Més municipals

Arribo d’una botifarrada celebrada al barri Sant Francesc-Monestir de Sant Cugat, on he donat suport a la candidatura que encapçala Salvador Gausa. Els he trobat contents, entre d’altres coses perquè, finalment, a Valldoreix (Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Cugat) s’ha pogut mantenir la candidatura d’esquerres integrada per PSC, ERC, ICV-EUiA i Independents, encapçalada per Montserrat Turu. És una pena que, en canvi, el candidat d’ERC a Sant Cugat s’hagi manifestat en favor de repetir el pacte CiU-ERC. Amb el regust a botifarra, començo a escriure el diari que, forçosament, serà més breu que en d’altres ocasions.

Ahir, actes a Santa Maria de Palautordera i Sabadell. A Santa Maria de Palautordera es tracta de fer retornar a l’alcaldia a Joan Mayneris, desplaçat per pocs vots i una estranya aliança CiU-PP-ERC. Els companys i les companyes (més nombroses) de Santa Maria de Palautordera, estan convençuts d’aconseguir-ho.

A Sabadell, un sopar ben especial, 2.200 persones reunides a la Fira de Sabadell. Sí, heu llegit bé, dues mil dues-centes. Convidats de gal·la (Director de Ràdio Sabadell, del Diari de Sabadell, del Canal 50 –embrió del Canal Català-, gent de l’esport, la cultura i l’associacionisme cívic. Missatges gravats dels Presidents Montilla i Zapatero, de la Vicepresidenta primera Maria Teresa Fernández de la Vega, del Ministre d’Economia, dels Consellers d’Economia, Salut, Política Territorial i Obres Públiques, i de Jaume Aragall, Feliu Formosa, David Meca i d’altres que en aquests moments no recordo. Salutacions de Joan Clos, Carme Chacón, Josep Maria Sala i jo mateix (“Aquesta és la boda entre un gran partit i una gran ciutat, gràcies a un gran Alcalde. Visca el PSC! Visca Sabadell!”). Vídeos de la gestió feta i de l’activitat de l’alcalde. I una vibrant intervenció final de Manuel Bustos. Sensibilitat i energia, passió per Sabadell. Satisfacció per la feina feta i enormes ganes d’emprendre la tasca que queda per endavant. Presentació de la candidatura. Aplaudiments. Emoció desbordada d’una nit magnífica. Per cert, a Sabadell vaig poder saludar Jordi Serrano, impulsor del Moviment Laic i Progressista, que es recupera d’un petit ensurt coronari. En Jordi ha escrit una magnífica crítica del pamflet (així el qualifica el propi autor) de Vicenç Villatoro que porta el títol “L’engany” i que pretén ser una crítica rigorosa del nou govern d’Entesa. No us perdeu el text d’en Jordi, bastant millor i més rigorós que el llibre que critica.

Divendres, acte a Palau-Solità i Plegamans. Acte nombrós. Dos presentadors estableixen un diàleg entre ells i sols tancant els ulls i escoltant-los veiem la gran transformació de Palau. Gràcies, de forma destacada, a l’energia de Teresa Padrós, l’alcaldessa. Dic d’ella que és un potent motor al servei de la gent. I que necessita el suport de tots per seguir millorant Palau al servei de les persones.

Sento un gran orgull de pensar que aquests dies i els que vindran, 11.000 persones que integren les 775 candidatures del PSC-Progrés Municipal estan treballant activament per difondre els programes amb què ens presentem a cada poble, vila o ciutat, per presentar les candidatures i els candidats o candidates a les Alcaldies, per fer balanç de la gestió realitzada i per dibuixar el futur. Sovint fem l’error de pensar només en els Alcaldes de les grans ciutats i oblidem que la immensa majoria dels que es dediquen a la tasca municipal no surten als mitjans de comunicació més importants. Però sense la seva tasca moltes coses s’aturarien a molts indrets de Catalunya, i la gran transformació realitzada en els darrers 25 anys ni tant sols hauria començat. És a ells i elles que cal agrair una gran tasca, molt sovint absolutament desinteressada i que els treu el temps que altres poden dedicar a la família i a l’oci. Sap greu que de vegades el debat polític se centri en absurdes polèmiques que res tenen a veure amb aquesta realitat ben potent del nostre país. I consti que aquí també cal referir-se als candidats i electes de la resta de forces polítiques que, des de projectes ben diferents, treballen pel bé comú des dels seus particulars punts de vista. Afortunadament, a mesura que ens acostem al proper dia 27 de maig, els debats concrets esbandiran les boires que no porten enlloc. En aquest sentit, fa de bon llegir el debat entre Jordi Hereu i Xavier Trias publicat a les pàgines de El País. Trias ho té malament, perquè Barcelona està en molt bones mans. Com ho demostra la magnífica notícia sobre la decisió de Yahoo! d’instal·lar un centre de recerca al 22@.

