La indecència del PP

Havia dit que aquesta setmana no faria Diari, però com tinc “mono”... i disposo d’una mica de temps, faré Diari. La setmana vinent no, ho prometo. Ja ho deixo pel setembre. Serà el d’avui, però, un Diari més breu que de costum. Començo per un nou homenatge a humoristes gràfics i ninotaires de tota mena. Sovint la claven (també quan ens la claven...). Veieu sinó l’acudit de Ferreres publicat avui a El Periódico de Catalunya que trobareu tot seguit:



I és que la indecència del PP no coneix límits. Recordeu que Rajoy va dir: “si no le ponen bombas es que ha cedido”? Van posar una bomba i seguia dient que el president Zapatero havia cedit. I ara resulta que quan es produeixen detencions de terroristes diu que és “un miracle”. Des d’un punt de vista democràtic resulta inacceptable que l’oposició utilitzi la lluita antiterrorista contra el govern. Cada cop són més els ciutadans que constaten com el PP està utilitzant tot això com a pura estratègia electoral, sense cap respecte per la veritat. I ho fan amb moltes coses. Per comprovar-ho podeu llegir l’article de Rosa Paz que porta precisament el títol de “Pura estrategia”.

Quan dic que cada cop més ciutadans prenen consciència de la posició indigna del PP ho dic a la vista de les recents enquestes sobre el debat de l’estat de la nació o de l’enquesta de l’Institut Noxa publicada avui per La Vanguardia. Segons aquesta enquesta el PSOE obtindria en unes eleccions generals el 44,1% dels vots (42,6% el 2004) i el PP el 37,9% (37,7% el 2004). Mentre Zapatero obté una valoració del 5,8; Rajoy obté el 4,7. Mentre el 48% està d’acord amb la política antiterrorista de Zapatero, amb Rajoy ho està el 35%. Veieu al respecte l’anàlisi de Julián Santamaría, responsable de l’enquesta.

El cert és que ja estem en campanya i que les campanyes són cada cop més un esforç permanent tal com explica Esteban Hernández en l’article que publica avui en la revista de La Vanguardia. És clar que si el que voleu és estar al dia de les campanyes i l’activisme a Internet haureu de visitar amb freqüència els lloc web d’Antoni Gutiérrez-Rubí i de Carlos Guadián. De la producció de Toni Gutiérrez no tenen preu (però sí molt valor) els seus powerpoints disponibles a SlideShare.

En referència a la política catalana podeu llegir l’esborrany que vaig preparar-me per formular la pregunta al President de la Generalitat en el decurs de la sessió de control de la setmana passada al Parlament. Veureu que faig un balanç positiu del procés de desplegament estatutari. El proper dia 17 es reuneix la Comissió Bilateral i es constataran nous avenços. Després de l’estiu es formularà una proposta d’acord sobre la gestió dels aeroports (no us podeu perdre un interessant article de Manuel Castells sobre aquesta qüestió), abans d’acabar l’any el tren d’Alta Velocitat arribarà a Barcelona i el mes de gener es traspassarà la gestió del servei de rodalies. Déu n’hi do!

Per cert, tots estem preocupats per l’endarreriment de l’arribada del TGV a la frontera francesa però n’hi ha que s’encaparren a exigir un canvi de traçat del pas del TGV per la ciutat de Barcelona. Sembla mentida que ho facin CiU i PP que són els partits que van decidir precisament el traçat que ja té llum verda i del qual aquest darrer divendres se n’ha aprovat definitivament el pressupost per part del Consell de Ministres. Llegiu al respecte els editorials de La Vanguardia i El Periódico de Catalunya. La cosa està clara: no hi ha motiu per canviar el traçat ja que es donen totes les garanties que l’obra no perjudicarà la Sagrada Família ni les cases dels llocs per on passa el túnel (és que tan poca gent ha anat a Paris i haurà comprovat com tota la ciutat està perforada pel metro –també sota Notre Dame-?).

Segueix el debat obert sobre el futur del catalanisme. Podeu llegir al respecte una nova aportació de Miquel Caminal i també un article meu publicat a l’ABC. Josep Joan Moreso publica a El País un article en el que defensa “la integridad de la Constitución” com a modus vivendi en el que s’integra també el nou Estatut català.

Es va conèixer recentment l’escrit de l’Advocacia de l’Estat adreçat al Tribunal Constitucional en el que es posava de relleu la contradicció en que ha incorregut el Partido Popular quan ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat contra preceptes continguts en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya idèntics a preceptes continguts en altres Estatuts aprovats posteriorment als que ha donat suport i contra els que no ha interposat un recurs. Com diu la màxima jurídica “ningú no pot anar contra els seus propis actes” i, per tant, correspondria ara que el PP eliminés del seu recurs els preceptes als quals ha donat després suport. En tot cas sembla legítim demanar-li al PP un aclariment al respecte. Ho ha fet entre d’altres el diari El País en un editorial que us convido a llegir. Personalment considero que aquest no és sinó un altre episodi de sectarisme partidista i anticatalanisme primari que defineix l’actual direcció del PP instal·lada en una permanent indecència política.

Com indecent és també l’oposició del fonamentalisme polític i religiós –que de vegades es confonen- a la nova assignatura d’Educació per la Ciutadania. Podeu llegir al respecte l’article de Javier Pradera publicat avui a El País i l’emotiu article de Joana Bonet dedicat als adolescents marginats a causa de la seva orientació sexual i a les seves famílies. Aprofito per felicitar a l’Associació de Mares i Pares de Gails i Lesbianes citada també en aquest article.

Sobre el debat en el si del socialisme francès podeu llegir els articles de Michel Noblecourt publicat a Le Monde i de Laurent Fabius publicat a Le Nouvel Observateur.

Us recomano també que aneu visitant el lloc web de la Convenció pel Futur i el seu blog. La Convenció va arrencar amb força divendres i estic segur que dels seus debats n’extreurem tots plegats interessants conclusions.

Segueix deteriorant-se la situació a la Franja de Gaza i ens ho recorda Soledad Gallego-Díaz en el seu article publicat avui a El País, tot exigint a la Unió Europea que no se’n desentengui.

Acabo. La matinada de diumenge a dilluns va morir Josep Contreras, Primer secretari del PSC de Salou i Regidor de l’Ajuntament d’aquella ciutat. Va ser l’ànima de l’Agrupació de Salou i recentment, amb l’elecció com a Alcalde del company Antoni Banyeres, havia celebrat l’èxit pel que tant havia treballat. El trobarem a faltar però mai no l’oblidarem.



“Perles” del programa Polònia emès el 12 de juliol, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- El President Montilla al Parlament glossant la figura de Pasqual Maragall... "i mira...". Gratuïtament? Nooooo, és que en vol fer una subhasta. El preu de sortida és de 500 €, però sembla que no hi ha demanda pel producte...

- El President Montilla [es veu que avui el tenim trapella] ha congelat els seus Consellers a base d'aire condicionat a zero graus. Ell, equipat per esquiar, entra a la sala de reunions i els diu "notu certa frialdad a l'ambient... voleu que us expliqui un acudit per trencar el gel?" Amb aquesta mesura preventiva resulta mooolt més fàcil que t'aprovin decisions polèmiques.

- Franco entusiasmat amb Polònia [el país] pel seu govern ultracatòlic, que persegueix comunistes i homosexuals... llàstima que es barallin amb els alemanys, encara que Alemanya ja no sigui el que era, això de que el governi una dona... Ara, el que més li agrada és que siguin dos germans, ai, si ell hagués tingut un germà bessó...

