Acord progressista a Ses Illes

Finalment l'acord de progrés a les Illes ha estat possible. Aquí teniu el text de l'acord pel qual les forces progressistes i d'esquerres governaran els Consells Insulars i el Govern balear.

Tindrem llei electoral catalana?

Per primer cop des de 1980 un Govern de Catalunya ha pres una iniciativa seriosa per tal d'afavorir l'aprovació de la Llei electoral de Catalunya que, recordem-ho, és l'única Comunitat Autònoma que no té llei electoral pròpia. El Govern va acordar la creació d'un grup d'experts que ha lliurat un Informe que conté 50 recomanacions. El Govern ha traslladat aquest Informe al Parlament. Ara correspon a les forces polítiques constituir una ponència conjunta i arribar a un acord (cal recordar que segons el nou Estatut cal el vot favorable de 2/3 del Parlament de Catalunya per aprovar aquesta llei). Val la pena llegir les 50 recomanacions de la Comissió i reflexionar a fons sobre el tema.

Bravo Angela!

Bravo, Angela! Sí, ja sé que està políticament més a prop de Josep Antoni Duran Lleida que dels socialistes. I també sé que ha hagut de renunciar a alguns continguts de la Constitució embarrancada. Però ha tret a les institucions europees del carreró sense sortida al que les havia abocat el no francès i holandès i ha sabut vèncer la resistència britànico-polonesa. Ho ha fet amb l’ajut de Sarkozy, Zapatero, Juncker, Prodi i altres. Però se n’ha sortit i això és el que compta. Com diu El País en el seu editorial d’avui: “El que s’ha acordat aquest cap de setmana salva el 90% dels elements essencials de la Constitució, però en l’esforç ha perdut el nom i, amb ell, una part de la seva ànima”. Raimon Obiols fa un resum de què canvia i què es manté en el seu blog i aquest document recull els acords assolits pel Consell Europeu. Alguns subratllaran el que s’ha perdut, però no haurien d’oblidar molts d’ells que també menystenien el Tractat constitucional i deien que si el rebutjàvem Europa aniria més lluny i més ràpid... Faríem bé de no seguir-los ara, com vam fer bé llavors de no fer-los-hi cas. Europa avui recupera pols i alè, i torna a posar-se en marxa. Bravo, Angela!

Diumenge passat es va celebrar a França la segona volta de les eleccions legislatives. La participació va ser més baixa que a la primera volta (que ja havia estat més baixa que en les eleccions presidencials). Ho sento pels que veien en el sistema electoral francès un remei miraculós... El resultat estava cantat: victòria de la UMP de Sarkozy amb 318 diputats, als que cal afegir els 22 del Nou Centre (la part de l’antiga UDF que ha preferit seguir amb Sarkozy que acompanyar Bayrou). Però amb una agradable sorpresa, el PS resisteix molt millor que el que es preveia i obté 190 diputats (50 més que el 2002) als que cal afegir els del Partit Radical d’Esquerra que passa de 7 a 8 diputats. El minúscul Moviment Demòcrata de Bayrou (MoDem) obté 3 diputats, tot i que una part considerable dels seus vots han permès la recuperació socialista. El PCF segueix el seu descens obtenint 17 diputats (4 menys que el 2002), mentre els Verds passen de 3 a 4 diputats gràcies al seu acord amb els socialistes.

Ahir mateix, el Consell Nacional del Partit Socialista francès obria formalment el seu debat. Podeu llegir la intervenció de François Hollande així com la moció que va ser aprovada de forma gairebé unànime. La setmana passada vaig oblidar incloure la tercera entrega del llarg article de Dominique Strauss-Kahn a Le Nouvel Observateur (1a part, 2a part i 3a part). També podeu trobar interessant una crítica d’un exponent de l’esquerra del PS sobre els errors de la candidatura de Ségolène Royal. L’article de Jean Louis Andreani sobre la “sociologia de la renovació de l’esquerra” té implicacions més enllà de la situació francesa.

En efecte, el debat dels socialistes francesos forma part d’una reflexió més general de l’esquerra europea. La reflexió d’Andrés Ortega “En lo que falla la izquierda” és en aquest sentit una guia interessant. Ramon Bassas ens proposa comentar-ho a partir del seu bloc. Jo encara no ho he fet (disculpa, Ramon) però us convido a fer-ho i llegir les aportacions que es van produint.

Centrant-nos en l’actualitat política catalana, comparteixo en un 80% les afirmacions de David González en el seu article “Tenim tres problemes” publicat al diari AVUI. Segons ell els problemes són la lentitud en el desplegament del nou Estatut, la situació interna a ERC i la posició de CiU sobre una eventual participació en el futur govern d’Espanya. Jo sóc optimista pel que fa a la primera qüestió. Certament hi ha coses que podrien anar més ràpid però no em puc estar de dir que el desplegament de l’anterior Estatut es va produir en un període de 23 anys i no va acabar de desplegar-se del tot. Desplegar el 80% de l’anterior Estatut va ser feina d’entre tres i quatre legislatures. Per tant, no s’hi val a pensar que el desplegament del nou Estatut serà cosa d’un o dos anys.

Sobre la situació interna d’ERC cal dir que, ara per ara, no ha estat obstacle per seguir desenvolupant una eficaç acció de govern però seria absurd negar que no afecta per a res. Un corrent intern està plantejant revisar l’Acord d’Entesa subscrit fa sis mesos. Sembla que la direcció d’ERC de forma molt majoritària no abonarà aquesta tesi. I farà bé. Qui s’arriscaria a arribar a acords de govern amb ERC si sabés que cada sis mesos els acords poden ser paper mullat? El debat que sembla desenvolupar-se en el si d’ERC no és altre que el de la conciliació de programes màxims i mínims per part de qualsevol força política. Per fer el balanç de qualsevol obra de govern convé esgotar la legislatura. El fet que en el decurs d’una legislatura es puguin produir resultats electorals que no responen a les expectatives no hauria de conduir necessàriament al replantejament global d’una estratègia. Però és evident que a ERC s’han encès algunes llums d’alarma amb motiu dels resultats de les eleccions municipals com també ho és que fa força temps CiU està intentant crear de forma interessada en el món nacionalista un estat d’opinió advers als pactes amb el PSC. Jordi Serrano ha escrit al respecte un article d’opinió interessant a l’espai de lliure pensament de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. També hi ha qui pensa que CiU voldria trencar el govern d’entesa per intentar un pacte amb el PSC... deixant ERC amb un pam de nas.

El tercer problema que assenyala David González és que una eventual col·laboració de CiU amb el PSOE incomodés al PSC. Com diu ell mateix aquesta perspectiva l’únic que està creant és problemes a la pròpia CiU. Sols cal llegir articles com el de Xavier Bru de Sala publicat a La Vanguardia. En tot cas, el PSC ja ha manifestat en diverses ocasions que no serà cap obstacle per una participació de CiU en el govern d’Espanya. Nosaltres hem cregut des de sempre que el millor catalanisme és aquell que és compromet en la governació d’Espanya. A Catalunya li convé una Espanya moderna, pròspera i respectuosa dels pobles que l’integren. Si CiU mai fes aquest pas li donaríem la benvinguda. El que no veiem tant clar és que es puguin defensar aquests objectius participant en un govern del PP... Però com que CiU diu que PSOE i PP són el mateix... El que des del PSC sí neguem rotundament és que Artur Mas condicioni un acord a Madrid a un canvi de govern a Catalunya. Què s’ha cregut! Com podrien els catalans acceptar que decisions que només a Catalunya pertoquen es prenguin a Madrid! Fins on hem arribat. Tota la vida acusant el PSC de no ser un partit català, de practicar un sucursalisme abjecte, per acabar pidolant la presidència de la Generalitat als despatxos del carrer Ferraz! Cap desesperació no pot justificar una maniobra tan barroera.

Us convido a llegir una reflexió de Ferran Mascarell sobre la necessitat de renovar a fons el catalanisme. Una reflexió que comparteixo i que, en la part que correspon al PSC, estem ja desenvolupant a través de diverses iniciatives impulsades per la Fundació Rafael Campalans.

Podeu llegir també reflexions del President de la Generalitat al fil de les seves intervencions en el lliurament del Premi Josep Maria Vilaseca i Marcet i en l’homenatge a Josep Maria Bricall.

El que no admet més demora és l’esforç per recuperar el retràs en matèria d’infraestructures a Catalunya. Eugeni Casanova descrivia de forma ben punyent la realitat en un article publicat el passat diumenge en la revista de La Vanguardia. És evident que cal exigir el compliment estricte del compromís d’inversió pública de l’Estat a Catalunya contingut en l’Estatut, mantenir el ritme inversor de la Generalitat, recuperar les mancances de manteniment de la xarxa de rodalies, obtenir-ne el traspàs, així com assolir una participació determinant en la gestió de l’aeroport de Barcelona-El Prat. Són objectius que bé valen una legislatura. Esperem celebrar l’arribada del TGV a Barcelona el desembre i el seu funcionament regular des de l’1 de gener de 2008.

Per cert, la polèmica sobre el traçat del TGV ha aixecat una gran polseguera sobre la seguretat del temple de la Sagrada Família. No són pocs els barcelonins que han descobert amb sorpresa que és una obra que s’està desenvolupant històricament sense permisos i que aixeca alguns interrogants entre els experts. Podeu llegir al respecte l’article d’Oriol Bohigas i dos articles publicats a El País, un per Francesc Arroyo i Agustí Fancelli i l’altre per Blanca Cía i Agustí Fancelli. A partir d’ara no n’hi haurà prou amb exigir garanties a ADIF per les obres del TGV sinó que caldrà també exigir-les als responsables de la construcció del temple que, amb TGV o sense, ha de complir els requisits de seguretat de tota obra monumental.

En referència a la situació política espanyola volia cridar-vos l’atenció sobre el baròmetre publicat per El Periódico de Catalunya. Aquí trobareu les dades referides a intenció de vot així com les referides a la valoració dels líders i dels principals problemes del país. Podeu llegir també l’article d’Angels Pont, responsable de l’estudi. Destaca un pronòstic electoral favorable al PSOE, tot i que el PP escurça distàncies. Assenyala un gran aventatge de Zapatero sobre Rajoy en les preferències dels ciutadans així com una posició molt racional i raonable sobre el terrorisme: un 76,1% pensa que el conflicte basc ha de tenir un final dialogat, contra un 16,3% que creu que no; un 68, 5% esta d’acord amb que el govern hagi dialogat i un 28,4% hi està en contra; i un 68,3% pensa que si sorgeix una nova oportunitat el govern ha de dialogar mentre el 27,9% creu que mai més s’ha d’intentar.

Com assenyala l’editorial d’El Periódico de Catalunya, el principal enemic del PSOE és l’abstenció i per això cal que el govern recuperi la iniciativa política, expliqui millor la seva gestió i doni raons en positiu als electors ja que la por al PP pot no ser suficient per guanyar. Raons en positiu no falten en l’estudi fet pel filòsof Philip Pettit sobre la gestió de Zapatero des de la perspectiva del republicanisme cívic. Podeu llegir també l’entrevista que li fa Margarita Sáenz-Díez a El Periódico de Catalunya. Antonio García Santesmases aporta també la seva reflexió al respecte en un article publicat a El Mundo. Javier Rojo es fa ressò dels 30 anys de democràcia i autonomia en un article publicat a El País. Jo proporciono bones dades econòmiques en l’article que em publica ABC. Josep Maria Alvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, adverteix sobre el fet que la nostra competitivitat s’ha basat excessivament en la moderació salarial i sobre la injustícia que això suposa. En aquest sentit Eurostat proporciona unes dades que fan pensar: sols Portugal té un salari mínim inferior a l’espanyol entre els països de la UE-15 que tenen un salari mínim fixat oficialment. Si s’homogeneïtzen les dades pel que fa a paritat de compra trobem que el salari mínim portuguès és de 546€, l’espanyol és de 725€ mentre a Grècia és de 768€, a Irlanda és de 1141€, a França és de 1150€, a Bèlgica és de 1203€, a Holanda és de 1244€, al Regne Unit és de 1292€ i a Luxemburg és de 1503€. Convé doncs prendre consciència que no sempre les dades macroeconòmiques permeten analitzar la situació real de la ciutadania.

