No a la directiva de les 65 hores!
Aquesta setmana no tinc cap mena de dubtes sobre per on començar. Començo per adherir-me a la campanya contra la directiva europea que proposa la possibilitat d'una negociació laboral individual que pugui arribar fins a pactar una setmana laboral de 65 hores. No, no i no!
Podeu llegir al respecte els editorials d'El País i El Periódico de Catalunya, l'article de M. Valverde a Expansión, el de Soledad Gallego a El País i el de Josep Borrell a El Periódico de Catalunya. Com a curiositat veureu que en l'article de Sol Gallego es presenta l'amic José Luis López Bulla com a “professor”, i és que el veterà dirigent sindical ens presenta en el seu altament recomanable bloc molts arguments contra el que ell anomena “La directiva del horror”. La campanya a Internet l'ha llençat el dinàmic “NetoRatón”, també conegut com a César Calderón i el també company i amic José Rodríguez hi ha contribuït amb un efectiu giny que permet enviar una carta als eurodiputats espanyols exigint que aturin la directiva.
Potser veure una Europa disposada a abandonar el seu model social ha afavorit el no d'Irlanda al Tractat de Lisboa. Però com ja vàrem dir amb motiu del debat sobre la Constitució europea, el no als avenços per considerar-los insuficients només serveix per fer el joc als antieuropeus. Per tant, digui el que digui Irlanda, la ratificació del Tractat de Lisboa ha de seguir endavant. Irlanda haurà de decidir si acaba afegint-s'hi i en quines condicions, però no pot condemnar l'avenç dels pobles d'Europa envers una Unió cada dia més forta no només des del punt de vista econòmic, sinó també des de les perspectives política i social. Podeu llegir al respecte l'article de José Ignacio Torreblanca (anterior al referèndum), l'editorial d'El País, els articles de Xavier Batalla (el més contundent de tots a començar pel títol), Carlos Carnero i Moisés Naím, i l'entrevista a Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la Unió Europea.
A Catalunya la principal notícia de la setmana ha estat la celebració del 25è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana, Dissabte dia 7 coneixíem la victòria de Joan Puigcercós i Joan Ridao elegits, respectivament, President i Secretari general del partit, a través del vot individual i secret dels i de les militants d'ERC (amb una participació superior al 70%) i ahir es produïa el Congrés en el que es va aprovar la resolució política i es va elegir la nova Comissió Executiva. La resolució política es va aprovar amb un suport molt majoritari (2.277 vots a favor, 38 en contra i 244 en blanc segons dades proporcionades per La Vanguardia), demostrant la gran capacitat de síntesi dels dirigents d'Esquerra i que les diferències internes no són ni de bon tros insalvables. La resolució incorpora la separació estricta entre càrrecs de govern i responsabilitats de partit, i reafirma i reforça el caràcter assembleari del partit. D'altra banda és altament significativa la voluntat de mantenir l'acord que va fer possible el Govern d'Entesa encapçalat pel President Montilla, defensada amb convicció per Carod Rovira des de la tribuna. Aquest darrer aspecte mereix ser particularment subratllat que ja que va ser derrotada l'esmena que plantejava la necessitat de “concretar i actualitzar, millorant, l'Acord d'Entesa” (uns 700 vots a favor contra uns 1.400 vots negatius segons dades proporcionades avui per El Periódico de Catalunya). Cal no oblidar que aquest plantejament ja va ser plantejat en la Conferència Nacional d'ERC celebrada l'any passat, on va recollir un suport més gran que ahir.
El gran consens que finalment va ser assolit pel que fa a la resolució política no es va traduir malauradament en la configuració de la nova direcció. Els corrents encapçalats per Joan Carretero i Uriel Bertran van decidir no incorporar-s'hi, mentre que la negociació del sector majoritari amb el corrent encapçalat per Ernest Benach va quedat estroncada en el darrer moment perquè, en paraules de Joan Ridao recollides pel diari Avui, “No s'han donat les mostres de confiança òptimes. Les ferides triguen a cicatritzar”. Els dirigents d'ERC es van autoemplaçar a eixamplar la base de suport de la nova direcció en la perspectiva del Congrés que celebraran d'aquí a un any amb l'objectiu de reformar els Estatuts.
Podeu llegir al respecte l'article de M. Dolores García que porta el títol “Los dilemas de Esquerra” i la bibliografia sobre el món independentista que ens proporcionava Albert Branchadell en el magnífic suplement “Cultures” de La Vanguardia.
