Endavant President!
Divendres es va celebrar la Jornada General de la Convenció pel Futur. En aquesta Jornada van tenir lloc dues taules rodones, una sobre el futur del món del treball i l'altra sobre el futur de l'autogovern de Catalunya. No us puc parlar de la primera perquè era ponent en la segona taula rodona. Aquí teniu la ponència que vaig presentar. Eren també ponents en aquesta taula moderada por Jordi Font, Josep Oliver, Miquel Roca, Miquel Caminal i Ernest Maragall. Les intervencions van tenir un gran nivell i els mitjans de comunicació es fan fer un gran ressò de la intervenció de Miquel Roca en la que va demanar als membres del Tribunal Constitucional que dimitissin en bloc per permetre que sigui un nou Tribunal Constitucional amb màximes garanties d'independència i rigor qui es pronunciï sobre el nou Estatut. Roca va afirmar que el que està a judici no és l'Estatut sinó la nostra ambició d'autogovern, i que aquesta és una qüestió que no és jurídica sinó política. D'aquest tema en parla també en un article publicat recentment a La Vanguardia. La Jornada la van cloure Maria Badia, Antoni Castells, Raimon Obiols i el President de la Generalitat. Podeu llegir aquí la intervenció de José Montilla, un discurs ben interessant i compromès.
El cert és que l'ambició de la Convenció pel Futur depassa de molt el que sovint traspassa les parets dels debats --alguna qüestió conjuntural no prioritària-- mentre el que realment pretén la Convenció és esdevenir un instrument de debat i renovació de les esquerres catalanes. En aquest sentit la Convenció ja ens ha ofert elements molt valuosos a part dels debats estrictes, podeu comprovar-ho al web de la Convenció i, sobretot, als llibres que anirà publicant l'editorial Pagès editors, a la que cal agrair el coratge que exhibeix en recollir aspectes que, diuen, no interessen el gran públic. Per cert, podeu comprar els llibres a través d'Internet al web de l'editorial.
En aquests moments ja han sortit dos llibres. El primer, “Una idea de Catalunya. Aportacions al debat de catalanisme”, amb un rellevant assaig introductori de Jordi Font i aportacions de Josep Maria Alvarez, Xavier Arbós, Maria Badia, Jaume Bellmunt, Josep Vicent Boira, Pia Bosch, Albert Branchadell, Miquel Caminal, Antoni Castells, Antoni Comín, Lluís Maria de Puig, Joan Fuster Sobrepere, Manuel Gómez Acosta, Miquel Iceta, José Luis López Bulla, Ernest Maragall, Enric Marín, Josep Lluís Martín, Ferran Mascarell, Isidre Molas, Raimon Obiols, Ferran Requejo, Jordi Sánchez i Lídia Santos. El segon llibre és “Les paraules del socialisme. Un diccionari obert per a l'esquerra de demà”, escrit per Antoni Comín i Raimon Obiols (el vaig començar a llegir divendres a la nit i he de dir-vos que el trobo extremadament interessant i suggeridor. El seguirà un tercer amb una vintena d'aportacions al debat sobre el socialisme i l'esquerra de demà, pel que també els impulsors de la Convenció van tenir la gentilesa de demanar-me una contribució. I estan ja previstos llibres sobre “Economia i societat”, “Cultura, religió i laïcitat”, “Política i mitjans de comunicació” i “Joves: emancipació, vivenda i feina”.
Encara ressonen els ecos de l'article del President Montilla sobre finançament publicat a El País. Ha aconseguit que s'abandoni la idea d'ajornar el debat sobre el nou sistema de finançament autonòmic i ha expressat amb gran claredat i contundència la posició catalana. Llegiu al respecte els articles de Josep Antich, Josep Oliver, Joan B. Culla i la carta de Jordi Nadal al director d'El País publicada avui mateix. Entendreu que subratlli especialment la importància de l'article publicat per Josep Piqué sobre aquesta qüestió.
Sobre el finançament hauríeu de llegir els articles de Joan Coscubiela (que aborda la qüestió des d'una visió social), David Miró (que apunta els elements de l'estratègia dissenyada pel Conseller d'Economia) i Carles Duarte (que insisteix en trobar ponts d'unitat catalanista -gràcies, Carles). Però avui resulta imprescindible llegir l'article de José Antonio Griñán, vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda de la Junta d'Andalusia, publicat a La Vanguardia que té un títol ben expressiu: “Andalucía y Catalunya: buscar coincidencias”.
També té gran importància l'oferiment d'entesa del President de la Generalitat Valenciana expressat avui en una entrevista publicada a La Vanguardia, en aquests termes: “Catalanes y valencianos, si nos respetamos, podemos hacer mucho”, “La demanda de Catalunya y Valencia es justa y no quita un euro a nadie” i “El corredor mediterráneo es fundamental, debemos exigirlo”.
