El PP al govern tornaria a mentir
La notícia de la setmana ha estat sens dubte la Sentència del judici sobre els atemptats de l'11-M. El cert és que la Sentència no ha sorprès gairebé ningú: la magnífica instrucció del jutge i la fiscal ja havia deixat claríssima l'autoria dels atemptats i la ridiculització fins al límit de la teoria conspirativa avalada pel PP. La única sorpresa ha vingut, novament, de la mà del propi PP que, acatant aparentment la Sentència, no deixa d'apuntar cap a preteses incògnites sobre una inefable autoria intel·lectual que d'alguna manera justificarien la seva actitud des de l'11-M-2004 fins avui.
La veritat és que el PP va mentir des del primer moment, intentant atribuir l'autoria dels atemptats jihadistes de Madrid a ETA per tal d'obtenir no se sap quin rendiment polític. Estaven convençuts que si ETA era culpable, ells guanyarien les eleccions, mentre que si l'autoria era atribuïda a Al-Qaeda, molta gent podria retreure al govern la implicació espanyola en la invasió d'Iraq. Encara no han entès que les eleccions no van castigar la guerra d'Iraq (tot i que molta gent la rebutjava, molt abans dels atemptats de Madrid), sinó que la ciutadania va manifestar el seu rebuig frontal a la mentida i l'intent de manipulació. Encara és hora que algú del PP accepti l'error, demani disculpes i pugui mirar cap al futur amb ulls nets. Quan en el decurs d'aquest dies encara parlen de donar suport a ulteriors investigacions de l'atemptat, molta gent pensa que encara voldrien manipular els fets i les dades per trobar disculpes a una actuació que ha merescut el rebuig majoritari de la societat espanyola.
Si Rajoy fos President seria capaç de tornar a anomenar Acebes Ministre de l'Interior, Astarloa seria el nou Ministre de Justícia i Zaplana esdevindria Portaveu del Govern. Amb aquest “dream team”, intentarien que el guió escrit per Aznar a la FAES tornés a esdevenir veritat oficial, amb l'ajut inestimable d'alguns mitjans de comunicació que han rebut, ells també, una sonora bufetada amb motiu de la sentència que el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha subratllat.
Us recomano llegir els editorials d'El País i d'El Periódico sobre la sentència, el magnífic reportatge de José Manuel Romero aparegut avui a El País que desmunta punt per punt la tesi conspirativa a partir d'un anàlisi de la sentència. Ho fa més resumidament Ernesto Ekáizer en aquest article. Podeu llegir també les opinions al respecte de Josep Ramoneda, Carlos Carnicero, Javier Pradera i Juan Fernando López Aguilar. El combatiu Manuel Rico escriu a Público dos articles antològics: “La factura política de tres años de mentiras” y “Acebes cambia la mentira por el silencio”. Sobre la peregrina tesi de l'autoria intel·lectual no us hauríeu de perdre els articles d'Ernesto Ekáizer i Javier Ortiz.
Si l'Audiència Nacional ens ha donat algun motiu per seguir confiant amb la justícia, no falten elements per a la desconfiança com ,per exemple, la decisió de processar el Lehendakari Ibarretxe i els dirigents del socialisme basc Patxi López i Rodolfo Ares per haver-se entrevistat amb dirigents de l'esquerra abertzale. Podeu llegir l'editorial d'El País i l'article de Lluís Foix al respecte. Per altra banda, prossegueix l'estratègia del PP de bloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial, tal com denuncia de forma contundent Santos Juliá en aquest article. I, per acabar-ho d'adobar, no es dissipen sinó més aviat tot el contrari, les boires que amenacen el prestigi del Tribunal Constitucional. José Bono fa una crida a un cop de timó, proposant una “ètica Valiente” al TC. Tant de bo!
Aquesta setmana es va produir també la compareixença al Congrés dels Diputats del President del Govern per a explicar la crisi de les infraestructures a Catalunya. Podeu llegir aquí la intervenció inicial de José Luis Rodríguez Zapatero i les seves rèpliques als portaveus de l'oposició. El dia abans Zapatero havia publicat al diari La Vanguardia un article amb el títol “Rendir cuentas”.
