El President Montilla parla clar
Quan he de repassar dues setmanes es fa difícil resumir i, per desgràcia, també és fàcil oblidar algun material d'interès. Per exemple, i de forma conscient, no trobareu aquesta setmana qüestions relatives a la política internacional (sí a la política europea, que no és ja internacional) ni al debat més de caire ideològic.
També entendreu que vulgui destacar en primer lloc la importància del debat sobre el nou sistema de finançament autonòmic. I, en aquest capítol, que atorgui una rellevància fonamental a l'article del President de la Generalitat en resposta a l'argument de Felipe González favorable a un ajornament del debat.
Sobre aquesta qüestió són d'obligada lectura els articles d'Antoni Zabalza i Núria Bosch. També té força interès l'argumentari sobre finançament que hem distribuït als càrrecs públics i responsables del PSC. També us poden interessar els articles d'Enric Marín, David Miró i el que em va publicar a mi el diari ABC.
El debat sobre el finançament és força complex, però la posició catalana es pot resumir de la següent manera: 1) no es pot ajornar el debat per tres motius (perquè així ho estableix l'Estatut, perquè la descentralització política ha demostrat ser també un important factor de desenvolupament socioeconòmic i pot ser també un factor de superació de l'actual situació de desacceleració, i perquè amb el pas del temps l'actual sistema ha esdevingut clamorosament injust per Catalunya). 2) proposem un nou sistema que, d'acord amb el que estableix l'Estatut, seguirà sent solidari però no penalitzarà les Comunitats més emprenedores (perquè primarà el pes de la població -incorporant l'impacte de la immigració-, contemplarà el diferencial del cost de la vida, anivellarà els recursos destinats a finançar els serveis essencials de l'Estat del Benestar que asseguren la igualtat entre tots els ciutadans, permetrà que les Comunitats que efectuen una major contribució fiscal puguin fer front a les necessitats dels seus ciutadans i assegurarà una actualització anual -cosa que Artur Mas va “oblidar” incloure en la seva darrera negociació del sistema de finançament amb el govern del PP).
Com diu el President Montilla en el seu mencionat article: “Fa anys que el sistema no és just amb els que més aporten (...) Exercir la solidaritat és aportar més, però no ha d'implicar rebre menys (...) La solidaritat no pot acabar perjudicant als que més la practiquen, perquè llavors esdevé abús”. Són també rellevants les preguntes que planteja: “¿Quin sentit té defensar el superàvit de l'Estat si aquest es produeix a costa del dèficit de les administracions autònomes i locals?”, “¿Quin sentit té reservar un percentatge mínim de despesa pública a l'Estat sense atendre les necessitats de despesa de les Comunitats Autònomes?”. El President afirma amb contundència: “Si Catalunya perd la seva capacitat competitiva i la seva capacitat de garantir la cohesió social, pot quedar atrapada entre una Espanya que no l'atén (ni l'entén) i un futur de progrés que no podria assolir per manca de recurs, inversions i infraestructures. ¿Està algú interessat en aquesta situació?”.
Amb la proposta de reforma que proposa la Generalitat es vol igualar el repartiment de recursos per habitant. Com assenyalava ahir Enric Hernández a El Periódico de Catalunya citant un informe del Ministeri d'Economia, les Comunitats amb menys ingressos tributaris, com Extremadura, reben més diners del model (2.372 euros per càpita) que les que més ingressos tributaris tenen, Madrid (1.867 euros) o Catalunya (1.950) segons les dades corresponents a l'any 2005. El Periódico recorda també una dada a la que feia referència el President, Catalunya té, segons dades de Càritas corresponents a l'any 2006, més habitants al llindar de la pobresa (1.356.000) que habitants té Extremadura (1.089.990). Podeu també veure l'informe elaborat per Serafí del Arco i Alejandro Bolaños preguntant a 11 experts en la matèria per encàrrec del diari El País.
Finalment, podeu llegir els editorials al respecte d'El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.
També té força interès el comentari de Lluís Foix sobre la relació Zapatero-Montilla a la seva influent Llibreta i també la reflexió de Juan-José López Burniol sobre la relació centre-perifèria.
La reacció d'Artur Mas a tot plegat ha estat bastant penosa. Sols se li acut convidar al PSC a trencar amb el PSOE si Zapatero fa fracassar el finançament. De fet, se li nota massa que vol que el President Montilla fracassi en la defensa dels interessos de Catalunya i, en comptes de fer-li costat, es dedica a augurar tota mena de desastres. Actuant així, Artur Mas no serveix ni al seu partit ni al seu país. Sembla mentida que a hores d'ara pretengui que el PSC se separi del PSOE quan el PSC ha rebut un enorme cabal de confiança ciutadana precisament perquè influeixi des de dins del PSOE. Molt em temo que Mas estigui tornant a practicar l'estratègia que CiU va fer en l'elaboració de l'Estatut, tibant molt la corda a Catalunya per després deixar-la anar, i aparèixer a Madrid pactant a soles i presentant-se com a salvador. Només busca erosionar el President i intenta situar ERC en una posició incòmoda. No serà així que vencerà els reptes que CDC té avui plantejats, tal com descriu un recent editorial de La Vanguardia. I encara menys si Mas segueix en aquest procés de radicalització que l'està portant a fer del dret d'autodeterminació, disfressat de dret a decidir, l'eix de la seva estratègia en el proper Congrés de CDC.
Pel que fa estrictament a la política catalana, destaca la publicació de l'enquesta de l'empresa GESOP encarregada per El Periódico de Catalunya. D'entre les dades de l'enquesta destaca l'increment de la intenció de vot de CiU i PSC, el descens d'ERC, PP i Ciutadans, i el manteniment d'ICV-EUiA. L'enquesta registra una dada ben positiva com és la millora de la valoració de José Montilla com a President de la Generalitat, essent el líder polític preferit per ocupar aquest càrrec i obtenint una millor nota que Artur Mas. Podeu llegir al respecte l'anàlisi de l'enquesta fet per la directora de l'estudi Àngels Pont, l'opinió de Joan Tapia i l'editorial d'El Periódico de Catalunya.
Poden ser-vos d'interès els articles de Joan B. Culla (descrivint la situació de les forces polítiques catalanes davant dels seus Congressos), Oriol Bartomeus (descrivint la relació entre PSC i PSOE en clau de conflicte d'interessos), Juan-José López Burniol (insistint en el dilema federalisme/independència), Joan Tapia (desmentint amb rotunditat els opinadors que presenten un PSC en hores baixes a causa d'un suposat afebliment del PSC a causa d'una presumpta debilitat envers Madrid), Josep Tordera (alertant contra patriotismes excloents) i Joan Ferran (subratllant la contradicció entre determinats polítics i creadors d'opinió que han perdut de vista la Catalunya real).
Comentari apart mereix el toc d'alerta de Miquel Roca que adverteix que si no hi ha un convenciment social de la sobirania i independència del Tribunal Constitucional en el moment de dictar la seva sentència sobre l'Estatut de Catalunya (que segons l'autor hauria de validar l'Estatut), ens trobarem davant d'una sentència política. Com diu Miquel Roca al final del seu article: “Serà, lamentablement, una sentència política. I res més”.
