Aznar segueix a Iraq
El debat més rellevant de la setmana ha estat sens dubte el plantejat per sengles intervencions del President Montilla a Madrid. En efecte, la conferència del President de la Generalitat en el Forum Nueva Economía i les paraules del President Montilla en l'acte de lliurament del Premi Blanquerna a Javier Pérez Royo, han estat notícia i van aixecar força polseguera. En l'esmenat forum econòmic el president va alertar contra una eventual desafecció irreversible de Catalunya amb respecte del conjunt d'Espanya i en el lliurament del premi Blanquera va alertar contra el que el propi guardonat ha qualificat de “cop d'Estat judicial”, referint-se a les maniobres del PP per condicionar i bloquejar el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial.
El President Montilla no és persona de les que perden força per la boca ni tampoc d'aquelles que fan de la política un exercici d'escenificació teatral. Quan Montilla parla, se l'escolta i molts prenen nota. Com ha de ser. No cal dir que comparteixo totalment les paraules del president. Si l'Estatut no arribés a desplegar-se progressivament a un ritme raonable, si no es produís el rescabalament del retard en inversió pública de l'Estat en infraestructures a Catalunya o si no es resolguessin satisfactòriament i a bon ritme els problemes ocasionats per les obres del Tren d'Alta Velocitat, la desafecció política d'una majoria de catalans amb respecte d'Espanya podria tenir efectes irreversibles. Com va dir el propi President, fer aquest advertiment és una obligació per pura lleialtat institucional.
Hi ha hagut qui ha volgut veure en les paraules del President Montilla un retret o amenaça al Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. És una interpretació equivocada. Si algú està fent el màxim esforç per evitar que es produeixi aquesta desafecció és Zapatero. Hi hauria hagut Estatut sense Zapatero? No. Hi hauria hagut acord sobre les inversions públiques de l'Estat a Catalunya (34.000 M €) pels propers set anys sense Zapatero? No. S'hauria produït l'inici del procés de retorn dels papers de Salamanca sense Zapatero? No. Hi hauria hagut acord per permetre la presència de les Comunitats Autònomes als organismes de la Unió Europea sense Zapatero? No. Hi hauria hagut un reconeixement institucional de la llengua catalana per part de la Unió Europea sense Zapatero? No. Hi hauria hagut llum verda del govern espanyol al reconeixement del domini d'internet puntCat sense Zapatero? No.
Les paraules del president Montilla són advertiment seriós i van adreçades al conjunt de l'opinió pública espanyola, contenen un reconeixement explícit a la tasca desenvolupada per Zapatero, i alerten dels perills de desafecció que es poden crear si el procés obert no es desenvolupa satisfactòriament, si no es resolen els problemes pendents, si el tracte singular a Catalunya es pretén presentar com a privilegi, si no es reconeix que els avenços impulsats des de Catalunya acaben sent sempre molt beneficiosos pel conjunt dels pobles d'Espanya, si persisteix la furibunda campanya anticatalana desfermada pel PP i pels seus corifeus mediàtics, o si la conspiració ultra contra l'Estatut s'imposa i aconsegueix manipular el Tribunal Constitucional per desnaturalitzar l'increment d'autogovern pactat entre les institucions catalanes i espanyoles i referendat lliurement i majoritària pel poble de Catalunya.
Sobre les declaracions del president Montilla i la polèmica que han desfermat us convido a llegir els editorials d'El Periódico i La Vanguardia, i els articles de Joan Tapia, Enric Juliana, Antoni Papell i Enric Hernández.
Em va sorprendre l'equivocada reacció d'Artur Mas a l'advertiment del President. En comptes de fer costat al President en la defensa dels interessos de Catalunya, el cap de l'oposició va intentar menystenir la declaració presidencial. Afortunadament, no va ser capaç de desviar l'atenció sobre el que és fonamental, però va perdre novament l'ocasió de demostrar que és capaç de posar per davant de l'interès partidista la defensa dels interessos nacionals de Catalunya. Contrasta la seva posició amb la d'altres dirigents del seu partit (algun d'ells -Antoni Vives- inclús va intentar utilitzar les paraules del President Montilla com a argument d'autoritat per criticar Josep Antoni Duran Lleida).