Dimecres vinent tindrà lloc a La Moncloa una trobada entre el President del Govern d'Espanya i els Presidents socialistes de les Comunitats Autònomes. Lògicament aquesta és una reunió que ha aixecat una gran expectació. Cal dir d'entrada que no és una reunió per establir una negociació, que s'ha de produir en els canals institucionals establerts. Així, doncs, la negociació bilateral Estat i Generalitat, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, s'ha de produir en el marc de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. El model acordat entre els Governs de Catalunya i Espanya pot generalitzar-se a través d'un acord en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. La reunió de Moncloa té el sentit de permetre que els Presidents socialistes coneguin de primera mà els plantejaments d'uns i altres per tal de facilitar la negociació. Ningú pot escandalitzar-se, doncs, de la celebració d'aquesta reunió, que, tot i la seva importància, ha estat precedida i anirà seguida de molts més contactes de caràcter polític i institucional, formals i informals, com la trobada entre el Conseller Castells i el Conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana, Gerardo Camps. Són contactes, tots ells, per facilitar la negociació i per permetre que la posició de Catalunya sigui a bastament coneguda per tothom. Mai com ara hem de fer costat al President Montilla, al Conseller Castells i al Govern de la Generalitat en la seva tasca de defensar els interessos de Catalunya.
En aquest sentit resulta sorprenent la insistència d'Artur Mas en fer reunions de cara a la galeria i cimeres a bombo i platerets quan el que convé és treballar amb discreció per fer avançar els nostres objectius. ¿Quin sentit té una cimera catalana en aquests moments, tenint present que la posició negociadora de la Generalitat està ja fixada en el propi Estatut? ¿Quin sentit té una cimera de líders en aquests moments quan el Departament d'Economia està mantenint contactes discrets amb les forces polítiques catalanes, i molt especialment, amb representants de CiU designats per Artur Mas per seguir el procés negociador? Tenim massa a prop els errors negociadors comesos per tots plegats en el procés estatutari com per repetir-los ara amb el finançament. En aquests moments, francament, és millor treballar com es va fer per assolir el compromís d'inversions públiques de l'Estat en aplicació de la Disposició Addicional tercera de l'Estatut.
Les exigències d'Artur Mas tenen més a veure amb els nervis que li provoquen enquestes com el Baròmetre de Primavera del CEO, que assenyala l'avenç del PSC i la consolidació del President Montilla, el desig d'erosionar la figura del President de la Generalitat i un procés de radicalització de cara al proper Congrés de CDC. Aquesta sembla la recepta perquè a CDC ningú es plantegi seriosament les causes del retrocés d'aquest partit en totes les eleccions celebrades després de la marxa de Jordi Pujol. Com a mostra d'aquesta radicalització només cal llegir les cròniques, com aquesta de Josep Gisbert publicada a La Vanguardia, sobre el contingut de la ponència política del Congrés de CDC: autodeterminació i concert econòmic. En aquest sentit és lògic que alguns a CDC temin que el seu partit perdi centralitat i que Duran i Unió Democràtica vulguin marcar distàncies amb respecte d'aquest procés.
Certament, la situació interna del Partido Popular és força més crítica que la de CDC. Podeu llegir al respecte la crònica de Carmen del Riego a La Vanguardia on fa un diagnòstic contundent: ningú no confia en ningú. Podeu llegir també els articles de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya (“Rebel·lió contra Rajoy”), Enric Juliana a La Vanguardia (“El puñal del godo”), Josep Ramoneda a El País (“La desconfianza”), Antoni Puigverd a La Vanguardia (“El caballero negro”), Rosa Paz a La Vanguardia (“Tanta renovación”), Ignacio Escolar a Público (“Cinco lunes en la luna de Valencia”), Gonzalo López Alba a Público (“El vodevil genovés”), Carles Duarte a El Periódico de Catalunya (“Liberalisme de pà sucat amb oli”), Santos Juliá a El País (“¿Qué le pasa al PP?”) Juan-José López Burniol a El Periódico de Catalunya (“El millor servei de Rajoy”) i Javier Pradera a El País (“Demolición controlada”).
Resulta ben curiós també el contrast dels editorials de diferents diaris, mentre El País adverteix sobre el risc d'implosió del PP, La Vanguardia afirma amb rotunditat “No se vaya, Sr. Rajoy” i El Mundo va encadenar dos editorials consecutius (“La debilidad de Rajoy agudiza la crisis del PP” i “El problema se llama desconfianza, la solución se apellida democracia”) i avui remata amb una llarga i contundent carta del seu Director, Pedro J. Ramírez, en la que demana a Rajoy que plegui (“Por sentido común”).
