Bones notícies
Vull començar dient que s'ha començat a parlar del meu llibre! Ho ha fet Raimon Obiols al seu bloc i jo mateix a una entrevista de Joan Tapia a El Periódico. També ho vaig fer dimecres a l'espai La Nit al Dia que condueix Mònica Terribas (podeu veure'n un fragment a YouTube).
Tampoc no puc deixar de dir que la Loteria de Nadal ha beneficiat molts catalans!
Però aquestes no són les úniques bones notícies de les que us volia parlar. S'han aprovat els Pressupostos de la Generalitat per al 2008 i també els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008, perquè el Congrés dels Diputats ha aixecat el “veto” del Senat proposat per CiU i que va comptar amb el suport del PP i d'ERC. Sobre aquest darrer aspecte podeu llegir l'article de José Zaragoza a El Punt.
I encara una quarta bona notícia: el baròmetre d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. Podeu consultar-lo íntegrament aquí. Podeu també llegir les informacions al respecte d'El País i de Manel Manchón a El Periódico. Veieu a YouTube un fragment de la presentació que en va fer Gabriel Colomé, director del CEO, a La nit al dia. Resumint-lo en forma breu podríem assenyalar que la imatge de la política es recupera (la valoració general dels polítics aprova, després dels dos darrers baròmetres en que suspenia, que el PSC està ben situat de cara a les properes eleccions generals (un 37,3% d'intenció directa de vot, amb CiU a 25 punts per darrera i el PP 32 punts per darrera) i que el PSC també incrementa la seva intenció de vot de cara a unes futures eleccions al Parlament de Catalunya. Els tres problemes que més preocupen a la ciutadania són: infraestructures, habitatge i immigració. I el PSC apareix com el partit més capaç de resoldre'ls.
Tot i que ha anat baixant el to, ha seguit la polèmica aixecada per l'entrevista de Joan Ferran a El Periódico de fa vint dies. Podeu llegir al respecte un article de Josep Ramoneda que insisteix a no confondre nacional amb nacionalista i un article de Joan Ferran publicat ahir a El País. Per acabar amb la polèmica no em puc estar de reproduir una pregunta i una resposta de Jaume Sobrequés en l'entrevista que li dedica la revista El Triangle d'aquesta setmana. Pregunta Pep Martí d'El Triangle: “Comparteix les declaracions de Joan Ferran sobre una crosta nacionalista als mitjans públics catalans?”. Resposta de Jaume Sobrequés: “Radicalment, no. És més he tingut una grata sorpresa de veure com TV3 ha mantingut una línia nacionalista. I he de fer un elogi dels partits del Govern, que han respectat la línia general de TV3 i de Catalunya Ràdio, que continuen estant al servei d'una Catalunya sobiranista”.
Sobre el tema de la designació dels membres del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals m'haureu de permetre que m'abstingui de comentar-ho perquè, junt amb altres, intento trobar una sortida a l'actual impasse i és més prudent per poder-ho fer que no em pronunciï en aquests moments. Ho sento!
Però potser val la pena que aprofundim en el debat sobre la situació real de Catalunya i també sobre les perspectives de l'Espanya plural. En aquest sentit, he trobat altament interessants l'Informe anual de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (presidida per Miquel Roca), l'article de Jordi Sánchez “Annus horibilis Cataluniae”, dos articles de Suso de Toro (“Razón y sinrazón de Cataluña” y “La pecera y el 'desapego'”) i l'article de Ramón Jáuregui “La España plural”.
No han faltat tampoc aquesta setmana apel·lacions en defensa de la política i d'una bona política. En aquest sentit us recomano els articles de Francesc Marc Alvaro, que demana als líders que tinguin un relat, Rafael Pradas, que reivindica la política, i Antonio Papell, que se suma a Lakoff en la demanda de l'existència de projectes polítics clarament diferenciats, així com l'admonició de Gemma Lienas exigint respecte envers el president Montilla i les crítiques de Carles Bonet i Antoni Segura a determinats plantejaments de CiU.
