Ara toca municipals

No hi ha millor manera de reconciliar-se amb la política que participar activament en un procés d’eleccions municipals. No hi ha eleccions en que es toqui més de peus a terra que aquestes. En elles compta, i molt, la personalitat dels candidats, els continguts concrets dels programes, la feina feta, la presència organitzada dels partits, les seves relacions amb el teixit associatiu, la sintonia amb el món empresarial i del comerç, el paper dels mitjans de comunicació locals i, sobretot, el boca a orella.

Quan sols queden quatre setmanes pel 27 de maig, he visitat molts municipis per participar en actes de presentació de candidats: Reus (Lluís Miquel Pérez), Cerdanyola (Antonio Cárdenas), Cambrils (Robert Benaiges), Mollet (Josep Monràs), Camarles (Joan Curto), Gelida (Lluís Valls), Vilassar de Dalt (Joan Adell), La Roca (Miquel Estapé), Granollers (on vaig presentar tots els candidats dels municipis del Vallès Oriental), Molins de Rei (Xavi Paz), Sant Quirze del Vallès (Antoni Rebolleda), Ripollet (Juan Parralejo), Polinyà (Pepita Pedraza), Rubí (Carmen García), Viladecans (Carles Ruiz) i Barberà del Vallès (Ana del Frago). El nostre Primer Secretari també es desplaça per donar suport als nostres candidats. Aquí trobareu l’important discurs de José Montilla pronunciat a Móra d’Ebre en un dinar amb els candidats i candidates socialistes a les Terres de l’Ebre.

Un important dispositiu de presència a Internet permet visitar els llocs web de tot els candidats i candidates socialistes a través del portal Municipals 2007.



Divendres vaig ser a Barberà on més de 500 persones omplien de gom a gom un poliesportiu per sopar i escoltar l’alcaldessa i candidata a la reelecció Ana del Frago. Conec a l’Anna des de la seva etapa com a Diputada. Persona treballadora, preparada i sensible, va donar ja pistes del seu tarannà com a Alcaldessa en un magnífic discurs d’investidura. Compartia amb nosaltres el sopar, l’anterior alcalde de Barberà, el també socialista José Antonio Robles. És molt maco comprovar com es van produint els relleus en les llistes i les alcaldies en processos no sols pacífics sinó exemplars, amb una perfecta sintonia d’aquell que deixa pas a un altre i la seva màxima il·lusió és treballar per la victòria del nou candidat. Això sols es possible des de la fraternitat, des del fet de compartir uns ideals, des de la generositat.

Aquesta generositat era també ben palesa ahir al vespre a Viladecans, on Carles Ruiz, davant de més d’un miler de persones, prenia el relleu de Jaume Montfort com a candidat a l’Alcaldia de Viladecans. Podeu també llegir el discurs d’investidura d’en Carles, que va prendre possessió el 5 de novembre del 2005. Era la primera vegada que en Carles prenia la paraula davant de tanta gent per demanar-los-hi ajut per la campanya. El conec des de fa més de vint anys. És un home que s’ha fet des de baix, amb esforç, treballant. És home tenaç, d’arrelades conviccions socialistes, amant de la lectura i de la cuina, enamorat de la seva família i amic dels de veritat. Segueix essent el jove il·lusionat que vaig conèixer quan era membre de la Comissió Executiva Nacional de la JSC encapçalada per l’enyorat Xavier Soto. Quan el sentia parlar de la seva ciutat, de la seva passió per la política, del seu compromís amb la política social, de l’orgull per la feina ben feta, pels equipaments educatius, esportius i culturals, de les noves perspectives que s’obren amb la recuperada platja, del futur parc aeronàutic, es va establir una sintonia màgica amb l’auditori. Tancaves els ulls i veies una ciutat dinàmica i solidària, delerosa per seguir essent una veritable comunitat. Si mai em pregunten que és fer socialisme podré respondre sense dificultats, és fer el que Carles Ruiz vol fer per Viladecans.

