Com més clar parlem millor anirem
Hi ha diumenges que tens moltes coses a dir i no saps ni per on començar. I, a més, pots deixar-te alguna d’important al tinter. Espero que no sigui així.
Començo per comentar l’enquesta que publica avui El Periódico. El resum és senzill: el Govern de Montilla genera confiança, el PSC millora les seves expectatives i les valoracions entre Mas i Montilla s’equilibren. També es pot dir, com ho fa el diari, que el Govern no genera entusiasme, ja que encara són molts els ciutadans que es mantenen a l’expectativa de veure com evolucionen les coses. Però hi ha un gran consens en que l’actual legislatura no s’assemblarà a l’anterior en el sentit dels ensurts i del soroll que la van envoltar. Cal dir que el govern Montilla està aprofitant molt bé la feina feta en els tres darrers anys, la qual cosa, per exemple, s’ha traduït en un important volum d’iniciatives legislatives traslladades al Parlament. De fet, de la quinzena de lleis entrades al Parlament sols el projecte de llei pel que es crea l’Agència Tributària de Catalunya és nou de trinca. És, per cert, un projecte que serveix per desmuntar l’eterna cançó de CiU sobre uns suposats retards en el desplegament estatutari.
En aquest primer trimestre de l’any, apart de l’esmentat projecte de llei, es crearan les tres Comissions institucionals incloses a l’Estatut i el Govern remetrà al Parlament el projecte de llei que regula el Consell de Garanties Estatutàries (que substituirà l’actual Consell Consultiu de la Generalitat). L’estratègia de CiU de criticar el govern per una suposada manca de zel en el desplegament estatutari no sols està fora de lloc sinó que revela fins a quin punt CiU voldria repetir una de les seves millors jugades de l’anterior legislatura, la de la negociació estatutària. CiU va dissenyar una estratègia maximalista de negociació al Parlament, tensant la corda de manera innecessària, per després deixar anar la corda de forma sobtada amb el pacte al que van arribar el 21 de gener de 2006. L’únic objectiu d’aquesta maniobra no era el de millorar l’autogovern de Catalunya sinó el d’erosionar el Govern de la Generalitat per la via d’hostilitzar ERC a qui acusaven “d’haver-se venut als socialistes”. Volen, ara, repetir la jugada. Però se’ls veu molt el llautó. Com pot CiU exigir un desplegament accelerat de l’Estatut, si ells van trigar 23 anys a desplegar l’anterior Estatut i no van acabar de fer-ho del tot? Estic convençut que, aquest cop, ERC no caurà a la trampa que va acabar amb l’anterior govern catalanista i d’esquerres.
CiU també ha intentat dir que el Govern Zapatero vol ajornar sense data la negociació del nou sistema de finançament. En aquest cas, es dóna la circumstància que va ser la pròpia CiU la que va proposar una Disposició transitòria als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007, acordada amb el Grup Socialista i per tant aprovada, que diu el següent:
Quincuagésima séptima. Cumplimiento de la Disposición Adicional Tercera del Estatuto de Autonomía de Catalunya
1. Durante el primer trimestre de 2007, la Comisión bilateral Estado-Generalitat establecerá y pondrá en marcha la metodología a utilizar para determinar el cumplimiento de la Disposición Adicional Tercera del Estatuto de Autonomía de Catalunya.Si el acuerdo a que se llegase fuese diferente al utilizado para los presupuestos del 2007, se tendrá en cuenta la diferencia, para su compensación en los presupuestos que resten dentro del período de 7 años. En lo que resta del período de 7 años se aplicará también esta metodología.
2. La Comisión bilateral Estado-Generalitat acordará un Plan Catalunya de Infraestructuras a financiar por el Estado durante el período de 7 años, revisable a mitad de período, que contemplará los principales proyectos de inversión para el citado periodo. En especial, durante el primer semestre de 2007 la Administración General del Estado adoptará las medidas oportunas para agilizar los estudios informativos, declaraciones de impacto ambiental y proyectos constructivos susceptibles de ser incluidos en el citado Plan, con el fin de agilizar la gestión de las inversiones potenciales.
3. Se efectuará un seguimiento de la ejecución presupuestaria relativa a inversiones en infraestructuras en Catalunya para asegurar que ésta está en línea con la del conjunto del Estado, a través de la Comisión prevista en la propia Disposición Adicional Tercera del Estatuto.
¿Com és possible afirmar, doncs, des de CiU, que el Govern central no vol complir l’Estatut o es nega a negociar el sistema de finançament? També CiU ha volgut confondre l’opinió pública sobre l’Agència Tributària de Catalunya, dient que no és l’Agència que recaptarà tots els impostos. ¿Com es possible que els que s’omplen tant la boca d’haver negociat l’Estatut, oblidin que en l’article 204 de l’Estatut s’estableix un termini de dos anys per tal de constituir el consorci o ens equivalent amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya, i que serà aquest consorci el que es podrà transformar en l’Administració tributària a Catalunya. ¿Com es pot dir que s’està ajornant una negociació quan la pròpia Disposició final primera de l’Estatut estableix que “La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI de l’Estatut (Del finançament de la Generalitat)?
També han volgut confondre a l’opinió pública sobre les Comissions institucionals incloses en l’Estatut i la presència en elles dels grups de l’oposició. Veiem-ho cas per cas. Comissió Bilateral. Establerta a l’article 183 com a “marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat”. Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. Establerta a l’article 210 com a “òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic”. Com estableix l’apartat 4 de l’article 210, “La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes del capítol I del Títol VI de l’Estatut (Les finances de la Generalitat). Comissió d’Inversions en infraestructures. Establerta a la Disposició addicional tercera de l’Estatut com a “Comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local”.
