La indecència del PP
Havia dit que aquesta setmana no faria Diari, però com tinc “mono”... i disposo d’una mica de temps, faré Diari. La setmana vinent no, ho prometo. Ja ho deixo pel setembre. Serà el d’avui, però, un Diari més breu que de costum. Començo per un nou homenatge a humoristes gràfics i ninotaires de tota mena. Sovint la claven (també quan ens la claven...). Veieu sinó l’acudit de Ferreres publicat avui a El Periódico de Catalunya que trobareu tot seguit:
I és que la indecència del PP no coneix límits. Recordeu que Rajoy va dir: “si no le ponen bombas es que ha cedido”? Van posar una bomba i seguia dient que el president Zapatero havia cedit. I ara resulta que quan es produeixen detencions de terroristes diu que és “un miracle”. Des d’un punt de vista democràtic resulta inacceptable que l’oposició utilitzi la lluita antiterrorista contra el govern. Cada cop són més els ciutadans que constaten com el PP està utilitzant tot això com a pura estratègia electoral, sense cap respecte per la veritat. I ho fan amb moltes coses. Per comprovar-ho podeu llegir l’article de Rosa Paz que porta precisament el títol de “Pura estrategia”.
Quan dic que cada cop més ciutadans prenen consciència de la posició indigna del PP ho dic a la vista de les recents enquestes sobre el debat de l’estat de la nació o de l’enquesta de l’Institut Noxa publicada avui per La Vanguardia. Segons aquesta enquesta el PSOE obtindria en unes eleccions generals el 44,1% dels vots (42,6% el 2004) i el PP el 37,9% (37,7% el 2004). Mentre Zapatero obté una valoració del 5,8; Rajoy obté el 4,7. Mentre el 48% està d’acord amb la política antiterrorista de Zapatero, amb Rajoy ho està el 35%. Veieu al respecte l’anàlisi de Julián Santamaría, responsable de l’enquesta.
El cert és que ja estem en campanya i que les campanyes són cada cop més un esforç permanent tal com explica Esteban Hernández en l’article que publica avui en la revista de La Vanguardia. És clar que si el que voleu és estar al dia de les campanyes i l’activisme a Internet haureu de visitar amb freqüència els lloc web d’Antoni Gutiérrez-Rubí i de Carlos Guadián. De la producció de Toni Gutiérrez no tenen preu (però sí molt valor) els seus powerpoints disponibles a SlideShare.
En referència a la política catalana podeu llegir l’esborrany que vaig preparar-me per formular la pregunta al President de la Generalitat en el decurs de la sessió de control de la setmana passada al Parlament. Veureu que faig un balanç positiu del procés de desplegament estatutari. El proper dia 17 es reuneix la Comissió Bilateral i es constataran nous avenços. Després de l’estiu es formularà una proposta d’acord sobre la gestió dels aeroports (no us podeu perdre un interessant article de Manuel Castells sobre aquesta qüestió), abans d’acabar l’any el tren d’Alta Velocitat arribarà a Barcelona i el mes de gener es traspassarà la gestió del servei de rodalies. Déu n’hi do!
Per cert, tots estem preocupats per l’endarreriment de l’arribada del TGV a la frontera francesa però n’hi ha que s’encaparren a exigir un canvi de traçat del pas del TGV per la ciutat de Barcelona. Sembla mentida que ho facin CiU i PP que són els partits que van decidir precisament el traçat que ja té llum verda i del qual aquest darrer divendres se n’ha aprovat definitivament el pressupost per part del Consell de Ministres. Llegiu al respecte els editorials de La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. La cosa està clara: no hi ha motiu per canviar el traçat ja que es donen totes les garanties que l’obra no perjudicarà la Sagrada Família ni les cases dels llocs per on passa el túnel (és que tan poca gent ha anat a Paris i haurà comprovat com tota la ciutat està perforada pel metro –també sota Notre Dame-?).
