diumenge, 31 / desembre / 2006

PAU

No tenia clar si avui faria o no diari. Per això vaig aprofitar diumenge passat per desitjar-vos a tots i a totes un bon any 2007. Però ahir ja em vaig veure obligat a escriure unes ratlles a causa del maleït atemptat d’eta i per difondre la declaració que en nom de la direcció del PSC vaig llegir davant dels mitjans de comunicació.

Un atemptat sempre és un crim que no té explicació ni justificació i per això em retinc de dir que l’atemptat d’ahir a Barajas és especialment inexplicable, tots ho són. Però cap terrorista no ens pot robar l’esperança, la certesa que la pau s’obrirà finalment camí, perquè és el desig de la immensa majoria dels ciutadans i les ciutadanes del nostre país. Per això faig avui el diari, de la mateixa manera que he volgut estar a la Plaça de Sant Jaume per fer cinc minuts de silenci en condemna de l’atemptat i en solidaritat amb les víctimes.

Dels molts anàlisis i valoracions publicats avui sobre l’atemptat, destaco l’article d’Antoni Segura publicat a El Periódico de Catalunya i l’article de José María Ridao publicat a El País.



Us recomano la lectura del missatge de cap d’any del President de la Generalitat, un missatge senzill, planer i entenedor que és, al mateix temps, tota una declaració de principis.

Són recomanables també l’article de Celestino Corbacho a La Vanguardia en memòria del nostre company Alfonso Perales, de qui us parlava diumenge passat, l’article de Felipe González a El País advertint sobre l’excés de crispació en la política espanyola, l’article de Manu Escudero en el mateix diari sobre el paper d’Espanya a Nacions Unides, i l’article de María Elósegui a La Vanguardia defensant la paritat en les llistes electorals. I parlant de dones fent política, fa temps que us volia recomanar el llibre sobre Montserrat Tura, escrit per Carles Serrat i publicat fa ben poc per Edicions Dau, dirigida per Ton Barnils.

Demà comença el nou any, celebrarem el 50è aniversari de la creació de la Comunitat europea que coincidirà amb l’ingrés de dos nous països a la Unió, Rumania i Bulgaria, arribant el nombre d’estats membres a 27. Sobre aquest 50è aniversari escriu avui Joaquín Estefanía a El País, recordant com va ser de beneficiós l’ingrés d’Espanya el 1986 i també el nostre retard en matèria de despesa social. Un retard que és també leit motiv de l’article de Vicenç Navarro publicat a El Periódico de Catalunya.

L’inici del nou any és un bon moment per formular desitjos i també per fer previsions. Podeu llegir les previsions en matèria de política internacional fetes per Andrés Ortega en el seu article publicat avui a El País, les que fa Soledad Gallego en el mateix diari sobre l’any electoral que comencem, i les de Manuel Castells sobre el futur de Catalunya publicades ahir a La Vanguardia.

I com el desig de pau és universal, vull acabar el meu diari d’avui, recomanant-vos la lectura de dos articles escrits per dos destacats intel·lectuals israelians, Amos Oz i Abraham B. Yehoshua, sobre la difícil situació a l’Orient Mitjà, publicats respectivament a El País i La Vanguardia.



ZW núm. 66 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Informe "Stern Review on the Economics of Climate Change"

El balanç mediambiental del 2006 és dramàtic. Sir Nick Stern, Director del Servei Econòmic del govern britànic i antic Economista en cap del Banc Mundial, és l’autor de l’Informe Stern que es va presentar en el mes d’octubre de 2006 i que va ser encarregat pel Ministre d’Economia Britànic, Gordon Brown. L’informe va commocionar a la majoria dels governs europeus per l’anàlisi independent i exhaustiu de l’economia del canvi climàtic. I permet entendre els reptes que es presenten a nivell nacional i internacional i com cal afrontar-los. Podeu consultar aquí una versió reduïda de l’Informe en espanyol. Imprescindible lectura!

La idea central seria que no es pot impedir ja l’impacte que provocarà l’accelerat canvi climàtic al llarg de les pròximes dècades, però sí protegir la nostra societat, la nostra economia, intentant minimitzar aquests efectes amb una acció decidida, compartida i coordinada, amb la resta de països. Como recordareu, en el Zona Web 42 ja os recomanàvem la pàgina de Al Gore per a conèixer més sobre el caràcter pràcticament irreversible del canvi climàtic.

Un contrapunt no governamental, però coincident en el diagnòstic, l’ha donat Greenpeace que ha considerat l’any 2006 com “el del despertar de la conciencia sobre la gravedad del problema del cambio climático”.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, comentar-vos que ja està en marxa la V edició del Festival Jameson de Cinema Destil·lat NotodoFilmFest.com. Un festival amb vocació internacional on qualsevol persona, major d’edat, pot presentar un número de curtmetratges il·limitat. A la pàgina podeu consultar les bases de participació en el concurs, així com la informació d’edicions anteriors.

dissabte, 30 / desembre / 2006

eta trenca la treva

L'organització terrorista eta ha trencat la treva després de nou mesos d'haver-la iniciat posant una potent bomba al pàrquing de la terminal 4 de l'aeroport de Barajas. La furgoneta-bomba ha causat uns quinze ferits i dues persones han desaparegut, i es tem que hagin mort víctimes de l'explosió. El president Zapatero ha anunciat que en aquestes condicions ha suspès tota iniciativa de diàleg amb els terroristes en haver-se trencat la premissa bàsica que els exigia una voluntat inequívoca d'acabar amb les accions violentes. Tot seguit trobareu la declaració que he llegit davant dels mitjans de comunicació fent pública la posició del PSC davant el gravíssim atemptat.

DECLARACIÓ DEL VICEPRIMER SECRETARI I PORTAVEU DEL PSC (30.12.06)

1. Els socialistes catalans expressem la nostra més absoluta condemna a l’atemptat terrorista comès aquest matí a Barajas.

2. Les víctimes de l’atemptat i les seves famílies compten amb el nostre suport i solidaritat.

3. El suport que també tenen tots els cossos i forces de seguretat en la seva difícil tasca d’avui, en la seva difícil tasca de cada dia.

4. Els terroristes no impediran que el desig de pau de la societat espanyola es faci realitat.

5. Tothom sap perfectament que el diàleg sols és possible en absència de violència. I que la pau és l’únic camí, l’únic destí de la nostra societat.

6. ETA ha de saber que la violència terrorista no té cap futur i no aconseguirà doblegar la voluntat dels demòcrates.

7. L’esquerra abertzale ha de decidir si el seu futur passa per incorporar-se a la democràcia i a les institucions, rebutjant la violència terrorista i contribuint decisivament a assolir la pau. Avui seria una bona ocasió per deixar clara quina és la seva voluntat, condemnant aquest atemptat.

