La tria d'un poema

Avui, José Montilla ha pres possessió del seu càrrec com a 128è President de la Generalitat de Catalunya. Aquí trobareu la seva intervenció en l'acte institucional. Però d'aquesta intervenció destaca la tria d'un poema que vol expressar l'actitud del nou President. Una tria magnífica.

Salvador Espriu

La pell de brau

XXIV

Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.

També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i dels honors.

Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.

No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.

El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.

Excepte Déu,
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.

Un bon debat, un bon inici

Estic tant content que no sé ni per on començar. Potser dient-vos que, finalment, no he anat a Paris a presenciar la designació formal de Ségolène Royal com a candidata dels socialistes francesos a la Presidència. Era un viatge llampec per estar unes poques hores a Paris, i em privava del descans que necessito i de l’oportunitat de fer un diari com cal. En homenatge a Ségolène us recomano un article d’Antoni Gutiérrez-Rubí sobre la seva candidatura. En el lloc web d’Antoni Gutiérrez també trobareu articles referits a les eventuals candidatures de Condoleezza Rice i Hillary Clinton a la Presidència dels Estats Units.

La meva felicitat és enorme per l’elecció de José Montilla com a 128è President de la Generalitat de Catalunya, per 70 vots favorables (PSC, ERC, ICV-EUiA) i 65 contraris (CiU, PP, C’s).

Aquí podeu llegir el discurs inicial de José Montilla, la intervenció de Manuela de Madre, la resolució oficial del Parlament de Catalunya i les paraules d’agraïment del President electe des de la tribuna del Parlament.

Tots els comentaristes han destacat la part final del discurs del candidat, personal i emotiva. Pels que no tingueu prou temps per llegir la seva intervenció sencera, aquí trobareu el magnífic fragment final.

En el decurs del debat es va donar a conèixer la Declaració programàtica de l’Entesa Nacional pel Progrés, i els tres portaveus dels Grups parlamentaris de l’Entesa varem signar el protocol d’actuació de la majoria parlamentària.

Tot i la natural tensió que provoca preparar i seguir un debat d’aquestes característiques, que impedeix gaudir-ne i valorar-lo objectivament, estic personalment molt satisfet del seu desenvolupament. El dia que s’iniciava el debat, Juan-José López Burniol feia una invitació a l’optimisme. I la va clavar.

El discurs del candidat contenia l’essencial: l’agraïment al President Maragall, una valoració de les eleccions (preocupació per l’abstenció inclosa), un balanç positiu de l’acció de govern en l’anterior legislatura (que és la base sobre la que cal construir la nova), una proposta programàtica completa (llarga, com ha de ser), i una manifestació personal sobre com es proposa d’exercir la seva nova responsabilitat (el fragment final del discurs que ha merescut tants elogis). Montilla va oferir també la seva mà estesa als grups de l’oposició per acordar els grans temes de país (immigració i desplegament estatutari entre d’altres).

Puc desvetllar un petit secret de la preparació del debat. El candidat ens va fer llegir un article de Fernando Aleu publicat a La Vanguardia que m’havia passat per alt diumenge passat.

Artur Mas va estar correcte, tot i que encara colpit per la frustració de no haver assolit la Presidència. No li va agradar gens que Montilla li recordés la seva (real) soledat parlamentària. Mas va respondre adduint que CiU va ser decisiva en l’elaboració de l’Estatut, col·laborant des de l’oposició amb el govern català i el govern d’Espanya, i que per tant no estan sols. Això no treu que CiU no hagi estat capaç d’assolir cap mena de suport fora dels seus propis rengles. Els adverteix sobre aquesta qüestió Josep López de Lerma (antic portaveu del grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats en un interessant article publicat a Expansión). Cal reconèixer que Mas no va plantejar en el debat qüestions de legitimitat que sí havien estat plantejades per exponents de CDC en els darrers dies. Potser havia llegit el contundent article al respecte de Josep Maria Terricabras.

Josep Piqué va plantejar el debat en els termes que cal fer-ho en tractar-se d’un debat d’investidura, assenyalant, en la seva opinió, mancances, discrepàncies, inconcrecions o ambigüitats. Va ser la part del debat que més em va interessar perquè es va centrar en els temes que preocupen ciutadans i creadors d’opinió, els temes que hauran de marcar el debat polític al llarg de la legislatura. Piqué va plantejar també el tema de la política lingüística. Cosa que va permetre a José Montilla un pronunciament explícit sobre la qüestió, que també va ser molt celebrat. Podeu comprovar-ho per exemple en aquesta peça de Desclot a la seva secció de l’última pàgina de l’Avui.

Albert Rivera va tornar sobre temes lingüístics i identitaris, rebent una contundent resposta de Montilla que va anunciar la seva “bel·ligerància” contra els que pretenguin dividir la unitat civil del poble de Catalunya.

Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, va estar magnífics en el seu paper de padrins de l’investit. Van explicar el per què del seu suport i van marcar els accents que els són més propis.

Hi ha una bona colla d’articles sobre el debat. Tot i que destaco amb entusiasme l’article de Pilar Rahola publicat a El País, no us hauríeu de perdre els articles d’Albert Sáez, Jordi Sánchez i Joan Tapia a El Periódico. Tampoc l’article de Pilar Rahola a El Periódico amb fortes ressonàncies literàries, ni la sorpresa de Francesc Marhuenda a La Razón.

Abans us parlava del toc d’atenció de Josep López de Lerma a CiU, però també n’hi ha un de Josep Ramoneda al PSC publicat avui a El País que val la pena llegir.

També avui mateix, Xavier Sabaté, Conseller de Governació i Administracions Públiques en funcions, publica a El Periódico un article sobre l’abstenció. Un article que em porta a seguir recomanant els articles d’anàlisi electoral publicats per Carles Castro a La Vanguardia. Aquesta setmana n’ha publicat un sobre el vot a Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que se suma als publicats el dia 3 de novembre sobre l’anàlisi dels fluxos de vot, i el del dia 12 de novembre dedicat a l’anàlisi de l’abstenció.

Acabo. Si José Montilla era elegit divendres pel Parlament, dissabte ja va voler fer acte de presència en l’acte commemoratiu del dia mundial contra la violència de gènere. Demà el President del Parlament comunica al Rei la decisió de la cambra catalana i dimarts José Montilla prendrà oficialment possessió com a 128è President de la Generalitat de Catalunya.

