Posem la directa!

Sí, sé que havia dit que potser no faria Diari avui, però no me n'he pogut estar, ho faig des de l'aeroport de Barajas tot esperant l'avió que m'ha de portar de tornada a Barcelona. Primer, perquè cal que llegiu amb atenció la conferència de Carme Chacón al Cercle d'Economia pronunciada dimecres passat amb el títol "L'optimisme de la raó". Segon, perquè heu de riure amb les matrioshkes de Pepe Zaragoza (que ningú no s'enganyi, qui mana al PP és Aznar).



I també perquè amb la Conferència del PSOE que ha aprovat el programa electoral, posem la directa!

A la Conferència hem escoltat intervencions de Poul Nyrup Rasmussen, President del Partit dels Socialistes Europeus, que dimarts farà un acte públic a la seu central del PSC. També van intervenir José Blanco, María Teresa Fernández de la Vega, Manuel Chaves, Pedro Solbes, Carme Chacón, Juan Fernando López Aguilar i Jesús Caldera. La cloenda de la Conferència va anar a càrrec, lògicament, del President José Luis Rodríguez Zapatero.

Els debats en Comissió no van ser feixucs, cal tenir present que els ponents havien fet un esforç previ molt important per negociar i transaccionar més d'un miler d'esmenes. Quan hi hagi una versió definitiva del Programa electoral del PSOE posaré un enllaç perquè podeu accedir-hi.

A la Conferència es respirava un gran optimisme, moderat per les enquestes que segueixen assenyalant una victòria del PSOE amb un marge molt estret. Hi he pogut saludar molts companys i companyes del PSOE als que feia temps que no havia vist. Vaig visitar també l'espai reservat als blocaires, on hi havia entre d'altres una entusiàstica Jéssica Fillol que va promoure una foto en la que també sortim Eduardo Madina i jo mateix. Aquí hi trobareu totes les fotos de la Conferència realitzades pels blocaires i la notícia de l'experiència al Chesi Blog.

Com deia, a partir de la Conferència, que ha estat un èxit, posem la directa!

Us recomano una llista breu d'articles. Sobre la situació econòmica heu de llegir el de Sofía Rodríguez a El Periódico de Catalunya que porta el títol "Optimisme malgrat les turbulències", el de Joseph Stiglitz alertant sobre una eventual "estanflació" causada per uns elevats tipus d'interès i també us resultarà interessant l'article de Nathan Gardels sobre les costures visibles de la globalització.

Sobre les relacions Església-Estat resulta útil el recordatori històric de Daniel Fernández (blog), Actualidad de José Canalejas. També us pot interessar l'article de l'advocat de María Teresa Fernández de la Vega que porta el títol de Libertad y verdad (obviamente sin ira), explicant el perquè de la demanda contra les falsetats que diuen d'ella els seus oponents del PP valencià.

És del tot acurada l'anàlisi de Javier Pradera sobre els errors de Rajoy al voltant de l'exclusió de Gallardón de les candidatures del PP, en un article que porta com a títol "Liderazgo y sentido común". No us podeu perdre l'article de Josep Ramoneda en el que reflexiona sobre el pacte de la transició, al fil de la condemna d'Atutxa per part del Tribunal Suprem i la reacció del Lehendakari a la sentència. També us recomano la contundència amb que Manuel Castells proclama la realitat plurinacional espanyola.

Jordi Martí defensa el diàleg intercultural, Sami Naïr posa de relleu l'oportunisme i la incoherència de Sarkozy i Carlos Nadal denuncia la violència asimètrica israeliana.

Acabo amb una bona notícia: els Directors d'Institut aposten pel diàleg sobre la futura llei d'educació de Catalunya, vegeu l'Avui i El Periódico de Catalunya.



“Perles” del programa Polònia emès el 24 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)

- Molt divertit veure Saura dividit entre el respecte al medi ambient o a la llei, i com li explotava el cap com a Mars Attacks!!!

- Oriol Pujol intenta fer que Duran no s'abraoni sobre el càrrec de Ministre a la primera de canvi per fer-se el dur i intentar esgarrapar més poder. I no hi ha manera: "Coi, Duran, dissimula una mica"

- Rajoy amb un toc de realisme: "Sí, sí, Pizarro es un fichaje, pero la prensa sólo habla de Gallardón"

- Hereu defensant la seguretat de la ciutat mentre uns manguis estan en plena feina.