8. Compartim la crida a la unitat dels demòcrates feta aquest matí pel president de la Generalitat.

9. I, en aquest sentit, avui més que mai, afirmem rotundament que el Govern d’Espanya i el seu President compten i seguiran comptant amb el nostre suport per vèncer en la lluita contra el terrorisme i per aconseguir la pau.

diumenge, 24 / desembre / 2006

En record d'Alfonso Perales

Avui no puc començar a escriure sense recordar Alfonso Perales. Mort als 52 anys, era un veterà dirigent socialista, ja que des de ben jove es incorporar a la lluita contra la dictadura i per fer un gran partit socialista com a instrument per la justícia social. Era en l’actualitat Secretari de Relacions Institucionals i Política Autonòmica del PSOE. El coneixia de fa anys. Manteníem ben sovint posicions diferents. Ell, Almunia. Jo, Borrell. Ell, Bono. Jo, Zapatero. Aquí cal dir que ben aviat es posar a treballar perquè la victòria de Zapatero ho fos de tot el PSOE. També vam discrepar de vegades sobre el nou estatut català. Ell, reticent. Jo, entusiasta. Em prenia el pèl i em deia “líder” amb aquell accent andalús que sedueix. Més sovint, però, em deia “Máiquel”, així pronunciat. Però malgrat les diferències l’apreciava moltíssim i crec que es tractava d’un sentiment mutu. Malgrat la fermesa de les seves posicions, era un home molt dialogant i amb un viu sentit del humor. Perales era una referència ineludible del socialisme andalús i un dels homes clau de l’actual direcció socialista espanyola. El vaig veure per darrer cop a la televisió fent pública la posició oficial del PSOE sobre l’acord que va fer possible el Govern d’Entesa. Una posició de respecte. Vaig saber que estava malalt el dia de la darrera sessió del Comitè Federal del PSOE, celebrada el 18 de novembre. Vaig veure molta preocupació en els rostres de Manolo Chaves i Zapatero, i vaig preguntar a Pepe Blanco quina podia ser la raó d’aquella tristesa. Pepe em va anunciar que aquell dia mateix els havien comunicat el caràcter irreversible del càncer d’Alfonso Perales. La reunió havia anat bé, Montilla havia estat fantàstic, però en saber aquesta mala notícia el dia es va enterbolir irremediablement. El trobarem molt a faltar i m’entendreu si dic que em fa molta ràbia que l’Alfonso no pugui votar el nou estatut andalús pel que tant va treballar.

Alfonso Perales va nèixer a Alcalà de los Gazules (Càdis), el 19 de juliol de 1954. Llicenciat en Història, va ser President del Consell Social de la Universitat de Cadis i va formar part de l’Equip de Recerca d’Història Contemporània d’aquella Universitat. Militant del PSOE des de 1972, va participar en el Congrés de Suresnes, home de confiança de Felipe González i Manolo Chaves, va ser membre de la Comissió Executiva Federal de les Joventuts Socialistes i Secretari d’Organització del PSOE d’Andalusia. Secretari General Provincial del PSOE de Cadis, fins que el 1997 va ser elegit Secretari de Política Municipal de la Comissió Executiva Federal del PSOE, en el 34 Congrés del Partit. Parlamentari andalús, regidor de l’Ajuntament de Cadis i President de la Diputació de Cadis entre 1983 i 1989. Elegit Diputat al Congrés per Cadis en les eleccions de 1989, 1993 i 1996. En les eleccions generals de març de 2000 va ser novament reelegit, però va abandonar l’escó en ser nomenat Conseller de Governació de la Junta d’Andalusia. El 2004 va retornar al Congrés dels Diputats, on desenvolupava en l’actualitat el càrrec de President de la Comissió Mixta per a l’Estudi del Problema de les Drogues.

Avui, el diari El País publica el seu darrer article “La reforma del Estado” i una necrològica signada per Augusto Delkáder.

Acaba l’any i perdem l’Alfonso Perales. I també, en “Cesc”, ninotaire que, juntament amb Perich, van fer tant per la cultura democràtica i progressista del nostre país.



És hora de fer balanç de l’any. Podeu fer-ho en forma d’imatges al web del PSC, en els especials dels diaris El Periódico i El País, i en el breu text preparat pel nostre Grup parlamentari.

Permeteu-me recomanar dos recents entrevistes que m’han fet el setmanari ACTUAL i, avui mateix, el diari EL PUNT.

A l’espera del dictamen jurídic de la Generalitat sobre el Reial decret que estableix els continguts mínims de l’ensenyament, us recomano la lectura de la nota informativa distribuïda pel nostre Grup parlamentari, així com un interessant i compromès article de Carles Pastor.

Sobre la nova etapa de la política catalana, havia passat per alt un interessant article de Lluís Foix, que Jaume Bellmunt em va descobrir en els seus resums setmanals d’opinió.

Sobre el procés de pau al País Basc, hauríeu de llegir el reportatge de José Manuel Romero i Ernesto Ekáizer publicat avui a El País, així com l’article de Joan Tapia recentment publicat a El Periódico.

Us recomano tres articles de fons publicats a La Vanguardia. Un de Vicenç Navarro, publicat al suplement cultura(s), sobre les causes del retard espanyol en matèria social, un altre de Ricard Zapata-Barrero sobre immigració i, finalment, un de Fred Halliday sobre la situació a l’Orient Mitjà. També és molt recomanable l’article d’Ulrich Beck a El País, responent a les tesis de Samuel Huntington sobre el xoc de civilitzacions. Per cert, podeu visitar la secció dedicada a l’Aliança de Civilitzacions al web del Ministeri d’Afers Exteriors i el propi web de l’AOC-Nacions Unides.

Ahir es va produir una nombrosa manifestació del moviment per un habitatge digne. Com expliquen avui diversos mitjans de comunicació és un moviment que es va iniciar a la xarxa. És remarcable que la revista nordamericana Time ha triat com a persona de l’any l’internauta. Però volia subratllar la importància de la qüestió de l’habitatge que ha d’esdevenir una de les màximes prioritats en els anys a venir. Pels que vulgueu aprofundir en aquest moviment i les seves reivindicacions us recomano tres enllaços especialment útils: VdeVivienda, Violència urbanística, i Vivienda digna.

Acabo, desitjant-vos que el 2007 us sigui especialment propici. Fins ben aviat!



“Perles” del programa Polònia emès el 22 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- "Salve amiguitos", el Ministre Clos arriba a la reunió del Govern per parlar de les negociacions amb ETA. Sembla que ell n'és l'interlocutor però que no ha trobat encara el seu telèfon a les pàgines grogues.... d'altra banda potser no és el millor moment, tant el President Zapatero com la Vicepresidenta De la Vega arrosseguen la ressaca del "sopar d'empresa". Fins i tot sembla que la Vicepresidenta porta el mateix vestit del dia anterior i que hi ha hagut ressopó amb ZP. El Ministre Clos n'explica els detalls a Toni Soler amb aquell idioma propi seu: "Va ser un camping qui pugui, vam acabar a les quantes... aquí hay pepino, qué fuente.... Atención al gato"

- Per fi. El President Maragall s'estrena en el càrrec de regidor del programa amb l'ordre de "col·locar" la gent [caldrà explicar-li que no cal que ho faci amb drogues, sinó dient-li a la gent on s'ha de situar]. Per fi, entra en el paper i acusa a Duran i Lleida de sobreactuar en l'assaig del seu gag, però aquest es defensa: "És la meva naturalesa..."

- El lot de Nadal de CiU. Duran i Lleida suggereix a Mas que sigui un crespó negre per posar a la senyera, un regal barat perquè no tenen diners, però Mas ja ha fet altres plans.... i uns magnífics lots de Nadal l'esperen sobre la taula. "Com? és que Sala Martín t'ha ensenyat com estalviar?" Però no, sembla que els calés han sortit de la butxaca presidencial... només així s'explica la visió del President Montilla repartint trossets de torró com a lot als treballadors de Palau i al Conseller Saura fent penitència per haver-se deixat robar...

