Atenció a l'economia

Aquest diumenge començo per la primera etapa del congrés d'Esquerra. Ahir 7037 militants d'aquest partit, el 70,92% del cens, va triar el seu president i secretari general, entre quatre persones aspirants a cada càrrec. Joan Puigcercós va ser elegit president d'ERC amb 2616 vots (37,22%), per davant de Joan Carretero amb 1937 vots (27,56%), Ernest Benach amb 1875 vots (26,68%) i Jaume Renyer amb 569 vots (8,10%). Joan Ridao va ser elegit secretari general amb 2636 vots (37,52%), per davant de Rafel Niubó amb 1671 vots (23,79%), Rut Carandell amb 1384 vots (19,70%) i Uriel Bertran amb 1294 vots (18,42%). Així, doncs, el tàndem Puicercós-Ridao del corrent Gent d'Esquerra dirigirà ERC en el proper període. Trobareu el detall dels resultats al lloc web d'Esquerra.

Ahir mateix el PSC va fer pública una nota felicitant la militància d'Esquera Republicana de Catalunya per la seva alta participació, felicitant els guanyadors, felicitant tots els candidats per la seva campanya i manifestant novament el nostre respecte per un procés democràtic que culminarà amb el Congrés que se celebrarà el cap de setmana vinent.

Molt s'ha especulat sobre la incidència del Congrés d'ERC en l'estabilitat del Govern de la Generalitat. Jo sempre he pensat que ERC faria honor al seu compromís per quatre anys i no dubto que ho farà fins al final. Quan avui he vist Artur Mas insistint en la brama que el gran problema d'Esquerra és el de governar amb el PSC no puc més que somriure no només perquè veig que no li han agradat els resultats i que no respecta massa el procés de debat d'ERC, sinó perquè les dades demostren de forma contundent que ERC pren molt de mal quan s'acosta a CiU, com ho demostra aquest article de Carlos Castro publicat avui mateix a La Vanguardia. Fluixa memòria la de Mas que oblida -interessadament- que quan el 1980 ERC va donar suport a CiU, va acabar perdent la meitat del seu electorat i va passar de 14 a 5 diputats el 1984. Poca broma. Podeu trobar també interessant l'article d'Enric Company sobre el congrés d'ERC.

En tot cas, fins ara sembla que ERC ha influït més sobre CDC que a l'inrevés. Vegeu sinó el cansament d'Ignasi Guardans causat pel debat independentista en el si de CDC (David Madí ja l'ha advertit que es cansarà moltíssim...) i l'advertiment de Duran sobre el risc que corre CiU si segueix fent seguidisme d'ERC en aquesta crònica de Josep Gisbert a La Vanguardia.

La política catalana ha estat marcada aquesta setmana pel debat sobre l'aigua i la tercera hora de castellà. Podeu llegir al respecte l'entrevista que em va publicar divendres el diari El Mundo. Trobareu també interessants les entrevistes a Jordi Hereu amb motiu del primer any de mandat publicades a ABC i Expansión.

Els darrers articles de la sèrie Cap a on va Catalunya? publicats pel diari Avui van seguir demostrant l'interès de conèixer les opinions dels sectors més lligats al món econòmic i empresarial. Llegiu per exemple els articles de Ramon Ollé i Josep González.

També trobareu de gran interès les reflexions de Lluís Foix (“No podemos ser sólo una causa”), de Xavier Bru de Sala (que va força més enllà del títol “ERC en escorzo”) i de Josep Ramoneda (“Un solo pueblo de ocho millones”).

Us recomano també que llegiu l'entrevista que Joan Tapia li fa a Joan Coscubiela amb motiu del relleu al capdavant de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, l'article de l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, sobre estratègies metropolitanes, l'article de la Consellera Montserrat Tura, sobre els esforços per modernitzar la justícia i la crònica publicada a El País que demostra que les dones surten gairebé quatre cops menys que els homes als telenotícies.

