Celebrant el nou govern

El cert és que la composició del nou govern m'ha provocat una immensa alegria. El reconeixement al lideratge polític i a la capacitat de gestió de Carme Chacón i Celestino Corbacho és un motiu d'orgull per a tots aquells i aquelles que estem compromesos des de fa tant de temps a fer del PSC l'instrument més útil pels treballadors, les classes populars i el catalanisme polític.



Conec Celestino Corbacho des de fa més de vint-i-cinc anys. Poca broma. Encara recordo enceses discussions a l'antic local de l'agrupació de l'Esquerra de l'Eixample al carrer Rocafort, en aquella sala entranyable decorada per una peculiar trinitat formada per Pablo Iglesias, Josep Pallach i Karl Marx. Recordo el seu trasllat a L'Hospitalet, la seva tasca municipal, el complexe relleu que el va portar al front de l'Alcaldia, el paper decisiu de la seva companya Carmen, que ha superat fa poc un difícil episodi de salut i a la que també m'uneix una amistat d'anys. L'enorme transformació de L'Hospitalet de la darrera dècada, majoritàriament reconeguda pels seus conciutadans que li han atorgat suports ben amplis, porta el segell del Celes i és un motiu d'orgull pel municipalisme socialista, com també ho és el seu pas per la Presidència de la Diputació de Barcelona. Serà un magnífic Ministre de Treball i Immigració, en un període en que problemes en aquests àmbits no faltaran, però la seva experiència, sensibilitat, conviccions profundes, capacitat de diàleg i fermesa, seran el millor capital per afrontar-los. Podeu llegir els perfils que li ha dedicat El Periódico de Catalunya en les seves edicions d'ahir i avui.



A Carme Chacón, lògicament, la conec de fa menys temps (és 11 anys més jove que jo!), però vaig connectar amb ella molt intensament precisament en el procés que va portar Zapatero a la Secretaria General del PSOE en el 35 Congrés. Jove, preparada, de sòlides conviccions, desprèn seguretat i complicitat generacional i de gènere. Afiliada a la Joventut Socialista de Catalunya des de 1989 i al PSC des de 1994, ha estat vuit anys primera Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, diputada al Congrés des de l'any 2000, l'any 2004 és elegida Vicepresidenta primera de la Cambra i l'any 2007 és nomenada Ministra d'Habitatge. Elegida membre de les Comissions Executives del PSC i del PSOE l'any 2000, és llicenciada en Dret i ha exercit de professora de Dret constitucional a la Universitat de Girona. Podeu llegir l'entrevista que li fa avui Manel Manchón a El Periódico i els perfils que li ha dedicat El Periódico de Catalunya en les seves edicions d'ahir i avui.

Els altres partits catalans han hagut de fer mans i mànigues per tractar de minimitzar la presència del PSC en el govern d'Espanya, superant en alguns casos el ridícul més escandalós. Per exemple, quan diuen que aquestes responsabilitats no són prou adequades per servir els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Quin elitisme! Quina miopia política! Com es nota que han perdut molt contacte amb la realitat! És que no saben que dues de les principals preocupacions dels catalans són precisament l'ocupació i la immigració? És que encara no han entès que els catalans de forma molt majoritària volen incidir a la política espanyola desenvolupant tasques d'Estat? És que no saben veure la importància de comptar amb persones en el nucli dur del govern d'Espanya i en el cercle més pròxim del president Zapatero? També m'ha resultat xocant l'intent de presentar Carme Chacón com a persona poc preparada o massa jove per ser Ministre de Defensa. Estic convençut que això no s'hagués dit si no fos dona. Per cert, algun exemple de dones Ministres de Defensa el tenim a França on ho va ser Michèlle Alliot Marie (avui Ministra de l'Interior) i també a Xile on ho va ser Michelle Bachelet (avui Presidenta de la República). Molt em temo que l'explicació a moltes de les crítiques rebudes rau en la vella faula de la guineu i el raïm, en la que la guineu assedegada no pot arribar a tocar el raïm i, enrabiada, afirma que està verd... Per ajudar a entendre les claus del nou govern recomano la lectura dels articles d'Ignacio Escolar i Gonzalo López Alba a Público, i el de Toni Soler a La Vanguardia.