- "Hola, som l'Adrià i la Rusqui, parella televisiva". La recepta, nadalenca, és clar: Torró multifuncional amb inducció de l'esperit nadalenc". M'ha encantat el tió que caga estrelles Michelin i que la inducció de l'esperit nadalenc es faci acostant monedes de xocolata als bafles de la minicadena on sonen nadales: "Allà sota una penyaaaa". Ja ho sabeu, demà a la nit cal cantar: "Ralla tió".

- El President Maragall assajant la cançó del tió per ordre de la Diana. "A veure si em porta la capsa dels Clicks... Visca Catalunya, i Visca el tió".

EL MILLOR
- Letizia, avorrida davant la perspectiva del discurs del sogre "Es para mi un motivo de honda satisfacción en estas fechas tan señaladas...", proposa diversificar el missatge segons les cadenes: per exemple, que se sotmeti al polígraf d'Antena 3 "He desado feliz navidad a todos menos a Peñafiel" o nominar tipus Gran Hermano a Marichalar per les seves corbates, a la Reina per arrossegar-lo a l'òpera o a Letizia per no tenir un nen i poder reformar la Consti... però no, el millor serà prendre models publicitaris, ergo, fer una nova versió de l'anunci de Bruce Lee:

Empty your mind
Free the political
like me
I was the prince with Franco
and the King with González, Ansar, and ZP too
The Presidents flow
but the monarchy stand
Be the King, my friend.

Obre la ment,
allibera't de la política
com jo
Vaig ser príncep amb Franco
i Rei amb González, Aznar i ZP
Els presidents flueixen
però la monarquia sempre roman
Sigues el rei, amic

No t'adaptis al règim
Sigues el règim

EL PITJOR
- L'acte en favor "del estalvi energético" convocat pel Ministre Clos. Paradoxalment, pretén cridar l'atenció sobre la importància de l'estalvi "sí, un trozo de tela que se pone en vez del mantel para dinars poc formals... pero esta es otra historia" amb un grandiós cartell lluminós que enlluerna fins i tot als nostres amics marcianus.

LA PICADA D'ULLET
- El conte de Nadal avançat.... hi havia una vegada un President de la Generalitat català de soca-rel que no s'atrevia a fer-ho públic als seus conciutadans. La gent es pensava que el seu origen era andalús i s'obligava a ell mateix i a la seva família a escoltar flamenc, a parlar un català nogensmenys espès, a sopar pescadit frit, a que la dona el rebi a casa amb un "Ya habei plegao?" i a saludar amb un Bona noch ..... però era així ? Nooo.... en realitat al nostre President a casa no li diuen Pepe sinó Pitu, no sopa pescadit frit sinó escudella, diu que frisa per veure la seva dona i que les guspires de la seva passió són visibles des dels cims de Canigó, a casa no escolten el Molinero sinó sardanes i la seva dona està farta de la situació: "Amor, com pots portar aquesta doble vida.... has de confessar que ets un català d'RH negatiu". Però el President pateix pel seu país: "La societat no està preparada per tenir un President català".

LA NOVETAT
- El Papa Benet fa per primer cop la benedicció Urbi et Orbe en català (amontillat): "Catalanus i catalanes, Bon Àdhuc. Esta noch es nit bona i us quieru mandar un missatxe de pau i felicitat i desear-vos alegria a tots els capsigranys i famílies. Com ho diu el dich: per Nàdal cada abella al seu pànal. El 25 de desembre, um, um, um"

SURREALISTA
- El joc dels líders carismàtics tripartits per triar alts càrrecs al Govern... la Nina acaba com a Directora General d'Educació gràcies a la seva experiència com a directora de l'Acadèmia d'OT i malgrat haver destrossat Abba als escenaris.

LA CANÇÓ
- Franco amb barret de Pare Noel i simbomba: "Las muñecas de Falange se dirigen al portal, para echar la puerta abajo y llevarte a encarcelar...". Records franquistes: "la lotería siempre repartiendo como los grises, y las pelotas de goma que cuando te dan en el ojo te hacen ver lucecitas".

ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
(No hi ha, van ser taaaan dolents)



ZW núm. 65 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.slideshare.net

SlideShare és un lloc on poder trobar i compartir presentacions diverses d’una gran varietat de temes. Els documents, en format PowerPoint, es poden cercar a través de paraules clau o tags. Així, si busquem Web 2.0, per exemple, o Internet podrem visionar totes les presentacions a SlideShare que tenen relacionats aquests conceptes i trobarem una gran quantitat de recursos per aprofundir en el tema. Trobareu, també, els PowerPoint de les Jornades Net.es4 que ja us vaig recomanar en una Zona Web anterior. Com a curiositat, en aquestes dates, trobem una “felicitació política de Nadal” que corre també aquests dies a través del correu electrònic. Podem clicar, també, sobre els tags més recents o els tags més populars (que trobem a l’espai de la dreta) o bé clicar en el menú superior les últimes presentacions que s’hagin pujat “Latest”, les més visitades “Popular” o les favorites “Most Favorited”. Aquesta eina és una referència molt interessant, tant pels continguts en si mateixos com pel format de les diferents presentacions, que ens poden donar idees a l’hora de realitzar els nostres documents. Per penjar les nostres presentacions en PowerPoint o OpenOffice només cal donar-se d’alta com a usuari (gratuït).

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, en aquest context de xarxa col·laborativa, parlar-vos de Mojiti, una senzilla aplicació online que permet afegir text a vídeos online ja editats de YouTube, GoogleVídeo i altres. Només cal posar l’url del vídeo en qüestió que volem comentar i fer les intervencions en el punt on es vulgui.

diumenge, 17 / desembre / 2006

Impasse al País Basc?

Després del llarg pont i amb la perspectiva de les festes de Nadal i cap d’any he de reconèixer que em costa de tornar a agafar el ritme. I no precisament per manca de temes. Allà van.

Avui, el primer, imprescindible, llegiu l’entrevista al President Montilla publicada a La Vanguardia. És com diu el seu director, José Antich, un autèntic full de ruta.

Divendres el President va comparèixer davant de la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament per donar comptes de l’estructura i composició del seu Govern. Podeu llegir la meva intervenció en nom del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi.

Sobre la nova etapa que s’obre en la política catalana trobareu interessant l’article d’Enric Marín publicat a El Periódico i l’article de Vicenç Navarro publicat a El País. Per cert, a El País Catalunya i em consta que l’autor hagués preferit que es publiqués a El País Espanya, perquè l’article pogués ser llegit per aquells als que principalment es volia adreçar...

A CiU la ressaca postelectoral no ha fet més que començar. Primer va ser Trias qui va dir que ell no hagués fet el DVD ni hagués anat a cal notari, i anunciant que la seva campanya no la portaria David Madí. Després hem anat coneixent les discrepàncies entre CDC i UDC, que ja no sols es dirimeixen en la intimitat sinó que arriben amb cruesa als mitjans. UDC no vol un projecte polític sols basat en una il·lusòria casa comuna del catalanisme (però no havíem quedat que el catalanisme era patrimoni de tots?) i està farta que es consideri que l’opinió de CDC és l’opinió de CiU (Duran dixit). Tothom diu que aguantaran com podran fins a les eleccions municipals i que després... ja es veurà.

Però avui volia dedicar la part més important del diari a fer-me ressò sobre temes europeus. Per obrir boca, llegiu l’entrevista a Josep Borrell publicada a El País.



