La posició indecent del PP
Com era de preveure el debat polític de la setmana ha estat marcat per les reaccions al trencament de l’alto el foc per part d’eta i les reaccions dels diferents agents polítics. La preparació de les manifestacions de Madrid, Bilbao i Pamplona celebrades ahir ha ocupat bona part de l’atenció. Podeu llegir el manifest de la convocatòria de Madrid a la que, com se sap, es va modificar l’eslògan per facilitar la incorporació del PP i l’AVT. El cert és que, al final, ni Batasuna ni el PP s’hi van afegir. Batasuna, és clar, perquè no compartia ni l’expressió “contra el terrorisme” emprada a Madrid, ni l’expressió “Exigim a ETA la fi de la violència” emprada a Bilbao. Per cert, aquesta darrera va ser també un afegitó d’Ibarretxe a instàncies de Josu Jon Imaz. Els partits catalans van ser presents a la manifestació de Madrid.
La qüestió és, per què no s’hi va afegir el PP? El PP sempre ha estat en les manifestacions de condemna contra el terrorisme. De fet, ha convocat fins a cinc manifestacions en el període d’alto el foc d’eta quan no es produïa cap víctima. Com és possible que no s’afegeixi a una manifestació quan hi ha hagut un atemptat amb dues víctimes i se’n havia modificat l’eslògan segons les seves exigències? La resposta més contundent, com sempre, ve de la mà dels humoristes com ho demostra el dibuix de Ferreres publicat a El Periódico que trobareu aquí sota.
L’actitud del PP és vergonyosa i inacceptable. L’únic que mou la política del PP és la voluntat d’erosionar al govern, i aquest objectiu passa per davant de qualsevol altra consideració, ja sigui la unitat democràtica enfront dels violents o la solidaritat amb les víctimes.
Respecte de l’absència de Batasuna, no fa sinó subratllar la seva dependència absoluta dels dictats de la banda terrorista. Com diu Patxi López, l’atemptat de Barajas ha sepultat el discurs d’Anoeta en el que Batasuna semblava disposada a apostar per la fi de la violència al País Basc.
El Govern ha de prosseguir amb la seva tasca per eradicar el terrorisme, compta amb el suport majoritari dels ciutadans i de les forces polítiques. Zapatero farà bé de seguir intentant sumar al PP al consens, però no pot abdicar de la seva responsabilitat de dirigir la lluita antiterrorista si es supedités a l’estratègia d’un partit que sols està disposat a arribar a acords si s’accepten totes les seves exigències i si això contribueix a fer caure el govern socialista. Avui podeu llegir una interessant entrevista de Zapatero publicada a El País, on abans d’ahir es podia llegir també una pertinent reflexió de José Andrés Torres Mora al respecte de tot plegat.
Demà hi haurà debat al Congrés dels Diputats sobre el tema. Maria Teresa Fernández de la Vega diu que seria un bon moment perquè el PP es decidís a sumar i no a restar i dividir. Tant de bo! Però jo ho veig impossible. El PP mantindrà, em temo, la seva indecència.
Cal que des de la societat seguim impulsant l’esperança de pau. Com ho fan els amics de l’entitat “Un dels nostres” amb el seu manifest.
La setmana ens ha portat també la mala notícia de la mort de Josep Maria Riera, de qui podeu llegir la necrològica escrita per Elena Valenciano a El País. Vaig conèixer Josep Maria Riera el 1979, quan jo era dirigent de la Joventut Socialista de Catalunya i ell era Secretari General de la Joventut Comunista de Catalunya i Diputat al Congrés pel PSUC. Vaig admirar la seva intel·ligència política, el seu profund coneixement de la problemàtica juvenil i el seu compromís democràtic i progressista. Anys després va ser Director General de Joventut amb el Govern socialista. Com diu la nostra comú amiga Elena Valenciano el trobarem a faltar.
