Com més clar parlem millor anirem

Hi ha diumenges que tens moltes coses a dir i no saps ni per on començar. I, a més, pots deixar-te alguna d’important al tinter. Espero que no sigui així.

Començo per comentar l’enquesta que publica avui El Periódico. El resum és senzill: el Govern de Montilla genera confiança, el PSC millora les seves expectatives i les valoracions entre Mas i Montilla s’equilibren. També es pot dir, com ho fa el diari, que el Govern no genera entusiasme, ja que encara són molts els ciutadans que es mantenen a l’expectativa de veure com evolucionen les coses. Però hi ha un gran consens en que l’actual legislatura no s’assemblarà a l’anterior en el sentit dels ensurts i del soroll que la van envoltar. Cal dir que el govern Montilla està aprofitant molt bé la feina feta en els tres darrers anys, la qual cosa, per exemple, s’ha traduït en un important volum d’iniciatives legislatives traslladades al Parlament. De fet, de la quinzena de lleis entrades al Parlament sols el projecte de llei pel que es crea l’Agència Tributària de Catalunya és nou de trinca. És, per cert, un projecte que serveix per desmuntar l’eterna cançó de CiU sobre uns suposats retards en el desplegament estatutari.

En aquest primer trimestre de l’any, apart de l’esmentat projecte de llei, es crearan les tres Comissions institucionals incloses a l’Estatut i el Govern remetrà al Parlament el projecte de llei que regula el Consell de Garanties Estatutàries (que substituirà l’actual Consell Consultiu de la Generalitat). L’estratègia de CiU de criticar el govern per una suposada manca de zel en el desplegament estatutari no sols està fora de lloc sinó que revela fins a quin punt CiU voldria repetir una de les seves millors jugades de l’anterior legislatura, la de la negociació estatutària. CiU va dissenyar una estratègia maximalista de negociació al Parlament, tensant la corda de manera innecessària, per després deixar anar la corda de forma sobtada amb el pacte al que van arribar el 21 de gener de 2006. L’únic objectiu d’aquesta maniobra no era el de millorar l’autogovern de Catalunya sinó el d’erosionar el Govern de la Generalitat per la via d’hostilitzar ERC a qui acusaven “d’haver-se venut als socialistes”. Volen, ara, repetir la jugada. Però se’ls veu molt el llautó. Com pot CiU exigir un desplegament accelerat de l’Estatut, si ells van trigar 23 anys a desplegar l’anterior Estatut i no van acabar de fer-ho del tot? Estic convençut que, aquest cop, ERC no caurà a la trampa que va acabar amb l’anterior govern catalanista i d’esquerres.

CiU també ha intentat dir que el Govern Zapatero vol ajornar sense data la negociació del nou sistema de finançament. En aquest cas, es dóna la circumstància que va ser la pròpia CiU la que va proposar una Disposició transitòria als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2007, acordada amb el Grup Socialista i per tant aprovada, que diu el següent:

Quincuagésima séptima. Cumplimiento de la Disposición Adicional Tercera del Estatuto de Autonomía de Catalunya

1. Durante el primer trimestre de 2007, la Comisión bilateral Estado-Generalitat establecerá y pondrá en marcha la metodología a utilizar para determinar el cumplimiento de la Disposición Adicional Tercera del Estatuto de Autonomía de Catalunya.Si el acuerdo a que se llegase fuese diferente al utilizado para los presupuestos del 2007, se tendrá en cuenta la diferencia, para su compensación en los presupuestos que resten dentro del período de 7 años. En lo que resta del período de 7 años se aplicará también esta metodología.

2. La Comisión bilateral Estado-Generalitat acordará un Plan Catalunya de Infraestructuras a financiar por el Estado durante el período de 7 años, revisable a mitad de período, que contemplará los principales proyectos de inversión para el citado periodo. En especial, durante el primer semestre de 2007 la Administración General del Estado adoptará las medidas oportunas para agilizar los estudios informativos, declaraciones de impacto ambiental y proyectos constructivos susceptibles de ser incluidos en el citado Plan, con el fin de agilizar la gestión de las inversiones potenciales.

3. Se efectuará un seguimiento de la ejecución presupuestaria relativa a inversiones en infraestructuras en Catalunya para asegurar que ésta está en línea con la del conjunto del Estado, a través de la Comisión prevista en la propia Disposición Adicional Tercera del Estatuto.

¿Com és possible afirmar, doncs, des de CiU, que el Govern central no vol complir l’Estatut o es nega a negociar el sistema de finançament? També CiU ha volgut confondre l’opinió pública sobre l’Agència Tributària de Catalunya, dient que no és l’Agència que recaptarà tots els impostos. ¿Com es possible que els que s’omplen tant la boca d’haver negociat l’Estatut, oblidin que en l’article 204 de l’Estatut s’estableix un termini de dos anys per tal de constituir el consorci o ens equivalent amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya, i que serà aquest consorci el que es podrà transformar en l’Administració tributària a Catalunya. ¿Com es pot dir que s’està ajornant una negociació quan la pròpia Disposició final primera de l’Estatut estableix que “La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI de l’Estatut (Del finançament de la Generalitat)?

També han volgut confondre a l’opinió pública sobre les Comissions institucionals incloses en l’Estatut i la presència en elles dels grups de l’oposició. Veiem-ho cas per cas. Comissió Bilateral. Establerta a l’article 183 com a “marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat”. Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. Establerta a l’article 210 com a “òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic”. Com estableix l’apartat 4 de l’article 210, “La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes del capítol I del Títol VI de l’Estatut (Les finances de la Generalitat). Comissió d’Inversions en infraestructures. Establerta a la Disposició addicional tercera de l’Estatut com a “Comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local”.

El President Montilla ha ofert a Artur Mas la creació d’un Consell institucional de la Generalitat per a l’impuls i el seguiment del desplegament estatutari. Aquest Consell seria el marc en el que totes les forces parlamentàries podrien participar per fixar la posició de la part catalana d’aquestes tres Comissions, i es reuniria sempre amb caràcter previ a les reunions de les tres Comissions. A més, el President Montilla va proposar a Artur Mas que la composició de la Comissió d’Inversions en infraestructures asseguraria una presència plural del món local català. Davant aquesta voluntat d’acord, l’actitud de Mas ha estat de menyspreu de l’oferiment i ha ajornat no se sap fins quan la seva resposta definitiva. El President també li ha ofert acordar la Llei que crearà el Consell de Garanties Estatutàries.

Els intents de confondre l’opinió pública per part de CiU no acaben aquí. Estem assistint aquests dies a un intent de fer oblidar que l’actual traçat del Tren de Gran Velocitat es va acordar entre els governs de CiU i PP. Ara sembla que CiU no tingui res a veure amb una decisió que critica com si l’hagués pres un Govern del que no hagués format part. Tots som conscients que les obres públiques de gran envergadura poden causar problemes als ciutadans de les àrees afectades. És impossible que una gran obra no causi vibracions, i que aquestes vibracions no puguin produir alguna esquerda. És evident que les empreses constructores i l’Administració responsable han de prendre totes les mesures al seu abast per impedir o minimitzar aquests incidents però el que és irresponsable és arribar a posar en qüestió la necessitat de determinades infraestructures o, pitjor encara, exigir la modificació de les decisions sobre traçats preses per uns governs dels partits que avui les critiquen.

Aquesta setmana Imma Mayol ha estat molt criticada per declarar-se “antisistema”. En un article posterior reivindicava l’inconformisme de l’esquerra. Certament, l’expressió “antisistema” descriu persones o grups que se situen fora del sistema i difícilment un partit que participa del govern de Barcelona des de 1979 i del govern de Catalunya des de l’any 2003 pot atribuir-se aquesta qualitat. Però no és menys cert que si alguna cosa defineix l’esquerra és precisament la lluita contra el conformisme, el negar-se a acceptar la injustícia, qualsevol injustícia. I, en aquest sentit, des de l’esquerra no és acceptable que la societat es regeixi per criteris de mercat. El fet que no haguem estat capaços de proporcionar una alternativa global al sistema econòmic de lliure mercat no ha d’implicar en cap cas la submissió a les injustícies que genera. Podem acceptar l’economia de mercat, i oposar-nos a la societat de mercat, oposar-nos a considerar les persones com a mercaderies, oposar-nos a considerar que els drets són mercaderies, subjectes a l’oferta i la demanda. En fi, l’Imma es va equivocar al triar una paraula, però no al triar una causa, que ho és de tots els progressistes.

I parlant d’injustícies, hem de seguir parlant de la política de l’actual administració nordamericana a l’Iraq. Bush sembla encaparrat en una política condemnada al fracàs. Una política contestada pel partit avui majoritari, el Partit Demòcrata, i contestada al carrer per multitudinàries manifestacions convocades per l’organització “United for Peace & Justice”. Tot indica que la invasió de l’Iraq tenia diversos objectius: el control del petroli, sense dubte; també, en paraules de Tariq Ali, la “recolonització d’Iraq”, però també fer oblidar als americans la tragèdia de l’11-S i els errors de l’Administració Bush, tant en la prevenció del terrorisme com en la gestió de la seva política exterior. L’Iraq Study Group, encapçalat per James Baker (republicà i advocat i amic íntim de la nissaga Bush) i Lee Hamilton (demòcrata), recomanava una revisió en profunditat de la política nordamericana. Bush s’hi nega i, el que es pitjor, pot estar pensant en atacar Iran, en una paorosa fugida endavant. Convé no abaixar la guàrdia. I esperar que, finalment, l’administració Bush rectifiqui, en la línia del que suggereix l’interessant article de Carlos Nadal publicat avui a La Vanguardia. Malgrat tot sóc pessimista, com ho és també l’anàlisi de Felipe González sobre la situació actual a l’Orient Mitjà, a 15 anys de la Conferència de Madrid.

Divendres la Fundació Campalans va organitzar un interessant debat sobre les perspectives de Ségolène Royal a les eleccions presidencials franceses. Hi van participar David Assouline (regidor de Paris i Senador del PS), Gérard Grunberg (professor de ciències polítiques) i Christine Frey (coordinadora dels Comitès de Suport a Ségolène Royal “Désirs d’Avenir” a Paris). Podeu llegir l’entrevista a Christine Frey publicada avui a El Periódico i una reflexió més de fons sobre els diversos estils de lideratge i el paper de les dones en política publicada per Esteban Hernández avui a la revista de La Vanguardia.