EL MILLOR
- Peñafiel enganxa el Rei fent suposades coses lletges amb ZP. El gag era dolentíssim, però tinc una debilitat per Peñafiel "cuando lo explique en el Tomate no me van a creer"

EL PITJOR
- Lluís Llach a Silenci? Quina ocasió perduda d'haver callat, és clar.

ARXIU HISTÒRIC
- Puigcercós parla amb una periodista disposat a donar-li una exclusiva sobre la nova llei de catalanització dels ascensors... Sona el telèfon i és el President: "Montilla, are you talking to me?" I tant. És Montilla intentant convèncer Puigcercós que això de la llei no és una bona idea (els botons dels números podrien no entendre's en català...) però veiem que és ell mateix qui pateix en carn pròpia la invasió de competències. Se li ha ficat al llit un sotssecretari que alberga pillar amb la primera dama. Ah, i d'això de la nova llei, res de res, és clar.

LA PICADA D’ULLET
- La mani contra els toros "La tortura no és cultura" acaba amb els manifestants evitant als mossos amb passis de torero.

LA NOVETAT
- Pizarro vestit de "chispas" antic.

LA CANÇÓ
Gallardón ho veu tot Grease... mentre Espe explica encantada a les seves amigues fent un té com va anar la mítica reunió del carrer Gènova...

[Gallardón] Esa bruja me tendió una trampa
[Espe] Yo tan sólo pensaba en España
[Gallardón] Y Mariano se dejó engañar
[Espe] Y Rajoy me dijo al llegar
"Este tío quiere mi sillón"
Y en ese momento llegó Gallardón

[Cor nois] Huele, huele, huele mal
Qué putada, qué putada
Esa era mi ocasión
[Cor noies] Qué gozada, qué gozada
Se acabó Gallardón

[Espe] Rajoy puede contar con mi abrazo
[Gallardón] Hasta que se pegue un morrazo
[Espe] Después seré la Thatcher hispana
[Gallardón] Yo podré jugar a petanca
Entre Espe, Rajoy y Aznar
No tengo ganas ni de votar

[Cor de noies] Huele, huele, huele bien!
Qué gozada, qué gozada
Pronto tú mandarás
[Cor de nois] Qué putada, qué putada
Y si ganan qué harás?

[Gallardón] Yo quería un partido de centro
[Espe] Él pensaba que él era el centro
[Gallardón] Y ya nadie apuesta por mi
[Espe] Ay que pena que se vaya así
El PP cambia para [Espe] Bien [Gallardón] Mal
Y oh, esto es un sueño [Espe] Genial [Gallardón] Fatal
Qué gozaaaaadaaa

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Pasqual, què soparàs?
PM: Catalans, aquest cap de setmana llegint el diari m'han cridat l'atenció dues coses. Primera, que el Felipe González vingui a Barcelona a fer campanya. Indignant. Aquest tio no s'havia jubilat?
JP: No suporto a aquests presidents que no saben passar a un discret segon pla i continuen fent intervencions públiques buscant protagonisme, oi?
PM: Oi. I la segona cosa que em va cridar l'atenció són els mots encreuats del Màrius Serra, aquest noi que li agrada tant jugar amb la llengua, catalana. Sabíeu que la poesia i la política estan molt lligades? Sabeu que podeu endevinar el futur gràcies a les paraules? Qui és l'enemic número 1 d'Estats Units? Bin Laden, de nom, Osama. Per tant, qui guanyarà les eleccions americanes? L'Obama, perquè rima amb Osama.
JP: Si l'enemic número 1 fos França guanyaria la Hillary Clinton, que tremoli en Sarkozy, que ja arriba la Hillary.
PM: Si l'enemic fos tot el món el President seria el Giuliani, perquè es barallaria amb tothom qui mani.
JP: Per tant a Catalunya hauria de manar Artur Mas, perquè d'enemics no en té pas.
PM: Ja està, escombrant cap a casa! El President hauria de ser en Montilla, perquè d'enemics no en té ni aquí ni a Sevilla. Pujol, Pujol, no siguis manipulador, que els teus arguments ja fan pudor!
JP: Des de Ponent fins a Llevant, Convergent sempre endavant.
PM: Ai, amic Convergent que semblaves intel·ligent, deixa'm dir-te amigablement que Montilla, President.
JP: Oh Maragall, Maragall, ets pitjor que un gargall, ves-te'n al carall.
PM: [al telèfon] Hola Soler. Què? Taller, és bona?
[Soler]: Va, que els de Boqueria volen començar. Digueu Visca Catalunya i prou de versos!
PM: En fi, catalans, catalanes...
JP: per tantes hores passades...
PM: Que el Soler no vol que rimem! Visca Catalunya!