Aquesta setmana s'ha produït un sagnant atemptat de la banda terrorista eta que ha causat un mort en la persona del guàrdia civil Juan Manuel Piñuel. Aquest cop tenim el consol de saber que s'ha refet la unitat democràtica contra els terrorisme com explica en la seva crònica a La Vanguardia, Jaume V. Aroca. En aquesta crònica hi trobareu també el text íntegre de la declaració unitària de condemna. Com diu Antoni Segura en el seu article publicat a El Periódico de Catalunya, l'objectiu d'eta és amagar la seva debilitat.
Sobre la situació econòmica i el debat sobre la mateixa us recomano la lectura de l'article de Joaquín Estefanía sobre els llibres recentment publicats per l'economista Paul Krugman i Alan Greenspan, un veritable contrast entre dos visions contraposades de l'economia nordamericana, l'article de Juan J. Dolado que alerta contra l'intent de crear artificialment una visió catastrofista de l'economia espanyola per part dels mateixos que volien desvirtuar l'autoria de l'atemptat de l'11-M i intentaven deslegitimar el judici als seus autors, i un segon article de Joaquín Estefanía en el que assenyala que el segon trimestre del 2008 serà pitjor que el primer i subratlla la necessitat de desenvolupar polítiques anticícliques que reparteixin equitativament tant els costos com els beneficis.
El dia 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra l'homofòbia i la transfòbia amb motiu de l'eliminació (l'any 1990!) de l'homosexualitat com a malaltia en les llistes de l'Organització Mundial de la Salut. Per commemorar aquesta Jornada us convido a preocupar-vos pels estudis que assenyalen que encara l'homofòbia és una crua realitat i un greu perill en el nostre país. Per exemple, la crònica de Miguel A. Marfull sobre l'Informe “Actituds davant la diversitat sexual de la població adolescent”. Per celebrar la Jornada us convido a visitar els llocs web de la Coordinadora Gai-Lesbiana, el Casal Lambda, l'Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes, la Federación estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales i Bisexuales, i l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes. Com a bona notícia us convido a llegir l'article de Felipe del Baño, regidor del PP i antic diputat d'aquest partit a les Corts valencianes, instant el seu partit a rectificar i retirar el seu recurs contra la reforma del Codi Civil que autoritza el matrimoni entre les persones del mateix sexe.
Per commemorar el 40 aniversari del Maig del 68, us convido a llegir els articles sobre aquest tema de Manuel Castells a La Vanguardia, Eduardo Mendoza al suplement Babelia del diari El País, i Ignacio Ramonet a Público.
També commemorem el 60 aniversari de la creació de l'Estat d'Israel i de la Nakba, és a dir, la tragèdia palestina. Els socialistes hem defensat sempre, com Nacions Unides, el dret d'israelians i palestins a viure en llibertat i en pau en Estats democràtics emparats en fronteres segures. Lamentablement això és lluny de ser una realitat i la catastròfica situació de Palestina, de la que Israel és en gran part responsable, fa témer que encara estiguem molt lluny del final del túnel. Us convido a llegir al respecte els articles publicats per Shlomo Ben-Ami, Daniel Barenboim, Elías Sanbar i Daoud Kuttab.
Us convido també a llegir els articles de Daniel Innerarity (alertant sobre la predomini dels valors conservadors), d'Albert Branchadell (sobre la necessitat d'una política lingüística d'estat), de Xavier Sabaté (sobre les centrals nuclears), de José Luis Pardo (sobre els riscos d'un populisme que predica un progrés basat en la destrucció de l'espai públic) i de Mikhaïl Gorbatxov (que demana que el Consell de Seguretat de Nacions Unides sigui reformat i tracti també dels temes relatius a l'economia i al medi ambient).
Finalment podeu llegir, sobre temes a debat a Catalunya, l'article de Jaume Graells sobre la reforma del batxillerat nocturn, l'entrevista a la Consellera Montserrat Tura sobre la situació de la justícia i les presos, i l'entrevista a Daniel Pi, president del Consorci d'Aigües de Tarragona i Diputat al Parlament per ICV-EUiA, sobre l'aigua
“Perles” del programa Polònia emès l'15 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).
LES PERLES
- Terribas entrevista a Carod, qué hay de mi libro, 2014 (la versió catalana es diu 2814).
- Pellicer felicita Terribas amb un petó de pel·lícula i després d'un breu intercanvi de bajanades li deixa anar: "Para de dir parides o te'n vas directament al 3/24."
- Franco: "Vale, lo confieso, cuando Massiel fue a Eurovisión, hubo tongo! Cómo iba a ganar con lo del La, la la... yo le había dicho a Fraga que porqué no cantaba el Cara el sol. Así se ganaba, antidemocráticamente, y no como ahora, que con lo de los SMS mira qué ha pasadoˮ [imita al gran Chikilicuatre]
EL MILLOR
- Els Reis i els Prínceps posant per un retrat reial d'aquests, amb gran entusiasme: la Reina es mor de gana, a la Princesa li pica el nas, i al final el pintor és despatxat. El Príncep ja té substitut: ring, riiiiing "sí, es la redacción d'El Jueves?"
