Relleu a L'Hospitalet
Aquesta setmana hem tingut també un motiu d'alegria amb la normalitat en que s'ha produït el relleu al capdavant de l'alcaldia de L'Hospitalet. En efecte, ahir vaig poder assistir al Ple extraordinari en que Núria Marín rebia la banda i el bastó com a nova Alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya. Aquí podeu llegir el discurs de Núria Marín, així com la intervenció de Mario Sanz, portaveu del Grup Municipal Socialista i les entrevistes que li han fet a la nova Alcaldessa a El Punt i La Vanguardia. Aquí sota teniu una petita fotografia de la Núria. Felicitats i bona sort! I dimarts viurem també el relleu de Celestino Corbacho al capdavant de la Diputació de Barcelona. Aprofito per felicitar el nou President de la Diputació, el meu company i amic Antoni Fogué.
Núria Marín arriba a l'Alcaldia a causa del nomenament de Celestino Corbacho com a Ministre de Treball i Immigració. No crec exagerar si dic que el seu nomenament ha concitat un extraordinari allau de comentaris favorables. Podeu llegir les entrevistes que li han fet El Periódico de Catalunya, Público i El País, així com l'editorial que li ha dedicat La Vanguardia. També trobareu interessant la reflexió de Joaquín Estefanía que subratlla la contradicció d'aquells que no volen que arribin immigrants i, al mateix temps, es neguen a afavorir les importacions procedents dels seus països d'origen.
El nomenament del nou govern per part del President Zapatero ha provocat també una reacció irada dels sectors més carques, incapaços d'assumir amb naturalitat la important presència de dones i la designació de Carme Chacón com a Ministra de Defensa. Podeu llegir al respecte els articles d'Antoni Gutiérrez-Rubí a Público i a El Periódico de Catalunya. Aprofito per recomanar-vos el seu recent llibre “Políticas”, dedicat precisament a la progressiva incorporació de dones a llocs de responsabilitat. També podeu llegir els articles de Màrius Carol, Montserrat Domínguez, Rosa Paz i Martina Klein. Aprofito l'avinentesa per recomanar-vos també la lectura de l'article de Gonzalo López Alba a Público en el que aprofundeix en el que ell anomena “misteris monclovites”.
La irrupció d'un gran nombre de dones al govern espanyol ha concitat un gran interès en la premsa internacional -generalment favorables- i també l'inevitable comentari masclista de Berlusconi. Destaca també la portada d'El Periódico de Catalunya de dijous 17 d'abril dedicada al Saló del Còmic amb un dibuix a tota plana de Milo Manara dedicat a la Ministra Chacón en forma d'una dona soldat embarassada lluint uniforme i arma reglamentària. També a El Periódico de Catalunya Enric Hernández la clava en situar el debat al voltant de Chacón en el pla polític de l'opció majoritària del catalanisme per pesar en la política espanyola.
Carme Chacón ha ridiculitzat les crítiques sobre una suposada manca d'idoneïtat d'una dona embarassada per dirigir els exèrcits anant a Afganistan per donar suport a les tropes espanyoles que desenvolupen la seva tasca en aquell país. Llegiu la crònica de Miguel González a El País i un article de Maria Amparo Tortosa explicant el sentit de la presència militar espanyola a Afganistan.
Les aigües de la política espanyola estan més agitades, però, per l'incipient debat al Partido Popular. A l'ofensiva d'El Mundo, la COPE i Libertad Digital contra la continuïtat de Rajoy que va començar ja el dia següent de les eleccions i les crítiques contra els seus nomenaments en el Grup parlamentari popular encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría, s'hi ha afegit amb força l'especulació sobre una eventualitat candidatura d'Esperanza Aguirre a presidir el PP en el Congrés que aquesta formació celebrarà el proper mes de juny. Mentre Esperanza Aguirre pren una decisió definitiva, diversos dirigents territorials del PP han pres partit per Mariano Rajoy, deixant (o almenys això sembla) la presidenta de la Comunitat de Madrid aïllada. El propi Rajoy, animat pel suport dels presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia, així com de Javier Arenas, president del PP andalús, ha contestat la demanda d'un debat ideològic formulada per Aguirre convidant als que vulguin a anar-se'n al Partit Liberal i al Partit Conservador. Veieu com és de diferent el tractament d'aquesta qüestió en els editorials publicats avui mateix per El Mundo i ABC. En tot cas, passi el que passi, no sembla que la política del PP hagi de canviar gaire. podeu comprovar-ho en aquesta informació de Público sobre la situació de presumptes casos de corrupció del PP a Múrcia o en l'article de Javier Pradera en el que descriu l'ofensiva del PP en el marc del Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional.