Els plantejaments d'alguns sectors d'ERC estan aconseguint també radicalitzar les posicions en el si de CDC, afegint-se a la deriva sobiranista que ha esdevingut ja la posició oficial de la direcció encapçalada per Artur Mas. Vegeu la crònica al respecte d'Emili Agulló a El Punt.
Per seguir amb qüestions relatives a la política catalana, és imprescindible llegir l'article del Conseller Antoni Castells publicat als diaris del grup de comunicació andalús Joly (Diario de Cádiz, Diario de Jerez, Diario de Sevilla, El Día de Córdoba, Huelva Información, Granada Hoy, Málaga Hoy, Europa Sur). També trobareu molt interessant als efectes del debat sobre el nou sistema de finançament l'entrevista a Jesús Ruiz-Huerta, exdirector de l'Instituto de Estudios Fiscales realitzada per David Portabella al diari Avui.
Aquesta setmana ha estat també notícia la vaga del sector del transport. És imprescindible que llegiu al respecte la carta oberta als transportistes del secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. Alvarez, publicada en portada per El Periódico de Catalunya, i l'editorial d'aquest mateix diari.
Per acabar amb les qüestions relatives a la política catalana us convido a llegir els articles de Ferran Mascarell, “Construint un sol poble” i de Carles Duarte “Contra el derrotisme”. Podeu llegir també l'article de Jordi Hereu a El Periódico de Catalunya sobre la recuperació del castell de Montjuïc i el meu publicat a ABC sobre la fi de la crisi de l'aigua.
El debat en la política espanyola gira fonamentalment al voltant de la difícil situació econòmica. Són moltes les veus que reclamen al govern més contundència al respecte, tant en el sentit de fer un diagnòstic realista com de prendre les iniciatives pertinents. Llegiu al respecte els articles de Jordi Miralles, Joan Tapia, Josep Ramoneda, José García Abad, Gonzalo López Alba, Enric Hernández i Santos Juliá. Com a contrapunt podeu llegir l'entrevista a José Blanco publicada avui al diari Público.
Segueix també viu el debat sobre l'imminent congrés del PP i la necessària moderació de la dreta espanyola. Podeu llegir al respecte els articles de Juan-José López Burniol (“La deshumanització de l'altres”), José Manuel Fajardo (El PP y la retórica de los principios inalterables”) i Joan Garí (“Notas sobre anticatalanismo”). També trobareu interessant la crònica publicada a El País sobre l'ofensiva dels sectors més conservadors del PP contra la ponència avalada per Rajoy.
Aquesta setmana s'ha produït un arrenglerament per àmplia majoria dels membres del Tribunal Constitucional (tots menys un) al costat de la seva presidenta, a qui es volia erosionar, per una conversa telefònica amb una advocadessa que li demanava consell. Llegiu al respecte la crònica de Julio M. Lázaro a El País i els editorials de La Vanguardia i El País. Estic absolutament convençut que la prudència aconsella que el tribunal Constitucional no es pronunciï en les actuals condicions sobre els recursos presentats contra l'Estatut i que aquesta tasca la realitzi un Tribunal Constitucional en condicions de normalitat després de la renovació dels membres que estan en situació de pròrroga forçosa i de cobrir la vacant causada per la defunció del Magistrat Roberto García Calvo.
Per acabar amb les qüestions relatives a la política espanyola he trobat interessants els articles de Javier Rojo sobre la proposta d'Ibarretxe, “Viaje a ninguna parte”, de Javier Pradera, “Coartadas ante la inmigración” i el duríssim editorial d'El País sobre “l'actitud irresponsable dels gestors de la central nuclear d'Ascó”.
Antonio Elorza a Babelia fa un just elogi al llibre de Narcís Serra sobre “La transición militar” publicat per l'editorial Debate. I, parlant de llibres, ja fa setmanes que Olivié Bayón, exsecretari general de Joventut de la Generalitat, em demana que us recomani el llibre de Jeroen Boschma “Generación Einstein”. Aquest llibre se centra en les característiques de la generació dels nascuts després de 1988, que ha crescut ja en un món digital, i ofereix propostes per comunicar i connectar realment amb aquests joves. El llibre ha rebut el guardó de millor llibre de màrqueting a Holanda l'any 2006 i realment val la pena llegir-lo. El seu autor Jeroen Boschma és el fundador de l'empresa Keesie especialitzada en màrqueting adreçat als joves. Podeu llegir una entrevista que li van fer al web infonomia i també la crítica del llibre apareguda al portal Toplibros.