La posició de Mas no és sinó una nova manifestació de la profunda desorientació que està patint en aquests moments CiU. Desorientació que es va posar novament de manifest amb les intervencions de Duran Lleida abans i després de la seva presentació com a candidat, amb un discurs que sona bé però que no té res a veure amb la posició política dels dirigents de CDC (Artur Mas, Felip Puig, Oriol Pujol, Francesc Homs, Josep Rull, Antoni Vives) que estan en un concurs permanent per veure qui és més sobiranista o independentista i per aclarir qui s'entendria millor amb ERC. En aquest context no és estrany que Duran hagi d'utilitzar com a referència de centralitat el propi PSC, amb qui diu que lamenta no haver-se entès més en el passat (oblidant que des de CiU s'ha practicat de forma permanent un intent de desqualificar el PSC per una pretesa manca de catalanisme i que quan han intentat fer aproximacions al PSC han anat a buscar-lo al carrer Ferraz de Madrid en comptes de fer-ho al carrer Nicaragua de Barcelona).
El que és rellevant, però, és que el discurs de Duran no és el projecte que defensen els dirigents de CDC, que són els que manen i els que després de les eleccions generals decidiran el rumb de CiU. Duran els serveix temporalment per intentar evitar una fuita de vots moderats, però després de les eleccions generals prescindiran absolutament d'ell i d'Unió per desplegar l'estratègia sobiranista ja decidida pel pinyol que envolta Artur Mas. En aquestes condicions es molt difícil que antics electors de CiU que ho eren perquè la coalició era sinònim de moderació i centralitat tornin a confiar en la federació nacionalista fent cas d'uns discursos de Duran que no tenen res a veure amb la política que CiU desenvoluparà a l'hora de la veritat.
En contrast amb el desori convergent, avui es publiquen tres entrevistes de tres rellevants dirigents socialistes a tres diaris diferents. Llegiu-les i comprovareu fins a quin punt és sòlid i coherent el projecte del PSC. Carme Chacón a El Periódico, Jordi Hereu a La Vanguardia i Celestino Corbacho a El País.
L'altra gran centre d'atenció de la setmana ha estat la contradictòria reacció del PP a la sentència del judici sobre els atemptats de l'11-M. Acatant formalment la sentència, mentre segueix abonant estrafolàries teories que sols busquen exculpar la mentida en la que el PP es va instal·lar des de l'11-M del 2004 fins avui. En aquest sentit ha estat ben significativa la reacció de José Maria Aznar que es ratifica en tot el que ha dit al llarg de més de tres anys i segueix cercant altres responsabilitats pels atemptats que convinguin a la seva falsa versió de la història. Sembla encara convençut de la tesi abonada pel seu assessor Pedro Arriola que, segons el llibre sobre l'atemptat escrit pel periodista d'El Mundo, Casimiro García Abadillo (poc sospitós de treballar pel PSOE), poques hores després de l'atemptat va dir: "Si ha sido ETA, barremos; si han sido los islamistas, gana el PSOE".
Podeu llegir al respecte les opinions d'Ernesto Ekáizer, Manuel Rico, Patxo Unzueta i Josep Ramoneda. No us podeu perdre el vídeo del PSOE en el que queden al descobert les mentides del PP a través dels fets provats continguts en la sentència del judici. Podeu llegir aquí la crònica d'Anabel Díaz sobre el contingut d'aquest vídeo.
Sobre l'endimoniada situació que viu el Tribunal Constitucional podeu llegir els articles de Soledad Gallego-Díaz i Javier Pérez Royo. De les maniobres del PP en el món judicial i en el propi Tribunal Constitucional, Basilio Baltasar n'extreu una conclusió rotunda i inquietant: “La ruptura subversiva de la derecha”.
Com a contrapunt hauríeu de llegir la llarga entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero publicada en dues entregues pel diari Público i l'entrevista a Alfredo Pérez Rubalcaba publicada avui a El País.