Al matí havia estat a Reus, fent la cloenda de la Convenció Municipal del partit, en la que més de 200 persones, moltes d’elles no militants, havien estat treballant per acabar d’arrodonir el programa electoral que ha de portar novament a la victòria a un PSC encapçalat per Lluís Miquel Pérez. Tinc una especial relació amb el socialisme reussenc des de fa molts anys. Una de les primeres persones amb qui vaig teixir una relació de complicitat política –i us estic parlant de l’any 1978- és Carles Salas, tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Reus, amb qui vaig compartir dos anys ben intensos com a integrants de la Comissió Executiva de la Joventut Socialista de Catalunya. També és de Reus Xavier Amorós, fill del també poeta Xavier Amorós que va ser senador socialista. Reus és un dels bressols del socialisme català. El setembre de l’any 1905 es constituïa l’Agrupació Socialista de Reus, amb 20 militants d’entre els que destacaven Antoni Fabra i Ribas i Josep Recasens i Mercadé. L’any 2005 l’actual Agrupació del PSC de Reus ho commemorava amb una magnífica exposició que vaig tenir el privilegi de visitar i de la que guardo com a record el magnífic Album dels 100 anys de socialisme a Reus editat per la Fundació Josep Recasens, i un pin d’or amb el segell de la “Federació Obrera Local de Reus” que el propi Lluís Miquel Pérez em va regalar. És dóna també la circumstància que precisament a Reus és un dels pocs llocs on hi havia una Agrupació relativament nombrosa del primer partit en que vaig militar, el Partit Socialista Popular de Tierno Galvan. Probablement la continuïtat històrica i l’orgull socialista de Reus han contribuït també a l’hegemonia del PSC en les eleccions municipals celebrades des de 1979 ençà. 4 alcaldes socialistes hem tingut a Reus des d’aleshores: en Carles Martí, en Ton Borrell, en Josep Abelló i en Lluís Miquel Pérez. No vaig conèixer el primer, però sí els altres tres. Anton Borrell va morir en un accident de cotxe. Però en Pep Abelló va garantir la continuïtat del projecte i, més tard, després d’una molt bona gestió municipal, va cedir el lideratge del socialisme reussenc a en Lluís Miquel.

També hem de parlar de la campanya electoral a Barcelona, encapçalada brillantment per Jordi Hereu. Aquí sota trobareu el seu cartell de campanya i també una caricatura que trobareu en punts de llibre i imants de nevera.





Com podeu veure la campanya de les eleccions municipals em posa en contacte amb molta gent, a molts llocs, i també em posa en contacte amb la història del PSC. Per cert, el setembre farà 30 anys de la meva afiliació socialista al PSP Català. Estic pensant en publicar un llibre que reculli escrits meus d’aquesta llarga etapa militant i que serveixi d’homenatge als milers d’homes i dones, d’ahir i d’avui, que han fet possible el projecte del PSC i la seva potent realitat de present i de futur. És precisament aquesta aportació desinteressada de tanta i tanta gent la que ha de reconciliar-nos amb la política i, com us deia, la campanya municipal és un bon moment per a comprovar-ho.

Per cert, faig un parèntesi, trobo indigne l’intent de CiU d’anul·lar candidatures socialistes, d’ERC i d’ICV pel fet que ens presentem en coalicions que permeten la incorporació de persones i grups independents a alguns municipis. Com és possible que CiU vulgui limitar les possibilitats d’opció democràtica dels catalans? Com és possible que CiU vulgui obstaculitzar la incorporació a la política d’homes i dones independents, que no volen perdre la seva independència però sí establir vincles de col·laboració amb determinats partits polítics? Molts nervis ha d’haver a cal convergent perquè estiguin intentant una maniobra profundament antidemocràtica i barroera. Tanco el parèntesi.

Però la política pot i ha de millorar també a través de la reflexió. I avui he de recomanar-vos la lectura d’un article que, per raons de propietat intel·lectual i drets d’autor, no puc proporcionar-vos directament. Es tracta del magnífic treball de Daniel Innerarity, “La política como actividad inteligente”, aparegut al número 170 de març de 2007 de la revista “Claves de razón práctica”. En altres ocasions us he recomanat la lectura d’altres articles d’Innerarity, així com dels seus llibres entre els que destaca “La transformación de la política”, publicat per Ediciones Península l’any 2002. Potser de vegades abuso de l’adjectiu imprescindible, però avui no. L’article “La política como actividad inteligente” és absolutament imprescindible.