Us recomano la lectura de tres articles sobre el judici de l’11-M. Dos que posen en evidència el paper d’alguns advocats defensors que, en intentar acollir-se a la ja a bastament desacreditada teoria conspirativa, fan un flac servei a la memòria de les víctimes. Són els articles de Josep Maria Brunet publicat a La Vanguardia i de Ernesto Ekáizer publicat a El País. També us recomano la reflexió publicada en aquest mateix diari per José Jiménez Villarejo sobre el paper dels fiscals en aquest judici.

La paorosa situació a la franja de Gaza no impedeix a alguns de fer propostes raonables, per ingènues que en aquest moment puguin semblar. És el cas d’aquest article de Yossi Beilin publicat a La Vanguardia.

Per acomiadar-nos de Tony Blair no se m’acut res millor que recomanar-vos la lectura del llibre de Rosa Massagué “El legado político de Blair”, publicat per Los libros de la Catarata, i l’article de Walter Oppenheimer publicat a El País sobre la persona que ha de substituir-lo al front del govern, Gordon Brown.



“Perles” del programa Polònia emès el 21 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Franco: "Han visto las imágenes de los Mozos de Escuadra maltratando detenidos? Sólo han pegado a 2 personas? Es eso una comisaría o un convento de carmelitas? Mis policías en 2 días hubieran hecho mucho más!! Y lo del punzón? Pero si ahora resulta que le han redondeado la punta y que el agredido se recupera enseguida?.... y encima el jefe de los policías es comunista.... cuando se lo diga a Stalin!"

- "Quines possibilitats tinc de ser president?" És Mas als seus companys del club de petanca ;). Duran l'interromp per interpretar una nova escena de mal rotllo perquè Mas ninguneja Mas als cartells electorals. Quin avorrrrriment.

- Roda de premsa de Woody Allen per explicar la seva pel·lícula: Va sobre una parella que porten junts 20 anys i tot el dia es barallen. Ara es diuen Mas i Duran, en comptes de Javier Bardem i Penélope Cruz. La pel·lícula es diu "Desmontando a CiU".

- Carod encarrega una pintada al carrer contra les forces d'ocupació per demostrar als de la CUP que encara no s'han acabat d'apalancar. El que falla és que els Mossos no el volen detenir tal i com li encantaria a Carod.

- La càmara oculta de la Comissaria de Les Corts mostra un mosso fent un massatge al detingut... oh, és un vídeo que es va repetint. La càmara secreta de debò mostra el veritable l'atonyinament preventiu. El pobre Saura té problemes de desdoblament de personalitat: violència <-> bon rotllo, repressió <-> seguretat...

- Acebes i Rajoy a Gènova. Acebes ve de Barcelona de dinar amb Mas i Duran, suposadament, per camelar-los, però és clar, parlem d'Acebes: acudits dolents, poesia d'Albert Pla i anècdotes inapropiades. Mas vol marxar però Duran encara té una pregunta: "Qué hay de lo mío?"

- Cuní + Rahola: Creieu que Catalunya s'ha convertit en un lloc insegur? Bon dia Josep, Bon dia Pilar (bucle). Per demostrar la tesi matins.si, primer roben la càmara 1, després desapareix la Rahola i al final: "Ara m'han manllevat els pantalons." M'encaaanta com mou les mans i arrossssega les errrrres.

- L'inspector d'hisenda es presenta al Vaticà perquè es veu que en els darrers dos anys el Papa no ha fet la declaració: "Se me ha anato il santo al cello." Quins collons. L'inspector s'ofereix a fer-li amb el programa PADRE, bé, en el seu cas, amb el programa Santo PADRE.

SURREALISTA

- De la Vega i Clos junts en una roda de premsa presentant l'efígie de Clara Campoamor a les monedes.

KA FORT

- Hereu a la Sagrada Família ja ha trobat com evitar que el monument prengui mal: un, traslladant la Sagrada Família a l'explanada del Fòrum mentre durin les obres; i dos, posant a Quim Nadal a començar a perforar el túnel. El Conseller, pic en mà, acaba provocant un daltabaix (literalment). Un periodista li pregunta, quan creu acabarà? El Conseller impertèrrit afirma que al 2037 "però tranquils que encara no haurà arribat l'AVE"

LA IMATGE DE LA SETMANA

- Rajoy i Acebes fent tai-chi amb la música de l'himne espanyol.

ARXIU HISTÒRIC

- Piqué de visita a la COPE convenientment guiat per Acebes. Losantos es llepa els dits davant "el cómplice miserable de la desmembración de España" que ha fracassat al referèndum de l'Estatut "por culpa de tu política errática y complaciente con Roviretxe". I fa una por quan emula als protagonistes de "V" amb ratolí inclòs...

LA NOVETAT

- El Convidat 103 a la Fira de Frankfurt és.... José Tomás! I direu, els toros Cultura Catalana? El torero es justifica: "El Sr. Carod Rovira me pidió que le echara un capote. Va por ustedes!"

LA PICADA D'ULLET

- Que en aquestes alçades, el President Maragall pregunti a Toni Soler com sap què fa riure... fer caure la gent, el pallasso llest i el pallasso tonto, treure figures de la política en actituds impròpies.

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS

- Risc de trencament entre Unió i Convergència i molta activitat als despatxos: "Leri, leri, leri, Duran al Ministeri"

- Qui va pujar a la Cibeles per posar-li la bufanda va ser el veritable responsable de la victòria blanca: Ronaldinho!

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, no sé si us n'heu adonat però durant tot el programa no hem parlat del Barça de les cinc copes... no confondre amb el Barça del Kubala. Em refereixo a l'actual, al Barça de les cinc copes... perdudes (la Lliga, la Copa d'Europa, la Copa del Rei, la Supercopa, i la Copa Toyota). Com per quedar amb un jugador del Barça per anar de copes He, heeee, que cabrooon. De totes formes, el Barça s'assembla molt al meu Govern. Ronaldinho, Eto'o i Messi. Tres, eh! Tripartit. Igualet, igualet al meu Govern. Jo per descomptat era el Ronaldinho, imprevisible. El Carod era l'Eto'o, incisiu. I el Saura com el Messi, que comença la jugada per l'esquerra i es va decantant cap el centre. I com va acabar la història? Doncs que el Montilla va substituir al Ronaldinho, o sigui a mi. Què vol dir això? Que el Barça substituirà a Ronaldinho per un Montilla. Ronaldinho anirà al Milan i a canvi vindrà algú que s'assembli a Montilla... el Maxi López. He, heeee, que cabrooon. Ui, que comença Via Laietana... Visca Catalunya!



ZW núm. 90 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.congreso.es

La setmana passada es van presentar les últimes millores a la pàgina web del Congrés dels Diputats. Noves millores d’accessibilitat i de continguts, entre les quals es destacaven les novetats següents: Seguiment en directe de les sessions parlamentàries; Accés als continguts i a les informacions més rellevants; millora del cercador per realitzar consultes sobre els continguts de la pàgina; accés als vídeos de totes les intervencions que s’han realitzat. Millora i ampliació de la informació relativa als diputats i als diferent grups, i les seves iniciatives. I, per finalitzar, la digitalització de documents que permetrà tenir un catàleg online de totes les lleis que s’han fet a Espanya.

Han estat molts els comentaris sobre aquesta pàgina web. Eva Campos escrivia sobre la iniciativa en el seu blog, destacant-la com un pas important, altres la consideren una oportunitat perduda i han estat moltes les crítiques rebudes per fallades en el sistema, errors de seguretat, etc., generant un gran debat a la Xarxa. En qualsevol cas, des del Congrés sembla que han pres nota i han dut a terme els reajustaments oportuns. Potser aquest fet hauria de portar-nos a parlar no només de tecnologies, sino del concepte “administració 2.0” que és del que tractarà la desena edició de Tecnimap (Gijón, del 27 al 30 de novembre de 2007).

ZV (Zona Vídeo). ACTÚA, II Festival Internacional de Curtmetratges de Cinema i Vídeo d’Intermón Oxfam. Amb el lema “El Cinema com a Bandera”, pretén sensibilitzar i mobilitzar la societat en relació als problemes dels països del sud, sempre oferint eines per a l’acció. La segona edició tindrà lloc els dies 1 i 2 de juny a l’Ateneu Barcelonès (Barcelona) i del 7 al 9 de juny al Círculo de Bellas Artes (Madrid), amb la projecció dels curts finalistes.

Ajuntaments i progrés

El diari ABC em publica avui l'article que trobareu transcrit a continuació:

Ayuntamientos y Progreso

Este sábado se han constituido los ayuntamientos y gobiernos municipales. Ahora hace 30 años, los españoles ejercíamos el derecho al voto, tras 4 décadas de dictadura, y la Transición tenía un nuevo hito ciudadano en la elección de los primeros ayuntamientos democráticos.

Tres décadas después, celebramos y reconocemos la enorme labor que desde nuestras ciudades y pueblos se ha venido realizando en la consolidación de la democracia. Estas ciudades, que el sábado 16 eligieron a sus alcaldes y alcaldesas, han sido un puntal innegable del crecimiento económico, social y cultural de nuestro país.

Podemos analizar con satisfacción la situación económica actual. El crecimiento en el 2006 se situó en el 3’9 %, lo que supone 1’2 puntos más que la zona euro, y llegó al 4’1 % en el primer trimestre de este 2007, siendo el mayor crecimiento desde el tercer trimestre de 2001, consolidando el ritmo expansivo de la economía; la tasa de paro se situó en el 8’5, la más baja desde 1978, creando a lo largo de los últimos cuatro trimestres 669 mil empleos netos y dejando la tasa de temporalidad en el 32%, 1,8 puntos menos que en el trimestre anterior, así como creciendo en afiliados a la Seguridad Social, ya que en los cuatro primeros meses del año hay 339 mil nuevos afiliados y respecto a abril de 2006 se contabilizan 550 mil afiliados más; asimismo, la inflación se mantiene controlada, con una tasa del 2’3 en el mes de mayo y, por cuarto año consecutivo se prevé que las cuentas públicas tengan superávit.

Estos datos vienen a desmentir a todos aquellos agoreros y profetas del desastre que vaticinaban un cataclismo social, político y económico con el Gobierno socialista. Evidentemente nada más lejos de la realidad.

30 años después, los gobiernos socialistas siguen siendo los gobiernos que más y mejor impulsan el progreso social. Un repaso por algunas leyes aprobadas en esta legislatura demuestran los avances conseguidos: ley de la dependencia; ley contra la violencia de género; ley de igualdad; la extensión de los derechos civiles.

España ni retrocede ni se rompe. Al contrario, progresa y lidera los cambios y las mejoras sociales de los ciudadanos. La ciudadanía percibe los avances y se extraña de que algunos políticos insistan en frases prefabricadas en reuniones de maitines. No hay margen para el debate cuando el guión está escrito con antelación, así como no hay margen para el diálogo cuando la respuesta ya está prefijada antes de que se inicie.

El PP está escondido en el debate social y económico. Está ausente al ignorar los progresos registrados, en su intento de torpedear cualquier iniciativa social y política, limitándose a descalificar globalmente al Gobierno.

Saben que poco margen tienen para discutir lo indiscutible: España está hoy mejor que cuando ellos gobernaban.

Constituïts els nous Ajuntaments!