El President Montilla ha ofert a Artur Mas la creació d’un Consell institucional de la Generalitat per a l’impuls i el seguiment del desplegament estatutari. Aquest Consell seria el marc en el que totes les forces parlamentàries podrien participar per fixar la posició de la part catalana d’aquestes tres Comissions, i es reuniria sempre amb caràcter previ a les reunions de les tres Comissions. A més, el President Montilla va proposar a Artur Mas que la composició de la Comissió d’Inversions en infraestructures asseguraria una presència plural del món local català. Davant aquesta voluntat d’acord, l’actitud de Mas ha estat de menyspreu de l’oferiment i ha ajornat no se sap fins quan la seva resposta definitiva. El President també li ha ofert acordar la Llei que crearà el Consell de Garanties Estatutàries.
Els intents de confondre l’opinió pública per part de CiU no acaben aquí. Estem assistint aquests dies a un intent de fer oblidar que l’actual traçat del Tren de Gran Velocitat es va acordar entre els governs de CiU i PP. Ara sembla que CiU no tingui res a veure amb una decisió que critica com si l’hagués pres un Govern del que no hagués format part. Tots som conscients que les obres públiques de gran envergadura poden causar problemes als ciutadans de les àrees afectades. És impossible que una gran obra no causi vibracions, i que aquestes vibracions no puguin produir alguna esquerda. És evident que les empreses constructores i l’Administració responsable han de prendre totes les mesures al seu abast per impedir o minimitzar aquests incidents però el que és irresponsable és arribar a posar en qüestió la necessitat de determinades infraestructures o, pitjor encara, exigir la modificació de les decisions sobre traçats preses per uns governs dels partits que avui les critiquen.
Aquesta setmana Imma Mayol ha estat molt criticada per declarar-se “antisistema”. En un article posterior reivindicava l’inconformisme de l’esquerra. Certament, l’expressió “antisistema” descriu persones o grups que se situen fora del sistema i difícilment un partit que participa del govern de Barcelona des de 1979 i del govern de Catalunya des de l’any 2003 pot atribuir-se aquesta qualitat. Però no és menys cert que si alguna cosa defineix l’esquerra és precisament la lluita contra el conformisme, el negar-se a acceptar la injustícia, qualsevol injustícia. I, en aquest sentit, des de l’esquerra no és acceptable que la societat es regeixi per criteris de mercat. El fet que no haguem estat capaços de proporcionar una alternativa global al sistema econòmic de lliure mercat no ha d’implicar en cap cas la submissió a les injustícies que genera. Podem acceptar l’economia de mercat, i oposar-nos a la societat de mercat, oposar-nos a considerar les persones com a mercaderies, oposar-nos a considerar que els drets són mercaderies, subjectes a l’oferta i la demanda. En fi, l’Imma es va equivocar al triar una paraula, però no al triar una causa, que ho és de tots els progressistes.
I parlant d’injustícies, hem de seguir parlant de la política de l’actual administració nordamericana a l’Iraq. Bush sembla encaparrat en una política condemnada al fracàs. Una política contestada pel partit avui majoritari, el Partit Demòcrata, i contestada al carrer per multitudinàries manifestacions convocades per l’organització “United for Peace & Justice”. Tot indica que la invasió de l’Iraq tenia diversos objectius: el control del petroli, sense dubte; també, en paraules de Tariq Ali, la “recolonització d’Iraq”, però també fer oblidar als americans la tragèdia de l’11-S i els errors de l’Administració Bush, tant en la prevenció del terrorisme com en la gestió de la seva política exterior. L’Iraq Study Group, encapçalat per James Baker (republicà i advocat i amic íntim de la nissaga Bush) i Lee Hamilton (demòcrata), recomanava una revisió en profunditat de la política nordamericana. Bush s’hi nega i, el que es pitjor, pot estar pensant en atacar Iran, en una paorosa fugida endavant. Convé no abaixar la guàrdia. I esperar que, finalment, l’administració Bush rectifiqui, en la línia del que suggereix l’interessant article de Carlos Nadal publicat avui a La Vanguardia. Malgrat tot sóc pessimista, com ho és també l’anàlisi de Felipe González sobre la situació actual a l’Orient Mitjà, a 15 anys de la Conferència de Madrid.
Divendres la Fundació Campalans va organitzar un interessant debat sobre les perspectives de Ségolène Royal a les eleccions presidencials franceses. Hi van participar David Assouline (regidor de Paris i Senador del PS), Gérard Grunberg (professor de ciències polítiques) i Christine Frey (coordinadora dels Comitès de Suport a Ségolène Royal “Désirs d’Avenir” a Paris). Podeu llegir l’entrevista a Christine Frey publicada avui a El Periódico i una reflexió més de fons sobre els diversos estils de lideratge i el paper de les dones en política publicada per Esteban Hernández avui a la revista de La Vanguardia.