Sobre l'incident entre Hugo Chávez i el Rei a la Cimera Iberoamericana celebrada aquest cap de setmana, us recomano que llegiu el comentari del director de Publico, Ignacio Escolar.
Acabo recomanant la lectura de l'article de Joseph S. Nye publicada a El País en la que certifica la fallida de l'unilateralisme practicat pels Estats Units i abona la creació de mecanismes multinacionals per abordar els problemes més importants del planeta.
“Perles” del programa Polònia emès el 8 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí i celebrar que ja en portem 50!)
LES PERLES (per ordre d’aparició)
- L’assessor assessora Duran i Mas sobre les causes del desgavell. De tota l’explicació tècnica (tipus “cua de maniobres” ja m’enteneu) el que no entenen són conceptes com “servei de rodalies” o “Baix Llobregat” i mostren un desconeixement total sobre aquella cosa anomenada “metro”.
- Montilla a Nadal: “ja has parlat amb Zapatero com et vaig demanar? ja has aconseguit que Maleni dimiteixi?” Montilla hi veu cabòries ocultes... i és que Carod, Tura i Nadal li han col·locat una càmara oculta. Montilla descobreix el pastís, vull dir, El show de Truman [Montilla], i el seu director ZP: “Tu vida transcurre en un inmenso plató, y no veas el éxito que tenemos, hasta ganamos a Gran Hermano.” Montilla: “pero y el tripartito? Y el Carmel?” ZP: “Ah sí, eso nos costó una pasta en efectos especiales...” I és segons Soler “quan la realitat no és prou divertida l’exagerem una mica, però normalment no cal.”
- Reunió a cal PP. Rajoy parla clar: “Hay que pasar página y mirar para adelante.” (es veu que s’ha d’aprofitar que els psicòlegs encara no deixen sortir a Acebes). Zaplana: “Eso lo sabe José Mari?” Rajoy: “No, y como se lo digas te vas a enterar”.
- Maleni a l’Hospitalet inaugurant... “el socavón número 18 que, por votación popular, llevará mi nombre (en el cartel lo pone en catalán para respetar el estatut).”
- Cuní i Rahola entrevisten la ministra Àlvarez, que “fa anys que ens està foment.”
EL MILLOR
- “El estado contra Juan José Ibarretxe alias... vaya no tiene alias?” Ibarretxe: “Porque no soy terrorista!”. Després d’un brevíssim interrogatori del fiscal, que només deixa contestar amb un sí o no, encara que la pregunta no ho faci possible, el jutge crida a deliberar al jurat. Jurat, el portaveu del qual és Rajoy: “Señoría, mis primos y yo venimos deliberados de casa”. Culpable, y al trullo. El gag acaba amb tots fent l’onada, és clar.
LA CANÇÓ [by Maleni Jurado]
Como una obra
así es toda mi vida
Como una obra
que nunca se termina
Que un día de estos
me caerá un tren encima
Como una obraaaa
Aguantaré, que dimita su padre
Me muevo bien en medio del desmadre
como me mola
armar follón, con una obraaaa
[Mas] Però es pot saber quan arribarà l’AVE?
eso mi amor ni dios mismo lo sabe
y que me importa?
mi vida es hoy como una obraaaa
EL PITJOR
- Santi Santamaria i Ferran Adrià de joves treballant en un burguer: “Yo només tenia lus vint anys i només Déu sap el gran tostón que em va fotre”. [la Rusqui, de clienta]
EL CAMEO
- El vídeo del Ministre Joan Clos de visita a General Motors. Insuperable. No el poso a la categoria d’El millor perquè malgrat que ho sembli, no és obra del Polònia...
SURREALISTA
- El Rei li ha comprat a Mohammed una “colònia”: “Tu tranquilo, que yo ya tengo dos”.
KA FORT
- Possibles candidats a gestionar l’aeroport del Prat: Port Aventura, L’Arca de Zoè, Samsonite...