Un breu comentari sobre la designació dels càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Contra els pronòstics de tots aquells que havien certificat la mort de l'esperit que va guiar l'aprovació de la nova llei de la CCMA, el Consell de Govern de la Corporació va designar, per unanimitat, Rosa Cullell com a directora general. Una designació elogiada de forma unànime a causa dels mèrits de la nova directora general, de la seva trajectòria professional, capacitat de gestió i independència. Si algú té algun dubte, només cal llegir l'entrevista a la meva admirada escriptora Donna Leon al magazine de La Vanguardia on hi trobarà, entre d'altres coses, un encès elogi de la tasca de Rosa Cullell al capdavant del Gran Teatre del Liceu. La primera gran decisió de Rosa Cullell ha estat presentar al Consell de Govern la seva proposta d'equip directiu, basada fonamentalment en Mònica Terribas com a nova Directora de TV3 i d'Oleguer Sarsanedas com a Director de Catalunya Ràdio. Una proposta també aprovada per unanimitat (en absència del representant del PP). Crec sincerament que les decisions preses pel Consell de Govern certifiquen que l'esperit de la llei és ben viu, que la independència dels mitjans públics és avui més forta que mai, i que no ho hauríem arribat a veure sense el canvi de majoria parlamentària que es va produi l'any 2003 i que es va mantenir el 2006.
Tot i que no l'he pogut examinar en detall, crec oportú incloure un enllaç a l'estudi sobre la desafecció política i l'abstenció electoral encarregat per Conseller Saura a l'ex-Conseller Josep Maria Vallès. Segur que s'hi podran trobar elements útils per estrènyer la relació entre la ciutadania i la política.
Tot i que aquests dies ha plogut força, encara no hem superat la difícil situació dels nostres rius, aqüífers i envasaments. Podeu llegir al respecte l'article de Pia Bosch sobre el Ter i l'entrevista a Josep Puxeu, nou Secretari d'Estat de Medi rural i Aigua.
Segueix essent imprescindible estar amatents a l'evolució de l'economia i les seves perspectives. En aquest sentit podeu llegir els articles de Miquel Roca, Carlos Mulas-Granados, Joaquín Estefanía (sobre l'atur), Josep Oliver i Joaquín Estefanía (sobre l'informe de l'Oficina Econòmica del President del Govern). Trobareu també força interessants les entrevistes al Ministre de Treball i Immigració publicades a La Vanguardia i El Mundo.
De la celebració del Primer de Maig cal retenir el Manifest del PSC, l'entrevista a Cándido Méndez i els articles de la Consellera Mar Serna, Joan Coscubiela i Josep Maria Àlvarez.
Tampoc no pot passar per alt la polèmica suscitada pel pas de l'anterior responsable de l'Oficina Econòmica del President, David Taguas, a la presidència del lobby de les grans empreses constructores. Podeu llegir al respecte els articles de Rosa Paz, Soledad Gallego, Joaquín Estefanía i Joaquín González, així com l'editorial d'El País.
En qüestions de política espanyola convé no perdre de vista el debat intern i la sorda crisi que s'està desenvolupant en el si del PP. Podeu llegir al respecte els articles de Joan Tapia, Antonio Papell, Soledad Gallego i Enrique Gil Calvo. Avui mateix hem conegut la renúncia de María San Gil a participar en la redacció de la ponència política del Congrés del PP. Immediatament ha rebut el suport d'Esperanza Aguirre, és clar. No cal dir que seria una bona notícia que el PP entrés en un camí de moderació i de millor comprensió de la realitat de l'Espanya plural.
I parlar d'Espanya plural és també parlar d'Euskadi. Ahir vaig estar a Barakaldo a la Festa de la Rosa que servia de celebració dels magnífics resultats dels socialistes bascos a les darreres eleccions generals i de llançament de la candidatura de Patxi López a Lehendakari a les properes eleccions basques que se celebraran o bé a la tardor o bé, quan tocaria, a la primavera de l'any que ve. El projecte de Patxi López està magníficament recollit en el discurs que va pronunciar davant del Comitè Nacional del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezquerra-PSOE amb motiu de la seva elecció com a candidat a Lehendakari.
Sobre la situació política basca podeu llegir el magnífic article de Josu Jon Imaz, en el que, solidaritzant-se amb el dirigent socialista basc Rodolfo Ares, afirma amb rotunditat que el primer problema del País Basc és l'amenaça per a la llibertat que suposa l'existència d'ETA i que el primer objectiu polític ha de ser la desaparició de l'amenaça terrorista. Sobre la situació política basca podeu llegir també els articles de Txiki Benegas i Javier Rojo i la crònica de Gonzalo López Alba.
La designació de representants eclesiàstics en els Comitès d'Ètica dels hospitals públics depenents de la Comunitat Autònoma de Madrid ha tornat a revifar el debat sobre la laïcitat de l'Estat. Podeu llegir al respecte un interessant article de Reyes Mate i els imprescindibles “Deu manaments del laïcisme” proposats pel diari Público.
Per acabar amb els temes relacionats amb la política espanyola us convido a llegir la crònica de Gonzalo López Alba sobre l'actitud amb que afronta la nova legislatura el President Zapatero i l'article de Borja Suárez Corujo sobre el mite de la participació a les eleccions generals del 2008.
Sobre la controvèrsia entre govern i oposició a l'Ajuntament de Barcelona resulta imprescindible llegir els articles de Xavier Valls Serra i el Primer Tinent d'Alcalde Carles Martí.
També tenen gran interès les entrevistes al nou President de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, publicades a El Mundo, El Punt i l'Avui, i l'entrevista a la nova Alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, publicada per El Mundo.
Per celebrar el Dia d'Europa (9 de Maig) us convido a llegir el Manifest del PSC i un article de Diego López Garrido sobre el nou Tractat de Lisboa.
I per acabar un record per Mercè Sala, que ens va deixar fa uns dies i a qui sempre recordarem per la seva tenacitat, la seva capacitat de treball, el seu compromís cívic i polític i la seva aferrissada defensa d'uns serveis públics eficients i de qualitat. Podeu llegir l'article de remembrança publicat per Narcís Serra, i visitar el lloc web de Mercè Sala on hi trobareu força materials de la seva obra i pensament.
“Perles” del programa Polònia emès l'1 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Tot seguit hi trobareu les "Perles" corresponents al programa del dia 8 de maig, (podeu trobar-les totes aquí).
LES PERLES
- Acebes pilla el ninotet del vudú que li fa Espe a Mariano: "fue ETA verdad?" amb conseqüències funestes.
- Als de Convergència els ha tocat la plaça de maquilladors. No és tan estrany com sembla, només substitueixen a les maquilladores que va colocar el PSC per dissimular la crosta nacionalista de TV3.
- La Ministra Chacón fa un càsting per trobar una cangur.... però no és pel nen, sinó com a "Ministra interina"! La candidata filipina sembla adequada perquè sap fer servir els walkies dels nens, així que el lloc és seu "y nada de declarar la guerra a Japón, que nos conocemos"
EL MILLOR
- Montilla al Consell de Govern "Consellers, hem de prendre UNA decisió. Ja porto temps sent president i encara no n'hem pres cap. Que sigui xula, que es pugui fer... un pont entre Igualada i Cornellà." Sembla que el tripartit no hi està d'acord... o sí? tot és qüestió de les condicions i de que surti molt més car... i tothooooooom protesta... pobre Montilla... quan ja tenien l'acord de tothom li han passat els 4 anys de legislatura!