Tot i que no disposo del temps necessari per fer un diari tant complert com voldria, hi ha gent que em diu que incloc massa coses. Potser sí. Però sempre penso que m’he deixat temes al tinter i també m’agradaria que els meus comentaris fossin una mica més llargs. En fi, el temps no s’estira com una goma... De totes maneres avui vull recomanar-vos de forma molt destacada la conferència que va pronunciar divendres Antoni Castells a Madrid. Allà hi és tot. O gairebé tot. Lectura imprescindible doncs. Descripció objectiva de la nostra situació, alerta sobre alguns perills i full de ruta pels propers anys. Tot. També val la pena que, si no la vareu veure, aprofiteu el 3 a la carta per mirar l’entrevista de Monica Terribas al president Montilla.

Inevitablement avui cal fer balanç de la constitució dels Ajuntaments i, malgrat les dificultats de fer un balanç general de 946 casos particulars, els socialistes en fem una valoració molt positiva. Com ja sabeu varem ser la força més votada i varem incrementar el nombre de llistes, regidors electes, municipis amb representació (642) i majories absolutes (166). Com sabeu varem guanyar a les quatre capitals de província i a 20 dels 23 municipis de més de 50.000 habitants. Avui, a més, podem ja fer un balanç d’Alcaldies. Són 276 (56 més que el 2003). CiU n’obté 413 (111 menys que el 2003). Tenim l’alcaldia a 20 de les 41 capitals de comarca (Barcelona, Granollers, Igualada, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Girona, Olot, Balaguer, Cervera, Lleida, Mollerussa, Solsona, Tàrrega, Falset, Reus i Tarragona). I la dada més significativa, el 2003, 4.660.896 persones vivien en municipis amb Alcalde del PSC; enguany són 5.309.814. En fi, hi ha qui dubta encara que haguem guanyat... Us adjunto algunes dades sobre implantació i sobre el nombre d’Alcaldies que hem obtingut. I aprofito per reiterar el nostre compromís de seguir treballant pel benestar dels nostres pobles i ciutats, tant des del govern com des de l’oposició, amb humilitat i amb fermesa, amb pragmatisme i amb il·lusió, fent honor a la confiança rebuda.

Els pactes municipals han estat molt diversos. L’abandó progressiu del principi de donar suport a la llista d’esquerres més votada ha obert el ventall d’acords. Es pot dir que tothom ha pactat amb tothom. I que no sempre la llista més votada ostenta l’Alcaldia. També hi ha casos en que s’ha acordat que l’Alcaldia recaigui en dos partits diferents al llarg del mandat (és el tipus d’acord més estrany de tots i, afortunadament, el menys practicat). Lamento especialment el que ha succeït a Cerdanyola on el PSC va guanyar en vots i escons, com el 2003, però on l’Alcadia, novament, ha anat a mans d’ICV-EUiA. Mentre el 2003 ICV-EUiA va pactar amb CiU i ERC, aquest cop, com que ERC ha quedat fora del Consistori, ICV-EUiA ha pactat amb CiU i PP. No cal dir que cal respectar l’acord del Ple que s’ajusta a la legalitat vigent, però no em puc estar de dir que ho lamento i que espero que la fractura política i social que s’ha produït no esdevingui insuperable.

Ahir a les 12h vaig presenciar la constitució de l’Ajuntament de Camarles (Baix Ebre) i l’elecció de Joan Curto, el cap de la llista PSC-Progrés Municipal, com a Alcalde, amb el suport dels dos regidors d’ERC. Abans d’iniciar-se la campanya electoral vaig participar en el sopar de la seva presentació com a candidat i em vaig comprometre a assistir a la seva presa de possessió si guanyava. I així va ser (5 PSC, 4 CiU i 2 ERC). Vaig acompanyar els companys i companyes socialistes que portaven 30 anys esperant aquest moment. El Ple va desenvolupar-se sense cap mena d’incidència però en un ambient molt emotiu. Vaig saludar l’alcalde sortint de CiU, els regidors d’ERC i els regidors del PSC. A la tarda vaig presenciar la constitució del nou Consistori de l’Ajuntament de Barcelona on, sense sorpreses, Jordi Hereu va ser elegit Alcalde en haver encapçalat la llista més votada i amb el suport dels 14 regidors socialistes i els 4 regidors d’ICV-EUiA.

En el conjunt d’Espanya l’esquerra va veure com s’ampliava el seu poder municipal a costa del PP i encara s’estan tancant els pactes a nivell autonòmic quedant com a grans incògnites els governs de Navarra i les Illes Balears.

La constitució dels nous Ajuntaments es va produir el dia després de la commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions democràtiques. Podeu llegir al respecte l’article de Juan Luis Cebrián, i una interessant reflexió de Javier Pérez Royo, que no s’està de recordar que la única assignatura pendent és la de la reforma de la Constitució.

La decisió d’eta de reprendre l’acció terrorista ha seguit motivant molts comentaris, també a Catalunya quan estem recordant el 20è aniversari de la massacre d’Hipercor. Políticament considero que el més rellevant és l’article del President del Partit Nacionalista Basc Josu Jon Imaz publicat a El País. He trobat, com sempre, interessant la reflexió de la meva amiga Rosa Paz a les pàgines de La Vanguardia. I m’han mogut a la reflexió dos articles de Juan José Millás i Ernesto Ayala-Dip publicats a El País. En aquests dos darrers, tot celebrant el que sembla un punt d’inflexió en l’actitud de Mariano Rajoy en matèria de l’imprescindible suport al govern en la lluita antiterrorista, no es deixa de lamentar l’actitud del PP en aquests darrers anys.

El País en un editorial contundent reclama al PP que es desmarqui definitivament de l’absurda teoria conspirativa sobre els atemptats de l’11-M que ha quedat definitivament desacreditada i enterrada en el judici que ja ha entrat en la seva fase final. Maruja Torres disculpa l’actitud de la fiscal Olga Sánchez que no es va poder estar de criticar els que des del periodisme han alimentat de forma demagògica, irresponsable i indecent la teoria de la conspiració.

Vaig conèixer Víctor Morlán quan era diputat socialista al Congrés per la circumscripció d’Osca. És una persona que es fa estimar i respectar, genera una confiança instintiva. Vaig celebrar molt que fos nomenat Secretari d’Estat d’Infraestructures. I me n’alegro que l’arribada del Tren d’Alta Velocitat a Barcelona i la frontera depengui d’ell. Llegiu l’entrevista que li fa La Vanguardia al respecte. Per cert, em va agradar llegir el ponderat article de Joan Escuer, president del Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya, sobre el pas del TGV sota de la Sagrada Família. No deixa de ser curiós veure com CiU i PP critiquen avui el traçat que ells mateixos van acordar. Comprenc el neguit dels veïns, però sols cal pensar en el metro de Paris per veure com es pot foradar una ciutat, inclús sota monuments tant emblemàtics com Notre Dame, sense que això els posi en perill i, sobretot, sense que un prejudici aturi la construcció d’infraestructures necessàries.

Entrant ja sobre temes relatius a la política catalana us recomano llegir la reflexió de Joaquim Llena, conseller d’Agricultura, sobre els reptes de present i de futur de l’agricultura catalana, l’opinió de Miquel Caminal sobre el futur de l’autogovern. Podeu llegir també l’entrevista que em va publicar dimarts El singular digital.

Aquesta setmana s’ha presentat l’anuari sociolaboral de la UGT de Catalunya. Se’n fa ressò Antón Costas en un article publicat a El País, en el que subratlla la importància de la moderació salarial en el creixement econòmic i de l’ocupació en els darrers anys però assenyala també la necessitat d’abordar el problema de l’escassa qualitat de l’ocupació, la precarietat i la situació dels que no arriben ni tant sols a l’estatus de mileuristes.

Als que us interessen els temes de màrqueting polític us recomano l’article d’Esteban Hernández a la revista de La Vanguardia, en el que es fa ressò de la importància del framing, fenomen estudiat per George Lakoff en el seu llibre “No pienses en un elefante. Lenguaje y debate político” recentment traduït per l’Editorial Complutense.

El debat europeu s’està centrant en la possibilitat de substituir la Constitució europea per un mini-tractat. No em cansaré de subratllar la temeritat dels que deien que votant no a la Constitució s’avançaria més i més de pressa. No conec casos més greus d’inconsistència política! Enrique Barón i Elmar Brock han impulsat una resolució del Parlament Europeu per alertar contra l’escapçament dels elements més significatius del projecte de Constitució.

No em puc estar de lamentar profundament l’actual situació de crisi a la Franja de Gaza i de la pròpia Autoritat Nacional Palestina. Molts són responsables del deteriorament de la situació però el més perjudicat serà, com sempre, el poble palestí. Des de lluny es fa molt difícil saber què està passant i quines són les causes que ho motiven. A mi m’ha aclarit algunes coses la lectura de l’article de Jesús A. Núñez Villaverde publicat a El País.

No us hauríeu de perdre l’article d’Ulrich Beck publicat a El País sobre la crisi mediambiental global, ni l’àcida crítica de Norman Birnbaum al G-8 publicada avui al suplement Domingo d’El País. Birnbaum defensa la reforma i ampliació del Consell de Seguretat de Nacions Unides perquè abordi temes fins ara atribuïts al Consell Econòmic i Social, a l’Organització Mundial de la Salut i a l’Organització Mundial del Comerç.

Acabo amb la mala notícia de la mort del filòsof nordamericà Richard Rorty, advocat incansable d’una aproximació progressista i pragmàtica al canvi social. Podeu llegir la necrològica de Manuel Cruz publicada a El País. De la seva extensa obra sols he llegit dos llibres: Pragmatismo y política (Paidós, 1998) i Forjar nuestro país: el pensamiento de izquierdas en los Estados Unidos del siglo XX (Paidós, 1999).



“Perles” del programa Polònia emès el 14 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- La Consellera Tura al Parlament parla sobre la situació al Departament d'Interior: "La situació és intolerable... quan jo era Consellera això no passava! Els Mossos no donaven mai problemes." Però una parella de Mossos l'interromp i se la vol endur a Comissaria... "Què feu? Però si sóc jo, la Montsita!"

- ZP va a veure al Rei a la Zarzuela per explicar-li la situació amb ETA i aquest el rep en bata [s'ha copiat del President Maragall?]. Total, no serveix de gaire perquè tots dos ja saben què diran. I si canvien de tema, posem per cas, l'ampliació de Marivent, passa el mateix.

- Franco: "Qué les parece mi nuevo look?" [nogensmenys que unes sabates de lluentons i plataformes] Diu que se les ha posat expressament perquè són Plataformas por Cataluña, per celebrar els resultats, ja m'enteneu. "Por fin un partido de orden, que se preocupa de la gente normal. Desde Vich y por la Reconquista. Sí, yo le conozco bien... Yo le he enseñado a Anglada todo lo que sabe."

- Mayol i Hereu negociant el cartipàs [m'encanta aquesta paraula]. La Mayol de dol s'acaba tirant pel balcó, no us dic més...

- Ja estava tardant la reacció.... per fi roda de premsa de la M. de la PPau Janer. La seva decisió és ferma, se'n va a les Canàries a veure si té més sort amb Coalición Canaria.

- Un nou vídeo dels Mossos en un interrogatori. És Saura disfressat que intenta provocar-los però no hi ha manera.... fins que aquest es treu la disfressa i llavors, ja com a Conseller, sí que l'atunyinen! I a qui demana ajuda Saura? A la seva Imma i a la Guàrdia Civil. Boníssim!

EL MILLOR

- Especial de "Factor X" per trobar la lletra de l'himne espanyol [es veu que allò de la setmana passada no va agradar]. El jurat, el trio calavera: Zaplana, Rajoy i Acebes. El càsting [càstig, segons com]:
Lluís Llach: "Quan surts a fer el viatge cap a Itaca..." o bé "Cuando sales a hacer el viaje hacia Itaca..."
Piqué: "Viva España, una nación centrada..."
La cançó de l'estiu: "Ponte el cinturón"

Els definitius, Els Pets: "Ai Ramona, Espanya m'esborrona, i veure aquests d'aquí, collons si em fa patiiiir. Ves qui diria, que avui fa bon dia, que el sol insolent, il·lumina la geeeeent"

Va, com que el disc m'ha agradat els perdono la "promo" i perquè se n'han fotut d'ells mateixos amb gràcia.