En tot cas, el principal problema que preocupa als ciutadans no és la convulsa situació interna del PP sinó l'evolució de la situació econòmica. Llegiu al respecte l'article de Michele Boldrin sobre com afrontar la recessió, les receptes de Miguel Sebastián (abans que es conegués el seu nomenament com a Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç), l'article de Mario Trinidad remarcant l'actualitat de les velles i bones receptes keynesianes i l'entrevista a Pedro Solbes publicada avui per La Vanguardia.
El govern de la Generalitat i el govern d'Espanya han aprovat recentment sengles paquets de mesures per a combatre la desacceleració econòmica. Llegiu el resum de les mesures adoptades per la Generalitat i el resum de les mesures adoptades pel govern d'Espanya. Podeu llegir també l'article de Joan Tapia sobre el “Plan Solbes”.
Està a punt de començar el procés de negociació i acord sobre el nou sistema de finançament autonòmic. És una qüestió en absolut aliena la presència del President Montilla a Madrid amb motiu de la sessió solemne d'inici de la legislatura i a Sevilla amb motiu de la presa de possessió del President Chaves. Lluís Mauri considera encertadament que la negociació del finançament és “la mare de totes les batalles”. Ariadna Trillas desvetlla algunes claus de la posició de la Generalitat en aquest debat i David Miró demostra la contradicció la que incorren alguns que habitualment s'omplen la boca parlant de solidaritat.
Us recomano també l'article de Josep Maria Colomer publicat a El Temps en el que desmunta la teoria segons la qual la vigent llei electoral espanyola afavoreix els nacionalismes perifèrics i aclareix que alguna de les reformes que es proposen ajudaria Izquierda Unida sense desequilibrar significativament l'actual equilibri.
Tampoc no us hauríeu de perdre la reflexió de Gustavo Suárez Pertierra, president del Real Instituto Elcano, sobre la necessitat que Espanya es doti d'una estratègia de país per aprofitar millor el seu potencial en l'esfera internacional.
També resulta interessant l'article de Juanjo López Burniol en el que assenyala l'interès d'alguns polítics (i com ell diu també de les seves “tropes auxiliars”) per aprofitar la correlació de forces al Congrés dels Diputats per afeblir el govern català i aconseguir un avançament electoral.
Aquesta setmana, tal com ja vaig anunciar diumenge passat, s'ha conegut la proposta definitiva acordada entre els governs de Catalunya i Espanya per tal de donar resposta a la situació crítica de subministrament d'aigua que potser haurem d'afrontar a la tardor. La proposta és connectar la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la xarxa d'Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) per tal de poder captar, en situacions d'emergència regulades per Decret-Llei, excedents del CAT (és a dir, volums d'aigua ja contemplats en la llei 18/81 que no s'utilitzen i/o compra de drets d'aprofitament d'aigua dels regants). El CAT té una concessió de 120 hm3/any i només utilitza 80, tot i que paga íntegrament els 120 previstos. Es tracta de fer una canonada que connecti la xarxa CAT amb la xarxa ATLL per la que només hi passarà aigua en els supòsits d'emergència continguts en el Decret-Llei (quan els embassaments de les conques internes es trobin per sota del 20% de la seva capacitat, el Govern de la Generalitat acordi que ens trobem en una situació d'emergència i hi hagi una autorització expressa del Consell de Ministres).
El balanç hídric català és relativament senzill de descriure. Les Conques Internes de Catalunya (on viuen el 92% dels catalans, 6,53 milions) tenen una demanda de 1.200 hm3/any (500 d'ús domèstic, 250 d'ús industrial i 45 d'ús agrícola). A data 14 d'abril els embassaments d'aquestes conques estaven al 21,77% de la seva capacitat (la capacitat màxima és de 694,5 hm3). Les Conques de l'Ebre (on viuen el 8% dels catalans, 870.000) tenen una demanda de 1.900 hm3/any (80 d'ús domèstic, 50 d'ús industrial i 1.770 d'ús agrícola). A data 14 d'abril els embassaments d'aquestes conques estaven al 54% de la seva capacitat (la capacitat màxima és de 3.720,8 hm3). Aquestes dades posen de relleu la fragilitat del sistema hídric de les conques internes.
El govern de Catalunya ha emprès una sèrie d'actuacions estructurals. la dessalinització (que proporcionarà 190 hm3 a finals del 2012), l'increment de l'estalvi urbà (que proporcionarà 59 hm3 a finals del 2025), les millores en la depuració (que proporcionarà 194 hm3 a finals del 2015), la millora en les grans infraestructures hidràuliques (que proporcionarà 40 hm3 a finals del 2010) i l'increment de l'estalvi agrícola (a través d'una inversió de 1.538 milions d'euros en el Pla de regadius en el període 2007-2011).