- El Rei ha contractat un equatorià, en Walter Alfonso, perquè el substitueixi durant les vacances, per escàndol dels prínceps que, naturalment, preferirien que el rei abdiqués.

- ZP li diu a Montilla que si el Constitucional tomba el sistema de finançament del nou Estatut, ho té magre, així que a Castells no li ha quedat altre remei que buscar un pla B brillant: convertir el 012 en una línia calenta. Veiem la primera treballadora, la Consellera Tura, atenent una trucada "oh sí, vull ser la teva Consellera, engarjola'm, oh sí". Carod i Nadal també atenen trucades, cadascú amb el seu estil, i fins al President no se li cauen els anells per atendre el telèfon: "vols que et faci unes cabòries?". La perla final la posa Duran, a l'altre banda del fil telefònic "diga'm ministre".

- Carod està acabant d'escriure un discurs: "I vet aquí un gat, vet aquí un gos, ves a la merda Joan Puigcercós"

EL MILLOR

- Papatanisme generalitzat: Hereu, Carod, Puigcercós, Mas, Maragall, tooooots tenen algun record personal amb Woody Allen. Qui s'emporta el triomf és el President Maragall, of course, que té enregistrada una prova per a la seva pel·lícula "Desmuntant la Sagrada Família". Els títols de crèdit són immediatament reconeixibles, i al llista de patrocinadors, eterna. Les diferents escenes són taaaaan Woody Allen!. Veiem Hereu al divan, desdibuixat, Maragall semi transparent i el psiquiatre és Montilla! També Carod, Mas, Puigcercós i Duran compartint copes i fiblades... la prova de tots plegats fracassa estrepitosament per l'inesgotable ego dels personatges.... Woody Allen desmunta el gag, talleu, no és bona!

EL PITJOR

- Que els Mossos em fregeixin una gateta amb una espècie de bazooka i apallissin una iaia, on s'és vist!

KA FORT

- Mateu Prados informa que la Generalitat comença una campanya contra l'abandonament a les benzineres. Aquest any, a més de gossos i avis també s'ha trobat abandonat a... Duran i Lleida. "Sembla que als matrimonis no hi ha prou UNIÓ i els matrimonis no DURAN"

LA NOVETAT

- El debut de la Ministra Chacón "que guai, traballaré amb el Jóse". Jo ja m'he encarregat a la papereria una carpeta com la seva, plena de fotos del Jóse, com si fossin adhesius del Superpop [encara surt, el Superpop?]

SURREALISTA

- "Si als EUA tenen Al Gore, a Hispània tenim El Clos", protagonista del documental "Una veritat poc còmoda". Per exemple, si a Barcelona pugés el nivell del mar s'emportaria l'edifici del Fòrum! Passarà a la història del surrealisme el Coitòmetre, l'últim invent sortit de la factoria Clos per mesurar l'energia que es perd en cada.... bé, s'ho imagineu, oi?

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, aquest monòleg d'avui serà diferent i no farà riure. I algú dirà, diferent de què? si els altres tampoc feien riure. He, heee, que cabroon. És un moment trist perquè és el darrer programa de Polònia. Tot té un final. Però s'acaba la temporada, eh, que al setembre torna. No ha estat una temporada fàcil. Ara fa un any la gent deia, com s'ho faran al Polònia sense el Maragall, que donava tant de joc? Doncs mira, el Montilla també ha donat molt de joc. I ara que pringui ell. He, heee, que cabrón. Hi ha hagut moltes novetats aquest any: el Mateu Prados, el Portabella, l'Hereu, la Rahola, el Cuní (prou, prou, prou, el cabrón del Novell el clava). Es veu que el nano aquest, el Novell, anava per periodista seriós fins que un dia se li'n va anar l'olla i buenu, malament no ho fa. [Soler l'interromp per anunciar el programa de la setmana que ve i plegats entonen un sentit] Visca Catalunya!

ostres i un...

AVANÇAMENT DE TEMPORADA

- ZP menjant-se 50 ous durs tal i com va prometre si no feia el traspàs de Rodalies
- Arribada de l'AVE a Barcelona, aguantarà la Sagrada Família?
- El President Montilla, l'últim fitxatge del Barça, amb el núm. 9 i el nom artístic de Cabòries
- M. de la PP Janer disposada a enfonsar el Madrid
- El divorci dels prínceps i el repartiment de béns i comunitats autònomes
- El retorn de Lluís Llach.... com a acompanyant de les Spice girls i un nou nom, l'Spice cumba: "Diga'm el que vols, diga'm diga'm el que vols" [sortirà en Politono? vaaaaa]

i un... AVANÇAMENT DE LA SETMANA QUE VE

MARAGALL vs. MARAGALL (Queco vs. Pasqual)



ZW núm. 93 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.liveearth.org

“Nuestra labor apenas comienza”. Així comença el mail que Al Gore ha enviat als activistes i simpatitzants de la campanya Live Earth que ha mobilitzat, també a Espanya, a milions de persones en 178 països que es van comprometre per Internet i SMS. Live Earth ha estat alguna cosa més que els concerts en 8 països. Més de 10.000 activitats s’han realitzat el 07/07/07 durant 24 hores per a lluitar contra el canvi climàtic i van reclamar als líders mundials que assumeixen també la seva responsabilitat.

”Hem de coordinar les nostres accions i actuar junts: La Terra està en perill. Si no frenem l’escalfament global ara mateix, la terra no serà habitable en el futur. Hi ha tants gasos contaminants a l’atmosfera que hem alterat la forma en que el sol escalfa la terra. Si no canviem dràsticament el nostre comportament, la temperatura del planeta augmentarà i el clima del que depèn la nostra civilització canviarà per sempre”.

SOS és la campanya permanent de missatges y el més gran moviment al darrera de Live Earth. La missió de la campanya SOS és dotar a les persones d’eines per a modificar els seus hàbits de consum i motivar a les corporacions i als líders polítics a implementar mesures decisives per a combatre el canvi climàtic. La campanya SOS inclou una potent plataforma multimèdia, formada por curtmetratges, anuncis de radio i televisió, una experiència de web interactiva, llibres y els concerts de Live Earth, per aportar al públic internacional les eines per a resoldre la crisis climàtica.

Al Gore, Premi de Cooperació Internacional Príncipe de Asturias de 2007, porta any liderant una gran mobilització política i cívica a nivell global en contra del canvio climàtic. La seva pel·lícula “Una verdad incómoda”, ha estat guardonada amb l’Oscar 2007 al millor documental i des de la seva pàgina web ClimateCrisis.org ens ofereix recursos i informacions per organitzar la resposta cívica en favor del planeta.

Catalanisme avui

El diari ABC em publica avui l'article que transcric a continuació:

CATALANISMO HOY

EL debate sobre el catalanismo ha estado siempre presente en la política catalana desde hace más de un siglo. En mi opinión, el catalanismo es un sentimiento difuso y transversal, de aprecio por la tierra, la cultura, la historia y la lengua catalanas, es la convicción de que desde el autogobierno de Catalunya podemos construir una sociedad próspera y avanzada, libre, segura, justa y solidaria, un lugar en el que los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya puedan desarrollar en plenitud sus proyectos de vida e intentar ser felices.
Este sentimiento y esta convicción son compartidos por muchas fuerzas políticas, desde perspectivas muy diferentes: el autonomismo, el federalismo, el soberanismo o el independentismo. Ninguna de estas perspectivas puede negar a las demás su carácter catalanista. Para ser catalanista ni siquiera es necesario afirmar que Catalunya es una nación ni, menos aún, pensar que la plenitud de Catalunya sólo puede alcanzarse a través de la independencia.