EL PITJOR

- Spiderman-Zaplana intenta desconnectar l'emissió de TV3 al seu "solar, quiero decir territorio".

SURREALISTA

- La Ruscalleda cantant "Oh mio bambino, caro" per fer que plogui i l'esferificació de llimona que ha creat l'Adrià, esdevingui granissat. Sembla que triomfa més l'"Oh sole mio" del propi Ferran: "La pluja àcida és boníssima". I diu que a més a més de granissat cau calamarsa (a la romana). No puc, no puc...

KA FORT

- Diàleg perlat: Soler al Rei: "Anem malament de temps perquè encara hem de gravar el monòleg de Maragall." El Rei: "Però que no es posa davant del micròfon i diu el primer que li passa el cap?". Soler: "No, això és el Maragall de veritat, el nostre porta guió."

ARXIU HISTÒRIC

- Maragall escrivint el seu bloc: "No hi ha volta de full, me'n vaig! Però no deixo de preguntar-me què hagués passat si m'hagués volgut tornar a presentar..." La imaginació del President vola cap el faristol on és a punt d'anunciar la seva decisió però, oh, Montilla li talla el micro, intenta despistar imitant el Julio Iglesias i fa servir el trepant eixordidor en un mix entre Pepe Gotera i Otilio i Miliki.

LA NOVETAT

- Isidre Fainé, nou President de la Caixa. Montilla i Castells el van a veure, més aviat cagats de por.... i després d'esperar-se una bona estona els concedeix 10 minuts. Caram! El tema no és si els pot rebaixar peatges, ni parlar-ne! Són més aviat les dificultats per triar els regals dels Punts Estrella...

- Condoleeza Rice s'entrevista amb ZP i de la Vega. ZP li pregunta si ha "probado nuestros caldos" i ella li diu "que sí que le va a poner a él a caldo por malo". Les respostes comencen a semblar-se sospitosament al famós discurs d'Aznar sobre "a mi nadie me tiene que decir... bla bla bla" i a ZP no se li escapa què ha passat. Aznar li ha fotut el lloc al traductor i és qui parla per boca de Rice!

LA PICADA D'ULLET

- Soler acusant els falsos Hereu i Mayol de "banalitzar la política" ;)

ELS ACUDITS DE MATEU PRADOS

- Aquest cap de setmana actuen al Sonar els controladors de l'aeroport del Prat, són especialistes en tenir les pistes plenes.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, tres coses. Primera, ja no sóc President del PSC. L'altre dia vaig renunciar-hi en una reunió. Molt freda la cosa, la veritat. Jo em pensava que retirarien la samarreta, amb el 92, que la penjarien del sostre i sonaria el We are the champions. Però res, una encaixada de mans, l'"Hora dels adéus" i, de regal, una tassa de cafè [de les del Forges, al menys]. Mira que cutres els sociates. I ara que ja no sóc President de res, la Diana ja no és Primera Dama de res. Ei, que per mi ella sempre serà i és la primera, més ben dit, l'única. Crec que serà un cop dur per ella, després de tants anys sent Primera Dama d'alguna cosa. Per això he pensat que tindré un detallet i li regalaré... una tassa de cafè.... he heeee, que cabroooon. Yo no soy tonto, que deia aquell. Ah, i tercera cosa. Aquests dies que tinc menys feina, miro molt la tele. Però què és la tele? Allò que fan entre un anunci del Rafa Nadal i un del Fernando Alonso. A mi m'agradaria ser com el Rafa Nadal, tot suat, i amb aquell braç. Us proposo una cosa, mireu entre el Polònia i el Via Augusta quants anuncis del Nadal i/o de l'Alonso surten, flipareu. I dit això, i a la de tres, visca Catalunya!



ZW núm. 89 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.inweday.org

Aquest dijous passat, dia 14 de juny, se celebrava la quarta edició del Dia Internacional del Blogger (International Weblogger’s Day), que va sorgir amb l’objectiu de reivindicar i celebrar la llibertat d’expressió a Internet i el potencial dels blogs en ella. Malgrat que la passada edició va comptar amb una bona participació, on van destacar de manera notable les aportacions de la bloguesfera hispana, s’ha comentat a la Xarxa que aquesta nova cita no ha tingut tanta participació. La idea és que els bloggers participen inscrivint-se a la pàgina oficial, col·locant en el seu diari algun dels botons que promocionen l’esdeveniment, i que els identifica com a participants, que escriguin un post sobre la llibertat d’expressió o qualsevol altre tema relacionat que es consideri d’interès i que el publiquin aquell dia coincidint amb la celebració.

La baixa participació en aquesta edició pot ser un símptoma més de que la bloguesfera està canviant. L’informe “Estado de la web viva” de David Sifry, fundador de Technorati, apunta que aquesta segueix creixent, però a un ritme més lent i amb menys actualitzacions en els blogs. El propi cercador Technorati, especialitzat en indexar els blogs de tot el món, sembla que perd influència ja que ha experimentat un canvi i ha passat a ser un motor de cerca per trobar informació general en diferents formats i de diferents fonts, no només procedent de blogs, adaptant-se al perfil de la majoria d’internautes. Els blogs actius actualment només representen 15,5 milions, una cinquena part del total de blogs indexats per Technorati.

Per acabar, en el ZW número 76 us parlava de les Jornadas “Ciudad Digital” que van tenir lloc el passat mes de març a Osca. Us recomano el document marc per al grup de treball sobre ciberactivisme: “Acción política en la Red” (versió pdf). I la presentació de Carlos Guadián, representant el grup de treball sobre Ciudades Digitales, que va tractar el tema de les “Xarxes Socials”. També va participar en el desenvolupament de diferents tutorials amb el Taller i recursos per a Blogs.

ZV (Zona Vídeo). Sobre les imatges que es poden extreure d’aquests blogs, apuntar-vos que l’Adolfo Estalella fa una recopilació a Flickr partint de la idea de que el poder de les imatges és el poder de la síntesi i, en aquest espai, podem visualitzar des de diferents xarxes socials fins a mapes visuals com el del Web 2.0 d’Internality i Fundación Orange.

El singular digital

A continuació trobareu la transcripció de l'entrevista que em van publicar ahir al diari digital "El singular":

"Tots els partits catalans haurien d’unir-se per respondre a una sentència desfavorable del Constitucional"

Miquel Iceta (1960), viceprimer secretari i portaveu del PSC, explica a El Singular Digital que davant una sentència desfavorable del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, caldria respondre "amb un estratègia conjunta de tots els partits catalans" i no dubta en apel·lar "a la solidaritat catalana". Iceta aborda en aquesta entrevista temes com la nova etapa de l’executiva del PSC, el desplegament de l’Estatut, les relacions amb Madrid o la valoració de les municipals, entre d’altres.

- Quina valoració fa el PSC de les eleccions municipals?

Estem satisfets i fem una valoració positiva perquè hem guanyat en vots i hem crescut en regidors, tot i que CiU n’ha obtingut més. Hem tingut un retrocés en determinades poblacions i això cal que ens ho fem mirar.

- El fet que no acabi governant la força més votada per la dinàmica de pactes pot estimular l’abstenció?

Jo crec que no. En tot cas, es podria buscar una solució ben senzilla com fer que governi la força més votada però també cal que aquesta força pugui garantir una acció de govern coherent i estable.

- Han pensat en com combatre l’abstenció?

No se soluciona amb una llei electoral. El que cal mirar són els actors que formen part del sistema polític. Cal cuidar la gent que ha anat a votar i, després, intentar connectar de nou amb la gent que no ha anat a votar.

- Ha pogut influir la marxa de Maragall en el resultats del PSC?

Les eleccions municipals són molt municipals. Les motivacions de la gent són molt en clau local i els factors de política general tenen un pes molt petit. Per exemple, els bons resultats de Trias a Barcelona o del PSC a Lleida ciutat s’expliquen per la confiança en la persona. La política general ha tingut un nul impacte en aquestes municipals.

- Això pot tenir una excepció amb ERC?

Jo crec que no. En el cas d’ERC es magnifica algun aspecte de la política general que, crec, té poc a veure amb el resultat de les municipals.

- Membres de l’executiva sostenen que el PSC és el partit més plural de tots però li costa demostrar-ho. Ho comparteix?

És cert que el PSC és molt plural. Dins del PSC hi ha visions moderades del socialisme, altres més tradicionals, gent molt catalanista i altres que no ho són per les raons que siguin. El que passa és que sembla que es vulgui penalitzar la pluralitat en detriment de la cohesió. Una cosa és tenir debat i una altra tenir tensions. No s’han de confondre els termes.

- Parlant d’aquestes pluralitats, se’n ha accentuat alguna amb el nou Govern?

Hi ha sensibilitats diferents. Els nostres debats tendeixen a recollir visions no del tot coincidents que sovint es justifiquen per l’àmbit en el qual treballa un dirigent en concret.

- L’oposició sovint repeteix que des del PSC no es planta cara a Madrid i al Govern de Zapatero. Ho creu així?

La nostra responsabilitat són els catalans. Posem per cas que hi hagués una manca de coincidència entre el govern català i el central sobre el desplegament de l’Estatut, en aquest cas, Montilla ha de fer valdre l’interès dels catalans. Ell es déu als catalans i al Parlament de Catalunya que l’ha fet president. Avui mateix s’ha fet públic com el govern articularà la tercera hora en defensa dels interessos del català

- La tercera hora ha estat un favor a ERC o una derrota del conseller Maragall?

Nosaltres som un govern de coalició que quan no coincideix hem d’arribar a acords pel bé del govern i no d’un partit. En aquest acord s’ha imposat la intel·ligència. Reconeixem la immersió lingüística i atorguem a les escoles que decideixin aplicar la tercera hora en funció de si fa falta més català o castellà.

- Com són les relacions Montilla i Zapatero, algunes fonts apunten que De la Vega fa un paper d’intermediari?

Hi ha una bona sintonia entre els dos presidents però ens hem d’acostumar a què Zapatero defensa un projecte per a Espanya i Montilla per a Catalunya. De la Vega no fa cap paper de pont ni intermediari però sí que és un avantatge que la vicepresidenta conegui molt bé la realitat catalana. Ens estalvia moltes explicacions i la seva presència ha estat un factor clau.

- Perquè el PSC no té un grup propi a Madrid. Es planteja fer-ho?

No ens ho plantegem ara. El debat de fons és saber si el PSC ha d’influir des de dins o des de fora. Nosaltres ho volem fer des de dins i seria un error fer-ho al revés.

- El president Maragall va dir que l’esforç per l’Estatut no havia valgut la pena? Com el replicaria?

Maragall va fer aquestes declaracions posant-se en el terreny dels derrotats. Aquesta és una partida que encara s’ha de jugar i és un error posar-se en la tessitura negativa.

- En cas que es produeixi una sentència del Tribunal Constitucional del tot desfavorable, quina sortida ha de tenir el govern de Catalunya?

Aquest és el pitjor dels escenaris i no m’hi vull posar. Però si les aspiracions d’autogovern de Catalunya tenen un cop de porta, hi haurà conseqüències i algunes no seran bones. Catalunya no dirà que no i no es resignarà. La resposta de Catalunya exigirà intel·ligència i una estratègia nacional del partits polítics catalans. No serà absurd apel·lar a la solidaritat catalana

- Podria anar més ràpid el desplegament de l’Estatut ja que compten amb dos governs socialistes aquí i a Madrid?

Els anteriors governs van trigar més de 20 anys en desplegar l’Estatut. Tots sabem, des de la seva negociació, que el desplegament de l’Estatut trigarà anys, no 20 però sí uns anys. Ara per ara, va al ritme adequat. Tenir dos governs del mateix color facilita però no resol les coses.

- Creu que la treva d’ETA endarrerirà el desplegament de l’Estatut?El que faci ETA no afectarà al desplegament de l’Estatut. Això no ho accepto. En canvi, sí que ens podem veure condicionats pel calendari electoral.