La sequera és un fenomen habitual a Catalunya, però enguany s'ha arribat a una situació d'especial gravetat. Si segueix sense ploure en forma suficient, sense solucions conjunturals d'emergència, molt aviat s'hauria d'entrar en talls de subministrament domiciliari.
Les actuacions d'emergència empreses pel Govern de la Generalitat han implicat una inversió de 339,6 milions d'euros que permetran una aportació de 13,2 hm3/mes al sistema Ter-Llobregat (1,6 per mesures de gestió de recursos, 5,6 actuacions d'emergència de l'Agència Catalana de l'Aigua, 0,9 per recuperació de captacions en desús per part d'altres administracions, 2,6 per aportació d'aigua amb vaixells i 2,5 per aigua reutilitzada). Tot i així, per evitar els talls de subministrament i donat que la dessalinitzadora del Llobregat no entrarà en funcionament fins el maig del 2009, es necessita una captació puntual de recursos excedents de la conca de l'Ebre. El projecte acordat pels dos governs implica una aportació de 3,11 hm3/mes, amb un cost de 163 milions d'euros a càrrec de l'Estat, sis mesos per efectuar l'obra per cobrir amb una canonada d'1,4 metres els 59,2 quilòmetres entre la central del CAT a Constantí i el dipòsit d'Olèrdola d'ATLL.
Per tant, no s'agafa ni una gota més d'aigua de l'Ebre de nova concessió. S'aprofiten 3,1 hm3/mes d'excedent de la concessió actual del CAT i d'aportacions provinents de transaccions de drets d'aprofitament d'aigua (compra de drets de regants, banc d'aigua).
Llegiu al respecte els articles de Pedro Arrojo i Antonio Cerrillo i l'entrevista a Narcís Prat.
Tot i que no té cap mena de sentit equiparar l'actuació acordada pels dos governs (per afrontar talls de subministrament que podrien produir-se a la tardor) i la proposta de transvasament del Roine feta per CiU (que trigaria 10 anys a ser efectiva) convé saber que l'opció Roine aportaria 190 hm3/any mentre que el conjunt d'actuacions que està duent a terme la Generalitat aportarien 300 hm3/any pel 2012 i fins a 500 hm3/any pel 2025, i que el cost del Roine és 0,83 euros per metre cúbic, mentre el cost de la dessalinització és de 0,69 euros per metre cúbic. Tant d'interès per l'opció més cara ha fet malpensar el ninotaire Romeu.
Com haureu comprovat, portava molt de temps sense parlar d'Itàlia. El cert és que estava desolat per la caiguda del govern Prodi i em temia que l'apressament per construir el Partito Democratico sense ancoratge polític d'esquerres no tornés a posar Itàlia en mans de Berlusconi. Lamentablement ha estat així. Us suggereixo que llegiu els comentaris al respecte de Raimon Obiols en el seu bloc (Itàlia, Itàlia; Després dels resultats electorals a Itàlia; i Lliçons d'Itàlia) i els articles de Rafael Escuredo i Mateo Madridejos.
Per acabar us recomano vivament que llegiu l'article d'Ulrich Beck que porta el significatiu títol “De la fe en el mercado a la fe en el Estado”.
“Perles” del programa Polònia emès el 17 d'abril, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).
LES PERLES
- Al Consell de Govern, Saura s'està bevent ja l'aigua de la planxa perquè no en tenen més... i Montilla esbronca el Conseller Baltasar: "No és per desautoritzar-te de nou, però deixa'ns que estem parlant els grans"
EL MILLOR
- Nnnnnnnno
EL PITJOR
- Nnnnnnnno
LA PICADA D’ULLET
- La Ministra Maleni: "Ni partía ni doblá, ratificá."
ARXIU HISTÒRIC
- Míting d'Imma Mayol als okupes. Malo, malo. L'accent és més anglès que mallorquí amb tòpping d'accentosaura, no?? Quan el superconseller es presenta al lloc dels fets aquesta brama "no pots posar les esposes a la teva esposa" i gairebé s'arranca de nou a cantar el seu himne "Com m'agrada ser superconseller"
LA NOVETAT
- Piqué es presenta al casting de portaveu d'OT, però no cola. En canvi, hi ha una noia... "Me llamo Soraya y vengo de Valladolid." El jurat són Rajoy i Acebes ... "Niña, podrías cantar el gol de Señor?"
