Constituïts els nous Ajuntaments!

Tot i que no disposo del temps necessari per fer un diari tant complert com voldria, hi ha gent que em diu que incloc massa coses. Potser sí. Però sempre penso que m’he deixat temes al tinter i també m’agradaria que els meus comentaris fossin una mica més llargs. En fi, el temps no s’estira com una goma... De totes maneres avui vull recomanar-vos de forma molt destacada la conferència que va pronunciar divendres Antoni Castells a Madrid. Allà hi és tot. O gairebé tot. Lectura imprescindible doncs. Descripció objectiva de la nostra situació, alerta sobre alguns perills i full de ruta pels propers anys. Tot. També val la pena que, si no la vareu veure, aprofiteu el 3 a la carta per mirar l’entrevista de Monica Terribas al president Montilla.

Inevitablement avui cal fer balanç de la constitució dels Ajuntaments i, malgrat les dificultats de fer un balanç general de 946 casos particulars, els socialistes en fem una valoració molt positiva. Com ja sabeu varem ser la força més votada i varem incrementar el nombre de llistes, regidors electes, municipis amb representació (642) i majories absolutes (166). Com sabeu varem guanyar a les quatre capitals de província i a 20 dels 23 municipis de més de 50.000 habitants. Avui, a més, podem ja fer un balanç d’Alcaldies. Són 276 (56 més que el 2003). CiU n’obté 413 (111 menys que el 2003). Tenim l’alcaldia a 20 de les 41 capitals de comarca (Barcelona, Granollers, Igualada, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Girona, Olot, Balaguer, Cervera, Lleida, Mollerussa, Solsona, Tàrrega, Falset, Reus i Tarragona). I la dada més significativa, el 2003, 4.660.896 persones vivien en municipis amb Alcalde del PSC; enguany són 5.309.814. En fi, hi ha qui dubta encara que haguem guanyat... Us adjunto algunes dades sobre implantació i sobre el nombre d’Alcaldies que hem obtingut. I aprofito per reiterar el nostre compromís de seguir treballant pel benestar dels nostres pobles i ciutats, tant des del govern com des de l’oposició, amb humilitat i amb fermesa, amb pragmatisme i amb il·lusió, fent honor a la confiança rebuda.

Els pactes municipals han estat molt diversos. L’abandó progressiu del principi de donar suport a la llista d’esquerres més votada ha obert el ventall d’acords. Es pot dir que tothom ha pactat amb tothom. I que no sempre la llista més votada ostenta l’Alcaldia. També hi ha casos en que s’ha acordat que l’Alcaldia recaigui en dos partits diferents al llarg del mandat (és el tipus d’acord més estrany de tots i, afortunadament, el menys practicat). Lamento especialment el que ha succeït a Cerdanyola on el PSC va guanyar en vots i escons, com el 2003, però on l’Alcadia, novament, ha anat a mans d’ICV-EUiA. Mentre el 2003 ICV-EUiA va pactar amb CiU i ERC, aquest cop, com que ERC ha quedat fora del Consistori, ICV-EUiA ha pactat amb CiU i PP. No cal dir que cal respectar l’acord del Ple que s’ajusta a la legalitat vigent, però no em puc estar de dir que ho lamento i que espero que la fractura política i social que s’ha produït no esdevingui insuperable.

Ahir a les 12h vaig presenciar la constitució de l’Ajuntament de Camarles (Baix Ebre) i l’elecció de Joan Curto, el cap de la llista PSC-Progrés Municipal, com a Alcalde, amb el suport dels dos regidors d’ERC. Abans d’iniciar-se la campanya electoral vaig participar en el sopar de la seva presentació com a candidat i em vaig comprometre a assistir a la seva presa de possessió si guanyava. I així va ser (5 PSC, 4 CiU i 2 ERC). Vaig acompanyar els companys i companyes socialistes que portaven 30 anys esperant aquest moment. El Ple va desenvolupar-se sense cap mena d’incidència però en un ambient molt emotiu. Vaig saludar l’alcalde sortint de CiU, els regidors d’ERC i els regidors del PSC. A la tarda vaig presenciar la constitució del nou Consistori de l’Ajuntament de Barcelona on, sense sorpreses, Jordi Hereu va ser elegit Alcalde en haver encapçalat la llista més votada i amb el suport dels 14 regidors socialistes i els 4 regidors d’ICV-EUiA.

En el conjunt d’Espanya l’esquerra va veure com s’ampliava el seu poder municipal a costa del PP i encara s’estan tancant els pactes a nivell autonòmic quedant com a grans incògnites els governs de Navarra i les Illes Balears.