Sols em queda agrair la seva col·laboració a tots aquells i aquelles que ho han fet possible. Gràcies i felicitats!



“Perles” del programa Polònia emès el 23 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Maragall amb Saura parlant de la crisi aviària. Cal crear un comissariat i Saura ho té clar, una gallina. Davant els dubtes del President Saura diu "ep, que no és una gallina qualsevol, és una gallina molt espavilada".

- El descobriment del President Maragall a Saura i Carod del passadís secret que porta al magatzem d'informes de CiU. N'hi ha per tothom, informes sobre periodistes, una carta a Spielberg demanant que el Yoda s'assembli a Pujol, un informe sobre la participació de Boadella en l'assassinat de JFK... i fins una enquesta sobre el serrell presidencial. "Calla, que aquesta és nostra!"

- El President Maragall escrivint al seu ordinador.... avorrit diu que navegarà una estona... pretén entrar a penthouse.com però en realitat és penthagon.com i ja la tenim armada (mai millor dit), doncs acaba enviant un míssil cap a la península. L'únic que se li ocorre és avisar ZP dient-li que li sembla que per fi ha trobat l'encaix perfecte per Catalunya i Espanya!

- El bodegó del Sant Sopar de Leonardo da Vinci. Aquí la qüestió no és si hi havia una dona o no al costat de Jesucrist, sinó trobar a qui el trairà.... sembla que al final seran tots i que es queda sol "Quin calvari" exclama.

- La introducció del personatge del net del President, que ja parla com ell, com el seu germà i com la seva secretària. El nen ha tingut un examen de mates i deixa anar una maragallada "M'ha anat molt bé, m'han posat un 3... per cent"

- El reportatge de la Terribles sobre el mobbing immobiliari. Aquest cop l'afectat és el President Maragall. El seu contracte era de 4 anys però ara ja el volen fer fora, els propietaris no li arreglen les avaries, li han tallat la llum, té goteres i fins i tot ratolins i psicofonies telefòniques...

- El ja mític gag de l'harakiri. El President dirigeix l'operació. Agenollat amb Saura i Carod dóna l'ordre "A la tres, i per Catalunya... un, dos i....." "Un moment, un moment" [és Carod que es vol escaquejar] ... però és massa tard, el conseller Saura ja s'ha clavat el punyal. Apareix Montilla enfadat perquè els actors s'han saltat el guió "us havíeu de suïcidar i sortir discretament de l'escenari", ja ja.

- Montilla, acollonit, abans de la intervenció del President Maragall per si de cas s'ho repensa i diu que s'hi torna a presentar, intenta distreure'l: "Mira quin quadru més macu, és un picatxu, vols que el posi al teu desptaxu?"

- Manuela i Montilla comencen a renovar els mobles del despatx presidencial davant la sorpresa de Maragall "Què feu?" "És per la foguera de Sant Joan". La Manuela per distreure'l li ensenya a ballar sevillanes: "Gafo la poma, la menjo i la tiro! Gafo la poma, la menjo i la tiro!"

- El pobre Maragall intentant, infructuosament, donar-se de baixa del PSC com si hagués entrat en un bucle de Telefònica o de qualsevol altra companyia de telefonia. "Un moment que li passo amb atenció al client "

- El President (impagable amb el batí) fent-se l'orni amb la Manuela i el Montilla que fan un "porta a porta": "Bé, si volen parlin amb la meva senyora.... [girant-se] Dianaaaaaaaa" [Montilla als periodistes: "Que això no surti, eh!"]

No patiu, properament també tindreu les “perles” del Polònia emès el dia 24.



ZW núm. 62 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.leweb3.com

Els propers dies 11 i 12 de desembre tindrà lloc a París la tercera edició de la conferència Les Blogs sota el títol “LeWeb 3”. El programa d’aquesta nova edició contempla una gran varietat de sessions on es debatran qüestions com: Pot Internet canviar la política? Quan la vida virtual serà millor que la vida real? Les joves generacions 2.0; Educació 2.0; etc. Experts de diferents països com Phil Noble de Politics Online, David Sifry fundador de Technorati o Enrique Dans, entre altres, participaran en aquesta nova edició.

Per tenir una idea més precisa del perfil i del seu funcionament, podeu consultar els vídeos de la segona edició “Les Blogs 2.0” on es van tractar temes com la influència dels blogs en la política i en les empreses, la relació entre blogs i educació, els mitjans de comunicació i el periodisme ciutadà, etc.

En la línia de referències sobre el món de la blogosfera, destacar-vos la II Edició dels Premis 20Blogs que té oberta la inscripció fins el dia 20 de desembre.

ZV (Zona Vídeo). Per descobrir més de 200 creacions filmades amb càmeres de telèfons mòbils, que reflexionen sobre la relació entre art i tecnologia, podeu consultar la pàgina del Festival Pocket Films 2006, la segona edició del qual va tenir lloc en el mes d’octubre passat en el Centre Georges Pompidou de París. Es varen visionar més de 200 obres enviades per part del públic i 400 de realitzadors convidats.

Montilla elegit 128è President de la Generalitat

Avui el Parlament de Catalunya ha elegit José Montilla com a 128è President de la Generalitat per 70 vots a favor i 65 en contra. Felicitats a tots i a totes els que ho han fet possible. Ara, a celebrar i dimarts prendrà possessió del seu càrrec al Palau de la Generalitat. Visca Catalunya! Aquí podeu llegir la intervenció en el debat d'investidura de Manuela de Madre com a Presidenta del Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi i les breus paraules del President electe un cop produïda la votació. Aquí teniu la Resolució del Ple del Parlament.

President Montilla

La votació és demà però avui, si algú tenia encara algun dubte, Montilla ha demostrat que serà un gran President. Llegiu el seu discurs en el debat d'investidura. Podeu també consultar la declaració programàtica de l'Entesa pel Progrés de Catalunya.

Ségolène

Aquesta setmana ha tingut tres moments especialment significatius: la victòria de Ségolène Royal en les eleccions primàries organitzades pel PS francès amb un suport superior al 60%, la constitució de la VIII Legislatura del Parlament de Catalunya i la celebració del Comitè Federal del PSOE.