Per acabar us recomano l'article de Judith Astelarra sobre la campanya de Hillary Clinton, l'entrevista a Jesús Caldera publicada avui a La Vanguardia i dos articles de fons que mouen a la reflexió, el d'Antonio Papell “La civilització de la impotència” i el de Carmen Alcaide dedicat a la crisi alimentària que porta el títol “Con la comida no se juega”. Després de llegir-los ningú podrà posar en dubte la vigència dels valors que van inspirar el naixement del moviment socialista, la necessitat de renovar el socialisme democràtic per fer front als nous reptes i la importància de rellançar l'esquerra a nivell europeu i mundial.
“Perles” del programa Polònia emès el 12 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).
LES PERLES
- ˮJesuset de ma vida, tu ets líder com jo, salva Esquerra Republicana i sobretot a Puigcercós.... que sinó, adéu tripartitˮ. Aquesta és la pregària que entona el President Montilla a l'UVI de l'Hospital on es troba ingressada Esquerra. Ell i en Mas han anat a fer costat en Ridao, impacient a la sala d'espera... ˮDéu, sóc en Mas, l'amic de'n Duran. Fes que guanyi Carretero i així s'enfonsa el tripartit, o, a males, en Carodˮ. Per fi, surt el metge de quiròfan: ˮla situació és crítica, hem hagut d'utilitzar la tècnica del retalla i enganxa. Ara hi ha un liderat amb una forma més sòlida, entre Puigcercós, Carod i Carretero. Quan entri per la porta tindran un impacte visual, preparin-seˮ. HORROR, el nou líder és, efectivament, una mica Frankenstein, mig Carod (pel bigoti), mig Puigcercós (per la mata de cabell) i mig Carretero (pels genitals, que no hem vist ;) i, definitivament, anat de l'olla.
- Exclusiva!!! Un dia a la vida de Josep Cuní i Pilar Rahola. Els primers minuts en un dia qualsevol de Josep Cuní, el despertador sona a les 6 i 23. Bon dia matí, bon dia llençols, bon dia manta elèctrica. La pregunta del dia és: m'aixeco ja o faig el ronso cinc minutets més. Ronso.sí. Ronso.no. També veiem els primers minuts de Pilar Rahola que ja s'empotra amb la gent a primera hora (amb el del bar perquè anomena a un pastisset ˮdonetesˮ). En Cuní tot el dia fent rodolins, i la Pilar tot el dia discutint i escrivint articles (si cal, amb els peus). [Algú ha detectat un vibrador a la tauleta de nit de la Rahola o és que jo estic ja molt malalta?]
EL MILLOR (per al·lusions) EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Efectes secundaris de la vaga de transports: el Barça no ha pogut facturar els ˮpaquets endarreritsˮ que té encara al vestuari.
- Joan Ridao, nou secretari general d'Esquerra, s'ha proposat tres objectius: unitat, rigor i coherència.... doncs s'ha equivocat de partit!
LA VENJANÇA
- Una hostessa d'Air Berlin passada de voltes no només ignora que no és el català sinó l'alemany la llengua que s'imposa a Mallorca sinó que no permet als passatgers portar llibres escrits en català al costat de líquids inflamables, ganivets, etc.
SURREALISTA
- Hi ha tanta gent en contra de la MAT que al final el recorregut ha de passar pel despatx del President. El President s'enrampa (per culpa que els d'Iniciativa han obligat el Conseller Nadal a protegir els cables amb paper pinotxo reciclat) i com que no hi ha prou metges als hospitals, la Consellera Geli porta el President a l'acupuntor perquè li curi les cremades. Com que això no funciona cal provar altres recursos: els adventistes del 7è dia (m'encanta el pelucón del Xavi Serrano), el bruixot Yayà...
ZW núm. 133 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.femalesinfront.eu
Si vols veure que com a mínim una dona sigui nomenada líder de la UE, signa aquí. “250 milions de dones a la UE. Cap d’elles no és suficientment vàlida?” Aquesta és la pregunta bàsica que planteja la iniciativa impulsada per l’europarlamentària socialdemòcrata danesa, Christel Schaldemose. L’objectiu: aconseguir un milió de signatures per demanar a la Comissió Europea que faci tot el necessari per garantir que la Unió Europea respecta la igualtat de gènere de la qual es parla en el Tractat de Lisboa.
