Per molts anys!

Com bé sabeu els i les que segui regularment aquest Diari, sovint se'm fa difícil decidir per on començar. Aquesta setmana ho faré per la celebració del 50è aniversari del Cercle d'Economia. Per molts anys! Per commemorar-lo, el Cercle ha organitzat unes jornades en les que han participat destacades personalitats del món de l'economia i la política. Crec que és imprescindible que llegiu la intervenció que hi va fer el president Montilla. Podeu llegir també els articles de Joan Tapia sobre les intervencions de Rajoy i Zapatero, l'editorial d'El Periódico de Catalunya sobre el missatge de Zapatero i la crònica que fa Dolors Alvarez a La Vanguardia sobre la intervenció del President del Govern.

Coincidint amb la celebració d'aquestes Jornades, divendres, en l'auditori del Cercle davant de La Pedrera, Javier Solana va presentar el llibre de Narcís Serra “La transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática de las fuerzas armadas”, publicat per l'editorial Debate. Vaig poder assistir a l'acte i gaudir de les intervencions de tots dos. Per cert, divendres era el dia en que Narcís Serra feia 65 anys. I em va comentar molt content que acaba de sortir el llibre del que són editors Joseph Stiglitz i ell mateix, “The Washington Consensus Reconsidered: Towards a New Global Governance (Initiative for Policy Dialogue)” publicat per Oxford University Press. Jo ja l'he encarregat via Amazon. Felicitats, Narcís, per tot plegat!

En Narcís ens va acompanyar també a la nit en el sopar dels militants del PSC que tenen el carnet del partit de forma ininterrompuda des de la Unitat Socialista fins avui. S'ha produït una certa confusió al voltant d'aquest sopar que no és la celebració del 30 aniversari del PSC. Aquesta celebració es farà a mitjans de juliol, coincidint amb les dates en que es va celebrar el Congrés de la Unitat Socialista. Lògicament volem celebrar l'aniversari amb tots els militants del partit (molts més que els 1.400 veterans!), amb els simpatitzants (uns 54.000) i votants socialistes i amb tots els ciutadans i ciutadanes que ens vulguin acompanyar amb motiu d'aquesta celebració. Divendres es tractava d'una iniciativa més modesta però de gran valor simbòlic. Es tractava d'aplegar els militants socialistes que ho eren ja en el moment de la fundació del PSC i que ho segueixen essent fins avui. Va ser un sopar per recordar l'emoció d'aquell moment fundacional, per recordar els que ja no hi són, per retrobar antics companys amb els que ja no hi tens tant contacte, per apagar les espelmes d'un gran pastís d'Escribà i per gaudir dels focs artificials. Podeu visitar el web del 30 aniversari, on hi trobareu la llista de tots els militants que ens han acompanyat de forma ininterrompuda des de 1978 i imatges i sons de l'època. Em va fer gràcia trobar algun company que em deia que era impossible que per edat jo formés part del PSC des d'aleshores. El cert és que ben aviat faré 48 anys i que em vaig afiliar a un partit socialista el 1977, quan en tenia 17. Podeu resseguir la meva trajectòria militant paral·lela a la història del PSC en aquest lloc web, que recull també els meus articles i intervencions al llarg de més de 30 anys. I aquí sota hi trobareu una foto del Primer Secretari del PSC adreçant-se als assistents del sopar de divendres.



La celebració de les Jornades del Cinquantenari del Cercle d'Economia em va fer comprovar una cosa que feia dies que em ballava pel cap. No sé si sabeu que el diari AVUI a partir de la diada de Sant Jordi va obrir una sèrie d'articles sota el títol “Cap a on va Catalunya?”. En el meu Diari ja us vaig recomanar els que havien escrit Juan-José López Burniol i Narcís Serra. Voli comprovar quines eren les aportacions fetes des del món empresarial. I he de dir-vos que, en general, les he trobat molt interessants i ben lluny de la Catalunya vall de llàgrimes que ens volen presentar alguns. Per això em permeto recomanar-vos la lectura dels articles signats per Joan Rossell, Salvador Alemany, Carlos Losada, Joaquim Boixareu i Miquel Valls. No només són interessants, sinó que des de la política hi hauríem de parar molta atenció.