Per fer-vos una idea de la situació de l'opinió pública catalana i de la seva percepció de la situació política actual es fa imprescindible llegir les dades del sondeig de l'Instituto Noxa publicat avui a La Vanguardia, així com el comentari del director de l'estudi, Julián Santamaría. Un contundent editorial de La Vanguardia alerta sobre la notable distància entre polítics i ciutadania que es posa en evidència a partir de les dades del sondeig. Podeu trobar també interessant la reflexió de Joan Subirats en complir-se un any de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.
En aquesta setmana s'ha produït l'aprovació per part del Govern de Catalunya dels Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2008. Són uns pressupostos molt importants (34.749,7 M €) tot i que es poden considerar de transició fins que no comptem amb un nou finançament (cal recordar que CiU -i molt personalment Artur Mas- van negociar el finançament 2001-2006 acceptant eliminar la clàusula de renegociació quinquennal existent fins llavors; la qual cosa ens ha deixat en una situació una mica delicada que sols el nou finançament derivat del nou Estatut pot resoldre definitivament). Els Pressupostos pel 2008 suposen un increment del 7,9% amb respecte dels anteriors. El 52% del pressupost correspon a despeses socials. Els increments més significatius es produeixen a les àrees de: recerca, desenvolupament i innovació (33.5%), Habitatge (32,1%), Cicle de l'aigua (26,5%), Transport (23,7%), Transferència als ens locals (17,3%) i Protecció social (10%). La inversió per habitant arriba al màxim històric de 715 € (cal recordar que el 2004 era de 399 €). Trobareu totes les dades aquí.
Tot i que no subscric alguns dels arguments que contenen, considero valuoses tres aportacions aparegudes aquesta setmana sobre l'etern debat sobre l'organització territorial de l'Estat, la plurinacionalitat d'Espanya, o el federalisme, digueu-li com vulgueu. Es tracta dels articles: “Federalismo o autodeterminación” de Juan-José López Burniol, “Cartas boca arriba” de Joan B. Culla i “Estat, nació i asimetria” de Joseba Arregui. Temps hi haurà per parlar de tot plegat. Per cert, aprofito per anunciar-vos la imminent publicació per part de la Fundació Rafael Campalans del llibre “Catalanisme federalista” que recull els meus articles i intervencions sobre el tema.
Segueixo pensant que en general donem poca importància al debat europeu que s'està rellançant a partir de l'aprovació del nou Tractat de Lisboa pel que es reforma la Unió Europea en el sentit assenyalat per l'abandonat projecte de Tractat constitucional. El Real Instituto Elcano ha fet un esforç per ordenar la documentació al respecte que podreu trobar aquí. També trobareu interessants les opinions d'Enrique Barón i de Marc Carrillo sobre el nou Tractat. Aprofito per convidar-vos al debat obert pel Partit dels Socialistes Europeus sobre el seu manifest programàtic de les eleccions europees del 2009 (en anglès i en francès). Podeu trobar d'interès l'entrevista a Naomi Klein apareguda al diari Público.
I acabo amb una mala notícia. Dimarts va morir el company Albert Musons, Viceprimer secretari del PSC de Gràcia, molt conegut en els ambients graciencs i en el món del periodisme. El trobarem a faltar. Us convido a recordar-lo llegint la remembrança d'Albert Musons publicada per Vicenç Sanclemente a La Vanguardia.
“Perles” del programa Polònia emès l'1 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)
LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Després de ser entrevistat per Justo Molinero i les seves falques publicitàries, el President Montilla ha adoptat nous mètodes per captar l’atenció als avorrits debats parlamentaris. Només us dic que el tècnic de so és el President Benach, que li va posant falques customitzades a la realitat política catalana, tipus: “Gestoria Revilla, si no pagas te rompemos la rodilla.”
- Maleni buscant esvorancs pel plató com qui trepitja raïm. Sembla que ni Montilla i Soler tampoc s’atreveixen a fer-la fora.... del plató; plató sota del qual passa el nou traçat de l’AVE.... nooooooooo!
- Al Consell de Ministres, ZP escolta més a Chacón que vol que se’n surti del debat sobre les infraestructures explicant acudits davant De la Vega que vol parlar de terminis, seguretat, etc. Més tard... De la Vega es venja amb Chacón fent-la anar disfressada de bruixa per la festa de Halloween a una recepció dels americans que era de gala.