Uno de los méritos del catalanismo ha sido históricamente su carácter integrador, su capacidad de convertir en catalanistas a gentes no nacidas en Catalunya. Esta dimensión será aún más importante en el futuro. El catalanismo sólo puede prevalecer si es capaz de «fabricar catalanistas». Y eso no se consigue ni por la vía de la imposición ni de la exclusión. La gente apreciará el autogobierno si éste va aparejado al buen gobierno. Del mismo modo, hay que convencer a todo el mundo de la imperiosa necesidad de fomentar el conocimiento y la difusión de nuestra lengua, frente al absurdo de obligar a nadie a usarla. Si el catalán aparece como mera obligación administrativa, desaparecerá. Si es un instrumento de comunicación útil i prestigiado, prevalecerá. Si el autogobierno es visto como garantía de progreso, todo el mundo lo defenderá; si aparece estrictamente como el campo de batalla para establecer quién es más catalanista, se convertirá en algo estéril i inoperante.

El catalanismo ha de tener claras sus prioridades Catalunya hacia dentro y Catalunya hacia fuera, transformando España y participando activamente en la construcción europea. Su fuerza reside en la capacidad de unir y movilizar; su debilidad está en la división y el enfrentamiento. Y si se hunde en el tarro de las esencias acabará siendo irrelevante.

Progreso económico, justicia social, equilibrio territorial, respeto al medio ambiente, solidaridad deben ser los objetivos del catalanismo del siglo XXI. Sólo así renovará su vigencia y su vigor. Sólo así servirá a Cataluña y, lo que es más importante, a quienes viven en ella.

Miquel Iceta
Viceprimer secretari del PSC

Article publicat a ABC, 12 de juliol de 2007

Enhorabona, Carme! Gràcies, Zapatero!

Se’m farà difícil traslladar amb exactitud el sentiment d’alegria pel nomenament de Carme Chacón com a Ministra. Perquè no es tracta sols de l’alegria pel merescut reconeixement a la preparació i capacitat política d’una companya i amiga. És molt més. Sols es pot entendre la joia que sento si es contempla el que suposa també com a reconeixement al projecte del PSC, d’un catalanisme socialista compromès en la transformació d’Espanya, i si es reflexiona sobre l’indutable contingut generacional i de renovació d’aquesta decisió del President Zapatero. En fi, es tracta de quelcom més que d’una bona notícia personal i per això l’alegria es multiplica. He llegit en una crònica que la meva cara pagava en el contacte informatiu que vaig mantenir divendres amb els mitjans de comunicació. Ratllava l’eufòria, sí. L’ocasió s’ho valia. Enhorabona, Carme! Felicitats, PSC! Gràcies, Zapatero!

Divendres al vespre en el Consell de la Federació del PSC del Camp de Tarragona vaig referir-me a les “metàfores Chacón”. Vaig recordar el vell eslogan “vindrà aquell dia que el treball vencerà”. Doncs el treball venç una mica cada dia. I amb la designació de la Carme com a Ministra, el treball venç per golejada. Vaig parlar de l’orgull de partit, de projecte col·lectiu, de visió estratègica (mentre encara hi ha qui discuteix quina és la millor manera de servir Catalunya i d’influir sobre Espanya, nosaltres fa trenta anys que ho tenim clar i que ho practiquem amb bons resultats), de renovació (del PSC, però també del PSOE; pocs com la Carme van jugar a fons la carta de Zapatero). Poques vegades una única decisió conté tantes claus, tants matisos, tant reconeixement...

Podeu llegir al respecte les cròniques d’Iñaki Ellakuría a La Vanguardia, d’Anabel Díez a El País, de Neus Tomàs a El Periódico i les entrevistes a la Carme publicades per El País i El Periódico. Avui surt també publicada a La Vanguardia una entrevista a la Carme realitzada per Joana Bonet, però no he pogut localitzar-la al lloc web d’aquest diari i no us la puc oferir. Us la recomano perquè val la pena.

També és veritat que el nomenament de la Carme va arribar en un moment magnífic, tot just acabat el Debat sobre l’estat de la nació al Congrés dels Diputats. Un debat guanyat de forma contundent per Zapatero davant un Rajoy entestat a demostrar que si no hi hagués terrorisme a Espanya i al món (Líban, Ièmen), el PP no tindria res a dir. Va resultar del tot patètica la seva exigència de les actes de les converses amb eta. No sols per primer cop en la història un partit d’oposició decideix utilitzar la lluita antiterrorista per tractar d’erosionar al govern, sinó que decideix donar el màxim protagonisme als terroristes i la màxima credibilitat a les seves declaracions i als mitjans i organitzacions que els donen suport. Poca-solta i pocavergonya, francament. Deia Napoleó que quan l’adversari s’equivoca no convé distreure’l. Però per un mínim de dignitat democràtica i per poc respecte que pugui merèixer el PP com a alternativa, convé que Rajoy canviï de discurs o que el canviïn a ell. Sols amb que hagués fet una mica de cas al seu antic company de partit i diputat Joaquín Calomarde, avui refugiat al Grup mixt, hagués fet un gran servei a la democràcia i al propi PP.

Sobre el debat podeu llegir, en primer lloc, la intervenció inicial del President del Govern, la crònica de Luis Rodríguez Aizpeolea a El País en la que es fa ressò de la vergonyosa exigència de les actes dels contactes amb eta, el comentari de Soledad Gallego-Díaz (“Zapatero recupera el tono y lanza la campaña”), la crònica d’Enric Juliana, el comentari de Joan Tapia, l’anàlisi en clau catalana de Jaume Aroca, la referència al web d’El País sobre el sondeig del CIS que certifica la victòria de Zapatero i el balanç de Soledad Gallego-Díaz en el suplement de diumenge d’El País (“Inyección de ánimo socialista”). Per acabar-ho d’adobar sols calia l’entrevista de Jesús Caldera, coordinador del programa socialista per a les properes eleccions, publicada avui a El País, en la que avança alguns eixos del futur programa electoral dels que destaco la universalització del dret a l’educació dels 0 a 3 anys.

Les resolucions aprovades al final del debat destaquen el compromís de compliment estricte del nou Estatut, el traspàs del servei de rodalies el gener de 2008, el compliment del programa d’actuacions i inversions urgents en rodalies, una interpretació del concepte d’inversió i infraestructures que no es limiti estrictament a les infraestructures de foment i medi ambient (pel compliment de la clàusula d’inversions continguda al nou Estatut), l’adopció d’acords de traspàs de competències en la propera reunió de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat prevista pel 17 de juliol, el compromís d’establir un calendari per abordar la gestió aeroportuari i l’impuls dels treballs de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals per desenvolupar el nou finançament de la Generalitat en els terminis fixats en el nou Estatut.

Són totes elles magnífiques notícies que avalen la feina feta pels Governs de Catalunya i Espanya en el procés de desenvolupament del nou Estatut. Tenacitat i discreció donen resultats com sempre ha mantingut el President Montilla. S’ha especulat molt sobre el fet que Duran Lleida suscités el tema de rodalies en el debat i obtingués una resposta positiva del president Zapatero. Ningú no nega a Duran la seva habilitat parlamentària i bons oficis negociadors (no vull lloar-lo més del compte per no afegir problemes de gelosia en el si de CiU, que prou en tenen amb els que tenen), però és evident que la positiva resposta de Zapatero va ser possible gràcies al treball realitzat des de fa mesos pels governs de Catalunya i Espanya, amb la participació determinant de Maria Teresa Fernández de la Vega, Jordi Sevilla, Magdalena Alvarez, Fran Caamaño, Joan Saura i Joaquim Nadal, i amb l’impuls dels Presidents Montilla i Zapatero. Caldrà ara esperar a la reunió de la Comissió Bilateral del proper dia 17 per constatar els avenços concretes en les diverses qüestions que estan ara per ara sobre la taula i per acordar l’obertura de nous processos negociadors.