- Risto Mejide!!!! També al jurat del casting: "Puedes ser una portavoz extra-ordinaria.". Rajoy s'emprenya, "y cómo encuentro yo ahora un portavoz?" La solució, Risto a la tribuna d'oradors del Congrés.
LA IMATGE DE LA SETMANA
- La Ministra Chacón, evidentment, tot i que n'esperava més del gag. Ah, i m'encanta la corbata cinturó.
- Duran vestit com el Nestor de Tíntín fent de lacai de Zapatero.
SURREALISTA
- Montilla a Clos "Tranquil, que a la vida hi ha més càrrecs que llonganisses." I és que ara que està a l'atur, Clos envaeix el despatx d'Hereu per recuperar el seu lloc. I Hereu fa fora la Marina Geli. I aquesta fa cap cap a la resi d'expolítics i fa que Pasqual Maragall faci fora Hereu, així que... ja tenim entrenador del Barça. I Rijkaard a M. Pau Huguet i aquesta al Conseller Nadal!!! I el pobre Quim.... au, a fer monòlegs al Club de la Comedia del Rubianes, i el Rubianes al mateix Montilla!!! Surrealista, definitivament.
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- [Sobre el nomenament de Carme Chacón] Alguns militars l'han posat a parir abans d'hora... però ella segur que té una bona experiència, perquè... un nadó dóna molta guerra.
ZP ha volgut tenir un gest cap a Catalunya, concretament aquest, el de la botifarra.
LA CANÇÓ [It's rainin' men]
Està plovent, al·leluia,
està plovent!
Ja no cal transvassament!
Ebre, Roine, Segre i Ter
encara ens hi banyarem!
Està plovent, al·leluia,
està plovent!
Ja no cal portar aigua en tren
Cau aigua de boca i rec
ja no morirem de seeet
Camps de golf, piscines
i molts jardins regarem
quin aliviu tot va bé
ja no cal decidir reees
perquè està plovent!
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, ara que s'acosten els Jocs Olímpics de Beijing...
JP: Pekín!
PM: Beijing, en xino es diu Beijing... em venen a la memòria els Jocs de Barcelona. Uns Jocs que van ser els millors de la història i en què la ciutat ho va fer molt bé, i l'Ajuntament encara més.
JP: No tant...
PM: El que passa és que tens una enveja que no te l'aguantes perquè jo, el menda lerenda, vaig ser el gran triomfador: gràcies Barcelona, Catalunya, Espanya!
JP: Oh, sí, me'n recordo perfectament, i de les goteres de l'Estadi també.
PM: Allò de les goteres ho vam fer expressament, perquè no hi hagués sequera.
JP: Bah! I el conflicte amb la torxa olímpica?
PM: Quin conflicte, si no n'hi va haver pas de conflicte!
JP: Sí, clar, tu vas fer uns Jocs perquè agradessin a Madrid. I per culpa teva vam perdre l'oportunitat de donar a conèixer Catalunya al món, no com els tibetans.
PM: Però si els tibetans són budistes i fan allò que floten i no sé què més...
JP: Jo vaig intentar que els Jocs servissin per donar-me a conèixer, vull dir, per donar a conèixer Catalunya.
PM: Doncs no t'hi vaig veure jo amb la torxa.
JP: Ui sí, la vaig perseguir 50 metres amb una galleda plena d'aigua.
PM: Doncs mira què tinc. La torxa olímpica, la de debò. "Señores atletas, bajen del escenario." És mi tesoooooro.
JP: Deixa'm fer un relleu fins a la cuina.... va, que jo no vaig poder fer-ho perquè era president.
PM: De cap manera!
JP: Deixa'm fer un relleu.... va.... Visca Catalunya!
ZW núm. 125 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Congrés Fundacional de l’ACOP
ACOP (Asociación de Comunicación Política) es va crear el passat 21 de febrer de 2008. Aquesta organització, de la qual formo part, acull investigadors, acadèmics i professionals de la comunicació política que l’exerceixen tant des de l’àmbit de la Universitat, com des dels partits polítics, les Administracions Públiques o la consultoria privada.
Els dies 8 i 9 de Maig l’ACOP celebrarà el seu congrés fundacional a Madrid, amb un interessant programa, on s’analitzarà l’estat de la investigació i la pràctica de la comunicació política. També tindrà lloc una taula rodona específica que abordarà els resultats de les eleccions generals espanyoles de 2008. I, finalment, es presentarà el número monogràfic sobre comunicació política que ACOP ha publicat a la revista Telos: “Comunicación Política: tendencias, problemas y retos”, en el qual participen, entre molts altres, María José Canel, una de las fundadores d’ACOP i autora de l’interessant article “Campañas electorales, publicidad y estrategia” (versió pdf).