La situació a l’Orient Pròxim es complica cada dia que passa i no sembla per ara que el President Bush estigui atenent a les recomanacions de diferents sectors d’opinió nordamericans (no sols els demòcrates, sinó les conclusions de l’informe de l’Iraq Study Group, coordinats per James Baker i Lee Hamilton, o les recomanacions del President del Council of Foreign Relations i antic responsable republicà, Richard N. Haass de les que us parlava la setmana anterior). Recomano avui la lectura dels interessants articles de Juan Goytisolo publicat ahir a El País i de Carles Nadal publicat avui a La Vanguardia.
La Secretaria d’Estat d’Estats Units, Condoleezza Rice, en el seu viatge a l’Orient Pròxim segueix parlant d’Estat palestí, però després de 40 anys de paraules, el que calen són fets.
Una bona contribució a la pau és participar en la campanya d’Amnistia Internacional per tancar la presó de Guantánamo, que compleix el seu sinistre 5è aniversari.
En general, tot el que ajuda a construir ponts entre civilitzacions, entre Orient i Occident, és una bona contribució a la pau. En aquest sentit, m’ha semblat magnífic que el President de la Generalitat en la Conferència anual Turquía-Unió Europea, hagi defensat l’adhesió de Turquía a la Unió.
Acabo. No em vull entretenir en els embolics interns a CiU que, en paraules d’Artur Mas, està en procés de “reposicionament” (típic eufemisme de qui no sap on va). Duran, més clar, reconeix que porten anys despistant els seus electors i renega del notari, obrint la porta a acords amb el PP i oferint-se a entrar al govern d’Espanya “amb qui sigui”.
Comprovareu que el diari avui no és gaire llarg. I això té una explicació. De diumenge a dijous ha estat a Síria encapçalant una delegació del PSC que ha mantingut diversos contactes d’alt nivell amb el govern d’aquell país.
En els propers dies incorporaré al Diari l’informe que sobre aquesta visita faré demà a la Comissió Executiva del PSC. Aquí sota trobareu la fotografia d’una de les diverses entrevistes mantingudes, en aquest cas amb el Vicepresident de la República Àrab Síria, Faruk al-Shara.
“Perles” del programa Polònia emès l’11 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El President Montilla es queda sol defensant una interessantíssima moció al Parlament: "Bonas tards, proposo la derogació ad eternum dels pronoms febles. Que ningú es vegi obligat a referir-se a un informe dient, vaig demanar-li-lu-la. Vots a favor? Cap? No els hi heu la lu convençut? Bé, era el meu deure intentar-lu-hi."
- M'ha agradat el debut del Conseller Sex (perdó, Cesc) Baltasar. Rajoy es pensa que a Catalunya no hi ha Reis Mags sinó Consellers Mags i Acebes busca el rei negre, Baltasar, però resulta que Baltasar no és negre, sinó verd! El Conseller de Medi Ambient i Habitatge acaba manifestant a Toni Soler la seva preocupació "Toni, aquí veig poc reciclatge" No m'estranya....
- Els prínceps a les rebaixes, parla SAR Letizia: "Mira, Felipe, estos pantalones son ideales para Mari" SAR Felipe: "Mari, esa prima tuya tan hortera?" SAR Letizia: "No, para Mari-chalar, Felipe!"
- Franco no entén perquè li va malament al Madrid, "si tienen a ese entrenador tan simpático, Fascio Capello, que dice que conmigo vivíamos mejor.... al Barça, en cambio, le va mejor. A Laporta le pasa como a mí, que la oposición nunca reúne suficientes firmas para echarlo, claro que en mi caso lo tenían más difícil, desde la cárcel..."
- ZP: "El proceso de paz va viento en popa y a toda vela...". De la Vega se li acosta per informar-lo de l'atemptat: "Me informan que ha habido una explosión en Barajas pero no saquemos conclusiones precipitadas... Podría haber sido Al-Qaeda. De hecho, hay dos líneas de investigación."
- El vi que serveixen al Bulli està picat: "No pot ser, si és un Duque de Feria de 12 anys". És clar, és que l'havien d'haver servit amb gasosa... del Bulli.
- Franco s'apunta a la moda del polígraf. Però menteix tant que no parla de sortir-li el llum vermell i Franco marxa: "Estoy harto del juego este de la memoria histórica de los cojones, el próximo día me traen un Trivial".