La victòria de Ségolène Royal sobre els seus dos contrincants ha estat àmplia, contundent. Ségolène obté el 60,6% dels vots, contra el 20,8% de Dominique Strauss-Kahn i el 18,6 de Laurent Fabius. Val a dir que en aquesta elecció hi ha participat 178.864 votants, és a dir, el 82% dels inscrits en el cens socialista. És una victòria de la democràcia i dels socialistes francesos que, esperem, esdevindrà victòria de França l’any 2007. Si tot va bé, podré estar a Paris assistint al Congrés extraordinari del PS que elegirà formalment la candidata presidencial el proper diumenge dia 26. Ja veurem com faig el diari! Podeu llegir al respecte l’article de Raimon Obiols publicat a El Periódico de Catalunya.

Dijous es va constituir formalment el Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi. La reunió va ser presidida per un discurs de José Montilla que va proposar al Grup la continuïtat de Manuela de Madre com a Presidenta i de mi mateix com a Portaveu. També es va aprovar la proposta dels nostres candidats a la Mesa, sent proposats Higini Clotas com a Vicepresident primer i Lídia Santos com a Secretària primera.

Divendres es va celebrar el Ple constitutiu de la VIII Legislatura del Parlament de Catalunya amb l’elecció de la Mesa presidida per Ernest Benach, que va obtenir 70 vots, contra els 48 obtinguts per la candidata de CiU, Núria de Gispert. Podeu llegir l’article d’Ernest Benach publicat al Quadern del diari El País.

Per cert, CiU es va queixar amargament d’un suposat maltractament per part de la majoria parlamentària en no haver recolzat la candidatura de Núria de Gispert. Sense entrar en el debat de fons sobre si és millor o no que el President d’una cambra parlamentària pertanyi o no al partit majoritari o pertanyi o no a la majoria governamental, no estaria de més que CiU recordés que en els seus llarguíssims anys de govern mai no va plantejar que el President del Parlament no fos del seu partit. De fet, quan això es va produir en la V Legislatura amb l’elecció de Joan Reventós, va ser precisament fruit d’un pacte de la resta de forces polítiques contra CiU. Farien bé de reflexionar com és que llavors es van quedar sols i per què ara tampoc no han trobat cap suport fora dels seus propis rengles.

Lamentablement no sembla que aquesta sigui la línia de reflexió que s’estigui imposant a CiU. Hem pogut llegir entrevistes a David Madí en que es ratifica fil per randa en l’estratègia seguida per la coalició nacionalista. I fins i tot hem sentit curioses declaracions d’Artur Mas en les que diu que fa anys la democràcia era més neta, o que no vol ser cap de l’oposició, mentre que els seus parlen d’ell com de “l’altre president”. Fins i tot l’hem sentit proposar, ara!, la necessitat de canviar la llei electoral, no precisament per assegurar el valor igual de tots els vots independentment d’on s’hagin emès, sinó per introduir una “prima” al primer partit per assegurar que governa còmodament. No és sobrer, doncs, recordar-los-hi que el nostre sistema és parlamentari, que governa qui obté majoria en el Parlament i que respon davant d’ell. Tampoc no és sobrer recomanar-los-hi la lectura del contundent article de José Antonio González Casanova publicat a El País i que porta com a títol “La derrota del ‘neo con’” o els intel·ligents articles d’Anton Costas, Albert Sáez i Enric Hernàndez que els poden donar alguna llum sobre el que ha passat i, particularment aquests dos darrers, sobre la reflexió que CiU hauria de fer si no vol que li torni a passar.

En les anàlisis postelectorals segueix predominant la preocupació per la forta abstenció. En aquest sentit és útil llegir els articles de Carles Castro i de José Luis López Bulla. I aprofito per tornar a recomanar l’article de Carles Castro sobre l’anàlisi dels fluxos de vot publicat a La Vanguardia. De les converses que vaig mantenint sobre aquests temes destaquen dos elements que crec convenient retenir. L’un és la incidència sobre l’abstenció d’un debat polític que apareix a les antípodes de les preocupacions ciutadanes i, en aquest sentit, una inquietud creixent sobre els efectes que està produint sobre l’electorat la percepció que des del sistema polític no s’està donant resposta als efectes socials del fenomen de la immigració. També m’ha semblat també digna d’interès la reflexió de J.B. Culla sobre Ciutadans-Partido de la Ciudadanía.

Ahir mateix es va celebrar una reunió del Comitè Federal del PSOE. Convé llegir amb atenció la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero (a qui tindrem novament l’ocasió d’escoltar a Barcelona convidat demà pel Club de Conferències Tribuna Barcelona impulsat per El Periódico de Catalunya). Del Comitè Federal destaca també la contundent intervenció que hi va fer José Montilla que va ser seguida d’una ovació unànime dels membres del Comité Federal. El propi Zapatero, en el torn de resposta, va manifestar el seu suport a Montilla des del convenciment que sabrà conduir eficaçment aquesta nova etapa de Govern de progrés a Catalunya.

Us recomano la lectura de les entrevistes a Pasqual Maragall i José Montilla publicades a El País. Així com de l’article d’Ulrich Beck publicat aquest mateix diari sobre “Una nueva izquierda cosmopolita”.



“Perles” del programa Polònia emès el 16 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

EL MILLOR
- El traspàs de poder Maragall-Montilla. Al despatx Presidencial, Maragall posa tot de coses en una caixa... però li deixa a Montilla: a) records (segons Maragall) o b) rècords (segons Montilla) [el mandat més curt, amb més marrons, etc.]. S'ho emporta tot? Nooo, li deixa coses que li poden fer servei: "un exemplar de l'Estatut aprovat al Parlament [en paper mullat, és clar], uns daus molt útils per ajudar a prendre decisions, una calculadora (que ja era de Pujol) molt útil per calcular.... no sé... el 3% d'alguna cosa!, uns auriculars per posar-te'ls a les reunions de Govern quan parlin els d'Esquerra, i un llibre de poesia... bé, potser això no et cal". Montilla: "Eh, que jo no tindré un avi poeta però sóc un lletracremat" [No cal que ho juri, ja ja]. Comiat de Maragall: "Tornarem a lluitar i tornarem a vèncer". Montilla: "Parlant de tornar... torna'm la còpia de les claus".... Curteu, és bona!