Aquesta setmana s'ha conegut també la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut valencià. És una Sentència important, que caldrà estudiar en profunditat, ja que assenyala la posició actual del TC sobre temes molt sensibles que estan també presents en els diferents recursos d'inconstitucionalitat presentats contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquesta Sentència ha comptat amb el suport de 7 magistrats mentre 5 s'hi han mostrat contraris. Aquest precari equilibri del Tribunal està afectant molt la tramitació dels recursos contra l'Estatut català. Podeu llegir al respecte els articles de Josep Maria Brunet a La Vanguardia i de Julio M. Lázaro a El País. També us recomano la lectura de l'article de Javier Pérez Royo que torna a defensar la seva tesi segons la qual el control de constitucionalitat dels Estatuts d'Autonomia no té base constitucional. Tampoc no us hauríeu de perdre l'article publicat pel director del diari El País, Javier Moreno, que es pregunta quina és la responsabilitat de Mariano Rajoy en l'intent del PP d'assaltar el Tribunal Constitucional.
Les bones notícies són també algunes notícies econòmiques. En un editorial del diari El País es subratlla el fet que Espanya ha superat per primer cop a Itàlia en termes de Producte Interior Brut. Us recomano també la lectura de l'article d'Emilio Ontiveros en el que es subratlla la importància del capital humà per assegurar la prosperitat econòmica i social i l'article de Joaquín Estefanía sobre el pensament econòmic del president Zapatero.
Pel seu interès us recomano la lectura de l'entrevista-comiat de Manuel Marín com a President del Congrés a les pàgines d'El País.
Tampoc no us podeu perdre el dossier preparat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya sobre la monumental operació de desinformació al voltant de l'11-M protagonitzada per determinats mitjans de comunicació. Al lloc web del Col·legi podeu acedir a tot el material. Com a tast podeu llegir la informació tal com la recull el diari El País.
I per desgràcia acabo amb una notícia trista. Ho sabíem ja molts però és ja del domini públic que un altre important dirigent polític socialista i d'esquerres pateix la malaltia d'Alzheimer. En aquest cas és Jordi Solé Tura, protagonista del documental “Bucarest”, en el que el seu fill Albert reconstrueix la memòria del seu pare, una vida dedicada al combat per la democràcia i els ideals de l'esquerra. En Jordi, com en Pasqual, ens tenen al seu costat en el combat contra una malaltia especialment cruel.
“Perles” del programa Polònia emès el 20 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)
LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Montilla entre reixes: "Catalanes, catalanus. Sóc aquí perquè em van detenir per anar a més de 80 per l’autovia de Castelldefels. He tingut sort, perquè no estic a la comissaria de les Corts... Avui acomiadem el 2007 amb ulls a les llàgrimes, i és moment de fer Oh, balancé, balancé. No tot ha estat negatiu, hem après paraules noves, com esvoranc o kubotan.... Toniiiiiii, saqueu-me d’aquí."
- Els mossos fan cagar el tió perquè Saura vol crear bon rollu i demostrar que quan volen poden “fer cagar”.... “Disculpi les molèsties, seria tan amable de defecar?”. Però res, aquí fins que no hi ha cop de bastó (i uns quants), el tió no caga.
- Poooobres Reis Mags, només han rebut dues cartes perquè el Pare Noel s’està emportant tot el negoci. La solució? Vestir-los de Pare Noel... ah, i emmordassar el Pare Noel de veritat.
EL MILLOR
- Un petit oblit a la Moncloa.... ningú ha desconvocat la inauguració de l’AVE. Coets i confetti ja estan preparats a l’aeroport del Prat així que, per què no aprofitar-ho? El trio ZP-De la Vega-Chacón decideix reinaugurar l’Estadi Olímpic. I amb tota la parafernàlia: Constantino Romero, fanfàrria, atletes i .... pebeter. Aquest cop no serà Rebollo qui l’encengui sinó.... Maleni! “Tranquiloh, catalaneh, que oh la voy a meteh doblá” [llàstima que no encerta i la fletxa provoca un incendi]
EL PITJOR
- Pujol fill tallant-li l’orella a Duran i Pujol pare castigant-lo tallant-li l’orella al fill??????? Però això què és?????
