Balanç i perspectives
Un cap de setmana llarg m'ha portat a fer el diari dilluns i a que aquest sigui més llarg que de costum. Hi trobareu enllaços a 101 documents, organitzats en diversos “capítols”. Començo, doncs, pel primer, dedicat a la política catalana.
Estic absolutament convençut que el balanç del govern d'Entesa presidit per José Montilla és, en el pas de l'equador de la legislatura, molt positiu. No estic tan convençut que la seva actuació sigui prou coneguda. Potser per posar-hi remei a la web de la Generalitat han preparat una secció dedicada a explicar precisament el balanç d'aquests dos primers anys de govern. Coincidint pràcticament amb l'aniversari, el president Montilla és en viatge oficial al Japó, per estimular la presència japonesa al nostre país, especialment rellevant en un moment de dificultats econòmiques. Aquesta és la valoració de l'oportunitat del viatge del President feta per l'editorial de La Vanguardia. Precisament aquests dies Nissan ha decidit esperar tres mesos a prendre decisions definitives pel que fa a la seva presència a Catalunya. Com recordareu s'havia plantejat la possibilitat de rescindir definitivament 1680 contractes que deixaven una greu incertesa sobre la continuïtat de la inversió d'aquesta empresa japonesa en el nostre país. Veieu les cròniques al respecte de Dolors Alvarez a La Vanguardia i Serafí del Arco a El País.
Dijous es va cloure la Convenció pel Futur impulsada per Nou Cicle en un acte celebrat a l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra al carrer Balmes. Raimon Obiols va aprofitar la cloenda per emplaçar a tots els que hi han participat a participar també del procés participatiu que impulsarà el PSC al llarg del 2009 en la Conferència Oberta que va acordar l'onzè Congrés. Podeu llegir al respecte les cròniques de Miquel Noguer a El País, Anna Serrano a El Punt i Mayka Fernández a l'Avui.
Trobareu com sempre molt interessants les reflexions de Ferran Mascarell “Catalanisme i nació” i Carles Duarte “Govern de governs”.
El President Montilla també està donant un gran impuls al projecte de l'euroregió imaginat per Pasqual Maragall. Aquesta darrera setmana s'ha constituït ja l'agrupació europea de cooperació territorial que proporciona personalitat jurídica i reconeixement institucional a l'euroregió Pirineus-Mediterrània. Podeu llegir al respecte les cròniques d'Eliseo Oliveras a El Periódico de Catalunya, Beatriz Navarro a La Vanguardia, Albert Segura a l'Avui i la ressenya d'El Punt.
Trobareu interessant la reflexió de l'editorial de La Vanguardia sobre el Pacte Nacional per a la Immigració, l'article d'Assumpta Escarp sobre les tarifes i el futur del transport públic i la crònica d'Agustí Fancelli sobre el debat sobre la continuïtat o no de les obres de la Sagrada Família. També són interessants les entrevistes que El Punt va publicant a diversos alcaldes catalans. Us recomano aquesta setmana les que li fan a Pere Navarro, alcalde de Terrasssa, i a Joaquim Balsera, alcalde de Gavà, que reflexiona també sobre la tràgica explosió de gas que va causar 42 ferits, s'ha cobrat ja 5 víctimes i encara hi ha 17 persones hospitalitzades, 3 amb diagnòstic d'extrema gravetat, 8 molt greus i 6 greus.
Aquesta darrera setmana s'ha produït un important esdeveniment al voltant del debat sobre el futur de l'educació. 30 entitats s'han sumat a la iniciativa impulsada pel Molt Honorable Joan Rigol, ex President del Parlament de Catalunya, i han subscrit un Manifest que porta el títol Convocatòria social per l'educació a Catalunya. Aquest Manifest no sols fixa uns objectius de país sinó que serveix perquè diversos sectors socials prenguin compromisos concrets en suport a la necessària transformació del nostre sistema educatiu. Llegiu al respecte les cròniques de Marcel Barrera a El Punt, Josep Playà Maset a La Vanguardia, Sebastián Tobarra a El País, Carol Biosca a l'Avui, la ressenya d'El Periódico de Catalunya i l'editorial d'El Punt.
També ha seguit la polèmica al voltant de la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES – procés de Bolonya). Us convido a llegir la Declaració de Bolonya de l'any 1999 (sí, fa nou anys) que va posar en marxa el procés, la posició oficial del PSC al respecte, els articles de Josep Maria Fonalleras i Josep Joan Moreso, Rector de la Universitat pompeu fabra, així com l'entrevista que Sebastián Tobarra li fa a El País al recentment elegit Rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez.
Obro el capítol dedicat a la política espanyola recomanant-vos la lectura de l'anàlisi que fa José Luis de Zárraga sobre la darrera enquesta electoral feta per encàrrec del diari Público, que porta un títol suficientment il·lustratiu “Equilibrio inestable a la espera de que pase la bruma”.
Desgraciadament l'organització terrorista eta ha tornat a assassinar. Aquest cop ha matat Ignacio Uría, empresari de la construcció, al seu poble d'Azpeitia. Llegiu al respecte els editorials d'El País “Balas contra el progreso” i de La Vanguardia “El nuevo pulso de eta” i els articles de Fernando Onega “Repetir Lemóniz” i Antoni Segura “Continuen matant”. Els terroristes seran derrotats tard o d'hora per una raó ben senzilla: els bascos no els volen per res.