ZV (Zona Vídeo). LiveNewsCameras.com. Una iniciativa més per poder veure televisió a través d’Internet que ofereix recursos i continguts de periodistes de tot el món, amb més de 150 canals que augmenten dia a dia.
Núria Marín arriba a l'Alcaldia a causa del nomenament de Celestino Corbacho com a Ministre de Treball i Immigració. No crec exagerar si dic que el seu nomenament ha concitat un extraordinari allau de comentaris favorables. Podeu llegir les entrevistes que li han fet El Periódico de Catalunya, Público i El País, així com l'editorial que li ha dedicat La Vanguardia. També trobareu interessant la reflexió de Joaquín Estefanía que subratlla la contradicció d'aquells que no volen que arribin immigrants i, al mateix temps, es neguen a afavorir les importacions procedents dels seus països d'origen.
El nomenament del nou govern per part del President Zapatero ha provocat també una reacció irada dels sectors més carques, incapaços d'assumir amb naturalitat la important presència de dones i la designació de Carme Chacón com a Ministra de Defensa. Podeu llegir al respecte els articles d'Antoni Gutiérrez-Rubí a Público i a El Periódico de Catalunya. Aprofito per recomanar-vos el seu recent llibre “Políticas”, dedicat precisament a la progressiva incorporació de dones a llocs de responsabilitat. També podeu llegir els articles de Màrius Carol, Montserrat Domínguez, Rosa Paz i Martina Klein. Aprofito l'avinentesa per recomanar-vos també la lectura de l'article de Gonzalo López Alba a Público en el que aprofundeix en el que ell anomena “misteris monclovites”.
La irrupció d'un gran nombre de dones al govern espanyol ha concitat un gran interès en la premsa internacional -generalment favorables- i també l'inevitable comentari masclista de Berlusconi. Destaca també la portada d'El Periódico de Catalunya de dijous 17 d'abril dedicada al Saló del Còmic amb un dibuix a tota plana de Milo Manara dedicat a la Ministra Chacón en forma d'una dona soldat embarassada lluint uniforme i arma reglamentària. També a El Periódico de Catalunya Enric Hernández la clava en situar el debat al voltant de Chacón en el pla polític de l'opció majoritària del catalanisme per pesar en la política espanyola.
Carme Chacón ha ridiculitzat les crítiques sobre una suposada manca d'idoneïtat d'una dona embarassada per dirigir els exèrcits anant a Afganistan per donar suport a les tropes espanyoles que desenvolupen la seva tasca en aquell país. Llegiu la crònica de Miguel González a El País i un article de Maria Amparo Tortosa explicant el sentit de la presència militar espanyola a Afganistan.
Les aigües de la política espanyola estan més agitades, però, per l'incipient debat al Partido Popular. A l'ofensiva d'El Mundo, la COPE i Libertad Digital contra la continuïtat de Rajoy que va començar ja el dia següent de les eleccions i les crítiques contra els seus nomenaments en el Grup parlamentari popular encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría, s'hi ha afegit amb força l'especulació sobre una eventualitat candidatura d'Esperanza Aguirre a presidir el PP en el Congrés que aquesta formació celebrarà el proper mes de juny. Mentre Esperanza Aguirre pren una decisió definitiva, diversos dirigents territorials del PP han pres partit per Mariano Rajoy, deixant (o almenys això sembla) la presidenta de la Comunitat de Madrid aïllada. El propi Rajoy, animat pel suport dels presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia, així com de Javier Arenas, president del PP andalús, ha contestat la demanda d'un debat ideològic formulada per Aguirre convidant als que vulguin a anar-se'n al Partit Liberal i al Partit Conservador. Veieu com és de diferent el tractament d'aquesta qüestió en els editorials publicats avui mateix per El Mundo i ABC. En tot cas, passi el que passi, no sembla que la política del PP hagi de canviar gaire. podeu comprovar-ho en aquesta informació de Público sobre la situació de presumptes casos de corrupció del PP a Múrcia o en l'article de Javier Pradera en el que descriu l'ofensiva del PP en el marc del Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional.
En tot cas, el principal problema que preocupa als ciutadans no és la convulsa situació interna del PP sinó l'evolució de la situació econòmica. Llegiu al respecte l'article de Michele Boldrin sobre com afrontar la recessió, les receptes de Miguel Sebastián (abans que es conegués el seu nomenament com a Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç), l'article de Mario Trinidad remarcant l'actualitat de les velles i bones receptes keynesianes i l'entrevista a Pedro Solbes publicada avui per La Vanguardia.