EL PITJOR
- Els avantpassats de Carme Chacón: una dels 300, la Mariana de la Revolució Francesa, la d'Iwo Jima, la de la guerra... de les galàxies. [Ja prou, no?]
SOM UNA CLONACIÓ
- Pilar Rahola: les dues, encantades de coneixe's.
ARXIU HISTÒRIC
- Jordi Hereu, la màquina d'inaugurar. Ell i fotògrafs inaugurant cosetes pels puestus, fins i tot en un quiròfan de parturienta: "Cada família ha de tenir el seu hereu, voteu-me".
LA NOVETAT
- Ministre Corbacho = Justo Molinero + Ramon Pellicer "Celestino Corbacho, antes era alcalde, y ahora he pillao cacho".
- Ministre Solbes, amb la mateixa veu entre enrogallada i de pitu, "animant" el consum.
KA FORT
- Els mètodes expeditius del President Bono, amb un cop de timó, obre la trapa al peu de l'estrada i fiuuuu, en Joan Riado cap els cocodrils per haver parlat en "lengua vernácula".
“TOMES” FALSES
- Què ha passat amb el gag de la Fira d'Abril? També ha tingut problemes d'acollida?
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Pasqual, avui et tocava rentar els plats!
PM: Sí, i?
JP: Com que i? Vaig a buscar una paella i està bruta!
PM: Avui és 1 de maig, Dia mundial del treballador. No penso fotre brot en tot el dia, i tu hauries de fer el mateix.
JP: Dia del treballador, però si estem jubilats!
PM: Però la consciència de classe no es perd mai. Avui no penso fer ni el discurset final de Catalans...
JP: Això no em sembla gens bé. Què pensarà el director de la Corporació si veu a dos desvagats que no fan res?
PM: Directora, directora. Però l'acaben de nomenar i això és Can Pixa, uns que entren, uns que surten
JP: Calla, que si ens està veient el Director ens tocarà el crustó.
PM: Però si és veritat, si els polítics no es posen d'acord! Que si jo poso el director de TV3, que si jo poso la senyora dels lavabos de Catalunya Ràdio... però si al final aquesta acabaré sent la Directora de TV3 [assenyala a la filipina]
JP: Però qui és aquesta?
PM: Aquesta sortia al gag de la Chacón.
JP: Jo al director el posava a dit i no hi havia cap problema.
PM: Ara mateix podríem fer el que ens donés la gana i no passaria res. Mira: Catalans, mireu el Síndrome d'Ulisses a Antena 3, que a més surt la filla de la Geli i està molt bé. Veus? Ha passat alguna cosa? Han tallat l'emissió? No!
JP: Com ho vegi el director...
PM: Que no n'hi ha de director! Visca Catalunya!
“Perles” del programa Polònia emès el 8 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta.
http://www.universitatprogressista.org/ca/
La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya prepara ja la quarta edició de les seves jornades. En aquesta ocasió, la UPEC tindrà lloc entre el 7 i el 11 de juliol de 2008 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Un fòrum obert, on es debatran temes d'actualitat i interès col·lectiu amb l'objectiu d'entendre millor la nostra realitat i generar propostes per a la millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. La universitat desenvolupa en paral·lel un interessant Programa Cultural i convoca un concurs de disseny per a realitzar el cartell de les jornades.
Els continguts s'estructuraran en quatre eixos temàtics: Eix ideològic (Més enllà de la gestió, proposta d’esquerres); Eix nacional (Articulació nacional de Catalunya a l’Estat Espanyol); Eix econòmic (Palanques de benestar, aposta de futur); i Eix sobre mitjans de comunicació (Filtres ideològics del quart poder). Dintre d'aquest últim bloc, m'han convidat a participar en la taula rodona "Els valors de l’esquerra als mitjans de comunicació" el 11 de juliol. L'any passat vaig intervenir amb la ponència: L'abstenció dels activistes online.
La UPEC promou aquesta nova edició amb un nou rector, Jordi Serrano, amb l'objectiu d'avançar en aquesta nova etapa de consolidació del projecte impulsat pel rector anterior, Vicenç Navarro. Serrano, Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia des de l'any 1987 i de la revista lliurepensadora “Espai de llibertat”, va ser el nom proposat pel propi Navarro, qui contínua estretament vinculat a la Universitat.
ZV (Zona Vídeo). Teleclip TV, un canal de televisió a Internet fet per nens i dirigit a aquests, que va néixer l’octubre de 2007 impulsat per la Universidade da Coruña i la Complutense de Madrid.
ZONA WEB núm. 128
http://www.diadeinternet.org/2008/
El 17 de maig se celebra el Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació i el Dia d'Internet a Espanya. La celebració del Dia d'Internet sorgeix per iniciativa de l'Associació d'Usuaris d'Internet i la seva primera edició va tenir lloc el 25 d'octubre de 2005. Aquest dia, es van realitzar més de 400 actes en més de 8.000 emplaçaments. Más de 200 entitats públiques i privades van subscriure la Declaració de principis per a construir la societat de la informació, en representació de més d'un milió de ciutadans.
En aquesta ocasió, 22 països, 235 promotors, 316 candidatures… són algunes de les xifres que il·lustren la participació en aquest esdeveniment que s'articula al voltant dels dos lemes més votats: “A un clic del món” i “Internet, avui, ahir i sempre”. L'objectiu central d'aquest dia és impulsar l'ús i el coneixement d'Internet.
Des de la pàgina web oficial es pot consultar l'Internet Governance Forum (Accés, Obertura, Diversitat, Seguretat i Millor esdeveniment). Per a obtenir més dades sobre la realitat de l'ús d'Internet a Espanya, podeu consultar aquest informe de l'Observatorio Red.es sobre el Perfil demogràfic dels internautes espanyols (versió pdf).
ZV (Zona Vídeo). Politube és la versió educativa de YouTube impulsada per la Universitat Politècnica de València (UPV), a través de la qual s'oferixen continguts educatius dirigits tant al professorat com a la comunitat d'estudiants.
També entendreu que vulgui destacar en primer lloc la importància del debat sobre el nou sistema de finançament autonòmic. I, en aquest capítol, que atorgui una rellevància fonamental a l'article del President de la Generalitat en resposta a l'argument de Felipe González favorable a un ajornament del debat.
Sobre aquesta qüestió són d'obligada lectura els articles d'Antoni Zabalza i Núria Bosch. També té força interès l'argumentari sobre finançament que hem distribuït als càrrecs públics i responsables del PSC. També us poden interessar els articles d'Enric Marín, David Miró i el que em va publicar a mi el diari ABC.
El debat sobre el finançament és força complex, però la posició catalana es pot resumir de la següent manera: 1) no es pot ajornar el debat per tres motius (perquè així ho estableix l'Estatut, perquè la descentralització política ha demostrat ser també un important factor de desenvolupament socioeconòmic i pot ser també un factor de superació de l'actual situació de desacceleració, i perquè amb el pas del temps l'actual sistema ha esdevingut clamorosament injust per Catalunya). 2) proposem un nou sistema que, d'acord amb el que estableix l'Estatut, seguirà sent solidari però no penalitzarà les Comunitats més emprenedores (perquè primarà el pes de la població -incorporant l'impacte de la immigració-, contemplarà el diferencial del cost de la vida, anivellarà els recursos destinats a finançar els serveis essencials de l'Estat del Benestar que asseguren la igualtat entre tots els ciutadans, permetrà que les Comunitats que efectuen una major contribució fiscal puguin fer front a les necessitats dels seus ciutadans i assegurarà una actualització anual -cosa que Artur Mas va “oblidar” incloure en la seva darrera negociació del sistema de finançament amb el govern del PP).