EL PITJOR
- Nnnnnnno.
SURREALISTA
- Rajoy fa neteja al PP (Kh7 en mà).... i s'ha quedat una mica sol... només queda la Soraya, i Acebes (tancat a l'armari). Rajoy està fatal, acaba el gag ballant una muñeira.
KA FORT
- Castells i Montilla a cal Zapatero pel tema perrikis amb el magnífic article d'El País sota el braç, vull dir sota les ulleres, perquè Montilla li cita a ZP una frase que llegeix, i l'altre.... "sí, sí, ya te leí, pero qué queríais?" Oh, què fort, la reunió la interromp el conseller d'economia andalús que ha vingut des de Sevilla a peu perquè diu que no té pasta per benzina!!!!! "No te apures, Presidente, bastante nos han dado ya los catalanes. Dales lo que te piden, y másˮ. I per acabar de minar la moral dels catalans, també apareix el fill del conseller fent que passa gana, però el pare és un valent entre els valents: "Ellos también tienen sus necesidades. Además, piensa que son una nación."
SOM UNA CLONACIÓ
- Justo Molinero, amb publi, és clar. Are you talking to me???
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- "Més lluny, haig d'anar més lluny..." Llach ha arribat a Itaca... d'Or. I qui el rep és l'inefable Zaplana que el fa comprar un minipis a la Urbanización Kavafis. "Pero si tu eres Chuis Chac, el cantante separatista! No sabes la de pisos que he vendido a los catalanes gracias a tu canción".
LA NOVETAT
- Pep Guardiola, citant Martí i Pol al minut 1.
LA PICADA D’ULLET
- El Príncep estornuda i es moca amb la bandera espanyola.... noooooo!!!! ultratge a la bandera, aparició dels Mossos, detenció i frase concluent de la Reina: ˮdos años y medio de prisión, graciasˮ
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Pep Guardiola entrenarà el Barça la temporada vinent [segur?]... això si els jugadors van a entrenar, que ja seria un gran pas.
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL [+ estrella convidada]
Artur Mas: Hola iaios! Perdó, potser havia d'haver dit Molt Honorables Iaios.
PM: Què fa aquest aquí?
AM: Tranquil, que no vinc a parlar amb tu. Pujol, què et sembla això?
JP: Això, un tríptic d'una residència de la tercera edat.
AM: No és una residència, és la teva residència: piscina climatitzada, gimnàs, sales de joc, gent de la teva edat, per poder-los explicar coses de Franco i de la dictadura.
JP: Ah, ja sé de què va això. Com que vols ser President de Convergència vols fer-me fora a mi, oi?
AM: Ho he fent pensant en el teu benestar, i escolta, si has de deixar de ser President potser que surtis del mig, no?
PM: Pujol, que t'estan fent el llit!
JP: Com van fer amb tu! Molt bé, accepto. Si has llegit els estatuts del Partit sabràs que el President del partit ha de viure en aquesta casa, així que aquí et lliuro aquesta bata de President del partit i adéu.
AM: I hauré de viure amb aquest socialista?
PM: Lu de socialista va per mi?
JP: Piscina climatitzada!!! Ja us ho fareu.
PM: Pujol, Pujol, ei, no em deixis a mi sol amb aquest!
AM: Com trobi al David Madí i les seves idees de bomber se'n recordarà. En fi, visca Catalunya!
PM: Guapo! Gràcies!
ZW núm. 129 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.costabonino.com/
La consultora política LCB-Marketing Político té un gran reconeixement internacional en el desenvolupament de campanyes electorals a Europa i, sobretot, a Amèrica, en especial a Amèrica Llatina, on és l’empresa amb major difusió, duent a terme una àmplia activitat.
A la seva pàgina web, a més de consultar els serveis que ofereix, es poden descarregar interessants documents com el “Manual de Marketing Político”, de Luis Costa Bonino (Doctor en Ciència Política de l’Instituto de Estudis Polítics de la Universitat de París, "Sciences-Po"); és el manual de consultoria política més divulgat en espanyol.
Des de la consultora s’impulsen també diferents cursos, entre els quals destaco el Curs Internacional de Marketing Polític que tindrà lloc a Punta del Este (Uruguay) del 9 al 13 de juny de 2008. Es tractaran temes diversos vinculats al disseny d’una campanya electoral eficaç i guanyadora (estratègia, comunicació, organització, etc.). Entre els ponents es troben el propi Luis Bonino, el professor Oscar Botinelli o Javier Maza, entre altres consultors destacats.