També ens hem d’alegrar que la Junta Electoral Central hagi desestimat la vergonyosa maniobra de CiU, intentant anul·lar un centenar de candidatures d’Acord Municipal-ERC, Entesa de Progrés Municipal-ICV-EUiA, i Progrés Municipal-PSC. Pretenien guanyar als despatxos allò que cal guanyar a les urnes, pretenien limitar les opcions al servei dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. En algun lloc fins i tot pretenien quedar-se com a única opció davant dels electors. Afortunadament, la justícia ha impedit aquesta maniobra.

Per cert, els nervis a CiU s’estan notant en aquest procés electoral. I no sols hi ha una divisió entre els abanderats de la sobirania i l’autodeterminació que van al darrera d’ERC per convocar un referèndum per separar Catalunya d’Espanya (Mas) i els que volen implicar-se més en la política espanyola participant en el proper Govern (Duran). Es produeixen també divisions a nivell local, que arriben a extrems esperpèntics com en el cas de Gavà. Llegiu la crònica que en fa El País. Sort que a Gavà hi ha un bon Alcalde, en Joaquim Balsera, que assegurarà el bon govern de la ciutat pels propers quatre anys.

No he pogut seguir de prop el tema de les candidatures de l’esquerra abertzale sobre les que ja s’ha pronunciat el Tribunal Constitucional. Però m’han cridat l’atenció els arguments de Javier Pérez Royo que alerta contra les limitacions al dret de sufragi actiu i passiu.

Avui, segona i definitiva volta de les eleccions presidencials a França. Tot i que tothom dóna per guanyador Sarkozy caldrà esperar al veredicte dels francesos que, a hores d’ara, estan votant encara més massivament que a la primera volta. En qualsevol cas, la campanya de Ségolène Royal ha estat magnífica. Us recomano llegir el seu discurs al concert míting celebrat el Primer de Maig a l’estadi de Charléty. Sobre el que hi ha en joc, no us hauríeu de perdre l’article que avui publica a El Periódico de Catalunya, l’escriptor Sami Naïr.

Es van produir les eleccions a Escòcia, on els independentistes van guanyar per un escó als laboristes que, finalment, no van retrocedir tant com es preveia (perden 4 escons) mentre els independentistes en guanyen 20, 16 a costa d’altres partits. Llegiu al respecte l’editorial del diari El País.

En la recta final del judici de l’11-M no us podeu perdre l’article d’Ernesto Ekáizer denunciant els intents patètics d’alguns advocats defensors de perllongar agònicament les escorrialles de les teories conspiratives. Per cert, demà dilluns a les 22 hores, a Cuatro, Iñaki Gabilondo presenta el reportatge especial “11-M. La derrota de los embusteros”. No us el perdeu.

Divendres es va constituït a Itàlia el moviment Sinistra Democratica per il Socialismo Europeo. Llegiu la crònica de l’acte publicada al diari l’Unità i la intervenció de Giovanni Berlinguer que va cloure l’acte. Per seguir aquest procés podeu visitar el web del nou moviment i el diari online Aprile. El mateix divendres, el secretari dels Socialisti Democratici Italiani, es refermava davant del Consell Nacional del seu partit en el procés constituent d’una força socialista. Llegiu aquí la intervenció d’Enrico Boselli.

Acabo amb un petit homenatge a Andreu Nin amb motiu de la commemoració del 70è aniversari dels fets de maig, recomanant-vos un article de Wilebaldo Solano aparegut a El País, i una visita al lloc web de la Fundación Andreu Nin.



“Perles” del programa Polònia emès el 3 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Franco cau del cavall: No, no és un nou Sant Pau, sinó que cau literalment del cavall per intentar fer malabarismes amb un totxo. El totxo forma part del seu al·legat per tranquil·litzar el sector immobiliari amb els beneficis de la guerra per el mooolt que contribueix al sector de la construcció: "ya se sabe, después de la destrucción viene la reconstrucción. No hay mal que por bien no venga!"