El govern de la Generalitat i el govern d'Espanya han aprovat recentment sengles paquets de mesures per a combatre la desacceleració econòmica. Llegiu el resum de les mesures adoptades per la Generalitat i el resum de les mesures adoptades pel govern d'Espanya. Podeu llegir també l'article de Joan Tapia sobre el “Plan Solbes”.
Està a punt de començar el procés de negociació i acord sobre el nou sistema de finançament autonòmic. És una qüestió en absolut aliena la presència del President Montilla a Madrid amb motiu de la sessió solemne d'inici de la legislatura i a Sevilla amb motiu de la presa de possessió del President Chaves. Lluís Mauri considera encertadament que la negociació del finançament és “la mare de totes les batalles”. Ariadna Trillas desvetlla algunes claus de la posició de la Generalitat en aquest debat i David Miró demostra la contradicció la que incorren alguns que habitualment s'omplen la boca parlant de solidaritat.
Us recomano també l'article de Josep Maria Colomer publicat a El Temps en el que desmunta la teoria segons la qual la vigent llei electoral espanyola afavoreix els nacionalismes perifèrics i aclareix que alguna de les reformes que es proposen ajudaria Izquierda Unida sense desequilibrar significativament l'actual equilibri.
Tampoc no us hauríeu de perdre la reflexió de Gustavo Suárez Pertierra, president del Real Instituto Elcano, sobre la necessitat que Espanya es doti d'una estratègia de país per aprofitar millor el seu potencial en l'esfera internacional.
També resulta interessant l'article de Juanjo López Burniol en el que assenyala l'interès d'alguns polítics (i com ell diu també de les seves “tropes auxiliars”) per aprofitar la correlació de forces al Congrés dels Diputats per afeblir el govern català i aconseguir un avançament electoral.
Aquesta setmana, tal com ja vaig anunciar diumenge passat, s'ha conegut la proposta definitiva acordada entre els governs de Catalunya i Espanya per tal de donar resposta a la situació crítica de subministrament d'aigua que potser haurem d'afrontar a la tardor. La proposta és connectar la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la xarxa d'Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) per tal de poder captar, en situacions d'emergència regulades per Decret-Llei, excedents del CAT (és a dir, volums d'aigua ja contemplats en la llei 18/81 que no s'utilitzen i/o compra de drets d'aprofitament d'aigua dels regants). El CAT té una concessió de 120 hm3/any i només utilitza 80, tot i que paga íntegrament els 120 previstos. Es tracta de fer una canonada que connecti la xarxa CAT amb la xarxa ATLL per la que només hi passarà aigua en els supòsits d'emergència continguts en el Decret-Llei (quan els embassaments de les conques internes es trobin per sota del 20% de la seva capacitat, el Govern de la Generalitat acordi que ens trobem en una situació d'emergència i hi hagi una autorització expressa del Consell de Ministres).
El balanç hídric català és relativament senzill de descriure. Les Conques Internes de Catalunya (on viuen el 92% dels catalans, 6,53 milions) tenen una demanda de 1.200 hm3/any (500 d'ús domèstic, 250 d'ús industrial i 45 d'ús agrícola). A data 14 d'abril els embassaments d'aquestes conques estaven al 21,77% de la seva capacitat (la capacitat màxima és de 694,5 hm3). Les Conques de l'Ebre (on viuen el 8% dels catalans, 870.000) tenen una demanda de 1.900 hm3/any (80 d'ús domèstic, 50 d'ús industrial i 1.770 d'ús agrícola). A data 14 d'abril els embassaments d'aquestes conques estaven al 54% de la seva capacitat (la capacitat màxima és de 3.720,8 hm3). Aquestes dades posen de relleu la fragilitat del sistema hídric de les conques internes.
El govern de Catalunya ha emprès una sèrie d'actuacions estructurals. la dessalinització (que proporcionarà 190 hm3 a finals del 2012), l'increment de l'estalvi urbà (que proporcionarà 59 hm3 a finals del 2025), les millores en la depuració (que proporcionarà 194 hm3 a finals del 2015), la millora en les grans infraestructures hidràuliques (que proporcionarà 40 hm3 a finals del 2010) i l'increment de l'estalvi agrícola (a través d'una inversió de 1.538 milions d'euros en el Pla de regadius en el període 2007-2011).
La sequera és un fenomen habitual a Catalunya, però enguany s'ha arribat a una situació d'especial gravetat. Si segueix sense ploure en forma suficient, sense solucions conjunturals d'emergència, molt aviat s'hauria d'entrar en talls de subministrament domiciliari.