La setmana horribilis del PP ha tingut altres ingredients. Destaca l’escrit de l’Advocat de l’Estat posant de relleu la contradicció del PP que impugna articles de l’Estatut català que són idèntics a articles dels Estatuts balears i andalús. La tesi és clara: com primer va impugnar i després ha recolzat preceptes idèntics hauria d’obrar en conseqüència retirant aquests articles del seu recurs. Si no ho fa serà evident que la motivació del seu recurs no és altra que la d’un anticatalanisme primari. Les explicacions donades per Josep Piqué, en altres qüestions tant assenyat, no s’aguanten per enlloc. Diu Piqué que el recurs s’explica perquè el PP no va participar de l’acord estatutari i que, a més, els preceptes formen part d’un text global ben diferent. El fet que el PP no hagi participat d’un acord no implica que hagi de seguir mostrant-se contrari de coses que després ha recolzat en altres Estatuts. A menys que vulgui dir que pel PP és molt més important participar en els acords que el contingut dels mateixos, la qual cosa és bastant impresentable en un partit que diu tenir principis i els exhibeix a tort i dret pretenent imposar-los als demés. D’altra banda, la idea que els preceptes impugnats no es poden separar d’un context global no s’aguanta per enlloc, ja que la seva impugnació afectaria també els altres Estatuts aprovats pel PP. Per si no estava prou clara la posició sectària del PP amb respecte d’alguns estatuts sols ha faltat conèixer que, a causa del pacte entre el PP i Coalició Canària per governar plegats, el PP ha passat de qualificar de “nacional-socialista” l’Estatut de Canàries a pactar unes lleugeres modificacions. Una posició tant oportunista i arbitrària no passa desapercebuda i tindrà un alt cost electoral a Catalunya. Tampoc no s’entén que a la vista de tot plegat, CiU no descarti absolutament qualsevol pacte amb el PP.

Amb respecte del recurs presentat davant del Tribunal Constitucional no sols el PP ha quedat en evidència. També han quedat retratats els magistrats que es negaven a aplicar la reforma de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional que entén prorrogat el mandat de l’actual presidenta fins que no es procedeixi a la seva substitució. Podeu llegir al respecte un article publicat a El País el dia 5, i les cròniques de Luis Rodríguez Aizpeolea a El País i de Josep Maria Brunet a La Vanguardia. Aquest darrer diari es mostra ben contundent al respecte en un editorial publicat el dia 6.

Però els ensurts del PP no acaben aquí. També ha quedat vist per sentència el judici de l’11-M, que ha deixat amb el cul a l’aire als fabricants de conspiracions. Llegiu al respecte els articles d’Ernesto Ekáizer publicats a El País el dia 3 i avui mateix i l’article de Josep Maria Fuster Fabra publicat a El Periódico. Són imprescindibles també els editorials d’El País i La Vanguardia que comparteixen el títol “Visto para sentencia”.

La guinda de les desgràcies judicials del PP l’ha posat el Tribunal Suprem que ha exculpat els policies falsament acusats pel PP de detenció il·legal, amb motiu de la detenció d’uns militants del PP acusats d’agredir el llavors ministre de Defensa José Bono en una manifestació convocada per l’Associació de Víctimes del Terrorisme. Per cert, el PP va exigir i obtenir la dimissió del llavors Delegat del Govern a la Comunitat de Madrid. L’editorial d’El País es pregunta amb raó qui assumirà ara les responsabilitats polítiques per part del PP.

Sobre la deriva reaccionària del PP ja no queda cap dubte. La seva oposició a l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania (sols queda per saber si el que no volen és educació o el que no volen és ciutadania, o cap de les dues), els ha arrenglerat amb el sector més integrista de la jerarquia catòlica. Podeu llegir al respecte les opinions de Ian Gibson i Antonio Elorza.
Per fer el contrapunt a tot plegat us convido a celebrar la investidura del nou President del Govern balear Francesc Antich llegint les entrevistes que li han fet el diaris Avui i La Vanguardia.

No podem perdre de vista les qüestions relacionades amb el món del treball i la política econòmica. En aquest sentit us recomano la lectura del compromès article de Josep Maria Alvarez, Secretari general de la UGT de Catalunya, sobre la Formació Professional, una crònica d’El País sobre l’evolució salarial, i una reflexió a contracorrent de Josep Ramoneda contrari a la carrera per reduir fins a eliminar l’Impost sobre el Patrimoni. No puc estar-hi més d’acord.

Per centrar-nos en temes més específics de la política catalana, molts són els comentaristes que han especulat sobre la posició d’ERC en el darrer Debat sobre l’estat de la nació. David Miró defensa a El Periódico una tesi molt original segons la qual l’actual fredor en les relacions PSOE-ERC no és sinó un “allunyament de mútua conveniència”. El cert és que ERC sembla instal·lada en un procés de debat intern que sols es podrà resoldre en el seu Congrés a celebrar després de les properes eleccions generals. Joan B. Culla publica un interessant article sobre el que ell anomena “Un debat polièdric”. En tot cas avui correspon felicitar Joan Ridao que ha estat designat de forma amplíssimament majoritària com a cap de llista d’ERC per Barcelona a les generals. Bona feina, Joan!

El debat d’ERC és una part del debat que s’està produint en totes les famílies catalanistes. Podeu llegir per exemple l’article publicat en dues entregues per Raimon Obiols al diari Avui i una curiosa reflexió al respecte de Baltasar Porcel. Diu Porcel que part de l’agitat debat catalanista es deu a una manca de claredat sobre què fer amb/a Espanya. Crec que els socialistes catalans ho tenim clar: a Espanya, a treballar i a manar; a influir i a transformar-la; a comprendre-la i estimar-la; a respectar-la fugint com de la pesta dels estereotips que no es corresponen a l’Espanya del segle XXI.

Què és el catalanisme, ens seguim preguntant quan fa més de 100 anys que Enric Prat de la Riba va publicar “La nacionalitat catalana”. Pels que vulguin resseguir de forma fàcil i entenedora la història de Catalunya, recomano el llibre “En nom de Catalunya. Els catalanismes moderns a través dels seus textos” d’Emili López, recentment publicat per l’editorial Empúries. Per cert, el llibre utilitza, entre d’altres, dos textos meus “¿Es el federalismo cosa de ingenuos?” i “A vueltas con el nacionalismo” publicats respectivament a El País i ABC, per il·lustrar el catalanisme federalista dels socialistes.