EL MILLOR / LA CANÇÓ [Lluís Llach]
El vostre pis és taaaaan petit
que quan us aneu a dormir
us aniria bé ser estrets de pit
Però quan ve la hipoteca
coi, si et fot una cleca
i et veig mirant a la meca
no és així, no és així com m’agrada a mi
pagar per aquest cutxitril
Sabeu quants euros val?
doncs cada metre va a sis mil
El vostre pis és tan petit
sigui a Porrera o a Rupit
no hi entres mobles si abans no has sortit
no sé pas si s’arreglen
amb una beca
tot això és xerrameca
No és així, aneu-se’n a parir
si els preus no podeu abaixar
molts, per poder pagar
mai no es podran pas retirar.
EL PITJOR
- El ministre Clos intervé per salvar les emissions de TV3 a València. Com?? Amb el seu nou invent, la paella parabòlica valenciana. Els escamarlans són els que han de pillar les ones i l’all, com tothom sap, és un repetidor.
SURREALISTA
- Franco: “Con esto del puente la gente viaja mucho, a mi me gustaba Berlín, Roma... pero claro, desde la Guerra Mundial que esas ciudades están muy sosas. Propongo... Birmània. [L’uniforme militar es transforma en hàbit de monjo budista]. Ah, y además se podría organizar una especie de Gran Birmano....”.
KA FORT [però ni la meitat de tot el que passa a Barcelona]
- El President Montilla i el President Zapatero visiten els es-vorancs de l’AVE: “Lo sé, lo sé, la hemos cagado.... a ver, qué prometo ahora! Ya sé, Arreglaré las obras que quiera el Parlament de Catalunya.... El President Montilla li diu que ja no cola, i ell tan tranquil: “Però mira, la verdad es que en las encuestas seguimos subiendo y pase lo que pase yo nunca voy a hundirme... Ahhhhh [Naturalment, ha caigut en un es-voranc] Esto es culpa de Maleni, cuándo la pille...” Maleni/Magdalena [con g de gafe]: “Estoy aquí, Presidente. Es que me caí el 12 de octubre.” ZP: “Montilla, sácame del agujero y te prometo algo”.
ARXIU HISTÒRIC
- ZP buscant candidat a l'alcaldia de Madrid... Bono el rebutja i en un inversemblant atac de discreció surt per la finestra per fugir dels fotògrafs... ZP: “Pero si yo le he dicho que no se precipite!”
LA NOVETAT
- El cosí de Rajoy, invisible per Acebes. “Hay amigos imaginarios que en realidad existen, no has visto El orfanato?”
LA IMATGE DE LA SETMANA
- El cap tallat de Magdalena Álvarez en una safata, regalimant i tot, mentre crida: “No pienso dimitir! Seguiré a la cabeza del Ministerio... es que yo todo me lo tomo con sentido del humor.... saben qué le dice un socavón a un socavón? Oye, se te ve muy hundido”. Es queda a les fosques i crida: “Eh, cabroneh, hay alguieng?”
LA PICADA D’ULLET
- Acebes: “Yo nunca dije que hubo conspiración, pero la hubo.” No cal dir res més, no??
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Catalans, estic emprenyat. Tot l’estiu tothom ha anat de cul perquè el Woody Allen rodava a Barcelona i va i li fot un títol a la pel·li que ningú entén “Vicky, Cristina, Barcelona.” Però què és això, el nom de la filla d’una infanta, o què?
JP: Què sabras tu, que no saps ni anglès!
PM: Are you saying I don’t talk english? Pues no només sé l’anglès. Parlo, al menus, cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i italià.
JP: I alemany.
PM: No, alemany no en sé.
JP: Doncs jo sí.
PM: Qué cabroooon. Doncs això que el català no el parles molt bé, no? Perquè jo quan parles no t’entenc.
JP: Kghgkgikgkn´knk. Escolti.., khooih..
PM: Calla, calla, que jo sé recitar el conte de la caperucita amb els síl·labes canviades, i això compta com a idioma. Ja veuràs: Bai la tacirupeca por el quebos do cuan zas, el bolo! Adedonvas tacirupeca, a saca de mi talibuea...
JP: Doncs jo parlo valencià.
PM: Valencià i el català és la mateixa cosa, no?
JP: Sí, però per guanyar el que sigui.
PM: Però vols dir que encara hi arribem allà baix?
JP: [a càmera] Hola, ché! Ací mos lo passem de categoria.
PM: Potser els del PP ja han tancat el repetidor... au anem.
