Partido de la Patraña
Fer el diari de dues setmanes resulta esgotador. Són tants els temes que es van acumulant... i tampoc no puc respondre els e-mails amb la celeritat que voldria... Però, què hi farem.
Com sempre, resulta molt difícil triar per on començar. Ho faré per les declaracions del President Montilla a Madrid, en les que deixa molt clara la seva posició al respecte de l’Estatut i les deliberacions del Tribunal Constitucional. Va reprendre aquest tema amb motiu de la seva presència de suport a la campanya dels socialistes bascos. Llegiu, doncs, la intervenció del President Montilla davant el Foro Europa Press el dia 12 d’abril i el seu discurs a Donosti. De l’estada del President a Madrid, recomano llegir l’opinió al respecte de José Antich, director de La Vanguardia.
Curiosament, mentre el President de la Generalitat defensa l’Estatut que van votar els catalans, el líder de l’oposició sols sap que criticar-lo negant-li la capacitat de defensar-lo. Ja vaig dir al Parlament que Artur Mas i CiU són incapaços d’admetre que hi hagi altra gent que no siguin ells capaç de defensar Catalunya adequadament. I en aquests moments, quan tots hauríem de fer pinya darrera del President en defensa de l’Estatut, CiU es dedica a intentar erosionar-lo. ¿Quan serà capaç Artur Mas de pensar més en el país i menys en el seu propi interès? Sr. Mas, és hora de patriotisme i no d’egoisme. És hora de cercar acords i no de promoure divisions. Però CiU s’ha ficat en un carreró sense sortida, que l’impossibilita fer una reflexió d’aquest tipus. Com quan diuen que a les eleccions municipals cal votar en clau catalana... Ho sento pels qui haguessin volgut votar en clau danesa o belga! I és que CiU no està preparant les eleccions municipals en clau municipal, i per això les tornaran a perdre. Els nervis de CiU s’han accentuat després de conèixer el Baròmetre d’Opinió Pública de la Generalitat corresponent al mes de març. Aquí trobareu un petit resum que he fet de l’estudi.
Abans de passar a d’altres qüestions vull tornar-me a referir als Pressupostos de la Generalitat per al 2007 ja que l’amic Vicenç Navarro em fa notar que no se’ls atorga la importància que mereixen. Podeu llegir la informació sobre els Pressupostos de la Generalitat publicada a El País i dos argumentaris (I i II) que m’han fet arribar els serveis tècnics del nostre grup parlamentari.
És evident que ben sovint no donem prou importància als temes que tenen més a veure amb les preocupacions ciutadanes. I per això trobo adient, abans d’entrar en les polèmiques polítiques més comuns, destacar la proposta de pacte per l’habitatge formulada pel Govern de la Generalitat. Aquí trobareu les paraules del President Montilla en presentar públicament la proposta de pacte per l’habitatge, així com les informacions al respecte publicades pel diari El País i signades, respectivament, per Francesc Arroyo i Serafí del Arco.
Però la notícia d’aquests dies sobre la que més s’ha escrit és l’evidència definitiva que el govern del PP va intentar enganyar la ciutadania sobre l’autoria dels atemptats de l’11-M. A partir d’ara podrem dir sense embuts que el PP, fins que no separi els responsables d’aquesta operació d’engany –Aznar, Acebes, Zaplana i Rajoy-, és el “Partido de la Patraña”. Mentre, en referència als atemptats de l’11-M, Ruiz Gallardón ja ha admès que no ha vist ETA per enlloc, el Diputat Calomarde s’ha vist obligat a marxar del PP i incorporar-se al Grup Mixt.
El judici sobre els atemptats de l’11-M i les darreres peripècies d’Agustín Díaz de Mera, antic Director General de la Policia i actual eurodiputat del PP, han posat de relleu la magnitud de la mentida i la falsedat que el PP volia escampar.
El Periódico de Catalunya, en la seva edició de divendres dia 13 d’abril, ho explicitava de forma clara en portada: “La vista de l’11-M posa en evidència el PP”, “Deixi-ho córrer, Sr. Acebes”. I donava totes les claus de l’engany comparant declaracions d’Acebes amb el que la Policia ha confirmat en el judici.
* Dijous 11-M, 13.30h. Acebes: “Les forces de seguretat i el ministeri no tenen cap dubte que el responsable d’aquest atemptat és [...] ETA”.
En el judici ha quedat establert que dijous al matí no hi havia una línia d’investigació definida, però l’explosiu semblava que era l’utilitzat per ETA.
* Dijous 11-M, 20.20h. Acebes: “[L’explosiu] és dinamita, [...] l’habitual d’ETA [...]. Els cossos de seguretat treballen amb la línia prioritària d’ETA, però s’han d’investigar totes les possibilitats.
A les 18h. s’havia descartat que l’explosiu fos de la banda, i a les 15.30h. s’havien descobert, en una furgoneta trobada al matí, pistes que portaven a Al-Qaida.
* Divendres 12-M, 18.14h. Acebes: “ETA segueix sent la principal línia d’investigació. Així m’ho han manifestat els responsables de la investigació”.
Tot i que no s’havia tancat la via d’investigació sobre ETA, l’anàlisi d’una bomba que no havia explotat a Atocha centrava la investigació en els islamistes.
* Dissabte 13-M, 14.30h. Acebes: “La prioritat en la investigació és la banda que fa 30 anys que mata [...]. Cap responsable policial [ha comunicat] que hi hagués una preferència per Al-Qaida”.
L’autoria d’ETA perdia força i amb el pas de les hores anava quedant pràcticament descartada.
* Dissabte 13-M, 20h. Acebes: “No hem de descartar res. No es renuncia a altres vies [...] ni connexions ni col·laboracions”.
A les 15.30h., la detenció de Zugam, un dels presumptes terroristes, confirmava la pista islamista.