“Durant els propers 12 mesos, quatre polítics seran nomenats líders de la Unió Europea. En els darrers 50 anys la imatge de lideratge de la UE no ha canviat. Ha arribat l’hora del canvi. Els llocs directius sempre haurien d’estar reservats per als candidats més competents. Hi ha 250 milions de dones a Europa, per la qual cosa no hauria de ser tan difícil trobar candidats qualificats entre elles.” Els quatre llocs a ocupar són: la presidència del Consell Europeu, que es nomena per primera vegada, la presidència de la Comissió Europea, l’Alt Representant de la Unió per a Afers de Política Exterior i Seguretat i la presidència de “l’Eurogrup”. Soledad Gallego-Díaz reflexionava sobre el tema en el seu article “¿Ni una vale lo bastante?” del passat 8 de juny. En ell destaca, entre altres qüestions, que en els 50 anys d’existència de la UE no hi ha hagut mai una presidenta de la Comissió, com recull el web Euobserver.com. I es pregunta per què el gènero no pot ser un criteri d’elecció quan sí ho són la família política o el país d’origen?
A Espanya, la Llei per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes ha suposat, des de la seva aprovació el mes de març de 2007, un pas molt important, encara que amb poca efectivitat fins al moment. En el primer trimestre d’aquest any, el percentatge de dones en llocs de direcció era només un 0,2% més que en el mateix període ara fa tres anys. Reflexions sobre dones i política en la línia plantejada en el meu llibre Políticas. Mujeres protagonistas de un poder diferenciado. Un llarg camí per recórrer en contexts dominats fortament per clixés i estereotips masclistes, sexistes i discriminatoris, on els nous lideratges femenins tenen molt que aportar.
ZV (Zona Vídeo). Atiende TV ofereix vídeo reportatges i notícies classificades en quatre categories: tecnologia, salud, oci i cultura. Una d’aquestes notícies fa referència, precisament, al llenguatge i la igualtat de gènere, a la importància del paper dels mitjans de comunicació per fer un periodisme que abogui per l’equitat.
Podeu llegir al respecte els editorials d'El País i El Periódico de Catalunya, l'article de M. Valverde a Expansión, el de Soledad Gallego a El País i el de Josep Borrell a El Periódico de Catalunya. Com a curiositat veureu que en l'article de Sol Gallego es presenta l'amic José Luis López Bulla com a “professor”, i és que el veterà dirigent sindical ens presenta en el seu altament recomanable bloc molts arguments contra el que ell anomena “La directiva del horror”. La campanya a Internet l'ha llençat el dinàmic “NetoRatón”, també conegut com a César Calderón i el també company i amic José Rodríguez hi ha contribuït amb un efectiu giny que permet enviar una carta als eurodiputats espanyols exigint que aturin la directiva.
Potser veure una Europa disposada a abandonar el seu model social ha afavorit el no d'Irlanda al Tractat de Lisboa. Però com ja vàrem dir amb motiu del debat sobre la Constitució europea, el no als avenços per considerar-los insuficients només serveix per fer el joc als antieuropeus. Per tant, digui el que digui Irlanda, la ratificació del Tractat de Lisboa ha de seguir endavant. Irlanda haurà de decidir si acaba afegint-s'hi i en quines condicions, però no pot condemnar l'avenç dels pobles d'Europa envers una Unió cada dia més forta no només des del punt de vista econòmic, sinó també des de les perspectives política i social. Podeu llegir al respecte l'article de José Ignacio Torreblanca (anterior al referèndum), l'editorial d'El País, els articles de Xavier Batalla (el més contundent de tots a començar pel títol), Carlos Carnero i Moisés Naím, i l'entrevista a Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la Unió Europea.
