Per un magnífic 2008!
Com aquesta serà la darrera edició del meu diari en el 2007 vull començar per felicitar-vos l'any nou. Que el 2008 sigui magnífic per a tothom!
Aprofito per saludar també el nou lloc web de la UGT de Catalunya que incorpora moltes novetats i eines de participació.
La notícia política més destacada de la setmana ha estat la presentació del balanç de la legislatura per part del president José Luis Rodríguez Zapatero. Podeu llegir la transcripció de la llarga roda de premsa del President així com un comentari al respecte de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya.
No hi ha dubte que el balanç de la legislatura que acaba és magnífic: la retirada d'Iraq (no em puc estar de recomanar-vos la lectura d'Ernesto Ekáizer publicada avui mateix a El País sobre la conversa Bush-Aznar al ranxo de Crawford), una sòlida gestió econòmica, el reconeixement de més drets i llibertats i l'ampliació de les polítiques socials. Sols cal recordar que s'han creat tres milions de llocs de treball, que un milió i mig de treballadors han passat de tenir una ocupació precària a una ocupació estable, que un milió dues-centes mil persones es beneficiaran de la Llei de la Dependència, que tres milions de persones es beneficiaran de l'Estatut del Treballador Autònom, que el salari mínim interprofessional ha arribat als 600 euros (en 4 anys s'ha apujat més que en els 8 anteriors), que la despesa en educació ha crescut un 122%, que la despesa en recerca ha crescut un 260%, que la inversió en habitatge protegit ha crescut un 60% cada any, que la inversió en infraestructures ha estat de 42.500 milions d'euros, que l'increment de les pensions mínimes ha estat el triple que en la legislatura anterior o el reconeixement del dret al matrimoni de les persones homosexuals.
També podem fer un balanç molt positiu pel que fa a l'autogovern de Catalunya: l'aprovació del nou Estatut que suposa la màxima cota d'autogovern assolida pel nostre país des de 1714, l'acord per incrementar de forma significativa la inversió pública de l'Estat a Catalunya (34.000 milions d'euros en set anys), el reconeixement de la llengua catalana a Europa, el retorn a la ciutat de Barcelona del castell de Montjuïc, l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, el trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (primer organisme regulador estatal no ubicat a Madrid), l'inici per llei del procés de retorn dels "papers de Salamanca", el reconeixement del domini d'Internet puntCAT, etc.
El molt que s'ha aconseguit no vol dir que la tasca estigui acabada. En la propera legislatura cal desenvolupar plenament el nou Estatut (assolint entre d'altres el traspàs de la gestió del servei de rodalies i esdevenint decisius en la gestió de l'aeroport de Barcelona) i pactar un nou sistema de finançament autonòmic solidari que no penalitzi les comunitats més dinàmiques i emprenedores. Per assolir aquests reptes necessitem una nova derrota del PP a les properes eleccions generals, un nou govern presidit per Zapatero i un reforçament de les posicions federalistes en el si de l'esquerra espanyola.
Precisament l'altre dia vaig en una entrevista que em va fer Antoni Bassas que encara hi ha molt camí a recórrer entre l'Espanya plural de Zapatero i l'Espanya federal que defensa el PSC. Una cosa tan òbvia va aixecar molta polseguera. Però també és obvi que aquest camí l'hem de fer amb el PSOE. Amb qui sinó?
Sobre la propera campanya electoral podeu trobar interessant l'article de Gonzalo López Alba publicat avui mateix a Público i les reflexions de Yolanda González a aquest mateix diari sobre la llei electoral espanyola.
Sobre qüestions de política catalana us suggereixo la lectura d'un article de Josep Maria Ruiz Simón que ens recorda la importància que han tingut històricament els ferrocarrils pel desenvolupament català, una interessant reflexió de Manel Balcells sobre la importància de la recerca i les possibilitats de Catalunya en aquest terreny, un article de Miguel Angel Aguilar sobre “Consejos y perfiles” i la reflexió de Joan Tapia que porta el títol de “Per què aguanta el PSC?”.
Sobre la situació política al País Basc podeu trobar interessant la reflexió de Luis Rodríguez Aizpeolea publicada avui mateix a El País i l'anàlisi de Mercedes García Arán sobre la sentència sobre el cas EKIN/KAS publicada també avui mateix a Público.
Sobre el bisbe de Tenerife que diu que hi ha nens de 13 anys que el provoquen, sols puc dir que el problema està en el bisbe i no en els nens. Convindria que l'Església catòlica s'ho fes mirar.