Dijous, 12 d’abril de 2007, Acebes: “El que han declarat [parlant dels caps policials en el judici] coincideix absolutament [amb el que vaig dir] en cadascuna de les compareixences [després de l’11-M]”.
Davant de fets com aquests no han d’estranyar ningú els editorials d’El Periódico de Catalunya i d’El Pais del dia 13 d’abril. O l’exigència de catarsi de Carlos Carnicero en un article publicat a El Periódico en el que demanava que “ningú que hagi tingut relació amb les mentides sobre l’11-M té lloc en la política espanyola”. També podeu llegir l’article de Pilar Rahola dedicat a Angel Acebes, l’editorial d’El País on es critica el paper del PP i la seva utilització indigne del periodisme sensacionalista, l’article de Javier Pradera titulat amb tota intenció, “¿Quién voló los trenes?”, o l’article publicat avui per Josep Ramoneda a El País.
Pels que vulguin aprofundir en com s’ha anat desmuntant la teoria de la conspiració o, més ben dit, la mentida que el PP va fabricar per intentar guanyar les eleccions i amagar la seva manca de previsió sobre el terrorisme d’arrel yihadista, podeu llegir els dos articles publicats per José Manuel Romero (I i II) els dies 8 i 9 d’abril, i els tres articles publicats per Ernesto Ekáizer (I, II i III) els dies 11, 12 i 13 d’abril.
La funesta estratègia del PP ha estat diseccionada en els articles d’Alberto Oliart i José Blanco, mentre Jordi García Soler alertava sobre la “falsa simetria” entre els que crispen i els que intenten acabar amb la crispació a través del raonament.
Per donar una nota d’optimisme, Jaime Arias a La Vanguardia, subratllava la confiança que mereixen els responsables econòmics Rato, Solbes i Castells.
Però no és menys cert que aquest ambient de crispació i l’estratègia de mentides i “terra cremada” impulsada pel PP no és el millor ambient perquè el Tribunal Constitucional faci bé la feina que té encomanada. Llegiu l’opinió al respecte de Ramon Jáuregui en aquest article publicat a El País.
Un ambient que s’ha caldejat també al voltant d’un pretès programa informatiu en el que Telemadrid denuncia la “persecució del castellà a Catalunya”. Llegiu al respecte els articles de Josep Pernau i Tomàs Delclós, així com l’editorial de La Vanguardia. A mi em fa l’efecte que aquesta polèmica vol aixecar un tema de cara a les municipals per ajudar un partit que no té altre palanca mobilitzadora que aquesta.
Certament, encara queda en l’ambient algun ressò del debat parlamentari sobre el desplegament de l’Estatut i alguna reflexió sobre el futur del catalanisme. Vull destacar l’article de Joan Tapia sobre “El perill del miratge nacionalista”, una aguda reflexió de Carles Duarte que porta el títol “Moció de censura”, l’article de José Antonio González Casanova amb el títol “Nacionalistas contra la nación”, l’article de Vicenç Navarro que porta el títol “Nacionalismo conservador o catalanismo social”, la reflexió de Lluís Foix que porta el títol “De Quebec a Escocia”, un extraordinari toc d’atenció de Miquel Roca amb el títol “La subasta”, el comentari de David Miró sobre el paper de David Madí a CiU, i l’opinió de Maria Dolores García a La Vanguardia que porta l’expressiu títol de “CiU necessita una vacuna anti-Esquerra”.
No totes les aportacions al debat de responsables polítics són sols soroll. I em plau recomanar la lectura d’un article de Josep Piqué sobre la gestió de l’aeroport. No comparteixo al 100% els seus criteris, però crec que és imprescindible tenir-los presents en el moment de prendre les decisions que afectaran el futur de l’aeroport de Barcelona-El Prat.
També és bona la notícia de l’acord per a modificar la llei de finançament dels partits polítics. Trobareu un resum de les principals innovacions en aquesta crònica signada per Anabel Díez a El País.
També m’ha cridat molt l’atenció i de forma ben positiva la crònica de Juan Carlos Merino publicada a La Vanguardia sobre l’assumpció per part del PSOE de diversos projectes inspirats pel President Maragall que figuren de forma destacada en la “Guia de bones pràctiques” elaborada per la responsable de política autonòmica del PSOE, Carmeli Hermosín.
Aquesta setmana he pogut assistir a dos reconeixements ben merescuts. L’atorgament de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya als “Setze Jutges” i l’homenatge a Marta Mata organitzat per l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”. Sobre els “Setze Jutges” us recomano que llegiu l’article de Jordi García Soler. I sobre Marta Mata us proposo la lectura de sengles articles de Raimon Obiols i Pere Darder així com la visita al lloc web de l’homenatge. Un homenatge que, per cert, i no de forma casual es va celebrar el 14 d’abril, és a dir, el dia de la proclamació de la 2a República.
Aquesta setmana he anat també a la presentació pública dels EuroGames 2008, és a dir de la celebració l’any vinent d’uns jocs esportius d’àmbit europeu organitzats per la Comunitat GLTB i oberts a tota la població. Barcelona acollirà 5.000 esportistes que participaran en 27 especialitats. L’eslògan dels EuroGames 2008 és “Come south. Play with us”. Trobareu tots els detalls al seu lloc web.
Acabo recomanant-vos la lectura del Manifest conjunt CC.OO.-UGT de Catalunya sobre el Primer de Maig d’enguany.
“Perles” del programa Polònia emès el 5 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco: "Por qué dicen que la cárcel de Guantánamo es ilegal? acaso la dirigen judíos, masones, homosexuales o todos juntos? ... ah se refieren a la gente sin juicios, ni pruebas, pero... qué problema hay? no se puede estar por minucias y arriesgarse a tener celdas infrautilizadas... que se tortura, me parece muy normal... será una protesta laboral de los torturadores... pues hay que mejorar sus condiciones, porque un torturador tiene que trabajar alegre, motivado..."