Com diu el President Montilla en el seu mencionat article: “Fa anys que el sistema no és just amb els que més aporten (...) Exercir la solidaritat és aportar més, però no ha d'implicar rebre menys (...) La solidaritat no pot acabar perjudicant als que més la practiquen, perquè llavors esdevé abús”. Són també rellevants les preguntes que planteja: “¿Quin sentit té defensar el superàvit de l'Estat si aquest es produeix a costa del dèficit de les administracions autònomes i locals?”, “¿Quin sentit té reservar un percentatge mínim de despesa pública a l'Estat sense atendre les necessitats de despesa de les Comunitats Autònomes?”. El President afirma amb contundència: “Si Catalunya perd la seva capacitat competitiva i la seva capacitat de garantir la cohesió social, pot quedar atrapada entre una Espanya que no l'atén (ni l'entén) i un futur de progrés que no podria assolir per manca de recurs, inversions i infraestructures. ¿Està algú interessat en aquesta situació?”.
Amb la proposta de reforma que proposa la Generalitat es vol igualar el repartiment de recursos per habitant. Com assenyalava ahir Enric Hernández a El Periódico de Catalunya citant un informe del Ministeri d'Economia, les Comunitats amb menys ingressos tributaris, com Extremadura, reben més diners del model (2.372 euros per càpita) que les que més ingressos tributaris tenen, Madrid (1.867 euros) o Catalunya (1.950) segons les dades corresponents a l'any 2005. El Periódico recorda també una dada a la que feia referència el President, Catalunya té, segons dades de Càritas corresponents a l'any 2006, més habitants al llindar de la pobresa (1.356.000) que habitants té Extremadura (1.089.990). Podeu també veure l'informe elaborat per Serafí del Arco i Alejandro Bolaños preguntant a 11 experts en la matèria per encàrrec del diari El País.
Finalment, podeu llegir els editorials al respecte d'El País, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya.
També té força interès el comentari de Lluís Foix sobre la relació Zapatero-Montilla a la seva influent Llibreta i també la reflexió de Juan-José López Burniol sobre la relació centre-perifèria.
La reacció d'Artur Mas a tot plegat ha estat bastant penosa. Sols se li acut convidar al PSC a trencar amb el PSOE si Zapatero fa fracassar el finançament. De fet, se li nota massa que vol que el President Montilla fracassi en la defensa dels interessos de Catalunya i, en comptes de fer-li costat, es dedica a augurar tota mena de desastres. Actuant així, Artur Mas no serveix ni al seu partit ni al seu país. Sembla mentida que a hores d'ara pretengui que el PSC se separi del PSOE quan el PSC ha rebut un enorme cabal de confiança ciutadana precisament perquè influeixi des de dins del PSOE. Molt em temo que Mas estigui tornant a practicar l'estratègia que CiU va fer en l'elaboració de l'Estatut, tibant molt la corda a Catalunya per després deixar-la anar, i aparèixer a Madrid pactant a soles i presentant-se com a salvador. Només busca erosionar el President i intenta situar ERC en una posició incòmoda. No serà així que vencerà els reptes que CDC té avui plantejats, tal com descriu un recent editorial de La Vanguardia. I encara menys si Mas segueix en aquest procés de radicalització que l'està portant a fer del dret d'autodeterminació, disfressat de dret a decidir, l'eix de la seva estratègia en el proper Congrés de CDC.
Pel que fa estrictament a la política catalana, destaca la publicació de l'enquesta de l'empresa GESOP encarregada per El Periódico de Catalunya. D'entre les dades de l'enquesta destaca l'increment de la intenció de vot de CiU i PSC, el descens d'ERC, PP i Ciutadans, i el manteniment d'ICV-EUiA. L'enquesta registra una dada ben positiva com és la millora de la valoració de José Montilla com a President de la Generalitat, essent el líder polític preferit per ocupar aquest càrrec i obtenint una millor nota que Artur Mas. Podeu llegir al respecte l'anàlisi de l'enquesta fet per la directora de l'estudi Àngels Pont, l'opinió de Joan Tapia i l'editorial d'El Periódico de Catalunya.
Poden ser-vos d'interès els articles de Joan B. Culla (descrivint la situació de les forces polítiques catalanes davant dels seus Congressos), Oriol Bartomeus (descrivint la relació entre PSC i PSOE en clau de conflicte d'interessos), Juan-José López Burniol (insistint en el dilema federalisme/independència), Joan Tapia (desmentint amb rotunditat els opinadors que presenten un PSC en hores baixes a causa d'un suposat afebliment del PSC a causa d'una presumpta debilitat envers Madrid), Josep Tordera (alertant contra patriotismes excloents) i Joan Ferran (subratllant la contradicció entre determinats polítics i creadors d'opinió que han perdut de vista la Catalunya real).
Comentari apart mereix el toc d'alerta de Miquel Roca que adverteix que si no hi ha un convenciment social de la sobirania i independència del Tribunal Constitucional en el moment de dictar la seva sentència sobre l'Estatut de Catalunya (que segons l'autor hauria de validar l'Estatut), ens trobarem davant d'una sentència política. Com diu Miquel Roca al final del seu article: “Serà, lamentablement, una sentència política. I res més”.
Un breu comentari sobre la designació dels càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Contra els pronòstics de tots aquells que havien certificat la mort de l'esperit que va guiar l'aprovació de la nova llei de la CCMA, el Consell de Govern de la Corporació va designar, per unanimitat, Rosa Cullell com a directora general. Una designació elogiada de forma unànime a causa dels mèrits de la nova directora general, de la seva trajectòria professional, capacitat de gestió i independència. Si algú té algun dubte, només cal llegir l'entrevista a la meva admirada escriptora Donna Leon al magazine de La Vanguardia on hi trobarà, entre d'altres coses, un encès elogi de la tasca de Rosa Cullell al capdavant del Gran Teatre del Liceu. La primera gran decisió de Rosa Cullell ha estat presentar al Consell de Govern la seva proposta d'equip directiu, basada fonamentalment en Mònica Terribas com a nova Directora de TV3 i d'Oleguer Sarsanedas com a Director de Catalunya Ràdio. Una proposta també aprovada per unanimitat (en absència del representant del PP). Crec sincerament que les decisions preses pel Consell de Govern certifiquen que l'esperit de la llei és ben viu, que la independència dels mitjans públics és avui més forta que mai, i que no ho hauríem arribat a veure sense el canvi de majoria parlamentària que es va produi l'any 2003 i que es va mantenir el 2006.
Tot i que no l'he pogut examinar en detall, crec oportú incloure un enllaç a l'estudi sobre la desafecció política i l'abstenció electoral encarregat per Conseller Saura a l'ex-Conseller Josep Maria Vallès. Segur que s'hi podran trobar elements útils per estrènyer la relació entre la ciutadania i la política.
