CiU i Mas volen guanyar. Així és com voldrien governar. Però la majoria dels catalans i de les catalanes no volen tornar enrere. Per molts diners, fotos, DVDs i mentides que se’ls llencin a sobre. No volem ni polítiques conservadores, ni polítics poc escrupolosos.

El nostre principal adversari és l’abstenció. Ens ho recorden avui sengles articles de Juan-José López Burniol i José Antonio González Casanova.

Per posar de relleu les falsetats de la campanya de CiU, un equip coordinat per Ernest Maragall ens proporciona dades recollides en un butlletí que porta com a títol “L’escàner”. Aquí us podeu descarregar L’Escàner – número 1. També us podeu descarregar el Programa electoral del PSC però quedeu avisats que es tracta d’un document de 305 pàgines i que pesa més de 4 megabytes.

A Mas no hi ha qui se'l cregui

Arribo a la nit a casa després de l’acte vibrant de Manuela i José Montilla a Santa Coloma i, sorpresa, sorpresa, a la meva bústia em trobo la tramesa de paperetes de CiU. Un sobre molt maco, amb un cor que porta dibuixades quatre barres que recorden el logotip de Banca Catalana. A dins, un fulletó de lletra petita, papereta, sobre i la declaració notarial de Mas. Al principi no me’n sé avenir. M’ha semblat veure a la televisió com Artur Mas signava el document davant notari aquest mateix matí i jo a la nit el tinc a casa. Potser la meva carta ha estat una tramesa especial. O potser l’acte de la firma que ha sortit a la tele era això, per la tele. Veig que la data del document és del 13 de setembre. O sigui que l’acte de la firma retransmès per televisió era teatre. El cert és que Josep Piqué, amb raó, ha qualificat aquesta operació de “patochada”, coses d’ànec, en català. Vaig directament allà on parla del PP i veig que parla de no fer pactes estables o permanents amb els populars, de la investidura no diu ni piu... El cert és que tothom se n’en riu de l’acta notarial. Com Agustí Fancelli en el seu article publicat a El País. Ai del polític que ha d’anar al notari perquè la gent se’l cregui! Perquè no és que no ens creguem el notari, no, és que no ens creiem Artur Mas.

La meva germana em retreu que no hagi parlat encara del llibre de Juan Ramón Iborra, “José Montilla. Radiografía de la calma”, publicat per Planeta. El cert és que encara no l’he pogut llegir. Però sí us puc mostrar les paraules de Montilla en l’acte de presentació del llibre. Hauríeu de llegir també l’entrevista del diari basc DEIA a Manuela de Madre i l’article de Jordi Font sobre el catalanisme de Montilla publicat a la web de Nou Cicle.



He vist banderoles i tanques publicitàries de Joan Saura. Foto amb blanc i negre, com les nostres de precampanya. Marc de color verd, sigles d’ICV i EUiA i un eslògan contundent, “Govern d’esquerres”. M’agrada. Sobretot si penso que un govern d’esquerres sols s’assegura amb una victòria del PSC o, si ho preferiu, que Joan Saura sols podria ser Conseller si guanya José Montilla.

Avui veurem si finalment CiU retira la seva esmena a la totalitat dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007. Si ho fan hauran de reconèixer que, contràriament al que van dir, els Pressupostos s’ajusten al que disposa el nou Estatut. Si no ho fan els veurem arrenglerar-se amb el PP que l’únic que vol és foragitar Zapatero del govern d’Espanya.

Us recomano algunes visites a la xarxa: l’especial eleccions catalanes del diari El País, un vídeo a YouTube on s’explica com reciclar el DVD d’Artur Mas, l’entrevista a José Luis López Bulla a la webTV de Nou Cicle i l’anàlisi dels llocs web dels candidats a socialdemocracia.org.

La notícia està a la SER

Avui la notícia està a la SER. La cadena SER en el seu conegut “Pulsómetro”, enquesta d’opinió a càrrec de l’Instituto Opina, atorga al PSC una victòria en els eleccions del proper 1 de novembre. En efecte, segons Opina, el PSC obtindria el 31,5% dels vots i 43 diputats (un més que el 2003). CiU obtindria el 29,3% dels vots i 43 diputats (tres menys que el 2003). ERC obtindria el 15,5% dels vots i entre 23 i 24 diputats (els mateixos o un més que el 2003). El PP obtindria el 10,7% dels vots i entre 13 i 14 diputats (un o dos menys que el 2003). Iniciativa per Catalunya Verds obtindria el 9% dels vots i 12 diputats (tres més que el 2003). Cal recordar que l’enquesta de l’Instituto Opina és la que més es va acostar als resultats reals de les eleccions del 2003.