JP: Ei, per què no ho diem tots dos avui?
PM: Va, a la de tres: un, dos...
JP: Visca Catalunya!
PM: Qué cabróooon.
ZW núm. 102 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.avaaz.org/es/
Avaaz.org (que significa “Veu” o “Cançó del poble”) és una comunitat on i off line de ciutadans activistes i compromesos d’arreu del món, que actuen conjuntament mobilitzant-se en relació als temes socials i polítics més rellevants. A través de campanyes, accions puntuals…, i utilitzant les tecnologies 2.0. per arribar a tots els racons del món, els membres de la comunitat Avaaz.org fan sentir la seva opinió i posicionament sobre qüestions com el canvi climàtic, la seguretat mundial o els drets humans.
Avaaz.org va ser fundada per Res Publica i MoveOn.org, una comunitat d’activistes per Internet als EE.UU. Compta amb un milió de membres distribuïts a 192 països que organitzen accions diverses. Un dels seus vídeos sobre la Pau a l’Orient Mitjà –“No al xoc de Civilitzacions” – ha estat un dels més vistos en la història de YouTube, amb 1,4 milions de visites i 37.000 comentaris, i ha guanyat, també, nombrosos premis. Podeu veure’l aquí, junt amb altres vídeos sobre la justícia global, la lluita contra la pobresa o la guerra de Iraq, entre altres.
Un dels professionals vinculats a aquesta organització, i director de campanyes, és Paul Hilder, cofundador d’openDemocracy.net i autor de documents tan interessants per a la reflexió política com: “Partits polítics oberts? Un mapa per a la democràcia del segle XXI”.
Per acabar, i en la mateix línia, referenciar l’organització Idealist.org (“Idealistas” en la versió espanyola); un espai web interactiu d’Acción sin Fronteras on persones i organitzacions d’arreu del món poden intercanviar recursos i idees, trobar oportunitats i voluntaris, i actuar conjuntament per contribuir a canviar el món.
(ZV) Zona Vídeo. Documentals Online ofereix reportatges d’interès sobre temes diversos com “La caiguda de Fujimori”, el conflicte entre Palestina i Israel, entre molts altres dedicats a ecologia, ciència, Història, art, cinema… L’únic requeriment per veure els documentals és tenir el reproductor web de Divx (Divx Web Player), un reproductor de vídeo que s’integra en el navegador i que es pot descarregar des de la propia pàgina.
La veritat és que el PP va mentir des del primer moment, intentant atribuir l'autoria dels atemptats jihadistes de Madrid a ETA per tal d'obtenir no se sap quin rendiment polític. Estaven convençuts que si ETA era culpable, ells guanyarien les eleccions, mentre que si l'autoria era atribuïda a Al-Qaeda, molta gent podria retreure al govern la implicació espanyola en la invasió d'Iraq. Encara no han entès que les eleccions no van castigar la guerra d'Iraq (tot i que molta gent la rebutjava, molt abans dels atemptats de Madrid), sinó que la ciutadania va manifestar el seu rebuig frontal a la mentida i l'intent de manipulació. Encara és hora que algú del PP accepti l'error, demani disculpes i pugui mirar cap al futur amb ulls nets. Quan en el decurs d'aquest dies encara parlen de donar suport a ulteriors investigacions de l'atemptat, molta gent pensa que encara voldrien manipular els fets i les dades per trobar disculpes a una actuació que ha merescut el rebuig majoritari de la societat espanyola.
Si Rajoy fos President seria capaç de tornar a anomenar Acebes Ministre de l'Interior, Astarloa seria el nou Ministre de Justícia i Zaplana esdevindria Portaveu del Govern. Amb aquest “dream team”, intentarien que el guió escrit per Aznar a la FAES tornés a esdevenir veritat oficial, amb l'ajut inestimable d'alguns mitjans de comunicació que han rebut, ells també, una sonora bufetada amb motiu de la sentència que el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha subratllat.
Us recomano llegir els editorials d'El País i d'El Periódico sobre la sentència, el magnífic reportatge de José Manuel Romero aparegut avui a El País que desmunta punt per punt la tesi conspirativa a partir d'un anàlisi de la sentència. Ho fa més resumidament Ernesto Ekáizer en aquest article. Podeu llegir també les opinions al respecte de Josep Ramoneda, Carlos Carnicero, Javier Pradera i Juan Fernando López Aguilar. El combatiu Manuel Rico escriu a Público dos articles antològics: “La factura política de tres años de mentiras” y “Acebes cambia la mentira por el silencio”. Sobre la peregrina tesi de l'autoria intel·lectual no us hauríeu de perdre els articles d'Ernesto Ekáizer i Javier Ortiz.