La celebració del 30è aniversari de la Constitució espanyola ha servit per debatre sobre els seus fruits, la seva vigència i la seva possible reforma. Podeu llegir al respecte els articles de Francisco Rubio Llorente “Los retos de los hijos de la Constitución”, el meu amic Francisco Caamaño “Treinta años... y ninguno más”, sobre la imprescindible i urgent reforma del Senat, Marc Carrillo “La Constitución más duradera”, l'editorial d'El País “Mejoras de la Constitución” i el prudentíssim article de Joan Tapia “Virgencita, que me quede como estoy”.
Realment un dels temes que suscita més controvèrsia és la capacitat de la Constitució per acollir el nou impuls a l'autogovern que suposen els anomenats estatuts de segona generació i, més enllà, la plenitud dels fets nacionals en un projecte compartit, en un moment en que també hi ha qui es planteja si s'ha anat massa lluny en el reconeixement a la diversitat. En parla Miquel Caminal al seu article “Cultura federal y nacionalismos”, Antoni Puigverd s'interroga sobre si prevaldrà la raó moral o s'imposarà una raó instrumental en la defensa dels valors constitucionals i de l'esperit que va presidir la transició al seu article “Razón moral, razón instrumental” i Carles Duarte aprofita per desmuntar l'argument dels que oposen autonomies a progrés econòmic al seu article "Crisi i model autonòmic".
I en el rerefons del debat, com sempre, Catalunya, l'Estatut, i el Tribunal Constitucional que es pronunciarà l'any vinent sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra la llei acordada entre el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, aprovada per les Corts Generals i referendada pels ciutadans i ciutadans de Catalunya. Javier Pérez Royo torna a reflexionar sobre la pertinència que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre una llei que ha estat referendada per la ciutadania a la que ha de servir, Josep Maria Vallès fa una vigorosa defensa de l'Estatut, José Antonio González Casanova desmunta els arguments sobre els que alguns prediuen una sentència desfavorable, Josep Ramoneda recomana prudència als magistrats de l'alt tribunal i Gonzalo López Alba parla sobre el descrèdit que ha anat acumulant el tribunal al llarg dels darrers anys i la seva pendent renovació.
Tot i que fa ja molt de temps que em dedico a la política encara em sorprèn la capacitat del PP de fer girar la discussió pública al voltant de petites anècdotes que serveixen per enterbolir l'ambient, desprestigiar les institucions i erosionar la confiança imprescindible per a la salut democràtica. Dic tot això al fil de la polèmica creada pel PP arran d'unes poc afortunades declaracions de Pedro Castro, alcalde de Getafe i president de la Federación Española de Municipios y Provincias. El PP segueix practicant la política del tot s'hi val i ja no sé si el que vol es desviar l'atenció del formidable pla per estimular les inversions dels Ajuntaments, desestabilitzar la FEMP o erosionar el PSOE. O tot plegat. Llegiu al respecte els articles de Jesús Maraña i Enrique Gil Calvo. Per si de cas el PP el que vol és que s'oblidi el pla de 8.000 milions d'euros, us convido a llegir l'article d'Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, “El govern local davant la crisi”, les cròniques de Blanca Cía i Joan Foguet a El País, Rosa M. Bravo a El Punt i la ressenya d'El Periódico de Catalunya que explica com la ciutat de Barcelona rebrà un mínim de 280 milions d'euros a compte del pla d'estímul de l'economia impulsat per Zapatero.
Aquesta voluntat i capacitat del PP d'enverinar la vida política ho contamina tot. I és cert que hi ha especialistes en proporcionar-los-hi arguments. Per exemple, la desafortunada declaració del republicà Joan Tardà sobre els Borbons. Dit això, cal denunciar amb energia el disbarat que suposa l'exigència del PP perquè actuï la Fiscalia com si el diputat Tardà estigués incitant a l'assassinat de l'actual monarca. La política es pot regir pel cor i el cervell, mai pels budells... Semblant tàctica és la que segueix el PP quan afirma que la prudència i exigència de rigor jurídic del PSOE en el procés d'evitar la presència d'ANV als Ajuntaments demostra que no ha abandonat la perspectiva de negociar amb eta.
Per acabar el capítol referit a la política espanyola us convido a llegir els articles de Joan Tapia “Repsol, Lukoil i les martingales”, Mar Moreno “Detrás del hemiciclo vacío” i Antón Costas “Crisis económica y liderazgo político”.
Entro ja en el capítol relatiu a l'economia. Aquesta setmana ha estat marcada per la preocupació per les xifres de l'atur i les perspectives de l'ocupació per al 2009 que no són gens bones. Llegiu al respecte els editorials d'El Periódico de Catalunya, La Vanguardia i El País, i les cròniques de Mariano Guindal a La Vanguardia i Manuel V. Gómez a El País. En la seva crònica a El Periódico de Catalunya, Francisco J. de Palacio ens recorda que prop d'un milió dels aturats no tenen prestació de desocupació.
Afortunadament, el Banc Central Europeu sembla haver entès que cal baixar els tipus d'interès per animar l'economia. Llegiu al respecte l'editorial d'El País “Trichet entra en razón”. Tot i que, com recorda l'editorial d'Expansión, “tipos bajos, pólvora mojada si no hay crédito”.