Sobre l'any que acaba i també sobre l'any que comença us recomano especialment la lectura del treball publicat al Quadern d'El País, l'editorial de La Vanguardia, l'article de Jordi Hereu, la reflexió de Manuel Castells i l'anàlisi de Pascal Boniface.
La notícia internacional de la setmana ha estat l'assassinat de Benazir Bhutto, líder del Partit del Poble Pakistanès (partit membre de la Internacional Socialista). Benazir Bhutto era una peça clau en la restauració de la democràcia en el seu país i el seu assassinat augmenta de forma dramàtica la incertesa sobre el futur del Pakistán. En homenatge a una dona tan controvertida com coratjosa us recomano que llegiu el darrer article publicat per ella a La Vanguardia, precisament dies després d'haver patit un altre atemptat. Sobre la situació creada al Pakistán us convido a llegir els articles de Gilles Kepel, Mateo Madridejos, Rafael Ramos, Ahmed Rashid, Arif Rafiq, Carlos Nadal i Xavier Batalla, així com els editorials al respecte de La Vanguardia i El País.
L'acabament de l'any convida a reflexionar, a pensar sobre els problemes del present i els reptes del futur. És en aquest sentit que us convido a llegir els articles de Hans Küng sobre la globalització de l'ètica, d'Alejandro Bolaños sobre les polítiques socials, de Mònica Terribas sobre els reptes dels professionals de la comunicació i la informació, de Daniel Innerarity sobre la política postheroica, de Jaime Arias sobre la necessitat de recolzar les institucions, de Vicenç Navarro sobre la viabilitat del sistema de pensions, de María Antonia Iglesias sobre els polítics d'ahir i d'avui, d'Albert Branchadell i Ferran Requejo sobre la necessitat de defensar el plurilingüisme a Espanya, de Ferran Mascarell sobre política cultural, de Salvador Aguilar sobre les manifestacions de la dreta radical, de Josep Borrell sobre el Tractat de Lisboa, de Llàtzer Moix sobre la política a cops de foto practicada per Sarkozy, d'Eric Hobsbawm sobre els conflictes del segle XXI i de Jeremy Rifkin sobre la tercera revolució industrial basada en l'hidrògen i les xarxes intel·ligents interconnectades.
L'any 2008 serà l'any dels Joc Olímpics de Beijing. Ocasió immillorable per pensar en un futur en què la Xina i la Índia, i amb elles tot Àsia, estan cridades a jugar un paper d'excepció. Aquí sota hi trobareu una de les cinc mascotes dels Jocs.
Des de l'espai socialista i amb la mirada posada en l'11è Congrés del PSC, us recomano la lectura de dos documents imprescindibles. El primer, ja us el vaig recomanar fa temps, és el document de reflexió per incidir en el debat sobre la renovació del socialisme francès del corrent d'opinió fundat per Dominique Strauss-Kahn i l'altre és la versió castellana del Programa d'Hamburg aprovat recentment pel Partit Socialdemòcrata alemany.
Acabo aquí. Recordeu que fa quinze dies reclamava que es parlés del meu llibre? Doncs un lector del diari em reclama que parli del seu i així ho faig. es tracta del llibre de Joan Junyent “El gran silenci”. És un llibre sobre la cultura de la prevenció de riscos, no sols els riscos laborals, que també. Podeu trobar informació al respecte al seu lloc web. I aprofito per recomanar-vos que llegiu i regaleu un llibre -el darrer- d'Alex Masllorens que es titula “El poeta indecente”, és un llibre d'intriga al voltant de les figures d'Oscar Wilde i Toulouse-Lautrec, la recerca d'un retrat del primer pintat pel segon, amb la Resistència francesa i els nazis pel mig. Distracció i desconnexió assegurades. Ha tingut l'atenció de regalar-me'l i l'he llegit d'una sola tirada. Magnífic 2008 i bones lectures! Ah, i no m'espereu el dia de Reis!
“Perles” del programa Polònia emès el 27 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)
Els Pastorets, àdhuc!
Perles dels Pastorets, dedicades especialment al Cardenal Martínez Sistach, a qui li falta, com a mínim, sentit de l’humor.
Escena 1: El bosc tenebrós. Carotet [Carod] i Montilló [Montilla] estan perduts en un bosc on hi ronda el dimoni [Chávez]
Montilló: Vull tornar a casa!
Carotet: No et preocupis pas massa, que segur que trobem algú que ens porti a la plaça.
Montilló: A la de Sant Jaume?