- El making-off de l'entrevista de L'Avenç a Maragall [a la redacció ens ha agradat prou el nou fixatge]. Veiem fins i tot escenes inèdites: a la pregunta per la seva sortida de la Generalitat, Maragall revela, en exclusiva, que li agradava sortir per la porta de la plaça de Sant Jaume per veure com se li quadraven els mossos...

- Montilla demana al cap dels guionistes de Polònia [que no és altre que ZP] que no se'l pinti sempre de soso, que pugui demostrar que té "salero". ZP s'hi presta, "lo que pasa es que tendrás que escoger: o salero o el aeropuerto, o la oficina tributaria, o rodalies...". Montilla ha de recórrer al "comodín de la llamada".

- En el dia mundial de la llibertat de premsa, classe magistral del consell de redacció d'El Mundo. Lligant caps (o rumors o infàmies), es construeix el titular del dia sobre el judici de l'11-M: "El 11-M podría haber sido peor: Aznar y Boadella salvan a España del desastre por culpa de la conspiración de ZP y ETA contra Endesa".

- Eleccions municipals - L'opinió dels candidats sobre la neteja: Jordi Hereu crida sobre la selecció de residus o com fer la Tria, tries la merda, uiiiii; Xavi Trias, poma en mà, parla de rrreciclar i rrresidus: xove, xuga net; Imma Mayol, troba bon rotllo fins i tot en la pudor; Jordi Portabella, llimant-se les ungles i vacil·lant; Alberto Fernández Díaz, "Barcelona està bruta, pudenta i comunista", bona.

- El Papa llença els DVDs del "Digum, digum" per veure si qualla la seva idea de recuperar les misses en llatí. I de regal, la "Quetum" i la seva cançoneta: "parla el latinum, paaarla en libertate" [el gag s'ha salvat pels pèls perquè la Queta/Quetum m'encanta]

EL MILLOR

- El malson de Maragall.... veure com tot allò que li va dir ZP el juny del 2006 i que es pensava que era broma s'ha anat complint: que el líder del PSC sigui Montilla, que el president de la Generalitat sigui Montilla... Maragall es parteix de riure i de seguida segueix el fil a ZP: "Sí, y ahora me dirás que Carod, aquel a quien hice petar, sea vicepresidente y.... lo mejor... el Saura conseller d'Interior, noooooo". ZP s'ho apunta entusiasmat. "Oye, y si Montilla es President a quién pondrás de Ministro de Industria, a Joan Clos? ja, ja, ja, que em pixo". ZP: "Pasqual, no pensaba que te lo tomarías tan bien". Maragall: "es que me encantan los chistes, y ahora.... me voooy.... que lástima pero adióooooos [és un catxondo]"

EL PITJOR

- Jordi Hereu, la màquina d'inaugurar. Ell i fotògrafs inaugurant cosetes pels puestus: "Cada família ha de tenir el seu hereu, voteu-me". Bona la d'Hereu a Maragall: "Ah, sí, tu vas ser alcalde després del Porcioles, no?"

SURREALISTA

- Terribles entrevista alhora a Montserrat Tura, Lluís Llach i Carmen Sevilla!!!! Ella llença la pregunta i au, cada un a la seva bola... el kaos està servit.

LA PICADA D'ULLET

- Roger de Gràcia, caçador de paraules aprèn el concepte "ehferificar", "hoho", "mindundi". A l'Adrià no se li ha escapat el misteri: el Mindundi el va deixar per fer de Roger de Gràcia al Caçadors de paraules. La Ruski què diu "Talleu" o "Calleu"???

LA NOVETAT

- Pedro J. Ramírez i la becària catalana que es diu Montserrat i cobreix el judici de l'11-M.

KA FORT

- Les declaracions del Rei amb motiu del 1r maig... no sabria com reproduir-les.

LA IMATGE DEL DIA

- Els Consellers a la Feria de Abril i el bailoteo del President Montilla.

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS

- La nova versió del MadeInMad inclou les seves grans obres: la recaptació d'impostos, la gestió dels aeroports o l'Estatut de Catalunya!