Segueix el debat obert sobre el futur del catalanisme. Podeu llegir al respecte una nova aportació de Miquel Caminal i també un article meu publicat a l’ABC. Josep Joan Moreso publica a El País un article en el que defensa “la integridad de la Constitución” com a modus vivendi en el que s’integra també el nou Estatut català.
Es va conèixer recentment l’escrit de l’Advocacia de l’Estat adreçat al Tribunal Constitucional en el que es posava de relleu la contradicció en que ha incorregut el Partido Popular quan ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat contra preceptes continguts en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya idèntics a preceptes continguts en altres Estatuts aprovats posteriorment als que ha donat suport i contra els que no ha interposat un recurs. Com diu la màxima jurídica “ningú no pot anar contra els seus propis actes” i, per tant, correspondria ara que el PP eliminés del seu recurs els preceptes als quals ha donat després suport. En tot cas sembla legítim demanar-li al PP un aclariment al respecte. Ho ha fet entre d’altres el diari El País en un editorial que us convido a llegir. Personalment considero que aquest no és sinó un altre episodi de sectarisme partidista i anticatalanisme primari que defineix l’actual direcció del PP instal·lada en una permanent indecència política.
Com indecent és també l’oposició del fonamentalisme polític i religiós –que de vegades es confonen- a la nova assignatura d’Educació per la Ciutadania. Podeu llegir al respecte l’article de Javier Pradera publicat avui a El País i l’emotiu article de Joana Bonet dedicat als adolescents marginats a causa de la seva orientació sexual i a les seves famílies. Aprofito per felicitar a l’Associació de Mares i Pares de Gails i Lesbianes citada també en aquest article.
Sobre el debat en el si del socialisme francès podeu llegir els articles de Michel Noblecourt publicat a Le Monde i de Laurent Fabius publicat a Le Nouvel Observateur.
Us recomano també que aneu visitant el lloc web de la Convenció pel Futur i el seu blog. La Convenció va arrencar amb força divendres i estic segur que dels seus debats n’extreurem tots plegats interessants conclusions.
Segueix deteriorant-se la situació a la Franja de Gaza i ens ho recorda Soledad Gallego-Díaz en el seu article publicat avui a El País, tot exigint a la Unió Europea que no se’n desentengui.
Acabo. La matinada de diumenge a dilluns va morir Josep Contreras, Primer secretari del PSC de Salou i Regidor de l’Ajuntament d’aquella ciutat. Va ser l’ànima de l’Agrupació de Salou i recentment, amb l’elecció com a Alcalde del company Antoni Banyeres, havia celebrat l’èxit pel que tant havia treballat. El trobarem a faltar però mai no l’oblidarem.
“Perles” del programa Polònia emès el 12 de juliol, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El President Montilla al Parlament glossant la figura de Pasqual Maragall... "i mira...". Gratuïtament? Nooooo, és que en vol fer una subhasta. El preu de sortida és de 500 €, però sembla que no hi ha demanda pel producte...
- El President Montilla [es veu que avui el tenim trapella] ha congelat els seus Consellers a base d'aire condicionat a zero graus. Ell, equipat per esquiar, entra a la sala de reunions i els diu "notu certa frialdad a l'ambient... voleu que us expliqui un acudit per trencar el gel?" Amb aquesta mesura preventiva resulta mooolt més fàcil que t'aprovin decisions polèmiques.
- Franco entusiasmat amb Polònia [el país] pel seu govern ultracatòlic, que persegueix comunistes i homosexuals... llàstima que es barallin amb els alemanys, encara que Alemanya ja no sigui el que era, això de que el governi una dona... Ara, el que més li agrada és que siguin dos germans, ai, si ell hagués tingut un germà bessó...
- El Rei ha contractat un equatorià, en Walter Alfonso, perquè el substitueixi durant les vacances, per escàndol dels prínceps que, naturalment, preferirien que el rei abdiqués.