Els dies 7 i 8 de desembre es va celebrar a Porto el 7è Congrés del Partit dels Socialistes Europeus. No us podeu perdre l’Informe sobre l’Europa Social elaborat per Rasmussen (president del PSE) i Delors (antic president de la Comissió Europea). Del 7è Congrés del PSE en destaco tres acords: la resolució política “Per una nova Europa Social. Deu principis pel nostre futur comú”, el pla de treball del PSE, i la resolució sobre política energètica. Per cert, el PSE admet i encoratje afiliacions individuals directes (i no només de partits i organitzacions). Tots i totes hi som convidats.

Acabo el capítol europeu felicitant els amics i amigues de Nou Cicle per l’impuls del portal efutur, primer fruit de l’esforç per elaborar noves propostes pel socialisme europeu, que és una de les principals tasques que s’han plantejat des de Nou Cicle. No deixeu de visitar assíduament aquest portal si voleu estar al dia del debat de l’esquerra europea.

Unes breus pinzellades sobre política espanyola. Si voleu seguir el debat sobre Memòria Històrica, faríeu bé de començar per llegir la intervenció de Teresa Fernández de la Vega al Congrés dels Diputats. El PP no volia ni sentir parlar del tema, i va presentar una esmena de devolució. ERC i IU-ICV hi van presentar sengles esmenes a la totalitat. Totes tres esmenes van ser rebutjades i ara el projecte haurà de ser dictaminat en Comissió.

Però el principal problema de la política espanyola està en aquests moments centrats en les perspectives del procés de pau al País Basc. Tot i que comparteixo l’anàlisi de José Andrés Torres Mora en el seu article publicat a El País sobre l’encert i la valentia de Zapatero en afrontar els problemes d’integració territorial, la qüestió basca està encara molt lluny d’estar encarrilada, com ho posa de manifest l’article de Josep Ramoneda publicat també a El País. Un diari en el que també hem pogut llegir l’anàlisi que cinc experts internacionals fan de l’actual impasse en el procés de diàleg entre el govern i el món abertzale.

Per cert, en el darrer número de la revista “Temas para el debate” editada per la Fundación Sistema, hi podeu trobar un interessant treball de José Félix Tezanos sobre tendències electorals 2006 que explica algunes claus del clima polític espanyol.

Acabo recomanant, com sempre que en tinc l’oportunitat, la lectura d’un intel·ligent article de Daniel Innerarity, que contrasta amb alguns aspectes de l’article d’Ulrich Beck que també vaig recomanar-vos fa ben poc.

I sobre el tirà assassí de xilens i xilenes mort aquesta setmana, no en vull ni parlar.



“Perles” del programa Polònia emès el 7 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco participa al concurs "Quiere ser millonario?" Com que troba que totes les respostes possibles a la pregunta sobre la dictadura són ofensives i comunistes es demana el comodí de la trucada... al 091, "que vengan 2 agentes de la Brigada social y se lleven al presentador".

- Acebes se sotmet al polígraf (a T5 o a A3?): a la pregunta sobre si va mentir amb l'11-M ell diu que NO i el polígraf dictamina que diu la veritat; a la pregunta sobre si ETA i el PSOE fabriquen àcid bòric ell diu que SÍ i el polígraf dictamina que diu la veritat; a la pregunta sobre qui va enfonsar el Prestige ell diu que va ser un atemptat islamista, amb la col·laboració de la guàrdia civil i els amics de Carod-Rovira i el polígraf dictamina que diu la veritat; a la pregunta sobre quina és la capital de Lituània ell diu que és Àvila i el polígraf dictamina que diu la veritaaaaaaaaaaat. Mariano i Espe s'ho miren i Espe ens ho explica "es que cuando miente se lo cree de verdad".

- El Nadal al PP: La loteria, el lot "cava no catalán, licor de ácido bórico, chorizo de Andratx y yemas de Santa Teresa de Ávila", i l'amic invisible (resulta que ni Mariano, ni Gallardón, ni Piqué en tenen...). Ande, ande, ande, la marimorenaaaaa.

- Assessors matrimonials "marca ACME". Un alcalde socialista i una alcaldessa popular amb problemes... l'assessor descobreix allò que els uneix... la corrupció, així que els aconsella que explorin aquest terreny comú (mai millor dit). Ells s'hi posen amb entusiasme allà mateix: "requalifica'm, requalifica'm".

- Reunió de veïns al Vaticà per posar un ascensor. Caldrà fer una "derrami". El Cardenal que viu a la "primera planti" naturalment s'hi nega, però l'argument és infal·lible "li anirà de perli quan arribi del Capabri". Entra un guàrdia suís xop i el Papa li pregunta "plovi a boti i barrali?" Nooooo, són les goteres de la capella sixtina... sembla que les prioritats en les obres hauran de canviar... res de "moqueti o tdti".

- Ferran Adrià apareix com el Messies de la cuina moderna "que la rúcula sigui amb nosaltres". El millor cuiner del món dirigeix un MBA (Master en Bulli Alimentation) davant de tres pobres japonesos als quals atorga un diploma a canvi de 600.000 € cada un. El plat: Desfragmentació de salmó fumat [amb herbes d'Holanda] amb vinagreta de poma "No lo intenten en sus casas".

- La idea que Montilla parli amb veu de doblador "Carod, ets més lent treballant que les obres de l'AVE"... ah, és que ÉS un doblador. El gran Abel Folk apareix amagat darrera un quadre.... per acabar fent propaganda de Pels pèls. Montilla se'n va "a escampar llur boira".

EL MILLOR
- El President Maragall diu que "després de dues setmanes de la meva esperada i merescuda jubilació, ja no puc més!!! El veí m'ha presentat un recurs perquè l'altre dia amb el taladro li vaig fer un forat a la paret rotllo Carmelo... la Diana m'ha transferit les competències de la bugada i mireu com s'ha quedat d'encongit el seu pijama... clar que quan era President també la cagava, però llavors feia petar algú d'Esquerra o m'inventava un Fòrum!... Però no pateixis, Diana, avui no et farà falta el pijama [traient-se el mític batí]... quants sacrificis s'han de fer...".

EL PITJOR
- El Rei eliminant els monstres de l'habitació de Leonor.... s'ha carregat un osset de peluix "es que cuando veo un oso me pongo ciego". La Leti li diu que si vol caçar es dediqui a "cazar mariposas o setas, como los catalanes". El gag acaba amb el Rei i el Príncep en una barraca de fira matxacant altres ossets de peluix (d'incògnit).

KA FORT
- Lluís Llach porta 6 hores de recital de comiat a Porrera "no m'estaré gaire estona esplaiant-me amb les explicacions... dedico aquesta cançó a tots els que no s'han adormit.... o sigui la meva masovera que està a casa esperant-me".

SURREALISTA (o no)
- La reunió a l'Ajuntament amb un representant dels antisistema... ni cap ni peus la negociació de pati de col·legi, però és que al final resulta que el perla és fill d'un dels dos de l'Ajuntament i li acaba donant diners perquè es presenti dutxat a dinar a casa els macarrons de diumenge...