Ahir, el Consell Nacional del PSC va aprovar per unanimitat la candidatura de Jordi Hereu a l’Alcaldia de Barcelona. Hi ha qui es pregunta el per què de l’hegemonia del PSC a Barcelona al llarg de tant de temps. I la resposta és ben senzilla: interpretar bé els desitjos dels barcelonins, impulsar canvis i adaptar-se a l’evolució social, tenir els millors programes i els millors candidats. Jordi Hereu és un bon alcalde i serà un magnífic candidat. El PSC seguirà governant Barcelona perquè ha estat capaç de renovar-se al ritme que la pròpia ciutat exigia. Us convido a llegir el projecte de Manifest electoral del PSC de Barcelona (on hi trobareu els trets fonamentals de la nostra proposta per a la nova etapa 2007-2011), la intervenció de José Montilla davant el Consell Nacional del PSC, i el projecte de Manifest electoral municipal del PSC que serà discutit i aprovat per la Convenció Municipal del partit dels propers dies 10 i 11 de març.

Encara ressonen les paraules del debat sobre la represa de l’acció terrorista d’eta. En aquests moments no hi ha altra alternativa que seguir perseguint els terroristes fins a la seva derrota definitiva i exigir a l’esquerra abertzale que els emplaci a abandonar la violència, desmarcant-se absolutament de les seves accions i estratègies. Fora bo fer-ho amb unitat entre els demòcrates però, malauradament, la posició política del PP ho impedeix. Per ells és prioritari acabar amb el govern i aquest objectiu passa per davant de qualsevol altra consideració, passa per davant inclús de la necessària unitat en el combat contra eta. En un curiós article, Javier Pérez Royo s’apunta a la tesi del director d’ABC que li demanava a Rajoy la presentació d’una moció de censura. Pérez Royo considera que així almenys es podria centrar el debat polític en una discussió sobre l’alternativa que ofereix el PP (si és que en té). No crec que això passi. Si es presentés una moció de censura per part del PP sols serviria perquè reiteressin els seus infames arguments. Rajoy tornaria a dir allò de “si ponen bombas es porque no se cede; si no ponen bombas es porque se ha cedido”. Encara ningú no li ha preguntat a Rajoy en què va cedir Aznar en els mesos que eta no posava bombes en la seva etapa de govern. La posició de Rajoy és especialment insidiosa perquè d’un home que (encara que ningú no se’n recordi) va ser Ministre de l’Interior. Ben aviat es compliran 40 anys d’accions terroristes d’eta. Així com ningú no pot afirmar que té la recepta màgica per acabar amb el terrorisme, fins ara tots acceptàvem que corresponia al govern de torn dirigir la lluita contra eta amb el suport dels demés. El PP ha trencat amb això. Ha trencat precisament amb el fonament del Pacte per les Llibertats i contra el Terrorisme. Cal enfrontar-se a aquesta posició que perjudica gravíssimament la lluita contra eta i enverina perillosament la convivència democràtica.

Sobre el debat en el si de l’esquerra abertzale, podeu llegir l’article de Gurutz Jáuregui publicat avui a La Vanguardia.

Acabo. Finalment, el debat sobre el canvi climàtic ha arribat al discurs de Bush sobre l’estat de la nació o a les discussions al World Economic Forum de Davos. Joaquín Estefanía se’n fa ressò en l’article que publica avui al suplement de diumenge de El País. Sobre el canvi climàtic podeu llegir un article introductori publicat per Antonio Cerrillo a La Vanguardia el passat dia 21, o l’Informe Stern del que es feia ressò Antoni Gutiérrez-Rubí al ZonaWeb número 66. També podeu visitar la pàgina dedicada a aquest tema de l’organització Ecologistes en acció, a la pàgina del Ministerio de Medio Ambiente i al lloc web de la Generalitat.



“Perles” del programa Polònia emès el 25 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Franco solidari: "Creo que debemos tratar mejor a nuestros hermanos de hispanoamérica. Perseguir a Isabelita.... y qué me dicen de Pinochet? Por no hablar de Alfredo di Stefano. Ya ven como está con los disgustos que le da el Real Madrid. Ahora les dejo... he quedado con unos amigos para ir a Alcorcón a currar unos sudacas... me recuerda a la Legión".

- Rajoy al metge, preocupen perquè sempre que li pregunten alguna cosa respon que no. "Parezco Ráimon, diguem nooooo". El metge intenta infructuosament que digui que sí (encara que sigui a base d'oferir-li passar una nit amb Elsa Pataky).

- La pancarta més llarga del món per la mani contra ETA (i ni així crec que tots els partits es posessin d'acord). Diu "Por la paz y por la unidad de los partidos (toma nota Rajoy-PSOE) y por el diálogo, (sí, para que vuelvan a engañar a ZP-PP) todo dentro de la Constitución (víctimas del terrorismo, sin menoscabo de reconocer los derechos de los vascos (PNB), y las vascas (IU). Por todo esto y mucho más, ETA no."

- Conseju de Goverrr. Montilla, presideix. Veiem Maragall, Tura, Carod (amb un megacartell que diu sóc el vicepresident) i Puigcercós que amenaça "Quan es descuidin farem sentir la nostra veu". Aiiiiiiii

- ZP es queixa a la gitana que li tira les cartes (sembla que regularment). ZP: "No me dijiste que todo iba bien? Primero me dijiste que pactara con Carod, luego con Artur Mas y ahora esto. Ya no quiero tus predicciones." Gitana: "Yo te puedo ayudar a recuperar la buena estrella. Deberías mandar tus tropas a Irak". ZP: "Claro, lo que se espera de un líder fuerte... Por lo menos la gente no hablaría de ETA." Gitana: "ay, si no fuera por mí..."

- Adrià&Rusqui: "Lo bona nit, germans i germanes, la cuina la necessita un canvi".... Adrià vestit de monjo budista, molt afectat per l'IVA del trimestre. La recepta d'avui és Reencarnació de risotto piramidal amb brou de peix. "Be risotto, my friend".

- El Rei i el Príncep instal·lant la TDT (amb el vell mètode de fotre cops a la tele) "me la trajeron los Yos Magos". Per fi la sintonitzen i enganxen Polònia i els agradaaaaa. El que no els agrada és que no surt la Reina. Però això ho arregla el Rei en un "pis-pas" trucant a la Telatrès. La solució arriba ràpidament: IMPRESSIONANT el Toni Soler amb perruca Reina Sofia.

EL MILLOR (és molt curt, però no em trec la imatge del cap)
- Ferran Adrià vestit de monjo budista fent la compra pel Bulli per telèfon. Y esos pelosssss????

EL PITJOR
- El Papa entrevistat sobre els seus plans de reforma (res de Luter) al Vaticà. (Toni Soler, pleaaaase, torna tu com a periodista al Vaticà, que ho feies molt bé!!)

LA PICADA D'ULLET
- La bona notícia amb això dels endarreriments de Renfe, és que per fi ha arribat un passatger que havia iniciat el viatge el 1906... una monada, amb aquells bigotis, tipus La saga de los Rius...

KA FORT
- El Conseller Saura (amb gavardina tipus Colombo) renya a una pobre parella a qui han entrat a robar perquè no tenien seguretat privada [la Conselleria està per aconsellar]. "Us han pres alguna cosa de valor" Ells: "les joies, la play-station". Conseller: "No vull dir material, sinó alguna més important, com els valors". Ells: "Home, l'esperança encara no l'hem perdut". Extraordinari!!! Per si no els havia enfonsat prou, el Conseller encara pretén multar-los perquè la casa no és sostenible: tenen la calefacció sota una finestra i han deixat morir una planta. Per acabar-ho d'embolicar, el gag s'acaba amb el Conseller dient-los que ha estat tot una broma (excepte les multes), una campanya de la Generalitat per treure ferro al tema dels robatoris.

LA CANÇÓ (Mocedades freak)
- Mas i Duran per fi junts!!! Units contra ZP "a partir de ahora los marrones te los comes tu solo"

[ZP] Quién tiene un problema
[Mas i Duran] Eres tu, eres tu
[ZP] Menudo marrón con lo de ETA
[Mas] Jo crec que ara pringues
[Mas i Duran] És segur, és segur
[ZP] Ah sí, [Mas] ah sí.
[Mas i Duran] Eres tuuu,
[ZP] (vaya si soy yo)
[Mas i Duran] el que ha fotut la potaa.
[ZP] (es que a mi me dijeron que...)
[Mas i Duran] Eres tuuu,
[ZP] (que con talante todo se arreglaba)
[Mas i Duran] estem més tristos que ningú.
[ZP] (ya se os nota ya, cabrones)

EL CAMEO
- Mònica López al Conseller Saura: "Pugen les temperatures a l'interior". Conseller: "m'encanta com ho dius...". Després que el Conseller s'obre l'abric i mostra a López i Soler que no porta res més a sota, la López li deixa anar: "i a tu t'agraden les coses sostenibles?"

ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
- Nova secció POLOTEMPS: Amb tant de fred, no tinc dits sinó FrigoDedos, i no tinc peus sinó Frigopiés.... a veure si endevineu on tinc el meu Pirulo tropical.



ZW núm. 70 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://evoterinstitute.com

L’Institut de l’E-Voter es va fundar l’any 1999 i, entre altres coses, identifica les oportunitats i els obstacles de l’ús d’Internet a les campanyes polítiques, amb l’objectiu de consolidar i enfortir la democràcia. Les seves investigacions, sondejos i accions se centren en la convergència de la política i d’Internet. Recentment ha presentat el seu informe: Moving to the Mainstream: Web-Based Political Communications on the Road to 2008 (des de la pàgina es pot descarregar una còpia en format pdf), amb conclusions molt interessants. A E-Voter es pot consultar també un dels capítols del llibre Crossing the River: The Coming of Age of the Internet in Politics and Advocacy.