Un altre dels esdeveniments a comentar, a nivell internacional, és el seminari The Art of Political Campaigning promogut per Campaings & Elections. Tindrà lloc del 12 al 14 de juny a Washington i presenta una amplíssima proposta de temes i experts que parlaran sobre les estratègies, les tècniques i les tecnologies que s’apliquen actualment a les campanyes polítiques més innovadores.
ZV (Zona Vídeo). TVenred.es. Televisió a Internet amb l’objectiu d’apropar la informació a través de la xarxa. La iniciativa està impulsada per la Entidad pública empresarial Red.es i compta amb diferents canals i enllaços.
El cert és que l'ambició de la Convenció pel Futur depassa de molt el que sovint traspassa les parets dels debats --alguna qüestió conjuntural no prioritària-- mentre el que realment pretén la Convenció és esdevenir un instrument de debat i renovació de les esquerres catalanes. En aquest sentit la Convenció ja ens ha ofert elements molt valuosos a part dels debats estrictes, podeu comprovar-ho al web de la Convenció i, sobretot, als llibres que anirà publicant l'editorial Pagès editors, a la que cal agrair el coratge que exhibeix en recollir aspectes que, diuen, no interessen el gran públic. Per cert, podeu comprar els llibres a través d'Internet al web de l'editorial.
En aquests moments ja han sortit dos llibres. El primer, “Una idea de Catalunya. Aportacions al debat de catalanisme”, amb un rellevant assaig introductori de Jordi Font i aportacions de Josep Maria Alvarez, Xavier Arbós, Maria Badia, Jaume Bellmunt, Josep Vicent Boira, Pia Bosch, Albert Branchadell, Miquel Caminal, Antoni Castells, Antoni Comín, Lluís Maria de Puig, Joan Fuster Sobrepere, Manuel Gómez Acosta, Miquel Iceta, José Luis López Bulla, Ernest Maragall, Enric Marín, Josep Lluís Martín, Ferran Mascarell, Isidre Molas, Raimon Obiols, Ferran Requejo, Jordi Sánchez i Lídia Santos. El segon llibre és “Les paraules del socialisme. Un diccionari obert per a l'esquerra de demà”, escrit per Antoni Comín i Raimon Obiols (el vaig començar a llegir divendres a la nit i he de dir-vos que el trobo extremadament interessant i suggeridor. El seguirà un tercer amb una vintena d'aportacions al debat sobre el socialisme i l'esquerra de demà, pel que també els impulsors de la Convenció van tenir la gentilesa de demanar-me una contribució. I estan ja previstos llibres sobre “Economia i societat”, “Cultura, religió i laïcitat”, “Política i mitjans de comunicació” i “Joves: emancipació, vivenda i feina”.
Encara ressonen els ecos de l'article del President Montilla sobre finançament publicat a El País. Ha aconseguit que s'abandoni la idea d'ajornar el debat sobre el nou sistema de finançament autonòmic i ha expressat amb gran claredat i contundència la posició catalana. Llegiu al respecte els articles de Josep Antich, Josep Oliver, Joan B. Culla i la carta de Jordi Nadal al director d'El País publicada avui mateix. Entendreu que subratlli especialment la importància de l'article publicat per Josep Piqué sobre aquesta qüestió.
Sobre el finançament hauríeu de llegir els articles de Joan Coscubiela (que aborda la qüestió des d'una visió social), David Miró (que apunta els elements de l'estratègia dissenyada pel Conseller d'Economia) i Carles Duarte (que insisteix en trobar ponts d'unitat catalanista -gràcies, Carles). Però avui resulta imprescindible llegir l'article de José Antonio Griñán, vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda de la Junta d'Andalusia, publicat a La Vanguardia que té un títol ben expressiu: “Andalucía y Catalunya: buscar coincidencias”.
També té gran importància l'oferiment d'entesa del President de la Generalitat Valenciana expressat avui en una entrevista publicada a La Vanguardia, en aquests termes: “Catalanes y valencianos, si nos respetamos, podemos hacer mucho”, “La demanda de Catalunya y Valencia es justa y no quita un euro a nadie” i “El corredor mediterráneo es fundamental, debemos exigirlo”.
Dimecres vinent tindrà lloc a La Moncloa una trobada entre el President del Govern d'Espanya i els Presidents socialistes de les Comunitats Autònomes. Lògicament aquesta és una reunió que ha aixecat una gran expectació. Cal dir d'entrada que no és una reunió per establir una negociació, que s'ha de produir en els canals institucionals establerts. Així, doncs, la negociació bilateral Estat i Generalitat, tal com estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, s'ha de produir en el marc de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. El model acordat entre els Governs de Catalunya i Espanya pot generalitzar-se a través d'un acord en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. La reunió de Moncloa té el sentit de permetre que els Presidents socialistes coneguin de primera mà els plantejaments d'uns i altres per tal de facilitar la negociació. Ningú pot escandalitzar-se, doncs, de la celebració d'aquesta reunió, que, tot i la seva importància, ha estat precedida i anirà seguida de molts més contactes de caràcter polític i institucional, formals i informals, com la trobada entre el Conseller Castells i el Conseller d'Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat Valenciana, Gerardo Camps. Són contactes, tots ells, per facilitar la negociació i per permetre que la posició de Catalunya sigui a bastament coneguda per tothom. Mai com ara hem de fer costat al President Montilla, al Conseller Castells i al Govern de la Generalitat en la seva tasca de defensar els interessos de Catalunya.