Montilló: La mateixa.
Escena 2: Camí de Betlem, trobada amb els pastors (i una pastoreta, de molts bons colors). [Saura] [Chacón] [Llach]
Pastoret Saura: Si us heu perdut, ai làs, vigileu no us trobeu a Satanàs.
Pastoret Llach: Perquè veieu com n’és de ferotge, us cantaré una cançó que dura una hora de rellotge: “Satanàs ha dit que nooo.”
Pastoreta Chacón: Si voleu adorar el Messies busqueu-lo bé, però recordeu que els miracles els fa millor el PSC.
Escena 3: Primer encontre amb Satanàs.
Carotet: Què fas Montilló, que fot tanta pudor?
Satanàs: Perdonad si se sufre, pero por donde yo paso huele a a-sufre. Y donde Yor Bus va, todavía huele má. Decidme, imperialistas, por dónde vendrá el Mesías?
Satanàs comença la guerra, fent obrir la terra.
Carotet: Montilló, que estàs molt lluny? Aquí baix, no hi ha llum!
Montilló: Això de la llum que s’ha fos, ho porta el Ministre Clos.
Satanàs: No es cosa del gobierno, vais a quemar en el infierno!
Escena 4: L’Anunciació. L’àngel [Nadal] s’apareix a la Verge Maria [Acebes].
Àngel Nadal: Concebràs amb tes entranyes, i derrotarà tots els que tenen banyes. El concebràs sense conèixer home... en resumen, que tendrás un hijo sin conocer macho, o sea que te pierdes, lògicament, lo de pillar cacho.
Val a dir que la seva explicació del miracle, ple de subordinades, s’entén més que el dogma mateix, amb escreix.
Escena 5: L’infern [Terribas] [M. Pau] [Tura] al servei de Satanàs.
Satanàs: Coged a esos imperialistas, y los freímos, como dice esta revista (cameo del Descobrir cuina)
El cuiner Adrià ja té l’olla a punt.
Diablessa Terribas: Tu Carotet, ets bastant desastre
Diablessa Tura: així que et rostirem com un pollastre.
Diablessa M. Pau: Mare meva, Montilló, no estiguis trist, que et faran volta i volta però sortiràs al Tvist.
Montilló: Espereu que amb tot aquest fum, tinc a punt un estornut.
Carotet: Jesús!
Satanàs: Tapad la boca a ese hombre, para que no pronuncie ese nombre.
L’arcàngel ZP irromp a l’escena.
ZP: Alto ahí, insensatos! Por qué no te callas?
Carotet: On és l’àngel Zapatero, oh traïdor, com Carretero!
Escena 6: Josep [Rajoy] empeny la cadira de rodes d’una embarassadíssima Maria [Acebes]
Maria: Baja las revoluciones, que con tanto traqueteo, ya me vienen las contracciones.
La parella troba els pastors Saura i Llach.
Maria: Estoy hecha polvo, señores, me matan las contracciones.
Josep: De agarrados tenéis fama, pero nos dejaríais una cama?
Pastor Llach: És tan bonica la situació, que us cantaré una cançó.
Pastor Saura: Semblen cansats, jo diria, els fotem en una establia?
Escena 7: Carotet i Montilló, amb els pastors, encenen el foc amb les fotos del rei.
Apareix l’àngel Nadal i s’enrotlla tant “en el benentès que em vulgueu sentir, a les pauses podeu anar a fer pipí” que els pastorets piren. Només queda Llach, que veu l’oportunitat de cantar-li “Herodes, el neofatxa global”. Però l’escena acaba com els millors Asterix, amb Llach emmordassat com el bard de l’aldea gal·la.
Escena 8: Els 3 Reis [Duran] [Mas] [Rei negre] tan ben avinguts com els líders de CiU.
Montilló: Mira Carotet, els tres reis.
Carotet: Tres governants i un que dorm? Això em recorda al tripartit!
Montilló: Porteu cabòries al Messies?
Carotet: Seguim Mas i la seva estrella, i que en Duran es quedi fent la paella.
Escena 9: L’establia
Maria: Que contenta que estoy que el chaval sea un Sirera, podía haber sido un Xusep Piqué cualquiera.
Arriben els Reis, tard.
Mas: Seguíamos una estrella, però, de sobte, se ha apagado.
Josep: Será cosa de Fecsa-Endesa, alguna vez ha pasado.
Arriben els pastorets.
Montilló: Agenolleu-vos davant la Sagrada Família.