També en aquests moments és de justícia reconèixer la tasca de Joan Clos al capdavant del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Està cridat a seguir desenvolupant importants tasques polítiques i institucionals. També seran importants les tasques de reflexió política i programàtica encomanades a Jesús Caldera. Cal reconèixer que el PSOE encara no té instruments tan potents com la FAES en aquest terreny.

No cal dir que valorem positivament la composició de tot el Govern, començant pels dos Vicepresidents, María Teresa Fernández de la Vega i Pedro Solbes, seguint pel Ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba i fins arribar a les noves incorporacions que asseguren la necessària renovació i confirmen el compromís de Zapatero en favor de la igualtat.

La resta de partits catalans han criticat molt durament la continuïtat de Magdalena Álvarez al capdavant de la cartera de Foment. Sobre això ja he dit públicament que aquesta és una decisió que correspon al President del Govern, a qui fem confiança, que el PSC ni ha reclamat carteres, ni ha proposat ni vetat cap nom i que la Ministra de Foment té una formidable tasca al davant a Catalunya: prosseguir amb un alt nivell d’inversió de l’Estat, continuar les obres del traçat d’alta velocitat, traspassar la gestió del servei de rodalies i canviar el model de gestió aeroportuària per tal que la Generalitat tingui una posició determinant en la gestió de l’aeroport de Barcelona-El Prat. Magdalena Álvarez comptarà amb el nostre suport per assolir aquests objectius recollits en el programa electoral, en una segona oportunitat en la que caldrà corregir errors del passat.

Potser les emocions d'aquests dies m'han fet començar pel final, per la composició del govern. Però el cert és que el plat fort de la setmana ha estat el discurs d'investidura de José Luis Rodríguez Zapatero i el propi debat celebrat al Congrés dels Diputats. Podeu llegir també la intervenció de Zapatero abans de la segona votació en la que va obtenir la confiança del Congrés per majoria simple. En efecte, Zapatero va obtenir els 169 vots dels Diputats i Diputades socialistes (25 del PSC), el vot en contra del PP, ERC i UPyD, mentre la resta s'abstenien.

És un bon moment per recordar que mentre CiU no va dubtar en votar a favor de la investidura d'Aznar en dues ocasions, no ha volgut atorgar la seva confiança a Zapatero. Diuen que la seva serà una abstenció vigilant, però el cert és que la seva abstenció és la única manera de conciliar les posicions contraposades entre la radicalització sobiranista de CDC i la voluntat de participació en el govern de Duran i els seus.

Sobre el procés d'investidura podeu llegir la entrevista a José Blanco publicada a El País, l'article d'Ian Gibson en el que es felicita perquè els resultats electorals semblen donar pas a una etapa de convivència parlamentària oposada a l'estat de crispació que va voler imposar el PP en l'anterior legislatura, l'editorial d'El Periódico de Catalunya que apunta en un sentit similar, l'article de Miquel Roca amb l'expressiu títol “Governar serà pactar”, l'article d'Ignacio Muro sobre la capacitat del projecte socialista de vertebrar Espanya i alertant sobre la necessitat que l'esquerra afronti el repte de la immigració per desactivar el discurs inquietant de la dreta en aquest terreny, l'article de Carles Duarte reclamant iniciativa política al nou govern per afrontar els grans temes de país “agafant el bou per les banyes”, l'article de Soledad Gallego “Los pactos facilitan pactos”, l'article de Joan B. Culla en que alerta contra una eventual deslleialtat del govern d'Espanya envers la catalanitat no nacionalista abonada pel PSC, l'article de Javier Pérez Royo en el que adverteix que l'autonomia del projecte socialista defensada per Zapatero no té una majoria assegurada en el Congrés dels Diputats, l'article de Joan Tapia en el que afirma amb rotunditat que la nova legislatura no ha d'enterrar l'Espanya plural ni pot fer-ho, l'article de Soledad Gallego sobre l'imminent inici de la negociació del nou sistema de finançament i l'article de Josep Ramoneda en el que subratlla el caràcter d'esquerres del discurs de Zapatero i l'aparent contradicció entre “més projecte” i “menys suports”.