Ahir, el Consell Nacional del PSC va aprovar per unanimitat la candidatura de Jordi Hereu a l’Alcaldia de Barcelona. Hi ha qui es pregunta el per què de l’hegemonia del PSC a Barcelona al llarg de tant de temps. I la resposta és ben senzilla: interpretar bé els desitjos dels barcelonins, impulsar canvis i adaptar-se a l’evolució social, tenir els millors programes i els millors candidats. Jordi Hereu és un bon alcalde i serà un magnífic candidat. El PSC seguirà governant Barcelona perquè ha estat capaç de renovar-se al ritme que la pròpia ciutat exigia. Us convido a llegir el projecte de Manifest electoral del PSC de Barcelona (on hi trobareu els trets fonamentals de la nostra proposta per a la nova etapa 2007-2011), la intervenció de José Montilla davant el Consell Nacional del PSC, i el projecte de Manifest electoral municipal del PSC que serà discutit i aprovat per la Convenció Municipal del partit dels propers dies 10 i 11 de març.
Encara ressonen les paraules del debat sobre la represa de l’acció terrorista d’eta. En aquests moments no hi ha altra alternativa que seguir perseguint els terroristes fins a la seva derrota definitiva i exigir a l’esquerra abertzale que els emplaci a abandonar la violència, desmarcant-se absolutament de les seves accions i estratègies. Fora bo fer-ho amb unitat entre els demòcrates però, malauradament, la posició política del PP ho impedeix. Per ells és prioritari acabar amb el govern i aquest objectiu passa per davant de qualsevol altra consideració, passa per davant inclús de la necessària unitat en el combat contra eta. En un curiós article, Javier Pérez Royo s’apunta a la tesi del director d’ABC que li demanava a Rajoy la presentació d’una moció de censura. Pérez Royo considera que així almenys es podria centrar el debat polític en una discussió sobre l’alternativa que ofereix el PP (si és que en té). No crec que això passi. Si es presentés una moció de censura per part del PP sols serviria perquè reiteressin els seus infames arguments. Rajoy tornaria a dir allò de “si ponen bombas es porque no se cede; si no ponen bombas es porque se ha cedido”. Encara ningú no li ha preguntat a Rajoy en què va cedir Aznar en els mesos que eta no posava bombes en la seva etapa de govern. La posició de Rajoy és especialment insidiosa perquè d’un home que (encara que ningú no se’n recordi) va ser Ministre de l’Interior. Ben aviat es compliran 40 anys d’accions terroristes d’eta. Així com ningú no pot afirmar que té la recepta màgica per acabar amb el terrorisme, fins ara tots acceptàvem que corresponia al govern de torn dirigir la lluita contra eta amb el suport dels demés. El PP ha trencat amb això. Ha trencat precisament amb el fonament del Pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme. Cal enfrontar-se a aquesta posició que perjudica gravíssimament la lluita contra eta i enverina perillosament la convivència democràtica.
Sobre el debat en el si de l’esquerra abertzale, podeu llegir l’article de Gurutz Jáuregui publicat avui a La Vanguardia.
Acabo. Finalment, el debat sobre el canvi climàtic ha arribat al discurs de Bush sobre l’estat de la nació o a les discussions al World Economic Forum de Davos. Joaquín Estefanía se’n fa ressò en l’article que publica avui al suplement de diumenge de El País. Sobre el canvi climàtic podeu llegir un article introductori publicat per Antonio Cerrillo a La Vanguardia el passat dia 21, o l’Informe Stern del que es feia ressò Antoni Gutiérrez-Rubí al ZonaWeb número 66. També podeu visitar la pàgina dedicada a aquest tema de l’organització Ecologistes en acció, a la pàgina del Ministerio de Medio Ambiente i al lloc web de la Generalitat.
“Perles” del programa Polònia emès el 25 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco solidari: "Creo que debemos tratar mejor a nuestros hermanos de hispanoamérica. Perseguir a Isabelita.... y qué me dicen de Pinochet? Por no hablar de Alfredo di Stefano. Ya ven como está con los disgustos que le da el Real Madrid. Ahora les dejo... he quedado con unos amigos para ir a Alcorcón a currar unos sudacas... me recuerda a la Legión".
- Rajoy al metge, preocupen perquè sempre que li pregunten alguna cosa respon que no. "Parezco Ráimon, diguem nooooo". El metge intenta infructuosament que digui que sí (encara que sigui a base d'oferir-li passar una nit amb Elsa Pataky).
- La pancarta més llarga del món per la mani contra ETA (i ni així crec que tots els partits es posessin d'acord). Diu "Por la paz y por la unidad de los partidos (toma nota Rajoy-PSOE) y por el diálogo, (sí, para que vuelvan a engañar a ZP-PP) todo dentro de la Constitución (víctimas del terrorismo, sin menoscabo de reconocer los derechos de los vascos (PNB), y las vascas (IU). Por todo esto y mucho más, ETA no."
- Conseju de Goverrr. Montilla, presideix. Veiem Maragall, Tura, Carod (amb un megacartell que diu sóc el vicepresident) i Puigcercós que amenaça "Quan es descuidin farem sentir la nostra veu". Aiiiiiiii
- ZP es queixa a la gitana que li tira les cartes (sembla que regularment). ZP: "No me dijiste que todo iba bien? Primero me dijiste que pactara con Carod, luego con Artur Mas y ahora esto. Ya no quiero tus predicciones." Gitana: "Yo te puedo ayudar a recuperar la buena estrella. Deberías mandar tus tropas a Irak". ZP: "Claro, lo que se espera de un líder fuerte... Por lo menos la gente no hablaría de ETA." Gitana: "ay, si no fuera por mí..."