La difusió milionària del DVD de CiU encara portarà cua. Avui es reuneix el Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per tal d’estudiar quines accions es poden emprendre contra la utilització no autoritzada d’imatges de TV3 en el NODO convergent. La immensa majoria d’opinadors han subscrit les crítiques a aquest tipus de campanya bruta, subratllant el contrast entre la multimilionària operació mediàtica i l’extrema buidor de continguts positius en la campanya de CiU. També hi ha hagut un ampli consens sobre l’efecte bumerang que podria tenir aquesta operació sobre l’electorat progressista que fins ara apareixia com a bastant desmobilitzat en les enquestes. Vegeu, per exemple, l’article d’Oriol Bartomeus publicat a l’AVUI.

La prepotència de CiU ha donat peu també a alertar sobre el gegantí pas enrere que suposaria la seva victòria. Així, José Montilla deia en l’acte d’inici de campanya: “Què està oferint CiU? Què volen? Que DaViD Madí dirigeixi TV3? Que l’economia catalana estigui en mans de Fernández Teixidó? Que la gent d’Unió torni a portar els Departaments de Treball i Turisme?”.

Demà es voten les esmenes de devolució dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007. Avui mateix Montilla emplaçarà Duran a prendre la decisió que Mas no ha pres: retirar l’esmena de devolució presentada per CiU. Tothom sap que el retorn dels pressupostos suposaria una gran victòria pel PP i un gran perjudici per a Catalunya en no aprovar-se el primer pressupost que compleix la previsió estatutària d’inversions de l’Estat que suposen per primer cop una inversió pública equivalent a l’aportació catalana al PNB espanyol.

Aquesta nit comença la campanya!

Aquesta nit comença la campanya electoral. Estaré acompanyant José Montilla a Sant Joan Despí on també s’iniciarà un gran esforç de campanya a través de la xarxa. Jo també hi participaré, actualitzant el meu Diari cada dia.

Montilla ha començat la jornada retent homenatge a Lluís Companys, el President màrtir, lluitador per la causa de Catalunya i dels treballadors. Companys estaria sens dubte molt orgullós del nou Estatut i també del programa per la Catalunya social que Montilla representa.

Ja abans de començar la campanya CiU està en el centre de la polèmica amb el repartiment gratuït d’un milió de DVD amb una visió sectària dels 3 anys de Govern catalanista i d’esquerres. Ho han fet utilitzant imatges de TV3 sense permís. Carles Francino ha titllat la iniciativa d’il·legal, immoral i manipuladora. Subscric les seves paraules. I n’afegeixo una altra: ens han fet un gran favor. Artur Mas s’ha tret la careta i ens ajudarà a mobilitzar l’electorat (això no sols ho penso jo sinó que ho diuen destacats dirigents d’Unió) en exhibir la seva vessant més antipàtica i prepotent.

Qui vol que tornin a la Generalitat els mètodes de DaViD Madí, que va haver de dimitir per l’escàndol de les enquestes? Qui vol que CiU torni a dictar la seva llei a TV3 i Catalunya Ràdio? És curiós que Madí no vulgui explicar el cost d’aquesta operació. O bé és tan cara que no vol que se sàpiga o bé no l’ha pagat CiU. En el DVD hi ha diners i manipulació a parts iguals. És a dir, allò que va fer que CiU sortís del govern. Difícilment tornaran al govern fent servir allò que a la gent més repugna. Trobareu interessants reflexions al respecte de Tomàs Delclòs i Antoni Puigverd.

Aquesta setmana es van produir uns desagradables incidents amb motiu d’un acte públic del PP celebrat a Martorell. Un grup de ciutadans i ciutadanes irats protestaven davant del local on es va celebrar la conferència. Cal fer compatible la lliure expressió de tots els partits i de tots els ciutadans. No és tolerable que es vulgui impedir el normal desenvolupament d’un acte públic de cap força política. I per això José Montilla va demanar a la Joventut Socialista de Catalunya que expulsés el màxim responsable local de la JSC a Martorell que havia participat a títol personal en aquesta acció. Hem sabut després que el secretari d’Organització del Partit Popular de Catalunya va intentar agredir violentament un dels manifestants provocant un incident penós. No és la primera vegada que el Sr. García Albiol actua així. Llegiu l’opinió al respecte de Pilar Rahola.

La setmana començava amb una interessant conferència de Maria Teresa Fernández de la Vega a Tribuna Barcelona. Podeu llegir també la presentació que en va fer José Montilla. Tampoc no us podeu perdre la vibrant intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en l’acte polític celebrat a Sabadell. Trobareu les imatges a la WebTV del PSC.

I parlant de conferències, he pogut recuperar la intervenció de Joaquim Nadal al Forum Nueva Europa. Per cert, en Quim ha presentat a Girona el seu llibre Dietari 2003, publicat per la Fundació Rafael Campalans. Recordeu que us vaig recomanar la intervenció del Primer Ministre britànic davant la Conferència anual del Partit Laborista? Aquí trobareu la intervenció de Tony Blair traduïda al català.