Tot i que aquests dies ha plogut força, encara no hem superat la difícil situació dels nostres rius, aqüífers i envasaments. Podeu llegir al respecte l'article de Pia Bosch sobre el Ter i l'entrevista a Josep Puxeu, nou Secretari d'Estat de Medi rural i Aigua.
Segueix essent imprescindible estar amatents a l'evolució de l'economia i les seves perspectives. En aquest sentit podeu llegir els articles de Miquel Roca, Carlos Mulas-Granados, Joaquín Estefanía (sobre l'atur), Josep Oliver i Joaquín Estefanía (sobre l'informe de l'Oficina Econòmica del President del Govern). Trobareu també força interessants les entrevistes al Ministre de Treball i Immigració publicades a La Vanguardia i El Mundo.
De la celebració del Primer de Maig cal retenir el Manifest del PSC, l'entrevista a Cándido Méndez i els articles de la Consellera Mar Serna, Joan Coscubiela i Josep Maria Àlvarez.
Tampoc no pot passar per alt la polèmica suscitada pel pas de l'anterior responsable de l'Oficina Econòmica del President, David Taguas, a la presidència del lobby de les grans empreses constructores. Podeu llegir al respecte els articles de Rosa Paz, Soledad Gallego, Joaquín Estefanía i Joaquín González, així com l'editorial d'El País.
En qüestions de política espanyola convé no perdre de vista el debat intern i la sorda crisi que s'està desenvolupant en el si del PP. Podeu llegir al respecte els articles de Joan Tapia, Antonio Papell, Soledad Gallego i Enrique Gil Calvo. Avui mateix hem conegut la renúncia de María San Gil a participar en la redacció de la ponència política del Congrés del PP. Immediatament ha rebut el suport d'Esperanza Aguirre, és clar. No cal dir que seria una bona notícia que el PP entrés en un camí de moderació i de millor comprensió de la realitat de l'Espanya plural.
I parlar d'Espanya plural és també parlar d'Euskadi. Ahir vaig estar a Barakaldo a la Festa de la Rosa que servia de celebració dels magnífics resultats dels socialistes bascos a les darreres eleccions generals i de llançament de la candidatura de Patxi López a Lehendakari a les properes eleccions basques que se celebraran o bé a la tardor o bé, quan tocaria, a la primavera de l'any que ve. El projecte de Patxi López està magníficament recollit en el discurs que va pronunciar davant del Comitè Nacional del Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezquerra-PSOE amb motiu de la seva elecció com a candidat a Lehendakari.
Sobre la situació política basca podeu llegir el magnífic article de Josu Jon Imaz, en el que, solidaritzant-se amb el dirigent socialista basc Rodolfo Ares, afirma amb rotunditat que el primer problema del País Basc és l'amenaça per a la llibertat que suposa l'existència d'ETA i que el primer objectiu polític ha de ser la desaparició de l'amenaça terrorista. Sobre la situació política basca podeu llegir també els articles de Txiki Benegas i Javier Rojo i la crònica de Gonzalo López Alba.
La designació de representants eclesiàstics en els Comitès d'Ètica dels hospitals públics depenents de la Comunitat Autònoma de Madrid ha tornat a revifar el debat sobre la laïcitat de l'Estat. Podeu llegir al respecte un interessant article de Reyes Mate i els imprescindibles “Deu manaments del laïcisme” proposats pel diari Público.
Per acabar amb els temes relacionats amb la política espanyola us convido a llegir la crònica de Gonzalo López Alba sobre l'actitud amb que afronta la nova legislatura el President Zapatero i l'article de Borja Suárez Corujo sobre el mite de la participació a les eleccions generals del 2008.
Sobre la controvèrsia entre govern i oposició a l'Ajuntament de Barcelona resulta imprescindible llegir els articles de Xavier Valls Serra i el Primer Tinent d'Alcalde Carles Martí.
També tenen gran interès les entrevistes al nou President de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, publicades a El Mundo, El Punt i l'Avui, i l'entrevista a la nova Alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, publicada per El Mundo.
Per celebrar el Dia d'Europa (9 de Maig) us convido a llegir el Manifest del PSC i un article de Diego López Garrido sobre el nou Tractat de Lisboa.
I per acabar un record per Mercè Sala, que ens va deixar fa uns dies i a qui sempre recordarem per la seva tenacitat, la seva capacitat de treball, el seu compromís cívic i polític i la seva aferrissada defensa d'uns serveis públics eficients i de qualitat. Podeu llegir l'article de remembrança publicat per Narcís Serra, i visitar el lloc web de Mercè Sala on hi trobareu força materials de la seva obra i pensament.
“Perles” del programa Polònia emès l'1 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Tot seguit hi trobareu les "Perles" corresponents al programa del dia 8 de maig, (podeu trobar-les totes aquí).
LES PERLES
- Acebes pilla el ninotet del vudú que li fa Espe a Mariano: "fue ETA verdad?" amb conseqüències funestes.
- Als de Convergència els ha tocat la plaça de maquilladors. No és tan estrany com sembla, només substitueixen a les maquilladores que va colocar el PSC per dissimular la crosta nacionalista de TV3.
- La Ministra Chacón fa un càsting per trobar una cangur.... però no és pel nen, sinó com a "Ministra interina"! La candidata filipina sembla adequada perquè sap fer servir els walkies dels nens, així que el lloc és seu "y nada de declarar la guerra a Japón, que nos conocemos"
EL MILLOR
- Montilla al Consell de Govern "Consellers, hem de prendre UNA decisió. Ja porto temps sent president i encara no n'hem pres cap. Que sigui xula, que es pugui fer... un pont entre Igualada i Cornellà." Sembla que el tripartit no hi està d'acord... o sí? tot és qüestió de les condicions i de que surti molt més car... i tothooooooom protesta... pobre Montilla... quan ja tenien l'acord de tothom li han passat els 4 anys de legislatura!
EL PITJOR
- Els avantpassats de Carme Chacón: una dels 300, la Mariana de la Revolució Francesa, la d'Iwo Jima, la de la guerra... de les galàxies. [Ja prou, no?]
SOM UNA CLONACIÓ
- Pilar Rahola: les dues, encantades de coneixe's.
ARXIU HISTÒRIC
- Jordi Hereu, la màquina d'inaugurar. Ell i fotògrafs inaugurant cosetes pels puestus, fins i tot en un quiròfan de parturienta: "Cada família ha de tenir el seu hereu, voteu-me".
LA NOVETAT
- Ministre Corbacho = Justo Molinero + Ramon Pellicer "Celestino Corbacho, antes era alcalde, y ahora he pillao cacho".
- Ministre Solbes, amb la mateixa veu entre enrogallada i de pitu, "animant" el consum.
KA FORT
- Els mètodes expeditius del President Bono, amb un cop de timó, obre la trapa al peu de l'estrada i fiuuuu, en Joan Riado cap els cocodrils per haver parlat en "lengua vernácula".
“TOMES” FALSES
- Què ha passat amb el gag de la Fira d'Abril? També ha tingut problemes d'acollida?
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Pasqual, avui et tocava rentar els plats!
PM: Sí, i?
JP: Com que i? Vaig a buscar una paella i està bruta!
PM: Avui és 1 de maig, Dia mundial del treballador. No penso fotre brot en tot el dia, i tu hauries de fer el mateix.