Si l'Audiència Nacional ens ha donat algun motiu per seguir confiant amb la justícia, no falten elements per a la desconfiança com ,per exemple, la decisió de processar el Lehendakari Ibarretxe i els dirigents del socialisme basc Patxi López i Rodolfo Ares per haver-se entrevistat amb dirigents de l'esquerra abertzale. Podeu llegir l'editorial d'El País i l'article de Lluís Foix al respecte. Per altra banda, prossegueix l'estratègia del PP de bloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial, tal com denuncia de forma contundent Santos Juliá en aquest article. I, per acabar-ho d'adobar, no es dissipen sinó més aviat tot el contrari, les boires que amenacen el prestigi del Tribunal Constitucional. José Bono fa una crida a un cop de timó, proposant una “ètica Valiente” al TC. Tant de bo!
Aquesta setmana es va produir també la compareixença al Congrés dels Diputats del President del Govern per a explicar la crisi de les infraestructures a Catalunya. Podeu llegir aquí la intervenció inicial de José Luis Rodríguez Zapatero i les seves rèpliques als portaveus de l'oposició. El dia abans Zapatero havia publicat al diari La Vanguardia un article amb el títol “Rendir cuentas”.
Per fer-vos una idea de la situació de l'opinió pública catalana i de la seva percepció de la situació política actual es fa imprescindible llegir les dades del sondeig de l'Instituto Noxa publicat avui a La Vanguardia, així com el comentari del director de l'estudi, Julián Santamaría. Un contundent editorial de La Vanguardia alerta sobre la notable distància entre polítics i ciutadania que es posa en evidència a partir de les dades del sondeig. Podeu trobar també interessant la reflexió de Joan Subirats en complir-se un any de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.
En aquesta setmana s'ha produït l'aprovació per part del Govern de Catalunya dels Pressupostos de la Generalitat per a l'any 2008. Són uns pressupostos molt importants (34.749,7 M €) tot i que es poden considerar de transició fins que no comptem amb un nou finançament (cal recordar que CiU -i molt personalment Artur Mas- van negociar el finançament 2001-2006 acceptant eliminar la clàusula de renegociació quinquennal existent fins llavors; la qual cosa ens ha deixat en una situació una mica delicada que sols el nou finançament derivat del nou Estatut pot resoldre definitivament). Els Pressupostos pel 2008 suposen un increment del 7,9% amb respecte dels anteriors. El 52% del pressupost correspon a despeses socials. Els increments més significatius es produeixen a les àrees de: recerca, desenvolupament i innovació (33.5%), Habitatge (32,1%), Cicle de l'aigua (26,5%), Transport (23,7%), Transferència als ens locals (17,3%) i Protecció social (10%). La inversió per habitant arriba al màxim històric de 715 € (cal recordar que el 2004 era de 399 €). Trobareu totes les dades aquí.
Tot i que no subscric alguns dels arguments que contenen, considero valuoses tres aportacions aparegudes aquesta setmana sobre l'etern debat sobre l'organització territorial de l'Estat, la plurinacionalitat d'Espanya, o el federalisme, digueu-li com vulgueu. Es tracta dels articles: “Federalismo o autodeterminación” de Juan-José López Burniol, “Cartas boca arriba” de Joan B. Culla i “Estat, nació i asimetria” de Joseba Arregui. Temps hi haurà per parlar de tot plegat. Per cert, aprofito per anunciar-vos la imminent publicació per part de la Fundació Rafael Campalans del llibre “Catalanisme federalista” que recull els meus articles i intervencions sobre el tema.
Segueixo pensant que en general donem poca importància al debat europeu que s'està rellançant a partir de l'aprovació del nou Tractat de Lisboa pel que es reforma la Unió Europea en el sentit assenyalat per l'abandonat projecte de Tractat constitucional. El Real Instituto Elcano ha fet un esforç per ordenar la documentació al respecte que podreu trobar aquí. També trobareu interessants les opinions d'Enrique Barón i de Marc Carrillo sobre el nou Tractat. Aprofito per convidar-vos al debat obert pel Partit dels Socialistes Europeus sobre el seu manifest programàtic de les eleccions europees del 2009 (en anglès i en francès). Podeu trobar d'interès l'entrevista a Naomi Klein apareguda al diari Público.