A punt de començar la campanya no està de més visitar el lloc web de la Generalitat dedicat a les eleccions o llegir l’article de Juan Campmany sobre la publicitat electoral.

Sobre José Montilla no us podeu perdre l’article de Joan de Sagarra explicant un esmorzar de tots dos al Rodri ni l’article de Manuel Chaves publicat avui a El Periódico ni l’entrevista al candidat socialista publicada per El Punt ni l’entrevista feta a VilawebTV.

Aquest dies José Montilla ha multiplicat les seves intervencions sobre diversos temes. Llegiu la seva intervenció davant el Cercle d’Infraestructures, sobre el comerç i a un acte celebrat a Vilanova i la Geltrú. També tenen interès els seus principals compromisos en matèria d’infraestructures i de triplicar els beneficiaris de beques-menjador.

Hem de lamentar la suspensió del debat entre els cinc candidats a la Presidència de la Generalitat que la cadena SER havia convocat. Potser el fet de ser un debat en castellà i que seria escoltat a tota Espanya és el que ha provocat el boicot d’Artur Mas a la seva celebració. Quin problema té amb el castellà? Diu coses diferents en castellà i en català? Diu coses diferents Catalunya endins que Catalunya enfora? No vol que la campanya sigui seguida pels que escolten o veuen mitjans que emeten en castellà? Misteri.

Sobre la campanya i els seus continguts no us hauríeu de perdre els articles de Vicenç Navarro i d’Antonio Franco (aquí el trobareu en versió castellana). El Dr. Navarro ha publicat també un interessant article sobre la polèmica del xec escolar (aquí el trobareu en versió castellana).

Per últim, avui La Vanguardia publica una enquesta de l’Institut Noxa que assenyala un aventatge de CiU de 6,5 punts sobre el PSC. Altres enquestes aparegudes recentment donen resultats diferents. Avui mateix El Mundo publica una enquesta en la que la diferència és sols de 2,3 punts i divendres es va fer pública l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat que assenyalava un aventatge de CiU d’1,8 punts en intenció directa de vot. L’anàlisi de Julián Santamaría explica que l’enquesta de l’Institut Noxa detecta un baix nivell de participació i un baix nivell de mobilització de l’electorat socialista. La nostra campanya té el doble objectiu de cridar a la participació i d’impulsar la mobilització dels electors i electores socialistes. El DVD de CiU ens hi ajudarà.



“Perles” del programa “Polònia” emès el 12 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES
- El Mas diu que necessita la Supernanny per aprendre a tractar els d'Esquerra.
- Tura (real) i Tura (personatge), increïblement semblants, juntes per solucionar un problema d'inseguretat ciutadana o de seguretat inciutadana, ara no me'n recordo...
- El Rei i el Príncep a la desfilada militar del 12 d'Octubre jugant al "Veo veo".... el Rei diu que amb la gorra i l'uniforme se sent com el porter de discoteca més car de la història.
- Mas i Montilla preparant el famós "Cara a Cara" mentre en Carod intenta cercar l'equidistància amb un centímetre.
- El "Cara a Cara" acaba amb un Montilla esgotat sense haver obert la boca i un Mas que no ha callat, i s'ha fet ell mateix les preguntes i les respostes.... en català, és clar.
- Joan Clos a Pasqual Maragall a la recepció del 12 d'Octubre, "perdone no le conozco".... i el Rei que li etziba "a éste no lo pusiste tú de alcalde?"
- El President amb ulleres d'estar despert i taps a les orelles per a la reunió amb en Carod: "és que és tan pesat".
- Jiménez Losantos acusant Franco del desgavell actual de la política espanyola, "de falta de coraje", i ell que es defensa "Mi ejecutoria merece una consideración".
- L'expressió de Ferran Adrià "No lo hi ha cap tipo de problema", m'encanta!
- La Manuela i la Tura intenten fer de Montilla un nou Groucho Marx.... fins que s'adonen que el millor és que faci del germà mut, en Harpo, al costat de Groucho ZP.

EL PITJOR (ho sento, en toquen tres, com a mínim)
- El suposat descobriment d'Amèrica (res de senyeres... amb la bandera blaugrana, caram) i l'argumentació del perquè Colom era català.
- L'episodi senceret de l'apagada de llum, la intervenció del ministre Clos amb la bombeta, les aparicions fantasmals, els canapès i tot plegat.
- El gag sobre l'INEM.... zzzzzzz

EL MILLOR
- Mas i Carod explorant noves vies..... Carod vestit d'infermera disposada a jugar als metges amb en Mas "Has sido una Consellera de Sanidad muy mala".... fins que arriba Montilla... "t'ho puc explicar" torna a ser l'única explicació ;)