LA PICADA D'ULLET
- Toni Soler vessa sense voler el "zumo de cuenta naranja" del Mateu. Apareix Espe fregant el terra "porque el sueldo es muy justito". Franco critica que avui dia les dones no s'estan a casa i Mariano diu que els temps han canviat i ell ajuda molt "no sé... tiro de la cadena". Al final és Soler qui frega "perquè hi ha caigut molta caspa".LA NOVETAT

- La primera aparició del Conseller E-Maragall en la reunió del Consell Executiu.... naturalment, és el President P-Maragall sense bigoti... la resta del gag amb el President Montilla i el seu botó electrocutador no mereixen més comentaris... excepte allò de "tinc tot el Govern ple d'enxufats".

- Primer capítol de Sup-Hernani. No és altre que Otegui en plena lluita interna entre fer de Supernanny pacificadora de la kale-borroka "id a jugar a la pelota.... vasca" o de Sup-Hernani gudari que ensenya les consignes més abraonades i les tècniques més depurades.

LA CANÇÓ
- El Rei està preocupat per si al final s'ha de "cambiara o cambiase" la Constitució "se movería la fecha en el calendario? perderíamos el puente?.... es que si Letizia tiene un varón nos cae un marrón". El President Maragall també tem pel pont (el dubte en la tria de l'escapda està entre les Repúbliques Bàltiques i Sant Miquel del Fai). Lluís Llach ja s'ha decidit pel Bàltic "us he dit que em retiro?"... i tots tres entonen:

[el Rei] No te quieres enterar, ye, yé que la voy a reformar, ye, ye, ye, yépor si acaso Letizia tiene un niño y nos cae encima un buen marrón

[Llach] Jo no votaré que sí, desssssí perquè en vull una d'aquí, desssssí, desssssí

[Maragall] Quines ganes de fer una reformeta si és més fàcil tirar de veta

[el Rei] Yo quiero una Consti, una Consti ye, yé que no nos coja a contrapié. Porque somos Borbones ye, yé. Y no nos cansamos del paripé

ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
- Tot i que les pistes d'esquí estan buides per la manca de neu, l'ocupació hotelera no ha baixat.... gràcies a l'okupació, és clar.

- El nou vídeo de la FAES sobre ZP que l'involucra en la guerra civil americana... "Aquest vídeo anirà de boca en boca y manipulo porque me toca".

“Perles” del programa Polònia emès el 14 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El programa comença amb el temut "amic invisible" nadalenc... Toni Soler amb la bosseta dels noms i Mas que es rebota perquè Carod sempre "tria socialista". Ferran Adrià tampoc està content amb el seu paperet "el Montilla no me lo agrada".... sembla que Saura és una bona opció "li compres un ficus i ja està"... comença el mercat de Calaf i la gent es vol intercanviar paperets, però Toni Soler no els deixa "eh, cadascú el seu, que això no és Marbella, ni Andratx ni Ciempozuelos".

- Franco, Hitler i Mussolini organitzant-li una festa de benvinguda a Pinochet amb música militar de fons i jocs de "susto o muerte".... però aquest finalment no s'hi presenta i Franco ja sap perquè: "se habrá ido con los americanos, Nixon, Reagan, etc." Es veu que això d'haver-los deixat plantats no els ha agradat gens ni mica i comencen a queixar-se de les seves condicions laborals al programa... el pas següent, lògicament, els el de constituir-se en sindicat, la CNT (Confederación Nacional de Tiranos).

- Un mosso d'esquadra renyant un okupa que està fent una pintada a la paret... però per les faltes d'ortografia! Això sí que és "bon rotllo".

- L'intent dels tres líders carismàtics del tripartit de parlar "amb una sola veu" literalment a les rodes de premsa... llàstima que al final ho espatllin: sí, no, ja en parlarem...

- Otegui segueix sense trar entre fer de Supernanny d'"aquests nois entremeliats que bolquen autobusos" o de o Sup-Hernani, passar de tot i atiar-los explicant-los com ho han de fer perquè els quedin bé els còctels molotov...

- L'spot d'Eau Délicieux pujadet de to de l'Adrià i la Rusqui per la seva recepta: Graellada de verdures amb polvorització de romesco. Arrecades del dia: un croisant i un tall de formatge gruyère.

- Zaplana ja té venut tot el sòl del territori espanyol (una immensa taula de casino) així que ja ha trobat la solució, un segon pis amb terrassa!!! i quan s'acabi, un soterrani per als pàrquings... aquest home està fatal... (impressionant el seu rellotge d'or)... diu que amb 10 € no podrà fer el regal de l'amic invisible perquè "no da ni para una parcela". Rajoy defineix Mallorca com "la isla que rodea la piscina de Pedro J." i Zaplana s'ha hagut d'inventar una sisena illa per les Balears: Cementera... "es que se nos acaba el suelo, Mariano".

- El President Maragall entristit perquè aquest any gairebé no ha rebut cap lot... només un d'en Quim Nadal que diu "Feliç 2004", així que decideix que estalviarà fent regals "que no valguin ni un duro: un exemplar de l'Estatut, una postal de Carod i ell amb la corona d'espines". Després d'ensenyar-nos els calçotets vermells que li ha regalat la Diana, ens planteja la gran pregunta: "Cap on carrega Catalunya?"

EL MILLOR
- Mas fent barra (de bar)... "jo havia de ser President, saps? no m'ho mereixo..." La barwoman li pregunta "el de sempre?" i ell "sí, és clar, sempre em passa el mateix... com m'hauria agradat que tot fos diferent"... però quan es veu a ell mateix protagonitzant els episodis de la corona d'espines, del 3% i de Perpinyà, li canvia la cara. La depressió es transforma en un crit entusiasta "cava per tothom, quin pes m'he tret de sobre!".

EL PITJOR
- Sobre la dificultat de trobar aigua a Mart... els marcians (m'agradaven més quan feien de Ciutadans) es manifesten contra el transvassament "lo riu és vida".

LA PICADA D'ULLET
- El Conseller Castells és qui ha de pagar el dècim de loteria (l'altre malson nadalenc) del President Montilla, però no de l'erari públic (Montilla li diu "Posa-ho a imprevistos") sinó de la seva butxaca... la broma li surt cara perquè el President Maragall també li'n fa comprar un després d'espetar-li "Castells, què tal per la Chene?"... i després d'haver pagat per tercer cop 20 € i quedar-se'n un per ell se li ocorre una solució "Aquest mirarem que el pagui el Solbes". Bo, Castells, bo.

LA NOVETAT
- La incorporació de la Gemma Ruiz en connexió amb la Terribas des del Centre de Cultura de la Magdalena de Proust on s'ha convocat un minut de silenci per l'expulsió de la catalana Vanessa (ex Nins, no ho oblidem). M'ha encantat quan acaba el gag la Terribas preparant-se per l'arribada de Tomàs Molina... posant-se uns guants de boxa (només per a fans del late night Terribas)

SURREALISTA
- De debò que no acabo de pillar la gràcia dels gags del tripartit.... en aquest, sembla que cadascú dels seus membres, en escoltar una paraula clau es torna boig: per Montilla és "Guifré el Pilós", per Carod "Perpinyà" i per Saura "Bracons". Els embogiments els porten a engegar a cantar i només s'aturen quan senten una paraula problemàtica i llavors entren en un bucle, l'una desactiva però l'altra torna a activar i això és un embolic i sembla que només la Manuela ho pugui arreglar però no pot... s'ha entès? no, oi? Doncs, això.