Carotet: La Sagrada Família és això? Doncs comencem a córrer, que diu un senyor que aviat s’ensorra.
Brrrrrrrrrbhousbcoubuucbvubvbrrrrrrrrrum!
NADALA FINAL: El Rabadà
http://www.youtube.com/watch?v=VV1L-PhYBUU
[Carotet] Déu n’hi do quin entrebanc
Déu n’hi do quin entrebanc
Segur que hi ha un esvoranc
Segur que hi ha un esvoranc
[Montilló] No n’hi ha per tant!
[Josep] Eso yo os lo puedo arreglar
Pero en marzo os toca votar
[Maria] Para que vuelvan los tiempos
de José María Aznar
[Montilló] Vete a cagar
[Rei Mas] Aquí estem els Convergents [Rei Duran] I Unió
[Rei Mas] estem els Convergents [Rei Duran] I Unió
Enfonsats en un forat
Enfonsats en un forat
[Montilló] T’has despeinat!
[ZP] Yo prometo que lo arreglaré
Yo prometo que lo arreglaré
Pero luego haced memoria
porque yo me olvidaré
[Montilló] I jo també
[Pellicer] Jo com sempre estic la mar de bé
Jo com sempre estic la mar de bé
Cap al 2008 m’informen
que continuarà el merder
[Montilló] Ui quin tupè!
[Chavez] A mi nadie me manda callar
Ni Juan Carlos ni Marichalar
[Terribas+M.Pau+Tura] No te metas en jardines
que la cosa no està bé
[Terribas] I per què?
[Adrià] Un plat nou vull inventar
I un parell d’estrelles guanyar
Vols venir tu a remenar?
Vols venir tu a remenar?
[Montilla] Quin fàstic que fa!
[Pastoret Saura] Mira, Llach, quina cançó
Ara ens vols tocar el crustó?
[Pastoret Llach] No ho diràs pas de debò
[Pastoret Saura] Jo t’ho dic de debò
[Montilló] No cantis no!
[Tots] Què ens espera l’any vinent
Vagi bé o malament
Al Polònia hi falta gent
[Montilló] Però amb el degut respecte institucional que sinó m’enfado...
[Àngel Nadal] Que Jesús ha nascut
I en una establia hi ha el minyó.
S’ha acabat, lògicament l’Anunciació.
Hola? Hi ha algú per aquí? ? ?
Ja surt el Koniec?
ZW núm. 110 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.dialogue2008.eu
2008 serà un any decisiu en molts àmbits. Se celebra l’Any Europeu del Diàleg Intercultural impulsat per la Comissió Europea, amb el lema “Junts en la diversitat”. Una oportunitat per a la reflexió i el treball en la millora del diàleg i les relacions interculturals, com a via per abordar un dels reptes més importants que dibuixa la diversitat cultural i religiosa a Europa. A la pàgina, s’ofereix tota la informació bàsica respecte l’any i les eines de comunicació que permeten il·lustrar les diferents iniciatives que es desenvolupin.
2008 serà l’Any Internacional del Sanejament, l’Any Internacional del Planeta Terra i l'Any Internacional de les Llengües. Tot això a iniciativa de l’Assemblea General de Nacions Unides. I, encara que resulti sorprenent, també serà l'Any Internacional de la Patata, aliment bàsic arreu del món que representa qüestions tan importants com l’agricultura i els recursos naturals, la malnutrició o la pobresa. A països com l’Argentina, el seu preu desorbitat reflecteix el fort increment del cost de la vida. Més informació a l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya.
Es commemorarà el 60 Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tot això, sense oblidar el seguiment dels avenços en els Objectius del Mil·lenni amb els quals s’ha compromès tots els Estats membres de la Unió Europea. El passat 19 de desembre el Parlament de Catalunya signava el primer Pacte d’Estat contra la Pobresa de la història d’Espanya, un document promogut per la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament (CONGDE) que compromet les administracions nacionals, autonòmiques i locals en la lluita pels Objectius.
A nivell internacional, Nacions Unides, Google i Cisco han impulsat una eina web 2.0 amb l’objectiu d’apropar gràficament la lluita contra la pobresa mundial als ciutadans: MDG Monitor. Permet seguir el procés en l’assoliment dels diferents objectius en diverses categories i a quasi tots els països del món.
ZV (Zona Vídeo). Marcianos TV, televisió 2.0 amb càmeres en directe que transmeten tots els dimecres a les 20:30h des de Madrid. En el seu blog podreu veure l’últim vídeo que té com a convidat a Enrique Dans.