Per mi el catalanisme és un sentiment difús i transversal, d’apreci per la terra, la cultura, la història i la llengua catalanes, és la convicció que des de l’autogovern de Catalunya podem construir una societat pròspera i avançada, lliure, segura, justa i solidària. Aquest sentiment i aquesta convicció és compartida per moltes forces polítiques, des de perspectives ben diferents: l’autonomisme, el federalisme, el sobiranisme o l’independentisme. Cap d’aquestes perspectives pot negar a les altres el seu caràcter catalanista. Per ser catalanista no cal ni tant sols afirmar que Catalunya és una nació ni, encara menys, pensar que la plenitud nacional sols pot ser assolida a través de la independència.
Un dels mèrits del catalanisme ha estat històricament el seu caràcter integrador, la seva capacitat de convertir en catalanistes gent que no havia nascut a Catalunya. Aquesta dimensió serà encara més important en el futur. El catalanisme sols podrà reeixir si es capaç de “fabricar catalanistes”. I això no s’aconsegueix ni per la via de l’imposició ni de l’exclusió. La gent apreciarà l’autogovern si aquest va aparellat al bon govern. De la mateixa manera que cal convèncer tothom de la imperiosa necessitat de fomentar el coneixement i la difusió de la nostra llengua, cosa molt més intel·ligent que obligar a ningú a usar-la. Si el català apareix com a obligació administrativa, desapareixerà. Si és un instrument de comunicació útil i prestigiat, prevaldrà. Si l’autogovern és vist com a garantia de progrés, tothom el defensarà; si apareix estrictament com a camp de batalla per establir qui és més catalanista, esdevindrà estèril i inoperant. El catalanisme ha de tenir clares les seves prioritats Catalunya endins i Catalunya enfora, transformant Espanya i participant activament en la construcció europea. La seva força rau en la capacitat d’unir i mobilitzar; la seva feblesa està en la divisió i l’enfrontament. Si s’enfonsa en el melic de les essències acabarà essent irrellevant. De vegades penso en València...

També segueix desenvolupant-se un interessant debat sobre la participació i la futura llei electoral. Us recomano la lectura de dos articles de Francesc Pallarés publicats a El Periódico (“Medecines contra l’abstenció” i “Abstenció i acords electorals” –que sembla dedicat a Artur Mas-) i l’article de Joaquim Colominas sobre “La llei electoral que convé” publicat al diari Avui.

Aprofito per saludar l’acord unànime sobre el cartipàs municipal de la ciutat de Barcelona. L’Alcalde Hereu ha aconseguit posar a tothom d’acord en una nova etapa presidida per la necessitat d’acords sense que això privi a la ciutat de lideratge. Podeu llegir la notícia tal com la publicava el diari El País.

Vaig coincidir divendres amb l’Alcalde Hereu a la desfilada de Custo Dalmau al Castell de Montjuïc. Va ser una forma esplèndida de retornar el Castell a la vida civil. Aquests dies Barcelona ha vibrat amb la fira de moda urbana Bread & Butter. Convé que la moda i el disseny rebin el màxim suport institucional i ciutadà. Ens hi juguem molt, perquè no ho oblidem, són una indústria de futur. Dissabte vaig anar a la desfilada d’Hugo Boss a la Monumental que va ser també un èxit. Convidat a tots dos esdeveniments per l’amic Alex Estil-les vaig poder copsar la força i el potencial de la moda. Convé no perdre-ho de vista. Com no ho perd de vista La Vanguardia en un editorial contundent. Podeu llegir també la crònica de Josep Sandoval sobre la desfilada de Custo Dalmau, els articles d’Elena Castells a La Vanguardia i d’Ana Pantaleoni a El País sobre el Bread & Butter, la crònica de Yaiza García a El Periódico sobre la desfilada de Custo, i la crònica publicada per Mireya Roca a El Periódico sobre la desfilada d’Hugo Boss.

Sobre el balanç de Tony Blair en el seu comiat podeu llegir l’article de Juan José López Burniol publicat a El Periódico i l’article de Jean Daniel a El País.

Sobre el debat sobre la renovació del PS francès podeu llegir l’article de Bertrand Delanoë publicat a Le Nouvel Observateur, la crida de Benoît Hamon a constituir un think tank al servei de l’esquerra i l’article signat per vuit destacats exponents de la majoria del PS advocant també per la renovació.

Xavier Vidal-Folch fa balanç del darrer Consell Europeu i dóna pistes sobre la propera mini Conferència Intergovernamental europea.

Qui vulgui aprendre tècniques de negociació es toparà fàcilment amb els manuals de William Ury, Director del Programa de Negociació de Harvard. Podeu la seva entrevista publicada a La Contra de La Vanguardia.

William Ury es mostra optimista davant de qualsevol conflicte. Fins i tot el de Palestina. M’agradaria compartir el seu estat d’ànim especialment en aquests moments tant difícils, com ho mostra l’article de Yezid Sayigh publicat a La Vanguardia.

Acabo recomanant l’article publicat conjuntament per Patrizia Sentinelli, Joao Gomes Cravinho, Leire Pajín i Eveline Herfkens a La Vanguardia en el que reclamen que no oblidem els pobres en el moment de mobilitzar-nos en contra del canvi climàtic.

Reprendré la periodicitat del diari el 9 de setembre. No descarto fer algun comentari puntual. Els subscriptors i subscriptores seran avisats. Els demés haureu d’anar mirant el bloc. Podeu aprofitar per escoltar la música... Bon estiu!



“Perles” del programa Polònia emès el 5 de juliol, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Rajoy al Congrés: "El PP será responsable y no hablará sobre.... lo que tengo apuntado en esta carpETA, así que no monte una patalETA, como si le hubieran robado la biciclETA, a ver si esta gran nación no se va a hacer puñETAs"

- A la seu d'ERC, Puigcercós demana un reconeixement per la figura de Carod, sembla que el vol enterrar abans de mort, però Carod es defensa "ei, que sóc aquíiiiiii". Ah, ara és Carretero qui demana l'homentage per Puigcercós ;)

- Franco: "Ataviado con el bonete de obispo quiero rendir sentido homenaje a la Conferencia Episcopal por su cruzada contra el gobierno rojo. Estoy de acuerdo con su lucha contra la Educación para la Ciudadanía, a quién se le ocurre enseñar derechos humanos, qué viene luego??? aplicarlos??? Claro, si en su momento aceptaron la Formación del Espíritu Nacional, cómo van aceptar ahora esto?"

- Un usuari de Renfe entusiasmat amb el retorn dels bitllets pels endarreriments.... diu que amb els bitllets s'està empaperant l'habitació...

- Un Portabella molt desmanegat es fa el desmenjat davant Hereu, que li demana el seu suport. Sembla que Trias també li demana el suport per anar contra Hereu i tant un com l'altre l'amenacen amb carregar-se els seus estimats animalons del Zoo.

- Els 10 manaments de la carretera. El Papa fent de profe d'autoescola (com que es veu que en falten...) Alguns senyals curiosos: el de "Farruquiti suelti", el de "Opus Dei" (obres)...

- Cuní + Rahola: La pregunta del dia és "Quin signe, del Zodiac, ets?... El convidat d'avui és el sr. Carod-Rovira. Ens el presentarà la Pilar, que el coneix de quan van coincidir, ambdós, a ERC, i d'on ella en va sortir com una pilota de pinball, rebotada". El mal rotllo és palès d'immediat. La Rahola li treu unes cartes d'amor!!!! Cuní s'embolica amb unes fotos "robado o posado" i altres disbarats... Prou, prou, prou!

- Mas al Parlament demana un canvi de color al Govern. Literalment. Diu que serà el primer president moreno i que ha fet instal·lar raigs UVA a pertot.

- Ferran Adrià retornat de Kassel: "El Picasso de la cuina mundial". Ara el veiem disfressat, pròpiament, de Picasso de samarreta de ratlles, treballant sobre una llenç de pasta de full i pintant la seva musa Ruscalleda.

EL MILLOR

- Puigcercós i Carod amb el projecte Desconnexió d'Espanya. Sembla que dirigeixen l'operació des d'una central elèctrica o un satèl·lit... Després d'una petita explosió, au, Catalunya s'independitza físicament d'Espanya. Carod: "Home, Joan, jo em pensava que això de desconnectar-nos era una metàfora". Puigcercós: "Que sóc de Ripoll, jo, i allà no estem per metàfores". Catalunya va a la deriva i Carod es mareja, sembla que van massa prop de la costa perquè Puigcercós no controla prou el timó i embarranquem a l'Àfrica. Carod: "Ara sí que no tindrem mai AVE".