ARXIU HISTÒRIC
- Zaplana davant un globus terraqüi pregunta a Acebes: “Dónde está el Líbano?” Acebes respon: “Pregúntaselo a Mariano, que es él el que guarda estas cosas”. Zaplana: “No puedo porque está enfadado conmigo por lo de Piqué.” Acebes va de mediador entre l’un i l’altre. Al revés t’ho dic perquè m’entenguis, és clar.
LA PICADA D’ULLET
- Carme Chacón [moníssima de núvia] a la seva proclamació com a candidata: “Amics guais i amigues super. Hem de reivindicar la Catalunya optimista, perquè m’ho ha dit el Jose. Hem de canviar el català emprenyat per la catalana prenyada.”
LA NOVETAT
- Ramon Calderón, el president del Madrid. Cap interès. Perdó.
- Marina Geli, EXTRAORDINÀRIA.
LA IMATGE DE LA SETMANA
- El Govern espanyol ha traspassat les competències de la loteria. I el Niñu de Sant Ildefons (amb calça curta inclosa) no és altre que Quim Nadal, lògicament.
KA FORT
- Franco vestit de ku-kux-klan i autoproclamant-se “Franco is the best, the mejor.” Es veu que ha anat a no sé quina educativa conferència.... “Si supieran lo que me contaba Hitler de los judíos.... suerte que en España los expulsamos a tiempo.”
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- JP: No hi havia un arbre més gran?
- PM: Doncs, mira, l’any que ve el compres tu. Catalans, en aquestes dates no hi ha res més patètic que això de l’amic invisible. I més quan només som dos, oi Pujol?
- JP: Ai, sí, qui serà qui serà?
- PM: Home, qui vols que sigui? Només puc ser jo!
- JP: Home no trenquis la màgia!
- PM: El que us deia, patètic.
- JP: A veure què és.... el meu llibre de Memòries, però si l’he escrit jo??
- PM: Fa ràbia, eh! Ei, que m’he sortit del pressupost, jo... a veure si fas llibres més curtets i econòmics, rollu Teo: En Pujol va al cole, En Pujol va a la presó, etc. Ara em toca a mi. A veure que m’haurà regalat el meu amic invisible? Òndia, l’estatut. Però si el vaig fer aprovar jo?
- JP: Sí, jo també m’he sortit del pressupost, perquè ja estava descatalogat.
- PM: Que cabróoooooooon. Jordi, me’l canvies? Bones festes i Visca Catalunya!
- JP: Té, et torno l’Estatut, que no m’agrada la ciència ficció.
- PM: Doncs té, les Memòries, que la història sagrada no m’ha agradat mai.
ZW núm. 109 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.threemiles.com/plantthepiece/
En aquesta època carregada de bons propòsits i iniciatives vàries us recomano visitar Plant the Piece. Una acció antiviolència molt atractiva, desenvolupada a partir de l’exposició itinerant de dos artistes que volen reconvertir l’ús de les armes d’una manera molt visual. Amb uns motlles amb forma de pistoles, s’obté un conglomerat d’argila que conté llavors diverses que poden plantar-se i brotar d’una manera senzilla.
Una altra iniciativa, en aquesta ocasió literària és: “1 año en 1 post. Atrápanos en menos de 365 palabras”. Amb aquest títol es presenta un concurs impulsat per Escuela de Escritores i Atrápalo.com, dirigit a tots aquells que tinguin un bloc i vulguin publicar un post, de menys de 365 paraules, explicant allò que els ha semblat més destacable de 2007. Això sí, en clau literària i amb prou atractiu com per aconseguir que sigui el text més votat. L’autor del post guanyador aconseguirà un viatge a Nova York per a dues persones i un curs trimestral d’Escuela de Escritores. Es pot participar fins el 31 de desembre.
ZV (Zona Vídeo). Blog Documental és l’espai documental multimèdia sobre blocs i periodisme en espanyol impulsat per Álvaro Liuzzi. En ell, podem trobar el documental “Blogs y periodismo”, que s’estructura en vuit capítols audiovisuals, a partir d’entrevistes en profunditat realitzades a gent com Pablo Mancini. En elles, ens parlen de la seva relació amb els blocs, d’allò que els blocs aporten al periodisme, de la relació entre bloc i diners o blocs i mitjans tradicionals, etc.