- Montilla: "Castells t'ho demano per favor, ho hem de solucionar ja". Castells: "Ja ho tinc. Si sumem la taxa de l'Euribor i ho dividim per l'IPC interanual i no sé què més el resultat és.... 4". Montilla [al telèfon]: "Cariño díle a la niña que se ponga... sí son 4 pomes." Castells: "Merda m'he equivocat, m'he descuidat de sumar-hi el 3%."
- Adrià&Ruski, amb un convidat especial. En Max, suposat nebot Karlos Arguiñano i fillol de tots dos. Com que els padrins han de seguir la tradició i li han de regalar el palmó i la mona, a l'Adrià no se li ocorre res més que inventar-se una nova recepta, la Palmona.
EL MILLOR [Va a ser que no]
EL PITJOR
- Els tres capítols del colobrot "La Consellera s'enamora". Dept. Interior. Novembre 2003. Primera detenció d'"el perla". Tura: "Ja l'interrogaré jo mateixa... vine xato". Dept. Justícia. Novembre 2006. "Consellera, li portem el pres amb qui volia parlar... "el perla". Dept. Treball. Gener 2008. "Hola perlita, ja estàs a punt per rehabilitar-te?"
LA PREGUNTA DEL MILIÓ
- Qué passaria si Catalunya fos independent? "Els Pets anirien a Eurovisió"
LA PICADA D'ULLET
- Mateu Prados homologat: "En aquest país la pluja no sap ploure" com diria Raimon "de la comunitat valenciana"
ARXIU HISTÒRIC (o com repetir uns quants gags per estalviar-nos feina)
- La reunió dels jutges del Suprem és una espiral de despropòsits, sobretot quan apliquen el codi penal de 1944 i el retrat de Franco comença a aplaudir.
- Mas convida Piqué a dinar per intentar fer oblidar el notari. El dinar és al seu despatx perquè, segons Mas "no cal abusar del Via Veneto", i el càtering és del xino Familia Feliz: "ells són els únics que ens fien perquè Pujol els va donar una subvenció per posar el menú en català". En un altre despatx hi ha el mateix notari, lligat i emmordassat. Mas li enxufa un rotllet de primavera a la boca i li diu: "Paciència, notari, quan tothom s'oblidi de tu podràs sortir". Però Mas hi té tirada en això del notari i li diu a Piqué: "No penso pactar amb ERC, ara mateix truco a un notari perquè en doni fe" [sona el mòbil del pobre notari a l'altra habitació]
- El disc dur del President Montilla es "penja". El Conseller Saura se n'adona i intenta el reset... res... caldrà reinstal·lar el sistema operatiu amb el nou Windows Vista! Molts bons els efectes especials de la trepanació cerebral.... però s'han passat, ara el President va massa espitat! El Conseller Maragall es tem el pitjor: "Per mi que té un virus, com en Pasqual"
- El mític anunci de l'Acebes-Bruce Lee:
VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.
VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'àcid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.
No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.
- Otegui a peu de barra de bar: "Patxi, la tregua se ha ido al garete. Voy a llamar al Servicio de atención al cliente de ETA". Al telèfon: "Le atiende Nerea, alias palurda. Si quiere pagar el impuesto revolucionario marque uno, si quiere formar parte de un comando pulse dos." Amb l'operadora tampoc hi ha massa sort: "La tregua? En el ordenador me aparece como vigente". Otegui s'emprenya: "No me venga con matices, que soy vasco."
- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".
- Franco se solidaritza amb Montilla, que malgrat tenir menys vots serà President. Diu "bueno, yo no tuve ninguno y aguanté lo que aguanté.... y por cierto por qué le llaman Generalidad si no hay ningún General?".
LA NOVETAT
- La Sonsoles, dona del ZP. Trist paper de massatgista del seu marit, amb una tendinitis galopant a l'esquena a causa del problema d'ETA personificat en un encaputxat (res a veure amb la Setmana Santa) "que no me lo quito de encima". Sonsoles: "Jose, tu no has tocado el plato, pero... este señor va a querer algo más?"
LA IMATGE DEL DIA
- Mas i Duran amb sengles gorros de dutxa a la ídem.
EL CAMEO
- La Marta Marco, detinguda per error pel Comissari Setvalls, que en comptes de mirar les pantalles de seguretat, havia decidit mirar Ventdelplà. Incomprensiblement Saura se n'adona: "l'hem cagaaaaaat."
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MONTILLA ("Cabòries, s'han llargat tots de vacances!")
- Catalans, catalans?? Suposo que tothom està nogensymenys de vacances esquiant. A mi no m'agrada esquiar. És que jo sóc un socialista del Baix Llobregat. Si fos de Sant Gervasi, encara. I a més, després te cuentan que estaven esquiant i van xocar i resulta que era el rei.... a qui volen enganyar! Com l'altre dia, que va anar l'Iceta a Esparreguera i diu que va veure en Mas a la Passió. Ei, que no és que no m'agradi la passió però jo em passaré aquesta setmana santa llegint les declaracions d'Esquerra, que això sí que és un calvari... BUM! "Ay, perdón, me he salido de la pista." És Sa Majestat el Rei en persona... Catalans, catalanes, bona setmana santa i visca Catalunya. [Algú sap perquè en comptes de tenir la mà al cor la posa a la cartera?].
“Perles” del programa Polònia emès el 12 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Rajoy vestit de vailet amb barretina i Acebes d'explorador Iradier de visita a les comarques catalanes amb un Piqué de suposat guia que no sap ni on és: "a cubierto, se acerca un nativo!".
