Governar Espanya
El diari AVUI em publica avui l'article que podeu llegir a continuació:
Governar Espanya
La resposta a la pregunta quin és l'objectiu del PSC en les properes eleccions generals és tan senzilla com rotunda: governar Espanya. Des de la seva fundació, el PSC ha decidit intervenir a la política espanyola a partir de la seva influència en el PSOE, en congruència amb el model federal d'organització de l'Estat que defensem. Aquesta convicció i la sintonia amb el projecte polític del socialisme espanyol ens han portat a participar activament en els governs de Felipe González (1982-1996) amb Narcís Serra, Ernest Lluch, Joan Majó, Josep Borrell i Jordi Solé Tura, i en el govern de Zapatero (2004-2008) amb José Montilla, Joan Clos i Carme Chacón, als quals cal afegir David Vegara com a secretari d'Estat d'Economia.
Fem un bon balanç de la legislatura que acaba: la retirada d'Iraq, una sòlida gestió econòmica, el reconeixement de més drets i llibertats i l'ampliació de les polítiques socials. Sols cal recordar que s'han creat tres milions de llocs de treball; que un milió i mig de treballadors han passat de tenir una ocupació precària a una ocupació estable; que un milió dues-centes mil persones es beneficiaran de la llei de la dependència; que tres milions de persones es beneficiaran de l'Estatut del Treballador Autònom; que el salari mínim interprofessional ha arribat als 600 euros (en 4 anys s'ha apujat més que en els 8 anteriors); que la despesa en educació ha crescut un 122%; que la despesa en recerca ha crescut un 260%; que la inversió en habitatge protegit ha crescut un 60% cada any; que la inversió en infraestructures ha estat de 42.500 milions d'euros; que l'increment de les pensions mínimes ha estat el triple que en la legislatura anterior, i que s'ha reconegut el dret al matrimoni a les persones homosexuals.
També podem fer un balanç molt positiu pel que fa a l'autogovern de Catalunya: l'aprovació del nou Estatut, que suposa la màxima cota d'autogovern assolida pel nostre país des de 1714; l'acord per incrementar de forma significativa la inversió pública de l'Estat a Catalunya (34.000 milions d'euros en set anys); el reconeixement de la llengua catalana a Europa; el retorn a la ciutat de Barcelona del castell de Montjuïc; l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona; el trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (primer organisme regulador estatal no ubicat a Madrid); l'inici per llei del procés de retorn dels papers de Salamanca; el reconeixement del domini d'Internet .cat, etcètera.
Per al socialisme català els reptes de la propera legislatura (2008-2012) són clars: desenvolupar plenament el nou Estatut (assolint entre d'altres el traspàs de la gestió del servei de Rodalies i esdevenint decisius en la gestió de l'aeroport de Barcelona) i pactar un nou sistema de finançament autonòmic solidari que no penalitzi les comunitats més dinàmiques i emprenedores. Per assolir aquests reptes necessitem una nova derrota del PP en les properes eleccions generals, un nou govern presidit per Zapatero i un reforçament de les posicions federalistes en el si de l'esquerra espanyola. Aquest és el sentit de fer confiança al PSC.
Governar Espanya
La resposta a la pregunta quin és l'objectiu del PSC en les properes eleccions generals és tan senzilla com rotunda: governar Espanya. Des de la seva fundació, el PSC ha decidit intervenir a la política espanyola a partir de la seva influència en el PSOE, en congruència amb el model federal d'organització de l'Estat que defensem. Aquesta convicció i la sintonia amb el projecte polític del socialisme espanyol ens han portat a participar activament en els governs de Felipe González (1982-1996) amb Narcís Serra, Ernest Lluch, Joan Majó, Josep Borrell i Jordi Solé Tura, i en el govern de Zapatero (2004-2008) amb José Montilla, Joan Clos i Carme Chacón, als quals cal afegir David Vegara com a secretari d'Estat d'Economia.
Fem un bon balanç de la legislatura que acaba: la retirada d'Iraq, una sòlida gestió econòmica, el reconeixement de més drets i llibertats i l'ampliació de les polítiques socials. Sols cal recordar que s'han creat tres milions de llocs de treball; que un milió i mig de treballadors han passat de tenir una ocupació precària a una ocupació estable; que un milió dues-centes mil persones es beneficiaran de la llei de la dependència; que tres milions de persones es beneficiaran de l'Estatut del Treballador Autònom; que el salari mínim interprofessional ha arribat als 600 euros (en 4 anys s'ha apujat més que en els 8 anteriors); que la despesa en educació ha crescut un 122%; que la despesa en recerca ha crescut un 260%; que la inversió en habitatge protegit ha crescut un 60% cada any; que la inversió en infraestructures ha estat de 42.500 milions d'euros; que l'increment de les pensions mínimes ha estat el triple que en la legislatura anterior, i que s'ha reconegut el dret al matrimoni a les persones homosexuals.
També podem fer un balanç molt positiu pel que fa a l'autogovern de Catalunya: l'aprovació del nou Estatut, que suposa la màxima cota d'autogovern assolida pel nostre país des de 1714; l'acord per incrementar de forma significativa la inversió pública de l'Estat a Catalunya (34.000 milions d'euros en set anys); el reconeixement de la llengua catalana a Europa; el retorn a la ciutat de Barcelona del castell de Montjuïc; l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona; el trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (primer organisme regulador estatal no ubicat a Madrid); l'inici per llei del procés de retorn dels papers de Salamanca; el reconeixement del domini d'Internet .cat, etcètera.
Per al socialisme català els reptes de la propera legislatura (2008-2012) són clars: desenvolupar plenament el nou Estatut (assolint entre d'altres el traspàs de la gestió del servei de Rodalies i esdevenint decisius en la gestió de l'aeroport de Barcelona) i pactar un nou sistema de finançament autonòmic solidari que no penalitzi les comunitats més dinàmiques i emprenedores. Per assolir aquests reptes necessitem una nova derrota del PP en les properes eleccions generals, un nou govern presidit per Zapatero i un reforçament de les posicions federalistes en el si de l'esquerra espanyola. Aquest és el sentit de fer confiança al PSC.
<< Inici