En aquest sentit resulta sorprenent la insistència d'Artur Mas en fer reunions de cara a la galeria i cimeres a bombo i platerets quan el que convé és treballar amb discreció per fer avançar els nostres objectius. ¿Quin sentit té una cimera catalana en aquests moments, tenint present que la posició negociadora de la Generalitat està ja fixada en el propi Estatut? ¿Quin sentit té una cimera de líders en aquests moments quan el Departament d'Economia està mantenint contactes discrets amb les forces polítiques catalanes, i molt especialment, amb representants de CiU designats per Artur Mas per seguir el procés negociador? Tenim massa a prop els errors negociadors comesos per tots plegats en el procés estatutari com per repetir-los ara amb el finançament. En aquests moments, francament, és millor treballar com es va fer per assolir el compromís d'inversions públiques de l'Estat en aplicació de la Disposició Addicional tercera de l'Estatut.
Les exigències d'Artur Mas tenen més a veure amb els nervis que li provoquen enquestes com el Baròmetre de Primavera del CEO, que assenyala l'avenç del PSC i la consolidació del President Montilla, el desig d'erosionar la figura del President de la Generalitat i un procés de radicalització de cara al proper Congrés de CDC. Aquesta sembla la recepta perquè a CDC ningú es plantegi seriosament les causes del retrocés d'aquest partit en totes les eleccions celebrades després de la marxa de Jordi Pujol. Com a mostra d'aquesta radicalització només cal llegir les cròniques, com aquesta de Josep Gisbert publicada a La Vanguardia, sobre el contingut de la ponència política del Congrés de CDC: autodeterminació i concert econòmic. En aquest sentit és lògic que alguns a CDC temin que el seu partit perdi centralitat i que Duran i Unió Democràtica vulguin marcar distàncies amb respecte d'aquest procés.
Certament, la situació interna del Partido Popular és força més crítica que la de CDC. Podeu llegir al respecte la crònica de Carmen del Riego a La Vanguardia on fa un diagnòstic contundent: ningú no confia en ningú. Podeu llegir també els articles de Joan Tapia a El Periódico de Catalunya (“Rebel·lió contra Rajoy”), Enric Juliana a La Vanguardia (“El puñal del godo”), Josep Ramoneda a El País (“La desconfianza”), Antoni Puigverd a La Vanguardia (“El caballero negro”), Rosa Paz a La Vanguardia (“Tanta renovación”), Ignacio Escolar a Público (“Cinco lunes en la luna de Valencia”), Gonzalo López Alba a Público (“El vodevil genovés”), Carles Duarte a El Periódico de Catalunya (“Liberalisme de pà sucat amb oli”), Santos Juliá a El País (“¿Qué le pasa al PP?”) Juan-José López Burniol a El Periódico de Catalunya (“El millor servei de Rajoy”) i Javier Pradera a El País (“Demolición controlada”).
Resulta ben curiós també el contrast dels editorials de diferents diaris, mentre El País adverteix sobre el risc d'implosió del PP, La Vanguardia afirma amb rotunditat “No se vaya, Sr. Rajoy” i El Mundo va encadenar dos editorials consecutius (“La debilidad de Rajoy agudiza la crisis del PP” i “El problema se llama desconfianza, la solución se apellida democracia”) i avui remata amb una llarga i contundent carta del seu Director, Pedro J. Ramírez, en la que demana a Rajoy que plegui (“Por sentido común”).
Aquesta setmana s'ha produït un sagnant atemptat de la banda terrorista eta que ha causat un mort en la persona del guàrdia civil Juan Manuel Piñuel. Aquest cop tenim el consol de saber que s'ha refet la unitat democràtica contra els terrorisme com explica en la seva crònica a La Vanguardia, Jaume V. Aroca. En aquesta crònica hi trobareu també el text íntegre de la declaració unitària de condemna. Com diu Antoni Segura en el seu article publicat a El Periódico de Catalunya, l'objectiu d'eta és amagar la seva debilitat.