- ZP li diu a Montilla que si el Constitucional tomba el sistema de finançament del nou Estatut, ho té magre, així que a Castells no li ha quedat altre remei que buscar un pla B brillant: convertir el 012 en una línia calenta. Veiem la primera treballadora, la Consellera Tura, atenent una trucada "oh sí, vull ser la teva Consellera, engarjola'm, oh sí". Carod i Nadal també atenen trucades, cadascú amb el seu estil, i fins al President no se li cauen els anells per atendre el telèfon: "vols que et faci unes cabòries?". La perla final la posa Duran, a l'altre banda del fil telefònic "diga'm ministre".
- Carod està acabant d'escriure un discurs: "I vet aquí un gat, vet aquí un gos, ves a la merda Joan Puigcercós"
EL MILLOR
- Papatanisme generalitzat: Hereu, Carod, Puigcercós, Mas, Maragall, tooooots tenen algun record personal amb Woody Allen. Qui s'emporta el triomf és el President Maragall, of course, que té enregistrada una prova per a la seva pel·lícula "Desmuntant la Sagrada Família". Els títols de crèdit són immediatament reconeixibles, i al llista de patrocinadors, eterna. Les diferents escenes són taaaaan Woody Allen!. Veiem Hereu al divan, desdibuixat, Maragall semi transparent i el psiquiatre és Montilla! També Carod, Mas, Puigcercós i Duran compartint copes i fiblades... la prova de tots plegats fracassa estrepitosament per l'inesgotable ego dels personatges.... Woody Allen desmunta el gag, talleu, no és bona!
EL PITJOR
- Que els Mossos em fregeixin una gateta amb una espècie de bazooka i apallissin una iaia, on s'és vist!
KA FORT
- Mateu Prados informa que la Generalitat comença una campanya contra l'abandonament a les benzineres. Aquest any, a més de gossos i avis també s'ha trobat abandonat a... Duran i Lleida. "Sembla que als matrimonis no hi ha prou UNIÓ i els matrimonis no DURAN"
LA NOVETAT
- El debut de la Ministra Chacón "que guai, traballaré amb el Jóse". Jo ja m'he encarregat a la papereria una carpeta com la seva, plena de fotos del Jóse, com si fossin adhesius del Superpop [encara surt, el Superpop?]
SURREALISTA
- "Si als EUA tenen Al Gore, a Hispània tenim El Clos", protagonista del documental "Una veritat poc còmoda". Per exemple, si a Barcelona pugés el nivell del mar s'emportaria l'edifici del Fòrum! Passarà a la història del surrealisme el Coitòmetre, l'últim invent sortit de la factoria Clos per mesurar l'energia que es perd en cada.... bé, s'ho imagineu, oi?
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, aquest monòleg d'avui serà diferent i no farà riure. I algú dirà, diferent de què? si els altres tampoc feien riure. He, heee, que cabroon. És un moment trist perquè és el darrer programa de Polònia. Tot té un final. Però s'acaba la temporada, eh, que al setembre torna. No ha estat una temporada fàcil. Ara fa un any la gent deia, com s'ho faran al Polònia sense el Maragall, que donava tant de joc? Doncs mira, el Montilla també ha donat molt de joc. I ara que pringui ell. He, heee, que cabrón. Hi ha hagut moltes novetats aquest any: el Mateu Prados, el Portabella, l'Hereu, la Rahola, el Cuní (prou, prou, prou, el cabrón del Novell el clava). Es veu que el nano aquest, el Novell, anava per periodista seriós fins que un dia se li'n va anar l'olla i buenu, malament no ho fa. [Soler l'interromp per anunciar el programa de la setmana que ve i plegats entonen un sentit] Visca Catalunya!
ostres i un...
AVANÇAMENT DE TEMPORADA
- ZP menjant-se 50 ous durs tal i com va prometre si no feia el traspàs de Rodalies
- Arribada de l'AVE a Barcelona, aguantarà la Sagrada Família?