També per desmentir els (falsos) profetes del desastre català, us convido a llegir tres bones notícies que potser han passat un xic desapercebudes, precisament perquè desmenteixen els (falsos) profetes del desastre català. Es tracta de les notícies sobre l'acord sobre l'ús de les diverses llengües espanyoles al Senat, l'acord per impulsar el retorn dels anomenats papers de Salamanca i l'acord que permetrà la rebaixa d'alguns peatges a càrrec de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut.

També s'ha anat produint la bona notícia de les pluges que sembla que evitaran definitivament la temuda crisi hídrica prevista per a la tardor. La setmana vinent els governs de Catalunya i Espanya anul·laran els Decrets-Llei de sequera i establiran les mesures d'estalvi que s'ajustin a aquesta nova situació. Jo sóc dels que creu que, en el futur, les plantes dessalinitzadores hauran d'estar connectades entre sí i amb les diferents xarxes de distribució per tal de fer front a eventuals situacions d'emergència. Sobre el debat generat per aquesta qüestió podeu llegir els articles de Josep Oliver, Enric Marín i Xavier Bru de Sala.

També trobareu interessants els articles d'Oriol Bohigas, sobre el catalanisme d'esquerres (que elogia el llibre editat per Jordi Font i la Convenció pel Futur, “Una idea de Catalunya”), de Laia Bonet, sobre la necessitat de promulgar lleis de qualitat, i de Joan Ferran cridant a desmuntar ideològicament la “moto nacionalista”.

Per acabar, us recomano les entrevistes fetes a Jordi Hereu amb motiu de la celebració del primer any del nou mandat municipal a El Punt, El País i La Vanguardia.

El debat sobre la negociació del nou sistema de finançament autonòmic ha seguit viu aquesta setmana. En concret us recomano la lectura de la crònica de Ferran Casas a Público sobre la campanya explicativa del PSC, la guia de Jaume Viñas per seguir el debat, l'editorial d'El País, un altre editorial d'El País en el que demana que també es doni resposta a la justa reivindicació municipal, la crònica d'Antonio Avendaño a Público i el contundent article de Josep Maria Alvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, que demostra que l'exigència d'un finançament just no és només una qüestió de polítics i empresaris sinó que afecta principalment els treballadors i les classes populars del nostre país.

El debat polític espanyol ha seguit centrat en la crisi del PP. La setmana es va iniciar amb un sonat article de l'actual Secretari de Comunicació del PP, Gabriel Elorriaga que acabava amb una frase així de contundent “Hay proyecto y hay equipos disponibles, lo que ahora se necesita es un liderazgo renovado, sólido e integrador, y eso es algo que, aunque me pese, Mariano Rajoy no está en condiciones de ofrecer”. A partir d'aquí, el que vulgueu. Ha seguit la campanya mediàtica contra Rajoy protagonitzada per El Mundo, la Cope i Libertad Digital. Com a petita mostra podeu llegir l'article de Luis María Anson que evoca fins i tot la possibilitat d'una escissió en el PP -que ell no vol, és clar-. Tampoc han faltat veus en defensa de Rajoy, com l'escriptor Juan Manuel de Prada -que, com veurem després, fins i tot ha escrit sobre el tema de la Cope a l'Osservatore Romano, diari oficial del Vaticà-. Com explica Antoni Segura, la tàctica del “tot s'hi val” emprada contra Zapatero s'ha girat ara en contra de Rajoy. Joan B. Culla ens parla d'un PP que encara no s'ha emancipat de l'etapa aznarista. Podeu llegir també al respecte els articles de Juan Cruz, Soledad Gallego, Santos Juliá i Ignacio Escolar. Lògicament aquesta situació del PP té una traducció en les enquestes d'opinió, com s'ha demostrat en el baròmetre del CIS recollit en aquesta crònica a El Periódico de Manel Manchón. Però no faria bé el PSOE de confiar-ho tot a la crisi del PP perquè la difícil situació econòmica també és una realitat com ens ho recorda Gonzalo López Alba a Público. Per cert, el PP ha demanat la immediata substitució del Magistrat del Tribunal Constitucional Roberto García Calvo. Lògicament el que seria sensat és desbloquejar tota la renovació del TC i també la renovació del Consell General del Poder Judicial com reclama l'editorial d'El País.