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Els de CiU han hagut de muntar un restaurant per fer calerons... Mas de mâitre i Duran de cambrer. A la cuina, Felip Puig i Oriol Pujol, i fregant els plats... David Madí. El plat del dia és l'estofat de DVD "Com que ens n'hem de menjar tants ha sortit bé de preu" ;)
- Carod i Puigcercós davant la visita de Mas (el real) "ai, quina sorpresa més agradable". Mas brillant en la rèplica "vaja, doncs no ho semblava tant d'agradable quan no volíeu pactar amb mi...". Els d'ERC intenten fer-se fonedissos l'abans possible i Carod s'acomiada "Artur, truca'm fes-me una perdi". [Sembla que Mas no hi està massa disposat]
- La nova generació de Mossos bon rotllo sota el comandament de Saura. Ara porten mocadors palestins i rastes, fumen porros, van en bici i s'apunten a festes il·legals a cases okupades... "Parla'm sense jerarquies", diu un agent. El que s'ha de sentir, Consellera...
- Puigcercós enfeinadíssim oferint alts càrrecs per a la seva Conselleria de Governació intenta convèncer Carod que no és cert que el seu càrrec de Vicepresident no tingui competències i per demostrar-li li diu que li ha de portar a ell els cafès i que podrà decidir si són sols o tallats. Perfavooor...
- La reunió secreta de Piqué que resulta ser una reunió... trampa. Mas intenta convèncer-lo que al PP no hi fa res, que se'n vagi amb ell a CiU.... però resulta que Mas és en realitat Acebes disfressat! Teatre dins el teatre. Bruno Oro és una mina.
- El monòleg presidencial, com no. "Què bo el gag d'en Saura i els mossos... és com si Montilla es fes càrrec de Política Lingüística... a mi no em va la politiqueta de vol gallinaci... no em quedaré amb els braços creuats, ja m'han ofert una plaça al grup que juga a la botifarra de Rupià i fer unes classes d'estoicisme a l'Institut del Teatre amb el Bieitio [sic].... i una editorial m'ha demanat que escrigui les meves memòries... ja tinc el títol La vaca no era cega però sí una mica dura d'oïda: memòries d'un President diferent..." Bo, eh?

EL PITJOR
- No acabem d'encertar-la amb la Família Reial últimament. M'ha fet bastanta pena l'episodi de l'ecògraf per saber si és nen o nena el bebè de Letizia "es que si es niño no podremos aprovechar ni la ropita ni la Constitución", i el suposat mètode Stanislavski del Rei per no sobreactuar.

KA FORT
- L'últim crit en esports d'aventura. El viatge en Rodalies Renfe entre Barcelona i Castelldefels. El de l'agència Aunmal Viatges diu que el bitllet costa 500 €, que t'hi pots passar 4 hores dret, amb 300 persones que no s'han dutxat i que més val que t'hi enduguis una llinterna.
- Les crítiques dels militants d'ERC a Carod per el pacte amb Montilla que emmudeixen a cop de.... càrrec :(

LA PICADA D'ULLET
- M'ha agradat l'acte de desgreuge a Mas (el real) que demana que Mas (l'imitador) no es posi laca ja que ell no se'n posa mai. Valent i amb taules artístiques en Mas (el real) demanant-li a Toni Soler que el despentini per comprovar que no porta laca... pubriku diu "ja que em feu passar per presumit al menys treieu-me això de la laca". Molt tendre.

SURREALISTA
- Per demostrar que Montilla no serà el primer president andalús, veiem una escena de 1677 a Palau. El President Alfonso de Sotomayor amb un accent andalús inequívoc canta en castellà "Ehtamos aquí tan aguhtito, en el Palacito de la Cheneralitá".

LA IMATGE
- Franco amb samarreta imperi i càntir queixant-se del canvi.... climàtic "en mi época si alguien tenía calor lo poníamos... a la sombra".

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- El mosquit tigre és el primer immigrant que aconsegueix integrar-se a la zona alta de Barcelona.
- El nou Carril Vici (no Bici) que ens proposa el Matías pel carrer Aragó, al costat del Carril Rosa per a gais i lesbianes, el Carril per als Busos Anglesos que inverteix el sentit de la circulació, etc. En fi, el deliri circulatori.



ZW núm. 61 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.cibersociedad.net/

Demà, dilluns dia 20 de novembre, i fins el 3 de desembre tindrà lloc el III Congrés Online de l’Observatori per a la Cibersocietat (OCS). Un dels debats més importants i dinàmics a la xarxa que compta ja amb més de 3.700 inscrits (entre investigadors, empreses, institucions i societat civil) i on s’han rebut més de 500 comunicacions. Sota el títol Coneixement Obert, Societat Lliure, el Congrés tractarà temes diversos a partir dels Grups de Treball que s‘estructuren sota 4 eixos bàsics: Política i canvi social; Identitat i grups socials; Comunicació i cultura; Educació i aprenentatges. Dins de cadascun d’aquests eixos trobem múltiples propostes de les quals en destaco aquestes: Experiències pràctiques de política a través de les TIC; Mitjans, Noves Tecnologies i Societat; Internet, Societat de la Informació i Cibercultura. També, durant els 14 dies que dura el Congrés se celebraran Conferències Plenàries que comptaran amb diferents experts nacionals i internacionals. Les inscripcions a aquest III Congrés OCS es tanquen demà dilluns.

Ningú no discuteix ja que un dels elements característics de l’anomenada Cibersocietat ha estat el desenvolupament dels Blogs. Per acabar dues cites de referència: La tercera edició dels premis Deutsche Welle International Weblog Awards 2006 (BOBs, Best of the Blogs), on el reconeixement al Millor Blog Espanyol ha estat per a Nacho de la Fuente i el seu blog "La huella digital". Podeu consultar aquí els guardonats de l’any passat i començar també a registrar propostes per a la quarta edició de 2007. I aquest cap de setmana a Sevilla, Evento Blog España, el primer congrés blogger hispanoamericà. Cal seguir-ho!

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, Video The Vote. Una plataforma de cineastes independents dels EE.UU. que documenten i fan difusió de qualsevol irregularitat que tingui lloc durant la jornada electoral, en el temps real en què succeeix, permeten als mitjans i al públic conèixer qualsevol incidència i dur a terme un procés de control a tot el país. La idea és que tots els ciutadans puguin participar des de qualsevol punt, documentant qualsevol problema que es plantegi en la seva àrea geogràfica; els únics requeriments, sempre respectant la llei vigent, són tenir un telèfon mòbil que permeti gravar un vídeo i accés de banda ampla a Internet, per enviar el document.