E-Voter promou l’ús d’Internet entre els partits polítics per a la persuasió i captació de votants, l’organització, la mobilització i/o fundraising (captació de recursos econòmics). Desenvolupa sondejos i investigacions sobre publicitat i comunicacions polítiques; sobre l’eficàcia de l’ús de nous formats i noves tecnologies a les campanyes, etc. generant informació útil per als candidats, responsables de campanya, consultors i/o planificadors de mitjans, per una banda, i els mitjans de comunicació o la indústria online, per una altra. Entre els seus consellers, trobem a Phil Noble, fundador de PoliticsOnline, Carol Darr, directora del George Washington Institute for Politics, Democracy and the Internet o Michael Cornfield, Ph.D. Senior Research Consultant del Pew Internet & American Life Project entre molts altres.

ZV (Zona Vídeo). PodZinger és l’únic motor de cerca de podcasts que facilita la cerca de text complet i permet, també, trobar podcasts d’àudio i vídeo creats en espanyol. Les cerques es realitzen directament sobre l’àudio dels podcasts, a partir de tècniques de reconeixement de veu. PodZinger pot realitzar també cerques en els vídeos de YouTube (de moment, a partir de les dades que introdueixen els usuaris) i els està organitzant en canals basant-se en el seu contingut (esports, entreteniment…), amb l’objectiu futur de tenir indexada tota la seva oferta i de que es pugui arribar algun dia a buscar dins del propi àudio dels vídeos.

El fracàs de la crispació

No hi ha advertiment més repetit en política que el de no refiar-se en excés de les enquestes. Però ningú no les perd mai de vista. Per això començo comentant l’enquesta de l’Institut Noxa publicada avui a La Vanguardia segons la qual està fracassant l’estratègia del PP d’erosionar el govern Zapatero utilitzant el terrorisme com a excusa. Al·leluia! Segons l’enquesta, l’estratègia de l’extrema crispació atiada pel PP se li estaria girant en contra i, si avui se celebressin eleccions generals, el Partit Socialista repetiria els seus bons resultats; mentre el PP baixaria 2,9 punts i perdria entre 6 i 10 diputats. El 76% dels enquestats considera que el govern va fer bé d’intentar el diàleg amb eta per acabar amb el terrorisme i el 72% creu que, malgrat l’atemptat de Barajas, el govern hauria d’intentar novament la fi del terrorisme a través del diàleg si es donessin les circumstàncies adequades. El 68% dels enquestats creu que el PP va desconfiar massa del govern dificultant el procés de forma irresponsable, i el 60% qualifica l’actuació del PP de dolenta o molt dolenta. Com sempre, l’anàlisi de Julián Santamaría, director de l’estudi, resulta de lectura imprescindible.

En aquests moments, crec que el PP està més interessat en acabar amb el Govern Zapatero que en acabar amb el terrorisme. I no ens hauria d’estranyar. No és la primera vegada que el PP està disposat a trencar-ho tot per tal d’arribar al poder com sigui. M’ho recordava un veí d’escala que em va deixar a la bústia les declaracions de Luis Maria Anson realitzades a la revista TIEMPO el febrer de 1998. Deia Anson: “González era un hombre con una potencia política de tal calibre que era necesario llegar hasta el límite” o “Desde una labor crítica normal no se conseguía desalojar a González del poder” o, i no cal insistir més, “Había que terminar con González, ésa era la cuestión. Al subir el listón de la crítica se llegó a tal extremo, que en muchos momentos se rozó la estabilidad del propio Estado”.

Aquesta vegada no se’n sortiran. Perquè, de forma clarament majoritària, la ciutadania és conscient que Zapatero ha fet el que havia de fer i el PP ha fet tot el contrari del que s’espera del principal partit de l’oposició en un tema d’Estat com el de la lluita contra el terrorisme. Carlos Solchaga en un intel·ligent article publicat a Cinco Días intenta desdramatitzar la profunda discrepància entre el PP i el PSOE en aquest tema i proposa “que el Gobierno siga adelante con su obligación indeclinable de acabar con la violencia terrorista dentro de nuestro ordenamiento legal o proponga, con los respaldos parlamentarios con que pueda contar, las modificaciones del mismo conducentes, dentro de la Constitución, a una mayor efectividad en la consecución de dicho objetivo. Y, sobre todo, que el Gobierno siga, al mismo tiempo, desarrollando su agenda política, velando por la seguridad ciudadana, administrando adecuadamente los tiempos tan favorables para la economía y el progreso social y mejorando los servicios públicos a disposición de los españoles. Es decir que gobierne en el sentido más amplio de la palabra, que es precisamente para lo que ha sido elegido”.

Crec, com Solchaga, que el govern ha de desenvolupar la seva agenda política i complir amb les seves obligacions per acabar tant aviat com sigui possible amb el terrorisme, sabent que el consens amb el PP és pràcticament impossible. Però no estic d’acord amb desdramatitzar la posició del PP. Mentre no canviï d’estratègia, el PP, amb la seva actual direcció al capdavant, és un partit temerari, disposat a jugar totes les cartes contra un govern legítim i democràtic, sense que res no els aturi, ni tant sols la possibilitat de lesionar l’interès general, l’interès de tots. I un partit així és perillós. Tant perillós com quan governava i ens va embarcar com a país en una guerra il·legal, que ens va fer objectiu del terrorisme d’arrel islamista.

Avui no us heu de perdre l’entrevista al President de la Generalitat publicada a l’AVUI. Ni us ha de passar per alt que, finalment, vint-i-vuit anys després del que estava previst, els Governs de les Comunitats Autònomes que formaven l’antiga Corona d’Aragó, signaven amb el Govern d’Espanya l’acord per constituir el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Feia goig veure junts els Presidents Montilla, Iglesias, Camps, Matas i la Ministra Carmen Calvo. Espero que no sigui el darrer cop.

Si aquesta setmana hagués de recomanar la lectura d’un sol article no dubtaria un segon a fer-ho amb el que va publicar dimarts Salvador Milà a les pàgines d’El País amb el suggerent títol “¿Qué pasa en el cinturón rojo?”. Comparteixo al 100% les seves reflexions sobre els factors que poden explicar la important abstenció de l’electorat de l’àrea metropolitana. Caldrà que el govern prengui nota d’aquestes reflexions si vol fer retornar la confiança de molts electors en la política.

Aquesta setmana ha acabat el mandat de dos anys i mig de Josep Borrell com a President del parlament Europeu. Ha fet molta i molt bona feina. En reconeixement us recomano la lectura del seu discurs de comiat a l’Eurocambra. L’inici de la Presidència alemanya de la UE està marcat per una actitud ben decidida de la Canceller Angela Merkel. Vol donar sortida a la crisi originada pels NOs de França i Holanda al Tractat constitucional (i pensar que hi havia qui defensava el NO dient que així es donaria un nou impuls a la Unió...). Llegiu el seu discurs davant del Parlament així com l’article que li dedica Carlos Nadal a La Vanguardia. Sobre el procés de construcció europea podeu llegir també l’article signat pels Ministres d’afers exteriors espanyol i luxemburguès publicat a ABC.

Així com no és segur que la política europea entri en una etapa de major dinamisme i creativitat (sort, Angela!), la política nordamericana entra ja en el cicle que portarà a les eleccions presidencials de 2008. Les coses es belluguen en el camp demòcrata. Els senadors Barack Obama i Hillary Clinton han format ja els comitès exploratoris de les seves candidatures, i ho van anunciar a través d’Internet (no en rodes de premsa, articles o entrevistes a mitjans convencionals). Antoni Gutiérrez-Rubí ha dedicat una secció del seu web a seguir aquestes eleccions. No us ho perdeu. Per cert, m’ha recomanat la pel·lícula Bobby, dedicada a Robert Kennedy. Podeu visitar els webs oficials del film en castellà i en anglès.

Acabo amb tres flaixos. Saludant el Fòrum Social Mundial que acaba de començar a Nairobi, l’elecció de Jordi Guillot com a Secretari general d’ICV (tots creiem que ja ho era. Com haguéssim fet l’Entesa al Senat, el Govern catalanista i d’esquerres o el Govern d’Entesa sense ell?) i enllaçant l’informe sobre la visita a Síria d’una delegació del PSC de la que ja us vaig parlar.



“Perles” del programa Polònia emès l’18 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- Montilla a ZP: "Tenemos que hablar de financiación, competencias..." ZP: "Sí, sí, dentro de un año estaremos mejor que ahora". Montilla: "Y nos traspasas el aeropuerto? Y quiero que Catalunya sea independiente". ZP segueix amb el seu rotllo: "Estamos ante el principio del fin de..." Agh, alguna cosa falla! Nooooo! ZP és un holograma!! De la Vega des del control remot intenta resintonitzar-lo davant la desesperació de ZP (el real): "Es que con lo de los vascos no puedo estar por todo". [a Otegui, al telèfon]: "Hombre, lo de Ronaldinho al Atletic lo veo difícil....". Sembla que l'holograma no s'acaba d'arreglar i ara hi ha una interferència de les 3 bessones.

- Un Rajoy molt crescut (literalment) a la tribuna del Congrés de Diputats: "M. Teresa, chúpate esa". Però encara hi ha algú més crescut que s'hi passeja, Jiménez Losantos, i Rajoy queda achiquitat: "Rajoy, eres más blando que ZP con ETA".

- Consell Executiu a la Generalitat. Parla el President: "Us haig de dir tres coses, primera, que hem batut el rècord mundial d'aprovació de lleis, segona, que el Consell Consultiu diu que de les 12.000 lleis, 1.500 són absurdes o ja estaven fetes, i tercer, és que avui és el meu cumpleanyus i us invitu al Frankfurt d'aquí baix, i rapiditu. Ara me'n vaig a fora a fer veure que faig algu i quan entri em doneu el regal sopresa". Els consellers busquen com bojos pel despatx. La Consellera Tura està morta de por "si no li fem un bon regal em farà Consellera de Justícia". En temps de descompte troben el regal ideal i entra Montilla: "Oh, el regal perfecte, la meva primera grapadora, m'heu tocat la fibra, després del Frankfurt anirem al Chiquipark, amb ella vaig grapar l'expedient del Corte Inglés de Cornellà".