- Com definiria l’actual tripartit, si pot ser, en contraposició amb l’anterior?

Té un avantatge i és que va haver un govern anterior. Ens coneixem millor ERC i ICV, sabem del potencial de la Generalitat i les possibilitats de l’acció de Govern. Moltes polítiques d’ara sorgeixen de l’etapa anterior.

- Quin ha estat el seu millor i pitjor moment polític?

El pitjor va ser quan l’any 1999 se’ns va escapar la victòria electoral per molt poc. I el millor amb l’arribada del PSC a la Generalitat quatre anys després. En aquest sentit, soc dels que pensa que el millor està per arribar.

- Li agradaria que Catalunya fos independent?

A mi no. Respecto la gent que pensa que Catalunya sigui independent però no és el meu ideal. Jo soc federalista i seré molt feliç el dia que Espanya i Europa siguin realitats federals i el dia que Catalunya vegi reconeguda plenament la seva identitat nacional. Però això, per a mi, no passa per la independència.

eta no ha de condicionar-nos

La setmana ha estat moguda. A començar, lamentablement i inevitable, per l’anunci de l’organització terrorista eta sobre la represa de la seva activitat criminal. El PP, malgrat alguns intents de camuflar-ho, segueix instal·lat en l’estratègia d’utilitzar la lluita antiterrorista com a element de desgast del govern i això dificulta enormement la unitat dels demòcrates, més necessària que mai en moments com aquests. Demà es produeix una entrevista entre Mariano Rajoy i el President del Govern. El cert és que ningú té cap esperança en que serveixi perquè el PP retorni al consens que, recordem-ho, mantenen la resta de forces polítiques (PSOE, PSC, CiU, ERC, PNB, IU, ICV-EUiA, BNG, Coalició Canària, EA, Nafarroa Bai, CHA, PAR). Mentre esperem el resultat d’aquesta entrevista, podeu llegir la reflexió al respecte de Javier Pérez Royo.

Ahir es va celebrar la reunió del Comitè Federal del PSOE que va mostrar el seu suport unànime al govern en la lluita antiterrorista i va valorar el resultat de les recents eleccions municipals i autonòmiques. És imprescindible que llegiu la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero. Podeu llegir també la meva intervenció en nom de la Delegació del PSC. Sobre una valoració general de la política espanyola no us podeu perdre l’entrevista a Teresa Fernández de la Vega publicada avui a La Vanguardia. Sobre la necessitat d’enfortir encara més les polítiques socials cal llegir l’article de Vicenç Navarro publicat a El País.

Lògicament al llarg de la setmana ha prosseguit el debat sobre el resultat de les eleccions i comencen a sortir anàlisis i opinions més solvents sobre el fenomen de l’abstenció. Vull en aquest sentit destacar l’article publicat per Antoni Gutiérrez-Rubí a Cinco Días (en el seu web el trobareu amb els enllaços als interessants documents als que fa referència), l’opinió de Ferran Sáez publicada a l’AVUI, l’aportació autocrítica de Salvador Milà (que no és sols d’aplicació a la seva força política), i el comentari que vaig fer dijous en el meu diari. Un comentari que es pot resumir dient: cal treballar més i millor. Treballar perquè els que han votat segueixin votant en veure que els partits compleixen amb els seus compromisos. Treballar per renovar els partits perquè els que s’abstenen puguin retrobar allò que potser troben a faltar. En el diari transcrivia el guió de debat del PSC i ja he començat a rebre suggeriments! En tot cas, el debat sobre l’abstenció prosseguirà en altres llocs, per exemple, en la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC).

Sobre aspectes més concrets podeu llegir l’anàlisi de David Miró sobre la posició d’ERC i la decisió de Jordi Portabella de passar a l’oposició, la reflexió de fons sobre l’eufòria pepera que fa Suso de Toro, la reivindicació de la política local i del paper dels electes locals que fa Albert Om, el comentari sobre l’”efecte Madrid” que fa Daniel Fernández en el seu diari, i els dubtes de David González sobre aquesta falsa recepta màgica de fer automàticament alcalde el cap de la llista més votada. Per cert, m’ha sobtat la discrepància al respecte d’aquest tema entre Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida. No són massa les discrepàncies públiques entre els dos màxims dirigents de CiU? Quina és l’autoritat real de Mas en la Federació nacionalista? La diferent posició d’un i altre sobre el paper de CiU després de les eleccions generals no incrementarà el ja significatiu desconcert polític de la Federació nacionalista?

També ha estat molt decebedora la incapacitat d’Artur Mas –al menys fins ara- per evitar el pacte del seu partit amb la xenòfoba “Plataforma per Catalunya” a El Vendrell. Demà la Comissió Executiva del PSC farà una nova proposta per intentar evitar-ho.

Per cert, tal com assenyalava ahir José Luis Rodríguez Zapatero, és sorprenent que ningú no s’hagi plantejat com és possible que el PP vulgui presentar-se com el partit que millor pot vertebrar Espanya si no aconseguirà ni cinc Alcaldies al País Basc (amb 251 municipis) ni cinc Alcaldies a Catalunya (amb 946 municipis). No és un tema menor.

Avui es produeix la primera volta de les eleccions legislatives a França. Totes les enquestes apunten a una nova victòria del partit de Nicolas Sarkozy, la consolidació del Partit Socialista com a única força d’oposició capaç de contrapesar l’hegemonia de la dreta, i uns pobles resultats del Partit Demòcrata (MoDem) de Bayrou. Podeu llegir el Manifest del PS francès per aquestes eleccions. El debat sobre les darreres eleccions presidencials i la necessària renovació del socialisme francès i de l’esquerra segueix ben viu. Us suggereixo la lectura d’aquest article de Sami Naïr publicat a El País, de l’aportació de Daniel Cohen al debat obert per Le Nouvel Observateur, la segona entrega de la reflexió de Dominique Strauss-Kahn a aquest mateix setmanari, i la reflexió de Raimon Obiols en el seu blog.

Sobre el futur d’Europa no us hauríeu de perdre els articles de Joschka Fischer i Josep Ramoneda publicats a El País. Sobre les relacions de la Unió Europea amb Rússia és imprescindible llegir l’article de Josep Borrell publicat a El Periódico de Catalunya. Trobareu especialment colpidor l’anàlisi de Jean Daniel amb motiu del 40 aniversari de la guerra dels sis dies a l’Orient mitjà, i tampoc no us hauríeu de perdre la reflexió de Miguel Angel Aguilar publicada a El País sobre el rebombori creat al voltant de la visita de la Secretària d’Estat nordamericana Condoleeza Rice a Madrid.

Acabo anunciant una altra novetat al diari. A la columna de la dreta hi trobareu un widget de Blogmusik que us permet escoltar la meva música favorita. Veureu que la interfície és molt senzilla i intuïtiva. De moment hi trobareu més de 180 cançons. Espero que algunes us agradin!

“Perles” del programa Polònia emès el 7 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Els aduladors de Mas no són assessors a l'ús, sinó ex alts càrrecs de l'Ajuntament de Tarragona.

- La Consellera Tura entusiasmada amb el triomf municipal "som els putus amus", però el President Montilla està preocupat perquè "hem perdut 200.000 votus, que són muchus, i també han baixat els militants" així que hi ha problemes per cobrir els càrrecs. A la Diputació de Barcelona diu que ho ha solucionat provisionalment "són bons romanesos, i bons funcionaris", i a la Paeria hi ha uns dummies sobrants de la SEAT! La solució està.... en els ex alts càrrecs de Tarragona??? En el President Maragall per cobrir el Consell Comarcal del Garraf???

- Els Saura surten a sopar. En Xuan torna a tenir una cosa a dir que no sap com plantejar i s'estableix un autèntic diàleg per a besugs: "Imma, no pots repetir" "Sí que puc, tinc gana!" "Però és que hem d'obrir un període de reflexió" "Doncs jo ho tinc tot reflexionat, jo vull estar amb tu" "Però és que hi ha altres persones implicades" "Una altra dona?" El gag culmina amb el mític orgasme fingit de "Quan en Harry va trobar la Sally".

- El repte Terribas, l'entrevista a l'inrevés. A partir de les respostes de Rajoy, ha d'encertar la pregunta corresponent. I és clar, les encerta tooootes excepte.... la preocupació per un tema vergonyós i dolorós. No, no és la situació de De Juana, sinó les seves morenes. Ohhhhhh.

- El Papa-Rocky es prepara durament per aguantar la confessió de.... Acebes. "Yo soy un buen cristiano de Àvila pero resulta que un buen 11 de marzo.... bla bla bla.... ha sido ETA.... bla bla bla...."

- Delirant la confusió del Ministre Clos entre la línia ADSL i la de LSD. Sembla que a ZP no li fa res el canvi...

- Es reforcen les mesures de seguretat al despatx de Rajoy amb un vidre antibales. I com se'n comprova l'eficàcia? Comunicant a Acebes que ell no serà el núm. 2 sinó Gallardón.

EL MILLOR

- Cuní&Rahola. Rahola versus "una nodrida rrrepresentació" de votants de Plataforma per Catalunya. Extraordinari. És que no és un gag inventat, és que és una autèntica reproducció del que va passar!!! Inoblidable la Rahola i el Cuní embogit cridant "Prou! Prou! Aquí quan jo dic prou és prou!" Publicitat, per favor! "Voleu que rebenti el decorat? Matins.si, matins.no!

EL PITJOR

- ZP vomitant cada cop que sent les paraules "Sebastián" o "Madrid".

KA FORT

- Carod-Rovira esperant que toquin les 8 per plegar.... poca fenya, no? O és que la fenya no passa pel seu despatx? I a sobre, Portabella li ha robat la corona d'espines ;)

ARXIU HISTÒRIC (Operación Bikini)

- Teletienda: El règim de Franco! "Qué pasa con esos kilos de más que arruinan nuestra imagen racial española? El régimen de Franco sólo requiere disciplina y mano dura... se basa en una sola idea: PROHIBIDO! Practica el régimen de Franco y podrás pasar el verano cara al sol. El régimen de Franco, para tener mejor facha".

LA NOVETAT

- El President Benach com a hostessa d'avió al Parlament.

LA PICADA D'ULLET

- Carod a Maragall: "Pasqual, has sentit això de que ETA ha trencat la treva? Però tu tranquil, ara mateix me'n vaig a Perpinyà i ho soluciono"

LA IMATGE DEL DIA

- Sens dubte, el Ministre Clos disfressat de "chulapo" madrileny.

LA CANÇÓ (perdó, l'himne espanyol)

[MONTILLA] Àdhuc, Espanya

[CAROD] on Catalunya aporta

[MAS] el 18 per cent

[DURAN] del producte interior bruuut.

[MARAGALL] I als Jocs Olímpics

[PORTABELLA] qui guanya més medalles

[CAROD] són els catalans

[CUNÍ] Que no poden triar

la selecció on volen jugaaaaar.

[RAHOLA] En conclusió

[MONTILLA] si no fos per nosaltres

[CAROD] I el nostre esforç fiscal

[MAS] Espanya estaria fatal.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, ja he plegat....Calla, calla, que he de ser fidel als meus principis i tornar a començar... Europeus, ara sí (és que vaig de líder europeu), ja he plegat del capdavant del Partit dels Socialistes de Catalunya. És per això que tinc la mà embenada. I algun graciós dirà que en això de marxar a la francesa hi tinc la mà trencada. Però no. Tampoc és que me l'hagi enganxada amb la tapa del wàter, perquè no la baixo mai, he heee, que cabrón. Resulta que tinc una tendinitis de tant fer adéu Adióooos, qué làstima però adióssss, de tant estrényer la mà per acomiadar-me, i sobretot de tant escriure cartes. Vaig escriure una carta als meus amics, segur que la vau llegir a La Vanguardia. He escrit una carta al Carod que sortirà al Punt. He escrit una carta al Saura i la Mayol, que sortirà al National Geographic. A qui més? Ah, sí. He escrit una carta al Prodi, que surt al Corriere de la sera. Una al Josu Jon Imaz que surt al Gara. Una a l'Artur Mas que surt al Man, i una carta a l'Ibarra que publicaré als prospectes de les medicines. Ah, sí, i una al Zapatero, que li he donat al Sebastián perquè li doni. He, he, què cabróooon. Però crec que no li arribarà mai. Total, tornant a la mà, que el metge m'ha dit que he d'estar 15 dies de repòs. I estic per dir-li al Montilla que em deixi estar de President. Descans assegurat. He, heeee. Per sort tinc una secretària i li puc dictar les cartes. Mira, vaig a escriure'n més, ara m'ha agafat el gustillu. Europeus, visca Catalunya!