Aprofito per saludar també el nou lloc web de la UGT de Catalunya que incorpora moltes novetats i eines de participació.
La notícia política més destacada de la setmana ha estat la presentació del balanç de la legislatura per part del president José Luis Rodríguez Zapatero. Podeu llegir la transcripció de la llarga roda de premsa del President així com un comentari al respecte de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya.
No hi ha dubte que el balanç de la legislatura que acaba és magnífic: la retirada d'Iraq (no em puc estar de recomanar-vos la lectura d'Ernesto Ekáizer publicada avui mateix a El País sobre la conversa Bush-Aznar al ranxo de Crawford), una sòlida gestió econòmica, el reconeixement de més drets i llibertats i l'ampliació de les polítiques socials. Sols cal recordar que s'han creat tres milions de llocs de treball, que un milió i mig de treballadors han passat de tenir una ocupació precària a una ocupació estable, que un milió dues-centes mil persones es beneficiaran de la Llei de la Dependència, que tres milions de persones es beneficiaran de l'Estatut del Treballador Autònom, que el salari mínim interprofessional ha arribat als 600 euros (en 4 anys s'ha apujat més que en els 8 anteriors), que la despesa en educació ha crescut un 122%, que la despesa en recerca ha crescut un 260%, que la inversió en habitatge protegit ha crescut un 60% cada any, que la inversió en infraestructures ha estat de 42.500 milions d'euros, que l'increment de les pensions mínimes ha estat el triple que en la legislatura anterior o el reconeixement del dret al matrimoni de les persones homosexuals.
També podem fer un balanç molt positiu pel que fa a l'autogovern de Catalunya: l'aprovació del nou Estatut que suposa la màxima cota d'autogovern assolida pel nostre país des de 1714, l'acord per incrementar de forma significativa la inversió pública de l'Estat a Catalunya (34.000 milions d'euros en set anys), el reconeixement de la llengua catalana a Europa, el retorn a la ciutat de Barcelona del castell de Montjuïc, l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, el trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (primer organisme regulador estatal no ubicat a Madrid), l'inici per llei del procés de retorn dels "papers de Salamanca", el reconeixement del domini d'Internet puntCAT, etc.
El molt que s'ha aconseguit no vol dir que la tasca estigui acabada. En la propera legislatura cal desenvolupar plenament el nou Estatut (assolint entre d'altres el traspàs de la gestió del servei de rodalies i esdevenint decisius en la gestió de l'aeroport de Barcelona) i pactar un nou sistema de finançament autonòmic solidari que no penalitzi les comunitats més dinàmiques i emprenedores. Per assolir aquests reptes necessitem una nova derrota del PP a les properes eleccions generals, un nou govern presidit per Zapatero i un reforçament de les posicions federalistes en el si de l'esquerra espanyola.
Precisament l'altre dia vaig en una entrevista que em va fer Antoni Bassas que encara hi ha molt camí a recórrer entre l'Espanya plural de Zapatero i l'Espanya federal que defensa el PSC. Una cosa tan òbvia va aixecar molta polseguera. Però també és obvi que aquest camí l'hem de fer amb el PSOE. Amb qui sinó?
Sobre la propera campanya electoral podeu trobar interessant l'article de Gonzalo López Alba publicat avui mateix a Público i les reflexions de Yolanda González a aquest mateix diari sobre la llei electoral espanyola.
Sobre qüestions de política catalana us suggereixo la lectura d'un article de Josep Maria Ruiz Simón que ens recorda la importància que han tingut històricament els ferrocarrils pel desenvolupament català, una interessant reflexió de Manel Balcells sobre la importància de la recerca i les possibilitats de Catalunya en aquest terreny, un article de Miguel Angel Aguilar sobre “Consejos y perfiles” i la reflexió de Joan Tapia que porta el títol de “Per què aguanta el PSC?”.
Sobre la situació política al País Basc podeu trobar interessant la reflexió de Luis Rodríguez Aizpeolea publicada avui mateix a El País i l'anàlisi de Mercedes García Arán sobre la sentència sobre el cas EKIN/KAS publicada també avui mateix a Público.
Sobre el bisbe de Tenerife que diu que hi ha nens de 13 anys que el provoquen, sols puc dir que el problema està en el bisbe i no en els nens. Convindria que l'Església catòlica s'ho fes mirar.
Sobre l'any que acaba i també sobre l'any que comença us recomano especialment la lectura del treball publicat al Quadern d'El País, l'editorial de La Vanguardia, l'article de Jordi Hereu, la reflexió de Manuel Castells i l'anàlisi de Pascal Boniface.