- Mas convida Piqué a dinar per intentar fer oblidar el notari. El dinar és al seu despatx perquè -recordeu- no tenen peles, i el càtering és del xino Familia Feliz: "ells són els únics que ens fien perquè Pujol els va donar una subvenció per posar el menú en català". En un altre despatx hi ha el mateix notari, lligat i emmordassat. Mas li enxufa un rotllet de primavera a la boca i li diu: "Paciència, notari, quan tothom s'oblidi de tu podràs sortir". Però Mas hi té tirada en això del notari i li diu a Piqué: "No penso pactar amb ERC, ara mateix truco a un notari perquè en doni fe" [sona el mòbil del pobre notari a l'altra habitació]

- Adrià: "Sóc bon, bon cuiner. L'únic cuiner amb llicència per esferificar. Aquí la Rusqui, la meva noia Bulli". Vaya parella. El plat del dia és: "Megacargolada musical amb notes de merengue minipimeritzades"

- Les preses falses són la meva debilitat, i veure el Montilla rient m'ha encantat. Veu en off: "Tio, que el Montilla no riu!"

EL MILLOR
-No hi ha manera, el millor continua essent el President Maragall a la seva intervenció final en bata: "Catalans, no és per res però cada vegada penso més que la televisió i la fama transformen les persones, i no sempre en positiu: Montilla cantant! Jose, fets, no cançons. Ara que jo del Montilla no estaria tranquil: les esquerdes de l'AVE al Prat... lu meu va començar igual al Carmel, i després el 3%, l'expulsió d'ERC... Tot va lligaaat: Ojito Montilla. Però no puc dir res del meu mandat perquè estic escrivint les meves memòries. Serà un treball ambiciós, que no desmereixerà cap de les línies del meu avi. Es diran Harry Potter i en Pasqual. Per Sant Jordi arrasso... què cabrooooon".

EL PITJOR
- El numeret masclista transnochat del Rei fent-se passar per malalt "debo de tener la peste borbónica" per no haver de treballar, vull dir d'atendre a l'ambaixadora de Veneçuela. El Príncep tampoc sembla tenir gaire interès fins que Letizia té a bé de dir-los que la susdita ambaixadora porta un escot que "parece la embajadora de Bailén 22". Patètic el Rei i el Príncep imitant els grans dictadors i/o mandataris del segle... En realitat, l'única que té una mica de gràcia és Letizia imitant al Rei.

JA CANSA
- Sant tornem-hi amb l'autopropaganda. Per anunciar els nous capítols de Lo Cartanyà, me li fan fer d'home del temps (recordant el Set de nit, on feia realment gràcia) "Hi haurà precipitacions als Pirineus... dels propietaris de les pistes d'esquí"

KA FORT
- ZP al seu Consell de Ministres: "Entre el proceso de paz y lo de Catalunya nos crecen los montillas... las encuestas bajan, qué hacemos? Prohibirlas?". Clos vol parlar però ZP el tem i no el vol escoltar: "Ya lo tengo, una ordenanza que...". ZP: "Vale ya, estoy harto de tus ideas de bombero. Largo de aquí que tenemos trabajo". Clos abandona la sala, a fora l'espera un bomber i Clos el despatxa com a assessor seu.

LA CANÇÓ (em sap greu, però aquesta no la coneixia... no deu haver sortit a OT)

[Carod] Amb Maragall tot era molt més... diferent...
[Montilla] Us heu d'oblidar de Maragall... allò no es podia aguantar

[Montilla] En Carod va anar a les 9 hora espanyola
cap a Perpinyà, ja veuràs tu quina conya
Luego el Saura va muntar el autobús de l'Estatutu
Amb els Pasquis al Govern nogensymenys hi havia sustus
[Consellers Carod, Maragall i Tura] Ara que estàs tu és diferent
Perquè no donem notícies ni volem
[Montilla] Us gusta la tila que serveixo en els Consells
Esteu més tranquilus així ja anem fent
El sistema ma funciona, ma va la mar de bé
Li diré al Zapatero que ho apliqui als del PP
[Consellers] Quin bon rotllo hi ha en aquest Govern
[Consellers] Tots nosaltres som molt més que Consellers
[Montilla] Els meus amiguuus, avorrint-nos passamus les hores
[Consellers] Els teus amiguuus, i qui es mogui no surt a la foto
[Montilla] Els meus amiguuus, badallant passamus les hores
[Consellers] Els teus amiguuus, muts i a la gàbia és el nostre eslògan
[Tots] Els meus amiguuuuuuus

ELS ACUDITS DEL MATEU PRADOS
- A les pistes d'esquí no hi ha neu, així que, un consell, no hi aneu.

- Això del comunicat d'ETA dient que mantenen l'alto el foc després de l'atemptat és com si jo digués que m'agrada el Banc de Sabadell mentre obro un compte taronja.

- S'acaba d'estrenar la primera comèdia sobre Hitler, i són a punt d'estrenar-se "Los primeros pasos del jovencito Franconstein", "Pinocchet", i "Con fachas y a lo loco".



ZW núm. 69 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Don’ t vote.com

En el mes de Setembre l’AARP (Benefits, Advocacy and Information on Aging for People Age 50 and Over) impulsava una campanya de participació ciutadana online, adreçada, especialment, a majors de 50 anys, a través de la qual aquests ciutadans d’EE.UU. qüestionaven a cadascun dels candidats a governador, senador o congressista pel seu programa. Els ciutadans podien plantejar les preguntes que volguessin sobre temes diversos amb l’objectiu de no votar sense tenir la certesa de que tal o qual candidat responia mínimament a les seves expectatives i, mostrant així, el seu grau de compromís amb el sistema.

La participació activa d’aquest col·lectiu a Internet és cada cop més gran. La inclusió digital o eInclusió és un dels objectius d’iniciatives com el Dia Mundial de la Societat de la Comunicació i de les Telecomunicacions- Dia d’Internet (que ja prepara la seva edició 2007) o el programa europeu EL4eI (eLearning for eInclusion) per citar dos exemples ben diferents. Un dels casos més entranyables (i per cert, amb gran repercussió mediàtica) ha estat el de la blogger gallega amb més edat de la bloguesfera espanyola, amb l’aparició del seu diari: “A mis 95 años”.

ZV (Zona Vídeo). Joost és el nom del prototipus de televisió P2P, abans “The Venice Project”, que han impulsat els creadors de Skype i KaZaA. Amb un alt consum d’ample de banda, una alta qualitat de vídeo molt per sobre del conegut YouTube (ofereix visionat mitjançant streaming) i amb una aposta pels continguts, a través d’acords amb canals i productores, Joost es dibuixa com un nou model de TV del futur, oferint funcions interactives de comunicació interpersonal (xats, etc.), tot i que comptarà amb la publicitat, segurament per garantir el seu èxit comercial.

Imprescindible Milà

No us podeu perdre l'imprescindible article de Salvador Milà publicat avui a El País que trobareu aquí sota.

¿Qué pasa en el 'cinturón rojo'?

SALVADOR MILÀ I SOLSONA

EL PAÍS - 16-01-2007

En el análisis de los resultados de las pasadas elecciones al Parlamento de Cataluña se destacó el fuerte descenso de los votos socialistas en Barcelona y, en general, en las ciudades y determinados barrios de la primera y segunda coronas metropolitanas, tradicionalmente identificados como el cinturón rojo: la gran reserva de voto de la izquierda. En estas ciudades y barrios el descenso del voto al PSC ha ido acompañado, por una parte, de un menor crecimiento porcentual de ICV-EUiA en relación con el incremento medio que ha tenido en Cataluña y, por otra parte, de unos porcentajes superiores al 4% de voto a Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. También hay que llamar la atención sobre el hecho de que se reequilibra el abanico de opciones escogidas a la hora de votar: CiU, ERC, ICV-EUiA y PP tienen, en estos barrios, porcentajes significativos.

El hecho de que, esta vez, se entrara rápidamente en pactos de Gobierno y debates poselectorales ha impedido que se profundizara más en el análisis de los resultados electorales autonómicos. Las interpretaciones precipitadas que se dieron a ese descenso incidieron en la pretendida -y, a mi entender, superada- indiferencia de algunos de los no nacidos en Cataluña ante las elecciones autonómicas, vistas como algo "que no va con ellos", o en el poco éxito del candidato Montilla para movilizar un electorado con el que, aparentemente, tenía más posibilidades de identificación. Pero creo que no estamos ante un fenómeno coyuntural o pasajero, sino que se están produciendo cambios sociales, culturales y políticos en cuyo análisis urge profundizar y que la izquierda saque de él lecciones urgentes de cara a las prioridades de actuación del recien estrenado Gobierno.

En primer lugar, hay que tener en cuenta la demografía y la sociología: estas ciudades y barrios han cambiado mucho en los últimos años. Por un lado, ha habido muchos desplazamientos de población hacia municipios del área metropolitana; se trata, en general, de profesionales y clases medias, jóvenes y no tan jovenes, que no se pueden permitir vivir en sus municipios de origen, ya sea Barcelona o municipios del Maresme o del Garraf, por ejemplo, donde más han aumentado los precios de las viviendas, y entre ellos hay mucha diversidad de voto. Por otro lado, las familias trabajadoras tradicionales, las vinculadas de toda la vida a las grandes fábricas y empresas de servicios, con una fuerte conciencia de clase y sindical, han visto jubilarse primero y morir después a los abuelos, los padres y las madres votantes de izquierda por tradición. Mientras tanto, sus hijos y nietos están atrapados en la precariedad laboral, en los sueldos por debajo de los 1.000 euros, en las hipotecas excesivas y en el encarecimiento de la vida por encima de lo que dicen las estadísticas oficiales. Y estos hijos y nietos, aun estando mejor formados e informados pasan de la política o expresan su descontento y su decepción por la falta de perspectivas de estabilidad laboral y mejora social que eran justamente las que habían estimulado a sus mayores. Buena parte de esta nueva generación puede haber optado esta vez por abstenerse, votar en blanco o votar opciones de protesta, que perciben vagamente como las que ponen más nerviosos a los políticos tradicionales.