ZW núm 88. Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ekoos.org/

Ekoos.org és un espai de trobada, informació i participació per a periodistes. Una xarxa online de fonts d’informació especialitzades que ha posat en marxa la Fundación Chandra junt amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu d’aquest portal és posar en contacte els periodistes amb els diferents col·lectius socials (immigrants, ONG, cooperants, moviments socials, experts…). Es pretén impulsar la informació de caràcter social, de manera que periodistes de tot el món puguin realitzar consultes que arribaran de manera automàtica a totes les fonts registrades segons el tema que es tracti. Ekoos.org facilita també recursos i materials, com aquestes guies d’estil.

D’altra banda, la Fundación Bip Bip impulsa diferents projectes en xarxa dirigits, en aquest cas, a Organitzacions no lucratives. Un d’ells són les Jornades gratuïtes “Formanet” amb l’objectiu de familiaritzar-se amb l’ús de les noves tecnologies i conèixer a fons algunes de les eines que podem trobar a Internet per aplicar-les en el dia a dia.

En el 2006, el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales organitzava la quarta edició de les “Jornadas Net.es4: "Participación social y democracia a través de las Nuevas Tecnologías de la Información de la Comunicación (eParticipación Social/ eDemocracia)” sobre diferents aspectes relacionats amb la incorporació, l’ús i la influència de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC) en l’àmbit del Tercer Sector social i del voluntariat. Aquí podreu visualitzar algunes de les presentacions en format power point.

ZV (Zona Vídeo). VIMOZ és una iniciativa impulsada per un grup de vídeobloguers que té com a objectiu compartir informació, opinions i recursos al voltant del vídeoblog. S’organitzen reunions informals, al mateix temps i a diferents ciutats, on es pot participar de manera gratuïta i col·laborativa. El projecte s’organitza a través de un wiki i de la comunitat de vídeobloguers en espanyol. Podeu llegir més informació sobre aquest i altres temes en aquest interessant post de Juan Freire: Comunidades de aprendizaje para la Web 2.0.

Comitè Federal del PSOE

Avui s'ha celebrat el Comitè Federal del PSOE. Aquí hi trobareu la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero i també podeu llegir la intervenció que he fet en nom de la Delegació del PSC.

Complir i renovar

Aquests dies s'està escrivint molt sobre l'abstenció. I, francament, no sempre de forma sensata. Jo tinc dues idees. Una, fer el possible perquè els que voten segueixin participant. I això s'aconsegueix si els polítics complim amb allò al que ens hem compromès. Dues, fer el possible perquè els que s'abstenen trobin en la política allò que potser troben a faltar. I això s'aconsegueix renovant. Tot seguit trobareu el guió sobre algunes de les qüestions que volem debatre en el PSC per tal d'impulsar la renovació.

Cap a l’11è Congrés del PSC

Per a un nou impuls del socialisme català

- Les responsabilitats de govern del PSC exigeixen un enfortiment del partit, tant des del punt de vista polític, com des del punt de vista organitzatiu i de capacitat de representació i mediació social

- L’acceleració dels canvis socials exigeix una actitud permanent d’escoltar la societat i actualitzar les propostes polítiques i programàtiques

- Cal impulsar la participació política i millorar la relació entre el nostre partit i la ciutadania

Aquest document de treball té per objecte servir de guia pel debat i l’acció en la preparació de l’11è Congrés del PSC.

La solidesa del PSC:

- El PSC és el partit del qual se senten més propers la majoria dels catalans i les catalanes

>> tant des del punt de vista ideològic
>> com del punt de vista del grau d’identificació nacional

- La majoria se sent molt pròxima a les nostres idees però podem millorar molt la nostra capacitat de relació amb la societat i d’atracció envers sectors que se senten propers al nostre projecte


10 línies de treball

1. Modernitzar el nostre discurs, agenda i llenguatge; proporcionar un relat entenedor i un
horitzó engrescador

2. Atendre millor els neguits del nostre electorat més tradicional i entendre la seva evolució

3. Representar millor la cultura del treball, els seus valors i les seves noves expressions

4. Obrir espais a nous protagonistes

5. Estrènyer els nostres llaços amb els joves

6. Esdevenir el partit de la paritat

7. Practicar una política de proximitat a tots els nivells, del President al darrer militant

8. Millorar la nostra capacitat de representar els sectors més dinàmics

9. Escoltar millor la societat i oferir el partit com a instrument per a debatre i impulsar reformes

10. Promoure campanyes de mobilització social i de participació electoral


1. Modernitzar el nostre discurs, agenda i llenguatge; proporcionar un relat entenedor i un horitzó engrescador

PROPOSTES:

- Crear un grup permanent de seguiment i actualització programàtica, amb capacitat per avaluar l’eficàcia de les nostres polítiques i el grau de compliment dels nostres programes
- Impulsar un seminari sobre la renovació conceptual i comunicativa del discurs socialista
- Participar activament en el debat de l’esquerra europea i en la construcció del PSE
- Millorar les capacitats comunicatives dels responsables del partit i càrrecs electes
- Millorar la informació als simpatitzants, militants, responsables i electes

2. Atendre millor els neguits del nostre electorat més tradicional i entendre la seva evolució

PROPOSTES:

- Situar en primer pla l’agenda social dels governs
- Atendre de forma especial els problemes derivats de la precarietat laboral
- Millorar la qualitat dels serveis públics
- Aprofundir en les polítiques d’habitatge i immigració
- L’evolució demogràfica obliga a repensar en profunditat el nostre discurs i les nostres polítiques per a les persones de més de 60 anys

3. Representar millor la cultura del treball, els seus valors i les seves noves expressions

PROPOSTES:

- Recuperar el discurs del valor del treball digne com a factor de socialització
- Impulsar la cultura de l’honestedat, l’esforç i la responsabilitat com a motors de l’ascens social
- Evitar que l’entrada prematura de joves en el mercat laboral els allunyi definitivament de la millora de la seva formació
- Assumir que els canvis en el món del treball exigeixen la reformulació d’algunes polítiques públiques
-Estrènyer les nostres relacions amb els sindicats i el món obrer
- Participar activament en la recuperació de la memòria democràtica, obrera, popular, catalanista i federalista de la nostra història.

4. Obrir espais a nous protagonistes

PROPOSTES:

- Impulsar la incorporació de gent nova al partit, a les seves estructures de direcció i a les candidatures electorals
- Donar més protagonisme als sectors de més recent incorporació
- Ampliar la xarxa de relacions i complicitats del partit a persones actives en el terreny associatiu i cultural
- Prioritzar la formació dels militants i els responsables del partit
- Donar l’oportunitat a nous portaveus polítics del partit

5. Estrènyer els nostres llaços amb els joves

PROPOSTES:

- Acordar amb la JSC un pla per incrementar la seva presència entre els joves i la seva influència en el si del partit i estudiar noves formules organitzatives per a l’activisme jove
- Promoure la presència de gent jove en les estructures del partit i en responsabilitats institucionals
- Fer de l’emancipació juvenil una de les prioritats de l’acció política dels socialistes
- Incrementar la presència socialista en els instituts i centres de FP
- Promoure una presència activa a la Universitat
- Subratllar la dimensió utòpica i transformadora del projecte socialista i la referència a les seves arrels llibertàries

6. Esdevenir el partit de la paritat

PROPOSTES:

- Analitzar des d’una perspectiva de gènere les polítiques del partit, els seus missatges i les seves formes d’organitzar-se i desenvolupar l’acció política
- Augmentar la presència de dones en el partit i impulsar una major presència de dones en responsabilitats orgàniques i institucionals
- Fer permanent bandera de la igualtat i la paritat
- Obrir nous mecanismes de participació que facin possible la conciliació de la vida personal, laboral i política

7. Practicar una política de proximitat a tots els nivells, del president al darrer militant

PROPOSTES:

- Millorar la ubicació, condicions i serveis dels locals del partit (oficines parlamentàries, formació oberta,...)
- Revisar la política de publicacions i proporcionar la màxima atenció a la informació de ciutadans, simpatitzants, militants i responsables del partit
- Generalitzar la pràctica del “porta a porta” en campanya electoral i promoure campanyes específiques de contacte directe amb la ciutadania
- Millorar la nostra presència a Internet en un sentit ampli (Política 2.0)
- Millorar la comunicació del partit en tots els terrenys
- Utilització intensiva de les TIC en l’acció política i l’organització del partit
- Afavorir processos de participació en les grans decisions
- Impulsar mecanismes de participació flexibles i oberts a persones i col·lectius

8. Millorar la nostra capacitat de representar els sectors més dinàmics

PROPOSTES:

- Establir mecanismes de relació específics amb emprenedors, autònoms i professionals
- Impulsar la tasca de l’Espai de Professionals de la Fundació Rafael Campalans
- Impulsar mecanismes de participació a través de Internet (militància on line, Agrupació virtual)
- Prioritzar el treball envers els creadors d’opinió i els sectors culturals
- Estar especialment alerta amb respecte de les demandes i la sensibilitat de la “Catalunya emergent” (emprenedors de 25 a 40 anys)

9. Escoltar millor la societat i oferir el partit com a instrument per a debatre i impulsar reformes

PROPOSTES:

- Impulsar decididament una cultura de “partit atent”, de “partit que escolta”, capaç de contrastar permanentment la seva acció política amb la percepció ciutadana i els resultats concrets
- Passar a l’ofensiva en el debat polític i cultural, oferint el partit com a instrument de transformació social des del projecte majoritari del catalanisme social
- Impulsar el debat intern i promoure un debat extern sobre la renovació del projecte socialista
- Esdevenir el millor instrument de connexió amb les forces progressistes a nivell europeu i internacional

10. Promoure campanyes de mobilització social i de participació electoral

PROPOSTES:

- Cal recordar que, tant per impulsar canvis profunds com per fer-los irreversibles, és imprescindible guanyar la batalla de les idees i convèncer una àmplia majoria ciutadana. Això implica la necessitat d’estimular la participació activa i crítica de la ciutadania en suport a l’acció dels governs de progrés i mobilitzar energies en favor de les reformes
- Establir una major complicitat amb els moviments socials progressistes
- Impulsar plataformes sectorials i temàtiques que esdevinguin agents socials del canvi

Claredat i fermesa davant d'eta

Davant la declaració d'eta anunciant la represa de la seva activitat terrorista cal unitat democràtica, claredat i fermesa. Com la que mostren les tres declaracions que trobareu tot seguit (la del President del Govern d'Espanya, la del Govern de Catalunya i la del PSOE):

Declaración institucional del Presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero

ETA ha dado por finalizado el alto el fuego permanente abierto por ella misma en marzo de 2006. Es un período que ya había roto, de hecho, con el atentado cometido en la Terminal de Barajas en el pasado mes de diciembre, que costó la vida de dos ciudadanos ecuatorianos.

Hoy ETA ha tomado la misma decisión que otras veces en el pasado y ahora, como entonces, ETA vuelve a equivocarse. La respuesta a esta nueva equivocación será la que siempre han dado los Gobiernos de España, las fuerzas democráticas y la sociedad en su conjunto: una respuesta anclada en la defensa común de los valores e instituciones democráticos, en la estricta aplicación del Estado de Derecho, en la eficacia de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y en la cooperación internacional.