La campanya electoral francesa també ens reconcilia amb la política. Aquí sota trobareu el cartell de Ségolène Royal en aquesta segona volta.



Quin nivell de participació en la primera volta! Una primera volta sense sorpresa. Com ja he dit, una participació impressionant (85%) i els dos primers llocs per a Nicolas Sarkozy (31,18%) i Ségolène Royal (25,87%). Un digníssim tercer lloc per a François Bayrou (18,57%) i la quarta posició per un Le Pen en retrocés (10,44%). Retrocés també de l'extrema esquerra, amb una victòria relativa d'Olivier Besancenot (LCR) amb un 4,08%, sobre l'1,93% de Marie George Buffet (PCF) -el pitjor resultat de la història dels comunistes francesos-, l'1,57% de Dominique Voynet (Verds), l'1,33 d'Arlette Laguiller (Lutte Ouvrière) i l'1,32 de José Bové. Probablement el record del 21 d'abril de 2002 en que Lionel Jospin va quedar tercer, al darrera de Jacques Chirac i Jean Marie Le Pen, explica moltes coses. Sarkozy està en millor posició per guanyar però Ségolène Royal donarà la batalla fins al final. Té tot el nostre suport i encarna l'esperança de tots i totes els progressistes de França. Llegiu la declaració de Ségolène Royal en conèixer els resultats de la primera volta i els discursos de la candidata socialista en els mítings celebrats a Montpellier i Lió. Sobre el debat polític que s’està produint a França no us podeu perdre els articles de Felipe González i Jean Daniel.

No vull deixar de comentar la Diada de Sant Jordi que va ser, novament, un èxit des de tots els punts de vista. Veieu aquí sota l’èxit dels globus en forma de cor que es repartien a la parada del PSC.



Artur Mas va criticar (no descansa ni amb motiu de la Diada de Sant Jordi) que el President Montilla hagués decidit no fer una declaració institucional perquè considera que així la Diada es despolititza i perd interès. Què poc a veure tenen les preocupacions d’Artur Mas amb el que pensa la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya! El president va fer bé. I va fer el que toca amb motiu de la Diada: promoure el plaer de llegir. Ho va fer en aquest article publicat a El Periódico. L’actitud del president va ser saludada en un article del director de La Vanguardia. La Diada va remoure una mica la polèmica sobre la incorporació de la musa d’Artur Mas, Maria de la Pau Janer a les candidatures del PP a les Illes Balears. Llegiu al respecte els articles de Llàtzer Moix i del meu amic Jordi Miralles, Coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa.

S’ha celebrat aquests dies el tercer aniversari del govern socialista presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. El millor homenatge que se li pot fer és fer balanç de la seva gestió. La trobareu recollida en aquest document del Ministeri de la Presidència sobre els tres anys de govern.

La bona gestió de Zapatero contrasta amb un PP “uncido a la mentira” com afirma sense embuts aquest editorial del diari El País. Trobareu més dades sobre la gegantina mentida del PP en aquests articles d’Ernesto Ekáizer, un sobre el judici de l’11-M i l’altre sobre Mariano Rajoy, i una reflexió sobre el caràcter conservador del PP en aquest article d’Enric Sopena.

Acabo sumant-me a la campanya de suport a Bronislaw Geremek, eurodiputat polonès, que ha desafiat la purga impulsada pels bessons Lech i Jaroslaw Kaczynski (respectivament, President i Primer Ministre de Polònia –la real, no la de TV3-). Aquests ultraconservadors radicals, autoritaris, antieuropeus, homòfobs i xenòfobs. Llegiu al respecte l’article de l’eurodiputat socialista Carlos Carnero que subscric fil per randa.



“Perles” del programa Polònia emès el 26 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Reunió a CiU. Esquerra torrrrrna a proposar a Mas la presidència a canvi de declarar la independència de Catalunya. I aquest "cansat ja de menjar-me els mocs" accepta. Zaplana irrrromp en la reunió mort de l'ensurt però Mas ja li aclareix que només es tracta d'un gag. La pluja d'idees dels futurs estadistes no acaba de despenjar-se de l'Estat. Per què serà? Si fins Duran encara alberga esperances per la cartera d'afers exteriors!