ARXIU HISTÒRIC
POLONEWS
- Efectes a Catalunya de la vaga de guionistes de Hollywood : “sort que el Ministre Clos sempre apareix quan se’l necessita”
LA PICADA D’ULLET
- Arxius secrets vaticans. En un sobre es descobreix un quart secret de Fàtima: que l’AVE ensorrarà la Sagrada Família.
EL DIÀLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Catalans, no sé si heu vist el vídeo que ha fet el tete, vull dir el Conseller Maragall. Aquell de les 3 bessones que diu que Catalunya és el Barça i en Ronaldinho. Es veu que els de l’Espanyol estan que trinen. Total, per què? El vídeo diu la veritat. Catalunya és com el Ronaldinho, no? Vull dir, que no estem en el nostre millor moment, per dir-ho d’una forma suau. Abans erem millors, més ràpids i més imaginatius. Ara volem fer filigranes i no ens surten. I encara notem els efectes de la ressaca política. La gent està desanimada, i el Govern, i no ho dic pel Montilla, que sempre fa la mateixa cara. He heeee que cabrón. Recordo un dia que, sense voler, li vaig fotre la porta als nassos, i el tio es va quedar impassible, callat però, això sí, amb el nas com una patata. He heee. Total, que vivim un temps de desànim que s’ha de superar. Solucions: jo quan em desanimo, per exemple, menjo pistatxos. Ja ho sé, això no arregla el pollo de l’AVE, però a veure, algú té alguna idea millor? Va, a la de tres... visca.
ZW núm. 103 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://zonaong.canalsolidari.org/
Cada vegada, trobem més recursos a Internet, per facilitar la cooperació entre organitzacions que es dediquen al desenvolupament d’accions de sensibilització, actuació en el territori, investigació i/o formació…en diferents àmbits i que van incorporant progressivament les noves tecnologies. En el seu dia, destacàvem les Aplicacions d’Acció d’APC (Associació per al Progrés de les Comunicacions). Avui, des de Zona Web volem presentar ZonaONG, una nova eina al servei de les organitzacions socials amb l’objectiu de facilitar les tasques comunicatives a les entitats. Posa a la seva disposició un seguit de recursos i serveis online que permeten desenvolupar accions molt concretes: publicació i enviament de notes i convocatòries de premsa als mitjans; seguiment d’un calendari de convocatòries de premsa previstes a la zona (per província, localitat); publicació d’informes d’interès per a la comunitat d’usuaris; accés a un directori d’usuaris responsables de comunicació…
ZonaONG és un projecte de la Fundació Chandra amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i impulsada per CanalSolidari.org. A nivell internacional, destacar l’Institut Interamericà de Drets Humans, un dels centres mundials d’ensenyament i investigació acadèmica sobre drets humans més importants en l’actualitat. El seu objectiu: promoure i enfortir el respecte als drets humans, basant-se en els principis de la democràcia representativa, el pluralisme ideològic i el respecte dels drets i llibertats fonamentals. Ofereix un enfoc multidisciplinari, fent un èmfasi especial en els problemes d’Amèrica, facilitant informació general i recursos per a l’ensenyament dels drets humans, així com seccions temàtiques especialitzades: Drets de la Dona, Drets polítics i electorals, Seguretat i Drets Humans, Llibertat d’Expressió, etc. Es poden consultar també els informes periòdics de l’Institut, recursos per a la investigació i la formació, noticíes i publicacions diverses, entre altres referències. Des de la pàgina s’accedeix al Centre de Documentació de l’IIDH (CEDOC) que disposa d’una col·lecció documental interdisciplinària que aborda la situació dels drets humans d’aquell continent.
(ZV) Zona Vídeo. Kyte.tv és una plataforma que ens permet crear el nostre propi canal de televisió a Internet, a partir de vídeos, imatges, àudios o altres documents com enllaços o enquestes. A més de veure quants usuaris estan veient el mateix vídeo que nosaltres en un moment determinat, està preparada per veure vídeos en una interfície mòbil. Ofereix televisió des de i per al mòbil. El seu operador en aquest cas és Swisscom Mobile que ofereix el suport de telecomunicacions de manera gratuïta a l’usuari, només fins a finals d’any. Kyte.tv inclou, també, xats privats per a cada canal.