I acabo amb una mala notícia. Dimarts va morir el company Albert Musons, Viceprimer secretari del PSC de Gràcia, molt conegut en els ambients graciencs i en el món del periodisme. El trobarem a faltar. Us convido a recordar-lo llegint la remembrança d'Albert Musons publicada per Vicenç Sanclemente a La Vanguardia.
“Perles” del programa Polònia emès l'1 de novembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)
LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Després de ser entrevistat per Justo Molinero i les seves falques publicitàries, el President Montilla ha adoptat nous mètodes per captar l’atenció als avorrits debats parlamentaris. Només us dic que el tècnic de so és el President Benach, que li va posant falques customitzades a la realitat política catalana, tipus: “Gestoria Revilla, si no pagas te rompemos la rodilla.”
- Maleni buscant esvorancs pel plató com qui trepitja raïm. Sembla que ni Montilla i Soler tampoc s’atreveixen a fer-la fora.... del plató; plató sota del qual passa el nou traçat de l’AVE.... nooooooooo!
- Al Consell de Ministres, ZP escolta més a Chacón que vol que se’n surti del debat sobre les infraestructures explicant acudits davant De la Vega que vol parlar de terminis, seguretat, etc. Més tard... De la Vega es venja amb Chacón fent-la anar disfressada de bruixa per la festa de Halloween a una recepció dels americans que era de gala.
EL MILLOR / LA CANÇÓ [Lluís Llach]
El vostre pis és taaaaan petit
que quan us aneu a dormir
us aniria bé ser estrets de pit
Però quan ve la hipoteca
coi, si et fot una cleca
i et veig mirant a la meca
no és així, no és així com m’agrada a mi
pagar per aquest cutxitril
Sabeu quants euros val?
doncs cada metre va a sis mil
El vostre pis és tan petit
sigui a Porrera o a Rupit
no hi entres mobles si abans no has sortit
no sé pas si s’arreglen
amb una beca
tot això és xerrameca
No és així, aneu-se’n a parir
si els preus no podeu abaixar
molts, per poder pagar
mai no es podran pas retirar.
EL PITJOR
- El ministre Clos intervé per salvar les emissions de TV3 a València. Com?? Amb el seu nou invent, la paella parabòlica valenciana. Els escamarlans són els que han de pillar les ones i l’all, com tothom sap, és un repetidor.
SURREALISTA
- Franco: “Con esto del puente la gente viaja mucho, a mi me gustaba Berlín, Roma... pero claro, desde la Guerra Mundial que esas ciudades están muy sosas. Propongo... Birmània. [L’uniforme militar es transforma en hàbit de monjo budista]. Ah, y además se podría organizar una especie de Gran Birmano....”.
KA FORT [però ni la meitat de tot el que passa a Barcelona]
- El President Montilla i el President Zapatero visiten els es-vorancs de l’AVE: “Lo sé, lo sé, la hemos cagado.... a ver, qué prometo ahora! Ya sé, Arreglaré las obras que quiera el Parlament de Catalunya.... El President Montilla li diu que ja no cola, i ell tan tranquil: “Però mira, la verdad es que en las encuestas seguimos subiendo y pase lo que pase yo nunca voy a hundirme... Ahhhhh [Naturalment, ha caigut en un es-voranc] Esto es culpa de Maleni, cuándo la pille...” Maleni/Magdalena [con g de gafe]: “Estoy aquí, Presidente. Es que me caí el 12 de octubre.” ZP: “Montilla, sácame del agujero y te prometo algo”.
ARXIU HISTÒRIC
- ZP buscant candidat a l'alcaldia de Madrid... Bono el rebutja i en un inversemblant atac de discreció surt per la finestra per fugir dels fotògrafs... ZP: “Pero si yo le he dicho que no se precipite!”
LA NOVETAT
- El cosí de Rajoy, invisible per Acebes. “Hay amigos imaginarios que en realidad existen, no has visto El orfanato?”