LA PICADA D'ULLET
- D'en Mas al Toni Soler: "Ho fas molt bé, sembles de Convergència"

LA NOVETAT
- El President em pren el paper de comentarista oficial i diu que el que més li ha agradat és el gag sobre Colom!!! "Han dit que era català i que se li ha de dir Cristòfor.... un altre dia diran que Montilla és català i que se li ha de dir Pep Monteta" "No sé perquè diuen que Montilla no fa gràcia, a mi me'n fa molta.... quan l'he vist fent de Harpo.... quan em van dir que ell seria el pròximu Presidenti, quan em va dir que no calia que em presentés..... bé això últim ja no feia gràcia, no"

KA FORT (també en toquen dos, també)
- ZP entusiasmat amb el lampista que li ha deixat Tony Blair per netejar les "cloacas del Estado" de cara al procés de pau.... de molt mal gust l'esment de la cal viva i els Gal (nois......)
- Tot l'episodi de la parella que vol adoptar una criatura, però els ofereixen la Consellera Figueras... la parella fuig perseguint un funcionari que parla de dues nenes xineses mentre una altra funcionària consola la Consellera dient "no pateixis que si li vam trobar una família a la Consellera Mieras també en trobarem una per tu".

SURREALISTA
- El calendari en pilotes d'Acebes i Rajoy fotografiats per Zaplana: "Me ha subido la popularidad 8 centímetros, digo puntos"

LLETÓS
- Acebes i Jiménez Losantos junts.... aghhh

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Esperem que l'experiència del "Cara o Cara" no resulti molt cara.
- Toni Soler: "Vaya a grabar, ya".... Matías: "Pero si yo lo que quiero es des-gravar"
- Per a més informació.... escoltin la COPE



ZW núm. 56 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.rebelatecontralapobreza.org/

L’aliança espanyola contra la pobresa impulsa una setmana de mobilitzacions i activitats diverses amb un acte central que tindrà lloc el dia 21 d’octubre amb la Manifestació contra la pobresa. L’aliança que inclou entre les seves organitzacions a la Campanya Pobresa Zero, està formada per diversos i nombrosos col·lectius (que agrupen a més de mil entitats de tota Espanya). Des de la seva pàgina, Rebel·la’t contra la Pobresa, fan una crida a la participació i implicació de la ciutadania per poder aconseguir mesures concretes contra la pobresa mundial.

Un altre dels projectes que configuren l’aliança és la Campanya del Mil·lenni de Nacions Unides, que organitza i participa en campanyes divulgatives i actes de sensibilització per promoure els Objectius del Desenvolupament del Mil·lenni. Un d’ells té lloc aquest diumenge dia 15 i el dilluns 16 d’octubre, sota el lema: "Levántate contra la pobreza" (que va inspirar l’acció del “robatori” de l’escó de ZP) i té com a objectiu aconseguir que el dilluns, 16 d’octubre, a les 12h el màxim nombre possible de persones es posin dretes per aquesta causa. A la pàgina Sin excusas 2015 poden baixar-se banners i salvapantalles, consultar els materials en diferents idiomes i conèixer quin és l’estat de la iniciativa en altres països. En aquesta línia, cal recordar el gran impacte que va tenir l’any passat el projecte de la Plataforma Catalana per la Marxa Blanca.
I en els propers dies també us recomano la cita Blogs la Conversación, una jornada que se celebrarà el pròxim 19 d’octubre i on s’analitzarà l’impacte dels blocs en la política, el periodisme, les empreses, a Llatinoamèrica i al món.

ZV (Zona Vídeo). Fa un parell de setmanes que us recomano iniciatives diverses al voltant de la cultura audiovisual (vídeo, cinema, TV i Internet). A partir d’ara, faré una mini secció amb enllaços en aquesta línia.

En aquesta ocasió, comentar-vos la inauguració d’un nou espai a la xarxa: eblogtv que s’ha estrenat aquesta setmana, amb la seva primera vídeotrobada en directe, amb l’escriptor Suso de Toro.

Retallem distàncies

Per començar, una foto meva. Aquí em teniu davant de l’ordinador del despatx que té en pantalla el meu bloc. La cosa ve a tomb d’una entrevista que em fa Saül Gordillo pel setmanari ‘Presència’. Sobre blocs podeu llegir també un interessant post de Lourdes Muñoz. I no us perdeu el ZONA WEB d’avui que trobareu a baix de tot, passant pel retrobat Polònia.



Per desgràcia, ha succeït el que era inevitable. Antoni Gutiérrez Díaz va morir divendres. Restarà sempre entre nosaltres la memòria de qui fou fundador i impulsor decisiu de l’Assemblea de Catalunya, màxim dirigent del PSUC en els anys difícils de la transició i treballador infatigable per la democràcia, el catalanisme, l’europeisme i les idees d’esquerres. En record del Guti podeu llegir l’article publicat ahir al Diari de Girona per Josep Quintanas.