ARXIU HISTÒRIC (reciclatge de gags)

- Gag de l'harakiri (oportunament recuperat, eh). El President dirigeix l'operació. Agenollat amb Saura i Carod dóna l'ordre "A la de tres, i per Catalunya... un, dos i....." "Un moment, un moment" [és Carod que es vol escaquejar] ... però és massa tard, el conseller Saura ja s'ha clavat el punyal. Apareix Montilla enfadat perquè els actors s'han saltat el guió "us havíeu de suïcidar i sortir discretament de l'escenari", ja ja. [discretament, com està demostrat, continua no sent un qualificatiu adequat]. El pobre Maragall diu que se'n queixarà a ZP, perquè "si jo em suïcido, qui es presentarà a les eleccions? [silenci eloqüent] ah, que cabroons, m'esteu fent el llit", però Montilla el treu de l'error, "però si el guió l'ha escrit ZP!"

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans! Sí, què passa, m'he canviat la bata. Resulta que per Sant Jordi em van regalar el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, que no és un llibre mediàtic, tot i que l'anunciava el Soler, i la M. de la PPau Janer, per cert. Coincidència? Aquests dies me l'he estat mirant i hi he trobat algunes absències destacades. A la p. 1074 hi surt maraca, maragda, maracujà [com el trinaranjus] però.... i maragallada? És una paraula d'ús vigent. La setmana passada, per exemple, quan va sortir aquell diari italià on jo deia que no valia la pena haver fet l'Estatut perquè, total, per la bírria que havia sortit, bla bla bla, bla bla bla. O aquesta setmana a la revista Avenç [L'Avenç, president, L'Avenç, no Avenç] on vaig rajar del Zapatero. I ja veurem la setmana vinent. Potser dic una altra maragallada a la revista dels Súpers. Que lo sepas. Hi han inclòs pírcing, lifting, progre, fins i tot hi han posat cabró, en homenatge al meu “que cabroooon”. Hi ha balena, que està a punt d'extingir-se i no hi posen maragallada, que cada cop n'hi ha més. No ho entenc. Per tant, des d'aquí em poso a fer una campanya de pressió. Catalans, reclamem que s'inclogui maragallada en la propera edició del Diccionari. Catalans, quan ens hem unit i hem anat a una hem aconseguit grans coses. Com l'Estatut. He, heee, que cabrooon. I ara direu, mira, una altra maragallada. Ho veieu? Amb més motiu hi ha de ser. Vinga, tots junts, Visca Catalunya!



ZW núm. 83 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://diadeinternet.es/2007/

El pròxim 17 de maig se celebra la tercera edició a Espanya del Dia d’Internet impulsada per l’Asociación de Usuarios de Internet que, emmarcant-se en del Plan Avanza 2006-2010 del MTAS, rebrà, també, el suport internacional de la Unión Internacional de Telecomunicaciones, la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) i l’Organització de Nacions Unides (ONU). L’eix central d’aquest dia és impulsar l’ús i el coneixement d’Internet.

L’acte central i la cerimònia oficial de lliurament dels Premis se celebrarà el mateix dia 17 al Palau de Fires i Congressos de Màlaga. L’assistència és gratuïta i oberta al públic (només és necessari registrar-se). Durant l’acte, es realitzaran videoconferències amb diferents països pertanyents a la Comunidad Iberoamericana de Naciones amb l’objectiu d’aconseguir la participació simultània de tots els seus membres. Amb 22 països i més de 190 esdeveniments programats fins al moment, el Dia Mundial d’Internet es va consolidant com un esdeveniment de referència a Espanya. Podeu consultar tota la informació relacionada a l’apartat Informar-se.
Des de Catalunya, s’impulsa de nou FesInternet, la festa d’Internet, concebuda per intercanviar coneixements i experiències a la Xarxa i en l’ús de les TIC, dinamitzar i difondre l’ús d’Internet a Catalunya i commemorar el Dia Mundial de la Societat de la Informació.

A Barcelona, demà se celebrarà, també, el “III Congrés Internet, Dret i Política”, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya que analitzarà els canvis que s’estan originant en els àmbits polític i jurídic a partir de l’ús de les TIC. Podeu consultar el programa aquí.

ZV (Zona Vídeo). Multimèdia de Nacions Unides ofereix diferents seccions (ràdio, fotos, televisió i vídeo), on poden consultar-se arxius diversos des de notícies i anuncis a documentals concrets. A l’espai dedicat a Television & Video es poden veure els documentals de la sèrie 21st Century que mostren la realitat social que es viu a diferents països del món com l’Afganistan, El Congo, Mèxic o Mongòlia, entre molts altres.