- El President Montilla, l'últim fitxatge del Barça, amb el núm. 9 i el nom artístic de Cabòries
- M. de la PP Janer disposada a enfonsar el Madrid
- El divorci dels prínceps i el repartiment de béns i comunitats autònomes
- El retorn de Lluís Llach.... com a acompanyant de les Spice girls i un nou nom, l'Spice cumba: "Diga'm el que vols, diga'm diga'm el que vols" [sortirà en Politono? vaaaaa]
i un... AVANÇAMENT DE LA SETMANA QUE VE
MARAGALL vs. MARAGALL (Queco vs. Pasqual)
ZW núm. 93 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
www.liveearth.org
“Nuestra labor apenas comienza”. Així comença el mail que Al Gore ha enviat als activistes i simpatitzants de la campanya Live Earth que ha mobilitzat, també a Espanya, a milions de persones en 178 països que es van comprometre per Internet i SMS. Live Earth ha estat alguna cosa més que els concerts en 8 països. Més de 10.000 activitats s’han realitzat el 07/07/07 durant 24 hores per a lluitar contra el canvi climàtic i van reclamar als líders mundials que assumeixen també la seva responsabilitat.
”Hem de coordinar les nostres accions i actuar junts: La Terra està en perill. Si no frenem l’escalfament global ara mateix, la terra no serà habitable en el futur. Hi ha tants gasos contaminants a l’atmosfera que hem alterat la forma en que el sol escalfa la terra. Si no canviem dràsticament el nostre comportament, la temperatura del planeta augmentarà i el clima del que depèn la nostra civilització canviarà per sempre”.
SOS és la campanya permanent de missatges y el més gran moviment al darrera de Live Earth. La missió de la campanya SOS és dotar a les persones d’eines per a modificar els seus hàbits de consum i motivar a les corporacions i als líders polítics a implementar mesures decisives per a combatre el canvi climàtic. La campanya SOS inclou una potent plataforma multimèdia, formada por curtmetratges, anuncis de radio i televisió, una experiència de web interactiva, llibres y els concerts de Live Earth, per aportar al públic internacional les eines per a resoldre la crisis climàtica.
Al Gore, Premi de Cooperació Internacional Príncipe de Asturias de 2007, porta any liderant una gran mobilització política i cívica a nivell global en contra del canvio climàtic. La seva pel·lícula “Una verdad incómoda”, ha estat guardonada amb l’Oscar 2007 al millor documental i des de la seva pàgina web ClimateCrisis.org ens ofereix recursos i informacions per organitzar la resposta cívica en favor del planeta.
I és que la indecència del PP no coneix límits. Recordeu que Rajoy va dir: “si no le ponen bombas es que ha cedido”? Van posar una bomba i seguia dient que el president Zapatero havia cedit. I ara resulta que quan es produeixen detencions de terroristes diu que és “un miracle”. Des d’un punt de vista democràtic resulta inacceptable que l’oposició utilitzi la lluita antiterrorista contra el govern. Cada cop són més els ciutadans que constaten com el PP està utilitzant tot això com a pura estratègia electoral, sense cap respecte per la veritat. I ho fan amb moltes coses. Per comprovar-ho podeu llegir l’article de Rosa Paz que porta precisament el títol de “Pura estrategia”.
Quan dic que cada cop més ciutadans prenen consciència de la posició indigna del PP ho dic a la vista de les recents enquestes sobre el debat de l’estat de la nació o de l’enquesta de l’Institut Noxa publicada avui per La Vanguardia. Segons aquesta enquesta el PSOE obtindria en unes eleccions generals el 44,1% dels vots (42,6% el 2004) i el PP el 37,9% (37,7% el 2004). Mentre Zapatero obté una valoració del 5,8; Rajoy obté el 4,7. Mentre el 48% està d’acord amb la política antiterrorista de Zapatero, amb Rajoy ho està el 35%. Veieu al respecte l’anàlisi de Julián Santamaría, responsable de l’enquesta.
El cert és que ja estem en campanya i que les campanyes són cada cop més un esforç permanent tal com explica Esteban Hernández en l’article que publica avui en la revista de La Vanguardia. És clar que si el que voleu és estar al dia de les campanyes i l’activisme a Internet haureu de visitar amb freqüència els lloc web d’Antoni Gutiérrez-Rubí i de Carlos Guadián. De la producció de Toni Gutiérrez no tenen preu (però sí molt valor) els seus powerpoints disponibles a SlideShare.