- Eleccions municipals - L'opinió dels candidats sobre la inseguretat. Jordi Hereu diu que, després de 28 anys al govern, no tot es pot fer tan ràpid! Ah, i xisclant, diu que vol acabar amb els lladres silenciosos; Xavi Trias, preocupat per trobar l'arrrrel del problema! Ah, i diu que Convergència et rrrobarà el cor; Imma Mayol, diu que si t'atraquen no has de patir perquè el Xuan t'envia els mossos "i parlen i tal"; Jordi Portabella, sobrat de preservatius; Alberto Fernández Díaz, embolicant-hi ETA pel mig, és clar.

- Per il·lustrar la notícia de l'acusació de Duran a Nadal i Puigcercós per intentar captar candidats, en Prados ens ofereix el cas de l'alcalde de Samarruga de la Punta, que pateix un estrany cas de mutació: des del PSUC, a CiU, a PSC i ara, fins amb els ovnis que han aterrat al seu poble. [Per cert que els ovnis no s'escapen del gran debat d'aquests dies, els regals de llibres i roses, eh penya]

- Franco: "Lo grave no es que la TV3 no vaya a verse en Valencia, lo grave es que se vea en Cataluña! 24 horas emitiendo, y en catalán!"

- El Príncep disfressat de metge, compareix davant els periodistes congregats a la clínica "Rubert". Grans preguntes i respostes "Ha roto aguas la princesa?" "No, ha roto un jarrón, pero el médico ya la ha calmado". "Ya tienen nombre?" "Si es niño, Pelayo; si es niña, Rambla de Cataluña". "Cuantos kilos le gustaría que tuviera el bebé?" "Bueno, de momento ya tiene 500 en una cuenta de ahorro"

- Zaplana atrapat al polígraf que, saturat de mentides, és a punt d'autodestruir-se, i acaba explotant! M'ha encantat el Zaplana que per agafar el colom que per fi han atrapat deixa anar: "Suerte que siempre llevo guantes por si hay que contar dinero!". Ah, i sabeu com es diu el gos que protegeix el seu xalet de Marina d'Or? Portland!

EL MILLOR

- La pregunta del dia dels matins: "Creieu que a l'escola el català s'ha d'ensenyar en castellà?" Sóc taaan fan del Cuní, la Rahola i la Melero falses! Cuní acaba renyant carinyosament la Rahola: "Matins punt no, Pilar, matins punt no!"

EL PITJOR

- Míting d'Imma Mayol als okupes. Malo, malo. L'accent és més anglès que mallorquí amb tòpping d'accentosaura, no?? Quan el superconseller es presenta al lloc dels fets aquesta brama "no pots posar les esposes a la teva esposa" i gairebé s'arranca de nou a cantar el seu himne "Com m'agrada ser superconseller"

SURREALISTA

- "A tope, a tope, a tope con la COPE", el millor del gag sobre la nova manifestació de la dreta i els atacs a un pobre mosso a qui troben massa fluix, un "trilirí", perquè no els pega amb la porra!

LA PICADA D'ULLET

- La llei de la "dependència" comença a aplicar-se a Catalunya: Montilla li dóna a l'avi un pis tutelat, sí, però, "depèn" de que el seu vot sigui pel PSC. Zapatero s'apunta el tanto: "el piso es el mismo pero se lo da el Gobierno central, el de toda la vida".

LA IMATGE DEL DIA

- Franco sotmès a una particular versió de "Cambio radical", amb el seu cos i uns caps alternatius: el de Carod, Losantos, la Pantoja...

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS

- Ségolène i Sarkozy hauran de fer com els malalts de Sant Boi, fer un esforç per semblar centrats. Tres pobles...

ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)

- Acebes entrevista les candidates a secretària. L'escollida és la més sexi, i la més tonta, i a sobre catalana! Montserrat Güell de Rocamora, del Garraf, amb una àmplia experiència a la Plataforma pro-seleccions catalanes, la Plataforma Catalunya-Montenegro, i el Club de Fans d'Oleguer Presas.

LA CANÇÓ [Every breath you take]

- El Govern en ple demana infructuosament entrades pel concert de Police. Saura, com sempre, s'ofereix per solucionar-ho: "El veritable líder de la Police sóc jo..."