Les actuacions d'emergència empreses pel Govern de la Generalitat han implicat una inversió de 339,6 milions d'euros que permetran una aportació de 13,2 hm3/mes al sistema Ter-Llobregat (1,6 per mesures de gestió de recursos, 5,6 actuacions d'emergència de l'Agència Catalana de l'Aigua, 0,9 per recuperació de captacions en desús per part d'altres administracions, 2,6 per aportació d'aigua amb vaixells i 2,5 per aigua reutilitzada). Tot i així, per evitar els talls de subministrament i donat que la dessalinitzadora del Llobregat no entrarà en funcionament fins el maig del 2009, es necessita una captació puntual de recursos excedents de la conca de l'Ebre. El projecte acordat pels dos governs implica una aportació de 3,11 hm3/mes, amb un cost de 163 milions d'euros a càrrec de l'Estat, sis mesos per efectuar l'obra per cobrir amb una canonada d'1,4 metres els 59,2 quilòmetres entre la central del CAT a Constantí i el dipòsit d'Olèrdola d'ATLL.
Per tant, no s'agafa ni una gota més d'aigua de l'Ebre de nova concessió. S'aprofiten 3,1 hm3/mes d'excedent de la concessió actual del CAT i d'aportacions provinents de transaccions de drets d'aprofitament d'aigua (compra de drets de regants, banc d'aigua).
Llegiu al respecte els articles de Pedro Arrojo i Antonio Cerrillo i l'entrevista a Narcís Prat.
Tot i que no té cap mena de sentit equiparar l'actuació acordada pels dos governs (per afrontar talls de subministrament que podrien produir-se a la tardor) i la proposta de transvasament del Roine feta per CiU (que trigaria 10 anys a ser efectiva) convé saber que l'opció Roine aportaria 190 hm3/any mentre que el conjunt d'actuacions que està duent a terme la Generalitat aportarien 300 hm3/any pel 2012 i fins a 500 hm3/any pel 2025, i que el cost del Roine és 0,83 euros per metre cúbic, mentre el cost de la dessalinització és de 0,69 euros per metre cúbic. Tant d'interès per l'opció més cara ha fet malpensar el ninotaire Romeu.
Com haureu comprovat, portava molt de temps sense parlar d'Itàlia. El cert és que estava desolat per la caiguda del govern Prodi i em temia que l'apressament per construir el Partito Democratico sense ancoratge polític d'esquerres no tornés a posar Itàlia en mans de Berlusconi. Lamentablement ha estat així. Us suggereixo que llegiu els comentaris al respecte de Raimon Obiols en el seu bloc (Itàlia, Itàlia; Després dels resultats electorals a Itàlia; i Lliçons d'Itàlia) i els articles de Rafael Escuredo i Mateo Madridejos.
Per acabar us recomano vivament que llegiu l'article d'Ulrich Beck que porta el significatiu títol “De la fe en el mercado a la fe en el Estado”.
“Perles” del programa Polònia emès el 17 d'abril, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).
LES PERLES
- Al Consell de Govern, Saura s'està bevent ja l'aigua de la planxa perquè no en tenen més... i Montilla esbronca el Conseller Baltasar: "No és per desautoritzar-te de nou, però deixa'ns que estem parlant els grans"
EL MILLOR
- Nnnnnnnno
EL PITJOR
- Nnnnnnnno
LA PICADA D’ULLET
- La Ministra Maleni: "Ni partía ni doblá, ratificá."
ARXIU HISTÒRIC
- Míting d'Imma Mayol als okupes. Malo, malo. L'accent és més anglès que mallorquí amb tòpping d'accentosaura, no?? Quan el superconseller es presenta al lloc dels fets aquesta brama "no pots posar les esposes a la teva esposa" i gairebé s'arranca de nou a cantar el seu himne "Com m'agrada ser superconseller"
LA NOVETAT
- Piqué es presenta al casting de portaveu d'OT, però no cola. En canvi, hi ha una noia... "Me llamo Soraya y vengo de Valladolid." El jurat són Rajoy i Acebes ... "Niña, podrías cantar el gol de Señor?"
- Risto Mejide!!!! També al jurat del casting: "Puedes ser una portavoz extra-ordinaria.". Rajoy s'emprenya, "y cómo encuentro yo ahora un portavoz?" La solució, Risto a la tribuna d'oradors del Congrés.
LA IMATGE DE LA SETMANA
- La Ministra Chacón, evidentment, tot i que n'esperava més del gag. Ah, i m'encanta la corbata cinturó.