En segundo lugar, no podemos ignorar el malestar latente producido por los problemas de convivencia y, sobre todo, de acceso a los servicios públicos y a las prestaciones sociales de carácter no universal, así como su calidad, que se asocia a la nueva inmigración y al crecimiento de las familias recien llegadas. Este clima social ha sido caldeado, antes y durante la última campaña electoral, por algunas fuerzas políticas mayoritarias que o bien han querido hacer de la inmigración un factor de atracción de voto, con propuestas discriminatorias, o bien han planteado un falso dilema en el que los trabajadores inmigrantes y sus familias representarían un límite para acceder a los servicios públicos y a las prestaciones sociales de calidad.

Empieza a haber evidencias de que en determinados sectores trabajadores está calando este enfoque simplista, estereotipado pero consolador de las propias desgracias, que hace responsables a los inmigrantes de la insuficiencia de los recursos destinados a guarderías, a becas de comedor, a asistencia social, etcétera, o de la degradación urbana, residencial y social de algunos barrios; aspectos a los que se ha añadido la dificultad de acceder a una vivienda en propiedad sin hipotecarse de por vida. Todo ello ha abonado la crispación social y el descontento político, que pueden apuntar aún más en las próximas elecciones municipales, más sensibles a estos temas.

De las muchas conclusiones que se deberán extraer, una es urgente: desde el nuevo Gobierno de la Entesa en la Generalitat hay que hacer un plan de actuación integral y transversal para abordar los problemas más graves de estos sectores sociales antes de que se acaben convirtiendo en focos de tensión y degradación de la convivencia. Por eso habrá que revisar, priorizar y dotar de más recursos los planes y proyectos ya iniciados por el Gobierno saliente, para facilitar el acceso universal a las prestaciones sociales y asistenciales básicas y mejorar los servicios públicos educativos, sanitarios y asistenciales. Hay que hacer realidad el plan de choque para el acceso a la vivienda a precios asequibles en un marco de reforma urbana y dinamización social de los barrios, y dar una nueva dimensión al concepto de "salario social". Y también hará falta valentía para incidir positivamente en los temas de la estabilidad laboral, la seguridad y la calidad del empleo, y la formación profesional.

Salvador Milà i Solsona es diputado de ICV-EUiA en el Parlamento de Cataluña.

Visita d'una delegació del PSC a Síria

Tal com vaig avançar ahir, aquí trobareu l'informe de la Delegació del PSC que va visitar Síria dels dies 7 a l'11 de gener.

INFORME SOBRE LA VISITA A LA REPÚBLICA ÀRAB SÍRIA D’UNA DELEGACIÓ DEL PSC

Fa ja un cert temps, representants de la Comunitat síria a Catalunya havien plantejat al PSC l’oportunitat de visitar el seu país d’origen i mantenir contactes d’alt nivell amb responsables politics de la República Àrab Síria. La difícil situació a l’Orient Mitjà feia aquesta visita especialment interessant i oportuna.

És per això que una Delegació del PSC es va desplaçar a Damasc els dies 7 a 11 de gener.

La Delegació del partit estava encapçalada pel seu Viceprimer secretari i portaveu, Miquel Iceta, i estava integrada per: Joan Ferran, Secretari d’Acció Sectorial i Participació i portaveu adjunt del Grup Socialistes-Ciutadans pel canvi; Maria Lluïsa Ferré, Secretària de Solidaritat i Cooperació; Jordi Pedret, Diputat al Congrés i membre de les Comissions parlamentàries d’Afers Exteriors i de Cooperació internacional; David Pérez, Diputat al Parlament de Catalunya i membre de la direcció del Grup parlamentari; Mohamed Chaïb, responsable de la Xabaca (xarxa) àrab socialista del PSC i Diputat al Parlament de Catalunya; i Fouad Assadi, responsable adjunt de la Xabaca. Acompanyaven la delegació Skandar Karroum, President de la Comunitat síria de Catalunya i membre de la Xabaca i el Dr. Radi M.Shuaibi, Fundador de la Comunitat Palestina de Catalunya, President de la Fundació Centre Àrab de Barcelona i Assessor del Ministre d’Informació sirià per a Afers Europeus.

La Delegació del PSC va desenvolupar el següent programa d’entrevistes:

Dilluns dia 8 de gener

Governador de la província del Golan, Nawaf AL FARES

Ministre d’Informació, Dr. Mohsen BILAL

Dimarts dia 9 de gener

Responsable d’Informació i Relacions Exteriors del Partit Baas Àrab Socialista, Dr. Aizam SATAYHI

President del Parlament de la República Àrab de Síria, Dr. Mahmud AL ABRASH

Vicepresident de la República Àrab de Síria, Dr. Faruk AL SHARA

Ministre d’Afers exteriors, Walid AL MUALLIM

Ministre d’Educació superior, Dr. Ghias BARAKAT

Dimecres dia 10 de gener

President del Consell de Ministres, Sr. Mohamed NAJI OTTRI

Les activitats de la Delegació del PSC van ser profusament recollides en els mitjans de comunicació de Síria.

Resum del contingut dels contactes mantinguts:

La Delegació del PSC va tenir un coneixement directe i exhaustiu de la posició del Govern de la República Àrab de Síria sobre la situació de l’Orient Mitjà en tota la seva complexitat i molt concretament de la seva determinació en oferir un diàleg a Israel, sense condicions prèvies, inspirat en el compliment de totes les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides i, en particular, les que incorporen la restitució a Síria dels territoris ocupats il·legalment per Israel.

La Delegació del PSC va constatar la determinació del Govern de la República Àrab de Síria en ser part activa i positiva en la solució del conjunt de problemes que afecten l’Orient Mitjà sobre la base dels objectius de pau, estabilitat i prosperitat proclamats pel President Bashar Al Assad.

La Delegació del PSC va constatar l’enorme simpatia envers la política desenvolupada a l’Orient Mitjà per part del Govern espanyol i el reconeixement del paper molt positiu desenvolupat pel President José Luis Rodríguez Zapatero i el Ministre d’Afers Exteriors Miguel Angel Moratinos.

La Delegació del PSC va conèixer l’interès del Govern de la República Àrab de Síria en impulsar la política de reformes dibuixada en el 10è Congrés del Partit Baas Àrab Socialista.

El Govern sirià va traslladar la seva inquietud pel retard en la signatura definitiva de l’Acord euromediterrani d’associació entre la UE i la República Àrab de Síria. La Delegació del PSC va recordar l’adopció per part del Parlament europeu d’una resolució al respecte, impulsada pel Grup del Partit Socialista Europeu, i es va comprometre seguir treballant en aquesta direcció, oposant-se a qualsevol intent d’aïllar Síria.

La Delegació del PSC va constatar una gran disposició del Govern sirià a estrènyer encara més les bones relacions entre Síria i Catalunya i Espanya, particularment incrementant les relacions econòmiques i en matèria universitària i de recerca. La bona integració de la Comunitat síria a Catalunya i Espanya, i la intensa relació que manté amb el seu país d’origen contribuiran eficaçment a aquest esforç.

La Delegació del PSC va traslladar les posicions tradicionals del partit respecte de la difícil situació de l’Orient Mitjà: recerca de solucions a partir del diàleg entre totes les parts, esforç per tal que es compleixin totes les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides, proporcionant a totes les parts -a començar pel poble palestí i l’Estat d’Israel- unes fronteres segures internacionalment reconegudes que garanteixin la independència, sobirania i integritat territorial de tots els països, crítica profunda de la política de l’actual administració nordamericana, particularment la intervenció militar de l’Iraq, que ha provocat dolor, inestabilitat i radicalització en la regió -i que ja està sent contestada per importants sectors d’opinió nordamericans-, i rebuig al recurs a la violència i a intervencions militars no acordades per Nacions Unides, convençuts com estem que no hi ha solució militar als problemes de l’Orient Mitjà.

La delegació del PSC va subratllar el seu total acord amb la política del Govern espanyol, amb el projecte “Aliança de Civilitzacions” i amb l’esforç de reviure el clima de la Conferència de Pau celebrada el 1991 a Madrid per facilitar els acords necessaris per solucionar els problemes de la regió.

El present informe serà traslladat a la Direcció del PSC i als Governs de Catalunya i Espanya. Els integrants de la Delegació traslladaran a l’opinió pública la informació recollida i la posició del PSC al respecte.

La posició indecent del PP

Com era de preveure el debat polític de la setmana ha estat marcat per les reaccions al trencament de l’alto el foc per part d’eta i les reaccions dels diferents agents polítics. La preparació de les manifestacions de Madrid, Bilbao i Pamplona celebrades ahir ha ocupat bona part de l’atenció. Podeu llegir el manifest de la convocatòria de Madrid a la que, com se sap, es va modificar l’eslògan per facilitar la incorporació del PP i l’AVT. El cert és que, al final, ni Batasuna ni el PP s’hi van afegir. Batasuna, és clar, perquè no compartia ni l’expressió “contra el terrorisme” emprada a Madrid, ni l’expressió “Exigim a ETA la fi de la violència” emprada a Bilbao. Per cert, aquesta darrera va ser també un afegitó d’Ibarretxe a instàncies de Josu Jon Imaz. Els partits catalans van ser presents a la manifestació de Madrid.

La qüestió és, per què no s’hi va afegir el PP? El PP sempre ha estat en les manifestacions de condemna contra el terrorisme. De fet, ha convocat fins a cinc manifestacions en el període d’alto el foc d’eta quan no es produïa cap víctima. Com és possible que no s’afegeixi a una manifestació quan hi ha hagut un atemptat amb dues víctimes i se’n havia modificat l’eslògan segons les seves exigències? La resposta més contundent, com sempre, ve de la mà dels humoristes com ho demostra el dibuix de Ferreres publicat a El Periódico que trobareu aquí sota.



L’actitud del PP és vergonyosa i inacceptable. L’únic que mou la política del PP és la voluntat d’erosionar al govern, i aquest objectiu passa per davant de qualsevol altra consideració, ja sigui la unitat democràtica enfront dels violents o la solidaritat amb les víctimes.