La notícia internacional de la setmana ha estat l'assassinat de Benazir Bhutto, líder del Partit del Poble Pakistanès (partit membre de la Internacional Socialista). Benazir Bhutto era una peça clau en la restauració de la democràcia en el seu país i el seu assassinat augmenta de forma dramàtica la incertesa sobre el futur del Pakistán. En homenatge a una dona tan controvertida com coratjosa us recomano que llegiu el darrer article publicat per ella a La Vanguardia, precisament dies després d'haver patit un altre atemptat. Sobre la situació creada al Pakistán us convido a llegir els articles de Gilles Kepel, Mateo Madridejos, Rafael Ramos, Ahmed Rashid, Arif Rafiq, Carlos Nadal i Xavier Batalla, així com els editorials al respecte de La Vanguardia i El País.
L'acabament de l'any convida a reflexionar, a pensar sobre els problemes del present i els reptes del futur. És en aquest sentit que us convido a llegir els articles de Hans Küng sobre la globalització de l'ètica, d'Alejandro Bolaños sobre les polítiques socials, de Mònica Terribas sobre els reptes dels professionals de la comunicació i la informació, de Daniel Innerarity sobre la política postheroica, de Jaime Arias sobre la necessitat de recolzar les institucions, de Vicenç Navarro sobre la viabilitat del sistema de pensions, de María Antonia Iglesias sobre els polítics d'ahir i d'avui, d'Albert Branchadell i Ferran Requejo sobre la necessitat de defensar el plurilingüisme a Espanya, de Ferran Mascarell sobre política cultural, de Salvador Aguilar sobre les manifestacions de la dreta radical, de Josep Borrell sobre el Tractat de Lisboa, de Llàtzer Moix sobre la política a cops de foto practicada per Sarkozy, d'Eric Hobsbawm sobre els conflictes del segle XXI i de Jeremy Rifkin sobre la tercera revolució industrial basada en l'hidrògen i les xarxes intel·ligents interconnectades.
L'any 2008 serà l'any dels Joc Olímpics de Beijing. Ocasió immillorable per pensar en un futur en què la Xina i la Índia, i amb elles tot Àsia, estan cridades a jugar un paper d'excepció. Aquí sota hi trobareu una de les cinc mascotes dels Jocs.
Des de l'espai socialista i amb la mirada posada en l'11è Congrés del PSC, us recomano la lectura de dos documents imprescindibles. El primer, ja us el vaig recomanar fa temps, és el document de reflexió per incidir en el debat sobre la renovació del socialisme francès del corrent d'opinió fundat per Dominique Strauss-Kahn i l'altre és la versió castellana del Programa d'Hamburg aprovat recentment pel Partit Socialdemòcrata alemany.
Acabo aquí. Recordeu que fa quinze dies reclamava que es parlés del meu llibre? Doncs un lector del diari em reclama que parli del seu i així ho faig. es tracta del llibre de Joan Junyent “El gran silenci”. És un llibre sobre la cultura de la prevenció de riscos, no sols els riscos laborals, que també. Podeu trobar informació al respecte al seu lloc web. I aprofito per recomanar-vos que llegiu i regaleu un llibre -el darrer- d'Alex Masllorens que es titula “El poeta indecente”, és un llibre d'intriga al voltant de les figures d'Oscar Wilde i Toulouse-Lautrec, la recerca d'un retrat del primer pintat pel segon, amb la Resistència francesa i els nazis pel mig. Distracció i desconnexió assegurades. Ha tingut l'atenció de regalar-me'l i l'he llegit d'una sola tirada. Magnífic 2008 i bones lectures! Ah, i no m'espereu el dia de Reis!
“Perles” del programa Polònia emès el 27 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)
Els Pastorets, àdhuc!
Perles dels Pastorets, dedicades especialment al Cardenal Martínez Sistach, a qui li falta, com a mínim, sentit de l’humor.
Escena 1: El bosc tenebrós. Carotet [Carod] i Montilló [Montilla] estan perduts en un bosc on hi ronda el dimoni [Chávez]
Montilló: Vull tornar a casa!
Carotet: No et preocupis pas massa, que segur que trobem algú que ens porti a la plaça.
Montilló: A la de Sant Jaume?
Montilló: La mateixa.
Escena 2: Camí de Betlem, trobada amb els pastors (i una pastoreta, de molts bons colors). [Saura] [Chacón] [Llach]
Pastoret Saura: Si us heu perdut, ai làs, vigileu no us trobeu a Satanàs.