- La plana major del PP reunida: "no hay que dar tregua al polanquismo, hay que boicotear todos los medios de PRISA". Zaplana no vol boicotejar l'As: "qué sería de los funcionarios!... para quitarme el As tendréis que recalificarme!"
- Franco disposat a presentar una queixa formal al Vaticà pel procés de beatificació de Joan Pau I. No entén que la candidatura del papa hagi de passar per davant de la seva: "Yo voy primero en el escalafón... además, también era yo de misa diaria y tenía un montón de obispos que me hacían la pelota. Ah, y si gobernar durante 40 años sin tener idea de política y economía no es un milagro, pues ya me dirán".
EL MILLOR [Va a ser que no, 2]
EL PITJOR
- La imitació del soldat anglès en típic programa de Telecinco [nuestro invitado no sabe que en el plató también está el presidente Ahmadinejad]
L'ENQUESTA
- Sobre els viatges a l'espai: El pijo: "Està molt bé, cuando ya has ido a Miami y Santo Domingo, què et queda... por una mica més ja te'n vas a l'espai". El progre: "Ah, sí, jo faig viatges a Comarruga en tren". El segurata: "Ui, no, mira com va quedar el Pedro Duque de grogui".
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Les noves tècniques a Can Barça per estimular l'equip. Faran un 3-4-3 però no em refereixo a la tàctica futbolística, no... el 3-4-3 es veu que ara serà la distribució de jugadors en els cotxes per anar-se'n de parranda.
LA PICADA D'ULLET
- Sant tornem-hi amb València. Acebes i Zaplana volen convèncer a Toni Soler que només ell té la clau per desencallar la negociació sobre l'afer dels repetidors de TV3. "Mira la letra pequeña [què bo, i li donen una lupa], tendrás que ser el nuevo presentador de Tómbola". Soler sembla que està disposat al sacrifici, però al final diu que no. La parella no sembla gaire afectada "Vamos a Marina d'Or a hacer una paella? Sí, me parece una idea muy edificante".
ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)
- El President Macià al balcó de Palau: "Catalans, d'això que... si us va bé faríem això de la República, eh... vam dir que ho faríem i...". Sona el telèfon: "Nena, no em destorbis que estic proclamant.... no, al final Companys no ve a dinar, no, diu que picarà alguna cosa per aquí la plaça"
LA NOVETAT
- El polígraf a La nit al dia "que no l'Anita al dia, eh, que jo em dic Mònica". La primera víctima és Artur Mas que aconsegueix fer embogir la màquina "perquè no pot captar la complexitat dels meus arguments".
LA IMATGE DEL DIA
- Els Consellers amb barnús i xancletes. Patètics, els pobres.
EL CAMEO
- El president nomena Gemma Mengual Jefa de Coordinació del Govern. Per començar les pràctiques, intenta ensenyar exercicis de sincronització als consellers del Govern. I no cal dir que no hi ha manera.
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Amb bata sí, però amb paraigua també: "No, no sóc Gene Kelly a Cantando bajo la lluvia. Sóc Pasqual Maragall. Per cert, heu notat que sempre que parlen d'aquestes pel·lícules diuen el títol en castellà? Ei, però pitjors són els que diuen les notícies del Pellicer [pronunciis la c castellana]. Vaig amb el paraigua perquè portem uns dies que déu-n'hi-do. Que s'ompliran els pantans, i els rius, i els governs de Múrcia i València ens tornaran a demanar aigua, i ens farem un fart de suar i ens haurem de dutxar i ens tornarem a quedar sense aigua. Així que naranjas de la china, perquè això ja és com La historia interminable.... Visca Catalunya humida.
I'm singing in the rain...
que cabroooon
Just singing in the rain...
que cabroooon"
ZW núm. 80 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Codi de Conducta per als Bloggers
L’impulsor del concepte Web 2.0, Tim O'Reilly, junt amb Jimmy Wales, creador de la Wikipèdia, estan tractant de promoure un Codi de Conducta per als Bloggers que ha aixecat controvèrsia a la bloguesfera. Són molts els bloggers que aquests dies debaten sobre el tema a través dels seus posts i, encara que la majoria coincideix amb els promotors en la idea de que un codi de conducta bàsic és necessari, els seus detractors acusen O'Reilly i Wales de burocratitzar la xarxa i voler convertir els blogs en mitjans de comunicació tan censurats com ho poden ser els mitjans tradicionals.
El debat pot seguir-se, per exemple, a Slashdot. El codi existeix en forma de esborrany en una versió oberta (en anglès), on qui ho desitgi pot deixar la seva aportació amb l’objectiu de millorar i/o ampliar la proposta.
En molts dels fòrums es destacava el fet que aconseguir el consens sobre aquest tipus de codis és impossible (ja que Technorati apunta, per exemple, que existeixen 70 milions de blogs i diàriament s’afegeixen més d’un milió d’entrades).
Per acabar, comentar-vos que demà dilluns, 16 d’abril, i fins al dia 19, tindrà lloc a Barcelona la 9ª Edició de l’Internet Global Congress, un fòrum de referència sobre els avenços i les aplicacions de la tecnologia i el desenvolupament de la societat digital, estructurat en tres grans blocs: empresa, societat i tecnologia. El Congrés impulsa també dos premis: El Premi IGC Ciutat del Coneixement i el Premi IGC a la Innovació Digital (aquest amb tres categories específiques).
ZV (Zona Vídeo). ITVS (Independent Television Service) una iniciativa de la Corporation for Public Broadcasting que ofereix una àmplia oferta de continguts artístics i creatius de productors independents que reflecteixen la pluralitat en el seu tractament i forma, i que té com a objectius arribar a la màxima audiència, facilitant l’accés a la informació i recollint diferents punts de vista, així com explorar les oportunitats que ofereixen les NTIC. ITVS considera la llibertat d’expressió i l’accés a la informació com a pilars bàsics d’una societat democràtica.