La constitució dels nous Ajuntaments es va produir el dia després de la commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques. Podeu llegir al respecte l’article de Juan Luis Cebrián, i una interessant reflexió de Javier Pérez Royo, que no s’està de recordar que la única assignatura pendent és la de la reforma de la Constitució.

La decisió d’eta de reprendre l’acció terrorista ha seguit motivant molts comentaris, també a Catalunya quan estem recordant el 20è aniversari de la massacre d’Hipercor. Políticament considero que el més rellevant és l’article del President del Partit Nacionalista Basc Josu Jon Imaz publicat a El País. He trobat, com sempre, interessant la reflexió de la meva amiga Rosa Paz a les pàgines de La Vanguardia. I m’han mogut a la reflexió dos articles de Juan José Millás i Ernesto Ayala-Dip publicats a El País. En aquests dos darrers, tot celebrant el que sembla un punt d’inflexió en l’actitud de Mariano Rajoy en matèria de l’imprescindible suport al govern en la lluita antiterrorista, no es deixa de lamentar l’actitud del PP en aquests darrers anys.

El País en un editorial contundent reclama al PP que es desmarqui definitivament de l’absurda teoria conspirativa sobre els atemptats de l’11-M que ha quedat definitivament desacreditada i enterrada en el judici que ja ha entrat en la seva fase final. Maruja Torres disculpa l’actitud de la fiscal Olga Sánchez que no es va poder estar de criticar els que des del periodisme han alimentat de forma demagògica, irresponsable i indecent la teoria de la conspiració.

Vaig conèixer Víctor Morlán quan era diputat socialista al Congrés per la circumscripció d’Osca. És una persona que es fa estimar i respectar, genera una confiança instintiva. Vaig celebrar molt que fos nomenat Secretari d’Estat d’Infraestructures. I me n’alegro que l’arribada del Tren d’Alta Velocitat a Barcelona i la frontera depengui d’ell. Llegiu l’entrevista que li fa La Vanguardia al respecte. Per cert, em va agradar llegir el ponderat article de Joan Escuer, president del Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya, sobre el pas del TGV sota de la Sagrada Família. No deixa de ser curiós veure com CiU i PP critiquen avui el traçat que ells mateixos van acordar. Comprenc el neguit dels veïns, però sols cal pensar en el metro de Paris per veure com es pot foradar una ciutat, inclús sota monuments tant emblemàtics com Notre Dame, sense que això els posi en perill i, sobretot, sense que un prejudici aturi la construcció d’infraestructures necessàries.

Entrant ja sobre temes relatius a la política catalana us recomano llegir la reflexió de Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, sobre els reptes de present i de futur de l’agricultura catalana, l’opinió de Miquel Caminal sobre el futur de l’autogovern. Podeu llegir també l’entrevista que em va publicar dimarts El singular digital.

Aquesta setmana s’ha presentat l’anuari sociolaboral de la UGT de Catalunya. Se’n fa ressò Antón Costas en un article publicat a El País, en el que subratlla la importància de la moderació salarial en el creixement econòmic i de l’ocupació en els darrers anys però assenyala també la necessitat d’abordar el problema de l’escassa qualitat de l’ocupació, la precarietat i la situació dels que no arriben ni tant sols a l’estatus de mileuristes.

Als que us interessen els temes de màrqueting polític us recomano l’article d’Esteban Hernández a la revista de La Vanguardia, en el que es fa ressò de la importància del framing, fenomen estudiat per George Lakoff en el seu llibre “No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político” recentment traduït per l’Editorial Complutense.

El debat europeu s’està centrant en la possibilitat de substituir la Constitució europea per un mini-tractat. No em cansaré de subratllar la temeritat dels que deien que votant no a la Constitució s’avançaria més i més de pressa. No conec casos més greus d’inconsistència política! Enrique Barón i Elmar Brock han impulsat una resolució del Parlament Europeu per alertar contra l’escapçament dels elements més significatius del projecte de Constitució.

No em puc estar de lamentar profundament l’actual situació de crisi a la Franja de Gaza i de la pròpia Autoritat Nacional Palestina. Molts són responsables del deteriorament de la situació però el més perjudicat serà, com sempre, el poble palestí. Des de lluny es fa molt difícil saber què està passant i quines són les causes que ho motiven. A mi m’ha aclarit algunes coses la lectura de l’article de Jesús A. Núñez Villaverde publicat a El País.

No us hauríeu de perdre l’article d’Ulrich Beck publicat a El País sobre la crisi mediambiental global, ni l’àcida crítica de Norman Birnbaum al G-8 publicada avui al suplement Domingo d’El País. Birnbaum defensa la reforma i ampliació del Consell de Seguretat de Nacions Unides perquè abordi temes fins ara atribuïts al Consell Econòmic i Social, a l’Organització Mundial de la Salut i a l’Organització Mundial del Comerç.