Respecte de l’absència de Batasuna, no fa sinó subratllar la seva dependència absoluta dels dictats de la banda terrorista. Com diu Patxi López, l’atemptat de Barajas ha sepultat el discurs d’Anoeta en el que Batasuna semblava disposada a apostar per la fi de la violència al País Basc.

El Govern ha de prosseguir amb la seva tasca per eradicar el terrorisme, compta amb el suport majoritari dels ciutadans i de les forces polítiques. Zapatero farà bé de seguir intentant sumar al PP al consens, però no pot abdicar de la seva responsabilitat de dirigir la lluita antiterrorista si es supedités a l’estratègia d’un partit que sols està disposat a arribar a acords si s’accepten totes les seves exigències i si això contribueix a fer caure el govern socialista. Avui podeu llegir una interessant entrevista de Zapatero publicada a El País, on abans d’ahir es podia llegir també una pertinent reflexió de José Andrés Torres Mora al respecte de tot plegat.

Demà hi haurà debat al Congrés dels Diputats sobre el tema. Maria Teresa Fernández de la Vega diu que seria un bon moment perquè el PP es decidís a sumar i no a restar i dividir. Tant de bo! Però jo ho veig impossible. El PP mantindrà, em temo, la seva indecència.

Cal que des de la societat seguim impulsant l’esperança de pau. Com ho fan els amics de l’entitat “Un dels nostres” amb el seu manifest.

La setmana ens ha portat també la mala notícia de la mort de Josep Maria Riera, de qui podeu llegir la necrològica escrita per Elena Valenciano a El País. Vaig conèixer Josep Maria Riera el 1979, quan jo era dirigent de la Joventut Socialista de Catalunya i ell era Secretari General de la Joventut Comunista de Catalunya i Diputat al Congrés pel PSUC. Vaig admirar la seva intel·ligència política, el seu profund coneixement de la problemàtica juvenil i el seu compromís democràtic i progressista. Anys després va ser Director General de Joventut amb el Govern socialista. Com diu la nostra comú amiga Elena Valenciano el trobarem a faltar.

La situació a l’Orient Pròxim es complica cada dia que passa i no sembla per ara que el President Bush estigui atenent a les recomanacions de diferents sectors d’opinió nordamericans (no sols els demòcrates, sinó les conclusions de l’informe de l’Iraq Study Group, coordinats per James Baker i Lee Hamilton, o les recomanacions del President del Council of Foreign Relations i antic responsable republicà, Richard N. Haass de les que us parlava la setmana anterior). Recomano avui la lectura dels interessants articles de Juan Goytisolo publicat ahir a El País i de Carles Nadal publicat avui a La Vanguardia.

La Secretaria d’Estat d’Estats Units, Condoleezza Rice, en el seu viatge a l’Orient Pròxim segueix parlant d’Estat palestí, però després de 40 anys de paraules, el que calen són fets.

Una bona contribució a la pau és participar en la campanya d’Amnistia Internacional per tancar la presó de Guantánamo, que compleix el seu sinistre 5è aniversari.



En general, tot el que ajuda a construir ponts entre civilitzacions, entre Orient i Occident, és una bona contribució a la pau. En aquest sentit, m’ha semblat magnífic que el President de la Generalitat en la Conferència anual Turquía-Unió Europea, hagi defensat l’adhesió de Turquía a la Unió.

Acabo. No em vull entretenir en els embolics interns a CiU que, en paraules d’Artur Mas, està en procés de “reposicionament” (típic eufemisme de qui no sap on va). Duran, més clar, reconeix que porten anys despistant els seus electors i renega del notari, obrint la porta a acords amb el PP i oferint-se a entrar al govern d’Espanya “amb qui sigui”.

Comprovareu que el diari avui no és gaire llarg. I això té una explicació. De diumenge a dijous ha estat a Síria encapçalant una delegació del PSC que ha mantingut diversos contactes d’alt nivell amb el govern d’aquell país.



En els propers dies incorporaré al Diari l’informe que sobre aquesta visita faré demà a la Comissió Executiva del PSC. Aquí sota trobareu la fotografia d’una de les diverses entrevistes mantingudes, en aquest cas amb el Vicepresident de la República Àrab Síria, Faruk al-Shara.





“Perles” del programa Polònia emès l’11 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)
- El President Montilla es queda sol defensant una interessantíssima moció al Parlament: "Bonas tards, proposo la derogació ad eternum dels pronoms febles. Que ningú es vegi obligat a referir-se a un informe dient, vaig demanar-li-lu-la. Vots a favor? Cap? No els hi heu la lu convençut? Bé, era el meu deure intentar-lu-hi."

- M'ha agradat el debut del Conseller Sex (perdó, Cesc) Baltasar. Rajoy es pensa que a Catalunya no hi ha Reis Mags sinó Consellers Mags i Acebes busca el rei negre, Baltasar, però resulta que Baltasar no és negre, sinó verd! El Conseller de Medi Ambient i Habitatge acaba manifestant a Toni Soler la seva preocupació "Toni, aquí veig poc reciclatge" No m'estranya....

- Els prínceps a les rebaixes, parla SAR Letizia: "Mira, Felipe, estos pantalones son ideales para Mari" SAR Felipe: "Mari, esa prima tuya tan hortera?" SAR Letizia: "No, para Mari-chalar, Felipe!"

- Franco no entén perquè li va malament al Madrid, "si tienen a ese entrenador tan simpático, Fascio Capello, que dice que conmigo vivíamos mejor.... al Barça, en cambio, le va mejor. A Laporta le pasa como a mí, que la oposición nunca reúne suficientes firmas para echarlo, claro que en mi caso lo tenían más difícil, desde la cárcel..."

- ZP: "El proceso de paz va viento en popa y a toda vela...". De la Vega se li acosta per informar-lo de l'atemptat: "Me informan que ha habido una explosión en Barajas pero no saquemos conclusiones precipitadas... Podría haber sido Al-Qaeda. De hecho, hay dos líneas de investigación."

- El vi que serveixen al Bulli està picat: "No pot ser, si és un Duque de Feria de 12 anys". És clar, és que l'havien d'haver servit amb gasosa... del Bulli.

- Franco s'apunta a la moda del polígraf. Però menteix tant que no parla de sortir-li el llum vermell i Franco marxa: "Estoy harto del juego este de la memoria histórica de los cojones, el próximo día me traen un Trivial".

- El partit de futbol al Vaticà amb Benet XVI d'entrenador. Impressionant el moment aspersor amb l'aigua beneïda i l'àrbitre-Déu argentí.

- La Terribas: "Connectem amb la Biblioteca de Sentmenat on s'havia de fer un acte chupi-guai. Chupi-guai? Ja deia jo que aquest becari era massa jove..." Gemma Ruiz parla a través de cartellets per no fer soroll. La Terribas es queixa a Soler que sempre la fa semblar agressiva... tot això amb les cadenes a la mà amb les que pensa rebre Tomàs Molina, és clar.

EL MILLOR
- El primer acte polític de.... periodisme d'investigació de primera:

* Pasqual Maragall el 1983: Igual però sense canes. Igual, o pitjor, perquè no recorda ni per quin partit es presenta, ni a què, ni on. "Perdonin, és que sóc una mica.... com se diu? ah, sí, despistat". Un militant l'anima: "no es preocupi, això es cura amb l'edat"

* Josep Piqué el 1976: Amb grenyes, en un acte del PSUC "Camarades, la revolució és a punt d'arribar. Cal que la classe obrera prepari el terreny per una nova societat... agh, perquè em tireu ous? Si no em faré del PP fins els anys 90 quan guanyi l'Aznar!"

* Artur Mas el 1989: "Està molt clar que el vot més assenyat ha de ser per Convergència i Unió!". La inconfusible veu del càsting és de Pujol "Gràcies, ja el trucarem". A Mas no li agrada gaire: "Doncs, ràpid, que tinc altres ofertes, eh".

* Duran i Lleida el 1980: Amb una espessa mata de cabell negre: "Nosaltres som una gent que no amaga res" Fins que una ventada se li endú la perruca, és clar...

EL PITJOR
- Montilla, encara que no s'ho pensi, també és capaç de ficar la pota... després de fer fora a Carod (Albà???) de l'entrevista amb el cònsul de Finlàndia per l'enèssima discussió sobre les seves competències i sota el pretext que li parla de tonteries que no interessen a ningú (com el sistema de sons vocàlics del català) resulta que al cònsul sí que li interessava molt perquè és filòleg! El cònsul s'emprenya i diu que Nokia no s'instal·larà a Sant Boi, ale. Montilla i Carod s'enreden en una patètica discussió a base de tut-tut, tut-tut...

SURREALISTA
- Rajoy i Acebes demanant dies lliures a Toni Soler: "Amigo mío, sin el diálogo no se va a ninguna parte" Però no eren taaaan de la patronal? I no eren taaaaan catòlics? Si fins li demanen al Papa que avanci la Pasqua! Llàstima que Benet no dóna el seu braç a tórcer: "no es pot fer Pasqua anti di rami"

JA CANSA
- El Duran altre cop demanant a ZP "Qué hay de lo mío?" Home, ja fa pena el pobre home deixat, demanant de canviar Cohibas per "un poco de pan con jamón", etc, etc. "Hombre Duran es que la plaza de Exteriores está cubierta". "Ya, pero yo podría hacértelo por la mitad, qué digo por la mitad, la mitad de la mitad..."

LA PICADA D'ULLET
- ZP deprimit davant la perspectiva de quedar-se al carrer, acaba plorant i imitant Charlie Rivel!

KA FORT
- Declaracions de Rajoy als periodistes després de l'atemptat: "Estamos gravemente preocupados, son momentos de recogimiento y reflexión". S'obre la porta de la sala de reunions i es veu a un Acebes eufòric en ple guateque: "Mariano, llama a Pedro J. y dile que ya le sacamos 3 puntos al PSOE". Rajoy no sap com sortir-se'n: "Disculpen a Ángel, está gravemente consternado.... bien, voy a por hielo, digo a por soluciones".