Al Guti li agradaven les coses clares. I la sinceritat política. Mai no feia comèdia. Ho deia Joan Saura en evocar la seva memòria i retre-li homenatge. I tenia tota la raó. Aquesta setmana, Jaume Matas, President de les Illes Balears i dirigent del PP ha tingut un atac de sinceritat i ha declarat el seu suport a Artur Mas en una entrevista publicada dijous a La Vanguardia: “si el PP no es alternativa, lo mejor para Catalunya es que gane CiU”. A Jaume Matas no li ha calgut anar al notari. El creiem fil per randa...

Dijous es va votar al Congrés dels Diputats la llei de l’autonomia personal, la llei que proporcionarà ajut a les persones amb dependència (gent gran, discapacitats o malalts). CiU hi ha votat en contra, no estan per la feina. En un significatiu article signat conjuntament i publicat a El Periódico els portaveus dels grups Socialista, d’ERC i d’ICV expliquen el per què del seu suport a la llei.

Aquesta setmana vull destacar l’entrevista a Antoni Castells publicada a La Vanguardia. I un interessantíssim powerpoint que demostra amb xifres que la gestió del govern catalanista i d’esquerres a suposat una inflexió molt positiva pel que fa a les polítiques socials. Jo no em resisteixo a donar alguna xifra ben significativa. Per exemple: pressupost sanitari per càpita el 2003, 819,2 €; el 2006, 1.108,2 €. Pressupost educatiu per càpita el 2003, 504,3 €; el 2006, 672,2 €. Plantilla docent el 2003, 52.702 persones; el 2006, 63.996. Despesa pública per càpita en política d’habitatge el 2003, 10,6 €; el 2006, 25,5 €. Mossos d’Esquadra el 2003, 9.656; el 2006, 13.837. Inversió per càpita el 2003, 365 €; el 2006, 691 €. Despesa total en prestacions socials el 2003, 37,1 milions d’euros; el 2006, 190,1.

Avui, al quadern Domingo de El País, Agustí Fancelli fa un magnífic retrat de José Montilla titulat “El catalán de Iznájar”. De José Montilla us recomano la lectura de les seves intervencions en matèria de sanitat, en el Foro Nueva Economía, davant de dones sindicalistes, davant dels alcaldes socialistes i en una reunió amb experts econòmics. Actes tots ells celebrats aquesta setmana.

Dijous vaig participar en un emotiu acte de celebració del 30è aniversari del Casal Lambda, una de les organitzacions més actives de la comunitat gai-lesbiana-transsexual-bisexual de Catalunya, fundada per Armand de Fluvià, principal impulso del moviment gai a partir de la lluita contra la llei de perillositat social dictada pel franquisme. També ben aviat celebrarem el 30è aniversari de la Coordinadora Gai-Lesbiana, fundada per Jordi Petit. En commemoració d’aquests aniversaris i en reconeixement al moviment gai, us recomano avui la lectura, per cortesia de El País, d’un capítol del llibre “Gays y lesbianas. Vida y cultura” d’editorial Nerea que sortirà al carrer el proper dia 17.

Qui no farà 30 anys de líder del PP (jo crec que no en farà ni cinc) és Mariano Rajoy. Llegiu aquest interessant article de Javier Pradera escrit amb motiu de la ¿celebració? del segon aniversari del lideratge de Rajoy. Tampoc corren vents propicis per Bush i el Partit Republicà. No tenen gaire bones perspectives per a les eleccions de novembre i la cosa se’ls ha complicat més a causa de l’escàndol de Mark Foley, senador d’aquest partit que empaitava joves ajudants, mentre públicament abonava el discurs homòfob dels republicans. Se’n fa ressò Manuel Castells en aquest bon article publicat a La Vanguardia.

La darrera enquesta que s’ha conegut sobre les properes eleccions al Parlament assenyala que estem escurçant la distància que ens separa de CiU. Es tracta de l’enquesta de l’Institut TNS-Demoscopia, realitzada per Antena 3 i Onda Cero ràdio, que es va difondre el dia 5. El treball de camp es va produir durant els dies 2 i 3 d’octubre amb 1.200 entrevistes. Segons aquesta enquesta els problemes que més preocupen als ciutadans són la immigració, l’habitatge, l’atur i la precarietat laboral, i la inseguretat ciutadana. El líder millor valorat és Artur Mas amb un 5,53, seguit per José Montilla amb un 5,17. Segons aquest estudi la participació a les eleccions seria d’un 59,2% (inferior a la registrada el 2003 que va ser d’un 62,5%). Els resultats que ofereix l’enquesta són els següents: CiU, 32,1% i 47-48 escons (el 2003 va ser 30,9% i 46 escons); PSC, 29,1% i 40-41 escons (el 2003 va ser 31,2% i 42 escons); ERC, 14, 9% i 20-22 escons (el 2003 va ser 16,4% i 23 escons); PP, 11,6% i 14-15 escons (el 2003 va ser 11,9% i 15 escons); i ICV-EUiA, 8,8% i 10-12 escons (el 2003 va ser 7,3% i 9 escons). El Partit de la Ciutadania estaria molt lluny d’obtenir representació parlamentària.