- Adrià&Rusqui: "Lo bona nit, germans i germanes, la cuina la necessita un canvi".... Adrià vestit de monjo budista, molt afectat per l'IVA del trimestre. La recepta d'avui és Reencarnació de risotto piramidal amb brou de peix. "Be risotto, my friend".
- El Rei i el Príncep instal·lant la TDT (amb el vell mètode de fotre cops a la tele) "me la trajeron los Yos Magos". Per fi la sintonitzen i enganxen Polònia i els agradaaaaa. El que no els agrada és que no surt la Reina. Però això ho arregla el Rei en un "pis-pas" trucant a la Telatrès. La solució arriba ràpidament: IMPRESSIONANT el Toni Soler amb perruca Reina Sofia.
EL MILLOR (és molt curt, però no em trec la imatge del cap)
- Ferran Adrià vestit de monjo budista fent la compra pel Bulli per telèfon. Y esos pelosssss????
EL PITJOR
- El Papa entrevistat sobre els seus plans de reforma (res de Luter) al Vaticà. (Toni Soler, pleaaaase, torna tu com a periodista al Vaticà, que ho feies molt bé!!)
LA PICADA D'ULLET
- La bona notícia amb això dels endarreriments de Renfe, és que per fi ha arribat un passatger que havia iniciat el viatge el 1906... una monada, amb aquells bigotis, tipus La saga de los Rius...
KA FORT
- El Conseller Saura (amb gavardina tipus Colombo) renya a una pobre parella a qui han entrat a robar perquè no tenien seguretat privada [la Conselleria està per aconsellar]. "Us han pres alguna cosa de valor" Ells: "les joies, la play-station". Conseller: "No vull dir material, sinó alguna més important, com els valors". Ells: "Home, l'esperança encara no l'hem perdut". Extraordinari!!! Per si no els havia enfonsat prou, el Conseller encara pretén multar-los perquè la casa no és sostenible: tenen la calefacció sota una finestra i han deixat morir una planta. Per acabar-ho d'embolicar, el gag s'acaba amb el Conseller dient-los que ha estat tot una broma (excepte les multes), una campanya de la Generalitat per treure ferro al tema dels robatoris.
LA CANÇÓ (Mocedades freak)
- Mas i Duran per fi junts!!! Units contra ZP "a partir de ahora los marrones te los comes tu solo"
[ZP] Quién tiene un problema
[Mas i Duran] Eres tu, eres tu
[ZP] Menudo marrón con lo de ETA
[Mas] Jo crec que ara pringues
[Mas i Duran] És segur, és segur
[ZP] Ah sí, [Mas] ah sí.
[Mas i Duran] Eres tuuu,
[ZP] (vaya si soy yo)
[Mas i Duran] el que ha fotut la potaa.
[ZP] (es que a mi me dijeron que...)
[Mas i Duran] Eres tuuu,
[ZP] (que con talante todo se arreglaba)
[Mas i Duran] estem més tristos que ningú.
[ZP] (ya se os nota ya, cabrones)
EL CAMEO
- Mònica López al Conseller Saura: "Pugen les temperatures a l'interior". Conseller: "m'encanta com ho dius...". Després que el Conseller s'obre l'abric i mostra a López i Soler que no porta res més a sota, la López li deixa anar: "i a tu t'agraden les coses sostenibles?"
ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
- Nova secció POLOTEMPS: Amb tant de fred, no tinc dits sinó FrigoDedos, i no tinc peus sinó Frigopiés.... a veure si endevineu on tinc el meu Pirulo tropical.
ZW núm. 70 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://evoterinstitute.com
L’Institut de l’E-Voter es va fundar l’any 1999 i, entre altres coses, identifica les oportunitats i els obstacles de l’ús d’Internet a les campanyes polítiques, amb l’objectiu de consolidar i enfortir la democràcia. Les seves investigacions, sondejos i accions se centren en la convergència de la política i d’Internet. Recentment ha presentat el seu informe: Moving to the Mainstream: Web-Based Political Communications on the Road to 2008 (des de la pàgina es pot descarregar una còpia en format pdf), amb conclusions molt interessants. A E-Voter es pot consultar també un dels capítols del llibre Crossing the River: The Coming of Age of the Internet in Politics and Advocacy.
E-Voter promou l’ús d’Internet entre els partits polítics per a la persuasió i captació de votants, l’organització, la mobilització i/o fundraising (captació de recursos econòmics). Desenvolupa sondejos i investigacions sobre publicitat i comunicacions polítiques; sobre l’eficàcia de l’ús de nous formats i noves tecnologies a les campanyes, etc. generant informació útil per als candidats, responsables de campanya, consultors i/o planificadors de mitjans, per una banda, i els mitjans de comunicació o la indústria online, per una altra. Entre els seus consellers, trobem a Phil Noble, fundador de PoliticsOnline, Carol Darr, directora del George Washington Institute for Politics, Democracy and the Internet o Michael Cornfield, Ph.D. Senior Research Consultant del Pew Internet & American Life Project entre molts altres.
ZV (Zona Vídeo). PodZinger és l’únic motor de cerca de podcasts que facilita la cerca de text complet i permet, també, trobar podcasts d’àudio i vídeo creats en espanyol. Les cerques es realitzen directament sobre l’àudio dels podcasts, a partir de tècniques de reconeixement de veu. PodZinger pot realitzar també cerques en els vídeos de YouTube (de moment, a partir de les dades que introdueixen els usuaris) i els està organitzant en canals basant-se en el seu contingut (esports, entreteniment…), amb l’objectiu futur de tenir indexada tota la seva oferta i de que es pugui arribar algun dia a buscar dins del propi àudio dels vídeos.