LA NOVETAT
- Qui tanca el programa avui és Montilla: "Catalanus, avui el president Maragall nogensmenys podrà venir perquè está ocupadu, ens sobreposarem a la cabòria i aprovecharé per parlar-vos-hu-li de la meva entrevista amb Zapatero. Jo li vaig demanar més calés i ell em va dir que d'aquí a un any estaríem millor que ara" Però se senten unes interferències, bé, de fet, sembla que és el President Maragall tancat en un armari!!!! "Montilla, cabrón, treu-me d'aquíiiiiiiii"



ZW núm. 68 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.democracynow.org

Democracy Now! és un programa que es produeix als EE.UU., reconegut pel seu servei de notícies independent i que s’emet diàriament a través de 450 emissores.

Ofereix els seus continguts des d’universitats, emissores de ràdio, TV via satèl·lit, a través de podcast i a Internet. Per a Democracy Now! “Els mitjans independents són més importants que mai”, amb aquesta afirmació lidera una de les iniciatives més importants de comunicació que es manté a través de les contribucions d’oients, espectadors i fundacions.

Aquest espai compta amb dos conductors: els periodistes Juan González i la guardonada Amy Goodman, fundadora d’aquesta organització. Democracy Now! dóna veu a periodistes internacionals, intel·lectuals, creadors d’opinió i activistes per oferir una informació àmplia, contrastada i alternativa a la facilitada a través dels mitjans convencionals i de la política formal.

Democracy Now! ofereix la possibilitat de subscriure’s al seu butlletí en espanyol i d’escoltar DN! en espanyol a través de www.radiomundoreal.fm/envivo. Aquest servei compta en el seu consell assessor, entre altres persones, amb Noam Chomsky del Massachussets Institute of Technology. DN! busca el contacte amb radioemissores d’Amèrica Llatina per oferir el seu servei de notícies en espanyol (que es poden retransmetre sense cap cost). Una iniciativa interessant que us recomano seguir atentament.

Zona Vídeo. Democracy Player és un programa d’escriptori que permet visualitzar programes de televisió i vídeoclips descarregats directament des d’Internet, a través de canals especialitzats, RSS, podcasts, vídeoblogs i altres fonts similars. El programa que es pot descarregar des de la pàgina Democracy.com inclou una gran varietat canals (des de política a esports, música, cultura…) i permet anar afegint els que volem de forma molt senzilla, com per exemple els noticiaris de Democracy Now! També es poden afegir, via sindicació, les diferents pàgines web que anem trobant. El software que conforma Democracy Player pertany a la Participatory Culture Foundation i està alliberat sota la GPL (llicència oberta), per tant el seu ús és gratuït.

Zapatero ha fet el que havia de fer

El trencament de l’alto el foc permanent declarat per eta a través de la comissió d’un atemptat terrorista que ha causat dues víctimes mortals em porta a fer una reflexió de conjunt sobre el tema.

No és sobrer dir que l’única responsable de l’atemptat de Barajas (i dels que puguin venir) és eta.

Tampoc s’ha d’amagar la indignació que ens produeix veure com alguns semblen alegrar-se de tornar a la situació anterior a la declaració d’alto el foc, és a dir, a una situació en la que eta segueix matant per intentar aconseguir els seus objectius.

És incomprensible com alguns no poden comprendre que la millor manera d’honorar les víctimes del terrorisme és evitar que n’hi hagi més. Fer-ho amb tots els mitjans que l’Estat de dret posa en mans del govern, i mostrant generositat envers els que decideixin abandonar la violència, sense cap cessió política. No hi ha un altre camí. I tampoc no hi han dreceres. eta porta gairebé 40 anys matant. I la pressió policial, judicial i política ha pogut afeblir-la però no ha pogut fins ara fer-la desaparèixer. Tant de bo ho hagués aconseguit. No tinc cap dubte que la fi d’eta es produirà tard o d’hora. eta està derrotada. Però encara pot fer molt de mal.

Zapatero ha fet bé d’explorar les possibilitats de diàleg per accelerar la fi del terrorisme. Era la seva obligació i tenia el suport del Congrés dels Diputats per fer-ho. I qualsevol govern decent farà bé de tornar-ho a intentar si es donen les condicions per fer-ho. Quines són aquestes condicions? Les que Zapatero va fixar: la certesa de la voluntat inequívoca d’eta d’abandonar la violència com a instrument per aconseguir els seus objectius. Lamentablement els fets demostren que en aquests moments aquesta voluntat no existeix.

No ens enganyem, eta és una banda terrorista. Un grup d’homes i dones organitzats i armats, fanàtics que volen aconseguir per la força uns objectius concrets i incapaços de situar-se en una realitat democràtica com la basca i l’espanyola en la que tot objectiu polític és legítim sempre que s’acceptin les regles del joc incloent-hi la possibilitat de canviar-les. Un grup que compta amb la comprensió (minvant) d’un segment de la societat basca. Mentre puguin, intentaran fer mal. Fins a la seva desaparició o fins que ells mateixos es convencin que en democràcia no hi ha lloc pels violents.

En aquest camí l’esquerra abertzale pot tenir un paper important. Poden ajudar a convèncer eta que la seva existència i les seves accions són un greu obstacle pels objectius polítics que diuen perseguir. Mai no aconseguiran que una majoria dels bascos facin costat a una colla de fanàtics que volen imposar per la força les seves idees. Ni tant sols la majoria dels independentistes creu que la independència justifiqui la mort d’una sola persona. Per a convèncer eta, l’esquerra abertzale ha de condemnar la violència. Si no ho fa, es condemna ella mateixa a la irrelevància política, com a mer apèndix subordinat als que usen les pistoles i les bombes. I un grup així no té cabuda en les institucions democràtiques, queda fora de joc de la política. Ho ha dit ben clar Josu Jon Imaz.

Quan escric aquestes línies eta no ha fet encara públic el comunicat que segueix els seus atemptats. Probablement intentaran fer responsable de l’atemptat al govern. I l’esquerra abertzale probablement seguirà dient que el procés de diàleg és més necessari que mai. Han de saber que així no aniran enlloc.

Convé en tot cas refer la unitat dels partits democràtics. Una unitat trencada pel Partit Popular, que portava mesos acusant el govern d’haver cedit al xantatge, quan l’atemptat d’eta els ha desmentit de la forma més rotunda. La seva posició és encara més indignant si tenim present quina va ser l’actitud del PSOE quan el PP governava, o quina va ser la gestió concreta de l’anterior treva d’eta per part del govern presidit per Aznar. No va ser Aznar qui va denominar eta Moviment Basc d’Alliberament Nacional? No es va produir l’apropament de 130 presos d’eta a presons basques?

Però als demòcrates no ens convé deixar-nos endur per la indignació, ni tampoc ens hem de deixar vèncer pel desànim, ni hem de perdre més temps del compte en picabaralles partidistes. Aquí trobareu alguns materials útils publicats per El País. Dues cròniques sobre la gestió de l’anterior treva per part del govern del PP publicades els dies 24 i 30 de juny del 2006, un estudi comparant els dos processos, un resum dels pactes antiterroristes signats fins avui i la cronologia d’aquest alto el foc trencat el 30 de desembre.

Crec que la Federació Espanyola de Municipis i Províncies va prendre una bona iniciativa de resposta immediata convocant cinc minuts de silenci en condemna de l’atemptat (vaig participar-hi a la Plaça de Sant Jaume) i m’ha semblat magnífica la convocatòria sindical d’una manifestació “per la pau i contra el terrorisme” el proper dia 13 a Madrid. Tant de bo la iniciativa s’estengui i tingui un gran èxit.

El President del Govern explicarà al Congrés dels Diputats els detalls del procés estroncat i marcarà el camí a seguir. Sols del PP depèn que el consens que mai no havia d’haver trencat es refaci.

Dijous passat es va produir la mort del cartellista Carles Fontserè als 90 anys. Lluitador fins al final, ens queda la seva obra al servei de la justícia social, com aquest cartell d’UGT que trobareu aquí sota.



No us perdeu l’article de Richard N. Haass publicat al Newsweek de data 8 de gener. Haass és el president del Council on Foreign Relations, important think-tank bipartidista dels Estats Units especialitzat en política internacional. En aquest article, el president del CFR defensa una revisió de dalt a baix de la política de Bush a l’Orient Mitjà. Sembla que les coses es mouen a Washington en la bona direcció. Alguna cosa hi ha tingut a veure la victòria demòcrata a les eleccions al novembre de la que ja us vaig parlar.

Acabo citant literalment una notícia tal com la publica avui El País en portada. Titular: “Unió y CDC reparten ante notario sus futuros cargos en Tarragona para evitar conflictos”. Les dues primeres frases són de traca: “El conflicto que supuso la nominación del candidato a la alcaldía de Tarragona para las próximas elecciones municipales ha llevado a la federación nacionalista a firmar ante notario la distribución de puestos en el Consell Comarcal y en la Diputación de Tarragona. La relación entre algunos dirigentes territoriales de Unió y de Convergència ha alcanzado tal grado de desconfianza que los pactos entre ambos partidos deben firmarse y depositarse ante notario”. No hi afegeixo cap comentari. No cal.



“Perles” del programa Polònia emès el 31 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta

La idea era aquesta: una festa impossible de cap d'any a l'hotel nosequè que aplega tota la classe política i la resta de personatges de Polònia... tot va bé fins que troben a faltar algú: on és en Carod? És que potser algú l'ha volgut fer desaparèixer? Saura investiga, Mònica Terribas investiga però al final es descobreix el pastís, Carod estava amagat.... al pastís.

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- L'arribada dels convidats com si fossin grans estrelles amb catifa vermella i tot.

- Lluís Llach animant la festa amb un ampli repertori: Com un arbre nu, La barbacoa, Un pont de mar blava...

- El President Maragall (avui, fent un gran esforç, ha canviat el pijama pel xandall) entestant-se a recordar que el programa és gravat. Un toc d'honestedat, tothom sap que els programes de cap d'any, excepte les campanades, són enllaunats (ara sembla que algunes franges horàries del 3/24 també ;)

- Mateu Prados definint Barcelona com la ciutat que no dorm.... ni deixa dormir.

- Adrià&Rusqui passant revista als cambrers que han de servir el sopar: "Compañía, presenten safates!". En destaca un, Albert Rivera (en pilotes, naturalment). Rusquiarrecades de raïm.