En referència a la política catalana podeu llegir l’esborrany que vaig preparar-me per formular la pregunta al President de la Generalitat en el decurs de la sessió de control de la setmana passada al Parlament. Veureu que faig un balanç positiu del procés de desplegament estatutari. El proper dia 17 es reuneix la Comissió Bilateral i es constataran nous avenços. Després de l’estiu es formularà una proposta d’acord sobre la gestió dels aeroports (no us podeu perdre un interessant article de Manuel Castells sobre aquesta qüestió), abans d’acabar l’any el tren d’Alta Velocitat arribarà a Barcelona i el mes de gener es traspassarà la gestió del servei de rodalies. Déu n’hi do!
Per cert, tots estem preocupats per l’endarreriment de l’arribada del TGV a la frontera francesa però n’hi ha que s’encaparren a exigir un canvi de traçat del pas del TGV per la ciutat de Barcelona. Sembla mentida que ho facin CiU i PP que són els partits que van decidir precisament el traçat que ja té llum verda i del qual aquest darrer divendres se n’ha aprovat definitivament el pressupost per part del Consell de Ministres. Llegiu al respecte els editorials de La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. La cosa està clara: no hi ha motiu per canviar el traçat ja que es donen totes les garanties que l’obra no perjudicarà la Sagrada Família ni les cases dels llocs per on passa el túnel (és que tan poca gent ha anat a Paris i haurà comprovat com tota la ciutat està perforada pel metro –també sota Notre Dame-?).
Segueix el debat obert sobre el futur del catalanisme. Podeu llegir al respecte una nova aportació de Miquel Caminal i també un article meu publicat a l’ABC. Josep Joan Moreso publica a El País un article en el que defensa “la integridad de la Constitución” com a modus vivendi en el que s’integra també el nou Estatut català.
Es va conèixer recentment l’escrit de l’Advocacia de l’Estat adreçat al Tribunal Constitucional en el que es posava de relleu la contradicció en que ha incorregut el Partido Popular quan ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat contra preceptes continguts en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya idèntics a preceptes continguts en altres Estatuts aprovats posteriorment als que ha donat suport i contra els que no ha interposat un recurs. Com diu la màxima jurídica “ningú no pot anar contra els seus propis actes” i, per tant, correspondria ara que el PP eliminés del seu recurs els preceptes als quals ha donat després suport. En tot cas sembla legítim demanar-li al PP un aclariment al respecte. Ho ha fet entre d’altres el diari El País en un editorial que us convido a llegir. Personalment considero que aquest no és sinó un altre episodi de sectarisme partidista i anticatalanisme primari que defineix l’actual direcció del PP instal·lada en una permanent indecència política.
Com indecent és també l’oposició del fonamentalisme polític i religiós –que de vegades es confonen- a la nova assignatura d’Educació per la Ciutadania. Podeu llegir al respecte l’article de Javier Pradera publicat avui a El País i l’emotiu article de Joana Bonet dedicat als adolescents marginats a causa de la seva orientació sexual i a les seves famílies. Aprofito per felicitar a l’Associació de Mares i Pares de Gails i Lesbianes citada també en aquest article.
Sobre el debat en el si del socialisme francès podeu llegir els articles de Michel Noblecourt publicat a Le Monde i de Laurent Fabius publicat a Le Nouvel Observateur.
Us recomano també que aneu visitant el lloc web de la Convenció pel Futur i el seu blog. La Convenció va arrencar amb força divendres i estic segur que dels seus debats n’extreurem tots plegats interessants conclusions.
Segueix deteriorant-se la situació a la Franja de Gaza i ens ho recorda Soledad Gallego-Díaz en el seu article publicat avui a El País, tot exigint a la Unió Europea que no se’n desentengui.
Acabo. La matinada de diumenge a dilluns va morir Josep Contreras, Primer secretari del PSC de Salou i Regidor de l’Ajuntament d’aquella ciutat. Va ser l’ànima de l’Agrupació de Salou i recentment, amb l’elecció com a Alcalde del company Antoni Banyeres, havia celebrat l’èxit pel que tant havia treballat. El trobarem a faltar però mai no l’oblidarem.