El President Montilla no és persona de les que perden força per la boca ni tampoc d'aquelles que fan de la política un exercici d'escenificació teatral. Quan Montilla parla, se l'escolta i molts prenen nota. Com ha de ser. No cal dir que comparteixo totalment les paraules del president. Si l'Estatut no arribés a desplegar-se progressivament a un ritme raonable, si no es produís el rescabalament del retard en inversió pública de l'Estat en infraestructures a Catalunya o si no es resolguessin satisfactòriament i a bon ritme els problemes ocasionats per les obres del Tren d'Alta Velocitat, la desafecció política d'una majoria de catalans amb respecte d'Espanya podria tenir efectes irreversibles. Com va dir el propi President, fer aquest advertiment és una obligació per pura lleialtat institucional.
Hi ha hagut qui ha volgut veure en les paraules del President Montilla un retret o amenaça al Govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero. És una interpretació equivocada. Si algú està fent el màxim esforç per evitar que es produeixi aquesta desafecció és Zapatero. Hi hauria hagut Estatut sense Zapatero? No. Hi hauria hagut acord sobre les inversions públiques de l'Estat a Catalunya (34.000 M €) pels propers set anys sense Zapatero? No. S'hauria produït l'inici del procés de retorn dels papers de Salamanca sense Zapatero? No. Hi hauria hagut acord per permetre la presència de les Comunitats Autònomes als organismes de la Unió Europea sense Zapatero? No. Hi hauria hagut un reconeixement institucional de la llengua catalana per part de la Unió Europea sense Zapatero? No. Hi hauria hagut llum verda del govern espanyol al reconeixement del domini d'internet puntCat sense Zapatero? No.
Les paraules del president Montilla són advertiment seriós i van adreçades al conjunt de l'opinió pública espanyola, contenen un reconeixement explícit a la tasca desenvolupada per Zapatero, i alerten dels perills de desafecció que es poden crear si el procés obert no es desenvolupa satisfactòriament, si no es resolen els problemes pendents, si el tracte singular a Catalunya es pretén presentar com a privilegi, si no es reconeix que els avenços impulsats des de Catalunya acaben sent sempre molt beneficiosos pel conjunt dels pobles d'Espanya, si persisteix la furibunda campanya anticatalana desfermada pel PP i pels seus corifeus mediàtics, o si la conspiració ultra contra l'Estatut s'imposa i aconsegueix manipular el Tribunal Constitucional per desnaturalitzar l'increment d'autogovern pactat entre les institucions catalanes i espanyoles i referendat lliurement i majoritària pel poble de Catalunya.
Sobre les declaracions del president Montilla i la polèmica que han desfermat us convido a llegir els editorials d'El Periódico i La Vanguardia, i els articles de Joan Tapia, Enric Juliana, Antoni Papell i Enric Hernández.
Em va sorprendre l'equivocada reacció d'Artur Mas a l'advertiment del President. En comptes de fer costat al President en la defensa dels interessos de Catalunya, el cap de l'oposició va intentar menystenir la declaració presidencial. Afortunadament, no va ser capaç de desviar l'atenció sobre el que és fonamental, però va perdre novament l'ocasió de demostrar que és capaç de posar per davant de l'interès partidista la defensa dels interessos nacionals de Catalunya. Contrasta la seva posició amb la d'altres dirigents del seu partit (algun d'ells -Antoni Vives- inclús va intentar utilitzar les paraules del President Montilla com a argument d'autoritat per criticar Josep Antoni Duran Lleida).