LA CANÇÓ
- En el sopar d'empresa del Papa, es compleixen tots els rituals: els acudits (el Papa explica el mític acudit de "Mis Tetas" --dedicat a la Tata--), l'amic invisible (en aquest cas, òbviament, l'amic invisible és l'Esperit Sant i el regal un barret de barrufet), i el karaoke (Dale a tu corpi alegria Benedito...). La festa s'acaba perquè des de l'Altíssim es queixen del soroll... i Toni Soler consola al Papa "está usted hecho un Prima Donna, però... entengui'm la gent es queixa que sempre surt ballant i cantant, diuen que la seva actitud no es correspon al seu càrrec..." Però el Papa sembla que està encantat, immune a les crítiques, i ja es veu fent d'Alaska:

La gent me señala, me acusa con el dedo...

A quien le importa lo que yo canti
A quien le importa lo que yo balli
Sono così y così seguiré
urbi et orbeeeee

ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
- Declaracions contundents de Saura als periodistes, que acaben a cops de porra, és clar.

- Sobre la mort de Pinochet ens diu que els seus detractors s'hauran quedat au gusto.

- Una bola de Nadal... l'any que ve em passo al porno.

- Després del primer transplantament de mans fet a València la pacient ha aplaudit... el que no ha volgut és donar la mà als metges.



ZW núm. 64 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Manifest Blog Espanya

Com us comentava en el passat Zona Web 61, ara fa un mes va tenir lloc a Sevilla Evento Blog España EBE 06, el primer congrés Hispanoamericà de bloggers. Un cop feta la cloenda, es va començar a treballar en la redacció del primer Manifest Blog que té com a principal objectiu la promoció dels blogs en tots els àmbits de la societat. Les sessions de treball s’han iniciat basant-se en un document de Juan Freire que ja havia publicat prèviament en el seu blog sota el títol: “Declaración de independencia de la blogosfera por los ciudadanos hackers”. Aquesta declaració comença així: “Internet es una oportunidad. Los blogs son, dentro de la Red, otra oportunidad para recuperar el poder que proporciona la sinergia entre la identidad individual y la colaboración de muchos. Pero para lograrlo se necesitan ciudadanos hackers que construyan activamente una ética de su acción en la red y en el mundo real. ¿Existe alguna oportunidad de lograrlo?, todo dependerá de como se construya el futuro”. I recull 14 suggerències molt concretes i acaba amb una pregunta que convida clarament a la participació: “Quines idees afegiries?”

En el blog del Manifest s’explica la metodologia per treballar en la construcció conjunta d’aquest document que ha utilitzat el wiki com a eina per afegir nous punts al document i que va estar obert fins aquest divendres passat. El Manifest es donarà a conéixer a finals de gener de 2007, creant una URL on es puguin debatre els comentaris i presentant el document en roda de premsa.

Les tecnologies van canviant els hàbits de relació i comunicació. L’Informe Digital Life 2006 presentat per l’ONU reflexiona sobre aquests canvis que ha introduït la tecnologia digital a tot el món que es poden resumir dient que les comunicacions cada cop són "més digitals, més mòbils i més amples”. Lectura imprescindible.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, parlar-vos de la nova edició de RESFEST 2006 que celebra ja 10 anys i que es consolida com el festival global i itinerant de referència per als realitzadors i cineastes que estan configurant la nova cultura àudiovisual. El festival que promou Art Futura, arribarà a Barcelona del 21 al 23 de desembre.

diumenge, 3 / desembre / 2006

De tot i força

He de confessar que estic força cansat. Suposo que és lògic després de tanta tensió acumulada i de tanta feina feta, de la que es veu i de la que no es veu però s’intueix. S’acumulen els esdeveniments tan ràpidament que no tens gaire temps ni per descansar ni per pensar. Això és especialment angoixant en el moment de fer el diari. Saps que molta gent l’espera i no estàs prou segur de proporcionar els arguments, les informacions i els materials que els puguin interessar i que puguin contribuir a explicar millor el què passa i per què passa el que passa. Afortunadament són molts els creadors d’opinió que van seguint l’actualitat i que ens ajuden a veure-hi més clar. També hi ha gent que em diu, amb raó, que estic potser descuidant massa la política espanyola i també la internacional, però és que les darreres setmanes, senzillament, no dono a l’abast. En fi, aprofito per anunciar que diumenge vinent no hi haurà diari perquè faré pont. Ens escapem al Pirineu a escampar la boira i, tal vegada, a recuperar una mica del descans perdut.

Abans que torni a passar per alt algun aspecte remarcable de la política espanyola no voldria oblidar ressenyar les importants detencions, en dues tongades, d’activistes d’ETA. No sé com encara el PP té la poca vergonya d’acusar Zapatero de pactar amb els terroristes. Per cert, em demanen que digui on trobar el documental del PSOE sobre la gestió del govern del PP en l’anterior treva d’ETA. El trobareu a PSOEtv. La veritat és que Zapatero està complint amb la seva obligació que és la d’explorar totes les possibilitats per acabar amb la violència terrorista. Hem d’encoratjar-lo a fer-ho i respondre amb contundència als que volen impedir-ho. El millor homenatge a les víctimes del terrorisme és acabar amb la violència, i evitar que les seves famílies vegin reproduir el seu dolor en produir-se nous assassinats. Aquest i no altre és l’objectiu de Zapatero. I compta amb el suport de moltíssima gent per intentar-ho, molta gent que no fa soroll però que confia que arribarà el dia que la violència haurà desaparegut definitivament d’Euskadi.

Convindria que el PP canviés de posició sobre aquesta qüestió. Com convindria també que canviés la seva actitud envers Catalunya i el seu nou Estatut, especialment si tenim en compte el que finalment ha acceptat en altres reformes estatutàries com l’andalusa. Els hi ho recorda Javier Pérez Royo en un article publicat a El País.

Dues pinzellades sobre dos països europeus ben propers. Segueix el bon ambient creat a França a partir de la designació de Ségolène Royal com a candidata socialista a la Presidència de la República. Ho comenta esperançat Joan de Sagarra en un magnífic article publicat a La Vanguardia. També val la pena seguir el debat polític italià. Diversos dirigents de partits que formen part de L’Unione (l’àmplia aliança que va donar suport a Romano Prodi) estan intentant construir una única força política que els aplegui a tots, el Partito Democratico. Aquest intent està aixecant les reticències d’aquells que no es resignen a que Itàlia sigui l’únic país europeu sense un partit de clara inspiració socialista. Aquests sectors s’estan organitzant dins i fora dels Democratici di Sinistra, i han fet públic un manifest “Pel socialisme del futur” del que s’ha fet ressò en el seu blog José Luis López Bulla.

No heu de deixar de llegir el compromès article de Joschka Fischer publicat a El País sobre la situació a l’Orient Mitjà “després del fracàs dels Estats Units”.

Per tancar el capítol de qüestions internacionals, saludo amb entusiasme la recent elecció d’Stéphane Dion com a nou líder del Partit Liberal canadenc. Ha guanyat una elecció ben disputada amb Michael Ignatieff, just després de l’aprovació de la resolució per la qual Canadà reconeix que els quebequesos formen una nació dins la unitat nacional canadenca. Us sona? Recordareu que em vaig fer ressò fa temps d’un llibre d’Stéphane Dion (La política de la claridad, editat per Alianza Editorial) en el que afirmava sense embuts les seves conviccions federals, oposades tant al centralisme com al secessionisme. Aquí trobareu la ressenya del llibre feta per Xavier Batalla i un discurs d’Stéphane Dion sobre aquests temes. També podeu llegir un article de Juan-José López Burniol sobre les seves tesis.