Sobre la situació econòmica i el debat sobre la mateixa us recomano la lectura de l'article de Joaquín Estefanía sobre els llibres recentment publicats per l'economista Paul Krugman i Alan Greenspan, un veritable contrast entre dos visions contraposades de l'economia nordamericana, l'article de Juan J. Dolado que alerta contra l'intent de crear artificialment una visió catastrofista de l'economia espanyola per part dels mateixos que volien desvirtuar l'autoria de l'atemptat de l'11-M i intentaven deslegitimar el judici als seus autors, i un segon article de Joaquín Estefanía en el que assenyala que el segon trimestre del 2008 serà pitjor que el primer i subratlla la necessitat de desenvolupar polítiques anticícliques que reparteixin equitativament tant els costos com els beneficis.
El dia 17 de maig se celebra el Dia Internacional contra l'homofòbia i la transfòbia amb motiu de l'eliminació (l'any 1990!) de l'homosexualitat com a malaltia en les llistes de l'Organització Mundial de la Salut. Per commemorar aquesta Jornada us convido a preocupar-vos pels estudis que assenyalen que encara l'homofòbia és una crua realitat i un greu perill en el nostre país. Per exemple, la crònica de Miguel A. Marfull sobre l'Informe “Actituds davant la diversitat sexual de la població adolescent”. Per celebrar la Jornada us convido a visitar els llocs web de la Coordinadora Gai-Lesbiana, el Casal Lambda, l'Associació de Mares i Pares de Gais i Lesbianes, la Federación estatal de Lesbianas, Gais, Transexuales i Bisexuales, i l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes. Com a bona notícia us convido a llegir l'article de Felipe del Baño, regidor del PP i antic diputat d'aquest partit a les Corts valencianes, instant el seu partit a rectificar i retirar el seu recurs contra la reforma del Codi Civil que autoritza el matrimoni entre les persones del mateix sexe.
Per commemorar el 40 aniversari del Maig del 68, us convido a llegir els articles sobre aquest tema de Manuel Castells a La Vanguardia, Eduardo Mendoza al suplement Babelia del diari El País, i Ignacio Ramonet a Público.
També commemorem el 60 aniversari de la creació de l'Estat d'Israel i de la Nakba, és a dir, la tragèdia palestina. Els socialistes hem defensat sempre, com Nacions Unides, el dret d'israelians i palestins a viure en llibertat i en pau en Estats democràtics emparats en fronteres segures. Lamentablement això és lluny de ser una realitat i la catastròfica situació de Palestina, de la que Israel és en gran part responsable, fa témer que encara estiguem molt lluny del final del túnel. Us convido a llegir al respecte els articles publicats per Shlomo Ben-Ami, Daniel Barenboim, Elías Sanbar i Daoud Kuttab.
Us convido també a llegir els articles de Daniel Innerarity (alertant sobre la predomini dels valors conservadors), d'Albert Branchadell (sobre la necessitat d'una política lingüística d'estat), de Xavier Sabaté (sobre les centrals nuclears), de José Luis Pardo (sobre els riscos d'un populisme que predica un progrés basat en la destrucció de l'espai públic) i de Mikhaïl Gorbatxov (que demana que el Consell de Seguretat de Nacions Unides sigui reformat i tracti també dels temes relatius a l'economia i al medi ambient).
Finalment podeu llegir, sobre temes a debat a Catalunya, l'article de Jaume Graells sobre la reforma del batxillerat nocturn, l'entrevista a la Consellera Montserrat Tura sobre la situació de la justícia i les presos, i l'entrevista a Daniel Pi, president del Consorci d'Aigües de Tarragona i Diputat al Parlament per ICV-EUiA, sobre l'aigua
“Perles” del programa Polònia emès l'15 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).
LES PERLES
- Terribas entrevista a Carod, qué hay de mi libro, 2014 (la versió catalana es diu 2814).
- Pellicer felicita Terribas amb un petó de pel·lícula i després d'un breu intercanvi de bajanades li deixa anar: "Para de dir parides o te'n vas directament al 3/24."
- Franco: "Vale, lo confieso, cuando Massiel fue a Eurovisión, hubo tongo! Cómo iba a ganar con lo del La, la la... yo le había dicho a Fraga que porqué no cantaba el Cara el sol. Así se ganaba, antidemocráticamente, y no como ahora, que con lo de los SMS mira qué ha pasadoˮ [imita al gran Chikilicuatre]
EL MILLOR
- Els Reis i els Prínceps posant per un retrat reial d'aquests, amb gran entusiasme: la Reina es mor de gana, a la Princesa li pica el nas, i al final el pintor és despatxat. El Príncep ja té substitut: ring, riiiiing "sí, es la redacción d'El Jueves?"
EL PITJOR
- Nnnnnnno.
SURREALISTA
- Rajoy fa neteja al PP (Kh7 en mà).... i s'ha quedat una mica sol... només queda la Soraya, i Acebes (tancat a l'armari). Rajoy està fatal, acaba el gag ballant una muñeira.