A Catalunya la principal notícia de la setmana ha estat la celebració del 25è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana, Dissabte dia 7 coneixíem la victòria de Joan Puigcercós i Joan Ridao elegits, respectivament, President i Secretari general del partit, a través del vot individual i secret dels i de les militants d'ERC (amb una participació superior al 70%) i ahir es produïa el Congrés en el que es va aprovar la resolució política i es va elegir la nova Comissió Executiva. La resolució política es va aprovar amb un suport molt majoritari (2.277 vots a favor, 38 en contra i 244 en blanc segons dades proporcionades per La Vanguardia), demostrant la gran capacitat de síntesi dels dirigents d'Esquerra i que les diferències internes no són ni de bon tros insalvables. La resolució incorpora la separació estricta entre càrrecs de govern i responsabilitats de partit, i reafirma i reforça el caràcter assembleari del partit. D'altra banda és altament significativa la voluntat de mantenir l'acord que va fer possible el Govern d'Entesa encapçalat pel President Montilla, defensada amb convicció per Carod Rovira des de la tribuna. Aquest darrer aspecte mereix ser particularment subratllat que ja que va ser derrotada l'esmena que plantejava la necessitat de “concretar i actualitzar, millorant, l'Acord d'Entesa” (uns 700 vots a favor contra uns 1.400 vots negatius segons dades proporcionades avui per El Periódico de Catalunya). Cal no oblidar que aquest plantejament ja va ser plantejat en la Conferència Nacional d'ERC celebrada l'any passat, on va recollir un suport més gran que ahir.
El gran consens que finalment va ser assolit pel que fa a la resolució política no es va traduir malauradament en la configuració de la nova direcció. Els corrents encapçalats per Joan Carretero i Uriel Bertran van decidir no incorporar-s'hi, mentre que la negociació del sector majoritari amb el corrent encapçalat per Ernest Benach va quedat estroncada en el darrer moment perquè, en paraules de Joan Ridao recollides pel diari Avui, “No s'han donat les mostres de confiança òptimes. Les ferides triguen a cicatritzar”. Els dirigents d'ERC es van autoemplaçar a eixamplar la base de suport de la nova direcció en la perspectiva del Congrés que celebraran d'aquí a un any amb l'objectiu de reformar els Estatuts.
Podeu llegir al respecte l'article de M. Dolores García que porta el títol “Los dilemas de Esquerra” i la bibliografia sobre el món independentista que ens proporcionava Albert Branchadell en el magnífic suplement “Cultures” de La Vanguardia.
Els plantejaments d'alguns sectors d'ERC estan aconseguint també radicalitzar les posicions en el si de CDC, afegint-se a la deriva sobiranista que ha esdevingut ja la posició oficial de la direcció encapçalada per Artur Mas. Vegeu la crònica al respecte d'Emili Agulló a El Punt.
Per seguir amb qüestions relatives a la política catalana, és imprescindible llegir l'article del Conseller Antoni Castells publicat als diaris del grup de comunicació andalús Joly (Diario de Cádiz, Diario de Jerez, Diario de Sevilla, El Día de Córdoba, Huelva Información, Granada Hoy, Málaga Hoy, Europa Sur). També trobareu molt interessant als efectes del debat sobre el nou sistema de finançament l'entrevista a Jesús Ruiz-Huerta, exdirector de l'Instituto de Estudios Fiscales realitzada per David Portabella al diari Avui.
Aquesta setmana ha estat també notícia la vaga del sector del transport. És imprescindible que llegiu al respecte la carta oberta als transportistes del secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. Alvarez, publicada en portada per El Periódico de Catalunya, i l'editorial d'aquest mateix diari.
Per acabar amb les qüestions relatives a la política catalana us convido a llegir els articles de Ferran Mascarell, “Construint un sol poble” i de Carles Duarte “Contra el derrotisme”. Podeu llegir també l'article de Jordi Hereu a El Periódico de Catalunya sobre la recuperació del castell de Montjuïc i el meu publicat a ABC sobre la fi de la crisi de l'aigua.
El debat en la política espanyola gira fonamentalment al voltant de la difícil situació econòmica. Són moltes les veus que reclamen al govern més contundència al respecte, tant en el sentit de fer un diagnòstic realista com de prendre les iniciatives pertinents. Llegiu al respecte els articles de Jordi Miralles, Joan Tapia, Josep Ramoneda, José García Abad, Gonzalo López Alba, Enric Hernández i Santos Juliá. Com a contrapunt podeu llegir l'entrevista a José Blanco publicada avui al diari Público.