LA IMATGE DE LA SETMANA
- El cap tallat de Magdalena Álvarez en una safata, regalimant i tot, mentre crida: “No pienso dimitir! Seguiré a la cabeza del Ministerio... es que yo todo me lo tomo con sentido del humor.... saben qué le dice un socavón a un socavón? Oye, se te ve muy hundido”. Es queda a les fosques i crida: “Eh, cabroneh, hay alguieng?”
LA PICADA D’ULLET
- Acebes: “Yo nunca dije que hubo conspiración, pero la hubo.” No cal dir res més, no??
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Catalans, estic emprenyat. Tot l’estiu tothom ha anat de cul perquè el Woody Allen rodava a Barcelona i va i li fot un títol a la pel·li que ningú entén “Vicky, Cristina, Barcelona.” Però què és això, el nom de la filla d’una infanta, o què?
JP: Què sabras tu, que no saps ni anglès!
PM: Are you saying I don’t talk english? Pues no només sé l’anglès. Parlo, al menus, cinc idiomes: català, castellà, anglès, francès i italià.
JP: I alemany.
PM: No, alemany no en sé.
JP: Doncs jo sí.
PM: Qué cabroooon. Doncs això que el català no el parles molt bé, no? Perquè jo quan parles no t’entenc.
JP: Kghgkgikgkn´knk. Escolti.., khooih..
PM: Calla, calla, que jo sé recitar el conte de la caperucita amb els síl·labes canviades, i això compta com a idioma. Ja veuràs: Bai la tacirupeca por el quebos do cuan zas, el bolo! Adedonvas tacirupeca, a saca de mi talibuea...
JP: Doncs jo parlo valencià.
PM: Valencià i el català és la mateixa cosa, no?
JP: Sí, però per guanyar el que sigui.
PM: Però vols dir que encara hi arribem allà baix?
JP: [a càmera] Hola, ché! Ací mos lo passem de categoria.
PM: Potser els del PP ja han tancat el repetidor... au anem.
JP: Ei, per què no ho diem tots dos avui?
PM: Va, a la de tres: un, dos...
JP: Visca Catalunya!
PM: Qué cabróooon.
ZW núm. 102 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.avaaz.org/es/
Avaaz.org (que significa “Veu” o “Cançó del poble”) és una comunitat on i off line de ciutadans activistes i compromesos d’arreu del món, que actuen conjuntament mobilitzant-se en relació als temes socials i polítics més rellevants. A través de campanyes, accions puntuals…, i utilitzant les tecnologies 2.0. per arribar a tots els racons del món, els membres de la comunitat Avaaz.org fan sentir la seva opinió i posicionament sobre qüestions com el canvi climàtic, la seguretat mundial o els drets humans.
Avaaz.org va ser fundada per Res Publica i MoveOn.org, una comunitat d’activistes per Internet als EE.UU. Compta amb un milió de membres distribuïts a 192 països que organitzen accions diverses. Un dels seus vídeos sobre la Pau a l’Orient Mitjà –“No al xoc de Civilitzacions” – ha estat un dels més vistos en la història de YouTube, amb 1,4 milions de visites i 37.000 comentaris, i ha guanyat, també, nombrosos premis. Podeu veure’l aquí, junt amb altres vídeos sobre la justícia global, la lluita contra la pobresa o la guerra de Iraq, entre altres.
Un dels professionals vinculats a aquesta organització, i director de campanyes, és Paul Hilder, cofundador d’openDemocracy.net i autor de documents tan interessants per a la reflexió política com: “Partits polítics oberts? Un mapa per a la democràcia del segle XXI”.
Per acabar, i en la mateix línia, referenciar l’organització Idealist.org (“Idealistas” en la versió espanyola); un espai web interactiu d’Acción sin Fronteras on persones i organitzacions d’arreu del món poden intercanviar recursos i idees, trobar oportunitats i voluntaris, i actuar conjuntament per contribuir a canviar el món.
(ZV) Zona Vídeo. Documentals Online ofereix reportatges d’interès sobre temes diversos com “La caiguda de Fujimori”, el conflicte entre Palestina i Israel, entre molts altres dedicats a ecologia, ciència, Història, art, cinema… L’únic requeriment per veure els documentals és tenir el reproductor web de Divx (Divx Web Player), un reproductor de vídeo que s’integra en el navegador i que es pot descarregar des de la propia pàgina.
enviat per Miquel enllaç permanent 4:05 PM
Notes recents
<< Inici