Com sempre, resulta molt difícil triar per on començar. Ho faré per les declaracions del President Montilla a Madrid, en les que deixa molt clara la seva posició al respecte de l’Estatut i les deliberacions del Tribunal Constitucional. Va reprendre aquest tema amb motiu de la seva presència de suport a la campanya dels socialistes bascos. Llegiu, doncs, la intervenció del President Montilla davant el Foro Europa Press el dia 12 d’abril i el seu discurs a Donosti. De l’estada del President a Madrid, recomano llegir l’opinió al respecte de José Antich, director de La Vanguardia.
Curiosament, mentre el President de la Generalitat defensa l’Estatut que van votar els catalans, el líder de l’oposició sols sap que criticar-lo negant-li la capacitat de defensar-lo. Ja vaig dir al Parlament que Artur Mas i CiU són incapaços d’admetre que hi hagi altra gent que no siguin ells capaç de defensar Catalunya adequadament. I en aquests moments, quan tots hauríem de fer pinya darrera del President en defensa de l’Estatut, CiU es dedica a intentar erosionar-lo. ¿Quan serà capaç Artur Mas de pensar més en el país i menys en el seu propi interès? Sr. Mas, és hora de patriotisme i no d’egoisme. És hora de cercar acords i no de promoure divisions. Però CiU s’ha ficat en un carreró sense sortida, que l’impossibilita fer una reflexió d’aquest tipus. Com quan diuen que a les eleccions municipals cal votar en clau catalana... Ho sento pels qui haguessin volgut votar en clau danesa o belga! I és que CiU no està preparant les eleccions municipals en clau municipal, i per això les tornaran a perdre. Els nervis de CiU s’han accentuat després de conèixer el Baròmetre d’Opinió Pública de la Generalitat corresponent al mes de març. Aquí trobareu un petit resum que he fet de l’estudi.
Abans de passar a d’altres qüestions vull tornar-me a referir als Pressupostos de la Generalitat per al 2007 ja que l’amic Vicenç Navarro em fa notar que no se’ls atorga la importància que mereixen. Podeu llegir la informació sobre els Pressupostos de la Generalitat publicada a El País i dos argumentaris (I i II) que m’han fet arribar els serveis tècnics del nostre grup parlamentari.
És evident que ben sovint no donem prou importància als temes que tenen més a veure amb les preocupacions ciutadanes. I per això trobo adient, abans d’entrar en les polèmiques polítiques més comuns, destacar la proposta de pacte per l’habitatge formulada pel Govern de la Generalitat. Aquí trobareu les paraules del President Montilla en presentar públicament la proposta de pacte per l’habitatge, així com les informacions al respecte publicades pel diari El País i signades, respectivament, per Francesc Arroyo i Serafí del Arco.
Però la notícia d’aquests dies sobre la que més s’ha escrit és l’evidència definitiva que el govern del PP va intentar enganyar la ciutadania sobre l’autoria dels atemptats de l’11-M. A partir d’ara podrem dir sense embuts que el PP, fins que no separi els responsables d’aquesta operació d’engany –Aznar, Acebes, Zaplana i Rajoy-, és el “Partido de la Patraña”. Mentre, en referència als atemptats de l’11-M, Ruiz Gallardón ja ha admès que no ha vist ETA per enlloc, el Diputat Calomarde s’ha vist obligat a marxar del PP i incorporar-se al Grup Mixt.
El judici sobre els atemptats de l’11-M i les darreres peripècies d’Agustín Díaz de Mera, antic Director General de la Policia i actual eurodiputat del PP, han posat de relleu la magnitud de la mentida i la falsedat que el PP volia escampar.
El Periódico de Catalunya, en la seva edició de divendres dia 13 d’abril, ho explicitava de forma clara en portada: “La vista de l’11-M posa en evidència el PP”, “Deixi-ho córrer, Sr. Acebes”. I donava totes les claus de l’engany comparant declaracions d’Acebes amb el que la Policia ha confirmat en el judici.
* Dijous 11-M, 13.30h. Acebes: “Les forces de seguretat i el ministeri no tenen cap dubte que el responsable d’aquest atemptat és [...] ETA”.
En el judici ha quedat establert que dijous al matí no hi havia una línia d’investigació definida, però l’explosiu semblava que era l’utilitzat per ETA.
* Dijous 11-M, 20.20h. Acebes: “[L’explosiu] és dinamita, [...] l’habitual d’ETA [...]. Els cossos de seguretat treballen amb la línia prioritària d’ETA, però s’han d’investigar totes les possibilitats.
A les 18h. s’havia descartat que l’explosiu fos de la banda, i a les 15.30h. s’havien descobert, en una furgoneta trobada al matí, pistes que portaven a Al-Qaida.
* Divendres 12-M, 18.14h. Acebes: “ETA segueix sent la principal línia d’investigació. Així m’ho han manifestat els responsables de la investigació”.
Tot i que no s’havia tancat la via d’investigació sobre ETA, l’anàlisi d’una bomba que no havia explotat a Atocha centrava la investigació en els islamistes.
* Dissabte 13-M, 14.30h. Acebes: “La prioritat en la investigació és la banda que fa 30 anys que mata [...]. Cap responsable policial [ha comunicat] que hi hagués una preferència per Al-Qaida”.
L’autoria d’ETA perdia força i amb el pas de les hores anava quedant pràcticament descartada.
* Dissabte 13-M, 20h. Acebes: “No hem de descartar res. No es renuncia a altres vies [...] ni connexions ni col·laboracions”.
A les 15.30h., la detenció de Zugam, un dels presumptes terroristes, confirmava la pista islamista.