Dijous passat vaig assistir a la cloenda del 9è Congrés de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, en el que es va produir el relleu de Joan Coscubiela per Joan Carles Gallego. No us podeu perdre la resolució del Congrés de la CONC, en el que també es va evidenciar el distanciament de les Comissions Obreres catalanes amb respecte de José María Fidalgo, com posa de relleu aquesta crònica de Mariano Guindal a La Vanguardia.
Si alguna cosa s'està posant en evidència en aquesta crisi econòmica és que ens falta Europa, com podeu comprovar llegint la crònica d'Andreu Missé “La crisis deja Europa al desnudo” i l'article de Carmen Alcaide “Coordinación nada coordinada en la UE”.
Ens manca l'Europa amb empenta, ambició i impuls progressista dels temps de Delors i Gonzàlez. Per això cal saludar amb esperança els esforços del Partit dels Socialistes Europeus que els dies 1 i 2 va aprovar en el seu Consell celebrat a Madrid el Manifest amb els que tots els partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes de la Unió Europea ens presentarem a les eleccions al Parlament Europeu que tindran lloc el mes de juny de l'any vinent. Podeu llegir també al respecte els articles de Carlos Carnero i Maria Muñiz de Urquiza i Manuel de la Rocha.
Trobareu també d'interès l'article de Joschka Fischer “Europa y el nuevo orden mundial”, l'entrevista que li fa Borja Bergareche a l'ABC a Martine Aubry i la crònica de Rafael Ramos “El laborismo británico regresa a la socialdemocracia”.
Segueixo amb gran interès el procés de configuració de la que serà la nova administració nord-americana a partir del proper dia 20 de gener quan Barack Obama es converteixi en el 44è president dels Estats Units d'Amèrica. Deixarem enrere George W. Bush, amb el balança nefast de la seva presidència que, com diu l'editorial de La Vanguardia, la història jutjarà.
L'amic Vicenç Navarro m'inunda d'articles que contenen una gran prevenció sobre el caràcter de la presidència d'Obama. Certament Obama no és un exponent de l'ala més progressista del Partit demòcrata dels Estats Units, ni la seva elecció, com va explicar Vicenç Navarro en aquest article, significa que els EE.UU. sigui el país de les oportunitats que alguns volen magnificar avui, ni que les desigualtats socials s'estiguin reduint en aquell país. També en parla Noam Chomsky en aquest article en dues entregues publicat pel diari Avui. Però no es pot menysprear el que suposa la seva elecció, tant com a punt final del desastre de Bush com pel que poden significar de nou inici, de nou començament, tot el tímid que es vulgui, d'una nova era progressista. Això és el que esperem.
Potser per entendre Obama cal llegir el decàleg que ens proposa Antonio Caño, o copsar les cauteles de les que parla Lluís Foix. Sens dubte s'està rodejant d'experiència com explica aquest editorial de La Vanguardia.
I el seu repte fonamental serà abordar la greu crisi econòmica. Joseph Stiglitz considera que la resposta d'Obama es encara massa tímida. Nomi Prins intenta calcular el cost real del pla de rescat. Paul Krugman s'apressa a esvair els dubtes dels que pensen que gastar molt avui ens pot fer mal demà. I Joaquín Estefanía descriu la varietat i magnitud dels problemes econòmics als que Obama s'haurà d'enfrontar.
El capítol més estrictament internacional està molt marcat pels conflictes oberts a massa llocs del planeta. Llegiu per exemple l'article de Pascal Boniface “El reto de Tzipi Livni”, l'article de Miguel Angel Bastenier “Irak: la retirada”, el de Edward N. Luttwak sobre els errors de seguretat comesos per l'Índia “Unos reflejos deplorables”, el de Carlos Nadal “El sobresalto de Bombay”, l'anàlisi de Xavier Batalla sobre les tensions entre Índia i Pakistan “Es la geografía”, la preocupació de Mateo Madridejos “Terror islamista i risc nuclear” i la descripció de Walter Oppenheimer sobre el necessari canvi d'estratègia a l'Afganistan “Cambios en la táctica internacional”.
No us perdeu l'article d'aquesta setmana de Timothy Garton Ash en el que torna a parlar de les dificultats que travessa la República popular Xina “Pekín necesita ayuda”.
Demà passat es complirà el 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. És un bon moment per cridar l'atenció sobre el fet que una bona colla de països està intentant que l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovi una declaració política (no vinculant) per combatre les discriminacions per raó d'orientació sexual. Diversos Estats s'hi oposen, Iran, Aràbia Saudí, Sudan, Ièmen... i el Vaticà! Diuen que el Vaticà està incòmode d'arrenglerar-se amb països islamistes radicals, però ja ho ha fet en altres ocasions. Llegiu al respecte la crònica de S. Pozzi i E. de Benito a El País, i el magnífic article d'Enric González. Tots els integrismes fan por.