La ferotge ofensiva de la Cope contra Rajoy ha tornat a posar sobre la taula el paper de l'emissora propietat de la conferència episcopal espanyola, en la setmana en que tots hem pogut seguir el judici sobre la querella interposada per Alberto Ruiz Gallardón contra Federico Jiménez Losantos; ni Zaplana, ni Acebes, ni Aguirre han avalat els insults contra Gallardón. Quan la víctima de l'atac era Zapatero, doncs no sembla que importés tant... als bisbes. Veieu al respecte els articles i cròniques de Miguel Angel Aguilar, Enric Juliana, Ferran Casas, Jesús Maraña (“La pasta y el poder, por este orden”), Pilar Rahola (“Losantos, nada santo”), Oriol Domingo, l'editorial de La Vanguardia, l'entrevista a l'arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach (“La Cope dificulta y perjudica la labor de la Iglesia Católica. Me opongo a la renovación de Jiménez Losantos”), i la crònica d'Enric Juliana sobre com ha arribat la polèmica al Vaticà de mà d'un article de Juan Manuel de Prada a l'Osservatore Romano denunciant la “visión de la vida totalmente anticristiana” de la Cope.

Canviant radicalment de tema, avui mateix la banda terrorista eta torna a atemptar però, com diu Xavier Bru de Sala, és una “Banda perdedora”.

La política basca s'embolica una mica més de mà del Lehendakari Ibarretxe que ha fet públiques les preguntes que diu que vol sotmetre a referèndum. Són preguntes més pròpies de programa televisiu o d'enquesta de pàgina web. El cert és que no resolen res, divideixen la societat basca i podrien servir d'excusa als violents, tot i que, per ara, no sembla que el Partit Comunista de les Terres Basques hagi decidit defnitivament si hi donarà el necessari suport parlamentari. Podeu llegir al respecte la reacció de Patxi López, els editorials d'El Periódico de Catalunya i El País, i els articles de Joan Manuel Perdigó, Jesús Maraña, Soledad Gallego, Luis Rodríguez Aizpeolea i Joseba Arregui. Farien bé els nacionalistes catalans de no arrenglerar-se amb Ibarretxe per evitar que contamini sense remei això que uns i altres anomenen “dret a decidir”, i que encara no sabem ben bé què vol dir.

Sobre el futur d'Europa i el debat sobre l'actual situació econòmica podeu llegir l'article de Joaquín Estefanía i l'entrevista a Carlos Solchaga publicada per Ismael Carbó a l'Avui.

Aquesta setmana he elegit sis peces de debat polític i ideològic. L'article de Joan Romero, “Los ciudadanos en el centro”, la crònica de Thomas Ferenczi a Le Monde sobre les socialdemocràcies cercant innovació, l'article de François Hollande sobre les deu preguntes que hauria de respondre el Partit Socialista francès per fer un congrés reeixit, l'article de José Vidal Beneyto que us vaig recomanar la setmana passada però al que ha afegit una altra entrega que potser no és encara la darrera, l'article de Juan Carlos Rodríguez Ibarra sobre el significat d'innovar i els dubtes de Javier Pradera sobre el laïcisme del govern Zapatero.