Dijous, 12 d’abril de 2007, Acebes: “El que han declarat [parlant dels caps policials en el judici] coincideix absolutament [amb el que vaig dir] en cadascuna de les compareixences [després de l’11-M]”.
Davant de fets com aquests no han d’estranyar ningú els editorials d’El Periódico de Catalunya i d’El Pais del dia 13 d’abril. O l’exigència de catarsi de Carlos Carnicero en un article publicat a El Periódico en el que demanava que “ningú que hagi tingut relació amb les mentides sobre l’11-M té lloc en la política espanyola”. També podeu llegir l’article de Pilar Rahola dedicat a Angel Acebes, l’editorial d’El País on es critica el paper del PP i la seva utilització indigne del periodisme sensacionalista, l’article de Javier Pradera titulat amb tota intenció, “¿Quién voló los trenes?”, o l’article publicat avui per Josep Ramoneda a El País.
Pels que vulguin aprofundir en com s’ha anat desmuntant la teoria de la conspiració o, més ben dit, la mentida que el PP va fabricar per intentar guanyar les eleccions i amagar la seva manca de previsió sobre el terrorisme d’arrel yihadista, podeu llegir els dos articles publicats per José Manuel Romero (I i II) els dies 8 i 9 d’abril, i els tres articles publicats per Ernesto Ekáizer (I, II i III) els dies 11, 12 i 13 d’abril.
La funesta estratègia del PP ha estat diseccionada en els articles d’Alberto Oliart i José Blanco, mentre Jordi García Soler alertava sobre la “falsa simetria” entre els que crispen i els que intenten acabar amb la crispació a través del raonament.
Per donar una nota d’optimisme, Jaime Arias a La Vanguardia, subratllava la confiança que mereixen els responsables econòmics Rato, Solbes i Castells.
Però no és menys cert que aquest ambient de crispació i l’estratègia de mentides i “terra cremada” impulsada pel PP no és el millor ambient perquè el Tribunal Constitucional faci bé la feina que té encomanada. Llegiu l’opinió al respecte de Ramon Jáuregui en aquest article publicat a El País.
Un ambient que s’ha caldejat també al voltant d’un pretès programa informatiu en el que Telemadrid denuncia la “persecució del castellà a Catalunya”. Llegiu al respecte els articles de Josep Pernau i Tomàs Delclós, així com l’editorial de La Vanguardia. A mi em fa l’efecte que aquesta polèmica vol aixecar un tema de cara a les municipals per ajudar un partit que no té altre palanca mobilitzadora que aquesta.
Certament, encara queda en l’ambient algun ressò del debat parlamentari sobre el desplegament de l’Estatut i alguna reflexió sobre el futur del catalanisme. Vull destacar l’article de Joan Tapia sobre “El perill del miratge nacionalista”, una aguda reflexió de Carles Duarte que porta el títol “Moció de censura”, l’article de José Antonio González Casanova amb el títol “Nacionalistas contra la nación”, l’article de Vicenç Navarro que porta el títol “Nacionalismo conservador o catalanismo social”, la reflexió de Lluís Foix que porta el títol “De Quebec a Escocia”, un extraordinari toc d’atenció de Miquel Roca amb el títol “La subasta”, el comentari de David Miró sobre el paper de David Madí a CiU, i l’opinió de Maria Dolores García a La Vanguardia que porta l’expressiu títol de “CiU necessita una vacuna anti-Esquerra”.
No totes les aportacions al debat de responsables polítics són sols soroll. I em plau recomanar la lectura d’un article de Josep Piqué sobre la gestió de l’aeroport. No comparteixo al 100% els seus criteris, però crec que és imprescindible tenir-los presents en el moment de prendre les decisions que afectaran el futur de l’aeroport de Barcelona-El Prat.
També és bona la notícia de l’acord per a modificar la llei de finançament dels partits polítics. Trobareu un resum de les principals innovacions en aquesta crònica signada per Anabel Díez a El País.
També m’ha cridat molt l’atenció i de forma ben positiva la crònica de Juan Carlos Merino publicada a La Vanguardia sobre l’assumpció per part del PSOE de diversos projectes inspirats pel President Maragall que figuren de forma destacada en la “Guia de bones pràctiques” elaborada per la responsable de política autonòmica del PSOE, Carmeli Hermosín.
Aquesta setmana he pogut assistir a dos reconeixements ben merescuts. L’atorgament de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya als “Setze Jutges” i l’homenatge a Marta Mata organitzat per l’Associació de Mestres “Rosa Sensat”. Sobre els “Setze Jutges” us recomano que llegiu l’article de Jordi García Soler. I sobre Marta Mata us proposo la lectura de sengles articles de Raimon Obiols i Pere Darder així com la visita al lloc web de l’homenatge. Un homenatge que, per cert, i no de forma casual es va celebrar el 14 d’abril, és a dir, el dia de la proclamació de la 2a República.
Aquesta setmana he anat també a la presentació pública dels EuroGames 2008, és a dir de la celebració l’any vinent d’uns jocs esportius d’àmbit europeu organitzats per la Comunitat GLTB i oberts a tota la població. Barcelona acollirà 5.000 esportistes que participaran en 27 especialitats. L’eslògan dels EuroGames 2008 és “Come south. Play with us”. Trobareu tots els detalls al seu lloc web.
Acabo recomanant-vos la lectura del Manifest conjunt CC.OO.-UGT de Catalunya sobre el Primer de Maig d’enguany.
“Perles” del programa Polònia emès el 5 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco: "Por qué dicen que la cárcel de Guantánamo es ilegal? acaso la dirigen judíos, masones, homosexuales o todos juntos? ... ah se refieren a la gente sin juicios, ni pruebas, pero... qué problema hay? no se puede estar por minucias y arriesgarse a tener celdas infrautilizadas... que se tortura, me parece muy normal... será una protesta laboral de los torturadores... pues hay que mejorar sus condiciones, porque un torturador tiene que trabajar alegre, motivado..."