Aquesta setmana el debat polític s’ha centrat precisament en el debat cara a cara entre Mas i Montilla. Recordem de forma breu i resumida la qüestió. Mas demana un debat cara a cara i Montilla li ofereix dos (un en català en un mitjà privat català i l’altre en castellà per a tota Espanya). Mas intenta primer confondre a l’opinió pública fent com si Montilla només volgués fer un debat en castellà. Després diu que no accepta l’oferta de Montilla, al·legant que això seria espanyolitzar la campanya. Curiosament Mas afirma això el mateix dia que ell participa en un programa (59 segundos) d’un mitjà de comunicació d’abast estatal, lògicament en castellà. Quina és, doncs, la raó de Mas per a negar-se? Hi ha quatre possibles motius: o bé no vol que es vegi la contradicció habitual de CiU que no diu el mateix a Madrid que a Barcelona, o bé no vol reconèixer que el castellà és la llengua materna de moltíssims catalans, o bé vol que els ciutadans que segueixen la informació a través de mitjans que no s’expressen en català no tinguin accés a un debat d’aquestes característiques, o bé, senzillament, té por de debatre amb José Montilla.



“Perles” del programa emès el 21 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

- L'Aznar atribueix a un "choque de civilizaciones" la seva topada amb un àrab i li exigeix que demani perdó "de genolling".
- El mega flash de nosequantsmil volts que s'ha comprat el Mas per no quedar fosc a les fotos.
- La nova sessió fotogràfica del Montilla, esperonat per la Manuela, amb unes immenses dents falses perquè somrigui i demani "un goviernu que govierni".
- Al Clos se li en va "el santo al monte" en la inauguració (i destrucció) d'una nova central elèctrica.
- Acebes, Espe i Rajoy mirant les fotografies de l'última criatura de Zaplana..... una nova urbanització que va creixent la mar de bé! En té "otra en camino" per a la qual dubta entre els noms de Santa Pola Beach i Villarriba Resort.
- Mossèn Soler apressant al Papa si no vol arribar a "missi diti".
- ZP i De la Vega fent del mag Tamariz i la seva ajudant. Amb un barret de copa alta, demostren a Montilla i Nadal com fer trucs de màgia amb el pressupost i així poder donar, literalment, gat per llebre ;)
- Aznar com a home del temps (del seu temps) dient que les borrasques venen de la mà dels "muslis", que no ve del que es menja amb el iogurt sinó dels "muslims".
- El Clos fet un embolic amb els telèfons i mantenint converses impossibles amb Evo Morales, el president d'Endesa, el director general de Comunicacions i fins i tot demanant una pizza. [Veiem ZP estrangulant el seu Bambi i dient: "cuando enganche a Montilla...."]
- ZP i De la Vega buscant un substitut a Montilla amb del joc de la roda de la fortuna... "un nombre que nos sorprenda".... és clar, no podia ser altre que Clos ;)
- Montilla en l'assaig de cara a cara amb Mas dient-li que "una vegada he estat a punt de contestar-te".

EL PITJOR
- La princesa Letizia té un desig i li demana al seu marit.... Múrcia! Com que el Príncep li diu que no pot ser perquè la Constitució no li ho permet, el Rei cedeix i li ofereix a canvi Granollers! I després Jaca, Tordesillas, Jaen, Getafe.... ei, però Baquèira no "que es mia".

EL MILLOR
- El President Maragall repeteix com a millor del programa intentant fer-nos veure que això de que el Montilla li hagi pres la cadira deu ser com la broma del vídeo d'uns que li prenien la cadira a ZP. "I si lo meu també fos un muntatge?....... és clar... què cabrooooooooooons.... Montilla, Iceta, Manuela, sortiu, no he picat!......... [silenci]......... què hi ha algú?"

LA PICADA D'ULLET
- ZP tosint igual que ho feia Pujol.

LA NOVETAT
- Nous personatges: una parella de "marcianus" de color blau barrufet que des d'un país molt molt llunyà observen Catalunya.... i són simpatitzants de Ciutadans per Catalunya!!

LA RECONCILIACIÓ
- Amb la Ruscalleda i el seu català.... `per el Ferran Adrià el català de la Ruscalleda és tan català que li sembla francès ;) També m'ha agradat el moment "Ghost" entre l'Adrià i la Ruscalleda, ara anomenada carinyosament "Rusqui".