Acabo felicitant els amics i amigues de Ciutadans pel canvi que van celebrar dissabte a El Prat la seva Convenció. Us recomano que visiteu assíduament el seu lloc web on podreu seguir les seves activitats i aportacions. Enhorabona, Carme!



“Perles” del programa Polònia emès el 29 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Amenaces telefòniques a Rajoy: ˮComo sigas centrándote, tendrás un accidenteˮ

- L'última recepta de Ferran Adrià: ˮLlibret de porc a la milanesaˮ, la base és el llibre de Santi Santamaria ˮese mindundi de cuyo nombre no quiero acordarmeˮ i un toc final de meticelulosa d'aquella.

EL MILLOR

- El duel final: Espe i Rajoy pistoles en mà a l'OK Corral. Però la guerra és desigual, és clar, i al bàndol Espe hi ha molts més pistolers (Zaplana, Acebes, Aznar, Rouco...). Sirera s'ofereix a interceptar la bala tipus guardaespatlles però Espe encara vol negociar ˮríndete y te haré diputadoˮ. Però a Mariano encara li queda honor patri: ˮSeguiré el ejemplo de los héroes del 2 de mayo."

EL PITJOR
- El ministre Corbacho disfressat de xinès mandarí per enxampar un empresari disposat a fer contractes a sense-papers ˮEls immigrants hem fet grans aquest país i nosaltres ens hem fet grans, ensemsˮ

SURREALISTA
- Benach al despatx de Puigcercós com si fos un gegant (la seva gavardina amaga en Carod). Li volen robar l'interessant dossier ˮEstratègia per fer-me petar en Carod i en Benachˮ. Els lladres són descoberts i Puigcercós sospira ˮQuè llarg que se m'està fotent tot això!" I a nosaltres, i a nosaltres.

SOM UNA CLONACIÓ

- Ramon Pellicer, intenta fer una caricatura més caricatura d'ell mateix.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Cuní&Rahola. Rahola versus "una nodrida rrrepresentació" de votants de Plataforma per Catalunya. Extraordinari. És que no és un gag inventat, és que és una autèntica reproducció del que va passar!!! Inoblidable la Rahola i el Cuní embogit cridant "Prou! Prou! Aquí quan jo dic prou és prou!" Publicitat, per favor! "Voleu que rebenti el decorat? Matins.si, matins.no!

KA FORT
- Pujol pare a Pujol fill: ˮNo imitis el Mas, tu no ets un perdedor!". Més val que imiti a son pare, i les seves habilitats paranormals per conèixer tot, de tothom, a tot arreu. Per fi sabem el seu secret! El President Pujol porta un pinganillu a través del qual en Trias li va xivant tota la informació que necessita. El temps d'Internet, ja se sap ;)

EL GAG TRANSVERSAL
- El President als seus consellers: ˮAmics, amigues, Baltasar, hem de prendre una decisió. Tura: ˮI no queda més remei?". El transvasament, a cara i creu. No entenc perquè, però el gag es transforma en el Dia de la Marmota, i la discussió es perpetua i perpetua. Serà per culpa del Chiki-Chiki que està incrustat al cervell del President? En fi, al que anàvem, la qüestió és ˮno podem fer la canonada perquè els pantans estan plens, per tant, si buidem els pantans, podrem fer la canonada", i no semblaré idiota, ho seré, però no ho semblaréˮ. I apa, ell tancat al lavabo amb l'aixeta oberta, dies i dies i dies, per anar buidant els pantans...