Somos un país fuerte. La sociedad española ha mostrado, a través de un período ya muy largo, que su dolor no debilita su fortaleza y que el sufrimiento no merma su determinación. Lo mostrará ahora de nuevo, sin ceder a ninguna de las amenazas o los desafíos a los que se le quiere someter.

La decisión de ETA va radicalmente en la dirección contraria al camino que desean la sociedad vasca y la española: el camino de la paz; un camino que sólo tiene un final: el del abandono definitivo de las armas; un camino que sólo puede iniciarse o recorrerse con la renuncia completa a la violencia.

Quiero dirigirme singularmente a los ciudadanos vascos. He realizado todos los esfuerzos posibles para alcanzar la paz y abrir un marco de convivencia para todos, en el que pudiesen defenderse democráticamente todas las opciones y que supere todo enfrentamiento. Sé que la mayoría de los ciudadanos vascos conocen la autenticidad del esfuerzo que el Gobierno ha realizado y quiero reafirmar que mi mayor esperanza radica en la profunda voluntad de la mayoría de la sociedad vasca y de la sociedad española de vivir en paz y en libertad.

El futuro de los vascos depende y dependerá de ellos mismos, en el marco de la Ley y de la democracia. Nunca dependerá de la violencia terrorista.

Hoy quiero asegurar que el Gobierno, con la fuerza de la Ley y del Estado de Derecho, pone y pondrá todos los medios para la defensa de la convivencia, de la libertad y de la seguridad de todos los ciudadanos.

Agradezco a los grupos políticos que han dado un respaldo incondicional al Gobierno su compromiso en este período. Es un agradecimiento que tengo especialmente también con todos los ciudadanos que me han hecho llegar su apoyo y su confianza. Tengo la esperanza de que, ante el anuncio de ETA, ese respaldo de los grupos políticos sea unánime. Me esforzaré para lograrlo, porque eso es lo que quiere la mayoría de los españoles y eso es lo que necesita la mayoría de nuestro pueblo.

La fuerza de la democracia y de la palabra siempre derrotará al delirio totalitario. Estoy seguro de que algún día esta consideración se impondrá, incluso, a quienes hoy vuelven a amenazarnos a todos.

Mantener la violencia sólo provocará dolor, un dolor que durará lo que la Ley, la democracia y la libertad tarden en acabar con la violencia; pero estoy convencido de que, más temprano que tarde, la sociedad española conquistará definitivamente la paz. Me empeñaré en que esa paz se alcance cuanto antes.

Muchas gracias.

Declaració institucional del Govern en relació amb el trencament de l'alto el foc anunciat per ETA

El Govern de la Generalitat de Catalunya expressa la seva condemna i rebuig al comunicat fet públic per la banda ETA, en què anuncia el trencament de l'alto el foc permanent en vigor des de març de 2006.

Un cop més, ETA frustra i defrauda les esperances de la immensa majoria de ciutadans que volen la fi de la violència al País Basc i a tota Espanya.

ETA ha anunciat que està disposada a continuar fent pagar a tota la societat un preu pel seu odi absurd.

Aquesta decisió dels terroristes resulta més macabra encara, a pocs dies d'acomplir-se 20 anys de la pitjor matança que el terrorisme d'ETA ha provocat, amb l'atemptat d'Hipercor, a Barcelona.

La societat catalana té ben present el record de totes les víctimes que el terrorisme ha provocat a Catalunya i a tota Espanya: des de l'atemptat de Vic, passant per l'assassinat d'Ernest Lluch, els regidors del PP, el policia municipal de Barcelona, Juan Miguel Gervilla, o el Mosso d'Esquadra Santos Santamaria, mort a Roses, fa poc més de sis anys, en el darrer atemptat mortal que hi ha hagut al nostre país.

Avui el Govern de Catalunya es reafirma i s'afegeix a la crida per la unitat de totes les forces polítiques democràtiques i de tota la societat. Una unitat que permetrà fer front amb serenor i fermesa als qui ara amenacen de nou amb més sang, amb més dolor i amb més patiment.

El Govern de la Generalitat expressa el seu suport al Govern espanyol, al Govern Basc i al conjunt de les institucions democràtiques i expressa la confiança en el respecte a l'Estat de Dret, la llibertat i la democràcia com a únic camí per assolir la pau, així com en el treball de totes les Forces i Cossos de Seguretat en la seva lluita contra el terrorisme.

Des de la convicció ferma en la superioritat moral dels valors democràtics, el poble de Catalunya ha manifestat reiteradament en el seu desig de pau i de llibertat.

Catalunya continuarà estant al costat dels ciutadans i ciutadanes bascos, i de tots els pobles d'Espanya, en l'anhel per un futur en pau i en llibertat.

Declaración oficial de la Comisión Ejecutiva Federal del PSOE

Texto de la declaración leída por el secretario de Organización, José Blanco, en la sede del PSOE:

ETA ha tenido una oportunidad de poner fin a cuatro décadas de violencia irracional e inútil. El Estado democrático le ha dado esa oportunidad, como se la dio en ocasiones anteriores; y ellos la han vuelto a desaprovechar.

Con el comunicado de hoy, ETA demuestra de nuevo que su única aspiración y su único fin es la violencia. Por eso siempre encuentra el camino para volver a ella.

Los españoles ya conocemos esta situación. La hemos vivido en ocasiones anteriores. Y también conocemos cuál es la mejor respuesta: La Ley, la serenidad y la firmeza democrática y la unidad frente al terrorismo.

ETA rompió la tregua y acabó con el proceso de paz hace cinco meses, cuando asesinó a dos personas en Barajas.

Lo hizo porque el Estado democrático, a través del Gobierno, ha mantenido en todo momento con firmeza los principios esenciales de la democracia. Que una banda terrorista podrá causar dolor, pero nunca marcará el camino ni decidirá el futuro de los vascos ni del conjunto de los españoles.

Todos los gobiernos de la democracia han intentado acabar con ETA por la vía del diálogo. Este Gobierno también lo ha intentado.

Lo ha hecho con el respaldo del Parlamento. Con transparencia, informando a los españoles de cada uno de los pasos que se han dado. Con la seguridad de que la paz es el único futuro deseable para los vascos y para todos los españoles.

Y lo ha hecho manteniendo en todo caso el marco de la Constitución y de la Ley como única referencia válida.

No ha habido precios políticos. Se ha mantenido la firmeza democrática y la voluntad de paz.

Los únicos culpables de romper ese proceso, hoy como en las ocasiones anteriores, son los terroristas de ETA.

Manifestamos hoy, como siempre, nuestro total respaldo a las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado, a los jueces y fiscales, a todos los encargados de aplicar la Ley.

Quienes recurran a la violencia deben pagar por ello. Quienes apoyen la violencia deben estar fuera de la ley.

El instrumento más valioso para hacer frente al terrorismo es la unidad de los demócratas.

No es el momento de los reproches: es el momento de la máxima unidad. El Partido Socialista está dispuesto a hacer el mayor esfuerzo para recuperar la unidad frente al terrorismo con el Partido Popular, y para mantenerla con todas las demás fuerzas políticas.

En el día de hoy hemos escuchado declaraciones irresponsables por parte de numerosos dirigentes del Partido Popular que en lugar de arremeter contra ETA se están dedicando a cargar contra el Gobierno de España.

Exigimos a Mariano Rajoy y a todo el PP que no siga por ese camino por el que lleva transitando durante los últimos 3 años.

Le exigimos la lealtad que no ha tenido durante este tiempo y que deje de utilizar el terrorismo como instrumento para hacer oposición.

La lucha contra ETA nunca debió ser ni debe ser un elemento de confrontación política entre los demócratas. La unidad es más necesaria que nunca y desde el PSOE vamos a trabajar para que en esa unidad también esté el Partido Popular.

Esperamos que todos sepamos estar a la altura de la responsabilidad que el momento exige.

Valadredo

En record de Camil Ulargui Aguiló i de tots els morts a la batalla del Valadredo.

Ressaca postelectoral

He avançat el diari perquè aquest cap de setmana marxo amb la família per fer la nostra recuperació familiar de la memòria històrica. L’abril de l’any passat vaig comentar com havíem recuperat dades sobre el germà de la meva àvia que es deia Camil Ulargui i que va morir als 21 anys essent capità de l’exèrcit republicà. Hem esbrinat moltes coses més des de llavors. Sabem que va morir a la batalla de Baladredo (prop de Llavorsí, al Pallars Sobirà), que el PSUC el considerava com a destacat militant, que li agradava llegir i la música de jazz (recomanava especialment Cab Calloway i Moaning de Mills Blue Rhythm Band), o que va coincidir amb el pare Pere Tarrés i mossèn Ballarín. La meva germana està compilant les cartes que va escriure des del front a la família i amics i espera publicar-les en un llibre. Aquí teniu una de les cartes escrites a la seva mare, Consol, en les que s’interessa per la seva germana (l’Enriqueta) i la nena, és a dir, la filla de l’Enriqueta, la meva mare. El cert és que les cartes toquen un ampli registre de temes i s’hi barregen comentaris sobre la guerra, la situació de la reraguarda, les preocupacions per la família, les seves lectures, la música, la relació amb les seves amistats, la política del moment, etc. Caldrà esperar el llibre perquè us feu una idea de tot plegat. Mentre, com us deia, pugem cap al Pallars per a visitar les contrades en que va lluitar i va morir l’oncle Camil.

Aquesta setmana el debat polític ha girat al voltant de les eleccions municipals celebrades diumenge passat. Discussions sobre qui ha guanyat i qui ha perdut, i sobre l’elevat nivell d’abstenció.

Qui ha guanyat i qui ha perdut és difícil de dir en unes eleccions municipals ja que hi ha 949 resultats a Catalunya, i no sempre arribar primer significa governar ni ostentar l’alcaldia... Però hi ha alguns paràmetres de mesura que poden ser útils. El més important és el recompte global de vots. Des d’aquest punt de vista no hi ha cap dubte: el PSC guanya per vuitena vegada consecutiva les eleccions municipals a Catalunya, obtenint 924.275 vots (el 32,23%). Seguit de CiU que n’obté 722.653 (el 25,20%), ERC amb 334.771 (l’11,67%), PP amb 283.408 (el 9,88%), i ICV-EUiA amb 258.978 (el 9,03%).

Certament també es pot mesurar el resultat en funció del nombre de regidors obtinguts (sense oblidar que el regidor del poble més petit de Catalunya representa 28 habitants i que un regidor de la ciutat de Barcelona en representa més de 30.000). Així, CiU seria el primer partit amb 3.384 regidors (303 menys que el 2003), seguida del PSC amb 2.570 (289 més que el 2003), ERC amb 1.584 (305 més que el 2003), ICV-EUiA 456 (59 més que el 2003) i PP 283 (67 menys que el 2003).

També és bo saber que el PSC és el primer partit a les quatre capitals de província i a 20 de les 23 ciutats de més de 50.000 habitants. O que tindrem 30 consellers comarcals més (mentre CiU en tindrà 24 menys). El 2003 el PSC tenia presència a 576 municipis mentre que a partir d’ara la tindrà en 642. El 2003 el PSC era la llista més votada a 223 municipis, mentre que el 2007 ho ha estat en 269. El 2003 teníem majoria absoluta a 134 municipis, mentre que el 2007 la tenim a 166.

Cal destacar, de forma especial, la victòria a la Val d’Aran de les candidatures Unitat d’Aran-PSC-Progrés Municipal. Una victòria que farà possible, amb el suport del Partit Renovador d’Arties e Garós, l’elecció de Francesc Boya com a Síndic del Conselh Generau d’Aran. Èxit històric.

Aquestes eleccions han registrat, però, un elevat grau d’abstenció, el 46,20%. Sols hi ha hagut més abstenció en les eleccions europees de 1989 (48,47%), 1994 (48,11%) i 2004 (60,20% -màxim històric), i en els referèndums sobre la Constitució Europea (59,41%) i l’Estatut del 2006 (51,15%).