- El partit de futbol al Vaticà amb Benet XVI d'entrenador. Impressionant el moment aspersor amb l'aigua beneïda i l'àrbitre-Déu argentí.
- La Terribas: "Connectem amb la Biblioteca de Sentmenat on s'havia de fer un acte chupi-guai. Chupi-guai? Ja deia jo que aquest becari era massa jove..." Gemma Ruiz parla a través de cartellets per no fer soroll. La Terribas es queixa a Soler que sempre la fa semblar agressiva... tot això amb les cadenes a la mà amb les que pensa rebre Tomàs Molina, és clar.
EL MILLOR
- El primer acte polític de.... periodisme d'investigació de primera:
* Pasqual Maragall el 1983: Igual però sense canes. Igual, o pitjor, perquè no recorda ni per quin partit es presenta, ni a què, ni on. "Perdonin, és que sóc una mica.... com se diu? ah, sí, despistat". Un militant l'anima: "no es preocupi, això es cura amb l'edat"
* Josep Piqué el 1976: Amb grenyes, en un acte del PSUC "Camarades, la revolució és a punt d'arribar. Cal que la classe obrera prepari el terreny per una nova societat... agh, perquè em tireu ous? Si no em faré del PP fins els anys 90 quan guanyi l'Aznar!"
* Artur Mas el 1989: "Està molt clar que el vot més assenyat ha de ser per Convergència i Unió!". La inconfusible veu del càsting és de Pujol "Gràcies, ja el trucarem". A Mas no li agrada gaire: "Doncs, ràpid, que tinc altres ofertes, eh".
* Duran i Lleida el 1980: Amb una espessa mata de cabell negre: "Nosaltres som una gent que no amaga res" Fins que una ventada se li endú la perruca, és clar...
EL PITJOR
- Montilla, encara que no s'ho pensi, també és capaç de ficar la pota... després de fer fora a Carod (Albà???) de l'entrevista amb el cònsul de Finlàndia per l'enèssima discussió sobre les seves competències i sota el pretext que li parla de tonteries que no interessen a ningú (com el sistema de sons vocàlics del català) resulta que al cònsul sí que li interessava molt perquè és filòleg! El cònsul s'emprenya i diu que Nokia no s'instal·larà a Sant Boi, ale. Montilla i Carod s'enreden en una patètica discussió a base de tut-tut, tut-tut...
SURREALISTA
- Rajoy i Acebes demanant dies lliures a Toni Soler: "Amigo mío, sin el diálogo no se va a ninguna parte" Però no eren taaaan de la patronal? I no eren taaaaan catòlics? Si fins li demanen al Papa que avanci la Pasqua! Llàstima que Benet no dóna el seu braç a tórcer: "no es pot fer Pasqua anti di rami"
JA CANSA
- El Duran altre cop demanant a ZP "Qué hay de lo mío?" Home, ja fa pena el pobre home deixat, demanant de canviar Cohibas per "un poco de pan con jamón", etc, etc. "Hombre Duran es que la plaza de Exteriores está cubierta". "Ya, pero yo podría hacértelo por la mitad, qué digo por la mitad, la mitad de la mitad..."
LA PICADA D'ULLET
- ZP deprimit davant la perspectiva de quedar-se al carrer, acaba plorant i imitant Charlie Rivel!
KA FORT
- Declaracions de Rajoy als periodistes després de l'atemptat: "Estamos gravemente preocupados, son momentos de recogimiento y reflexión". S'obre la porta de la sala de reunions i es veu a un Acebes eufòric en ple guateque: "Mariano, llama a Pedro J. y dile que ya le sacamos 3 puntos al PSOE". Rajoy no sap com sortir-se'n: "Disculpen a Ángel, está gravemente consternado.... bien, voy a por hielo, digo a por soluciones".