Acabo recomanant-vos alguns articles que susciten temes de debat d'actualitat. La jerarquia catòlica espanyola també s'està cobrint de glòria en abordar temes com la memòria històrica. Llegiu al respecte l'article de Francesc Marc Alvaro “Iglesia, olvido y jóvenes”. El Ministre Bernat Soria ens recorda “La lucha contra el sida”, Lluís Amiguet a La Contra de La Vanguardia li fa una magnífica entrevista a Oriol Amat, un economista que toca de peus a terra i reclama sentit comú, Juan Manuel Eguiagaray crida a acabar amb la “Pertinacia irresponsable” dels que han contribuït a l'exuberància irracional dels mercats, Walter Laqueur ens explica “Por qué es tan difícil pronosticar”, Vicenç Navarro es pregunta pel dèficit de l'Estat “Demasiado grande o demasiado pequeño”, i Trinidad Jiménez advoca pel “multilateralismo frente a la crisis”.
“Perles” del programa Polònia emès el 4 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).
LES PERLES
- Assemblea universitària: nous problemes amb vells lemes: "Tots sabem que això de Bolonya és pel petroli". Mas i Duran hi apareixen infiltrats de hippies trasnotxats per... fer caure el Govern tripartit, és clar.
- "Coi dʼambaixades", s'exclama Carod, enterrat en vida per en Puigcercós. Carod surt de la tomba tipus Thriller per protagonitzar [avui va de pel·lícules] Kill Putxi amb una megacatana amb la qual no acaba dʼatinar però no sé com li ha deixat la veu pelín aflautada.
- Maleni enfadada [prenyada, en diu ella] amb Toni Soler perquè no surt al pugrama: "cuando lah cosah van bien, no decí ná".
EL PITJOR
- Don Pedro J. i Don Federico. Deliren tots dos. I el Pedro J. sempre vomita... què desagradable.
EL MILLOR
- Espe disfressada dʼOliva Newton-John a Grease, és mereixedora dʼun Oscar per la seva actuació. En el discurs dʼacceptació explica: "He conducido hasta el aeropuerto con una mano porque con la otra me estaba poniendo los calcetines." Molt millor en Guardans, on vas a parar.
SURREALISTA (tirant a dolentot)
- Montilla al Japó sʼemporta dʼintèrpret al Doraemon, canʼt believe!!!! La frase és clara i catalana: "La crisi, la crisi, sempre la mateixa cabòria!... si no arribem a un acord faré tancar tots els restaurants xinos de Barcelona".
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- El Rei trucant a Peñafiel per reconciliar-se i demanar-li que l’ajudi a haver-se-les amb els advocats de Marichalar que reclama part del Patrimoni Nacional: osssea, Mallorca i una part d’Eivissa per viure “el ritmo de la noche”. El Rei no està per la labor: “y dónde iré yo de vacaciones, a Marina d’Or?”
LA PICADA D’ULLET
- El President Montilla sʼha empescat que els catalans comprem loteria, amb la xifra que ell i en Mas demanen pel finançament. [Per si de cas, dic jo.]
KA FORT
- Aznar dʼhostessa en un vol dʼhorror a Guantánamo "torturant" els passatgers amb les batalletes del seu mandat.
POLONEWS
- Rouco Varela: "Hem perdut la batalla, però vam guanyar la guerra"
- Espe participirà als propers Jocs Olímpics, a proposta del COE després de veure-la córrer a Bombai.
- El Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3...
LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
- Plou, plou, plou, plou, plou, plou, homeeee.
ZW 153 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Premis Right Livelihood Award
Els Premis Right Livelihood, coneguts també com els Premis Nobel Alternatius, s’atorguen des de la Fundació Right Livelihood Award com a reconeixement a la tasca social d’institucions i/o persones arreu del món. Impulsats l’any 1980 per l’escriptor i ex-eurodiputat suec-alemany Jakob von Uexküll, els guardons s’entregaran el dilluns, dia 8 de desembre, a Estocolm. La dotació del premi és de 220.000 euros que aquest any es repartiran 4 dones:
- Amy Goodman, periodista nordamericana, presentadora del programa de ràdio Democracy Now!, un servei diari de notícies destinat a ràdios públiques i independents de tot el món, que ja vaig referenciar en aquest Zona Web.
- Asha Hagi, activista somalí pels drets de les dones a Somàlia, gràcies a qui, actualment, existeix el Ministeri per a la Igualtat.
- Monika Hauser, ginecòloga, fundadora de l’ONG Medica Mondiale que ja ha ajudat a més de 70.000 dones a països com Bòsnia Herzegovina, Kossovo, Congo, Libèria i Afganistan. Lluita pels drets de les dones, en especial, per les víctimes de la violència sexual que es produeixen en aquests països amb conflictes bèlics.
- Krishnammal i Sankaralingam Jagannathan, matrimoni de l’Índia, que va impulsar l’any 1981 la creació de LAFTI (Terra per a la llibertat dels camperols), una organització a favor de la redistribució de la terra per als més necessitats. Durant aquests anys, han aconseguit comprar als grans terratinents més de 5.000 hectàrees de terres cultivables i que han venut a preus raonables a unes 13.000 famílies.
L’any 2007 es va reconèixer amb aquests premis la tasca de l’ex-jutge del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el ceilandès Christopher Weeramantry, la keniana Dekha Ibrahim Abdi, els canadencs Percy i Louise Schmeiser i la companyia de Bangladesh Grameen Shakti.
ZV (Zona Vídeo). CanalxTV.net és un canal que emet des d’Argentina diàriament, amb la intenció d’impulsar la participació d’artistes d’arreu del món i la difusió del seu compromís amb l’art, la defensa dels drets humans o el medi ambient, sempre des d’una mirada independent.