Montilla assenyala el camí

Tot i que l’actualitat informativa de la setmana ha seguit centrada en el procés de negociacions postelectorals, vull començar per subratllar la contundent derrota de George Bush en les eleccions nordamericanes. El Partit Demòcrata ha assolit la majoria a la Cambra de Representants i al Senat. En efecte, a la Cambra de Representants hi ha avui 196 republicans i 229 demòcrates, que han guanyat 29 escons; i al Senat hi ha avui 49 republicans i 51 demòcrates, que han guanyat 6 escons. També s’han renovat els governadors, que són avui 21 republicans i 28 demòcrates, que han guanyat sis Estats. Les conseqüències no s’han fet esperar i de forma fulminant s’ha produït el relleu del Secretari de Defensa Donald Rumsfeld. Caldrà seguir d’aprop la nova direcció demòcrata, amb Howard Dean al capdavant del partit, Nancy Pelosi com a Presidenta de la Cambra de Representants, Rahm Emanuel, coordinador dels congressistes demòcrates, i els senadors Reid, Durbin i Schumer. Tots els analistes assenyalen que els resultats poden impulsar la candidatura de Hillary Clinton. Vegeu l’article de Manuel Castells per a un anàlisi més aprofundit del que han suposat aquestes eleccions.



Molts han estat també els articles dedicats a l’anàlisi postelectoral català. Convé no perdre de vista els resultats. Us recomano un atent estudi a la comparativa dels resultats de totes les eleccions al Parlament celebrades des de 1980. Sobre la configuració de la nova majoria parlamentària no us podeu perdre l’article de Daniel Fernández publicat al diari Expansión. També són molt recomanables els articles d’Albert Sáez, Antoni Segura, Ferran Gallego i Josep Ramoneda. Per la seva banda, Pilar Rahola va publicar un elogiós article sobre José Montilla a El País.

Del pròxim President de la Generalitat no us podeu perdre ni la seva intervenció d’ahir davant del Consell Nacional del PSC ni l’entrevista publicada avui a El Periódico de Catalunya.

Com us deia, no podem deixar d’analitzar el resultat electoral i el preocupant nivell d’abstenció. Ho feia José Montilla en la seva intervenció abans esmentada. En la meva opinió la millor forma de corregir aquesta preocupant tendència és mantenir una estricta coherència entre el que hem defensat al llarg de la campanya electoral i la nostra acció de govern. Ens hem compromès a posar l’Estatut al servei de la gent, a desenvolupar una ambiciosa política social, a respondre amb fets i no paraules, a fer un govern sòlid i cohesionat, a seguir fent de Catalunya un sol poble i una societat avançada. Aquesta és la millor manera de respondre a la voluntat dels electors i de recuperar la confiança perduda. Estic convençut que José Montilla és la millor garantia que la nostra actuació s’ajustarà a aquestes prioritats.

Tots els analistes estan subratllant la rapidesa i discreció amb la que s’estan desenvolupant les negociacions, i també els indicis que apunten a l’esforç de no repetir els errors que van causar tant de soroll en l’anterior legislatura i que van perjudicar la bona percepció de l’acció del Govern. Aquesta setmana hem posat també les bases per a l’adequada coordinació dels grups parlamentaris de la majoria al Parlament de Catalunya. I la setmana vinent culminarà la negociació del document programàtic del govern de l’entesa nacional pel progrés. El dia 17 es constituirà el nou Parlament i, previsiblement, el debat d’investidura tindrà lloc els propers dies 23 i 24 de novembre.

Ahir es va produir una concentració a la Plaça de Sant Jaume rebutjant l’acord subscrit entre PSC, ERC i ICV-EUiA, i són encara molts els dirigents de CDC que estan intentant dimonitzar aquesta entesa. No ens cansarem d’explicar que el nostre és un sistema parlamentari i que, per tant, governa qui obté majoria al Parlament. CiU hauria de reflexionar per què no ha obtingut cap altre suport al Parlament. Ni el del PP, rebutjat per ells mateixos davant notari –i que hagués resultat insuficient- ni el d’ERC ni el del PSC. CiU va guanyar les eleccions en vots i en escons, però va perdre estrepitosament el plebiscit contra el govern catalanista i d’esquerres en que va voler convertir aquestes eleccions. Tampoc no ha estat gens edificant l’espectacle d’anar a Madrid a guanyar el que no s’havia pogut guanyar a Catalunya. Els que tota la vida van acusar el PSC de sucursalista van intentar infructuosament sucursalitzar la política catalana. Han comès el típic error de qui s’acaba creient les seves pròpies mentides.

El PSC, en base a la seva sobirania, va prendre les seves decisions a Barcelona. I era evident que ni podia renunciar a una presidència tenint majoria suficient per assolir-la, ni podia acceptar que les seves decisions fossin preses a Madrid, ni contribuir a certificar la idea que l’esquerra a Catalunya sols pot governar en circumstàncies excepcionals.

La celeritat del procés negociador ha fet pensar a alguns que l’acord ja estava fet abans de les eleccions. No és cert. I que sí és cert és que la campanya desenvolupada per CiU va permetre madurar una decisió de forma molt més ràpida i senzilla del que havíem pensat.

Ara toca construir, a partir de la bona feina del Govern Maragall i aprenent també dels errors i carències que hem constatat. No estem, doncs, davant d’una segona oportunitat, sinó davant d’una nova oportunitat que no podem desaprofitar en bé del país i de la seva gent.



“Perles” del programa Polònia emès el 9 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

EL MILLOR

- El "piccolo problemi amb la hipotequi" del Papa sobre el Vaticà (m'encanta l'italià de mossèn Soler). Es veu que no el papa Giulio no havia pagat "trinqui-trinqui" i han de cridar... "Flavio, presto, vai cercare Zaplana" per solucionar el problema "No se preocupe, todo tiene solución en la viña del señor, sobre todo si es urbanizable.... ya lo estoy viendo Divina d'Or, ciudad de peregrinaciones [enmig de la plaça Sant Pere], apartamentos como Dios manda... o Terra Mística". Conclusió: "Andiamo, andiamo" diu el Papa, "sí, sí, andamio, andamio" diu Zaplana.