LA NOVETAT
- Qui tanca el programa avui és Montilla: "Catalanus, avui el president Maragall nogensmenys podrà venir perquè está ocupadu, ens sobreposarem a la cabòria i aprovecharé per parlar-vos-hu-li de la meva entrevista amb Zapatero. Jo li vaig demanar més calés i ell em va dir que d'aquí a un any estaríem millor que ara" Però se senten unes interferències, bé, de fet, sembla que és el President Maragall tancat en un armari!!!! "Montilla, cabrón, treu-me d'aquíiiiiiiii"
ZW núm. 68 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.democracynow.org
Democracy Now! és un programa que es produeix als EE.UU., reconegut pel seu servei de notícies independent i que s’emet diàriament a través de 450 emissores.
Ofereix els seus continguts des d’universitats, emissores de ràdio, TV via satèl·lit, a través de podcast i a Internet. Per a Democracy Now! “Els mitjans independents són més importants que mai”, amb aquesta afirmació lidera una de les iniciatives més importants de comunicació que es manté a través de les contribucions d’oients, espectadors i fundacions.
Aquest espai compta amb dos conductors: els periodistes Juan González i la guardonada Amy Goodman, fundadora d’aquesta organització. Democracy Now! dóna veu a periodistes internacionals, intel·lectuals, creadors d’opinió i activistes per oferir una informació àmplia, contrastada i alternativa a la facilitada a través dels mitjans convencionals i de la política formal.
Democracy Now! ofereix la possibilitat de subscriure’s al seu butlletí en espanyol i d’escoltar DN! en espanyol a través de www.radiomundoreal.fm/envivo. Aquest servei compta en el seu consell assessor, entre altres persones, amb Noam Chomsky del Massachussets Institute of Technology. DN! busca el contacte amb radioemissores d’Amèrica Llatina per oferir el seu servei de notícies en espanyol (que es poden retransmetre sense cap cost). Una iniciativa interessant que us recomano seguir atentament.
Zona Vídeo. Democracy Player és un programa d’escriptori que permet visualitzar programes de televisió i vídeoclips descarregats directament des d’Internet, a través de canals especialitzats, RSS, podcasts, vídeoblogs i altres fonts similars. El programa que es pot descarregar des de la pàgina Democracy.com inclou una gran varietat canals (des de política a esports, música, cultura…) i permet anar afegint els que volem de forma molt senzilla, com per exemple els noticiaris de Democracy Now! També es poden afegir, via sindicació, les diferents pàgines web que anem trobant. El software que conforma Democracy Player pertany a la Participatory Culture Foundation i està alliberat sota la GPL (llicència oberta), per tant el seu ús és gratuït.
La qüestió és, per què no s’hi va afegir el PP? El PP sempre ha estat en les manifestacions de condemna contra el terrorisme. De fet, ha convocat fins a cinc manifestacions en el període d’alto el foc d’eta quan no es produïa cap víctima. Com és possible que no s’afegeixi a una manifestació quan hi ha hagut un atemptat amb dues víctimes i se’n havia modificat l’eslògan segons les seves exigències? La resposta més contundent, com sempre, ve de la mà dels humoristes com ho demostra el dibuix de Ferreres publicat a El Periódico que trobareu aquí sota.
L’actitud del PP és vergonyosa i inacceptable. L’únic que mou la política del PP és la voluntat d’erosionar al govern, i aquest objectiu passa per davant de qualsevol altra consideració, ja sigui la unitat democràtica enfront dels violents o la solidaritat amb les víctimes.
Respecte de l’absència de Batasuna, no fa sinó subratllar la seva dependència absoluta dels dictats de la banda terrorista. Com diu Patxi López, l’atemptat de Barajas ha sepultat el discurs d’Anoeta en el que Batasuna semblava disposada a apostar per la fi de la violència al País Basc.
El Govern ha de prosseguir amb la seva tasca per eradicar el terrorisme, compta amb el suport majoritari dels ciutadans i de les forces polítiques. Zapatero farà bé de seguir intentant sumar al PP al consens, però no pot abdicar de la seva responsabilitat de dirigir la lluita antiterrorista si es supedités a l’estratègia d’un partit que sols està disposat a arribar a acords si s’accepten totes les seves exigències i si això contribueix a fer caure el govern socialista. Avui podeu llegir una interessant entrevista de Zapatero publicada a El País, on abans d’ahir es podia llegir també una pertinent reflexió de José Andrés Torres Mora al respecte de tot plegat.