Començo per comentar l’enquesta que publica avui El Periódico. El resum és senzill: el Govern de Montilla genera confiança, el PSC millora les seves expectatives i les valoracions entre Mas i Montilla s’equilibren. També es pot dir, com ho fa el diari, que el Govern no genera entusiasme, ja que encara són molts els ciutadans que es mantenen a l’expectativa de veure com evolucionen les coses. Però hi ha un gran consens en que l’actual legislatura no s’assemblarà a l’anterior en el sentit dels ensurts i del soroll que la van envoltar. Cal dir que el govern Montilla està aprofitant molt bé la feina feta en els tres darrers anys, la qual cosa, per exemple, s’ha traduït en un important volum d’iniciatives legislatives traslladades al Parlament. De fet, de la quinzena de lleis entrades al Parlament sols el projecte de llei pel que es crea l’Agència Tributària de Catalunya és nou de trinca. És, per cert, un projecte que serveix per desmuntar l’eterna cançó de CiU sobre uns suposats retards en el desplegament estatutari.
En aquest primer trimestre de l’any, apart de l’esmentat projecte de llei, es crearan les tres Comissions institucionals incloses a l’Estatut i el Govern remetrà al Parlament el projecte de llei que regula el Consell de Garanties Estatutàries (que substituirà l’actual Consell Consultiu de la Generalitat). L’estratègia de CiU de criticar el govern per una suposada manca de zel en el desplegament estatutari no sols està fora de lloc sinó que revela fins a quin punt CiU voldria repetir una de les seves millors jugades de l’anterior legislatura, la de la negociació estatutària. CiU va dissenyar una estratègia maximalista de negociació al Parlament, tensant la corda de manera innecessària, per després deixar anar la corda de forma sobtada amb el pacte al que van arribar el 21 de gener de 2006. L’únic objectiu d’aquesta maniobra no era el de millorar l’autogovern de Catalunya sinó el d’erosionar el Govern de la Generalitat per la via d’hostilitzar ERC a qui acusaven “d’haver-se venut als socialistes”. Volen, ara, repetir la jugada. Però se’ls veu molt el llautó. Com pot CiU exigir un desplegament accelerat de l’Estatut, si ells van trigar 23 anys a desplegar l’anterior Estatut i no van acabar de fer-ho del tot? Estic convençut que, aquest cop, ERC no caurà a la trampa que va acabar amb l’anterior govern catalanista i d’esquerres.
CiU també ha intentat dir que el Govern Zapatero vol ajornar sense data la negociació del nou sistema de finançament. En aquest cas, es dóna la circumstància que va ser la pròpia CiU la que va proposar una Disposició transitòria als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007, acordada amb el Grup Socialista i per tant aprovada, que diu el següent:
Quincuagésima séptima. Cumplimiento de la Disposición Adicional Tercera del Estatuto de Autonomía de Catalunya
1. Durante el primer trimestre de 2007, la Comisión bilateral Estado-Generalitat establecerá y pondrá en marcha la metodología a utilizar para determinar el cumplimiento de la Disposición Adicional Tercera del Estatuto de Autonomía de Catalunya.Si el acuerdo a que se llegase fuese diferente al utilizado para los presupuestos del 2007, se tendrá en cuenta la diferencia, para su compensación en los presupuestos que resten dentro del período de 7 años. En lo que resta del período de 7 años se aplicará también esta metodología.
2. La Comisión bilateral Estado-Generalitat acordará un Plan Catalunya de Infraestructuras a financiar por el Estado durante el período de 7 años, revisable a mitad de período, que contemplará los principales proyectos de inversión para el citado periodo. En especial, durante el primer semestre de 2007 la Administración General del Estado adoptará las medidas oportunas para agilizar los estudios informativos, declaraciones de impacto ambiental y proyectos constructivos susceptibles de ser incluidos en el citado Plan, con el fin de agilizar la gestión de las inversiones potenciales.
3. Se efectuará un seguimiento de la ejecución presupuestaria relativa a inversiones en infraestructuras en Catalunya para asegurar que ésta está en línea con la del conjunto del Estado, a través de la Comisión prevista en la propia Disposición Adicional Tercera del Estatuto.
¿Com és possible afirmar, doncs, des de CiU, que el Govern central no vol complir l’Estatut o es nega a negociar el sistema de finançament? També CiU ha volgut confondre l’opinió pública sobre l’Agència Tributària de Catalunya, dient que no és l’Agència que recaptarà tots els impostos. ¿Com es possible que els que s’omplen tant la boca d’haver negociat l’Estatut, oblidin que en l’article 204 de l’Estatut s’estableix un termini de dos anys per tal de constituir el consorci o ens equivalent amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya, i que serà aquest consorci el que es podrà transformar en l’Administració tributària a Catalunya. ¿Com es pot dir que s’està ajornant una negociació quan la pròpia Disposició final primera de l’Estatut estableix que “La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI de l’Estatut (Del finançament de la Generalitat)?
També han volgut confondre a l’opinió pública sobre les Comissions institucionals incloses en l’Estatut i la presència en elles dels grups de l’oposició. Veiem-ho cas per cas. Comissió Bilateral. Establerta a l’article 183 com a “marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat”. Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. Establerta a l’article 210 com a “òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic”. Com estableix l’apartat 4 de l’article 210, “La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes del capítol I del Títol VI de l’Estatut (Les finances de la Generalitat). Comissió d’Inversions en infraestructures. Establerta a la Disposició addicional tercera de l’Estatut com a “Comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local”.