En la política espanyola segueix el debat sobre el proper Congrés del Partido Popular. Tot i que encara no se sap si finalment Juan Costa intentarà una candidatura alternativa -amb nul·les possibilitats d'èxit però un cert valor simbòlic-, el cert és que no sembla que el Congrés de València acabi afermant el lideratge de Mariano Rajoy. Com a mostra podeu llegir la carta dominical de Pedro J. Ramírez.

L'enquesta realitzada per GESOP per encàrrec d'El Periódico, assenyala una davallada del PP que situaria el PSOE molt aprop de la majoria absoluta. Joan Tapia resumeix els consells que es dedueixen de l'enquesta “Centrar el programa, consagrar Rajoy i mimar Gallardón”. He trobat interessant també aquest article publicat a ABC on es demostra la gran importància que va tenir el vot de les dones per derrotar el PP en les darreres eleccions generals. Gonzalo López Alba es fa ressò d'un estudi encarregat pel PSOE en el que la principal causa de la derrota del PP seria el seu radicalisme. Podeu trobar molt interessants les reflexions d'Enric Juliana i Javier Pradera al voltant de la crisi del PP.

La crisi del PP no es pot fer oblidar la difícil situació del Tribunal Constitucional, incomplet, desgastat per querelles internes, bombardejat pels sectors més conservadors, amb magistrats en delicada situació de pròrroga, etc. I per si no n'hi hagués prou, la presidenta del Tribunal s'ha vist objecte del que Javier Pérez Royo, amb la seva habitual contundència, anomena “canallada”. S'ha revelat una conversa privada de la Presidenta amb una dona que li demanava consell. El Tribunal Suprem no ha apreciat cap mena de conducta irregular al respecte i com diu Pérez Royo, el fet que s'hagi fet pública la conversa és “una canallada”. No és estrany, doncs, que la presidenta del Tribunal estigui sospesant la possibilitat de deixar que la sentència sobre els recursos presentats contra el nostre Estatut sigui dictada per un Tribunal renovat. Almenys això és el que ens explica Josep M. Brunet en una interessant crònica publicada a La Vanguardia. La urgència de la renovació del Tribunal Constitucional ha estat també objecte d'un contundent editorial del diari El País. Ignacio Sánchez-Cuenca explora en un intel·ligent la necessitat d'exigir majories qulificades del TC per anul·lar lleis. Val la pena considerar-ho. Com valdria la pena considerar la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que és la que permet que el Tribunal es pronunciï sobre lleis acordades per dos Parlaments i que han estat refrendades pels ciutadans.

Però aquesta legislatura estarà marcada per la difícil situació econòmica i problemes de caràcter global. He trobat molt interessant aquest article de Joaquín Estefanía que, amb el títol “Diagnóstico compartido”, relaciona deu tendències a mig termini que cal tenir ben presents i que van ser objecte de reflexió en les recents Jornades del Cinquantenari del Cercle d'Economia. Podeu llegir també l'entrevista que li fa Andreu Missé a Joaquín Almunia a El País i l'article de Joan Coscubiela "Flexibilidad con rostro humano".

Molts són els analistes que recomanen a Zapatero que no es confiï davant la situació econòmica. Ho fa Gonzalo López Alba en dos articles “La hidra económica acosa a Zapatero” i “Al final de la pradera”, Joaquín Estefanía a “Crisis es crisis”, i Josep Ramoneda a “Una legislatura engañosa”.

Sobre la situació al País Basc us recomano que llegiu els articles de Rosa Paz “El PNV en su laberinto” i Javier Pradera “Trampas en el solitario”.

Sobre altres debats que planen sobre la política espanyola, m'han cridat l'atenció els articles d'Alberto Oliart “Los objetivos de la Transición”, Joan Subirats “Política y cheques”, Jordi Serrano “¿El gobierno tiene miedo de la Iglesia?”, Manuel Vicent sobre el mateix tema i Reyes Mate sobre l'orientació ideològica de la ponència marc del Congrés del PSOE “Cap al liberalisme social”.