- l el monòleg final del President Maragall... Què fort, què fort... antologia d'acudits de la meva època de l'Un, dos, tres per explicar la siuació actual.... "he anat al Senegal a demanar asil polític... la plaça Sant Jaume abarrotá amb gent fent cua per pillar conselleria..." "I la cara que se li ha quedat al Mas ? i quin cabreig que porta Zapatero..." Al final, el President pillat in fraganti amb la cassola... porca misèeeeria que el Montilla te la fotràaaaa... EXTRAORDINARI

LA NOVETAT

- El gag transversal. Durant tota l'emissió patim (gairebé en temps real) el segrestament de Mas a Carod sota amenaça de bomba!!!! Si no el fan president en 30 minuts, la bomba esclatarà. Carod "Cada vegada que toco el poder la cosa s'embolica". Els negociadors: el President Maragall fracassa. Duran diu que ell no en sabia res. El President Zapatero fa valdre el seu "Artur y yo somos más que amigos", però no cola "aquest galifardeu es pensa que no tinc memòria", diu Mas. "Sí, sí, a mi també me la va jugar", diu Carod. Mas: "Sí, m'he begut l'enteniment, com Catalunya". Finalment arriben els Mossos amb la consellera Tura. El Mosso disfressat de pizzero aconsegueix alliberar Carod que ha adormit Mas explicant-li la seva època d'anxaneta. Però queda la bomba per desactivar... sort de Ferran Adrià que sap com desactivar-la (eren angules amb salsa de pitufo que li havia preparat ell a Mas)

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- El català amontillat del President-to-be en el seu missatge institucional per inaugurar el seu mandatu, una barreja explosiva de cabòries. Destaco la perla "governaré el país de cap a rap, de Prades a Guardarroba". Al final caldrà la intervenció de la Manuela per blocar Carod que li vol prendre la portavossia.

- El pre-pacte frustrat entre Duran i ZP... "de qué color quieres la alfombra para el Ministerio?".... "Moncloa, dígame?" porta la mala notícia del nou tripartit així que d'allò del Ministeri "nasti de plasti... yo es que me prometo encima, Duran, no es nada personal". Duran: "he perdut Exteriors, però la cassolada que faré se sentirà per tot el món".

- Dinar de l'antic Tripartit a Can Ravell (o similar) per tancar el Triunit (es veu que ja no seran Tripartit, oi Xavier?). Saura fa de mediador i el President Maragall és que s'hi pixa.

- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".

- Franco se solidaritza amb Montilla, que malgrat tenir menys vots serà President. Diu "bueno, yo no tuve ninguno y aguanté lo que aguanté.... y por cierto porqué le llaman Generalidad si no hay ningún General?".

- Mi Manuela al darrere de les proves per a President i Vicepresident. Fent com si jugués a les pel·lícules intenta xivar-li a Montilla ("som-hi, nogensmenys!") que qui va alliberar Barcelona va ser Rafael de Casanova i que el de la foto és el President Tarradellas (no Gorbachov, home!). A Carod li suggereix amb mímica que el que ha de fer quan no està d'acord amb el President és... tancar la boca.

- El President del Bulli i la Presidenta del Sant Pal de Sant Pol troben el costat fosc de la cuina.... amb la princesa Rusca-leia alias Bulli2-D2, i fins Darth Vader. El plat: electròlisi d'espaguetis amb encenalls del revers tenebrós. Gadgets destacats: Les arrecades miniBabybel de la Rusqui i el ratllador làser.

EL PITJOR

- La subhasta de rampoines electorals que inclou un preservatiu utilitzat per Joan Saura i Imma Mayol. Tot troba comprador excepte els directors de campanya Madí i Zaragoza :(

KA FORT

- El Rei explicant-li El cuento de la Transición a Leonor "Había una vez un país muy bonito... el príncipe se convirtió en Rey y algunos no lo querían, pero cuando vieron que era tan bueno y campechano..." sembla que a la nena no li ha agradat... "pues yo hace años que vivo de él", s'excusa el Rei. I és clar, Letizia prefereix que li expliqui a la nena la seva pròpia versió de La Ventafocs.

SURREALISTA

- Mea culpa. No havia d'haver-me alegrat la setmana passada de la incorporació del Ciutadà Rivera perquè ara ve amb els seus altres dos diputats (també en pi...) parlant de Calvo Sotelo i Infanta Carlota, Parlamento autonómico i altres perles.

ELS ACUDITS DEL MATÍAS

- El President Maragall al Senegal: balla, balla es veu que tenia ganes de marxa, per això després de dos anys devia voler marxar...

- El nom de Tripartit està massa cremat, com el bosc a Galícia. Cal buscar un altre nom... "tricicle? aquests 3 com millor estan és callats". O sinó, sempre es pot cantar la mítica: "Eran uno, dos y tres, los famosos mosqueperros, y el pequeño Puigcercós, siempre va con ellos", oi Miquel? "Serà la primera cantada del nou Govern".



ZW núm. 60 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.iapc.org/

En un context on se succeeixen els processos electorals arreu del món, cada cop és més rellevant la figura dels consultors polítics i dels experts en el disseny d’estratègies i campanyes electorals. Destaquen associacions com l’European Association of Political Consultants (EAPC) o l’Associació Internacional de Consultors Polítics (IAPC) que, des d’avui diumenge i fins el dia 15 de novembre, celebra a Barcelona la seva 39ª Conferència Mundial. La IAPC és una associació de referència a nivell internacional que aplega consultors polí­tics d’arreu el món. Va ser fundada l’any 1968 per Joe Napolitan, consultor nordamericà, i Michel Bongrand, consultor polític francès. Entre d’altres temes s’analitzarà l’impacte de les eleccions als EUA o les noves eines de campanya. Un bon exemple de l’ús de les noves tecnologies al servei de la política el tenim en els tres candidats a les primàries socialistes franceses, que tindran lloc, en una primera volta, el proper 16 de novembre: Ségolène Royal, Laurent Fabius i Dominique Strauss-Kahn.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, dues referències. El Mobile Festival Film on des del dia 9 de novembre es poden presentar ja les obres a concurs (exclussivament vídeos gravats a través del telèfon mòbil) per a la seva segona edició. Aquí podeu consultar el reglament per participar. I, seguint la tendència marcada per YouTube, una iniciativa espanyola: Dalealplay.com, que vol crear una comunitat virtual al voltant dels vídeos en espanyol, on es pugui trobar la visió iberoamericana sobre temes diversos.