El President Montilla ha ofert a Artur Mas la creació d’un Consell institucional de la Generalitat per a l’impuls i el seguiment del desplegament estatutari. Aquest Consell seria el marc en el que totes les forces parlamentàries podrien participar per fixar la posició de la part catalana d’aquestes tres Comissions, i es reuniria sempre amb caràcter previ a les reunions de les tres Comissions. A més, el President Montilla va proposar a Artur Mas que la composició de la Comissió d’Inversions en infraestructures asseguraria una presència plural del món local català. Davant aquesta voluntat d’acord, l’actitud de Mas ha estat de menyspreu de l’oferiment i ha ajornat no se sap fins quan la seva resposta definitiva. El President també li ha ofert acordar la Llei que crearà el Consell de Garanties Estatutàries.
Els intents de confondre l’opinió pública per part de CiU no acaben aquí. Estem assistint aquests dies a un intent de fer oblidar que l’actual traçat del Tren de Gran Velocitat es va acordar entre els governs de CiU i PP. Ara sembla que CiU no tingui res a veure amb una decisió que critica com si l’hagués pres un Govern del que no hagués format part. Tots som conscients que les obres públiques de gran envergadura poden causar problemes als ciutadans de les àrees afectades. És impossible que una gran obra no causi vibracions, i que aquestes vibracions no puguin produir alguna esquerda. És evident que les empreses constructores i l’Administració responsable han de prendre totes les mesures al seu abast per impedir o minimitzar aquests incidents però el que és irresponsable és arribar a posar en qüestió la necessitat de determinades infraestructures o, pitjor encara, exigir la modificació de les decisions sobre traçats preses per uns governs dels partits que avui les critiquen.
Aquesta setmana Imma Mayol ha estat molt criticada per declarar-se “antisistema”. En un article posterior reivindicava l’inconformisme de l’esquerra. Certament, l’expressió “antisistema” descriu persones o grups que se situen fora del sistema i difícilment un partit que participa del govern de Barcelona des de 1979 i del govern de Catalunya des de l’any 2003 pot atribuir-se aquesta qualitat. Però no és menys cert que si alguna cosa defineix l’esquerra és precisament la lluita contra el conformisme, el negar-se a acceptar la injustícia, qualsevol injustícia. I, en aquest sentit, des de l’esquerra no és acceptable que la societat es regeixi per criteris de mercat. El fet que no haguem estat capaços de proporcionar una alternativa global al sistema econòmic de lliure mercat no ha d’implicar en cap cas la submissió a les injustícies que genera. Podem acceptar l’economia de mercat, i oposar-nos a la societat de mercat, oposar-nos a considerar les persones com a mercaderies, oposar-nos a considerar que els drets són mercaderies, subjectes a l’oferta i la demanda. En fi, l’Imma es va equivocar al triar una paraula, però no al triar una causa, que ho és de tots els progressistes.
I parlant d’injustícies, hem de seguir parlant de la política de l’actual administració nordamericana a l’Iraq. Bush sembla encaparrat en una política condemnada al fracàs. Una política contestada pel partit avui majoritari, el Partit Demòcrata, i contestada al carrer per multitudinàries manifestacions convocades per l’organització “United for Peace & Justice”. Tot indica que la invasió de l’Iraq tenia diversos objectius: el control del petroli, sense dubte; també, en paraules de Tariq Ali, la “recolonització d’Iraq”, però també fer oblidar als americans la tragèdia de l’11-S i els errors de l’Administració Bush, tant en la prevenció del terrorisme com en la gestió de la seva política exterior. L’Iraq Study Group, encapçalat per James Baker (republicà i advocat i amic íntim de la nissaga Bush) i Lee Hamilton (demòcrata), recomanava una revisió en profunditat de la política nordamericana. Bush s’hi nega i, el que es pitjor, pot estar pensant en atacar Iran, en una paorosa fugida endavant. Convé no abaixar la guàrdia. I esperar que, finalment, l’administració Bush rectifiqui, en la línia del que suggereix l’interessant article de Carlos Nadal publicat avui a La Vanguardia. Malgrat tot sóc pessimista, com ho és també l’anàlisi de Felipe González sobre la situació actual a l’Orient Mitjà, a 15 anys de la Conferència de Madrid.
Divendres la Fundació Campalans va organitzar un interessant debat sobre les perspectives de Ségolène Royal a les eleccions presidencials franceses. Hi van participar David Assouline (regidor de Paris i Senador del PS), Gérard Grunberg (professor de ciències polítiques) i Christine Frey (coordinadora dels Comitès de Suport a Ségolène Royal “Désirs d’Avenir” a Paris). Podeu llegir l’entrevista a Christine Frey publicada avui a El Periódico i una reflexió més de fons sobre els diversos estils de lideratge i el paper de les dones en política publicada per Esteban Hernández avui a la revista de La Vanguardia.