Demà hi haurà debat al Congrés dels Diputats sobre el tema. Maria Teresa Fernández de la Vega diu que seria un bon moment perquè el PP es decidís a sumar i no a restar i dividir. Tant de bo! Però jo ho veig impossible. El PP mantindrà, em temo, la seva indecència.
Cal que des de la societat seguim impulsant l’esperança de pau. Com ho fan els amics de l’entitat “Un dels nostres” amb el seu manifest.
La setmana ens ha portat també la mala notícia de la mort de Josep Maria Riera, de qui podeu llegir la necrològica escrita per Elena Valenciano a El País. Vaig conèixer Josep Maria Riera el 1979, quan jo era dirigent de la Joventut Socialista de Catalunya i ell era Secretari General de la Joventut Comunista de Catalunya i Diputat al Congrés pel PSUC. Vaig admirar la seva intel·ligència política, el seu profund coneixement de la problemàtica juvenil i el seu compromís democràtic i progressista. Anys després va ser Director General de Joventut amb el Govern socialista. Com diu la nostra comú amiga Elena Valenciano el trobarem a faltar.
La situació a l’Orient Pròxim es complica cada dia que passa i no sembla per ara que el President Bush estigui atenent a les recomanacions de diferents sectors d’opinió nordamericans (no sols els demòcrates, sinó les conclusions de l’informe de l’Iraq Study Group, coordinats per James Baker i Lee Hamilton, o les recomanacions del President del Council of Foreign Relations i antic responsable republicà, Richard N. Haass de les que us parlava la setmana anterior). Recomano avui la lectura dels interessants articles de Juan Goytisolo publicat ahir a El País i de Carles Nadal publicat avui a La Vanguardia.
La Secretaria d’Estat d’Estats Units, Condoleezza Rice, en el seu viatge a l’Orient Pròxim segueix parlant d’Estat palestí, però després de 40 anys de paraules, el que calen són fets.
Una bona contribució a la pau és participar en la campanya d’Amnistia Internacional per tancar la presó de Guantánamo, que compleix el seu sinistre 5è aniversari.
En general, tot el que ajuda a construir ponts entre civilitzacions, entre Orient i Occident, és una bona contribució a la pau. En aquest sentit, m’ha semblat magnífic que el President de la Generalitat en la Conferència anual Turquía-Unió Europea, hagi defensat l’adhesió de Turquía a la Unió.
Acabo. No em vull entretenir en els embolics interns a CiU que, en paraules d’Artur Mas, està en procés de “reposicionament” (típic eufemisme de qui no sap on va). Duran, més clar, reconeix que porten anys despistant els seus electors i renega del notari, obrint la porta a acords amb el PP i oferint-se a entrar al govern d’Espanya “amb qui sigui”.
Comprovareu que el diari avui no és gaire llarg. I això té una explicació. De diumenge a dijous ha estat a Síria encapçalant una delegació del PSC que ha mantingut diversos contactes d’alt nivell amb el govern d’aquell país.
En els propers dies incorporaré al Diari l’informe que sobre aquesta visita faré demà a la Comissió Executiva del PSC. Aquí sota trobareu la fotografia d’una de les diverses entrevistes mantingudes, en aquest cas amb el Vicepresident de la República Àrab Síria, Faruk al-Shara.
“Perles” del programa Polònia emès l’11 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El President Montilla es queda sol defensant una interessantíssima moció al Parlament: "Bonas tards, proposo la derogació ad eternum dels pronoms febles. Que ningú es vegi obligat a referir-se a un informe dient, vaig demanar-li-lu-la. Vots a favor? Cap? No els hi heu la lu convençut? Bé, era el meu deure intentar-lu-hi."