Entesa nacional pel progrés

Dimecres, eleccions. Dijous, la Comissió Executiva del PSC decideix optar per la configuració d'una majoria progressista. Des de divendres, contactes. Dissabte, negociació. Diumenge, més negociació. Dilluns, l'adopció d'una declaració conjunta PSC-ERC-ICV-EUiA anunciant la constitució d'un Govern d'Entesa. Dimarts, José Montilla, al Parlament de Catalunya, com a candidat a la Presidència de la Generalitat, en companyia dels 70 diputats i diputades electes dels partits signants de l'acord, fa un discurs de presentació de la nova majoria parlamentària. Sóc feliç.

Analitzar i reaccionar

A cop calent es fa difícil fer una anàlisi acurada dels resultats electorals de dimecres passat. En varem començar a parlar a la reunió de la Comissió Executiva del PSC de dijous a la tarda. Però encara que sigui amb un caràcter provisional voldria subratllar alguns trets que em semblen particularment rellevants.

Cal destacar una participació molt baixa, més de cinc punts inferior a la del 2003. Alguna cosa no funciona en el nostra sistema polític i alguna responsabilitat tenim les forces polítiques (totes en conjunt i cadascuna la seva) en un grau d’abstenció tan elevat en unes eleccions tan importants.

Cal reconèixer la victòria de CiU en vots i en escons, a Catalunya i a les quatre circumscripcions. Certament, un resultat que queda molt lluny de les expectatives dels que havien plantejat aquestes eleccions com a plebiscit contra el Govern catalanista i d’esquerres. Sols cal veure com CiU obté menys suport que la suma PSC-ICV i com la suma dels diputats de les tres forces polítiques que van subscriure el Pacte del Tinell segueix essent majoritària passant de 74 diputats a 70, contra els 46 de CiU que sols en guanya dos amb respecte del 2003.

Es produeix un significatiu retrocés del PSC en vots i en escons. A destacar un millor resultat relatiu a les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona, i un molt bon resultat al Pirineu i a les Terres de l’Ebre.

Pel que fa a la resta de partits, ERC i PP retrocedeixen una mica, mentre ICV-EUiA guanya tres escons, i entra al Parlament amb tres escons el nou partit Ciutadans-Partido de la Ciudadanía (C’s).

Coincideixo amb l’anàlisi que fa Carles Castro a La Vanguardia on atribueix el retrocés del PSC a l’abstenció en un grau molt més important que al transvassament de vots cap a ICV-EUiA o C’s.

Crec que no podem desconèixer que l’elevat grau d’abstenció i el retrocés del PSC poden tenir molt a veure amb el soroll dels tres anys de govern i les tensions causades pel debat estatutari.

Aquest soroll ha contribuït a una significativa “fatiga política”, a una alarmant desafecció ciutadana. En aquest sentit, és interessant llegir l’anàlisi d’urgència fet per Nou Cicle, del que se’n deriva una exigència d’una “política de sentit”. Hi coincideixo plenament.

És obvi que el procés de canvi de candidat socialista pot haver tingut a veure també amb el resultat, però no tinc cap mena de dubte que la raó fonamental del retrocés respon a un judici negatiu de part de l’electorat socialista sobre el desenvolupament de la passada legislatura.

La correlació de forces a nivell parlamentari ofereix tres possibilitats, la formació d’una nova majoria progressista, la formació d’un front nacionalista CiU-ERC o l’anomenada sociovergència.

El PSC ha optat per intentar acordar la formació d’una nova majoria progressista. Però cal tenir garanties sobre la solidesa, cohesió i eficàcia del futur govern. I aquesta és la tasca que José Montilla està desenvolupant en aquests moments.

Coincideixo, doncs, plenament, amb els articles de Juan José López Burniol, Joan Tapia i Javier Pérez Royo, que abonen aquesta possibilitat.

Temps hi haurà per analitzar amb profunditat els resultats electorals i les seves conseqüències. Ara toca trobar un desllorigador a la difícil situació que enfrontem. I això vol dedicació, encert i discreció. Jo hi estic fent també la meva modesta aportació.



“Perles” del programa Polònia emès el 2 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- La "mani" d'ex-alts càrrecs de CiU manifestant-se davant de Palau: "El Tripartit se quemaaaaa".
- El President Maragall lligat a la cadira perquè ell no se'n va "fins que toqui". Quan Toni Soler el crida per veure si pot posar ordre en el caos deixa a Saura lligat perquè li guardi en el seu lloc "Joan, oi que vols que es reediti el Tripartit?, doncs vigila que ningú et prengui el lloc. És un petit sacrifici per Catalunya i pels peixets i els boscos que defenses tu".
- Com que Montilla està lesionat, Toni Soler demana a Maragall que faci de PSC i ell, en un dels monòlegs més brillants que se li coneixen li etziba "Sí, home, que ho faci el Saura, com en el debat! No m'han fotut fora? Que ho arreglin ells! .... Un altre Tripartit? Quina mandra.... però llavors el Mas.... el doble de mandra!... Clar que Iniciativa ha madurat, ja no estan tan verds... i el PP té un problema, i aquest problema es diu 3%". "També?" pregunta Soler. " "Vull dir el 3% dels Ciutadans...".
- Mas (que continua amb el seu estil d'americanes salamartín) ja vol ocupar el despatx a Palau. El President li contesta "Ah, jo ja tinc el despatx buit, me'l vau buidar tu i en Zapatero, no te'n recordes? Ah, i si hi trobes en Saura... recicla'l".
- Mas: "Jo faré història, seré el primer President guapo, i t'ho demostraré: Macià, un iaio xeruc; Companys, lleig a matar; Irla, ningú no se'n recorda de quina cara feia; Tarradellas, tan lleig que tothom va fotre el camp; Pujol, una mandonguilla amb potes; i Maragall, sembla que hagi dormit fora de casa i malament!".
- La festa a la Moncloa de la vicepresidenta De la Vega i Zapatero que celebren la victòria..... a la porra: "Lo hemos clavado".
- La Terribas repassa les portades post-eleccions de la premsa: El Periodico, Mas fracassa estrepitosament; Avui, Doncs mira que Montilla; La Vanguardia, Possible govern dels nostres [amb les fotos de tots ells, clar]; El País, ZP se aparece a tres pastorcillos; El Mundo, Ciutadans encuentra ácido bórico en los lavabos del Parlament; Regió 7, El nou President no serà del Bages; La Razón, Grrrrrrrrr. També tenim revistes: Hola, Josep Piqué nos recibe en su nuevo hogar [sota el pont de Vallcarca]; Sapiens, Montilla era català; Ser padres, 40-50 años. La enojosa edad de los pactos.
- El pobre Duran trucant a Mas per demanar-li explicacions (com sempre): "No me n'havies dit res de les eleccions... quants diputats hem tret? 48? Això seran d'Unió, i de Convergència?"
- La samarreta perduda de Benach que completa la frase: Pactarem (Carod) amb (Puigcercós) ??????
- Puigcercós assegut a la falda de Carod "per donar imatge d'unitat".
- Acebes en directe des de la seu del carrer Gènova: "No le entiendo la pregunta pero da igual porque contestaré lo que quiera... Cataluña seguirá la senda del pecado y España la del abismo..." el deliri el porta a acabar entonant l'Amo a Lauraaaaa.
- Saludem la incorporació d'Albert Rivera, en pilotes, naturalment.
- L'aixecament (de la cadira) de Franco per la situació de caos "en la región nordeste de España".
- El "Déu-vos-guard, vailet" de la Ruscalleda a l'Adrià (no, si encara m'acabarà agradant...)