La posició de Mas no és sinó una nova manifestació de la profunda desorientació que està patint en aquests moments CiU. Desorientació que es va posar novament de manifest amb les intervencions de Duran Lleida abans i després de la seva presentació com a candidat, amb un discurs que sona bé però que no té res a veure amb la posició política dels dirigents de CDC (Artur Mas, Felip Puig, Oriol Pujol, Francesc Homs, Josep Rull, Antoni Vives) que estan en un concurs permanent per veure qui és més sobiranista o independentista i per aclarir qui s'entendria millor amb ERC. En aquest context no és estrany que Duran hagi d'utilitzar com a referència de centralitat el propi PSC, amb qui diu que lamenta no haver-se entès més en el passat (oblidant que des de CiU s'ha practicat de forma permanent un intent de desqualificar el PSC per una pretesa manca de catalanisme i que quan han intentat fer aproximacions al PSC han anat a buscar-lo al carrer Ferraz de Madrid en comptes de fer-ho al carrer Nicaragua de Barcelona).
El que és rellevant, però, és que el discurs de Duran no és el projecte que defensen els dirigents de CDC, que són els que manen i els que després de les eleccions generals decidiran el rumb de CiU. Duran els serveix temporalment per intentar evitar una fuita de vots moderats, però després de les eleccions generals prescindiran absolutament d'ell i d'Unió per desplegar l'estratègia sobiranista ja decidida pel pinyol que envolta Artur Mas. En aquestes condicions es molt difícil que antics electors de CiU que ho eren perquè la coalició era sinònim de moderació i centralitat tornin a confiar en la federació nacionalista fent cas d'uns discursos de Duran que no tenen res a veure amb la política que CiU desenvoluparà a l'hora de la veritat.
En contrast amb el desori convergent, avui es publiquen tres entrevistes de tres rellevants dirigents socialistes a tres diaris diferents. Llegiu-les i comprovareu fins a quin punt és sòlid i coherent el projecte del PSC. Carme Chacón a El Periódico, Jordi Hereu a La Vanguardia i Celestino Corbacho a El País.
L'altra gran centre d'atenció de la setmana ha estat la contradictòria reacció del PP a la sentència del judici sobre els atemptats de l'11-M. Acatant formalment la sentència, mentre segueix abonant estrafolàries teories que sols busquen exculpar la mentida en la que el PP es va instal·lar des de l'11-M del 2004 fins avui. En aquest sentit ha estat ben significativa la reacció de José Maria Aznar que es ratifica en tot el que ha dit al llarg de més de tres anys i segueix cercant altres responsabilitats pels atemptats que convinguin a la seva falsa versió de la història. Sembla encara convençut de la tesi abonada pel seu assessor Pedro Arriola que, segons el llibre sobre l'atemptat escrit pel periodista d'El Mundo, Casimiro García Abadillo (poc sospitós de treballar pel PSOE), poques hores després de l'atemptat va dir: "Si ha sido ETA, barremos; si han sido los islamistas, gana el PSOE".
Podeu llegir al respecte les opinions d'Ernesto Ekáizer, Manuel Rico, Patxo Unzueta i Josep Ramoneda. No us podeu perdre el vídeo del PSOE en el que queden al descobert les mentides del PP a través dels fets provats continguts en la sentència del judici. Podeu llegir aquí la crònica d'Anabel Díaz sobre el contingut d'aquest vídeo.
Sobre l'endimoniada situació que viu el Tribunal Constitucional podeu llegir els articles de Soledad Gallego-Díaz i Javier Pérez Royo. De les maniobres del PP en el món judicial i en el propi Tribunal Constitucional, Basilio Baltasar n'extreu una conclusió rotunda i inquietant: “La ruptura subversiva de la derecha”.
Com a contrapunt hauríeu de llegir la llarga entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero publicada en dues entregues pel diari Público i l'entrevista a Alfredo Pérez Rubalcaba publicada avui a El País.
Sobre l'incident entre Hugo Chávez i el Rei a la Cimera Iberoamericana celebrada aquest cap de setmana, us recomano que llegiu el comentari del director de Publico, Ignacio Escolar.
Acabo recomanant la lectura de l'article de Joseph S. Nye publicada a El País en la que certifica la fallida de l'unilateralisme practicat pels Estats Units i abona la creació de mecanismes multinacionals per abordar els problemes més importants del planeta.
“Perles” del programa Polònia emès el 8 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí i celebrar que ja en portem 50!)