Ahir, el Consell Nacional del PSC va aprovar per unanimitat la candidatura de Jordi Hereu a l’Alcaldia de Barcelona. Hi ha qui es pregunta el per què de l’hegemonia del PSC a Barcelona al llarg de tant de temps. I la resposta és ben senzilla: interpretar bé els desitjos dels barcelonins, impulsar canvis i adaptar-se a l’evolució social, tenir els millors programes i els millors candidats. Jordi Hereu és un bon alcalde i serà un magnífic candidat. El PSC seguirà governant Barcelona perquè ha estat capaç de renovar-se al ritme que la pròpia ciutat exigia. Us convido a llegir el projecte de Manifest electoral del PSC de Barcelona (on hi trobareu els trets fonamentals de la nostra proposta per a la nova etapa 2007-2011), la intervenció de José Montilla davant el Consell Nacional del PSC, i el projecte de Manifest electoral municipal del PSC que serà discutit i aprovat per la Convenció Municipal del partit dels propers dies 10 i 11 de març.
Encara ressonen les paraules del debat sobre la represa de l’acció terrorista d’eta. En aquests moments no hi ha altra alternativa que seguir perseguint els terroristes fins a la seva derrota definitiva i exigir a l’esquerra abertzale que els emplaci a abandonar la violència, desmarcant-se absolutament de les seves accions i estratègies. Fora bo fer-ho amb unitat entre els demòcrates però, malauradament, la posició política del PP ho impedeix. Per ells és prioritari acabar amb el govern i aquest objectiu passa per davant de qualsevol altra consideració, passa per davant inclús de la necessària unitat en el combat contra eta. En un curiós article, Javier Pérez Royo s’apunta a la tesi del director d’ABC que li demanava a Rajoy la presentació d’una moció de censura. Pérez Royo considera que així almenys es podria centrar el debat polític en una discussió sobre l’alternativa que ofereix el PP (si és que en té). No crec que això passi. Si es presentés una moció de censura per part del PP sols serviria perquè reiteressin els seus infames arguments. Rajoy tornaria a dir allò de “si ponen bombas es porque no se cede; si no ponen bombas es porque se ha cedido”. Encara ningú no li ha preguntat a Rajoy en què va cedir Aznar en els mesos que eta no posava bombes en la seva etapa de govern. La posició de Rajoy és especialment insidiosa perquè d’un home que (encara que ningú no se’n recordi) va ser Ministre de l’Interior. Ben aviat es compliran 40 anys d’accions terroristes d’eta. Així com ningú no pot afirmar que té la recepta màgica per acabar amb el terrorisme, fins ara tots acceptàvem que corresponia al govern de torn dirigir la lluita contra eta amb el suport dels demés. El PP ha trencat amb això. Ha trencat precisament amb el fonament del Pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme. Cal enfrontar-se a aquesta posició que perjudica gravíssimament la lluita contra eta i enverina perillosament la convivència democràtica.
Sobre el debat en el si de l’esquerra abertzale, podeu llegir l’article de Gurutz Jáuregui publicat avui a La Vanguardia.
Acabo. Finalment, el debat sobre el canvi climàtic ha arribat al discurs de Bush sobre l’estat de la nació o a les discussions al World Economic Forum de Davos. Joaquín Estefanía se’n fa ressò en l’article que publica avui al suplement de diumenge de El País. Sobre el canvi climàtic podeu llegir un article introductori publicat per Antonio Cerrillo a La Vanguardia el passat dia 21, o l’Informe Stern del que es feia ressò Antoni Gutiérrez-Rubí al ZonaWeb número 66. També podeu visitar la pàgina dedicada a aquest tema de l’organització Ecologistes en acció, a la pàgina del Ministerio de Medio Ambiente i al lloc web de la Generalitat.
“Perles” del programa Polònia emès el 25 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco solidari: "Creo que debemos tratar mejor a nuestros hermanos de hispanoamérica. Perseguir a Isabelita.... y qué me dicen de Pinochet? Por no hablar de Alfredo di Stefano. Ya ven como está con los disgustos que le da el Real Madrid. Ahora les dejo... he quedado con unos amigos para ir a Alcorcón a currar unos sudacas... me recuerda a la Legión".
- Rajoy al metge, preocupen perquè sempre que li pregunten alguna cosa respon que no. "Parezco Ráimon, diguem nooooo". El metge intenta infructuosament que digui que sí (encara que sigui a base d'oferir-li passar una nit amb Elsa Pataky).
- La pancarta més llarga del món per la mani contra ETA (i ni així crec que tots els partits es posessin d'acord). Diu "Por la paz y por la unidad de los partidos (toma nota Rajoy-PSOE) y por el diálogo, (sí, para que vuelvan a engañar a ZP-PP) todo dentro de la Constitución (víctimas del terrorismo, sin menoscabo de reconocer los derechos de los vascos (PNB), y las vascas (IU). Por todo esto y mucho más, ETA no."
- Conseju de Goverrr. Montilla, presideix. Veiem Maragall, Tura, Carod (amb un megacartell que diu sóc el vicepresident) i Puigcercós que amenaça "Quan es descuidin farem sentir la nostra veu". Aiiiiiiii
- ZP es queixa a la gitana que li tira les cartes (sembla que regularment). ZP: "No me dijiste que todo iba bien? Primero me dijiste que pactara con Carod, luego con Artur Mas y ahora esto. Ya no quiero tus predicciones." Gitana: "Yo te puedo ayudar a recuperar la buena estrella. Deberías mandar tus tropas a Irak". ZP: "Claro, lo que se espera de un líder fuerte... Por lo menos la gente no hablaría de ETA." Gitana: "ay, si no fuera por mí..."
- Adrià&Rusqui: "Lo bona nit, germans i germanes, la cuina la necessita un canvi".... Adrià vestit de monjo budista, molt afectat per l'IVA del trimestre. La recepta d'avui és Reencarnació de risotto piramidal amb brou de peix. "Be risotto, my friend".