EL PITJOR (amb diferència)

- El Déu argentí que canta "Ay, torito, ay torito guapo" des que El Fary és al cel...

SURREALISTA

- La paròdia de l'anunci del Golf i la confusió dels colors... el protagonitza Montilla "potser confundu alguns colors, però no confonc el color del meu Govern, gris, però no gris de gris, sinó de Grease: A gachuu, you make me faberrr"

ARXIU HISTÒRIC

- Intent desesperat perquè Montilla rigui per la foto del cartell electoral. Sembla que l'últim recurs és que la Manuela faci de Lina Morgan... al final, el que fa riure a Montilla és pensar que la persona amb ganxu que li farà de número 2 és la Consellera Tura.

LA PICADA D'ULLET

- ZP al Congrés: "Señorías, ruego su atención (sobre todo a los diputados catalanes), porque voy a decir una frase que comienza por APOYARÉ! (remor de fons)... No, no, tranquilos, que esta vez va en serio." (es referia al traspàs de Rodalies i als 2.500 eurus promesos per fill/a)

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, estic cremat, però no de treballar (bé, hi ha això del Partit Demòcrata Europeu, però vaja), no, no, estic cremat del sol [tot vermeeeell]. Tinc la pell com la militància d'Esquerra Republicana, molt irritada. Jo em poso factor 55, perquè sóc molt blanquet, i em faig dues capes, com els pintors, he heeee. Ei, que em fa mal, eh. El meu net em va buidar la crema solar i m'hi va posar allioli per fer la gràcia. Va ser arribar a la piscina i fotre el camp tothom. Jo em pensava que la gent em tenia mania, però la Diana em va dir que la colònia que porto és massa forta. Ah i Visca Catalunya!



ZW núm. 92 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.upec.cat

3 Cursos d’estiu imprescindibles.
A Catalunya. La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya ja està aquí! Del dilluns 9 al 14 de juliol. Per primer cop, les Jornades per la UPEC es dividiran en eixos temàtics on experts en les diferents matèries faran de les conferències un veritable fòrum social. D'aquesta manera, cada dia hi haurà una temàtica a desenvolupar i seran per aquest ordre: Immigració/Multiculturalitat, Abstenció electoral (participo en un taula rodona), Organització del temps, Canvi climàtic i Habitatge. El programa cultural de les nits és també un dels plats forts d’aquesta edició: hi haurà batucada, projeccions de documentals, teatre social, tertúlies i concert a càrrec de Gossos i Pastorets rock.

L'objectiu de les Jornades és contribuir a desenvolupar un fòrum obert a tota la societat, per tal de recuperar la nostra història, entendre millor la nostra realitat i generar propostes per la millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania.

A Madrid. També aquest dilluns dia 9 i fins el 12 de juliol a Madrid, MAS Consulting Group i la Universidad Pontificia Comillas, a través de la seva Facultat de Dret (ICADE), organitzen la segona edició del Curs d’Estiu de Direcció de Campanyes Electorals. Els assistents compartiran experiències, idees i recursos amb alguns dels principals experts de l’àmbit de la comunicació política i les campanyes. En cas de no poder participar, és possible seguir l’actualitat del curs en viu a través del blog “Comunicación Electoral”.

A Sevilla. En un altre àmbit, un altre dels cursos que us recomano és la segona edició d’“e-Verano.org: Una mirada a la Sociedad libre” que tindrà lloc a Sevilla del 16 al 29 de juliol, a la Universidad Pablo de Olavide, organitzada per Iniciativa Focus.

ZV (Zona Vídeo). Concurs per premiar el millor vídeo informatiu enviat des del mòbil impulsat per Nokia i Fresqui, amb motiu del llançament de Fresqui.mobi, la versió per a terminals mòbils. L’usuari que enviï el millor vídeo rebrà com a premi un Nokia N95. El jurat estarà format per professionals del sector que seleccionaran el millor vídeo. Es podran enviar en qualsevol format i gravar-se a través de qualsevol mitjà.

Debat sobre l'estat de la nació

Avui s'ha iniciat al Congrés dels Diputats el debat sobre l'estat de la nació. Podeu llegir la important intervenció inicial del President José Luis Rodríguez Zapatero.

Debats oberts

Començo per recomanar-vos la lectura de la intervenció de José Montilla com a Primer secretari del PSC davant del Consell Nacional del partit celebrat ahir. La claredat de les seves posicions i la nostra cohesió interna contrasten i de molt amb la desorientació i divisió d’altres forces polítiques. El contingut d’aquest informe pot complementar-se amb la lectura de l’entrevista al president de la Generalitat publicada pel diari Expansión.

Probablement la millor notícia de la setmana ha estat la incorporació de 24 nous projectes de regeneració urbana a les subvencions previstes a la llei de barris. Aquest ambiciós projecte arriba enguany a emparar l’impuls de 70 projectes de millora urbana arreu de Catalunya des d’una perspectiva integral. Aquí podeu llegir el llistat dels projectes seleccionats enguany.

El rigor d’aquest projecte és el que els ciutadans esperen en el conjunt d’actuacions de les administracions. En obert contrast, no em puc estar de recollir el desànim i la indignació pel que ja hem de qualificar de “crisi de rodalies”. Ningú pot negar les greus deficiències del servei i el descontentament que genera. Certament, la manca d’inversions i un deficient manteniment al llarg dels vuit anys del govern del PP amb el suport de CiU expliquen en gran mesura el deteriorament del servei. I no és menys cert que la tensió que suposen les obres d’arribada del TGV a Barcelona augmenta exponencialment les incidències. Tampoc podem evitar accidents com el del descarrilament d’un Euromed, causat per un error humà imprevisible. Però això no resta cap dels inconvenients creats, no serveix de consol ni, a aquestes alçades, d’explicació. Estem davant d’una crisi que requereix l’actuació urgent, decidida i coordinada de l’administració de l’Estat i de la Generalitat. S’ha d’executar de forma urgent el pla de xoc acordat, s’han de produir les necessàries inversions i s’ha d’accelerar el procés de transferència de la gestió del servei. La propera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat prevista pel proper dia 17 ha d’aportar senyals inequívoques que estem ja en bon camí. Joaquim Nadal, en un entenimentat article publicat a La Vanguardia, descriu la situació i el procés per solucionar definitivament la crisi.

Aquesta setmana ha estat notícia també el lliurament al Parlament de les conclusions del grup d’experts anomenat pel Govern per elaborar propostes sobre la futura llei electoral de Catalunya. Aquí podeu llegir les 50 propostes dels experts.

El debat sobre l’abstenció i la desafecció ciutadana amb respecte de la política segueix. Com a mostra, podeu llegir l’article publicat per Jordi Sánchez a El País.

També he llegit amb interès l’article publicat per Enric Marín a El Periódico de Catalunya sobre el debat obert en el si d’Esquerra Republicana de Catalunya. Un debat que també es reflecteix en la conferència de Joan Puigcercós celebrada fa pocs dies, així com en la presentació i el contingut del llibre de Xavier Vendrell, les activitats al voltant del manifest d’Esquerra Independentista o el recent acte del grup Reagrupament, impulsat per Joan Carretero.

També en altres partits catalans s’estan desenvolupant processos de fort debat intern. A Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, que ha celebrat un tumultuós Congrés aquest cap de setmana (que encara no ha acabat quan escric aquestes línies) on s’ha produït una censura a la gestió de la direcció encapçalada per Albert Rivera, una profunda divisió entre els que volen constituir d’immediat un partit d’àmbit espanyol confluint amb el grup que sembla que crearan Fernando Savater i Rosa Díez i els seguidors de Rivera que accentuen el caràcter de centre-esquerra no nacionalista de Ciutadans i mostren prevencions davant el projecte de la gent de ¡Basta ya!