Per acabar amb la crònica política espanyola us recomano que llegiu la crònica de Carlos E. Cué publicada a El País sobre la divisió interna que comença a aflorar en el Partido Popular, així com tres articles sobre la situació econòmica, dos de Joaquín Estefanía (“La investidura económica” i “Los amortiguadores”) i un de Josep Oliver “Más allá del corto plazo”.

En el brogit del debat d'investidura pot haver passat desapercebuda la decisió del Tribunal Constitucional de rebutjar el recurs del PP contra la recent reforma del Tribunal Constitucional que, com a aspecte més rellevant, volia evitar que la Presidenta del Tribunal Constitucional seguís en el seu càrrec fins que no es produeixi la renovació dels Magistrats del TC que ha d'elegir el Senat, alterant així l'equilibri del Tribunal en favor de les tesis contràries a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Podeu llegir al respecte la crònica de Josep Maria Brunet publicada a La Vanguardia i l'editorial del diari El País.

Al llarg de la setmana ha continuat el debat al voltant de les necessitats d'aigua i de com fer front a una eventual crisi aguda a la tardor que podria comportar talls d'aigua de boca per més de cinc milions de persones. Podeu llegir al respecte l'article de l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la declaració dels Alcaldes dels municipis que integren l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Sobre les possibles solucions a la crisi provocada per la sequera podeu llegir aquests dos articles de Pedro Arrojo (“La sed de Barcelona tiene solución” i “Soluciones para la sequía de Barcelona”), l'entrevista que li fa Joan Tapia a Narcís Prat, impulsor de la Fundació per a la Nova Cultura de l'Aigua, i l'article que em va publicar el diari ABC. Val la pena que llegiu també l'article de Jaume Blasco i Joan Subirats “Política líquida” en la que aprofundeixen sobre la necessitat de comptar amb assessorament expert en el moment de prendre decisions per conciliar el debat científic i el debat social en qüestions tan controvertides com aquesta.

En aquest debat CiU ha aconseguit barrejar-hi la seva vella proposta d'impulsar el transvasament del Roine, amb la voluntat de confondre l'opinió pública i erosionar el govern de Catalunya. No expliquen mai com una cosa tan important i una idea tan brillant no es va traduir en cap acció concreta quan governaven. Ni accepten que una cosa és debatre sobre solucions que haurien d'entrar en funcionament d'aquí a sis mesos i una altra és especular sobre solucions que podrien entrar en funcionament d'aquí a quinze anys. Això ha motivat un contundent editorial d'El Periódico de Catalunya. Convé també llegir al respecte els articles Andrés Pérez, corresponsal a París del diari Público dels dies 8 i 9 d'abril, així com l'article de Francesc Arroyo publicat avui a El País sobre les dificultats del projecte de portar aigua del Roine i el seu desorbitat cost econòmic.

Mentre CiU segueix enredant amb el Roine, els governs de Catalunya i Espanya segueixen treballant per trobar una solució que doni resposta als problemes que potser afrontarem a la tardor si no plou. En aquest sentit, sembla que ambdós governs es va decantant cap a la proposta de portar aigua sobrant que no s'utilitza del minitransvasament de l'Ebre. Ho explica Xabier Barrena en una crònica publicada a El Periódico de Catalunya. Tot apunta a que la solució acordada entre el Conseller Baltasar i el Ministeri de Medi Ambient serà feta pública al llarg de la setmana que comença demà.

Sobre l'escenari postelectoral i els debats al voluntat de la situació política catalana és imprescindible que llegiu els articles de Lluís Foix i Jordi García Soler.