- M'ha agradat el debut del Conseller Sex (perdó, Cesc) Baltasar. Rajoy es pensa que a Catalunya no hi ha Reis Mags sinó Consellers Mags i Acebes busca el rei negre, Baltasar, però resulta que Baltasar no és negre, sinó verd! El Conseller de Medi Ambient i Habitatge acaba manifestant a Toni Soler la seva preocupació "Toni, aquí veig poc reciclatge" No m'estranya....
- Els prínceps a les rebaixes, parla SAR Letizia: "Mira, Felipe, estos pantalones son ideales para Mari" SAR Felipe: "Mari, esa prima tuya tan hortera?" SAR Letizia: "No, para Mari-chalar, Felipe!"
- Franco no entén perquè li va malament al Madrid, "si tienen a ese entrenador tan simpático, Fascio Capello, que dice que conmigo vivíamos mejor.... al Barça, en cambio, le va mejor. A Laporta le pasa como a mí, que la oposición nunca reúne suficientes firmas para echarlo, claro que en mi caso lo tenían más difícil, desde la cárcel..."
- ZP: "El proceso de paz va viento en popa y a toda vela...". De la Vega se li acosta per informar-lo de l'atemptat: "Me informan que ha habido una explosión en Barajas pero no saquemos conclusiones precipitadas... Podría haber sido Al-Qaeda. De hecho, hay dos líneas de investigación."
- El vi que serveixen al Bulli està picat: "No pot ser, si és un Duque de Feria de 12 anys". És clar, és que l'havien d'haver servit amb gasosa... del Bulli.
- Franco s'apunta a la moda del polígraf. Però menteix tant que no parla de sortir-li el llum vermell i Franco marxa: "Estoy harto del juego este de la memoria histórica de los cojones, el próximo día me traen un Trivial".
- El partit de futbol al Vaticà amb Benet XVI d'entrenador. Impressionant el moment aspersor amb l'aigua beneïda i l'àrbitre-Déu argentí.
- La Terribas: "Connectem amb la Biblioteca de Sentmenat on s'havia de fer un acte chupi-guai. Chupi-guai? Ja deia jo que aquest becari era massa jove..." Gemma Ruiz parla a través de cartellets per no fer soroll. La Terribas es queixa a Soler que sempre la fa semblar agressiva... tot això amb les cadenes a la mà amb les que pensa rebre Tomàs Molina, és clar.
EL MILLOR
- El primer acte polític de.... periodisme d'investigació de primera:
* Pasqual Maragall el 1983: Igual però sense canes. Igual, o pitjor, perquè no recorda ni per quin partit es presenta, ni a què, ni on. "Perdonin, és que sóc una mica.... com se diu? ah, sí, despistat". Un militant l'anima: "no es preocupi, això es cura amb l'edat"
* Josep Piqué el 1976: Amb grenyes, en un acte del PSUC "Camarades, la revolució és a punt d'arribar. Cal que la classe obrera prepari el terreny per una nova societat... agh, perquè em tireu ous? Si no em faré del PP fins els anys 90 quan guanyi l'Aznar!"
* Artur Mas el 1989: "Està molt clar que el vot més assenyat ha de ser per Convergència i Unió!". La inconfusible veu del càsting és de Pujol "Gràcies, ja el trucarem". A Mas no li agrada gaire: "Doncs, ràpid, que tinc altres ofertes, eh".
* Duran i Lleida el 1980: Amb una espessa mata de cabell negre: "Nosaltres som una gent que no amaga res" Fins que una ventada se li endú la perruca, és clar...
EL PITJOR
- Montilla, encara que no s'ho pensi, també és capaç de ficar la pota... després de fer fora a Carod (Albà???) de l'entrevista amb el cònsul de Finlàndia per l'enèssima discussió sobre les seves competències i sota el pretext que li parla de tonteries que no interessen a ningú (com el sistema de sons vocàlics del català) resulta que al cònsul sí que li interessava molt perquè és filòleg! El cònsul s'emprenya i diu que Nokia no s'instal·larà a Sant Boi, ale. Montilla i Carod s'enreden en una patètica discussió a base de tut-tut, tut-tut...