- Montilla: "Castells t'ho demano per favor, ho hem de solucionar ja". Castells: "Ja ho tinc. Si sumem la taxa de l'Euribor i ho dividim per l'IPC interanual i no sé què més el resultat és.... 4". Montilla [al telèfon]: "Cariño díle a la niña que se ponga... sí son 4 pomes." Castells: "Merda m'he equivocat, m'he descuidat de sumar-hi el 3%."
- Adrià&Ruski, amb un convidat especial. En Max, suposat nebot Karlos Arguiñano i fillol de tots dos. Com que els padrins han de seguir la tradició i li han de regalar el palmó i la mona, a l'Adrià no se li ocorre res més que inventar-se una nova recepta, la Palmona.
EL MILLOR [Va a ser que no]
EL PITJOR
- Els tres capítols del colobrot "La Consellera s'enamora". Dept. Interior. Novembre 2003. Primera detenció d'"el perla". Tura: "Ja l'interrogaré jo mateixa... vine xato". Dept. Justícia. Novembre 2006. "Consellera, li portem el pres amb qui volia parlar... "el perla". Dept. Treball. Gener 2008. "Hola perlita, ja estàs a punt per rehabilitar-te?"
LA PREGUNTA DEL MILIÓ
- Qué passaria si Catalunya fos independent? "Els Pets anirien a Eurovisió"
LA PICADA D'ULLET
- Mateu Prados homologat: "En aquest país la pluja no sap ploure" com diria Raimon "de la comunitat valenciana"
ARXIU HISTÒRIC (o com repetir uns quants gags per estalviar-nos feina)
- La reunió dels jutges del Suprem és una espiral de despropòsits, sobretot quan apliquen el codi penal de 1944 i el retrat de Franco comença a aplaudir.
- Mas convida Piqué a dinar per intentar fer oblidar el notari. El dinar és al seu despatx perquè, segons Mas "no cal abusar del Via Veneto", i el càtering és del xino Familia Feliz: "ells són els únics que ens fien perquè Pujol els va donar una subvenció per posar el menú en català". En un altre despatx hi ha el mateix notari, lligat i emmordassat. Mas li enxufa un rotllet de primavera a la boca i li diu: "Paciència, notari, quan tothom s'oblidi de tu podràs sortir". Però Mas hi té tirada en això del notari i li diu a Piqué: "No penso pactar amb ERC, ara mateix truco a un notari perquè en doni fe" [sona el mòbil del pobre notari a l'altra habitació]
- El disc dur del President Montilla es "penja". El Conseller Saura se n'adona i intenta el reset... res... caldrà reinstal·lar el sistema operatiu amb el nou Windows Vista! Molts bons els efectes especials de la trepanació cerebral.... però s'han passat, ara el President va massa espitat! El Conseller Maragall es tem el pitjor: "Per mi que té un virus, com en Pasqual"
- El mític anunci de l'Acebes-Bruce Lee:
VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.
VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'àcid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.
No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.
- Otegui a peu de barra de bar: "Patxi, la tregua se ha ido al garete. Voy a llamar al Servicio de atención al cliente de ETA". Al telèfon: "Le atiende Nerea, alias palurda. Si quiere pagar el impuesto revolucionario marque uno, si quiere formar parte de un comando pulse dos." Amb l'operadora tampoc hi ha massa sort: "La tregua? En el ordenador me aparece como vigente". Otegui s'emprenya: "No me venga con matices, que soy vasco."
- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".
- Franco se solidaritza amb Montilla, que malgrat tenir menys vots serà President. Diu "bueno, yo no tuve ninguno y aguanté lo que aguanté.... y por cierto por qué le llaman Generalidad si no hay ningún General?".
LA NOVETAT
- La Sonsoles, dona del ZP. Trist paper de massatgista del seu marit, amb una tendinitis galopant a l'esquena a causa del problema d'ETA personificat en un encaputxat (res a veure amb la Setmana Santa) "que no me lo quito de encima". Sonsoles: "Jose, tu no has tocado el plato, pero... este señor va a querer algo más?"
LA IMATGE DEL DIA
- Mas i Duran amb sengles gorros de dutxa a la ídem.
EL CAMEO
- La Marta Marco, detinguda per error pel Comissari Setvalls, que en comptes de mirar les pantalles de seguretat, havia decidit mirar Ventdelplà. Incomprensiblement Saura se n'adona: "l'hem cagaaaaaat."
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MONTILLA ("Cabòries, s'han llargat tots de vacances!")
- Catalans, catalans?? Suposo que tothom està nogensymenys de vacances esquiant. A mi no m'agrada esquiar. És que jo sóc un socialista del Baix Llobregat. Si fos de Sant Gervasi, encara. I a més, després te cuentan que estaven esquiant i van xocar i resulta que era el rei.... a qui volen enganyar! Com l'altre dia, que va anar l'Iceta a Esparreguera i diu que va veure en Mas a la Passió. Ei, que no és que no m'agradi la passió però jo em passaré aquesta setmana santa llegint les declaracions d'Esquerra, que això sí que és un calvari... BUM! "Ay, perdón, me he salido de la pista." És Sa Majestat el Rei en persona... Catalans, catalanes, bona setmana santa i visca Catalunya. [Algú sap perquè en comptes de tenir la mà al cor la posa a la cartera?].
“Perles” del programa Polònia emès el 12 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Rajoy vestit de vailet amb barretina i Acebes d'explorador Iradier de visita a les comarques catalanes amb un Piqué de suposat guia que no sap ni on és: "a cubierto, se acerca un nativo!".
- La plana major del PP reunida: "no hay que dar tregua al polanquismo, hay que boicotear todos los medios de PRISA". Zaplana no vol boicotejar l'As: "qué sería de los funcionarios!... para quitarme el As tendréis que recalificarme!"