Dit tot això, la setmana ha estat marcada per la presa de possessió del 128è President de la Generalitat, el Molt Honorable Senyor José Montilla i Aguilera. Dimarts a les dotze del migdia el President Maragall li posava la medalla símbol del càrrec del que havia estat investit, al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a la Plaça de Sant Jaume. Vaig veure-ho des de la segona fila, al darrera de Manuela de Madre, i ho vaig viure amb la intensa emoció que podeu suposar. El sobri discurs de presa de possessió del nou President va tenir també un moment d’especial intensitat quan va recitar el poema XXIV de La pell de brau, obra senyera de Salvador Espriu. No cal dir que serà un dia gravat per sempre en la meva memòria, i en la de tants i tants altres. Un President socialista passava el seu relleu a un President socialista. Un nou President de Catalunya, no nascut aquí, català d’elecció i catalanista per convicció. Llegiu l’article que publica avui Juan-José López Burniol a El Periódico de Catalunya i reviureu l’emoció del moment màgic que es va viure al Saló de Sant Jordi.

Dimarts abans de dinar es coneixia la composició del nou govern i dimecres assistíem a la presa de possessió dels nous consellers i conselleres. Divendres constituíem les Comissions parlamentàries i la nova direcció del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi. Espero que entre tots i totes sabrem donar-li a la legislatura que comença el nou impuls que ens permeti estrènyer els lligams entre política i ciutadania.

Sobre el debat d’investidura se’m va passar recomanar l’article de Joan de Sagarra publicat a La Vanguardia. Us recomano la lectura de l’article de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya en el que fa esment al ciment de la coalició que dóna suport al Govern d’Entesa. Miquel Caminal a El País recorda l’estil Tarradellas en parlar del President Montilla. A l’autoritat del nou President es refereix també Lluís Foix en un article publicat a La Vanguardia. Antonio Franco a El Periódico alerta als que puguin creure que en Montilla sols s’hi troben elements de continuïtat amb respecte de la legislatura anterior. I Pablo Salvador Coderch en un article a El País ens parla de “Montilla y el mosaico catalán”. En un article publicat a El País Joan Subirats defensa la interdepartamentalitat i la transversalitat de les polítiques públiques que han d’afrontar els grans reptes de Catalunya.

Acabo. No us perdeu “La Contra” de La Vanguardia dedicada a Jordi Hereu, signada per Lluís Amiguet. Tal com vaig prometre, aquesta setmana podeu llegir dos resums del “Polònia”.



“Perles” del programa Polònia emès el 24 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Montilla acaba de ser proclamat President però quan puja a l'estrada el seu discurs és el de qui agraeix un premi: "Moltes gràcies, no me lu esperaba. Vull agrair el premi al PSC per no tenir criteri, al DaVid Madí pel DVD i a Pasqual Maragall per sortir del mig".
- Toni Soler es tem, però, que el càrrec ja li ha pujat al cap, el nou President Montilla demana "Ara que sóc el nou President i que sóc bastant àdhuc, vull 50 tovalloles blanques al camerinu (oi, Manuela?), ampolles d'aigua i caviar, i 300 gr de cabòries".
- Les intervencions dels líders polítics en el Ple d'investidura: El pobre Mas comença a fer el discurs com si fos ell el candidat... el President del Parlament el treu de l'error i Mas es desespera i plora tipus Vivien Leigh a Allò que el vent s'endugué: "vaig ser jo qui va guanyar les eleccions... però no us prometo que mai més no tornaré a passar gana". Piqué en canvi, sembla encantat amb la PlayStation que li han instal·lat a l'escó per combatre l'avorriment dels plens. Albert Rivera (també despullat al Parlament) practica el seu peculiar bilingüisme: "Ciudadanos de Catalunya parlarà indistintamente en català y en castellano en el Hablamiento autonòmic"
- ZP amb De la Vega a la Moncloa, mooooolt enfadada amb Montilla per haver pactat amb Carod. Ella el vol esbroncar però ZP té altres idees sinistres i col·loca el cap de cavall ensangonat d'El Padrí al llit de Montilla "ai ai ai" [miola Montilla]... el problema és que no ha entès que no és un regalu, sinó una amenaça. ZP: "Pero hombre, no has visto El Padrino?". Montilla: "No, no me lo han presentadu"
- L'executiva del PP a Madrid viu l'arribada de l'especulació en les seves pròpies carns amb els obrers de "Derribos ACME". Rajoy pregunta a Espe: "No habrás sido tu, no?" Però ella es defensa "No, no es mi estilo. Además, esta constructora no me suena de nada, no debe ser de ningún familiar mío". Rajoy: "Pues sólo puede ser idea de una persona capaz de recalificar a su madre.... Eduardo?". És clar, ha estat Zaplana, realment enganxat: "Es mi metabolismo valenciano, pero lo puedo dejar en cualquier momento"...
- Saura i Tura al traspàs de poders a Interior davant la pantalla màgica. Davant el primer incident al carrer, Saura evoluciona, des d'un inicial "Proveu de dialogar-hi" a un molt més realista "Atonyineu-los de forma paritària, als i les antisistema"... però el millor està per arribar. Tura li ensenya el CARODsat, el satèl·lit especial per saber on es troba Carod en tot moment i que li envia deu caçabombarders quan s'acosta massa a La Jonquera.... boníssssim.
- Teràpia de grup a Recalificadores anónimos presidida pel Cachuli-Albà (pobre Pantoja ;). Hi trobem un vell conegut: "Hola, me llamo Eduardo y me gusta recalificar... mi primera especulación fue a los 8 años con el Monopoly". Sembla que no progressa adequadament perquè ja tornen a ser aquí els de "Derribos ACME". Zaplana es fa fonedís: "Ya me daréis la nueva dirección de esta encomiable entidad... y no os olvidéis de especificar los metros cuadrados".
- El monòleg final del President Maragall que diu que ja li han trobat feina a l'Airbus "bé, només són dues reunions a l'any", degut a la seva àmplia experiència amb avions [de paper, és clar]... Toni Soler el convenç que es quedi a Polònia amb un càrrec molt llaminer: "Faci de regidor del programa, podrà dir acció, donar ordres...". El President accepta entusiasmat: "Ah, doncs, fet, és just el que no he pogut fer en 4 anys".

EL MILLOR (he dubtat perquè n'hi havia de molt bons, però de Maragall només n'hi ha un)
- L'estampa del Montilla demanant tovalloles pel camerinu la interromp Mas que no s'ho acaba de creure i el President Maragall que ve a despedir-se a l'estil de Julieta Venegas enmig d'un paseíllo de mocadors blancs:

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

Ja veuràs com em trobareu a faltar
quan no sapigueu què comentar
perquè en Montilla és un muermu que us farà badallaaaaar

S'han acabat les maragallades a Jerusalem,
teniu un problema que es diu 3 per cent,
mai no serà una aventura canviar tot el govern..

Noooo voy a llorar ni decir que no merezco estooo
perquè és probable que m'ho mereixi
però no en dóna la gana... por esooooo

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

EL PITJOR
- No he entès el gag Adrià-Ruscalleda. On era la gràcia que marxés el llum?