Estic absolutament convençut que el balanç del govern d'Entesa presidit per José Montilla és, en el pas de l'equador de la legislatura, molt positiu. No estic tan convençut que la seva actuació sigui prou coneguda. Potser per posar-hi remei a la web de la Generalitat han preparat una secció dedicada a explicar precisament el balanç d'aquests dos primers anys de govern. Coincidint pràcticament amb l'aniversari, el president Montilla és en viatge oficial al Japó, per estimular la presència japonesa al nostre país, especialment rellevant en un moment de dificultats econòmiques. Aquesta és la valoració de l'oportunitat del viatge del President feta per l'editorial de La Vanguardia. Precisament aquests dies Nissan ha decidit esperar tres mesos a prendre decisions definitives pel que fa a la seva presència a Catalunya. Com recordareu s'havia plantejat la possibilitat de rescindir definitivament 1680 contractes que deixaven una greu incertesa sobre la continuïtat de la inversió d'aquesta empresa japonesa en el nostre país. Veieu les cròniques al respecte de Dolors Alvarez a La Vanguardia i Serafí del Arco a El País.
Dijous es va cloure la Convenció pel Futur impulsada per Nou Cicle en un acte celebrat a l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra al carrer Balmes. Raimon Obiols va aprofitar la cloenda per emplaçar a tots els que hi han participat a participar també del procés participatiu que impulsarà el PSC al llarg del 2009 en la Conferència Oberta que va acordar l'onzè Congrés. Podeu llegir al respecte les cròniques de Miquel Noguer a El País, Anna Serrano a El Punt i Mayka Fernández a l'Avui.
Trobareu com sempre molt interessants les reflexions de Ferran Mascarell “Catalanisme i nació” i Carles Duarte “Govern de governs”.
El President Montilla també està donant un gran impuls al projecte de l'euroregió imaginat per Pasqual Maragall. Aquesta darrera setmana s'ha constituït ja l'agrupació europea de cooperació territorial que proporciona personalitat jurídica i reconeixement institucional a l'euroregió Pirineus-Mediterrània. Podeu llegir al respecte les cròniques d'Eliseo Oliveras a El Periódico de Catalunya, Beatriz Navarro a La Vanguardia, Albert Segura a l'Avui i la ressenya d'El Punt.
Trobareu interessant la reflexió de l'editorial de La Vanguardia sobre el Pacte Nacional per a la Immigració, l'article d'Assumpta Escarp sobre les tarifes i el futur del transport públic i la crònica d'Agustí Fancelli sobre el debat sobre la continuïtat o no de les obres de la Sagrada Família. També són interessants les entrevistes que El Punt va publicant a diversos alcaldes catalans. Us recomano aquesta setmana les que li fan a Pere Navarro, alcalde de Terrasssa, i a Joaquim Balsera, alcalde de Gavà, que reflexiona també sobre la tràgica explosió de gas que va causar 42 ferits, s'ha cobrat ja 5 víctimes i encara hi ha 17 persones hospitalitzades, 3 amb diagnòstic d'extrema gravetat, 8 molt greus i 6 greus.
Aquesta darrera setmana s'ha produït un important esdeveniment al voltant del debat sobre el futur de l'educació. 30 entitats s'han sumat a la iniciativa impulsada pel Molt Honorable Joan Rigol, ex President del Parlament de Catalunya, i han subscrit un Manifest que porta el títol Convocatòria social per l'educació a Catalunya. Aquest Manifest no sols fixa uns objectius de país sinó que serveix perquè diversos sectors socials prenguin compromisos concrets en suport a la necessària transformació del nostre sistema educatiu. Llegiu al respecte les cròniques de Marcel Barrera a El Punt, Josep Playà Maset a La Vanguardia, Sebastián Tobarra a El País, Carol Biosca a l'Avui, la ressenya d'El Periódico de Catalunya i l'editorial d'El Punt.
També ha seguit la polèmica al voltant de la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES – procés de Bolonya). Us convido a llegir la Declaració de Bolonya de l'any 1999 (sí, fa nou anys) que va posar en marxa el procés, la posició oficial del PSC al respecte, els articles de Josep Maria Fonalleras i Josep Joan Moreso, Rector de la Universitat pompeu fabra, així com l'entrevista que Sebastián Tobarra li fa a El País al recentment elegit Rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez.
Obro el capítol dedicat a la política espanyola recomanant-vos la lectura de l'anàlisi que fa José Luis de Zárraga sobre la darrera enquesta electoral feta per encàrrec del diari Público, que porta un títol suficientment il·lustratiu “Equilibrio inestable a la espera de que pase la bruma”.
Desgraciadament l'organització terrorista eta ha tornat a assassinar. Aquest cop ha matat Ignacio Uría, empresari de la construcció, al seu poble d'Azpeitia. Llegiu al respecte els editorials d'El País “Balas contra el progreso” i de La Vanguardia “El nuevo pulso de eta” i els articles de Fernando Onega “Repetir Lemóniz” i Antoni Segura “Continuen matant”. Els terroristes seran derrotats tard o d'hora per una raó ben senzilla: els bascos no els volen per res.