A més cal tenir present que la participació ha estat en el conjunt d’Espanya d’un 63,78%, és a dir, deu punts més elevada que a Catalunya.

És lògic, doncs, que el debat sobre l’abstenció sigui molt intens. No ho és tant que sigui un debat superficial o que alguna força política vulgui esgrimir l’abstenció contra el govern o altres partits.

És una obvietat, però, que si els partits haguessin obtingut més vots, l’abstenció hagués estat menor i per tant no sembla lògic atribuir més responsabilitat sobre l’abstenció a qui més vots ha obtingut!

Crec sincerament que l’anàlisi de l’abstenció requereix més rigor. Com, per exemple, el del llibre d’Oriol Bartumeus publicat per la Fundació Rafael Campalans l’any 2003. Un llibre que, per cert, porta el títol “Abstencionistes”, apuntant al fet cert que l’abstenció és un fenomen complex i que el fet d’abstenir-se respon a motivacions molt diverses que, a més, varien amb el temps i el tipus d’elecció. Més que “abstenció”, hi ha gent que s’absté (que en aquest cas ha estat molta).

Tots donem per fet que el principal motiu de l’abstenció és la manifestació d’un descontentament amb els polítics i la política. I certament això és així. Sense que ningú pugui negar que també existeix una abstenció estructural que els experts situen entre un 20 i un 25% de persones que no voten (ni votaran) mai. Sense que tampoc pugui negar-se que una altra part de l’abstenció es deu a problemes concretes de impossibilitat de votar el dia de les eleccions o d’haver-ho fet per correu. I que també hi ha abstencionistes que mostren una conformitat passiva a l’estat actual de coses. Però si tenim en compte l’elevat grau d’abstenció juntament amb un molt notable increment dels vots en blanc que, aquests de forma indubtable, manifesten una manca de confiança respecte de totes les ofertes polítiques però mostren un elevat grau d’adhesió al sistema democràtic i al compromís cívic, és evident que existeix un significatiu descontentament polític.

No crec en les receptes màgiques per a lluitar contra l’abstenció. Ni tampoc crec que hi hagi reformes del sistema electoral que per si soles garanteixin una major participació. Per exemple, les llistes obertes. Les del Senat espanyol ho són. I veiem que no hi ha gaire gent que utilitzi la possibilitat de votar candidats de diferents partits i veiem com també dins del mateix partit els cognoms que comencen per “A” tenen més suport que els que comencen per “N”, és a dir, que l’ordre alfabètic acaba jugant un paper significatiu en la tria de candidats.

Es va estenent l’opinió que la incertesa sobre els pactes postelectorals juga en contra de la participació i per això hi ha qui apunta a la necessitat d’anar cap a un sistema majoritari a una o dues voltes. Crec sincerament que això tendiria a empobrir el nostre sistema polític.

El que és cert és que unes eleccions que apareixen com a més incertes tendeixen a assolir majors graus de participació. El mateix passa quan la polarització augmenta, o en casos de forta crispació política. També és cert que els ciutadans participen més en les eleccions que consideren més importants o decisives; en el nostre cas, a les eleccions generals.

Sense menystenir la importància que té analitzar en profunditat el fenomen i impulsar mesures concretes que puguin estimular la participació (veieu el molt que va donar de si una iniciativa potent en aquest sentit impulsada en el Regne Unit), crec sincerament que el que més pot promoure-la és que les forces polítiques, totes, compleixin els compromisos adquirits en la campanya electoral, és a dir, que la política i els partits guanyin en credibilitat. I és evident que això passa també per reformar i renovar les organitzacions polítiques. És el que començarem a debatre en el si del PSC a partir d’un guió de treball que varem aprovar el mes de gener i que hauria de traduir-se en un document de debat després de l’estiu per tal que les organitzacions del partit puguin començar-lo a discutir en la perspectiva de preparar el millor possible el nostre 11è Congrés que tindrà lloc l’any 2008 un cop celebrades les eleccions generals.

Sobre el resultat de les eleccions municipals us recomano la lectura dels articles publicats per Àngels Pont, Gabriel Colomé, David Miró, José Zaragoza i el que em va publicar l’ABC.

Més específicament sobre l’abstenció val la pena llegir l’article publicat per Antoni Segura a El Punt. Francesc de Carreras fa un anàlisi de l’abstenció a partir de l’estudi fet públic pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat sobre les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Algunes de les interpretacions polítiques que fa responen més a la seva militància a Ciutadans-Partido de la Ciutadania que a una altra cosa, però l’article conté alguna reflexió que val la pena retenir.

En el passat he incorporat diversos articles sobre l’abstenció. El de José Luis López Bulla, després de les eleccions al Parlament de Catalunya, el de Eva Anduiza després del Referèndum sobre la Constitució europea, i el de Belén Barreiro sobre l’abstenció d’esquerres en les eleccions generals de l’any 2000.

Sobre els resultats a tota Espanya podeu llegir els articles publicats per Oriol Bartumeus, Antonio Papell i José Antonio González Casanova.

Sobre els resultats al País Basc us recomano llegir l’article publicat per Javier Elzo. També sobre el País Basc val la pena llegir l’article de Javier Pérez Royo en el que replica un article de Fernando Savater. Pérez Royo és molt crític amb la llei de partits i la seva aplicació perquè considera que no és lícit privar de veu l’esquerra abertzale.

Tampoc no us hauríeu de perdre l’entrevista de Jordi Hereu publicada a La Vanguardia.

Pasqual Maragall ha formalitzat la seva renúncia a la Presidència del PSC a través d’una “Carta a los amigos” publicada a La Vanguardia.

De forma ben autònoma del debat polític, la situació econòmica segueix positiva, malgrat sigui preocupant l’increment de les hipoteques. Llegiu aquest anàlisi publicat a el diari El País sobre les perspectives econòmiques pels propers anys.

S’han complert els sis primers mesos del govern presidit per José Montilla. Aquí podeu llegir el balanç del govern de la Generalitat en aquest període. Tampoc no us podeu perdre el balanç de 3 anys de govern socialista a Espanya preparat pel Grup de Diputats i Senadors del PSC a les Corts Generals.

Sobre el debat en el Partit Socialista francès heu de llegir la primera entrega de tres articles publicats per Dominique Strauss-Kahn a “Le Nouvel Observateur”.

Sobre el futur polític de la Gran Bretanya podeu llegir aquest article d’Anthony Giddens publicat a El País i, en anglès, aquest article de balanç de Tony Blair publicat per ell mateix a The Economist.

Sobre el debat polític italià podeu trobar interessant aquest article de Nicola Rossi publicat al Corriere de la Sera. Veureu que propugna un enfocament liberal de les polítiques progressistes pel futur. Potser en l’inici de l’article se li va la mà en la crítica a l’Estat i a la política, però cal recordar que parla d’Itàlia que, com diu Raimon Obiols, no és bon model.



“Perles” del programa Polònia emès el 31 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Roda de premsa conjunta, vull dir, simultània de Rajoy i ZP. El discurs és pràcticament calcat, tots dos han guanyat. Què estrany, no?

- Xavi Trias esperant els resultats electorals, diumenge al vespre. Després dels sondejos desfavorables, Mas i Duran sembla que li fan costat però... li han preparat una festa sorpresa, amb les mòmies de cadàvers convergents amagats al soterrani: Roca, Molins, Cullell... Ell també és carn de sac però una oportuna trucada del Madí comunicant els 12 regidors obtinguts per Trias el salva del seu destí! Per allò de la derrrrota amb rrrregust de victòrrrria...

- Jordi Hereu en el seu primer dia a l'Ajuntament va com una moto. Els assessors no acaben de veure clar això de les Noves idees. Diuen que l'última que van tenir, la del Fòrum, per poc no els costa la cadira. La realitat s'imposa, i demà ja és divendres, i és l'hora del cafè... i mentre escric tot això els assessors ja han picat sola.

- PSC + Barça + Caixa = Futbol Club Socialista de Pensions. Amb el nou carnet, els ciutadans es podran treure diners del compte corrent, veure partits del Barça i aconseguir punts estrella per la guarderia o els transports.

EL MILLOR

- El President Montilla se sent "crescut" amb els resultats electorals, així que el veiem... on, sinó?... a Catalunya en miniatura cridant "Catalunya és meva": Rodalies, TV 3, Montserrat... llàstima que ensopega amb el monestir de Sant Cugat! L'únic que vol prendre-li el control és l'ombra de ZP: "Cuidado, que Catalunya es el único juguete que nos queda". Tota Catalunya és dels socialistes.... tota? Nooo, un petit llogarret sobreviu al seu poder, i Masterix i Durobelix amb la seva pòcima de Rom Pujol en són els seus pobladors.

EL PITJOR

- Per moooooolts motius, Puigcercós encuirat castigant Portabella capgirat pels seus mals resultats.

KA FORT

- Festa a cal PP de Catalunya. Piqué intenta vendre a Rajoy la meravella dels seus resultats: "El feudo de Llavaneres peligra, pero en Badalona...". La xerinola l'encapçala Fernández Díaz que ha convidat un munt d'immigrants llatinoamericans a la festa: "Sin vosotros, la gente no nos habría votado".

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, aquest diumenge vàrem viure el que s'anomena la Festa de la Democràcia. Ui sí, quina festassa, quin guateque. Doncs que la festa no es pot dir que fos un èxit, perquè aviam, si monto una festa i més de la meitat de la gent no ve, potser que m'ho faci mirar... De fet, una vegada ja em va passar, quan vaig fer 20 anys. Els amics van venir gairebé tots, però vaig convidar l'equip femení de voleibol de la Facultat i es van abstenir totes. Des d'aleshores que li tinc mania al voleibol. El pitjor és que es va espatllar el comediscos. No sabeu què era? Un tocadiscos molt cutre que... tampoc no sabeu que és un tocadiscos? Un aparell per escoltar els discos dels d'abans. Hi ficaves el single a dintre.... tampoc sabeu què és un single? És un discu petitet amb una cançó a cada cara. I perquè l'ambient no decaigués em vaig passar tota l'estona cantant cançons del Duo Dinámico: Quisiera ser el nuevo President! Jo, amb 20 anys, clenxinat i amb acné, i sobre una cadira. Quina vergonya, per favor. Després, com que la gent s'avorria els vaig dir de fer carreres de sacs, després vam jugar a futbol, i la lucha-libre, i a llençar pedres al pati. I al final vaig pensar, osti, podríem muntar uns Jocs Olímpics, tu! Aleshores els pocs amics que quedaven se'n van riure i van marxar. Total, un desastre de festa. Ah, ja està això? Visca Catalunya!



ZW núm. 87 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://webdeblogs.wordpress.com/

Un web de suport docent amb recursos bàsics sobre els weblogs i la bloguesfera impulsat per José Luis Orihuela, autor del blog eCuaderno i del llibre: “La Revolución de los Blogs” (sobre weblogs, bloguers i el seu impacte en diferents àmbits, com la política o els mitjans de comunicació convencionals). A la pàgina web de Web de Blogs podeu consultar la informació agrupada en diferents seccions: Bibliografia (on trobareu articles diversos i llibres com “Universo del weblog. Consejos prácticos para crear y mantener su blog” de Rebecca Blood o “Blogs. La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas y ciudadanos” de diversos autors; Directoris (principals directoris de weblogs en espanyol); Xarxes de blogs; Metablogs (weblogs que tenen com a temes principals altres weblogs i la bloguesfera); Glosari; Rankings (principals rankings de blogs en espanyol); Recursos (sobre agregadors, allotjament, cercadors, etc.) i Taller (amb una proposta d’exercicis pràctics a desenvolupar en diferents àmbits associats als weblogs).

ZV (Zona Vídeo). Loop Barcelona és el punt de trobada anual per als professionals del vídeo art. Impulsa, entre les seves activitats, un Festival amb un complet programa que s’ha desenvolupat des del 23 de maig fins al dia 3 de juny.