LA NOVETAT
- En Bruno Oro no ens ha pogut fer oblidar l'Anne Igartiburu de Paco León. Ho sento. Bastant penós el numeret Franco-Mira quién baila "un veterano de los escenarios" amb el seu El baile de los caídos i una pèssima broma sobre el "cava, catalán"

KA FORT
- ZP demostra perquè el seu personal de neteja ha fet vaga a la Moncloa, demanant de males maneres sucs de fruita impossibles acabats d'exprimir, que algú el rasqui perquè li pica el nas o que el ventin amb una fulla de palmera :(
- L'espot de la Marató en benefici dels quadres dirigents de CiU.

LA PICADA D'ULLET
- Molt bé Albert Rivera (ara sí, vestit) renyant a Toni Soler perquè els havien fet aparèixer com a marcianos. I molt bé també la rèplica "Sí, a vegades de marcianos n'hi ha molts...". Impressionant com Rivera fulmina Piqué amb els ulls.

SURREALISTA
- El President Montilla pseudodisfressat de Segolène Royal per veure si aconsegueix la seva popularitat: "Je volais ser populaire però no de le partit populaire..."

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Tenim imatges del Ple del Parlament.... i no estem parlant del diputat més gras.
- Estic menjant cues de pansa perquè diuen que van Perlament.
- En el vídeo del PP hi ha més violència que en una trobada entre Kike Santander i Risto Mejide, d'OT.

“Perles” del programa Polònia emès el 1 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Ferran Adrià davant Santi Santamaria (el de debò): "Què, el nou pinche, no?" Sort que la Rusqui sí que el reconeix.... i encara té una altra mala notícia pel Ferrrran (és que la Rusqui diu molt les errrrres), Santamaria té un restaurant estrellat a l'Hospitalet "al meu Hospitalet?" _pobre Ferran...
- Acebes fent de mediador entre Zaplana i Rajoy, per la via de dir el que li dóna la gana, naturalment, però aquestes petites disputes no són res davant l'alegria que tenen pel tripartit2, els problemes de ZP amb ETA, etc. L'eufòria embogida d'Acebes i Rajoy els porta a una versió tunejada del Bon dia d'Els Pets:

Bon dia,
ningú m'ho ha demanat però fa bon dia
I cal que neixin flors a cada instant
Mira si estamos flipaos
que cantamos en catalán

Mariano qué pasa?

Pues que vamos viento en popa y cara el sol
Y eso hay que celebrarlo
con ácido bórico y alcohol

Bon dia,
volvemos al poder, quién lo diría!
Me pido Ministro del Interior
Pues si ETA sigue así,
no conozco a nadie mejor

España.... España (ad libitum)

- El càsting per trobar portaveu del Govern. Candidats: Terribas fent-se massa preguntes, Llach perdut en un pont de mar blava, Carmen Sevilla com si fos el mateix Pierre Nodoyuna i Losantos vomitant cada cop que ha de dir "catalán"... Carod preocupat: "No serveix cap d'aquests.... i si busquem algú sense feina? Salvador Alsius, Regina do Santos, Pasqual Maragall..." Sembla que Montilla no ho veu clar ;)
- Franco buscant-se a si mateix a Internet. Diu que la seva neta és molt més famosa que ell, "y mira que mal baila..." Li queda el consol de rebre un e-mail de Pinochet que li diu "igual nos vemos pronto"
- Les arrecades porquet de la Rusqui, que després es transformen en maduixes afrodisíaques. La recepta en si, tristona. Minuts musicals: La balanguera fila, fila... i una versió lliure de Cruspeix-me un altre cop, cruspeix-me un altre cop...
- El monòleg del President Maragll en bata: "Aquest programa sense mi perd molt, i Catalunya també... mireu el Govern, res de l'altre món, sense maragallades... jo mateix em vaig adormir durant el discurs de la presa de possessió, vull dir durant el meu discurs, eh.... Sí que me n'alegro pel meu germà, es nota que som germans, som clavats! Quan vulgui em trec el bigoti i mira, sóc ell, em puc colar a les reunions del Govern... jo encara tinc moltes coses a dir..."

EL MILLOR
- L'hostessa Maragall assenyalant les sortides d'emergències en un Airbus... ZP li ha enviat en missió especial perquè "a este gente le hace falta tu orientación". És d'aquelles hostesses que sempre tenen la resposta adequada. Un passatger li diu que té ganes de vomitar i ell/ella li respon: "Yo también pero me aguanto".

EL PITJOR
- El Papa amb un minivestit ¡¡¡rosa!!! preparat per fer la dansa del ventre davant els turcs a Istanbul intentant fer-se perdonar la seva ficada de pota amb els musulmans.

KA FORT
- Patètic el pobre Mas volent esmorzar altre cop amb Laporta per veure si així menja alguna cosa decent.... i què dir de Duran sota la taula com un gos que espera les engrunes de l'amo...

LA PICADA D'ULLET
- La bronca de Fede Losantos al mateix Déu "porque es un blando!". Diu que no s'imposa als bisbes que no s'atreveixen a parlar obertament de "la unidad de España".

SURREALISTA
- L'embolic complicadíssim dels 3 líders carismàtics del Govern que mentre intenten pactar que no hi haurà filtracions a la premsa de res de res (a Carod li falta temps per fer-ho saber als diaris) intenten trair-se entre ells, es paren trampes, es disparen, Saura és mort però no és mort, juguen al caçador caçat i al final em sembla que m'he perdut :(

ELS ACUDITS DEL MATÍAS
- Aquest dimarts José Montilla va prendre possessió del seu càrrec... com la nena de l'exorcista... "Muchas gràcies per aquest amuletu"
- Continua la polèmica sobre Albert Rivera i el PP, sembla que en el cartell electoral no es tapava les vergonyes sinó que hi havia amagat el carnet del PP.



ZW núm. 63 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.forumculturalmundial.org

Aquests dies s’ha celebrat a Rio de Janeiro del Fòrum Mundial de Xarxes Culturals, on l’IETM - Informal European Theatre Meeting i el Fòrum Cultural Mundial 2006 que ha reunit xarxes culturals de diferents parts del món per analitzar i debatir temes diversos intercanviant solucions i propostes de funcionament en Xarxa. Un model d’acció compartida que permet noves oportunitats per afrontar reptes comuns.

A Espanya, el 35,1% de la població navega per la Xarxa, el que suposa una taxa de penetració que duplica la mitjana mundial, encara que és inferior a la dels 31 països desenvolupats d’Europa, on navega el 42,5% de la població. Aquestes i altres dades apareixien publicades en l’Informe anual de la Conferència de Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD) que es va presentar fa unes setmanes sota el títol: "L’economia de la informació".

En l’àmbit del Tercer Sector social i del voluntariat, l’acció compartida en xarxa, la incorporació, l’ús i la influència de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació són objecte de reflexió i debat constant. Els pròxims 14 i 15 de desembre se celebren a Madrid les Jornades Net.es4 “Participació social i democràcia a través de les Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació” que us recomano.

ZV (Zona Vídeo). Per acabar, referenciar-vos Dailymotion. Un espai per compartir i donar a conèixer els teus propis vídeos (de manera privada, mostrant els vídeos només a familiars, amics, etc. o bé públicament mostrant-los a tothom). La pàgina permet buscar els vídeos a partir de paraules clau o tags. Podem escriure la paraula que ens interessa i clicar el botó “Buscar”. O bé, en el núvol de tags, clicar sobre una de les paraules que se’ns mostra. Per exemple, si cliquem sobre la paraula “politique” ens apareixen tots els vídeos relacionats, a més d’altres paraules clau associades directament amb el tema.