EL MILLOR
- El karaoke col·lectiu i bilingüe de tots els líders polítics fent-li els cors a Mas en la seva versió del "Sobreviuré":

[Mas] Sóc el triomfador de les eleccions
i és ben normal perquè estic bo i sóc guapo de collons
ja em direu què podien fer
el xixarel·lo d'en Piqué
o en Carod
si el Puigcercós li fa boicot
i aquí em teniu
fent la viu-viu
48 diputats
tots pentinats, nets i planxats
el meu despatx, el meu xofer,
els crits de guapo al carrer
per mi tot sol
com quan em va enxufar el Pujoooool

[Maragall] No corris tant,
tros de farsant
que encara no has guanyat del tot
i ja fas l'estaquirot

[Rivera] Qué coño es estaquirot
esto no lo entiende ni Carod

[Carod] Et fotaràs
ai si m'haguessis fet més cas

[Mas] Sobreviuré, sobreviuré
en el fons tots voleu el pacte
PSC, Esquerra i PP

[Piqué] Amb mi no hi podràs comptar
el notari t'ho dirà

[Mas] Doncs amb Carod,
amb Montilla o amb tots dos

[Puigcercós] Oh yeahhhhhhhhh, per favor, oh yeahhhhhhhhh

[Tots] La, la, la, la, laaaaa

EL PITJOR
- Una Mònica Terribas molt clapada que intenta organitzar els escons al Parlament per als diputats "erectes, vull dir electes".
- El suposat paper de mitjancer del Rei per solucionar el caos.... diu que té molta experiència, com quan a la Reina se li va acabar la laca en el dia del casament del Príncep. Diu que en el 23F es va limitar "a verlas venir". En general, tot l'episodi de la incontinència verbal i urinària del Rei :(
- I no diguem el paper del Papa i la seva encíclica Folloni profundi en la Generalitat :( :(

KA FORT
- El President fent d'home-bala per Catalunya: "El President està a punt de fer un viatge inoblidable, l'últim de la seva carrera política". El canó l'envia fins a Bagdad i l'home s'anima: "Bagdad, què cabroooooons.... però aquí també faig falta. Faré un nou estatut. Nomenaré un govern iraquià i catalanista. Serà la bomba!".... el pobre nadiu que l'ha de portar a coll remuga: "Maragall, només ens faltava això!"

SURREALISTA
- L'episodi de la canonització del President Maragall. La Terribas i el Tomàs Molina al darrere hissant els motxos. Eing???

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Com que no tenim enviada especial escoltem la crònica de l'enviada normal.
- Com que no hi ha crisi sense cantautor, Lluís Llach ha decidit ajornar la seva retirada i ha compost un himne de lluita que es diu "Esperança".



ZW núm. 59 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.kissmyassgeorge.com/

Les eleccions legislatives als Estats Units s’han convocat el proper dimarts 7 de novembre. S’escolliran els 435 membres de la Cambra de Representants i es renovarà un terç dels 100 senadors i dels 36 governadors estatals. El 100% dels representants en el Congrés té pàgina web i un correu electrònic públic, i l’acció política a la xarxa té un paper clau, com ja va passar a les darreres eleccions de 2004 (Kerry.com frente a Bush.com).

Però la novetat són les noves formes de participació i activisme polític que utilitzen la sàtira, l’humor i el joc i que es difonen ràpidament per la Web 2.0 i que dóna pas a la nova Política 2.0. Aquí van alguns exemples:

ACTIVISME. (Kiss my ass George). Amb aquesta provocadora invitació, ciutadans anònims utilitzen una imatge del seu cul per denunciar la postura davant la política desenvolupada pel president George Bush; pretenen reunir 1.000 fotografies de culs diferents amb els quals s’editarà un gran pòster que serà enviat a la Casa Blanca, a l’atenció del propi president dels EE.UU.

RECURSOS ON LINE. (El salvapantalles més utilitzat als EE.UU.), si el president Bush queda atrapat entre les boles, ajuda’l amb el cursor.

JOCS. (Joc online "Bush Buckrub"). Un joc ideat després de que el president Bush fes un massatge a Angela Merkel, durant la cimera del G-8 celebrada a Sant Petersburg, per sorpresa d’ella (veure imatges a YouTube). El joc consisteix en dirigir a Bush per a que realitzi massatges, alternativament, a Merkel, al president rus Vladimir Putin i al líder de Corea del Nord, Kim Jong Il, afanyant-se per atendre’ls ràpidament, evitant així que s’enfadin.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, fer una referència a Podcatalà.cat, un espai sobre el podcasting en català. A la seva pàgina, a més de notícies, directoris i documentació diversa, podreu consultar el Llibre Blanc del podcasting (on s’explica què és un podcast, com es fa, com es pot escoltar, com subscriure’s, etc.). Aquesta iniciativa, que es defineix com un projecte comunitari i col·laboratiu agermanat amb podcastellano i podcast-es.org, fomenta la creació de continguts de podcast en català o sobre la cultura catalana, a més de la divulgació de les tecnologies associades.

L'hora de la veritat

Podeu seguir el recompte de vots al web electoral de la Generalitat.