La notícia internacional de la setmana ha estat la victòria de Barack Obama en el procés de primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units. Ha guanyat per 2191 delegats contra 1915 de Hillary Clinton. Podeu llegir el discurs de Barack Obama proclamant la seva victòria. Hillary hauria guanyat pels pèls en termes de vot popular si s'inclouen els vots de Michigan, i hauria passat la barrera dels 18 milions de vots. En un emotiu acte a Washington, Hillary va expressar el seu total i absolut suport a Obama en les eleccions de novembre. Podeu llegir també l'entrevista de John Edwards a La Vanguardia aprofitant la seva breu estada a Barcelona, l'editorial de La Vanguardia “Obama entra en la historia”, l'article de Manuel Castells “Primarias históricas”, l'article de Moisés Naím “¿Qué le pasó a Hillary?” i l'article d'Antoni Gutiérrez-Rubí “Obama ante el desafío decisivo”.

El cert és que la batalla entre Obama i McCain serà molt dura. En una enquesta feta pública ahir, la CNN donava un avantatge de tres punts al Senador Obama, i una enquesta prou recent de Gallup reduia aquest avantatge a un punt, l'empresa Rasmussen Reports que fa un tracking diari diu que l'avantatge d'Obama va creixent. En fi, tres punts, és un avantatge molt petit. Caldrà esperar a les Convencions dels dos partits. En tot cas jo encara recordo com poc després de la Convenció Demòcrata de 1988 a Atlanta a la que vaig assistir, Michael Dukakis tenia un avantatge de deu punts respecte de Bush pare i va acabar perdent les eleccions. En un interessant powerpoint el cap de campanya de McCain explica la seva estratègia i les seves possibilitats. No cal dir que espero que s'equivoqui i que podem celebrar el 4 de novembre la victòria de Barack Obama, que, com McCain, encara ha de triar candidat o candidata a la Vicepresidència i té una llarga campanya per davant. A part dels webs dels candidats i dels principals mitjans de comunicació, jo segueixo el tema a través del web Real Clear Politics.

Acabo. Us suggereixo que seguiu els debats sobre el futur de l'esquerra que organitza la Fundació Rafael Campalans. Divendres passat vam discutir sobre el nou laborisme de Gordon Brown (aquí trobareu la meva intervenció introduint el seminari) i divendres vinent parlarem sobre la renovació del programa de l'SPD. Podeu llegir també l'article de Lluís Foix sobre el paper d'Europa, la reflexió de José Antonio González Casanova sobre “Quién paga las crisis del capitalismo” i l'article de José Vidal-Beneyto sobre el socialisme liberal que ha arribat a la seva cinquena i darrera entrega.



“Perles” del programa Polònia emès el 5 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Previsió d'assistents al Congrés d'Esquerra: 12.000 policies, 9.500 personal sanitari, 5.000 psicòlegs i 3.500 militants. Molt bo. Les primeres imatges [encara que encara no s'ha celebrat] són impressionants. Molt assembleari, tot plegat. Massa?

- Combat fiscal a la Moncloa: Montilla + Castells vs. Zapatero + Solbes. Amb grans problemes de ˮbilateralitatˮ, de tu a tu, osssea, tuteadas. Zapatero ho té clar: ˮComprenderéis que no podemos aceptar una cosa que no sabemos ni como se pronunciaˮ. L'únic que el sap dir és el Miquelet Chacón.

- Franco: ˮLos niños de hoy en día están todo el rato enganchados a la consola de videojuegos. Alguno dirá que en mis tiempos no pasaba, y no pasaba. Algunos de esos juegos son muy perniciosos. A mi los que me gustan son los violentos, los de matar gente, aunque si uno ya lo ha practicado en la vida real, pierde un poco. El otro día me compré el de la Guerra Civil. Siempre voy con los Republicanos, a ver qué se siente cuando vas con los malos. Están bien también para los del Barcelona, porque es la única oportunidad que tienen de ganar. Al loro, que no estáis tan mal. Sobre todo gracias a la moción de censura. Censura, que eso sí que mola."