LES PERLES (per ordre d’aparició)
- L’assessor assessora Duran i Mas sobre les causes del desgavell. De tota l’explicació tècnica (tipus “cua de maniobres” ja m’enteneu) el que no entenen són conceptes com “servei de rodalies” o “Baix Llobregat” i mostren un desconeixement total sobre aquella cosa anomenada “metro”.
- Montilla a Nadal: “ja has parlat amb Zapatero com et vaig demanar? ja has aconseguit que Maleni dimiteixi?” Montilla hi veu cabòries ocultes... i és que Carod, Tura i Nadal li han col·locat una càmara oculta. Montilla descobreix el pastís, vull dir, El show de Truman [Montilla], i el seu director ZP: “Tu vida transcurre en un inmenso plató, y no veas el éxito que tenemos, hasta ganamos a Gran Hermano.” Montilla: “pero y el tripartito? Y el Carmel?” ZP: “Ah sí, eso nos costó una pasta en efectos especiales...” I és segons Soler “quan la realitat no és prou divertida l’exagerem una mica, però normalment no cal.”
- Reunió a cal PP. Rajoy parla clar: “Hay que pasar página y mirar para adelante.” (es veu que s’ha d’aprofitar que els psicòlegs encara no deixen sortir a Acebes). Zaplana: “Eso lo sabe José Mari?” Rajoy: “No, y como se lo digas te vas a enterar”.
- Maleni a l’Hospitalet inaugurant... “el socavón número 18 que, por votación popular, llevará mi nombre (en el cartel lo pone en catalán para respetar el estatut).”
- Cuní i Rahola entrevisten la ministra Àlvarez, que “fa anys que ens està foment.”
EL MILLOR
- “El estado contra Juan José Ibarretxe alias... vaya no tiene alias?” Ibarretxe: “Porque no soy terrorista!”. Després d’un brevíssim interrogatori del fiscal, que només deixa contestar amb un sí o no, encara que la pregunta no ho faci possible, el jutge crida a deliberar al jurat. Jurat, el portaveu del qual és Rajoy: “Señoría, mis primos y yo venimos deliberados de casa”. Culpable, y al trullo. El gag acaba amb tots fent l’onada, és clar.
LA CANÇÓ [by Maleni Jurado]
Como una obra
así es toda mi vida
Como una obra
que nunca se termina
Que un día de estos
me caerá un tren encima
Como una obraaaa
Aguantaré, que dimita su padre
Me muevo bien en medio del desmadre
como me mola
armar follón, con una obraaaa
[Mas] Però es pot saber quan arribarà l’AVE?
eso mi amor ni dios mismo lo sabe
y que me importa?
mi vida es hoy como una obraaaa
EL PITJOR
- Santi Santamaria i Ferran Adrià de joves treballant en un burguer: “Yo només tenia lus vint anys i només Déu sap el gran tostón que em va fotre”. [la Rusqui, de clienta]
EL CAMEO
- El vídeo del Ministre Joan Clos de visita a General Motors. Insuperable. No el poso a la categoria d’El millor perquè malgrat que ho sembli, no és obra del Polònia...
SURREALISTA
- El Rei li ha comprat a Mohammed una “colònia”: “Tu tranquilo, que yo ya tengo dos”.
KA FORT
- Possibles candidats a gestionar l’aeroport del Prat: Port Aventura, L’Arca de Zoè, Samsonite...
ARXIU HISTÒRIC
- Renfe aventura: “M’acaba d’arribar una novetat però no sé si estan preparats... El viatge en Rodalies Renfe entre Barcelona i Castelldefels”. El de l'agència Aunmal Viatges diu que el bitllet costa 500 €, que t'hi pots passar 4 hores dret, amb 300 persones que no s'han dutxat i que més val que t'hi enduguis una llinterna... Ei, i d’això ja fa un any, eh, no 5 minuts!!!
POLONEWS
- Efectes a Catalunya de la vaga de guionistes de Hollywood : “sort que el Ministre Clos sempre apareix quan se’l necessita”
LA PICADA D’ULLET
- Arxius secrets vaticans. En un sobre es descobreix un quart secret de Fàtima: que l’AVE ensorrarà la Sagrada Família.