- Mas comença a explicar un acudit a Montilla: "Saps aquell del tripartit que està en un avió..." Montilla l'interromp: És el que acaba amb Saura tirant-se en paracaigudes?.... doncs no és un chiste".

- Carod li nega el canapè a Piqué: "Tu no, Josep, que ets un cadàver polític, i els cadàvers no mengen"

- Puigcercós preocupat: "No veig el Carod". Piqué l'entén "A mi em passa el mateix, no el puc ni veure"

- Saura parafrasejant Fraga mentre atonyina un cambrer replicaire: "La calle es mía".

- Mas ho té clar: "Aquests d'Esquerra no podeu deixar de fer el numeret ni la nit de cap d'any"

- Saura fa venir Terribas i els seus perquès: "Mònica, perquè no t'arribes a la festa?"

- El duet Acebes&Llach entonant L'Estaca !!!!!

- Franco congelat a la cambra frigorífica s'acosta a Saura: "Vol un polo? els fa la meva senyora, Carmen Polo"

- Amenaça als cuiners: "Què, traieu els canapès, o avisem el Santi Santamaría?"

- Carmen Sevilla amb el Papa retransmetent des de la Puerta del Sol: "Y doce.... Feliz Cumpleaños"

- Número musical final extraordinari amb coreografia inclosa: (poseu-hi la música de Jesucrist Superstar a tot drap)

[Puigcercós] Què hi fas aquí Carod, quina sorpresa més gran
[Montilla] Que aquesta sigui l'última que em fas aquest any
[Maragall] El tio mai aprèn que aquestes coses no es fan.
Quan va votar no a l'Estatut va ser un bon espant
[Piqué] El nou Govern d'Entesa segur que us surt malament
[Mas] Ja veureu com al 2007 sóc jo el President
[Mas] Sóc millor que tu
[Puigcercós-Montilla-Carod] No t'ho creus ni tu
[Carod] Això ja pot ser
[Montilla] No me la foteu
[Maragall] No em sabria greu
[Montilla] No me la foteu
[Carod] A mi no em mireu
[Montilla] No me la foteu
[Puigcercós] Ell serà una creu
[Tots] 2007, 2007, que Catalunya no faci un pet (bis)
[Rusqui] 2007, 2007, [Adrià] Veniu al Bulli que lo es baratet
[Carmen Sevilla] 2007, 2007, [Papa] tutta la gente tindrà piu fe
[Franco] 2007, 2007, [Saura] jo vull sortir, m'estic posant verd
[Mateu Prados] 2007, 2007, [Tura] apunta't ja a ING direct
[Felipe] 2007, [Letizia] 2007, [Rei] voy a esquiar a Baqueira Beret
[Tots] 2007, 2007, que Catalunya no faci un pet
[Puigcercós] Oh yeah, per favor, oh yeah

I DESPRÉS... la selecció particular de Polònia de les perles de l'any.

GENER
- L'spot del President Maragall: "Catalunya és un desastre.... Com tu"
- Els prínceps fent les maletes per passar uns dies a Barcelona: "Letizia, has puesto las bambas? Ya sabes que en Catalunya se persigue el castellano...". Letizia: "Tu serás castellano, pero yo soy asturiana".

FEBRER
- Montilla havent de tornar toooots els regals dels punts estrella de La Caixa i havent de pagar els interessos endarrerits dels crèdits i les comissions del PSC perquè els senyors s'han enfadat amb això de l'OPA d'Endesa a Gas Natural.

MARÇ
- Mas i Duran rivalitzant per saber qui és més important comparant fotos d'ells amb alguns VIPS: Mas de calçotada amb Kofi Annan, Duran i Lleida parlant amb Mahoma...

ABRIL
- Macià al balcó de Palau: "Catalans, d'això que... si us va bé faríem això de la República, eh... vam dir que ho faríem i...". Sona el telèfon: "Nena, no em destorbis que estic proclamant.... no, al final Companys no ve a dinar, no, diu que picarà alguna cosa per aquí la plaça"

MAIG
- Tercera emissió del gag de l'harakiri. El President dirigeix l'operació. Agenollat amb Saura i Carod dóna l'ordre "A la tres, i per Catalunya... un, dos i....." "Un moment, un moment" [és Carod que es vol escaquejar] ... però és massa tard, el conseller Saura ja s'ha clavat el punyal. Apareix Montilla enfadat perquè els actors s'han saltat el guió "us havíeu de suïcidar i sortir discretament de l'escenari", ja ja.

- Carod presoner de les bases del partit. Fins i tot els ha de consultar si pot o no pot fer un clau amb la dona...

JUNY
- Adrià&Mindundi a la cuina: Paella express amb cebetes de Sant Joan, ideal revetlles.

JULIOL
- Teletienda de Franco: El régimen de Franco. "Sólo requiere disciplina y mano dura... se basa en una sola idea: PROHIBIDO". "Practica el régimen de Franco y podrás pasar el verano cara al sol. El régimen de Franco, para tener mejor facha".

AGOST
- Acebes triant secretària. L'escollida és la més sexi, i la més tonta, i a sobre catalana! Montserrat Güell de Rocamora, del Garraf, amb una àmplia experiència a la Plataforma pro-seleccions catalanes, la Plataforma Catalunya-Montenegro, i el Club de Frans d'Oleguer Presas.

SETEMBRE
- El duet Rajoy-Zaplana fent de hippies al Congrés contra la guerra del Líban i una embogida De la Vega tirant trets....

OCTUBRE
- L'entrevista a Joaquim Nadal o 24 h a TV3. Comença la Terribas i davant la pregunta "Ja saben amb qui pactaran si guanyen?" en Quim s'embolica com el mestre de les subordinades que és i xerra i xerra i xerra... durant la Terribas... i més enllà.... fins el Cuní al matí.... l'Om a la tarda.... i de nou amb la Terribas. La resposta acaba finalment amb un "ni punyetera idea". Impressionant el desplegament del gag amb el Conseller assegut a la cadira de rodes, empès pels passadissos de TV3.

- La versió Acebes-Bruce Lee de l'anunci de TV:

VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.

VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'àcid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.

No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.

NOVEMBRE
- ZP amb De la Vega a la Moncloa, mooooolt enfadada amb Montilla per haver pactat amb Carod. Ella el vol esbroncar però ZP té altres idees sinistres i col·loca el cap de cavall ensangonat d'El Padrí al llit de Montilla "ai ai ai" [miola Montilla]...

- El President Montilla demana "Ara que sóc el nou President i que sóc bastant àdhuc, vull 50 tovalloles blanques al camerinu (oi, Manuela?), ampolles d'aigua i caviar, i 300 gr. de cabòries".

- L'estampa del Montilla demanant tovalloles pel camerinu la interromp Mas que no s'ho acaba de creure i el President Maragall que ve a despedir-se a l'estil de Julieta Venegas enmig d'un paseíllo de mocadors blancs:

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

Ja veuràs com em trobareu a faltar
quan no sapigueu què comentar
perquè en Montilla és un muermu que us farà badallaaaaar

S'han acabat les maragallades a Jerusalem,
teniu un problema que es diu 3 per cent,
mai no serà una aventura canviar tot el govern..

Noooo voy a llorar ni decir que no merezco estooo
perquè és probable que m'ho mereixi
però no en dóna la gana... por esooooo

Me vooooy, qué lástima pero adióoooos, me despido de ti....

DESEMBRE
- El Rei eliminant els monstres de l'habitació de Leonor.... s'ha carregat un osset de peluix "es que cuando veo un oso me pongo ciego". La Leti li diu que si vol caçar es dediqui a "cazar mariposas o setas, como los catalanes". El gag acaba amb el Rei i el Príncep en una barraca de fira matxacant altres ossets de peluix (d'incògnit).

- El conte de Nadal .... hi havia una vegada un President de la Generalitat català de soca-rel que no s'atrevia a fer-ho públic als seus conciutadans. La gent es pensava que el seu origen era andalús i s'obligava a ell mateix i a la seva família a escoltar flamenc, a parlar un català nogensmenys espès, a sopar pescadit frit, a que la dona el rebi a casa amb un "Ya habei plegao?" i a saludar amb un Bona noch ..... però era així ? Nooo.... en realitat al nostre President a casa no li diuen Pepe sinó Pitu, no sopa pescadit frit sinó escudella, diu que frisa per veure la seva dona i que les guspires de la seva passió són visibles des dels cims de Canigó, a casa no escolten el Molinero sinó sardanes i la seva dona està farta de la situació: "Amor, com pots portar aquesta doble vida.... has de confessar que ets un català d'RH negatiu". Però el President pateix pel seu país: "La societat no està preparada per tenir un President català".



ZW núm. 67 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.eu2007.de

L’any 2007 comença amb la presidència alemanya de la Unió Europea. El futur del tractat constitucional, parlar amb una sola veu en política exterior i la recerca de solucions per a garantir el subministrament energètic i combatre el canvi climàtic són les tres prioritats de la presidència alemanya durant el primer semestre 2007.

El 2007 també ens depara una Europa amb 27 membres. Benvinguts Bulgària i Romania! A més, la zona euro incorpora a Eslovènia que passarà a estar formada per 13 estats. Si voleu conèixer més les dimensions i la nova realitat geopolítica (dos comissaris nous, més escons al Parlament Europeu…), econòmica, social i demogràfica de la nostra comunitat europea de 500 milions de ciutadans, no us perdeu l’informe elaborat per l’Oficina Europea d’Estadística (Eurostat)

El 2007 també commemorarem el 50è aniversari del Tractat de Roma que va iniciar el procés de construcció europeu. La Unió ha dissenyat, en el marc d’un concurs internacional per a dissenyadors joves, un logotip per a la celebració d’aquesta important fita amb versions per a les 23 llengües oficials de la UE.

Zona Vídeo. Tour Number 10 és un passeig virtual per la residència del Primer Ministre britànic Tony Blair que es pot visitar des de la pàgina oficial “10 Downing Street”. És una experiència interessant de transparència informativa de l’espai físic institucional…, encara lluny de l’ús innovador que fa el candidat conservador David Cameron del vídeo i de les noves tecnologies, des del seu WebCameron.