També en el si de Convergència i Unió s’ha desfermat un debat que ara Artur Mas i Josep Antoni Duran Lleida malden per refredar. Les dues posicions són clares, mentre uns són molt refractaris a comprometre’s en el govern d’Espanya, altres en són fermament partidaris. Uns volen fixar molt clarament els límits de qualsevol negociació i els altres volen reservar-se totes les cartes pel moment de la veritat. Cap d’ells nega la possibilitat de pactar amb el PP, tot i que diuen que condicionarien aquest pacte a la retirada per part del PP del recurs davant del Tribunal Constitucional contra l’Estatut. Artur Mas insisteix que condicionaria un acord amb el PSOE a canvis polítics a Catalunya, mostrant així que s’ha convertit en el polític més sucursalista de la història. La meva previsió és que CiU arribarà a les eleccions generals unida, amagant les seves diferències, i farà de l’oportunisme polític la seva brúixola. Així, guiant-se tant sols per l’estricta defensa dels seus interessos partidistes, no es pot defensar l’interès de Catalunya. Per cert, com és possible que Artur Mas qualifiqui de “mangoneo” un acord entre partits per governar la Generalitat? No serà que sols accepta els procediments democràtics si li són favorables? Vull creure que no.

Entrant ja a comentar qüestions referides a la política espanyola, vull destacar dos articles publicats per Joaquín Estefanía a El País fent-se ressò de l’informe del filòsof Philip Pettit sobre la gestió del govern Zapatero del que us parlava la setmana passada. Estefanía observa amb preocupació la precarietat laboral i salarial a la que més endavant faig una més àmplia referència.

José María Ridao en un article publicat a El País diumenge passat alertava al president Zapatero sobre els riscos de “gobernar al pairo” . Per la seva banda, en el mateix diari, Alberto Oliart es mostrava indignat sobre algunes reaccions a les morts de sis soldats espanyols al Líban, on Espanya participa de la missió de pau acordada per Nacions Unides. Rosa Paz parla en el seu article publicat ahir a La Vanguardia, del debat sobre l’estat de la nació que se celebrarà la setmana vinent i el qualifica de “primer assalt” del combat de les properes eleccions generals. Enrique Gil Calvo en un article publicat a El País demana acceptar sense embuts el dissens en matèria de lluita antiterrorista entre Zapatero i Rajoy, una posició que comparteixo. José Yoldi ens recorda novament les “perles per a un collar d’insídies” que alguns han volgut penjar-nos a tots aprofitant el judici de l’11-M per abonar la tesi de la conspiració. No cal dir que han fracassat estrepitosament. Soledad Gallego-Díaz publica avui a El País un article sobre el terratrèmol provocat en el si del PP pel retorn precipitat a Espanya de Rodrigo Rato. Ella no creu que acabi passant gaire res en el PP, però, certament, ens costarà molt col·locar candidats espanyols a llocs de responsabilitat internacional si s’estén la brama que abandonem la feina a mig fer...

Hem celebrat també aquesta setmana l’acord al que han arribat les forces progressistes i d’esquerres per governar plegats els Consells Insulars i el Govern balear. La primera conseqüència d’aquest acord ha estat l’abandó de la política per part de Jaume Matas i la renúncia a ocupar el seu escó al Parlament balear de Maria de la Pau Janer.

Precisament Joan Tapia, en un valent article publicat a El Periódico de Catalunya, es fa ressò sobre un eventual acord a Navarra entre el PSN-PSOE i Na-Bai. Sense desconèixer les dificultats d’un acord d’aquestes característiques, Tapia recorda que l’èxit de Na-Bai és una derrota d’ETA, que Zapatero ha ajudat a que emergeixi un PNB més equilibrat que el d’Arzalluz, i que val la pena ser coherents amb el projecte de l’Espanya plural. Té tota la raó.

Abans deia que s’està produint un intens debat sobre la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris. Certament, la moderació salarial ha estat en la base de l’increment de competitivitat de l’economia espanyola en els darrers anys i ha estat decisiva pel creixement econòmic, base del nostre progrés social. La pregunta és si aquesta situació és sostenible en un moment en que moltes famílies tenen dificultats per arribar a fi de mes i per fer front a les hipoteques. Aquí teniu materials que il·lustren aquest debat: editorial de El País, crònica de El País, gràfic publicat per El País sobre increment salarial, cost de la vida i creació d’ocupació, entrevista a Vicenç Navarro, article de David Vegara i reportatge de Mayte Rius sobre l’impacte de les hipoteques en el suplement Dinero de La Vanguardia.

Cal seguir amb atenció el debat sobre la nova assignatura d’Educació per la ciutadania que està essent durament contestada per la jerarquia catòlica. Llegiu al respecte els articles de Reyes Mate i Santos Juliá publicats avui a El País

També prossegueix el debat sobre els acords del Consell Europeu que són el primer pas per desbloquejar el procés de construcció europea. Llegiu els articles de Joschka Fischer a El País, Josep Borrell a El Periódico i Carlos Nadal a La Vanguardia. Us recomano també la lectura de la nota informativa al respecte preparada per la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC.

També segueix desenvolupant el debat sobre la renovació de l’esquerra i el socialisme a França. Aquesta setmana us recomano la lectura de l’article de Thierry Pech publicat a Le Nouvel Observateur.

A casa nostra s’ha presentat públicament la Convenció pel Futur, iniciativa de debat obert impulsada per persones de l’àrea socialista que el PSC ha saludat amb entusiasme. Aquí trobareu el Manifest inicial de la Convenció.

Acabo. Divendres a la tarda vaig participar en una classe a la Universitat Ramon Llull sobre blocs i política. El professor era David Miró i ens havia convidat a Saül Gordillo (periodista, internauta, blocaire, expert en la blogosfera catalana, impulsor de Poliblocs i recentment nomenat director de l’Agència Catalana de Notícies), a Marc Roma, impulsor de l’Olla de Grills, i a mi. Ens ho vam passar d’allò més bé i Saül Gordillo va tenir l’amabilitat de regalar-me i dedicar-me el seu darrer llibre Nació.cat (editat per mina, Grup62) que explica fil per randa l’aventura per aconseguir el domini puntCAT. Una aventura a la que, modestament, vaig contribuir a instàncies d’Amadeu Abril, veritable pare de la criatura. Una criatura que no hagués arribat a néixer sense la complicitat de l’avui president de la Generalitat i llavors Ministre d’Indústria.



“Perles” del programa Polònia emès el 28 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta

LES PERLES (per ordre d'aparició)

- Roda de premsa conjunta de Puigcercós i Castells sobre política econòmica. A Castells no se l'entén de res (balança fiscal, inputs inversors, expectatives, know-how...) així que Puigcercós el tradueix: que si volem un aeroport com Déu mana, que si l'Estatut se l'estan passant pel forru...

- ZP vs. Acebes simulant un combat de videojoc. Talante killer Sociata power contra Àcid bòric Santa Úrsula atac.

- L'Ajuntament freak de Cardapolls. L'alcalde socialista rep la visita del President Montilla i li explica que el seu és un tetrapartit. Integrants: l'alcalde + el líder del Partit d'Imitadors d'Elvis (ell mateix), el Grup d'Unitat Chewacka (ell mateix), Plataformas por Catalunya (una drag-queen) i el Partit Seriós de Catalunya (un pallasso) tots ells abillats per l'ocasió.