Pastoret Llach: Perquè veieu com n’és de ferotge, us cantaré una cançó que dura una hora de rellotge: “Satanàs ha dit que nooo.”
Pastoreta Chacón: Si voleu adorar el Messies busqueu-lo bé, però recordeu que els miracles els fa millor el PSC.
Escena 3: Primer encontre amb Satanàs.
Carotet: Què fas Montilló, que fot tanta pudor?
Satanàs: Perdonad si se sufre, pero por donde yo paso huele a a-sufre. Y donde Yor Bus va, todavía huele má. Decidme, imperialistas, por dónde vendrá el Mesías?
Satanàs comença la guerra, fent obrir la terra.
Carotet: Montilló, que estàs molt lluny? Aquí baix, no hi ha llum!
Montilló: Això de la llum que s’ha fos, ho porta el Ministre Clos.
Satanàs: No es cosa del gobierno, vais a quemar en el infierno!
Escena 4: L’Anunciació. L’àngel [Nadal] s’apareix a la Verge Maria [Acebes].
Àngel Nadal: Concebràs amb tes entranyes, i derrotarà tots els que tenen banyes. El concebràs sense conèixer home... en resumen, que tendrás un hijo sin conocer macho, o sea que te pierdes, lògicament, lo de pillar cacho.
Val a dir que la seva explicació del miracle, ple de subordinades, s’entén més que el dogma mateix, amb escreix.
Escena 5: L’infern [Terribas] [M. Pau] [Tura] al servei de Satanàs.
Satanàs: Coged a esos imperialistas, y los freímos, como dice esta revista (cameo del Descobrir cuina)
El cuiner Adrià ja té l’olla a punt.
Diablessa Terribas: Tu Carotet, ets bastant desastre
Diablessa Tura: així que et rostirem com un pollastre.
Diablessa M. Pau: Mare meva, Montilló, no estiguis trist, que et faran volta i volta però sortiràs al Tvist.
Montilló: Espereu que amb tot aquest fum, tinc a punt un estornut.
Carotet: Jesús!
Satanàs: Tapad la boca a ese hombre, para que no pronuncie ese nombre.
L’arcàngel ZP irromp a l’escena.
ZP: Alto ahí, insensatos! Por qué no te callas?
Carotet: On és l’àngel Zapatero, oh traïdor, com Carretero!
Escena 6: Josep [Rajoy] empeny la cadira de rodes d’una embarassadíssima Maria [Acebes]
Maria: Baja las revoluciones, que con tanto traqueteo, ya me vienen las contracciones.
La parella troba els pastors Saura i Llach.
Maria: Estoy hecha polvo, señores, me matan las contracciones.
Josep: De agarrados tenéis fama, pero nos dejaríais una cama?
Pastor Llach: És tan bonica la situació, que us cantaré una cançó.
Pastor Saura: Semblen cansats, jo diria, els fotem en una establia?
Escena 7: Carotet i Montilló, amb els pastors, encenen el foc amb les fotos del rei.
Apareix l’àngel Nadal i s’enrotlla tant “en el benentès que em vulgueu sentir, a les pauses podeu anar a fer pipí” que els pastorets piren. Només queda Llach, que veu l’oportunitat de cantar-li “Herodes, el neofatxa global”. Però l’escena acaba com els millors Asterix, amb Llach emmordassat com el bard de l’aldea gal·la.
Escena 8: Els 3 Reis [Duran] [Mas] [Rei negre] tan ben avinguts com els líders de CiU.
Montilló: Mira Carotet, els tres reis.
Carotet: Tres governants i un que dorm? Això em recorda al tripartit!
Montilló: Porteu cabòries al Messies?
Carotet: Seguim Mas i la seva estrella, i que en Duran es quedi fent la paella.
Escena 9: L’establia
Maria: Que contenta que estoy que el chaval sea un Sirera, podía haber sido un Xusep Piqué cualquiera.
Arriben els Reis, tard.
Mas: Seguíamos una estrella, però, de sobte, se ha apagado.
Josep: Será cosa de Fecsa-Endesa, alguna vez ha pasado.
Arriben els pastorets.
Montilló: Agenolleu-vos davant la Sagrada Família.
Carotet: La Sagrada Família és això? Doncs comencem a córrer, que diu un senyor que aviat s’ensorra.
Brrrrrrrrrbhousbcoubuucbvubvbrrrrrrrrrum!