JP: Dia del treballador, però si estem jubilats!
PM: Però la consciència de classe no es perd mai. Avui no penso fer ni el discurset final de Catalans...
JP: Això no em sembla gens bé. Què pensarà el director de la Corporació si veu a dos desvagats que no fan res?
PM: Directora, directora. Però l'acaben de nomenar i això és Can Pixa, uns que entren, uns que surten
JP: Calla, que si ens està veient el Director ens tocarà el crustó.
PM: Però si és veritat, si els polítics no es posen d'acord! Que si jo poso el director de TV3, que si jo poso la senyora dels lavabos de Catalunya Ràdio... però si al final aquesta acabaré sent la Directora de TV3 [assenyala a la filipina]
JP: Però qui és aquesta?
PM: Aquesta sortia al gag de la Chacón.
JP: Jo al director el posava a dit i no hi havia cap problema.
PM: Ara mateix podríem fer el que ens donés la gana i no passaria res. Mira: Catalans, mireu el Síndrome d'Ulisses a Antena 3, que a més surt la filla de la Geli i està molt bé. Veus? Ha passat alguna cosa? Han tallat l'emissió? No!
JP: Com ho vegi el director...
PM: Que no n'hi ha de director! Visca Catalunya!
“Perles” del programa Polònia emès el 8 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta.
LES PERLES
- ZP, moooolt relaxat: "La economía va fatal, pero el Partido Popular está todavía peor."
- La caixa d'inundar Catalunya amb els pilars hidràulics que va instal·lar la Maleni sota l'AVE deixa Catalunya: "como Amsterdam, pero a lo bestia"
- Consell d'Administració de Telefònica. Zaplana té algunes idees: la tarifa za-plana (que incorpora una hipoteca) i requalificar les cabines en miniapartaments. Sembla que no han agradat i el veiem fent l'anunci del 11811: "verás cuando se lo diga a Pizarro, se apunta en seguida."
- Pujol sr., Mas, Pujol jr. i Duran avorrits jugant al "mai, mai" i acaben pitof. El millor, que Pujol acaba jugant al Trivial amb Toni Soler i s'ho sap tot, tot, tot.
- Mani de disc-kòqueis: "No s'accepten peticions"
- Joan Ridao ataca de nou al Congrés dels Diputats. Aquest cop no hi ha cocodrils, sinó fil musical "Que viiiiva España"... vaja, doncs sí que hi havia cocodrils, altre cop.
EL MILLOR
- Mmmmmm, no.
EL PITJOR
- ZP li encomana a Corbacho la missió "d'ajudar" a un immigrant a marxar perquè està causant problemes... sí, ho heu endevinat, el candidat a marxar és Ronaldinho, i el destinatari del regal... Berlusconi, que s'entesta a dir-li Ministre Carpaccio.
SOM UNA CLONACIÓ
- Jordi Hereu, no ha somiat mai que queia la Sagrada Família.
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- El debat dels candidats. Els cinc candidats magníficament caracteritzats i moderats pel Soler. Comença Fernández Díaz (vés a saber perquè) però li passa la paraula a Trias. Soler dóna la paraula a Hereu perquè pugui replicar però... dóna la raó a Trias! Mayol, igual.... alguna cosa no va bé... Tots lloen les propostes de Trias i acaben demanant el vot per ell. La Terribas diria, i per què? Per què en realitat és una brooooooma. És una innocentada i ell hi ha caigut de 4 grapes. "Sabia que m'acabaríeu votant". Hereu el fa tocar de peus a terra: "Com vols guanyar si et deixes perdre el pèl d'aquesta manera?"
LA NOVETAT
- Silvio Berlusconi, amb el cabell molt més enrere!
LA PICADA D’ULLET
- Els marcians: "Catalunya inundada. Segur que ara ningú s'oposarà a la immersió lingüística."
LA IMATGE DE LA SETMANA
- La Maleni asseguda sobre el pobre Quim.
- El debat dels candidats. Els cinc candidats magníficament caracteritzats i moderats pel Soler. Comença Fernández Díaz (vés a saber perquè) però li passa la paraula a Trias. Soler dóna la paraula a Hereu perquè pugui replicar però... dóna la raó a Trias! Mayol, igual.... alguna cosa no va bé... Tots lloen les propostes de Trias i acaben demanant el vot per ell. La Terribas diria, i per què? Per què en realitat és una brooooooma. És una innocentada i ell hi ha caigut de 4 grapes. "Sabia que m'acabaríeu votant". Hereu el fa tocar de peus a terra: "Com vols guanyar si et deixes perdre el pèl d'aquesta manera?"
LA NOVETAT
- Silvio Berlusconi, amb el cabell molt més enrere!
LA PICADA D’ULLET
- Els marcians: "Catalunya inundada. Segur que ara ningú s'oposarà a la immersió lingüística."
LA IMATGE DE LA SETMANA
- La Maleni asseguda sobre el pobre Quim.
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Les dues notícies de la setmana: Acebes ha dit que marxa, i a més sembla que és veritat.
- El finançament és com Walt Disney: al principi pintava bé, i ara està congelat.
- Pep Guardiola canviarà Eto'o, Ronnie i Henry, per Miquel, Martí i Pol.
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL [+ estrella convidada]
AA [Ángel Acebes]: Qué, volvemos a hacer una guerra de cojines? Algo tendremos que hacer mientras no empieza mi programa especial. Hagámos el mongòleg.
PM i JP: Què??
AA: El mongòleg, el monólogo!
JP: I què diràs?
AA: Lo que hacéis vosotros, batallitas de viejos y eso.
PM: Jo estic molt cansat i me'n vull anar a dormir.
AA: Tranquilo, Pásqual, que lo hago yo. Catalans, deixo la Secretaria General del PP sabent que he fet una bona feina.
PM: Ja, jaaaa
AA: Silencio! Jo em quedo amb la gent important que he conegut: el senyor José Maria Aznar, el senyor Rafael (el cantante), el senyor... el gol de Señor.... gooool de Señor. Per això vull acomiadar-me de vosaltres amb un Visca Catalunya
PM: Pues visca
JP: Visca!
AA: (Entendida siempre como una región dentro del marco constitucional, claro)
ELS MILLORS MOMENTS D'ACEBES AL POLÒNIA (amb crespó negre inclòs)
- Acebes entrevista les candidates a secretària. L'escollida és la més sexi, i la més tonta, i a sobre catalana! Montserrat Güell de Rocamora, del Garraf, amb una àmplia experiència a la Plataforma pro-seleccions catalanes, la Plataforma Catalunya-Montenegro, i el Club de Frans d'Oleguer Presas.
- La versió Acebes-Bruce Lee de l'anunci de TV:
VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.
VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'acid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.
No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.
- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".
- La reunió secreta de Piqué que resulta ser una reunió... trampa. Mas intenta convènce'l que al PP no hi fa res, que se'n vagi amb ell a CiU.... però resulta que Mas és en realitat Acebes disfressat! Teatre dins el teatre. Bruno Oro és una mina.
- Declaracions de Rajoy als periodistes després de l'atemptat: "Estamos gravemente preocupados, son momentos de recogimiento y reflexión". S'obre la porta de la sala de reunions i es veu a un Acebes eufòric en ple guateque: "Mariano, llama a Pedro J. y dile que ya le sacamos 3 puntos al PSOE". Rajoy no sap com sortir-se'n: "Disculpen a Ángel, está gravemente consternado.... bien, voy a por hielo, digo a por soluciones".