Segueix també viu el debat sobre l'imminent congrés del PP i la necessària moderació de la dreta espanyola. Podeu llegir al respecte els articles de Juan-José López Burniol (“La deshumanització de l'altres”), José Manuel Fajardo (El PP y la retórica de los principios inalterables”) i Joan Garí (“Notas sobre anticatalanismo”). També trobareu interessant la crònica publicada a El País sobre l'ofensiva dels sectors més conservadors del PP contra la ponència avalada per Rajoy.
Aquesta setmana s'ha produït un arrenglerament per àmplia majoria dels membres del Tribunal Constitucional (tots menys un) al costat de la seva presidenta, a qui es volia erosionar, per una conversa telefònica amb una advocadessa que li demanava consell. Llegiu al respecte la crònica de Julio M. Lázaro a El País i els editorials de La Vanguardia i El País. Estic absolutament convençut que la prudència aconsella que el tribunal Constitucional no es pronunciï en les actuals condicions sobre els recursos presentats contra l'Estatut i que aquesta tasca la realitzi un Tribunal Constitucional en condicions de normalitat després de la renovació dels membres que estan en situació de pròrroga forçosa i de cobrir la vacant causada per la defunció del Magistrat Roberto García Calvo.
Per acabar amb les qüestions relatives a la política espanyola he trobat interessants els articles de Javier Rojo sobre la proposta d'Ibarretxe, “Viaje a ninguna parte”, de Javier Pradera, “Coartadas ante la inmigración” i el duríssim editorial d'El País sobre “l'actitud irresponsable dels gestors de la central nuclear d'Ascó”.
Antonio Elorza a Babelia fa un just elogi al llibre de Narcís Serra sobre “La transición militar” publicat per l'editorial Debate. I, parlant de llibres, ja fa setmanes que Olivié Bayón, exsecretari general de Joventut de la Generalitat, em demana que us recomani el llibre de Jeroen Boschma “Generación Einstein”. Aquest llibre se centra en les característiques de la generació dels nascuts després de 1988, que ha crescut ja en un món digital, i ofereix propostes per comunicar i connectar realment amb aquests joves. El llibre ha rebut el guardó de millor llibre de màrqueting a Holanda l'any 2006 i realment val la pena llegir-lo. El seu autor Jeroen Boschma és el fundador de l'empresa Keesie especialitzada en màrqueting adreçat als joves. Podeu llegir una entrevista que li van fer al web infonomia i també la crítica del llibre apareguda al portal Toplibros.
Per acabar us recomano l'article de Judith Astelarra sobre la campanya de Hillary Clinton, l'entrevista a Jesús Caldera publicada avui a La Vanguardia i dos articles de fons que mouen a la reflexió, el d'Antonio Papell “La civilització de la impotència” i el de Carmen Alcaide dedicat a la crisi alimentària que porta el títol “Con la comida no se juega”. Després de llegir-los ningú podrà posar en dubte la vigència dels valors que van inspirar el naixement del moviment socialista, la necessitat de renovar el socialisme democràtic per fer front als nous reptes i la importància de rellançar l'esquerra a nivell europeu i mundial.
“Perles” del programa Polònia emès el 12 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).
LES PERLES
- ˮJesuset de ma vida, tu ets líder com jo, salva Esquerra Republicana i sobretot a Puigcercós.... que sinó, adéu tripartitˮ. Aquesta és la pregària que entona el President Montilla a l'UVI de l'Hospital on es troba ingressada Esquerra. Ell i en Mas han anat a fer costat en Ridao, impacient a la sala d'espera... ˮDéu, sóc en Mas, l'amic de'n Duran. Fes que guanyi Carretero i així s'enfonsa el tripartit, o, a males, en Carodˮ. Per fi, surt el metge de quiròfan: ˮla situació és crítica, hem hagut d'utilitzar la tècnica del retalla i enganxa. Ara hi ha un liderat amb una forma més sòlida, entre Puigcercós, Carod i Carretero. Quan entri per la porta tindran un impacte visual, preparin-seˮ. HORROR, el nou líder és, efectivament, una mica Frankenstein, mig Carod (pel bigoti), mig Puigcercós (per la mata de cabell) i mig Carretero (pels genitals, que no hem vist ;) i, definitivament, anat de l'olla.
PD. Sembla que al final, el "monstre" té més cara de Puigcercós que de cap altra cosa...