SURREALISTA
- Rajoy i Acebes demanant dies lliures a Toni Soler: "Amigo mío, sin el diálogo no se va a ninguna parte" Però no eren taaaan de la patronal? I no eren taaaaan catòlics? Si fins li demanen al Papa que avanci la Pasqua! Llàstima que Benet no dóna el seu braç a tórcer: "no es pot fer Pasqua anti di rami"
JA CANSA
- El Duran altre cop demanant a ZP "Qué hay de lo mío?" Home, ja fa pena el pobre home deixat, demanant de canviar Cohibas per "un poco de pan con jamón", etc, etc. "Hombre Duran es que la plaza de Exteriores está cubierta". "Ya, pero yo podría hacértelo por la mitad, qué digo por la mitad, la mitad de la mitad..."
LA PICADA D'ULLET
- ZP deprimit davant la perspectiva de quedar-se al carrer, acaba plorant i imitant Charlie Rivel!
KA FORT
- Declaracions de Rajoy als periodistes després de l'atemptat: "Estamos gravemente preocupados, son momentos de recogimiento y reflexión". S'obre la porta de la sala de reunions i es veu a un Acebes eufòric en ple guateque: "Mariano, llama a Pedro J. y dile que ya le sacamos 3 puntos al PSOE". Rajoy no sap com sortir-se'n: "Disculpen a Ángel, está gravemente consternado.... bien, voy a por hielo, digo a por soluciones".
LA NOVETAT
- Qui tanca el programa avui és Montilla: "Catalanus, avui el president Maragall nogensmenys podrà venir perquè está ocupadu, ens sobreposarem a la cabòria i aprovecharé per parlar-vos-hu-li de la meva entrevista amb Zapatero. Jo li vaig demanar més calés i ell em va dir que d'aquí a un any estaríem millor que ara" Però se senten unes interferències, bé, de fet, sembla que és el President Maragall tancat en un armari!!!! "Montilla, cabrón, treu-me d'aquíiiiiiiii"
ZW núm. 68 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.democracynow.org
Democracy Now! és un programa que es produeix als EE.UU., reconegut pel seu servei de notícies independent i que s’emet diàriament a través de 450 emissores.
Ofereix els seus continguts des d’universitats, emissores de ràdio, TV via satèl·lit, a través de podcast i a Internet. Per a Democracy Now! “Els mitjans independents són més importants que mai”, amb aquesta afirmació lidera una de les iniciatives més importants de comunicació que es manté a través de les contribucions d’oients, espectadors i fundacions.
Aquest espai compta amb dos conductors: els periodistes Juan González i la guardonada Amy Goodman, fundadora d’aquesta organització. Democracy Now! dóna veu a periodistes internacionals, intel·lectuals, creadors d’opinió i activistes per oferir una informació àmplia, contrastada i alternativa a la facilitada a través dels mitjans convencionals i de la política formal.
Democracy Now! ofereix la possibilitat de subscriure’s al seu butlletí en espanyol i d’escoltar DN! en espanyol a través de www.radiomundoreal.fm/envivo. Aquest servei compta en el seu consell assessor, entre altres persones, amb Noam Chomsky del Massachussets Institute of Technology. DN! busca el contacte amb radioemissores d’Amèrica Llatina per oferir el seu servei de notícies en espanyol (que es poden retransmetre sense cap cost). Una iniciativa interessant que us recomano seguir atentament.
Zona Vídeo. Democracy Player és un programa d’escriptori que permet visualitzar programes de televisió i vídeoclips descarregats directament des d’Internet, a través de canals especialitzats, RSS, podcasts, vídeoblogs i altres fonts similars. El programa que es pot descarregar des de la pàgina Democracy.com inclou una gran varietat canals (des de política a esports, música, cultura…) i permet anar afegint els que volem de forma molt senzilla, com per exemple els noticiaris de Democracy Now! També es poden afegir, via sindicació, les diferents pàgines web que anem trobant. El software que conforma Democracy Player pertany a la Participatory Culture Foundation i està alliberat sota la GPL (llicència oberta), per tant el seu ús és gratuït.
versión castellana
<< Inici