- Acebes al metge: "Hablemos de su tema". Acebes: "El gobierno socialista..." Metge: "No, no, de su lesión. Tendrá que operarse." Acebes: "Operarme yo? Y porqué no me opera él?"
- La judicialització de la política o la politització de la justícia. Rajoy sorprèn el secretari del jutjat però aquest es justifica: "juez, político... son matices... es que estoy substituyendo a un amigo a quien debo algunos favores". I "casualment" Acebes fa de fiscal perquè també deu alguns favors. Fiscal i jutge estan d'acord en què cal reformar el codi penal per enviar a galeres un nen de 5 anys... com no!
- La passió del PP per les manis. Tota la família Acebes té el mateix mentó fugitiu. Madame Acebes convenç Acebes que en comptes de tanta manifestació ha de deixar temps "per fer allò que més els agrada", anar a missa.... "menos manifestación y más espiritualidad"
- Rajoy, Acebes, Piqué i Zaplana en animada sobretaula. Han quedat per dinar per gravar un vídeo de comiat a una secretària que es casa i, ja se sap, l'alcohol afluixa les llengües, una cosa porta a l'altra i Acebes acaba confessant que l'autor dels atemptats de l'11-M va ser...... AL-QAEDA! Sort de Rajoy, a punt per apretar el botó "delete".
- Es reforcen les mesures de seguretat al despatx de Rajoy amb un vidre antibales. I com se'n comprova l'eficàcia? Comunicant a Acebes que ell no serà el núm. 2 sinó Gallardón.
- Rajoy té visita al despatx, el bisbe de València i la Presidenta de l’Associació de Mares d’Alumnes Catòlics. “Lo primero, quién es quién, para no meter la pata?” Rajoy vol explicar-los la seva campanya educativa “Somos España”. El bisbe porta pinganillu escoltant la COPE. Rajoy els ensenya el vídeo en què Acebes fa d’Espanya en un vídeo suposadament pedagògic. Amb Ceuta, Melilla, les Balears, Canàries... I també surt França, el Marroc.... un horror.
- Acebes confessa a Schuster: “Yo nunca dije que hubo conspiración, pero la hubo.” No cal dir res més, no??
- Acebes fent enquestes porta a porta pica al timbre: “Viva España, está el señor de la casa?” Les preguntes són delirants i les estratègies per obtenir les respostes correctes encara més. La noia es queixa i Acebes es defensa: “Manipulación? Me va a hablar a mi de manipulación...”
- Acebes li diu a Rajoy: "Tienes de visita de los candidatos provinciales." L'entusiasme de Rajoy és total: "Necesitaré una copa para soportarlo." A la pobra Dolors Nadal li demanen una Fanta i un orujo...
- Quin quartet: Rajoy, Acebes, Zaplana i Pizarro. Rajoy està enlluernat amb ell. "Angelito, a ti te costó 20 años de trayectoria política mentir con lo del 11-M y él en cuatro días ya ha sido capaz de decir aquello de Nadie ha hecho más por Catalunya que yo, y sin pestañear." A Acebes y Zaplana se'ls menja la gelosia perquè la capacitat de treball de Pizarro no té límits: "No querrás que te pase como a Chusep Piqué o a Gallardón Llorón, no?" PP, Pizarro Power! L'únic que li produeix curtcircuits és la paraula "caixa" [sí, sí, la de l'estrella]
- Rajoy busca una idea per l'eslògan de campanya. La proposta d'Acebes és subtil com ell mateix, o sigui "Rajoy, con dos cojones". L'alternativa és un brainstorming amb Espe i Nadal, que produeix un autèntic galimaties que, tanmateix acaba en el definitiu "Con cabeza y corazón"
ZW núm. 127 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Tot seguit hi trobareu el ZW núm. 128.
- Les dues notícies de la setmana: Acebes ha dit que marxa, i a més sembla que és veritat.
- El finançament és com Walt Disney: al principi pintava bé, i ara està congelat.
- Pep Guardiola canviarà Eto'o, Ronnie i Henry, per Miquel, Martí i Pol.
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL [+ estrella convidada]
AA [Ángel Acebes]: Qué, volvemos a hacer una guerra de cojines? Algo tendremos que hacer mientras no empieza mi programa especial. Hagámos el mongòleg.
PM i JP: Què??
AA: El mongòleg, el monólogo!
JP: I què diràs?
AA: Lo que hacéis vosotros, batallitas de viejos y eso.
PM: Jo estic molt cansat i me'n vull anar a dormir.
AA: Tranquilo, Pásqual, que lo hago yo. Catalans, deixo la Secretaria General del PP sabent que he fet una bona feina.
PM: Ja, jaaaa
AA: Silencio! Jo em quedo amb la gent important que he conegut: el senyor José Maria Aznar, el senyor Rafael (el cantante), el senyor... el gol de Señor.... gooool de Señor. Per això vull acomiadar-me de vosaltres amb un Visca Catalunya
PM: Pues visca
JP: Visca!
AA: (Entendida siempre como una región dentro del marco constitucional, claro)
ELS MILLORS MOMENTS D'ACEBES AL POLÒNIA (amb crespó negre inclòs)
- Acebes entrevista les candidates a secretària. L'escollida és la més sexi, i la més tonta, i a sobre catalana! Montserrat Güell de Rocamora, del Garraf, amb una àmplia experiència a la Plataforma pro-seleccions catalanes, la Plataforma Catalunya-Montenegro, i el Club de Frans d'Oleguer Presas.
- La versió Acebes-Bruce Lee de l'anunci de TV:
VO: Open your mind... free the forms... like acid boric... a one, a page, a garra adenauer... touch me the pinga, dominga... and it becooomes very big... but from loosers to the river you will be... the king of the Kentucky Fried Chicken... and now the river is the eye... the acid boric, my friend.
VOS: Obre la ment... allibera't de les formes... com l'acid bòric... l'àcid bòric serveix per tot... elimina la pudor de peus... mata insectes... però si apareix a casa.. d'un etarra i al pis d'un islamista... pot ser la bomba... sigues àcid bòric, amic.
No t'adaptis a la realitat, sigues la realitat.
- "A por ellos, oe", el crit de celebració d'Espe, Rajoy, Acebes i Zaplana en sentir Carod anunciant l'acord de govern. Brindant amb un cava valencià "rico en cemento" que els porta el cambrer-Ciutadans. "Uña, uña, uña, se hunde Cataluña, nos vamos a ahorrar más en publicidad que Sharon Stone en bragas".
- La reunió secreta de Piqué que resulta ser una reunió... trampa. Mas intenta convènce'l que al PP no hi fa res, que se'n vagi amb ell a CiU.... però resulta que Mas és en realitat Acebes disfressat! Teatre dins el teatre. Bruno Oro és una mina.
- Declaracions de Rajoy als periodistes després de l'atemptat: "Estamos gravemente preocupados, son momentos de recogimiento y reflexión". S'obre la porta de la sala de reunions i es veu a un Acebes eufòric en ple guateque: "Mariano, llama a Pedro J. y dile que ya le sacamos 3 puntos al PSOE". Rajoy no sap com sortir-se'n: "Disculpen a Ángel, está gravemente consternado.... bien, voy a por hielo, digo a por soluciones".