La celebració del 30è aniversari de la Constitució espanyola ha servit per debatre sobre els seus fruits, la seva vigència i la seva possible reforma. Podeu llegir al respecte els articles de Francisco Rubio Llorente “Los retos de los hijos de la Constitución”, el meu amic Francisco Caamaño “Treinta años... y ninguno más”, sobre la imprescindible i urgent reforma del Senat, Marc Carrillo “La Constitución más duradera”, l'editorial d'El País “Mejoras de la Constitución” i el prudentíssim article de Joan Tapia “Virgencita, que me quede como estoy”.
Realment un dels temes que suscita més controvèrsia és la capacitat de la Constitució per acollir el nou impuls a l'autogovern que suposen els anomenats estatuts de segona generació i, més enllà, la plenitud dels fets nacionals en un projecte compartit, en un moment en que també hi ha qui es planteja si s'ha anat massa lluny en el reconeixement a la diversitat. En parla Miquel Caminal al seu article “Cultura federal y nacionalismos”, Antoni Puigverd s'interroga sobre si prevaldrà la raó moral o s'imposarà una raó instrumental en la defensa dels valors constitucionals i de l'esperit que va presidir la transició al seu article “Razón moral, razón instrumental” i Carles Duarte aprofita per desmuntar l'argument dels que oposen autonomies a progrés econòmic al seu article "Crisi i model autonòmic".
I en el rerefons del debat, com sempre, Catalunya, l'Estatut, i el Tribunal Constitucional que es pronunciarà l'any vinent sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra la llei acordada entre el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, aprovada per les Corts Generals i referendada pels ciutadans i ciutadans de Catalunya. Javier Pérez Royo torna a reflexionar sobre la pertinència que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre una llei que ha estat referendada per la ciutadania a la que ha de servir, Josep Maria Vallès fa una vigorosa defensa de l'Estatut, José Antonio González Casanova desmunta els arguments sobre els que alguns prediuen una sentència desfavorable, Josep Ramoneda recomana prudència als magistrats de l'alt tribunal i Gonzalo López Alba parla sobre el descrèdit que ha anat acumulant el tribunal al llarg dels darrers anys i la seva pendent renovació.
Tot i que fa ja molt de temps que em dedico a la política encara em sorprèn la capacitat del PP de fer girar la discussió pública al voltant de petites anècdotes que serveixen per enterbolir l'ambient, desprestigiar les institucions i erosionar la confiança imprescindible per a la salut democràtica. Dic tot això al fil de la polèmica creada pel PP arran d'unes poc afortunades declaracions de Pedro Castro, alcalde de Getafe i president de la Federación Española de Municipios y Provincias. El PP segueix practicant la política del tot s'hi val i ja no sé si el que vol es desviar l'atenció del formidable pla per estimular les inversions dels Ajuntaments, desestabilitzar la FEMP o erosionar el PSOE. O tot plegat. Llegiu al respecte els articles de Jesús Maraña i Enrique Gil Calvo. Per si de cas el PP el que vol és que s'oblidi el pla de 8.000 milions d'euros, us convido a llegir l'article d'Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, “El govern local davant la crisi”, les cròniques de Blanca Cía i Joan Foguet a El País, Rosa M. Bravo a El Punt i la ressenya d'El Periódico de Catalunya que explica com la ciutat de Barcelona rebrà un mínim de 280 milions d'euros a compte del pla d'estímul de l'economia impulsat per Zapatero.
Aquesta voluntat i capacitat del PP d'enverinar la vida política ho contamina tot. I és cert que hi ha especialistes en proporcionar-los-hi arguments. Per exemple, la desafortunada declaració del republicà Joan Tardà sobre els Borbons. Dit això, cal denunciar amb energia el disbarat que suposa l'exigència del PP perquè actuï la Fiscalia com si el diputat Tardà estigués incitant a l'assassinat de l'actual monarca. La política es pot regir pel cor i el cervell, mai pels budells... Semblant tàctica és la que segueix el PP quan afirma que la prudència i exigència de rigor jurídic del PSOE en el procés d'evitar la presència d'ANV als Ajuntaments demostra que no ha abandonat la perspectiva de negociar amb eta.
Per acabar el capítol referit a la política espanyola us convido a llegir els articles de Joan Tapia “Repsol, Lukoil i les martingales”, Mar Moreno “Detrás del hemiciclo vacío” i Antón Costas “Crisis económica y liderazgo político”.
Entro ja en el capítol relatiu a l'economia. Aquesta setmana ha estat marcada per la preocupació per les xifres de l'atur i les perspectives de l'ocupació per al 2009 que no són gens bones. Llegiu al respecte els editorials d'El Periódico de Catalunya, La Vanguardia i El País, i les cròniques de Mariano Guindal a La Vanguardia i Manuel V. Gómez a El País. En la seva crònica a El Periódico de Catalunya, Francisco J. de Palacio ens recorda que prop d'un milió dels aturats no tenen prestació de desocupació.
Afortunadament, el Banc Central Europeu sembla haver entès que cal baixar els tipus d'interès per animar l'economia. Llegiu al respecte l'editorial d'El País “Trichet entra en razón”. Tot i que, com recorda l'editorial d'Expansión, “tipos bajos, pólvora mojada si no hay crédito”.