- Franco: "Cuando vuelva a invadir Barcelona, lo haré por San Juan, así con los petardos no me oyen, la gente baila al ritmo de la Boooooomba, consumen coca a espuertas, y hacen hogueras en homenaje a la Inquisición"

- De la Vega: "Cuanto peor nos van las cosas, más expectativas de voto tenemos!" Aquesta afirmació dóna idees a ZP i agafa el telèfon: "Oye, Joan, te verías de Vicepresidente?"

EL MILLOR

- Polònia en anglès!!! Maragall (Ernest) continua entusiasmat amb el model educatiu de Finlàndia i insisteix en la "TV in original version". Per això, ara tots parlen en anglès (en catinglish, més aviat). Alguns exemples: Justa la fusta està subtitulat com Equiliquá, I have a trip és Tinc un tripi... El millor, Puigcercós acomiadant-se de Carod: "You fots el camp? What a pity, diguem-ne... I per quants many months?"

EL PITJOR

- Documentos TV. Iván i Arcadi buscant castellanoparlants desesperadament a Catalunya. Han trobat un exemplar i l'han sedat. Encara se l'entenen unes paraules: "Petimetre, paupérrimo, a la sazón..."

SURREALISTA

- El repte Terribas, l'entrevista del futur a Felip VII, rei d'Espanya el 2097, és fill de Leonor I i Cristian Urdaci. "Catalunya seguirà igual, en una àrea temàtica de Port Aventura". La disfressa de Felip VII no és surrealista sinó directament ridícula.

KA FORT

- L'arribada d'una transferència, una, des de Madrid, ànima el cotarro al Consell de Govern... Montilla obra el sobre: "És sobre els aeroports. A partir d'ara la Generalitat podrà exigir que les bosses per bomitar (sic) estiguin en català: BOMITEU AQUÍ, ÀDHUC"

ARXIU HISTÒRIC

- Manuela i Montilla comencen a renovar els mobles del despatx presidencial (ull, abans que Maragall anuncii que no s'hi torna a presentar, eh) davant la sorpresa de Maragall "Què feu?" "És per la foguera de Sant Joan". La Manuela per distreure'l li ensenya a ballar sevillanes: "Gafo la poma, la menjo i la tiro! Gafo la poma, la menjo i la tiro!"

LA PICADA D'ULLET

- M. PPau... sembla que Déu no l'ha cridat pels camins de la política. Els ànims al PP han quedat "per terra", i tant a la inauguració d'una biblioteca balear, com signant exemplars del seu últim llibre, els edificis també queden, literalment, per terra.

LA CANÇÓ (poseu-hi música: Tens un amic en mi, de la pel·li Toy story)

[Mas] Tens un amic en mi
[Duran] Què dius, no m'ho crec
[Mas] Tens un amic en mi
[Duran] Sol estaria molt millor
[Mas] Què faria jo sense els d'Unió
[Duran] És interès
[Mas] No, que és convicció
[Mas] Tens un amic en mi
[Mas + Duran] Tens un amic en mi

[Carod] Tens un amic en mi
[Puigcercós] Tens un amic en mi
[Carod] Com li agrada treure pit
[Puigcercós] Ni se n'adona i li estic fent el llit
[Piqué] Amb tu manant, res va bé a Madrid
[Acebes] ¿Cómo?
[Piqué] Que hay un amigo en mi
[Acebes + Piqué] ¡Hay un amigo en mi!

[Montilla] Tens un amic en mi
[Montilla] Però ja n'hi ha prou de banalitzar
[Montilla] Poseu-vos firmes a treballar
[Rahola] Bon dia Josep
[Cuní] Bon dia a tu Pilar
[Rahola + Cuní] Tens un amic en mi

[Cuní] Prou, prou, prou, prou! Ja n'hi ha prou de tanta hipocresia
[Rahola] Home, Josep, que ho deia seriosament!

HOMENATGE TERRIBAS (EL MILLOR DE 1000, PER QUÈ?)

- Imatges captades per un videoaficionat de la seu de CiU. Duran i Mas discuteixen acaloradament (casualment, davant la finestra, com allò de l'edifici Windsor de Madrid). Duran estira dels cabells a Mas i oh, resulta que el tupè és fals i porta perruca! Mas s'emprenya encara més i tira Duran daltabaix de la finestra.

- Puigcercós intenta fer-nos creure que és el Carod, amb-sense bigoti, amb una corona d'espines al cap i intentant parlar amb la rrr, però no cola ni que intenti aixecar la Terribas d'anxeneta.

- La Terribas: "Connectem amb la Biblioteca de Sentmenat on s'havia de fer un acte chupi-guai. Chupi-guai? Ja deia jo que aquest becari era massa jove..." Gemma Ruiz parla a través de cartellets per no fer soroll. La Terribas es queixa a Soler que sempre la fa semblar agressiva... tot això amb les cadenes a la mà amb les que pensa rebre Tomàs Molina, és clar.

- Terribles entrevista alhora a Montserrat Tura, Lluís Llach i Carmen Sevilla!!!! Ella llença la pregunta i au, cada un a la seva bola... el kaos està servit.

Per mi ha faltat el més millor, el de l'entrevista interminable amb el Conseller Nadal ;)

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

- Catalans, avui us parlaré d'Europa... un moment! No canvieu de canal, seré breu. És que cada vegada que surt algú a la tele parlant del futur d'Europa la gent s'adorm. És com dir Flex zzzzzzz He heee, és broma. Jo volia parlar d'aquesta normativa que diu que els nens no podran tirar petards. A veure. Això va en contra de la nostra tradició de tirar petards per Sant Joan, o quan el Barça guanya algun títol.... bé aquesta tradició s'està perdent perquè ara els petards estan al camp. He heee, que cabrón. El tema és que els europeus volen que ens adaptem al que fan ells. Molt maco. I com hem de celebrar Sant Joan? Caçant guineus com els anglesos? Suïcidant-nos com els finlandesos? Perquè es comença prohibint els petards i s'acaba prohibint aparcar en doble fila. Això d'Europa és important, i hi hem de creure malgrat les contradiccions. Per això quan jo creï el Partit Demòcrata Europeu (mega badall) seguiré treballant per aconseguir una síntesi entre la identitat comuna i la identitat de l'Europa de les nacionzzzzzzzzzzzzzz. Visca Catalunya!



ZW núm. 91 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://eventoblog.com

Encara que amb una certa antelació, us apunto dues referències per anotar a la vostra agenda:

Evento Blog España (EBE 07) que celebra la seva segona edició i és la convocatòria nacional de blogs de referència a Espanya. Tindrà lloc el cap de setmana del 23, 24 i 25 de novembre de 2007 a Sevilla. El Congrés es basa en 4 eixos fonamentals: conferències, taules rodones i pràctiques, presentació de projectes, i ofertes d’oci. Podeu llegir aquí el text de presentació de l’esdeveniment i fer la inscripció seguint aquestes instruccions.

I Fundamentos Web 2007, que se celebrarà a Gijón uns dies abans, del 3 al 5 d’octubre. En la seva tercera edició, té com a objectiu oferir als assistents la possibilitat d’escoltar les opinions d’experts internacionals, que es reuniran per parlar del Web des d’una perspectiva tècnica i social, cobrint aspectes de gran interès per a la comunitat Web en el seu conjunt. La inscripció es realitza a través d’un formulari que trobareu aquí.

ZV (Zona Vídeo). Zatto, una plataforma de TV per Internet, que permet la connexió amb televisions de diferents països i que amplia la seva oferta de canals temàtics diàriament. Actualment ofereix set canals gratuïts entre els quals es troben: Antena 3, La Primera de TVE, La 2 o la Sexta..., amb una gran qualitat d’imatge.