- Exclusiva!!! Un dia a la vida de Josep Cuní i Pilar Rahola. Els primers minuts en un dia qualsevol de Josep Cuní, el despertador sona a les 6 i 23. Bon dia matí, bon dia llençols, bon dia manta elèctrica. La pregunta del dia és: m'aixeco ja o faig el ronso cinc minutets més. Ronso.sí. Ronso.no. També veiem els primers minuts de Pilar Rahola que ja s'empotra amb la gent a primera hora (amb el del bar perquè anomena a un pastisset ˮdonetesˮ). En Cuní tot el dia fent rodolins, i la Pilar tot el dia discutint i escrivint articles (si cal, amb els peus). [Algú ha detectat un vibrador a la tauleta de nit de la Rahola o és que jo estic ja molt malalta?]
EL MILLOR (per al·lusions) EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Catalans, avui que no hi ha el Pujol aprofitaré per parlar de ˮluˮ meu. Com sabeu, Madrid vol organitzar els Jocs Olímpics del 2016. Jo, modestament, els recomanaria que no ho fessin. Perquè muntar uns Jocs Olímpics és un ˮcurru que te cagasˮ. Que si s'han de fer les rondes, que si s'ha de fer el Port Olímpic. Imagina't, fer un Port Olímpic a Madrid, quin marrón. Que si s'han de fer les fotos per les credencials dels voluntaris. Que si s'han de tapar les esquerdes de la Vila Olímpica. Que si s'ha de dir allò de ˮseñores atletas, bajen del escenarioˮ. En Samaranch ja m'ho deia, Maragall, delega, no ho facis tot tu. Però com volia que delegués, si tothom s'ho passava pel forro? Per exemple, el Peret em truca dues setmanes abans de la cerimònia inaugural i em diu que no té cap cançó perquè no està inspirat. Que cabrooooon. Si al final aquella cançó de ˮella tiene poderˮ la vam fer el tete i jo en una tarda. Ens vam inspirar en la Diana, que ella sí que ˮtiene poderˮ. En fi, que si volen fer els Jocs que els facin, però jo no veig al Gallardón composant una rumba. Ah, i sobretot, si donen els Jocs a Madrid, encara que ens faci una ràbia que ens morim, calladets. La boqueta tancadeta, que sinó després muntaran un boicot a, no sé, la crema catalana, per exemple. Dit això, visca Catalunya! Això que he dit de la ràbia em sembla que no ha quedat bé, oi? M'ho temia...
EL PITJOR
- Joan Saura i la ciutadana Maria organitza una roda de reconeixement a comissaria.... per ? El pres número 2 també ha triat la ciutadana Maria i tots dos guanyen un viatge a Playa Bávaro. És el nou programa de TV3 ˮSospitós a primera vistaˮ. Per concursar només heu de cometre un crim i deixar-vos detenir pels mossos d'esquadra.
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Xavi Trias esperant els resultats electorals, diumenge al vespre. Després dels sondejos desfavorables, Mas i Duran sembla que li fan costat però... li han preparat una festa sorpresa, amb les mòmies de cadàvers convergents amagats al soterrani: Roca, Molins, Cullell... Ell també és carn de sac però una oportuna trucada del Madí comunicant els 12 regidors obtinguts per Trias el salva del seu destí! Per allò de la derrrrota amb rrrregust de victòrrrria...
KA FORT
- José Bono fa que Joan Herrera imiti Shakira. No em pregunteu perquè.
EL GAG TRANSVERSAL
- Fitxatges de luxe per retransmetre el partit d'Espanya: Losantos ˮBienvenidos a este nuevo partido de la EuroCOPEˮ i Acebes ˮel del bomboˮ. A la alineació hi ha un tal ˮdon Francisco Fábregasˮ, i un tal ˮPuyol, enano, habla castellanoˮ. Losantos Aragonés: ˮPor el centro no se va a ninguna parte, hay que ir por la derecha!!!" Acebes embogit: ˮAznar cede en corto para San Gil..... y gooooooooooool. Noooo targeta a Losantos. Losantos se come la targeta. Ahora se come al árbitro...."EL PITJOR
- Joan Saura i la ciutadana Maria organitza una roda de reconeixement a comissaria.... per ? El pres número 2 també ha triat la ciutadana Maria i tots dos guanyen un viatge a Playa Bávaro. És el nou programa de TV3 ˮSospitós a primera vistaˮ. Per concursar només heu de cometre un crim i deixar-vos detenir pels mossos d'esquadra.