Dijous passat vaig assistir a la cloenda del 9è Congrés de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, en el que es va produir el relleu de Joan Coscubiela per Joan Carles Gallego. No us podeu perdre la resolució del Congrés de la CONC, en el que també es va evidenciar el distanciament de les Comissions Obreres catalanes amb respecte de José María Fidalgo, com posa de relleu aquesta crònica de Mariano Guindal a La Vanguardia.
Si alguna cosa s'està posant en evidència en aquesta crisi econòmica és que ens falta Europa, com podeu comprovar llegint la crònica d'Andreu Missé “La crisis deja Europa al desnudo” i l'article de Carmen Alcaide “Coordinación nada coordinada en la UE”.
Ens manca l'Europa amb empenta, ambició i impuls progressista dels temps de Delors i Gonzàlez. Per això cal saludar amb esperança els esforços del Partit dels Socialistes Europeus que els dies 1 i 2 va aprovar en el seu Consell celebrat a Madrid el Manifest amb els que tots els partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes de la Unió Europea ens presentarem a les eleccions al Parlament Europeu que tindran lloc el mes de juny de l'any vinent. Podeu llegir també al respecte els articles de Carlos Carnero i Maria Muñiz de Urquiza i Manuel de la Rocha.
Trobareu també d'interès l'article de Joschka Fischer “Europa y el nuevo orden mundial”, l'entrevista que li fa Borja Bergareche a l'ABC a Martine Aubry i la crònica de Rafael Ramos “El laborismo británico regresa a la socialdemocracia”.
Segueixo amb gran interès el procés de configuració de la que serà la nova administració nord-americana a partir del proper dia 20 de gener quan Barack Obama es converteixi en el 44è president dels Estats Units d'Amèrica. Deixarem enrere George W. Bush, amb el balança nefast de la seva presidència que, com diu l'editorial de La Vanguardia, la història jutjarà.
L'amic Vicenç Navarro m'inunda d'articles que contenen una gran prevenció sobre el caràcter de la presidència d'Obama. Certament Obama no és un exponent de l'ala més progressista del Partit demòcrata dels Estats Units, ni la seva elecció, com va explicar Vicenç Navarro en aquest article, significa que els EE.UU. sigui el país de les oportunitats que alguns volen magnificar avui, ni que les desigualtats socials s'estiguin reduint en aquell país. També en parla Noam Chomsky en aquest article en dues entregues publicat pel diari Avui. Però no es pot menysprear el que suposa la seva elecció, tant com a punt final del desastre de Bush com pel que poden significar de nou inici, de nou començament, tot el tímid que es vulgui, d'una nova era progressista. Això és el que esperem.
Potser per entendre Obama cal llegir el decàleg que ens proposa Antonio Caño, o copsar les cauteles de les que parla Lluís Foix. Sens dubte s'està rodejant d'experiència com explica aquest editorial de La Vanguardia.
I el seu repte fonamental serà abordar la greu crisi econòmica. Joseph Stiglitz considera que la resposta d'Obama es encara massa tímida. Nomi Prins intenta calcular el cost real del pla de rescat. Paul Krugman s'apressa a esvair els dubtes dels que pensen que gastar molt avui ens pot fer mal demà. I Joaquín Estefanía descriu la varietat i magnitud dels problemes econòmics als que Obama s'haurà d'enfrontar.
El capítol més estrictament internacional està molt marcat pels conflictes oberts a massa llocs del planeta. Llegiu per exemple l'article de Pascal Boniface “El reto de Tzipi Livni”, l'article de Miguel Angel Bastenier “Irak: la retirada”, el de Edward N. Luttwak sobre els errors de seguretat comesos per l'Índia “Unos reflejos deplorables”, el de Carlos Nadal “El sobresalto de Bombay”, l'anàlisi de Xavier Batalla sobre les tensions entre Índia i Pakistan “Es la geografía”, la preocupació de Mateo Madridejos “Terror islamista i risc nuclear” i la descripció de Walter Oppenheimer sobre el necessari canvi d'estratègia a l'Afganistan “Cambios en la táctica internacional”.
No us perdeu l'article d'aquesta setmana de Timothy Garton Ash en el que torna a parlar de les dificultats que travessa la República popular Xina “Pekín necesita ayuda”.
Demà passat es complirà el 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. És un bon moment per cridar l'atenció sobre el fet que una bona colla de països està intentant que l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovi una declaració política (no vinculant) per combatre les discriminacions per raó d'orientació sexual. Diversos Estats s'hi oposen, Iran, Aràbia Saudí, Sudan, Ièmen... i el Vaticà! Diuen que el Vaticà està incòmode d'arrenglerar-se amb països islamistes radicals, però ja ho ha fet en altres ocasions. Llegiu al respecte la crònica de S. Pozzi i E. de Benito a El País, i el magnífic article d'Enric González. Tots els integrismes fan por.
Acabo recomanant-vos alguns articles que susciten temes de debat d'actualitat. La jerarquia catòlica espanyola també s'està cobrint de glòria en abordar temes com la memòria històrica. Llegiu al respecte l'article de Francesc Marc Alvaro “Iglesia, olvido y jóvenes”. El Ministre Bernat Soria ens recorda “La lucha contra el sida”, Lluís Amiguet a La Contra de La Vanguardia li fa una magnífica entrevista a Oriol Amat, un economista que toca de peus a terra i reclama sentit comú, Juan Manuel Eguiagaray crida a acabar amb la “Pertinacia irresponsable” dels que han contribuït a l'exuberància irracional dels mercats, Walter Laqueur ens explica “Por qué es tan difícil pronosticar”, Vicenç Navarro es pregunta pel dèficit de l'Estat “Demasiado grande o demasiado pequeño”, i Trinidad Jiménez advoca pel “multilateralismo frente a la crisis”.