Tampoc no puc deixar de dir que la Loteria de Nadal ha beneficiat molts catalans!
Però aquestes no són les úniques bones notícies de les que us volia parlar. S'han aprovat els Pressupostos de la Generalitat per al 2008 i també els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2008, perquè el Congrés dels Diputats ha aixecat el “veto” del Senat proposat per CiU i que va comptar amb el suport del PP i d'ERC. Sobre aquest darrer aspecte podeu llegir l'article de José Zaragoza a El Punt.
I encara una quarta bona notícia: el baròmetre d'opinió del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. Podeu consultar-lo íntegrament aquí. Podeu també llegir les informacions al respecte d'El País i de Manel Manchón a El Periódico. Veieu a YouTube un fragment de la presentació que en va fer Gabriel Colomé, director del CEO, a La nit al dia. Resumint-lo en forma breu podríem assenyalar que la imatge de la política es recupera (la valoració general dels polítics aprova, després dels dos darrers baròmetres en que suspenia, que el PSC està ben situat de cara a les properes eleccions generals (un 37,3% d'intenció directa de vot, amb CiU a 25 punts per darrera i el PP 32 punts per darrera) i que el PSC també incrementa la seva intenció de vot de cara a unes futures eleccions al Parlament de Catalunya. Els tres problemes que més preocupen a la ciutadania són: infraestructures, habitatge i immigració. I el PSC apareix com el partit més capaç de resoldre'ls.
Tot i que ha anat baixant el to, ha seguit la polèmica aixecada per l'entrevista de Joan Ferran a El Periódico de fa vint dies. Podeu llegir al respecte un article de Josep Ramoneda que insisteix a no confondre nacional amb nacionalista i un article de Joan Ferran publicat ahir a El País. Per acabar amb la polèmica no em puc estar de reproduir una pregunta i una resposta de Jaume Sobrequés en l'entrevista que li dedica la revista El Triangle d'aquesta setmana. Pregunta Pep Martí d'El Triangle: “Comparteix les declaracions de Joan Ferran sobre una crosta nacionalista als mitjans públics catalans?”. Resposta de Jaume Sobrequés: “Radicalment, no. És més he tingut una grata sorpresa de veure com TV3 ha mantingut una línia nacionalista. I he de fer un elogi dels partits del Govern, que han respectat la línia general de TV3 i de Catalunya Ràdio, que continuen estant al servei d'una Catalunya sobiranista”.
Sobre el tema de la designació dels membres del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals m'haureu de permetre que m'abstingui de comentar-ho perquè, junt amb altres, intento trobar una sortida a l'actual impasse i és més prudent per poder-ho fer que no em pronunciï en aquests moments. Ho sento!
Però potser val la pena que aprofundim en el debat sobre la situació real de Catalunya i també sobre les perspectives de l'Espanya plural. En aquest sentit, he trobat altament interessants l'Informe anual de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País (presidida per Miquel Roca), l'article de Jordi Sánchez “Annus horibilis Cataluniae”, dos articles de Suso de Toro (“Razón y sinrazón de Cataluña” y “La pecera y el 'desapego'”) i l'article de Ramón Jáuregui “La España plural”.
No han faltat tampoc aquesta setmana apel·lacions en defensa de la política i d'una bona política. En aquest sentit us recomano els articles de Francesc Marc Alvaro, que demana als líders que tinguin un relat, Rafael Pradas, que reivindica la política, i Antonio Papell, que se suma a Lakoff en la demanda de l'existència de projectes polítics clarament diferenciats, així com l'admonició de Gemma Lienas exigint respecte envers el president Montilla i les crítiques de Carles Bonet i Antoni Segura a determinats plantejaments de CiU.