NADALA FINAL: El Rabadà
http://www.youtube.com/watch?v=VV1L-PhYBUU
[Carotet] Déu n’hi do quin entrebanc
Déu n’hi do quin entrebanc
Segur que hi ha un esvoranc
Segur que hi ha un esvoranc
[Montilló] No n’hi ha per tant!
[Josep] Eso yo os lo puedo arreglar
Pero en marzo os toca votar
[Maria] Para que vuelvan los tiempos
de José María Aznar
[Montilló] Vete a cagar
[Rei Mas] Aquí estem els Convergents [Rei Duran] I Unió
[Rei Mas] estem els Convergents [Rei Duran] I Unió
Enfonsats en un forat
Enfonsats en un forat
[Montilló] T’has despeinat!
[ZP] Yo prometo que lo arreglaré
Yo prometo que lo arreglaré
Pero luego haced memoria
porque yo me olvidaré
[Montilló] I jo també
[Pellicer] Jo com sempre estic la mar de bé
Jo com sempre estic la mar de bé
Cap al 2008 m’informen
que continuarà el merder
[Montilló] Ui quin tupè!
[Chavez] A mi nadie me manda callar
Ni Juan Carlos ni Marichalar
[Terribas+M.Pau+Tura] No te metas en jardines
que la cosa no està bé
[Terribas] I per què?
[Adrià] Un plat nou vull inventar
I un parell d’estrelles guanyar
Vols venir tu a remenar?
Vols venir tu a remenar?
[Montilla] Quin fàstic que fa!
[Pastoret Saura] Mira, Llach, quina cançó
Ara ens vols tocar el crustó?
[Pastoret Llach] No ho diràs pas de debò
[Pastoret Saura] Jo t’ho dic de debò
[Montilló] No cantis no!
[Tots] Què ens espera l’any vinent
Vagi bé o malament
Al Polònia hi falta gent
[Montilló] Però amb el degut respecte institucional que sinó m’enfado...
[Àngel Nadal] Que Jesús ha nascut
I en una establia hi ha el minyó.
S’ha acabat, lògicament l’Anunciació.
Hola? Hi ha algú per aquí? ? ?
Ja surt el Koniec?
ZW núm. 110 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.dialogue2008.eu
2008 serà un any decisiu en molts àmbits. Se celebra l’Any Europeu del Diàleg Intercultural impulsat per la Comissió Europea, amb el lema “Junts en la diversitat”. Una oportunitat per a la reflexió i el treball en la millora del diàleg i les relacions interculturals, com a via per abordar un dels reptes més importants que dibuixa la diversitat cultural i religiosa a Europa. A la pàgina, s’ofereix tota la informació bàsica respecte l’any i les eines de comunicació que permeten il·lustrar les diferents iniciatives que es desenvolupin.
2008 serà l’Any Internacional del Sanejament, l’Any Internacional del Planeta Terra i l'Any Internacional de les Llengües. Tot això a iniciativa de l’Assemblea General de Nacions Unides. I, encara que resulti sorprenent, també serà l'Any Internacional de la Patata, aliment bàsic arreu del món que representa qüestions tan importants com l’agricultura i els recursos naturals, la malnutrició o la pobresa. A països com l’Argentina, el seu preu desorbitat reflecteix el fort increment del cost de la vida. Més informació a l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya.
Es commemorarà el 60 Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tot això, sense oblidar el seguiment dels avenços en els Objectius del Mil·lenni amb els quals s’ha compromès tots els Estats membres de la Unió Europea. El passat 19 de desembre el Parlament de Catalunya signava el primer Pacte d’Estat contra la Pobresa de la història d’Espanya, un document promogut per la Coordinadora d’ONG per al Desenvolupament (CONGDE) que compromet les administracions nacionals, autonòmiques i locals en la lluita pels Objectius.
A nivell internacional, Nacions Unides, Google i Cisco han impulsat una eina web 2.0 amb l’objectiu d’apropar gràficament la lluita contra la pobresa mundial als ciutadans: MDG Monitor. Permet seguir el procés en l’assoliment dels diferents objectius en diverses categories i a quasi tots els països del món.
ZV (Zona Vídeo). Marcianos TV, televisió 2.0 amb càmeres en directe que transmeten tots els dimecres a les 20:30h des de Madrid. En el seu blog podreu veure l’últim vídeo que té com a convidat a Enrique Dans.
enviat per Miquel enllaç permanent 3:28 PM
FEEVIES
Documents
Enllaços
Blocs amics
La meva música
Notes recents
Arxius