EL DIÀLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Catalans, no sé si heu vist el vídeo que ha fet el tete, vull dir el Conseller Maragall. Aquell de les 3 bessones que diu que Catalunya és el Barça i en Ronaldinho. Es veu que els de l’Espanyol estan que trinen. Total, per què? El vídeo diu la veritat. Catalunya és com el Ronaldinho, no? Vull dir, que no estem en el nostre millor moment, per dir-ho d’una forma suau. Abans erem millors, més ràpids i més imaginatius. Ara volem fer filigranes i no ens surten. I encara notem els efectes de la ressaca política. La gent està desanimada, i el Govern, i no ho dic pel Montilla, que sempre fa la mateixa cara. He heeee que cabrón. Recordo un dia que, sense voler, li vaig fotre la porta als nassos, i el tio es va quedar impassible, callat però, això sí, amb el nas com una patata. He heee. Total, que vivim un temps de desànim que s’ha de superar. Solucions: jo quan em desanimo, per exemple, menjo pistatxos. Ja ho sé, això no arregla el pollo de l’AVE, però a veure, algú té alguna idea millor? Va, a la de tres... visca.
ZW núm. 103 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://zonaong.canalsolidari.org/
Cada vegada, trobem més recursos a Internet, per facilitar la cooperació entre organitzacions que es dediquen al desenvolupament d’accions de sensibilització, actuació en el territori, investigació i/o formació…en diferents àmbits i que van incorporant progressivament les noves tecnologies. En el seu dia, destacàvem les Aplicacions d’Acció d’APC (Associació per al Progrés de les Comunicacions). Avui, des de Zona Web volem presentar ZonaONG, una nova eina al servei de les organitzacions socials amb l’objectiu de facilitar les tasques comunicatives a les entitats. Posa a la seva disposició un seguit de recursos i serveis online que permeten desenvolupar accions molt concretes: publicació i enviament de notes i convocatòries de premsa als mitjans; seguiment d’un calendari de convocatòries de premsa previstes a la zona (per província, localitat); publicació d’informes d’interès per a la comunitat d’usuaris; accés a un directori d’usuaris responsables de comunicació…
ZonaONG és un projecte de la Fundació Chandra amb el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i impulsada per CanalSolidari.org. A nivell internacional, destacar l’Institut Interamericà de Drets Humans, un dels centres mundials d’ensenyament i investigació acadèmica sobre drets humans més importants en l’actualitat. El seu objectiu: promoure i enfortir el respecte als drets humans, basant-se en els principis de la democràcia representativa, el pluralisme ideològic i el respecte dels drets i llibertats fonamentals. Ofereix un enfoc multidisciplinari, fent un èmfasi especial en els problemes d’Amèrica, facilitant informació general i recursos per a l’ensenyament dels drets humans, així com seccions temàtiques especialitzades: Drets de la Dona, Drets polítics i electorals, Seguretat i Drets Humans, Llibertat d’Expressió, etc. Es poden consultar també els informes periòdics de l’Institut, recursos per a la investigació i la formació, noticíes i publicacions diverses, entre altres referències. Des de la pàgina s’accedeix al Centre de Documentació de l’IIDH (CEDOC) que disposa d’una col·lecció documental interdisciplinària que aborda la situació dels drets humans d’aquell continent.
(ZV) Zona Vídeo. Kyte.tv és una plataforma que ens permet crear el nostre propi canal de televisió a Internet, a partir de vídeos, imatges, àudios o altres documents com enllaços o enquestes. A més de veure quants usuaris estan veient el mateix vídeo que nosaltres en un moment determinat, està preparada per veure vídeos en una interfície mòbil. Ofereix televisió des de i per al mòbil. El seu operador en aquest cas és Swisscom Mobile que ofereix el suport de telecomunicacions de manera gratuïta a l’usuari, només fins a finals d’any. Kyte.tv inclou, també, xats privats per a cada canal.
enviat per Miquel enllaç permanent 5:19 PM
Notes recents
<< Inici