KA FORT
- Castells i Montilla a cal Zapatero pel tema perrikis amb el magnífic article d'El País sota el braç, vull dir sota les ulleres, perquè Montilla li cita a ZP una frase que llegeix, i l'altre.... "sí, sí, ya te leí, pero qué queríais?" Oh, què fort, la reunió la interromp el conseller d'economia andalús que ha vingut des de Sevilla a peu perquè diu que no té pasta per benzina!!!!! "No te apures, Presidente, bastante nos han dado ya los catalanes. Dales lo que te piden, y másˮ. I per acabar de minar la moral dels catalans, també apareix el fill del conseller fent que passa gana, però el pare és un valent entre els valents: "Ellos también tienen sus necesidades. Además, piensa que son una nación."
SOM UNA CLONACIÓ
- Justo Molinero, amb publi, és clar. Are you talking to me???
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- "Més lluny, haig d'anar més lluny..." Llach ha arribat a Itaca... d'Or. I qui el rep és l'inefable Zaplana que el fa comprar un minipis a la Urbanización Kavafis. "Pero si tu eres Chuis Chac, el cantante separatista! No sabes la de pisos que he vendido a los catalanes gracias a tu canción".
LA NOVETAT
- Pep Guardiola, citant Martí i Pol al minut 1.
LA PICADA D’ULLET
- El Príncep estornuda i es moca amb la bandera espanyola.... noooooo!!!! ultratge a la bandera, aparició dels Mossos, detenció i frase concluent de la Reina: ˮdos años y medio de prisión, graciasˮ
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Pep Guardiola entrenarà el Barça la temporada vinent [segur?]... això si els jugadors van a entrenar, que ja seria un gran pas.
EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL [+ estrella convidada]
Artur Mas: Hola iaios! Perdó, potser havia d'haver dit Molt Honorables Iaios.
PM: Què fa aquest aquí?
AM: Tranquil, que no vinc a parlar amb tu. Pujol, què et sembla això?
JP: Això, un tríptic d'una residència de la tercera edat.
AM: No és una residència, és la teva residència: piscina climatitzada, gimnàs, sales de joc, gent de la teva edat, per poder-los explicar coses de Franco i de la dictadura.
JP: Ah, ja sé de què va això. Com que vols ser President de Convergència vols fer-me fora a mi, oi?
AM: Ho he fent pensant en el teu benestar, i escolta, si has de deixar de ser President potser que surtis del mig, no?
PM: Pujol, que t'estan fent el llit!
JP: Com van fer amb tu! Molt bé, accepto. Si has llegit els estatuts del Partit sabràs que el President del partit ha de viure en aquesta casa, així que aquí et lliuro aquesta bata de President del partit i adéu.
AM: I hauré de viure amb aquest socialista?
PM: Lu de socialista va per mi?
JP: Piscina climatitzada!!! Ja us ho fareu.
PM: Pujol, Pujol, ei, no em deixis a mi sol amb aquest!
AM: Com trobi al David Madí i les seves idees de bomber se'n recordarà. En fi, visca Catalunya!
PM: Guapo! Gràcies!
ZW núm. 129 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.costabonino.com/
La consultora política LCB-Marketing Político té un gran reconeixement internacional en el desenvolupament de campanyes electorals a Europa i, sobretot, a Amèrica, en especial a Amèrica Llatina, on és l’empresa amb major difusió, duent a terme una àmplia activitat.
A la seva pàgina web, a més de consultar els serveis que ofereix, es poden descarregar interessants documents com el “Manual de Marketing Político”, de Luis Costa Bonino (Doctor en Ciència Política de l’Instituto de Estudis Polítics de la Universitat de París, "Sciences-Po"); és el manual de consultoria política més divulgat en espanyol.
Des de la consultora s’impulsen també diferents cursos, entre els quals destaco el Curs Internacional de Marketing Polític que tindrà lloc a Punta del Este (Uruguay) del 9 al 13 de juny de 2008. Es tractaran temes diversos vinculats al disseny d’una campanya electoral eficaç i guanyadora (estratègia, comunicació, organització, etc.). Entre els ponents es troben el propi Luis Bonino, el professor Oscar Botinelli o Javier Maza, entre altres consultors destacats.
Un altre dels esdeveniments a comentar, a nivell internacional, és el seminari The Art of Political Campaigning promogut per Campaings & Elections. Tindrà lloc del 12 al 14 de juny a Washington i presenta una amplíssima proposta de temes i experts que parlaran sobre les estratègies, les tècniques i les tecnologies que s’apliquen actualment a les campanyes polítiques més innovadores.
ZV (Zona Vídeo). TVenred.es. Televisió a Internet amb l’objectiu d’apropar la informació a través de la xarxa. La iniciativa està impulsada per la Entidad pública empresarial Red.es i compta amb diferents canals i enllaços.
enviat per Miquel enllaç permanent 5:54 PM
Notes recents
<< Inici