- El Rei i el Príncep instal·lant la TDT (amb el vell mètode de fotre cops a la tele) "me la trajeron los Yos Magos". Per fi la sintonitzen i enganxen Polònia i els agradaaaaa. El que no els agrada és que no surt la Reina. Però això ho arregla el Rei en un "pis-pas" trucant a la Telatrès. La solució arriba ràpidament: IMPRESSIONANT el Toni Soler amb perruca Reina Sofia.
EL MILLOR (és molt curt, però no em trec la imatge del cap)
- Ferran Adrià vestit de monjo budista fent la compra pel Bulli per telèfon. Y esos pelosssss????
EL PITJOR
- El Papa entrevistat sobre els seus plans de reforma (res de Luter) al Vaticà. (Toni Soler, pleaaaase, torna tu com a periodista al Vaticà, que ho feies molt bé!!)
LA PICADA D'ULLET
- La bona notícia amb això dels endarreriments de Renfe, és que per fi ha arribat un passatger que havia iniciat el viatge el 1906... una monada, amb aquells bigotis, tipus La saga de los Rius...
KA FORT
- El Conseller Saura (amb gavardina tipus Colombo) renya a una pobre parella a qui han entrat a robar perquè no tenien seguretat privada [la Conselleria està per aconsellar]. "Us han pres alguna cosa de valor" Ells: "les joies, la play-station". Conseller: "No vull dir material, sinó alguna més important, com els valors". Ells: "Home, l'esperança encara no l'hem perdut". Extraordinari!!! Per si no els havia enfonsat prou, el Conseller encara pretén multar-los perquè la casa no és sostenible: tenen la calefacció sota una finestra i han deixat morir una planta. Per acabar-ho d'embolicar, el gag s'acaba amb el Conseller dient-los que ha estat tot una broma (excepte les multes), una campanya de la Generalitat per treure ferro al tema dels robatoris.
LA CANÇÓ (Mocedades freak)
- Mas i Duran per fi junts!!! Units contra ZP "a partir de ahora los marrones te los comes tu solo"
[ZP] Quién tiene un problema
[Mas i Duran] Eres tu, eres tu
[ZP] Menudo marrón con lo de ETA
[Mas] Jo crec que ara pringues
[Mas i Duran] És segur, és segur
[ZP] Ah sí, [Mas] ah sí.
[Mas i Duran] Eres tuuu,
[ZP] (vaya si soy yo)
[Mas i Duran] el que ha fotut la potaa.
[ZP] (es que a mi me dijeron que...)
[Mas i Duran] Eres tuuu,
[ZP] (que con talante todo se arreglaba)
[Mas i Duran] estem més tristos que ningú.
[ZP] (ya se os nota ya, cabrones)
EL CAMEO
- Mònica López al Conseller Saura: "Pugen les temperatures a l'interior". Conseller: "m'encanta com ho dius...". Després que el Conseller s'obre l'abric i mostra a López i Soler que no porta res més a sota, la López li deixa anar: "i a tu t'agraden les coses sostenibles?"
ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
- Nova secció POLOTEMPS: Amb tant de fred, no tinc dits sinó FrigoDedos, i no tinc peus sinó Frigopiés.... a veure si endevineu on tinc el meu Pirulo tropical.
ZW núm. 70 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://evoterinstitute.com
L’Institut de l’E-Voter es va fundar l’any 1999 i, entre altres coses, identifica les oportunitats i els obstacles de l’ús d’Internet a les campanyes polítiques, amb l’objectiu de consolidar i enfortir la democràcia. Les seves investigacions, sondejos i accions se centren en la convergència de la política i d’Internet. Recentment ha presentat el seu informe: Moving to the Mainstream: Web-Based Political Communications on the Road to 2008 (des de la pàgina es pot descarregar una còpia en format pdf), amb conclusions molt interessants. A E-Voter es pot consultar també un dels capítols del llibre Crossing the River: The Coming of Age of the Internet in Politics and Advocacy.
E-Voter promou l’ús d’Internet entre els partits polítics per a la persuasió i captació de votants, l’organització, la mobilització i/o fundraising (captació de recursos econòmics). Desenvolupa sondejos i investigacions sobre publicitat i comunicacions polítiques; sobre l’eficàcia de l’ús de nous formats i noves tecnologies a les campanyes, etc. generant informació útil per als candidats, responsables de campanya, consultors i/o planificadors de mitjans, per una banda, i els mitjans de comunicació o la indústria online, per una altra. Entre els seus consellers, trobem a Phil Noble, fundador de PoliticsOnline, Carol Darr, directora del George Washington Institute for Politics, Democracy and the Internet o Michael Cornfield, Ph.D. Senior Research Consultant del Pew Internet & American Life Project entre molts altres.
ZV (Zona Vídeo). PodZinger és l’únic motor de cerca de podcasts que facilita la cerca de text complet i permet, també, trobar podcasts d’àudio i vídeo creats en espanyol. Les cerques es realitzen directament sobre l’àudio dels podcasts, a partir de tècniques de reconeixement de veu. PodZinger pot realitzar també cerques en els vídeos de YouTube (de moment, a partir de les dades que introdueixen els usuaris) i els està organitzant en canals basant-se en el seu contingut (esports, entreteniment…), amb l’objectiu futur de tenir indexada tota la seva oferta i de que es pugui arribar algun dia a buscar dins del propi àudio dels vídeos.
versión castellana
<< Inici