- Acebes al metge: "Hablemos de su tema". Acebes: "El gobierno socialista..." Metge: "No, no, de su lesión. Tendrá que operarse." Acebes: "Operarme yo? Y porqué no me opera él?"
- La judicialització de la política o la politització de la justícia. Rajoy sorprèn el secretari del jutjat però aquest es justifica: "juez, político... son matices... es que estoy substituyendo a un amigo a quien debo algunos favores". I "casualment" Acebes fa de fiscal perquè també deu alguns favors. Fiscal i jutge estan d'acord en què cal reformar el codi penal per enviar a galeres un nen de 5 anys... com no!
- La passió del PP per les manis. Tota la família Acebes té el mateix mentó fugitiu. Madame Acebes convenç Acebes que en comptes de tanta manifestació ha de deixar temps "per fer allò que més els agrada", anar a missa.... "menos manifestación y más espiritualidad"
- Rajoy, Acebes, Piqué i Zaplana en animada sobretaula. Han quedat per dinar per gravar un vídeo de comiat a una secretària que es casa i, ja se sap, l'alcohol afluixa les llengües, una cosa porta a l'altra i Acebes acaba confessant que l'autor dels atemptats de l'11-M va ser...... AL-QAEDA! Sort de Rajoy, a punt per apretar el botó "delete".
- Es reforcen les mesures de seguretat al despatx de Rajoy amb un vidre antibales. I com se'n comprova l'eficàcia? Comunicant a Acebes que ell no serà el núm. 2 sinó Gallardón.
- Rajoy té visita al despatx, el bisbe de València i la Presidenta de l’Associació de Mares d’Alumnes Catòlics. “Lo primero, quién es quién, para no meter la pata?” Rajoy vol explicar-los la seva campanya educativa “Somos España”. El bisbe porta pinganillu escoltant la COPE. Rajoy els ensenya el vídeo en què Acebes fa d’Espanya en un vídeo suposadament pedagògic. Amb Ceuta, Melilla, les Balears, Canàries... I també surt França, el Marroc.... un horror.
- Acebes confessa a Schuster: “Yo nunca dije que hubo conspiración, pero la hubo.” No cal dir res més, no??
- Acebes fent enquestes porta a porta pica al timbre: “Viva España, está el señor de la casa?” Les preguntes són delirants i les estratègies per obtenir les respostes correctes encara més. La noia es queixa i Acebes es defensa: “Manipulación? Me va a hablar a mi de manipulación...”
- Acebes li diu a Rajoy: "Tienes de visita de los candidatos provinciales." L'entusiasme de Rajoy és total: "Necesitaré una copa para soportarlo." A la pobra Dolors Nadal li demanen una Fanta i un orujo...
- Quin quartet: Rajoy, Acebes, Zaplana i Pizarro. Rajoy està enlluernat amb ell. "Angelito, a ti te costó 20 años de trayectoria política mentir con lo del 11-M y él en cuatro días ya ha sido capaz de decir aquello de Nadie ha hecho más por Catalunya que yo, y sin pestañear." A Acebes y Zaplana se'ls menja la gelosia perquè la capacitat de treball de Pizarro no té límits: "No querrás que te pase como a Chusep Piqué o a Gallardón Llorón, no?" PP, Pizarro Power! L'únic que li produeix curtcircuits és la paraula "caixa" [sí, sí, la de l'estrella]
- Rajoy busca una idea per l'eslògan de campanya. La proposta d'Acebes és subtil com ell mateix, o sigui "Rajoy, con dos cojones". L'alternativa és un brainstorming amb Espe i Nadal, que produeix un autèntic galimaties que, tanmateix acaba en el definitiu "Con cabeza y corazón"
ZW núm. 127 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Tot seguit hi trobareu el ZW núm. 128.
http://www.universitatprogressista.org/ca/
La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya prepara ja la quarta edició de les seves jornades. En aquesta ocasió, la UPEC tindrà lloc entre el 7 i el 11 de juliol de 2008 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Un fòrum obert, on es debatran temes d'actualitat i interès col·lectiu amb l'objectiu d'entendre millor la nostra realitat i generar propostes per a la millora del benestar i la qualitat de vida de la ciutadania. La universitat desenvolupa en paral·lel un interessant Programa Cultural i convoca un concurs de disseny per a realitzar el cartell de les jornades.
Els continguts s'estructuraran en quatre eixos temàtics: Eix ideològic (Més enllà de la gestió, proposta d’esquerres); Eix nacional (Articulació nacional de Catalunya a l’Estat Espanyol); Eix econòmic (Palanques de benestar, aposta de futur); i Eix sobre mitjans de comunicació (Filtres ideològics del quart poder). Dintre d'aquest últim bloc, m'han convidat a participar en la taula rodona "Els valors de l’esquerra als mitjans de comunicació" el 11 de juliol. L'any passat vaig intervenir amb la ponència: L'abstenció dels activistes online.
La UPEC promou aquesta nova edició amb un nou rector, Jordi Serrano, amb l'objectiu d'avançar en aquesta nova etapa de consolidació del projecte impulsat pel rector anterior, Vicenç Navarro. Serrano, Director de la Fundació Ferrer i Guàrdia des de l'any 1987 i de la revista lliurepensadora “Espai de llibertat”, va ser el nom proposat pel propi Navarro, qui contínua estretament vinculat a la Universitat.
ZV (Zona Vídeo). Teleclip TV, un canal de televisió a Internet fet per nens i dirigit a aquests, que va néixer l’octubre de 2007 impulsat per la Universidade da Coruña i la Complutense de Madrid.
ZONA WEB núm. 128
http://www.diadeinternet.org/2008/
El 17 de maig se celebra el Dia Mundial de les Telecomunicacions i la Societat de la Informació i el Dia d'Internet a Espanya. La celebració del Dia d'Internet sorgeix per iniciativa de l'Associació d'Usuaris d'Internet i la seva primera edició va tenir lloc el 25 d'octubre de 2005. Aquest dia, es van realitzar més de 400 actes en més de 8.000 emplaçaments. Más de 200 entitats públiques i privades van subscriure la Declaració de principis per a construir la societat de la informació, en representació de més d'un milió de ciutadans.
En aquesta ocasió, 22 països, 235 promotors, 316 candidatures… són algunes de les xifres que il·lustren la participació en aquest esdeveniment que s'articula al voltant dels dos lemes més votats: “A un clic del món” i “Internet, avui, ahir i sempre”. L'objectiu central d'aquest dia és impulsar l'ús i el coneixement d'Internet.
Des de la pàgina web oficial es pot consultar l'Internet Governance Forum (Accés, Obertura, Diversitat, Seguretat i Millor esdeveniment). Per a obtenir més dades sobre la realitat de l'ús d'Internet a Espanya, podeu consultar aquest informe de l'Observatorio Red.es sobre el Perfil demogràfic dels internautes espanyols (versió pdf).
ZV (Zona Vídeo). Politube és la versió educativa de YouTube impulsada per la Universitat Politècnica de València (UPV), a través de la qual s'oferixen continguts educatius dirigits tant al professorat com a la comunitat d'estudiants.
enviat per Miquel enllaç permanent 5:58 PM
Notes recents
<< Inici