Acabo amb la mala notícia de la mort del filòsof nordamericà Richard Rorty, advocat incansable d’una aproximació progressista i pragmàtica al canvi social. Podeu llegir la necrològica de Manuel Cruz publicada a El País. De la seva extensa obra sols he llegit dos llibres: Pragmatismo y política (Paidós, 1998) i Forjar nuestro país: el pensamiento de izquierdas en los Estados Unidos del siglo XX (Paidós, 1999).



“Perles” del programa Polònia emès el 14 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- La Consellera Tura al Parlament parla sobre la situació al Departament d'Interior: "La situació és intolerable... quan jo era Consellera això no passava! Els Mossos no donaven mai problemes." Però una parella de Mossos l'interromp i se la vol endur a Comissaria... "Què feu? Però si sóc jo, la Montsita!"

- ZP va a veure al Rei a la Zarzuela per explicar-li la situació amb ETA i aquest el rep en bata [s'ha copiat del President Maragall?]. Total, no serveix de gaire perquè tots dos ja saben què diran. I si canvien de tema, posem per cas, l'ampliació de Marivent, passa el mateix.

- Franco: "Qué les parece mi nuevo look?" [nogensmenys que unes sabates de lluentons i plataformes] Diu que se les ha posat expressament perquè són Plataformas por Cataluña, per celebrar els resultats, ja m'enteneu. "Por fin un partido de orden, que se preocupa de la gente normal. Desde Vich y por la Reconquista. Sí, yo le conozco bien... Yo le he enseñado a Anglada todo lo que sabe."

- Mayol i Hereu negociant el cartipàs [m'encanta aquesta paraula]. La Mayol de dol s'acaba tirant pel balcó, no us dic més...

- Ja estava tardant la reacció.... per fi roda de premsa de la M. de la PPau Janer. La seva decisió és ferma, se'n va a les Canàries a veure si té més sort amb Coalición Canaria.

- Un nou vídeo dels Mossos en un interrogatori. És Saura disfressat que intenta provocar-los però no hi ha manera.... fins que aquest es treu la disfressa i llavors, ja com a Conseller, sí que l'atunyinen! I a qui demana ajuda Saura? A la seva Imma i a la Guàrdia Civil. Boníssim!

EL MILLOR

- Especial de "Factor X" per trobar la lletra de l'himne espanyol [es veu que allò de la setmana passada no va agradar]. El jurat, el trio calavera: Zaplana, Rajoy i Acebes. El càsting [càstig, segons com]:
Lluís Llach: "Quan surts a fer el viatge cap a Itaca..." o bé "Cuando sales a hacer el viaje hacia Itaca..."
Piqué: "Viva España, una nación centrada..."
La cançó de l'estiu: "Ponte el cinturón"

Els definitius, Els Pets: "Ai Ramona, Espanya m'esborrona, i veure aquests d'aquí, collons si em fa patiiiir. Ves qui diria, que avui fa bon dia, que el sol insolent, il·lumina la geeeeent"

Va, com que el disc m'ha agradat els perdono la "promo" i perquè se n'han fotut d'ells mateixos amb gràcia.

EL PITJOR

- Spiderman-Zaplana intenta desconnectar l'emissió de TV3 al seu "solar, quiero decir territorio".

SURREALISTA

- La Ruscalleda cantant "Oh mio bambino, caro" per fer que plogui i l'esferificació de llimona que ha creat l'Adrià, esdevingui granissat. Sembla que triomfa més l'"Oh sole mio" del propi Ferran: "La pluja àcida és boníssima". I diu que a més a més de granissat cau calamarsa (a la romana). No puc, no puc...

KA FORT

- Diàleg perlat: Soler al Rei: "Anem malament de temps perquè encara hem de gravar el monòleg de Maragall." El Rei: "Però que no es posa davant del micròfon i diu el primer que li passa el cap?". Soler: "No, això és el Maragall de veritat, el nostre porta guió."

ARXIU HISTÒRIC

- Maragall escrivint el seu bloc: "No hi ha volta de full, me'n vaig! Però no deixo de preguntar-me què hagués passat si m'hagués volgut tornar a presentar..." La imaginació del President vola cap el faristol on és a punt d'anunciar la seva decisió però, oh, Montilla li talla el micro, intenta despistar imitant el Julio Iglesias i fa servir el trepant eixordidor en un mix entre Pepe Gotera i Otilio i Miliki.