“Perles” del programa Polònia emès el 4 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).
LES PERLES
- Assemblea universitària: nous problemes amb vells lemes: "Tots sabem que això de Bolonya és pel petroli". Mas i Duran hi apareixen infiltrats de hippies trasnotxats per... fer caure el Govern tripartit, és clar.
- "Coi dʼambaixades", s'exclama Carod, enterrat en vida per en Puigcercós. Carod surt de la tomba tipus Thriller per protagonitzar [avui va de pel·lícules] Kill Putxi amb una megacatana amb la qual no acaba dʼatinar però no sé com li ha deixat la veu pelín aflautada.
- Maleni enfadada [prenyada, en diu ella] amb Toni Soler perquè no surt al pugrama: "cuando lah cosah van bien, no decí ná".
EL PITJOR
- Don Pedro J. i Don Federico. Deliren tots dos. I el Pedro J. sempre vomita... què desagradable.
EL MILLOR
- Espe disfressada dʼOliva Newton-John a Grease, és mereixedora dʼun Oscar per la seva actuació. En el discurs dʼacceptació explica: "He conducido hasta el aeropuerto con una mano porque con la otra me estaba poniendo los calcetines." Molt millor en Guardans, on vas a parar.
- Montilla al Japó sʼemporta dʼintèrpret al Doraemon, canʼt believe!!!! La frase és clara i catalana: "La crisi, la crisi, sempre la mateixa cabòria!... si no arribem a un acord faré tancar tots els restaurants xinos de Barcelona".
ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- El Rei trucant a Peñafiel per reconciliar-se i demanar-li que l’ajudi a haver-se-les amb els advocats de Marichalar que reclama part del Patrimoni Nacional: osssea, Mallorca i una part d’Eivissa per viure “el ritmo de la noche”. El Rei no està per la labor: “y dónde iré yo de vacaciones, a Marina d’Or?”
LA PICADA D’ULLET
- El President Montilla sʼha empescat que els catalans comprem loteria, amb la xifra que ell i en Mas demanen pel finançament. [Per si de cas, dic jo.]
KA FORT
- Aznar dʼhostessa en un vol dʼhorror a Guantánamo "torturant" els passatgers amb les batalletes del seu mandat.
POLONEWS
- Rouco Varela: "Hem perdut la batalla, però vam guanyar la guerra"
- Espe participirà als propers Jocs Olímpics, a proposta del COE després de veure-la córrer a Bombai.
- El Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3...
LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
- Plou, plou, plou, plou, plou, plou, homeeee.
ZW 153 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
Premis Right Livelihood Award
Els Premis Right Livelihood, coneguts també com els Premis Nobel Alternatius, s’atorguen des de la Fundació Right Livelihood Award com a reconeixement a la tasca social d’institucions i/o persones arreu del món. Impulsats l’any 1980 per l’escriptor i ex-eurodiputat suec-alemany Jakob von Uexküll, els guardons s’entregaran el dilluns, dia 8 de desembre, a Estocolm. La dotació del premi és de 220.000 euros que aquest any es repartiran 4 dones:
- Amy Goodman, periodista nordamericana, presentadora del programa de ràdio Democracy Now!, un servei diari de notícies destinat a ràdios públiques i independents de tot el món, que ja vaig referenciar en aquest Zona Web.
- Asha Hagi, activista somalí pels drets de les dones a Somàlia, gràcies a qui, actualment, existeix el Ministeri per a la Igualtat.
- Monika Hauser, ginecòloga, fundadora de l’ONG Medica Mondiale que ja ha ajudat a més de 70.000 dones a països com Bòsnia Herzegovina, Kossovo, Congo, Libèria i Afganistan. Lluita pels drets de les dones, en especial, per les víctimes de la violència sexual que es produeixen en aquests països amb conflictes bèlics.
- Krishnammal i Sankaralingam Jagannathan, matrimoni de l’Índia, que va impulsar l’any 1981 la creació de LAFTI (Terra per a la llibertat dels camperols), una organització a favor de la redistribució de la terra per als més necessitats. Durant aquests anys, han aconseguit comprar als grans terratinents més de 5.000 hectàrees de terres cultivables i que han venut a preus raonables a unes 13.000 famílies.
L’any 2007 es va reconèixer amb aquests premis la tasca de l’ex-jutge del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el ceilandès Christopher Weeramantry, la keniana Dekha Ibrahim Abdi, els canadencs Percy i Louise Schmeiser i la companyia de Bangladesh Grameen Shakti.
ZV (Zona Vídeo). CanalxTV.net és un canal que emet des d’Argentina diàriament, amb la intenció d’impulsar la participació d’artistes d’arreu del món i la difusió del seu compromís amb l’art, la defensa dels drets humans o el medi ambient, sempre des d’una mirada independent.
enviat per Miquel enllaç permanent 5:14 PM
Notes recents
<< Inici