- Duran vestit com el Nestor de Tíntín fent de lacai de Zapatero.
SURREALISTA
- Montilla a Clos "Tranquil, que a la vida hi ha més càrrecs que llonganisses." I és que ara que està a l'atur, Clos envaeix el despatx d'Hereu per recuperar el seu lloc. I Hereu fa fora la Marina Geli. I aquesta fa cap cap a la resi d'expolítics i fa que Pasqual Maragall faci fora Hereu, així que... ja tenim entrenador del Barça. I Rijkaard a M. Pau Huguet i aquesta al Conseller Nadal!!! I el pobre Quim.... au, a fer monòlegs al Club de la Comedia del Rubianes, i el Rubianes al mateix Montilla!!! Surrealista, definitivament.
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- [Sobre el nomenament de Carme Chacón] Alguns militars l'han posat a parir abans d'hora... però ella segur que té una bona experiència, perquè... un nadó dóna molta guerra.
ZP ha volgut tenir un gest cap a Catalunya, concretament aquest, el de la botifarra.
LA CANÇÓ [It's rainin' men]
Està plovent, al·leluia,
està plovent!
Ja no cal transvassament!
Ebre, Roine, Segre i Ter
encara ens hi banyarem!
Està plovent, al·leluia,
està plovent!
Ja no cal portar aigua en tren
Cau aigua de boca i rec
ja no morirem de seeet
Camps de golf, piscines
i molts jardins regarem
quin aliviu tot va bé
ja no cal decidir reees
perquè està plovent!
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, ara que s'acosten els Jocs Olímpics de Beijing...
JP: Pekín!
PM: Beijing, en xino es diu Beijing... em venen a la memòria els Jocs de Barcelona. Uns Jocs que van ser els millors de la història i en què la ciutat ho va fer molt bé, i l'Ajuntament encara més.
JP: No tant...
PM: El que passa és que tens una enveja que no te l'aguantes perquè jo, el menda lerenda, vaig ser el gran triomfador: gràcies Barcelona, Catalunya, Espanya!
JP: Oh, sí, me'n recordo perfectament, i de les goteres de l'Estadi també.
PM: Allò de les goteres ho vam fer expressament, perquè no hi hagués sequera.
JP: Bah! I el conflicte amb la torxa olímpica?
PM: Quin conflicte, si no n'hi va haver pas de conflicte!
JP: Sí, clar, tu vas fer uns Jocs perquè agradessin a Madrid. I per culpa teva vam perdre l'oportunitat de donar a conèixer Catalunya al món, no com els tibetans.
PM: Però si els tibetans són budistes i fan allò que floten i no sé què més...
JP: Jo vaig intentar que els Jocs servissin per donar-me a conèixer, vull dir, per donar a conèixer Catalunya.
PM: Doncs no t'hi vaig veure jo amb la torxa.
JP: Ui sí, la vaig perseguir 50 metres amb una galleda plena d'aigua.
PM: Doncs mira què tinc. La torxa olímpica, la de debò. "Señores atletas, bajen del escenario." És mi tesoooooro.
JP: Deixa'm fer un relleu fins a la cuina.... va, que jo no vaig poder fer-ho perquè era president.
PM: De cap manera!
JP: Deixa'm fer un relleu.... va.... Visca Catalunya!
ZW núm. 125 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Congrés Fundacional de l’ACOP
ACOP (Asociación de Comunicación Política) es va crear el passat 21 de febrer de 2008. Aquesta organització, de la qual formo part, acull investigadors, acadèmics i professionals de la comunicació política que l’exerceixen tant des de l’àmbit de la Universitat, com des dels partits polítics, les Administracions Públiques o la consultoria privada.
Els dies 8 i 9 de Maig l’ACOP celebrarà el seu congrés fundacional a Madrid, amb un interessant programa, on s’analitzarà l’estat de la investigació i la pràctica de la comunicació política. També tindrà lloc una taula rodona específica que abordarà els resultats de les eleccions generals espanyoles de 2008. I, finalment, es presentarà el número monogràfic sobre comunicació política que ACOP ha publicat a la revista Telos: “Comunicación Política: tendencias, problemas y retos”, en el qual participen, entre molts altres, María José Canel, una de las fundadores d’ACOP i autora de l’interessant article “Campañas electorales, publicidad y estrategia” (versió pdf).
ZV (Zona Vídeo). LiveNewsCameras.com. Una iniciativa més per poder veure televisió a través d’Internet que ofereix recursos i continguts de periodistes de tot el món, amb més de 150 canals que augmenten dia a dia.
enviat per Miquel enllaç permanent 5:57 PM
Notes recents
<< Inici