LA NOVETAT

- Isidre Fainé, nou President de la Caixa. Montilla i Castells el van a veure, més aviat cagats de por.... i després d'esperar-se una bona estona els concedeix 10 minuts. Caram! El tema no és si els pot rebaixar peatges, ni parlar-ne! Són més aviat les dificultats per triar els regals dels Punts Estrella...

- Condoleeza Rice s'entrevista amb ZP i de la Vega. ZP li pregunta si ha "probado nuestros caldos" i ella li diu "que sí que le va a poner a él a caldo por malo". Les respostes comencen a semblar-se sospitosament al famós discurs d'Aznar sobre "a mi nadie me tiene que decir... bla bla bla" i a ZP no se li escapa què ha passat. Aznar li ha fotut el lloc al traductor i és qui parla per boca de Rice!

LA PICADA D'ULLET

- Soler acusant els falsos Hereu i Mayol de "banalitzar la política" ;)

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS

- Aquest cap de setmana actuen al Sonar els controladors de l'aeroport del Prat, són especialistes en tenir les pistes plenes.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, tres coses. Primera, ja no sóc President del PSC. L'altre dia vaig renunciar-hi en una reunió. Molt freda la cosa, la veritat. Jo em pensava que retirarien la samarreta, amb el 92, que la penjarien del sostre i sonaria el We are the champions. Però res, una encaixada de mans, l'"Hora dels adéus" i, de regal, una tassa de cafè [de les del Forges, al menys]. Mira que cutres els sociates. I ara que ja no sóc President de res, la Diana ja no és Primera Dama de res. Ei, que per mi ella sempre serà i és la primera, més ben dit, l'única. Crec que serà un cop dur per ella, després de tants anys sent Primera Dama d'alguna cosa. Per això he pensat que tindré un detallet i li regalaré... una tassa de cafè.... he heeee, que cabroooon. Yo no soy tonto, que deia aquell. Ah, i tercera cosa. Aquests dies que tinc menys feina, miro molt la tele. Però què és la tele? Allò que fan entre un anunci del Rafa Nadal i un del Fernando Alonso. A mi m'agradaria ser com el Rafa Nadal, tot suat, i amb aquell braç. Us proposo una cosa, mireu entre el Polònia i el Via Augusta quants anuncis del Nadal i/o de l'Alonso surten, flipareu. I dit això, i a la de tres, visca Catalunya!



ZW núm. 89 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.inweday.org

Aquest dijous passat, dia 14 de juny, se celebrava la quarta edició del Dia Internacional del Blogger (International Weblogger’s Day), que va sorgir amb l’objectiu de reivindicar i celebrar la llibertat d’expressió a Internet i el potencial dels blogs en ella. Malgrat que la passada edició va comptar amb una bona participació, on van destacar de manera notable les aportacions de la bloguesfera hispana, s’ha comentat a la Xarxa que aquesta nova cita no ha tingut tanta participació. La idea és que els bloggers participen inscrivint-se a la pàgina oficial, col·locant en el seu diari algun dels botons que promocionen l’esdeveniment, i que els identifica com a participants, que escriguin un post sobre la llibertat d’expressió o qualsevol altre tema relacionat que es consideri d’interès i que el publiquin aquell dia coincidint amb la celebració.

La baixa participació en aquesta edició pot ser un símptoma més de que la bloguesfera està canviant. L’informe “Estado de la web viva” de David Sifry, fundador de Technorati, apunta que aquesta segueix creixent, però a un ritme més lent i amb menys actualitzacions en els blogs. El propi cercador Technorati, especialitzat en indexar els blogs de tot el món, sembla que perd influència ja que ha experimentat un canvi i ha passat a ser un motor de cerca per trobar informació general en diferents formats i de diferents fonts, no només procedent de blogs, adaptant-se al perfil de la majoria d’internautes. Els blogs actius actualment només representen 15,5 milions, una cinquena part del total de blogs indexats per Technorati.

Per acabar, en el ZW número 76 us parlava de les Jornadas “Ciudad Digital” que van tenir lloc el passat mes de març a Osca. Us recomano el document marc per al grup de treball sobre ciberactivisme: “Acción política en la Red” (versió pdf). I la presentació de Carlos Guadián, representant el grup de treball sobre Ciudades Digitales, que va tractar el tema de les “Xarxes Socials”. També va participar en el desenvolupament de diferents tutorials amb el Taller i recursos per a Blogs.

ZV (Zona Vídeo). Sobre les imatges que es poden extreure d’aquests blogs, apuntar-vos que l’Adolfo Estalella fa una recopilació a Flickr partint de la idea de que el poder de les imatges és el poder de la síntesi i, en aquest espai, podem visualitzar des de diferents xarxes socials fins a mapes visuals com el del Web 2.0 d’Internality i Fundación Orange.