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Xavi Trias esperant els resultats electorals, diumenge al vespre. Després dels sondejos desfavorables, Mas i Duran sembla que li fan costat però... li han preparat una festa sorpresa, amb les mòmies de cadàvers convergents amagats al soterrani: Roca, Molins, Cullell... Ell també és carn de sac però una oportuna trucada del Madí comunicant els 12 regidors obtinguts per Trias el salva del seu destí! Per allò de la derrrrota amb rrrregust de victòrrrria...
KA FORT
- José Bono fa que Joan Herrera imiti Shakira. No em pregunteu perquè.
EL GAG TRANSVERSAL
POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Efectes secundaris de la vaga de transports: el Barça no ha pogut facturar els ˮpaquets endarreritsˮ que té encara al vestuari.
- Joan Ridao, nou secretari general d'Esquerra, s'ha proposat tres objectius: unitat, rigor i coherència.... doncs s'ha equivocat de partit!
LA VENJANÇA
- Una hostessa d'Air Berlin passada de voltes no només ignora que no és el català sinó l'alemany la llengua que s'imposa a Mallorca sinó que no permet als passatgers portar llibres escrits en català al costat de líquids inflamables, ganivets, etc.
SURREALISTA
- Hi ha tanta gent en contra de la MAT que al final el recorregut ha de passar pel despatx del President. El President s'enrampa (per culpa que els d'Iniciativa han obligat el Conseller Nadal a protegir els cables amb paper pinotxo reciclat) i com que no hi ha prou metges als hospitals, la Consellera Geli porta el President a l'acupuntor perquè li curi les cremades. Com que això no funciona cal provar altres recursos: els adventistes del 7è dia (m'encanta el pelucón del Xavi Serrano), el bruixot Yayà...
ZW núm. 133 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.femalesinfront.eu
Si vols veure que com a mínim una dona sigui nomenada líder de la UE, signa aquí. “250 milions de dones a la UE. Cap d’elles no és suficientment vàlida?” Aquesta és la pregunta bàsica que planteja la iniciativa impulsada per l’europarlamentària socialdemòcrata danesa, Christel Schaldemose. L’objectiu: aconseguir un milió de signatures per demanar a la Comissió Europea que faci tot el necessari per garantir que la Unió Europea respecta la igualtat de gènere de la qual es parla en el Tractat de Lisboa.
“Durant els propers 12 mesos, quatre polítics seran nomenats líders de la Unió Europea. En els darrers 50 anys la imatge de lideratge de la UE no ha canviat. Ha arribat l’hora del canvi. Els llocs directius sempre haurien d’estar reservats per als candidats més competents. Hi ha 250 milions de dones a Europa, per la qual cosa no hauria de ser tan difícil trobar candidats qualificats entre elles.” Els quatre llocs a ocupar són: la presidència del Consell Europeu, que es nomena per primera vegada, la presidència de la Comissió Europea, l’Alt Representant de la Unió per a Afers de Política Exterior i Seguretat i la presidència de “l’Eurogrup”. Soledad Gallego-Díaz reflexionava sobre el tema en el seu article “¿Ni una vale lo bastante?” del passat 8 de juny. En ell destaca, entre altres qüestions, que en els 50 anys d’existència de la UE no hi ha hagut mai una presidenta de la Comissió, com recull el web Euobserver.com. I es pregunta per què el gènero no pot ser un criteri d’elecció quan sí ho són la família política o el país d’origen?
A Espanya, la Llei per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes ha suposat, des de la seva aprovació el mes de març de 2007, un pas molt important, encara que amb poca efectivitat fins al moment. En el primer trimestre d’aquest any, el percentatge de dones en llocs de direcció era només un 0,2% més que en el mateix període ara fa tres anys. Reflexions sobre dones i política en la línia plantejada en el meu llibre Políticas. Mujeres protagonistas de un poder diferenciado. Un llarg camí per recórrer en contexts dominats fortament per clixés i estereotips masclistes, sexistes i discriminatoris, on els nous lideratges femenins tenen molt que aportar.
ZV (Zona Vídeo). Atiende TV ofereix vídeo reportatges i notícies classificades en quatre categories: tecnologia, salud, oci i cultura. Una d’aquestes notícies fa referència, precisament, al llenguatge i la igualtat de gènere, a la importància del paper dels mitjans de comunicació per fer un periodisme que abogui per l’equitat.
enviat per Miquel enllaç permanent 6:08 PM
Notes recents
<< Inici