KA FORT
- Franco diu que està a favor de la immigració perquè ell al 1936 també va venir d'Àfrica, va passar-se 40 anys en situació irregular i va repartir papers per a tothom.

SURREALISTA
- L'Acebes demanant embogit des de la tribuna del Congrés que el govern processi al ministre de l'interior que va ocultar informació sobre l'11-M.... i acaba cridant "Fuera yo!"

LLETÓS
- ZP i Mas festejant a la barra del bar són enganxats "in fraganti" per en Duran (el de debò) que, amb gran esportivitat, confessa a Toni Soler que hi ha coses que en Mas no li acaba d'explicar... el gag acaba amb la mítica frase "Duran, t'ho puc explicar..."

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Bona nit o, com dirien a Austràlia, bon dia!
- L'embaràs de donya Letizia porta cua, i no volem dir que sigui nen...
- Si donya Letizia tingués trigèmins podrien ser els tres reis mags, però si un d'ells fos negre el que tindria seria un "marrón"



ZW núm. 55 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.0100101110101101.org

ARTivisme
Eva i Franco Mattes, més coneguts com 0100101110101101.org, són artistes i activistes (ARTivistes) que utilitzen tàctiques de comunicació no convencional per obtenir la màxima visibilitat amb el mínim esforç. Les diverses iniciatives impulsades: Vaticano.org, VOPOS, UNITED WE STAND. Europe has a mission, etc. busquen colpejar les consciències del públic de manera constant, a partir de l’art digital, la provocació i les accions al carrer.

CONTRApublicitat i CONTRAinformació
Un altre col·lectiu d’artivistes italians, Molleindustria, desenvolupa projectes que defineix com “políticament incorrectes”. Un exemple, el joc a la xarxa McDonald’s videogame. Aquest projecte de contrapublicitat es distribueix gratuïtament a Internet i s’inspira en la famosa multinacional per dur a terme una iniciativa crítica. I, en l’àmbit de la contrainformació, aquests dies circula també per la xarxa una “fallada” detectada a Google, on a l’escriure les paraules “miserable” i clicar després el botó “Voy a Tener Suerte”, en lloc de “Búsqueda en Google”, la pàgina mostrada és tota una sorpresa…

VIDEOficció
Una altra tècnica utilitzada és la videoficció. Als Estats Units, per exemple, Marck Ecko difonia fa uns mesos un vídeo amb la suposada realització d’un graffiti sobre l’avió presidencial Air Force One, per reivindicar el dret de la llibertat d’expressió. Aquesta peça va causar un gran renou a la xarxa i va ser recollida per diferents mitjans de comunicació.

Totes aquestes iniciatives d’ARTivisme, CONTRApublicitat i VIDEOficció són imitades també per les grans agències de publicitat que utilitzen l’estratègia de moda, el màrqueting viral, al servei d’empreses i organitzacions. Algunes accions com la falsa campanya contra la depilació (impulsada realment per l’empresa Gillette) o el Amo a Laura que ens va acompanyar fins l’estiu, i l’artífex final del qual era una coneguda cadena de TV, han estat el preludi del sonat i polèmic Levántate ZP d’aquests dies.

La combinació de creativitat artística, Internet i màrqueting viral i de la difusió que ofereixen els mitjans de comunicació és una fórmula eficaç per sacsejar les consciències, desenvolupar accions publicitàries, aconseguir notorietat o reaccions i, també, per plantejar estratègies polítiques de futur. Hi haurà sorpreses.

PD. Per acabar, i parlant de vídeo, cinema i ficció… no deixeu de visitar la programació de la VI Edició del Festival Internacional de Cinema Gay i Lèsbic de Barcelona.

En record del Guti

He estat tot el cap de setmana submergit a la Conferència Nacional del PSC en la que s’ha aprovat el nostre Programa Electoral i, per tant, no m’he pogut dedicar a preparar el Diari tant com m’hagués agradat. A més, aquesta setmana no hi ha hagut Polònia i no trobareu la secció de “perles” preparada per la meva germana.

Per desgràcia, he de començar amb una notícia que m’ha entristit moltíssim. Es tracta del coma irreversible d’Antoni Gutiérrez Díaz, el “Guti”. He mantingut al llarg d’aquests darrers anys un contacte sovintejat amb ell. M’agradava escoltar-lo parlant de política i aprendre dels seus anàlisis sempre aguts i basats en una experiència d’anys de màxim dirigent del PSUC en els anys decisius de la lluita contra la dictadura i l’inici de la transició, quan el PSUC era, sens dubte, la referència política més sòlida.