En un escrit al seu bloc, el mestre Foix ens proporciona, al fil del fragment d'un important discurs de Tony Blair pronunciat al Parlament Europeu el juny del 2005, una clau essencial per entendre l'abisme entre determinades interpretacions fetes per polítics i la realitat del país: “La gent veu sempre la política amb molta més claredat que nosaltres, per la senzilla raó que no estan tot el dia obsessionats per ella”. M'atreveixo a afegir que això explica també l'abisme entre la realitat i els anàlisi d'alguns comentaristes polítics. Aquesta és la cita literal de Blair: “And as ever the people are ahead of the politicians. We always think as a political class that people, unconcerned with the daily obsession of politics, may not understand it, may not see its subtleties and its complexities. But, ultimately, people always see politics more clearly than us. Precisely because they are not daily obsessed with it”.

Aquesta setmana s'han conegut també 50 propostes que formen part del primer esborrany del Pacte Nacional per a l'Immigració.

Us recomano també la lectura de l'article de Pablo Salvador Coderch sobre la situació de la justícia a Espanya, de l'article de Joan J. Queralt sobre la necessitat de legalitzar l'eutanàsia, i de l'article de Manuel Castells sobre el cinquè aniversari de la guerra d'Iraq.

Acabo fent-me ressò de la celebració els dies 4 i 5 d'abril a Londres de la Cimera de la Governança Progressista organitzada pel think-tank Policy network. Aquí trobareu una ressenya d'Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, i el discurs que hi va pronunciar Wouter Bos, lider del partit laborista holandès i Viceprimer ministre i Ministre de Finances d'Holanda.



“Perles” del programa Polònia emès el 10 d'abril, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Esperanza Aguirre parlant i no parlant de si es presenta o no es presenta contra Rajoy, és una barreja entre Gracita Morales i Mariano Ozores, impressionant ;)

- "Ernest, hemos terminado". Puigcercós tempta Benach, però en realitat Puigcercós és Carod disfressat. Carod es pensa que Benach el vol trair però en realitat Benach és Puigcercós.... un lio, vaja!

- Silenci? Avui la convidada és Pilar Rahola. Aquí van dues perles. Llibre favorit: "Les pilars" de la terra. Què no suport? "No suporto la gent que opina de tot."

EL MILLOR
- Com que tothom es ven per un plat de llenties, el Papa accedeix a fer d'intermediari amb Déu per allò del miracle de la Moreneta i que plogui una mica a canvi de no haver de compartir camerino amb la Maria Paggi. Déu contesta la trucada [recordeu que Déu és argentí]: "No, por el amor de yo, qué pelotudo" El Papa li demana que plogui perquè s'ha de poder regar el camp de futbol on juga Messi però Déu s'ho resisteix: "Lo del diluvio está pasado de moda, ustedes escogieron el libre albedrío". Penja i es pregunta en veu alta.... "Y como iba yo a regar todo esto? [un immens camp de golf.... agh]"

EL PITJOR
- Mas i Montilla borratxos perquè al got els han posat ginebra en comptes d'aigua per estalviar.

KA FORT
- Montilla, Carod i Saura al Bocamoll, no cal que us digui perquè. Entendridor que cap d'ells sigui capaç de dir que "L'acció de passar aigua del riu Segre al riu Llobregat" és un "transvasament". Rijkaard també hi ha anat! "Allò que normalment té Ronaldinho".... no és ni ressaca, ni mandra, ni morro, ni son, ni un bon pedal. Segons ell és... molestias crónicas ?

LA PICADA D’ULLET
- ZP al Congrés: "Quiero que esta legislatura sea pacífica, por eso no he pactado con casi nadie, he nombrado a este hooligan presidente del Congreso, y me he cambiado el número de móvil para que nadie me llame pidiendo memeces"

ARXIU HISTÒRIC
- Gag pro campanya http://www.saveacebes.org/: Rajoy vestit de vailet amb barretina i Acebes d'explorador Iradier de visita a les comarques catalanes amb un Piqué de suposat guia que no sap ni on és: "a cubierto, se acerca un nativo!".