- Adrià infiltrat a Can Fabes per pillar Santamaria en fals i de pas introduir el seu toc de cuina ˮtecnoemocionalˮ amb deconstrucció, toque de química i reducció... ping!

EL MILLOR / LA CANÇÓ [Marianchel Rajckson canta Thriller]

Mariano: ˮEste edificio está lleno de cadáveres políticosˮ
Soraya: ˮAcebes, Zaplana, Espe..."
Mariano: ˮY en una noche como esta podrían salir de sus tumbas y atacarnosˮ.... dit i fet!

[Mariano] Noche de miedo
Hay calma en el Partido Popular
Pero al acecho
están los que nos quieren liquidar
Trato de huir
No dejan que me vaya hacia el centro
sí sí sí sí intentarán que deje mi sillón
pues va a ser que no!

YO SOY EL LÍDERRRR POPULAR
aún no estoy muerto y ya me quieren enterrar
YO SOY EL LÍDEEEERRR POPULAR
y estoy harto de Losantos, de Aguirre y de...

YO SOY EL LÍDERRRR POPULAR
soy un muerto viviente, qué poco voy a durar
YO SOY EL LÍDEEEERRR POPULAR
y estoy harto de Losantos, de Aguirre y de Aznar

[Los muertos] EL ERA EL LÍDEEER POPULAR
aún no está muero y lo vamos a enterrar
EL ERA EL LÍDEEER POPULAR
pero no pudo llegar
ni a la suela de Anzar.

[veu Aznar] Quien le iba a decir hoy a Rajoy
que caería justo hoy
pero antes de que se vaya
pillará también Soraya
y el PP volverá a ser
grande, unido y bonito (de ver)
Porqué aunque esté en la sombra
sigo siendo yo quien nombra
Ja jajajajjaa jaaaa jjjj

Soraya, vamos a tomar algo??

EL PITJOR
- Miquelet Chacón culpable de declarar la guerra nuclear perquè ha pitjat ˮelˮ botó. Segons ella, no ha passat res greu, perquè el país bombardejat és Bulgària, que no ens va votar a Eurovisió.

LA NOVETAT
- Pedro Solbes, alias Leoncio.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- El Papa-Rocky es prepara ˮNo hay dolori, no hay doloriˮ durament per aguantar la confessió de.... Acebes. "Yo soy un buen cristiano de Àvila pero resulta que un buen 11 de marzo.... bla bla bla.... ha sido ETA.... bla bla bla....". El Papi: ˮno sento les camisˮ

KA FORT (és que la notícia era carn de gag ;)
- Oriol Pujol (pelín incòmode) es reuneix amb dos membres (sic) de Convergais: ˮAh, sou vosaltres, perdoneu, és que com que aneu vestits de persones normals no us havia conegutˮ. Artur Mas la pífia igual però és que se m'ha vestit de nen de l'Arena! [La broma del col·lectiu/cul actiu me l'estalvio] La gran aportació del duet dirigent és la versió ˮSom Convergaisˮ dels Village People.

LA PICADA D’ULLET
- Una concessió a l'humor fàcil: la relliscada del Rei després de donar un discurs sense gaire interès: ˮBla bla bla bla Constitución, bla bla bla futuro, bla bla bla España, bla bla bla, progresoˮ. M'encanta! Mamà Chacón: ˮMajestad, ande firmes!"