“Perles” del programa Polònia emès el 12 de juliol, resum crític realitzat per Núria Iceta
LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El President Montilla al Parlament glossant la figura de Pasqual Maragall... "i mira...". Gratuïtament? Nooooo, és que en vol fer una subhasta. El preu de sortida és de 500 €, però sembla que no hi ha demanda pel producte...
- El President Montilla [es veu que avui el tenim trapella] ha congelat els seus Consellers a base d'aire condicionat a zero graus. Ell, equipat per esquiar, entra a la sala de reunions i els diu "notu certa frialdad a l'ambient... voleu que us expliqui un acudit per trencar el gel?" Amb aquesta mesura preventiva resulta mooolt més fàcil que t'aprovin decisions polèmiques.
- Franco entusiasmat amb Polònia [el país] pel seu govern ultracatòlic, que persegueix comunistes i homosexuals... llàstima que es barallin amb els alemanys, encara que Alemanya ja no sigui el que era, això de que el governi una dona... Ara, el que més li agrada és que siguin dos germans, ai, si ell hagués tingut un germà bessó...
- El Rei ha contractat un equatorià, en Walter Alfonso, perquè el substitueixi durant les vacances, per escàndol dels prínceps que, naturalment, preferirien que el rei abdiqués.
- ZP li diu a Montilla que si el Constitucional tomba el sistema de finançament del nou Estatut, ho té magre, així que a Castells no li ha quedat altre remei que buscar un pla B brillant: convertir el 012 en una línia calenta. Veiem la primera treballadora, la Consellera Tura, atenent una trucada "oh sí, vull ser la teva Consellera, engarjola'm, oh sí". Carod i Nadal també atenen trucades, cadascú amb el seu estil, i fins al President no se li cauen els anells per atendre el telèfon: "vols que et faci unes cabòries?". La perla final la posa Duran, a l'altre banda del fil telefònic "diga'm ministre".
- Carod està acabant d'escriure un discurs: "I vet aquí un gat, vet aquí un gos, ves a la merda Joan Puigcercós"
EL MILLOR
- Papatanisme generalitzat: Hereu, Carod, Puigcercós, Mas, Maragall, tooooots tenen algun record personal amb Woody Allen. Qui s'emporta el triomf és el President Maragall, of course, que té enregistrada una prova per a la seva pel·lícula "Desmuntant la Sagrada Família". Els títols de crèdit són immediatament reconeixibles, i al llista de patrocinadors, eterna. Les diferents escenes són taaaaan Woody Allen!. Veiem Hereu al divan, desdibuixat, Maragall semi transparent i el psiquiatre és Montilla! També Carod, Mas, Puigcercós i Duran compartint copes i fiblades... la prova de tots plegats fracassa estrepitosament per l'inesgotable ego dels personatges.... Woody Allen desmunta el gag, talleu, no és bona!
EL PITJOR
- Que els Mossos em fregeixin una gateta amb una espècie de bazooka i apallissin una iaia, on s'és vist!
KA FORT
- Mateu Prados informa que la Generalitat comença una campanya contra l'abandonament a les benzineres. Aquest any, a més de gossos i avis també s'ha trobat abandonat a... Duran i Lleida. "Sembla que als matrimonis no hi ha prou UNIÓ i els matrimonis no DURAN"
LA NOVETAT
- El debut de la Ministra Chacón "que guai, traballaré amb el Jóse". Jo ja m'he encarregat a la papereria una carpeta com la seva, plena de fotos del Jóse, com si fossin adhesius del Superpop [encara surt, el Superpop?]
SURREALISTA
- "Si als EUA tenen Al Gore, a Hispània tenim El Clos", protagonista del documental "Una veritat poc còmoda". Per exemple, si a Barcelona pugés el nivell del mar s'emportaria l'edifici del Fòrum! Passarà a la història del surrealisme el Coitòmetre, l'últim invent sortit de la factoria Clos per mesurar l'energia que es perd en cada.... bé, s'ho imagineu, oi?
EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
- Catalans, aquest monòleg d'avui serà diferent i no farà riure. I algú dirà, diferent de què? si els altres tampoc feien riure. He, heee, que cabroon. És un moment trist perquè és el darrer programa de Polònia. Tot té un final. Però s'acaba la temporada, eh, que al setembre torna. No ha estat una temporada fàcil. Ara fa un any la gent deia, com s'ho faran al Polònia sense el Maragall, que donava tant de joc? Doncs mira, el Montilla també ha donat molt de joc. I ara que pringui ell. He, heee, que cabrón. Hi ha hagut moltes novetats aquest any: el Mateu Prados, el Portabella, l'Hereu, la Rahola, el Cuní (prou, prou, prou, el cabrón del Novell el clava). Es veu que el nano aquest, el Novell, anava per periodista seriós fins que un dia se li'n va anar l'olla i buenu, malament no ho fa. [Soler l'interromp per anunciar el programa de la setmana que ve i plegats entonen un sentit] Visca Catalunya!
ostres i un...
AVANÇAMENT DE TEMPORADA
- ZP menjant-se 50 ous durs tal i com va prometre si no feia el traspàs de Rodalies
- Arribada de l'AVE a Barcelona, aguantarà la Sagrada Família?
- El President Montilla, l'últim fitxatge del Barça, amb el núm. 9 i el nom artístic de Cabòries
- M. de la PP Janer disposada a enfonsar el Madrid
- El divorci dels prínceps i el repartiment de béns i comunitats autònomes
- El retorn de Lluís Llach.... com a acompanyant de les Spice girls i un nou nom, l'Spice cumba: "Diga'm el que vols, diga'm diga'm el que vols" [sortirà en Politono? vaaaaa]
i un... AVANÇAMENT DE LA SETMANA QUE VE
MARAGALL vs. MARAGALL (Queco vs. Pasqual)
ZW núm. 93 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
www.liveearth.org
“Nuestra labor apenas comienza”. Així comença el mail que Al Gore ha enviat als activistes i simpatitzants de la campanya Live Earth que ha mobilitzat, també a Espanya, a milions de persones en 178 països que es van comprometre per Internet i SMS. Live Earth ha estat alguna cosa més que els concerts en 8 països. Més de 10.000 activitats s’han realitzat el 07/07/07 durant 24 hores per a lluitar contra el canvi climàtic i van reclamar als líders mundials que assumeixen també la seva responsabilitat.
”Hem de coordinar les nostres accions i actuar junts: La Terra està en perill. Si no frenem l’escalfament global ara mateix, la terra no serà habitable en el futur. Hi ha tants gasos contaminants a l’atmosfera que hem alterat la forma en que el sol escalfa la terra. Si no canviem dràsticament el nostre comportament, la temperatura del planeta augmentarà i el clima del que depèn la nostra civilització canviarà per sempre”.
SOS és la campanya permanent de missatges y el més gran moviment al darrera de Live Earth. La missió de la campanya SOS és dotar a les persones d’eines per a modificar els seus hàbits de consum i motivar a les corporacions i als líders polítics a implementar mesures decisives per a combatre el canvi climàtic. La campanya SOS inclou una potent plataforma multimèdia, formada por curtmetratges, anuncis de radio i televisió, una experiència de web interactiva, llibres y els concerts de Live Earth, per aportar al públic internacional les eines per a resoldre la crisis climàtica.
Al Gore, Premi de Cooperació Internacional Príncipe de Asturias de 2007, porta any liderant una gran mobilització política i cívica a nivell global en contra del canvio climàtic. La seva pel·lícula “Una verdad incómoda”, ha estat guardonada amb l’Oscar 2007 al millor documental i des de la seva pàgina web ClimateCrisis.org ens ofereix recursos i informacions per organitzar la resposta cívica en favor del planeta.
enviat per Miquel enllaç permanent 6:09 PM
Notes recents
<< Inici