Com m'agrada ser
superconseller
qui m'ho anava dir
que això de reprimir
se'm donaria bé

Quina sensació
tan gratificant
estovar els okupes
mentre la Imma a casa
s'ho va mirant

Ai collons Joan
no t'animis tant
tu eres un senyor
progre de debò

Jo sóc la Police
estic tan feliç
fer complir la norma
amb un uniforme
és el paradís

És el paradís!

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, ja ha passat Sant Jordi, la Diada dels socialistes. Sí, sí, no em mireu així. No vau veure l'Artur Mas arribant a casa seva [la la la] amb una rosa a la mà? he he... que cabrón! D'això s'en diu publicitat electoral subliminal. I a més a més Sant Jordi era del PSC, això ho sap tothom. Vaja, a mi m'ho van dir... I parlant de Sant Jordi, ja us van regalar força llibres? A mi sí, un munt: L'Estatut, història d'un canvi, L'Estatut els punts clau, L'Estatut, un pas més, Harry Potter i l'Estatut, La catedral del mar de l'Estatut... Ah, i el llibre mediàtic de Polònia. Aquest últim m'ha anat de conya per falcar la pota d'un armari que ballava. He, he.... buenu, és que això de Sant Jordi és bonic. Els escritors firmant llibres... per cert, a les parades de la Rambla només es parlava d'una cosa. És notícia bomba però no us ho puc explicar. Buenu, va, una pista: ensaïmada i gavina. Què, no? Us ho diré més clar, una escriptora mallorquina es fa d'un partit polític que no és molt molt d'esquerres. Però no puc dir més. Ultrasecreto. Cremallera. Total, que un any més ja ha passat Sant Jordi, la Diada socialista, que dic jo. I ara arriba la Mare de Déu de Montserrat, la Diada del balonmano, buenu sí, del handbol. Què passa, de què us exclameu? No us heu fixat amb la pilota que porta a la mà la Moreneta? Que si la tira no la para ni en Barrufet. Per això el Barça porta anys de glòria en aquest esport. Tenim els sants a favor. En fi, buenu que, ah, ja estan les lletres, pues a la de tres, un, dos, tres, visca Catalunya!

[què, us pensaveu que parlaria de l'Estatut eh, doncs no! ... he he que cabrón]

PS: Per cert, ens han volgut dir alguna cosa amb això del colom que s'anava cagant en tots els personatges?



ZW núm. 82 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ucm.es/info/foroblog/

Aquesta setmana ha tingut lloc a Madrid el “II Congreso Internacional de Blogs y Periodismo en la Red”, organitzat pel Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Informació de la UCM. Dins del programa que s’ha desenvolupat, destacar el panell de política i societat sota el títol “Redes sociales, blogopolítica y procesos electorales”. Aquest panell ha estat presidit per José Luís Dader i ha comptat amb la participació de Fernando Jáuregui, Tito Drago, Juan Varela i Enrique Castro.Tota la informació del Congrés s’ha pogut seguir en aquest blog on hi trobareu el més destacat.

En aquest context, recordar-vos les Jornadas eSeg 2007, de les quals us feia un primer anunci en el Zona Web 79. Les Jornades entorn la bloguesfera s’inauguraran a Segòvia el pròxim 4 de maig. Encara és oberta la inscripció i, a més de poder descarregar des de la seva pàgina web tots els documents i tutorials referenciats, l’organització ha posat en marxa un servei d’informació gratuïta via sms a tots els participants.

Per acabar, facilitar-vos tota la informació sobre la presentació del llibre Web 2.0 de l’Antonio Fumero, en Genís Roca i en Fernando Sáez Vacas. Podeu descarregar aquí el llibre Web 2.0, complert i íntegre; consultar el mapa del web 2.0 que acompanya el llibre o visitar l’espai wiki per mantenir i actualitzar aquest mapa.

ZV (Zona Vídeo). Labour: vision és el canal dels laboristes a YouTube que, malgrat tenir poques visites, representa una aposta per aquest mitjà que el mateix Tony Blair ha potenciat contestant les preguntes dels ciutadans en aquest canal. Per una altra banda, els conservadors ofereixen des del seu propi site un espai multimèdia, Conservatives TV, a més d’enllaçar des de la home amb el blog de David Cameron i el seu conegut espai àudiovisual: Webcameron.