Aquesta setmana s'ha conegut també la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut valencià. És una Sentència important, que caldrà estudiar en profunditat, ja que assenyala la posició actual del TC sobre temes molt sensibles que estan també presents en els diferents recursos d'inconstitucionalitat presentats contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aquesta Sentència ha comptat amb el suport de 7 magistrats mentre 5 s'hi han mostrat contraris. Aquest precari equilibri del Tribunal està afectant molt la tramitació dels recursos contra l'Estatut català. Podeu llegir al respecte els articles de Josep Maria Brunet a La Vanguardia i de Julio M. Lázaro a El País. També us recomano la lectura de l'article de Javier Pérez Royo que torna a defensar la seva tesi segons la qual el control de constitucionalitat dels Estatuts d'Autonomia no té base constitucional. Tampoc no us hauríeu de perdre l'article publicat pel director del diari El País, Javier Moreno, que es pregunta quina és la responsabilitat de Mariano Rajoy en l'intent del PP d'assaltar el Tribunal Constitucional.
Les bones notícies són també algunes notícies econòmiques. En un editorial del diari El País es subratlla el fet que Espanya ha superat per primer cop a Itàlia en termes de Producte Interior Brut. Us recomano també la lectura de l'article d'Emilio Ontiveros en el que es subratlla la importància del capital humà per assegurar la prosperitat econòmica i social i l'article de Joaquín Estefanía sobre el pensament econòmic del president Zapatero.
Pel seu interès us recomano la lectura de l'entrevista-comiat de Manuel Marín com a President del Congrés a les pàgines d'El País.
Tampoc no us podeu perdre el dossier preparat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya sobre la monumental operació de desinformació al voltant de l'11-M protagonitzada per determinats mitjans de comunicació. Al lloc web del Col·legi podeu acedir a tot el material. Com a tast podeu llegir la informació tal com la recull el diari El País.
I per desgràcia acabo amb una notícia trista. Ho sabíem ja molts però és ja del domini públic que un altre important dirigent polític socialista i d'esquerres pateix la malaltia d'Alzheimer. En aquest cas és Jordi Solé Tura, protagonista del documental “Bucarest”, en el que el seu fill Albert reconstrueix la memòria del seu pare, una vida dedicada al combat per la democràcia i els ideals de l'esquerra. En Jordi, com en Pasqual, ens tenen al seu costat en el combat contra una malaltia especialment cruel.
“Perles” del programa Polònia emès el 20 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)
LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Montilla entre reixes: "Catalanes, catalanus. Sóc aquí perquè em van detenir per anar a més de 80 per l’autovia de Castelldefels. He tingut sort, perquè no estic a la comissaria de les Corts... Avui acomiadem el 2007 amb ulls a les llàgrimes, i és moment de fer Oh, balancé, balancé. No tot ha estat negatiu, hem après paraules noves, com esvoranc o kubotan.... Toniiiiiii, saqueu-me d’aquí."
- Els mossos fan cagar el tió perquè Saura vol crear bon rollu i demostrar que quan volen poden “fer cagar”.... “Disculpi les molèsties, seria tan amable de defecar?”. Però res, aquí fins que no hi ha cop de bastó (i uns quants), el tió no caga.
- Poooobres Reis Mags, només han rebut dues cartes perquè el Pare Noel s’està emportant tot el negoci. La solució? Vestir-los de Pare Noel... ah, i emmordassar el Pare Noel de veritat.
EL MILLOR
- Un petit oblit a la Moncloa.... ningú ha desconvocat la inauguració de l’AVE. Coets i confetti ja estan preparats a l’aeroport del Prat així que, per què no aprofitar-ho? El trio ZP-De la Vega-Chacón decideix reinaugurar l’Estadi Olímpic. I amb tota la parafernàlia: Constantino Romero, fanfàrria, atletes i .... pebeter. Aquest cop no serà Rebollo qui l’encengui sinó.... Maleni! “Tranquiloh, catalaneh, que oh la voy a meteh doblá” [llàstima que no encerta i la fletxa provoca un incendi]
EL PITJOR
- Pujol fill tallant-li l’orella a Duran i Pujol pare castigant-lo tallant-li l’orella al fill??????? Però això què és?????
ARXIU HISTÒRIC
- Zaplana davant un globus terraqüi pregunta a Acebes: “Dónde está el Líbano?” Acebes respon: “Pregúntaselo a Mariano, que es él el que guarda estas cosas”. Zaplana: “No puedo porque está enfadado conmigo por lo de Piqué.” Acebes va de mediador entre l’un i l’altre. Al revés t’ho dic perquè m’entenguis, és clar.