LA PICADA D’ULLET
- La pistola d'Aznar es dispara accidentalment tocant a càmera i presentador... es perd el senyal i ens ofereixen uns minuts musicals, amb aquell inoblidable duo Grecas de la Reina i la Letizia "musaka pa comer, musaka pa cenar"

EL MONÒLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL, PUJOL I MONTILLA
PM: Montilla, obre d'una vegada!
JP: Es pot saber perquè crides tant?
PM: El Montilla, que fa dos dies que està tancat al lavabo!
JP: Deu estar llegint! Jo sempre aprofito quan estic al lavabo per llegir. Mira, quan era jove vaig tenir un atac de diarrea i vaig aprofitar per llegir Guerra i pau.
PM: Es dóna d'intel·lectual, mira, però jo a tu t'he vist llegint Les tres bessones.
JP: Sí, però era perquè després ho havia d'explicar als meus nets.
PM: Jo al lavabo llegeixo revistes del cor perquè foten cagar, la tira de Mafalda perquè és la mida justa. Ah, i l'etiqueta del xampú.
JP: Jo també, m'encanten les etiquetes del xampú.
[Montilla segueix buidant pantans]
Montilla: Ho sabia, he gastat tota l'aigua de Catalunya, ja podem fer el transvasament.
JP: Què Montilla, llegint El zoo d'en Pitus?
PM: Ja era hora, aparta't!
Montilla: No, arreglant el sequera. Els pantans ja tornen a estar buits i ja podem fer la canonada.
JP: Sí, sí ja he vist el gag.
PM: [Surt del lavabo] Uf quin descans! Per cert, això de la sequera va en sèrio eh, que he tirat de la cadena i no surt aigua.
JP: Però què eren ˮaguas menoresˮ o ˮaguas mayoresˮ
PM: ˮAguas mayoresˮ
JP: Aghhhhh
PM: Tiquis miquis, no és culpa meva que no tingueu cultura de l'aigua. Però si no teniu cultura de l'aigua, al menys podríeu tenir-ne de l'altra. Feu el favor de llegir un llibre de tant en tant, sí sí, tu també, que no mosseguen. Bé, amb mi i a la de tres Visca Catalunya.
JP: Quina pudor!



ZW núm. 131 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.unep.org/wed/2008

El dia 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient establert per Nacions Unides. Establert l’any 1972, se celebra anualment a més de 100 països d’arreu del món amb l’objectiu central de fomentar la sensibilització mundial sobre aquest tema i promoure l’atenció i l’acció política al respecte.

Cada any s’escull una ciutat diferent com a seu principal de la celebració mundial, en aquesta ocasió ha estat Wellington (Nova Zelanda). I, també, un tema al voltant del qual s’articulen diferents accions. La mitigació del canvi climàtic, l’eradicació de la pobresa i la promoció de l’estabilitat econòmica i política exigeixen una sola solució: acabar amb l’addicció al carboni. “Deixa l’hàbit! Cap a una economia baixa en carboni” és el lema de 2008.

Des del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, es pot consultar el material informatiu vinculat a la celebració, així com el discurs del Secretari General de Nacions Unides, Ban-ki moon. Entre els recursos, trobem les 80 maneres per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, una sèrie de propostes ordenades alfabèticament que van des d’“Adoptar un estil de vida verd”, o “Actuar com a voluntari per a organitzacions com Clean Up The World”, fins a “Visites a jardins botànics i parcs nacionals.”

Al “Portal de la labor del Sistema de las Naciones Unidas sobre el cambio climático” es poden consultar informes i enllaços a altres llocs d’interès relacionats amb el tema.

Per acabar, i en relació a les inciatives impulsades a Espanya i a altres països en relació al canvi climàtic, Ciudadanosxelclima ens ofereix informació sobre les posicions i compromisos polítics de futur, així com documentació de la Federación Española de Municipios y Provincias per conèixer les estratègies a nivell local.

ZV (Zona Vídeo). WeShow és una guia de vídeos online i, segons Alexa, l’agregador de vídeos més gran que existeix. Combina contingut de vídeo d’arreu del món i xarxes socials en una guia d’oci, en espanyol, que ofereix una visualització personalitzada amb la màxima qualitat.