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
PM: I amb aquesta fan un total de ... tres. És que estic comptant paperetes. He pensat que si hi ha eleccions al Barça potser m'hi presento i estic demanant signatures. De moment en tinc tres: la Diana, el Tete, i el Mas. Que li vaig demanar un autògraf com si fos pel meu net i me'l va fer. He heeee que cabrón. Tonto.... gràcies! Hi ha gent que diu que és molt difícil ser President del Barça, que costa molt d'arribar-hi, que se n'ha de saber molt... sí, i el Gaspart què, eh! Jo tinc clar què faré si sóc President. D'entrenador el Montilla, que tindrà als jugadors controlats. A veure qui s'atreveix a sortir de festa amb aquest soso. De crack de l'equip posaré aquest en Zapatero, que es veu que és un tio que promet molt. I després també posaré uns llambordins per cuando llueve, quicir, que deia aquell.... Però el primer que faria seria.... canviar els estatuts. [Noooooooo] No, home, que és broma, que jo ja en vaig tenir prou d'estatuts! [El Rei es cola enmig del gag. Ui perdón] Collons, tu, no es pot treballar tranquil. Tant si sou del Laporta, com del Rossell, com del Gaspart, bé, m'he passat. Bé, tant si sou del Barça com si no ho sou, que no os embauquen, que no estamos tan mal. Visca Catalunya. Al loro!!



ZW núm. 132 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://sociedadred.org

Com he fet en altres ocasions, us recomano alguns dels cursos relacionats amb el màrqueting i la comunicació política, per una banda, i el desenvolupament de la Societat Xarxa, per una altra, que tindran lloc en els propers mesos.

Una cita que no us podeu perdre:

Curs “Sociedad Red: Cambios sociales, organizaciones y ciudadanos”
Barcelona, del 15 al 17 d’octubre
El Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMP) impulsa aquest curs, dirigit per Juan Freire, amb el suport de l’Enrique Dans, en Genís Roca, l’Ismael Peña, en Marc López i jo mateix, que moderaré el bloc temàtic: “Comunicación en la Sociedad Red”.

Aquest curs reuneix a responsables que s’integren a la societat xarxa i, tant des de la reflexió i l’anàlisi com des de la pràctica, pretenen salvar la clivella entre les organitzacions rellevants i la societat xarxa. Participaran personalitats procedents del món de l’empresa, de la política i de l’administració pública que, a la vegada, desenvolupen la seva feina en la comunicació, la innovació i l’estratègia dins de les organitzacions. Entre els participants: Andrew Rasiej, Carlos Domingo, Carol Darr, David Weinberger, Ethan Zuckerman, Gumersindo Lafuente, Josu Jon Imaz, Miquel Iceta, Miguel Cereceda o Tom Steinberg.

Podeu consultar tota la informació relacionada amb el curs a la pàgina oficial. És necessari fer la preinscripció.

Altres referències:

Curs "Ciberciudadanía y derechos digitales". Madrid, del 7 a l’11 de juliol
Dintre dels “Cursos de Verano de El Escorial”, trobem aquest, dirigit pel Rafael Casado, president del “Foro de Investigación y Acción Participativa para el Desarrollo de la Sociedad del Conocimiento”, que té com a objectiu aprofundir en l’estudi i l’anàlisi de les relacions entre drets humans, tecnologia i democràcia i, en particular, en la relació entre l’ús d’Internet, les polítiques d’inclusió digital i el desenvolupament de la governança electrònica. Més informació: Universidad Complutense de Madrid.

Curs d’Estiu “Dirección de Campañas electorales”. Madrid, del 14 al 17 de juliol
MAS Consulting Group i la Universidad Pontificia Comillas organitzen la tercera edició d’aquest curs impartit per consultors i professionals de l’àmbit de la comunicació política amb experiència en campanyes electorals en diferents països. S’oferirà una visió general, amb un enfocament molt pràctic, dels diferents elements de tota campanya electoral: investigació, pla de campanya, publicitat electoral, les relacions amb els mitjans, la figura del candidat, l’ús d’Internet, la telegènia, els debats electorals, etc. Tota la informació i el programa a la pàgina oficial.

Per acabar, aquí teniu la Guía Dices 2007-2008 de Máster y Estudios de Postgrado (2007-2008) on podreu trobar una àmplia oferta i que m’ha arribat a través de El Blog Salmón.