LA PICADA D’ULLET
- Carme Chacón [moníssima de núvia] a la seva proclamació com a candidata: “Amics guais i amigues super. Hem de reivindicar la Catalunya optimista, perquè m’ho ha dit el Jose. Hem de canviar el català emprenyat per la catalana prenyada.”
LA NOVETAT
- Ramon Calderón, el president del Madrid. Cap interès. Perdó.
- Marina Geli, EXTRAORDINÀRIA.
LA IMATGE DE LA SETMANA
- El Govern espanyol ha traspassat les competències de la loteria. I el Niñu de Sant Ildefons (amb calça curta inclosa) no és altre que Quim Nadal, lògicament.
KA FORT
- Franco vestit de ku-kux-klan i autoproclamant-se “Franco is the best, the mejor.” Es veu que ha anat a no sé quina educativa conferència.... “Si supieran lo que me contaba Hitler de los judíos.... suerte que en España los expulsamos a tiempo.”
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
- JP: No hi havia un arbre més gran?
- PM: Doncs, mira, l’any que ve el compres tu. Catalans, en aquestes dates no hi ha res més patètic que això de l’amic invisible. I més quan només som dos, oi Pujol?
- JP: Ai, sí, qui serà qui serà?
- PM: Home, qui vols que sigui? Només puc ser jo!
- JP: Home no trenquis la màgia!
- PM: El que us deia, patètic.
- JP: A veure què és.... el meu llibre de Memòries, però si l’he escrit jo??
- PM: Fa ràbia, eh! Ei, que m’he sortit del pressupost, jo... a veure si fas llibres més curtets i econòmics, rollu Teo: En Pujol va al cole, En Pujol va a la presó, etc. Ara em toca a mi. A veure que m’haurà regalat el meu amic invisible? Òndia, l’estatut. Però si el vaig fer aprovar jo?
- JP: Sí, jo també m’he sortit del pressupost, perquè ja estava descatalogat.
- PM: Que cabróoooooooon. Jordi, me’l canvies? Bones festes i Visca Catalunya!
- JP: Té, et torno l’Estatut, que no m’agrada la ciència ficció.
- PM: Doncs té, les Memòries, que la història sagrada no m’ha agradat mai.
ZW núm. 109 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.threemiles.com/plantthepiece/
En aquesta època carregada de bons propòsits i iniciatives vàries us recomano visitar Plant the Piece. Una acció antiviolència molt atractiva, desenvolupada a partir de l’exposició itinerant de dos artistes que volen reconvertir l’ús de les armes d’una manera molt visual. Amb uns motlles amb forma de pistoles, s’obté un conglomerat d’argila que conté llavors diverses que poden plantar-se i brotar d’una manera senzilla.
Una altra iniciativa, en aquesta ocasió literària és: “1 año en 1 post. Atrápanos en menos de 365 palabras”. Amb aquest títol es presenta un concurs impulsat per Escuela de Escritores i Atrápalo.com, dirigit a tots aquells que tinguin un bloc i vulguin publicar un post, de menys de 365 paraules, explicant allò que els ha semblat més destacable de 2007. Això sí, en clau literària i amb prou atractiu com per aconseguir que sigui el text més votat. L’autor del post guanyador aconseguirà un viatge a Nova York per a dues persones i un curs trimestral d’Escuela de Escritores. Es pot participar fins el 31 de desembre.
ZV (Zona Vídeo). Blog Documental és l’espai documental multimèdia sobre blocs i periodisme en espanyol impulsat per Álvaro Liuzzi. En ell, podem trobar el documental “Blogs y periodismo”, que s’estructura en vuit capítols audiovisuals, a partir d’entrevistes en profunditat realitzades a gent com Pablo Mancini. En elles, ens parlen de la seva relació amb els blocs, d’allò que els blocs aporten al periodisme, de la relació entre bloc i diners o blocs i mitjans tradicionals, etc.
enviat per Miquel enllaç permanent 12:36 PM
Notes recents
<< Inici