LA NOVETAT
- El Conseller Baltasar és en Manel Lucas (aquest home amb poc maquillatge aconsegueix assemblar-se a un munt de personatges d'allò més dispars ;)

- El pare de Bono "estás insultando mi memoria" [recordeu que.... era falangista] perquè promet a Ridao que l'ajudarà en tot (fins i tot amb la cosa del català)

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Catalunya a un pas de convertir-se en plató ideal per els spaguetti western... la desesperació és tal que en el Consell de Govern el gran jefe sioux Carod dirigeix una dansa de la pluja una mica "amacarenada"

SURREALISTA
- Al loro-Laporta convertint-se en Quicir-Núñez i Rijkaard en Cruiff! Ei, però molt lograt.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Joan Laporta ha perdut els nervis: bé, després de la Lliga, la Copa i la Champions, és l'únic que li quedava per perdre

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
Catalans. En aquestes hores de preocupació i sequera vull donar-vos un missatge de tranquilitat. És veritat que fa mesos que no plou. Cosa que, per cert, quan jo era president no passava. No voldria ara presumir de com funcionava a la meva època, que funcionava molt bé. Jo només crec que hem de tenir una mica de paciència. Aguanntar sense dutxar-nos i rentar poc. Eh, que quan jo era petit ens rentàvem un cop a la setmana, amb una palangana i no ens anava tan malament. Bé, una mica de verdet als peus... Amb el canvi climàtic, d'aquí a no res començarà a desfer-se el gel de l'Àrtic, i tota aquella aigua anirà baixant. Primer Noruega, després Dinamarca, Suïssa, girarà cap a la dreta i en un tres i no res la tenim inundant la Cerdanya i el Ripollès. Mira, m'ha sortit un rodolí. Però si aquesta anàlisi científica no es complís, i acabem tots suant i amb la boca seca, tinc una altra solució. Marxar tots cap a una altra banda, ja sabeu rollo jueus a Israel, que els ha anat de fàbula. A mi m'encantaria muntar Catalunya al Tirol. Us ho imagineu? Jo amb un barret tirolès i cantant... O sigui, tranquils. En matèria de medi ambient ho tenen pitjor els italians amb la contaminació de la mozzarella. Jo no goso demanar pizza i mira que m'agrada. A veure si aquesta tos és de la 4 estaciones que em vaig menjar. Bé, sigui aquí o al Tirol, visca Catalunya!



ZW núm. 124 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.icities.es

Els dies 9, 10 i 11 de maig tindran lloc a Candelaria (Tenerife) les I Jornades sobre la bloguesfera, Icities. Unes jornades sobre Blogs, e-government i participació digital organitzades per l’Ajuntament de la Villa de la Candelaria i l’associació Las Ideas, amb el suport de Red.es. L’impacte social de la bloguesfera serà el tema central a abordar des de diversos enfocaments temàtics i diferents punts de vista (innovació i canvi; ciberactivisme; periodisme en xarxa; xarxes de blocs; emprenedors; ús del bloc a l’empresa; què és això del dos-punt-zero…).

A les Jornades es desenvoluparan una conferència inaugural, vuit taules rodones i dos tallers sobre creació i eines per a blocs, d’una banda, i VídeoBlocs, per una altra. Entre els ponents convidats a les diferents taules, es troben Carlos Guadián, Roc Fages, César Calderón, Alana Moceri, Nacho Escolar, Fernando Jáuregui, Jaime Estévez, Pau Llop, Marc Vidal o Genís Roca, entre altres. Jo estic convidat també a participar a la taula rodona: “Ciutadans connectats: Ciber-activisme”. Aquest és el programa de les Jornades.

ZV (Zona Vídeo). Eutv. Per a fomentar el debat sobre la sostenibilitat urbana, sorgeix aquest projecte de canal televisiu participatiu, programat amb entrevistes a experts i professionals en aquest àmbit, que compta amb reportatges i documentals sobre bones pràctiques en la matèria.