Varem estrènyer encara més la nostra relació en el procés de debat i referèndum de la Constitució europea, moment en el qual en “Guti” no va compartir el criteri majoritari del seu partit Iniciativa per Catalunya Verds, i va fer campanya activa pel sí. Fa tres setmanes ens veiem per darrer cop en una de les nostres trobades al Sándor, el mateix lloc on abans de l’estiu havia volgut lliurar-me personalment un article seu escrit amb motiu del 70è aniversari de la fundació del PSUC i que ha estat publicat per “Treball” amb el títol Eurocomunisme, europeisme i ecologisme. És una reflexió molt seriosa, adreçada no sols al seu partit sinó al conjunt de l’esquerra. El trobaré a faltar i crec que la gent d’esquerres perdem un referent molt important. Com a record he volgut recollir també els seus dos darrers articles publicats aquesta mateixa setmana, el publicat a El País amb el títol Con sello de urgencia i el publicat a El Periódico de Catalunya amb el títol La clau i els panys.

Com deia, la Conferència del PSC m’ha absorbit aquest cap de setmana. S’ha treballat de valent, culminant l’esforç d’elaboració programàtica més ambiciós i solvent que mai hagi fet un partit català. Quan tingui la versió definitiva, incloent-hi les esmenes incorporades i la necessària revisió final, la penjaré d’immediat al Diari.

La Conferència es va inaugurar amb intervencions d’Ernest Maragall, Isidre Molas i el President Maragall. Vull destacar especialment la intervenció que va emmarcar els treballs de la Conferència, la reflexió d’Isidre Molas sobre el projecte del socialisme catalanista (o del catalanisme socialista) del PSC.

La Conferència s’ha tancat avui al migdia amb intervencions de l’Alcalde de Barcelona Jordi Hereu i el discurs de José Montilla. Us recomano especialment la lectura del discurs del candidats socialista. Hi trobareu la caracterització de les eleccions (“hi ha tres opcions, un govern de dretes, un front nacionalista o un President socialista”) i un primer decàleg de compromisos concrets que mostren de forma rotunda l’ambició i la solvència del projecte de Catalunya social que presentem a la ciutadania.

He rescatat dues altres intervencions recents de José Montilla que val la pena llegir. La primera correspon al discurs de José Montilla a la Festa de la Rosa celebrada a Gavà diumenge passat i la segona és la conferència del candidat socialista pronunciada davant les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus i Valls.

A la Conferència s’han repartit quatre fitxes que recullen els nostres principals arguments. La primera fitxa recull les xifres que resumeixen l’obra del govern Maragall. La segona recull els resultats concrets de les bones relacions entre els governs de Catalunya i Espanya. La tercera és un brevíssim resum dels eixos del programa electoral del PSC. I la quarta recull els nostres principals arguments de precampanya.

Dos bons amics, Quim Nadal i Anna Balletbò, m’han enviat materials per incloure en el meu arxiu. Es tracta de la presentació que Quim Nadal va fer de José Montilla en l’acte de l’auditori Winterthur i la intervenció d’Anna Balletbò en l’acte commemoratiu del 30è aniversari del Mítin de la Llibertat.

Per acabar us adjunto quatre intervencions que considero molt interessants. Es tracta de discursos de rellevants dirigents socialistes i laboristes europeus. El primer és el discurs de Tony Blair davant la Conferència del seu partit celebrada el passat cap de setmana. El segon és el discurs de Gordon Brown –previsible successor de Blair- en la mateixa Conferència. El tercer és el discurs de Ségolène Royal anunciant la seva voluntat de presentar-se a les primàries socialistes franceses. I el quart és el discurs de Dominique Strauss-Kahn presentant les idees que defensarà en aquest mateix procés de primàries.



ZW núm. 54 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.dmoz.org

L’Open Directory Project (ODP), també conegut com a DMOZ, és el directori de codi lliure, recopilat per una comunitat mundial d’editors voluntaris i editat per diferents persones, més extens de la xarxa.

L’ODP és el motor dels serveis de directori d’alguns dels portals i cercadors més populars a Internet, que inclou: AOL Search, Netscape Search, Google, Lycos, DirectHit, i HotBot, entre altres.

Està desenvolupat i gestionat per una comunitat de ciutadans de la xarxa, en constant creixement, que són experts en les seves àrees d’interès. És un directori web, no un cercador, que té com a propòsit llistar i categoritzar llocs web. Un proveïdor d’informació que es compromet a mantenir-se com un recurs obert i gratuït mitjançant el seu Contracte Social amb la comunitat web.

Des de la pàgina, es faciliten les instruccions per convertir-se en editor i es faciliten les respostes a les preguntes més freqüents: FAQ.

Post: Per acabar, destacar que avui finalitza la segona edició del Festival de Cinema Polític, creat i organitzat per l’associació francesa Sinetik, amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona. Esdeveniment d’aquest tipus únic a tot el món que promou una competició internacional “oberta exclusivament a pel·lícules de ficció i animació que tractin sobre política o films polítics, pel·lícules amb un punt de vista polític de la societat”, entre altres iniciatives.