- Franco disposat a presentar una queixa formal al Vaticà pel procés de beatificació de Joan Pau I. No entén que la candidatura del papa hagi de passar per davant de la seva: "Yo voy primero en el escalafón... además, también era yo de misa diaria y tenía un montón de obispos que me hacían la pelota. Ah, y si gobernar durante 40 años sin tener idea de política y economía no es un milagro, pues ya me dirán".
EL MILLOR [Va a ser que no, 2]
EL PITJOR
- La imitació del soldat anglès en típic programa de Telecinco [nuestro invitado no sabe que en el plató también está el presidente Ahmadinejad]
L'ENQUESTA
- Sobre els viatges a l'espai: El pijo: "Està molt bé, cuando ya has ido a Miami y Santo Domingo, què et queda... por una mica més ja te'n vas a l'espai". El progre: "Ah, sí, jo faig viatges a Comarruga en tren". El segurata: "Ui, no, mira com va quedar el Pedro Duque de grogui".
ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS
- Les noves tècniques a Can Barça per estimular l'equip. Faran un 3-4-3 però no em refereixo a la tàctica futbolística, no... el 3-4-3 es veu que ara serà la distribució de jugadors en els cotxes per anar-se'n de parranda.
LA PICADA D'ULLET
- Sant tornem-hi amb València. Acebes i Zaplana volen convèncer a Toni Soler que només ell té la clau per desencallar la negociació sobre l'afer dels repetidors de TV3. "Mira la letra pequeña [què bo, i li donen una lupa], tendrás que ser el nuevo presentador de Tómbola". Soler sembla que està disposat al sacrifici, però al final diu que no. La parella no sembla gaire afectada "Vamos a Marina d'Or a hacer una paella? Sí, me parece una idea muy edificante".
ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)
- El President Macià al balcó de Palau: "Catalans, d'això que... si us va bé faríem això de la República, eh... vam dir que ho faríem i...". Sona el telèfon: "Nena, no em destorbis que estic proclamant.... no, al final Companys no ve a dinar, no, diu que picarà alguna cosa per aquí la plaça"
LA NOVETAT
- El polígraf a La nit al dia "que no l'Anita al dia, eh, que jo em dic Mònica". La primera víctima és Artur Mas que aconsegueix fer embogir la màquina "perquè no pot captar la complexitat dels meus arguments".
LA IMATGE DEL DIA
- Els Consellers amb barnús i xancletes. Patètics, els pobres.
EL CAMEO
- El president nomena Gemma Mengual Jefa de Coordinació del Govern. Per començar les pràctiques, intenta ensenyar exercicis de sincronització als consellers del Govern. I no cal dir que no hi ha manera.
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Amb bata sí, però amb paraigua també: "No, no sóc Gene Kelly a Cantando bajo la lluvia. Sóc Pasqual Maragall. Per cert, heu notat que sempre que parlen d'aquestes pel·lícules diuen el títol en castellà? Ei, però pitjors són els que diuen les notícies del Pellicer [pronunciis la c castellana]. Vaig amb el paraigua perquè portem uns dies que déu-n'hi-do. Que s'ompliran els pantans, i els rius, i els governs de Múrcia i València ens tornaran a demanar aigua, i ens farem un fart de suar i ens haurem de dutxar i ens tornarem a quedar sense aigua. Així que naranjas de la china, perquè això ja és com La historia interminable.... Visca Catalunya humida.
I'm singing in the rain...
que cabroooon
Just singing in the rain...
que cabroooon"
ZW núm. 80 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Codi de Conducta per als Bloggers
L’impulsor del concepte Web 2.0, Tim O'Reilly, junt amb Jimmy Wales, creador de la Wikipèdia, estan tractant de promoure un Codi de Conducta per als Bloggers que ha aixecat controvèrsia a la bloguesfera. Són molts els bloggers que aquests dies debaten sobre el tema a través dels seus posts i, encara que la majoria coincideix amb els promotors en la idea de que un codi de conducta bàsic és necessari, els seus detractors acusen O'Reilly i Wales de burocratitzar la xarxa i voler convertir els blogs en mitjans de comunicació tan censurats com ho poden ser els mitjans tradicionals.
El debat pot seguir-se, per exemple, a Slashdot. El codi existeix en forma de esborrany en una versió oberta (en anglès), on qui ho desitgi pot deixar la seva aportació amb l’objectiu de millorar i/o ampliar la proposta.
En molts dels fòrums es destacava el fet que aconseguir el consens sobre aquest tipus de codis és impossible (ja que Technorati apunta, per exemple, que existeixen 70 milions de blogs i diàriament s’afegeixen més d’un milió d’entrades).
Per acabar, comentar-vos que demà dilluns, 16 d’abril, i fins al dia 19, tindrà lloc a Barcelona la 9ª Edició de l’Internet Global Congress, un fòrum de referència sobre els avenços i les aplicacions de la tecnologia i el desenvolupament de la societat digital, estructurat en tres grans blocs: empresa, societat i tecnologia. El Congrés impulsa també dos premis: El Premi IGC Ciutat del Coneixement i el Premi IGC a la Innovació Digital (aquest amb tres categories específiques).
ZV (Zona Vídeo). ITVS (Independent Television Service) una iniciativa de la Corporation for Public Broadcasting que ofereix una àmplia oferta de continguts artístics i creatius de productors independents que reflecteixen la pluralitat en el seu tractament i forma, i que té com a objectius arribar a la màxima audiència, facilitant l’accés a la informació i recollint diferents punts de vista, així com explorar les oportunitats que ofereixen les NTIC. ITVS considera la llibertat d’expressió i l’accés a la informació com a pilars bàsics d’una societat democràtica.
versión castellana
<< Inici