ZW núm. 114 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Tres cites de referència vinculades al canvi climàtic, la sostenibilitat i el desenvolupament de polítiques específiques:

Canvi climàtic global i polítiques públiques locals és el títol de la conferència organitzada per Ecoperiódico.com que tindrà lloc a Barcelona (Universitat Pompeu Fabra) aquest dimarts dia 29 de gener i a la qual m’han convidat per dur a terme la presentació.

La Convenció sobre Canvi Climàtic i Sostenibilitat que se celebrarà els dies 6, 7 i 8 de febrer a Albacete, organitzada pel Ministeri de Medi Ambient, el Govern de Castella-La Manxa, l’Observatori de la Sostenibilitat d’Espanya, la Universitat Castellano-Manxega i l’Associació de Joves Empresaris d’Albacete. A la trobada, es farà referència a les recents reunions del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPPC) a València, el passat mes de novembre, i dels diferents governs de la Convenció de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic a Bali. També s’analitzaran l’aprovació de l’Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta i la posada en marxa de les estratègies regionals de les Comunitats Autònomes.

La Conferència Mundial sobre Desenvolupament de les Ciutats: Innovació democràtica i transformació social a ciutats en el segle XXI, que tindrà lloc del 13 al 16 de febrer a Porto Alegre, Brasil. Una jornada per a la reflexió i el coneixement de la diversitat d’iniciatives d’innovació democràtica i transformació social que estan sorgint en els últims anys i que s’estructurarà al voltant de quatre grans temes: 1) Dret a la Ciutat (Polítiques Locals sobre Drets i Responsabilitats dels Ciutadans); 2) Governança i Democràcia a Ciutats (Experiències Innovadores de Gestió i Participació Democràtica); 3) Desenvolupament Local a Ciutats; i 4) Sostenibilitat i Ciutat-Xarxa. Aquestes questions s’abordaran tenint en compte, també, qüestions transversals com la perspectiva de gènere, la pobresa, la joventut, la immigració o el medi ambient entre altres.

Que ningú no s'enganyi

Que ningú no s'enganyi, en el PP de Rajoy qui segueix manant és Aznar. Aquest és el sentit del joc de matrioskes presentat avui pel nostre cap de campanya, José Zaragoza. Aqui baix les teniu:

Prodi no obté la confiança del Senat

Romano Prodi no ha obtingut la confiança del Senat (156 sí contra 160 no) i es produeix una crisi de govern a Itàlia. La defecció d'un petit partit (Udeur liderat per Clemente Mastella) de la precària majoria del centre-esquerra italià acaba amb el Govern. Però a ningú escapen altres motius de fons: la bicefàlia del centre-esquerra, Prodi i Veltroni, i els intents de Walter Veltroni i el Partito Democratico d'impulsar, d'acord amb Berlusconi, una nova llei electoral que perjudicava els partits més petits.

Les raons de Carme Chacón

Aquí trobareu la intervenció que va fer ahir Carme Chacón al Cercle d'Economia. És una intervenció esplèndida: teniu a l'abast tots els arguments de la campanya socialista, ordenats i explicats amb solidesa i convicció. No us la perdeu!

A la Carme no hi ha qui la pari!

Avui hem fet el primer gran acte públic de l'esforç electoral que ens ha de portar al 9 de març. El poliesportiu de la Vall d'Hebron s'ha fet petit per encabir-hi les 7.000 persones que han volgut acompanyar-nos per escoltar Felipe González, Carme Chacón i el President Montilla. Moltíssima gent ha vingut per retrobar la màgia de Felipe. I no els ha decebut. Passa amb ell com en el cas dels bons vins, guanya amb l'edat, el que era força i intuïció als setantes i els vuitantes s'ha convertit en experiència, capacitat pedagògica i caràcter incisiu. Certament ni força ni intuïció semblen haver-lo abandonat. Ha estat sublim en recordar la necessitat d'ambició i àmplies majories per transformar la societat, o quan ha recordat que el gran mèrit de la transició i la seva llarga etapa de govern va ser contribuir a que la gent es convencés que érem capaços de vèncer els reptes per importants o difícils que fossin. Ha tingut també un punt de discrepància amb Zapatero, quan ha recordat que cap avenç no és irreversible, que la dreta és capaç de fer marxa enrere en moltes conquestes que ens fan avui ser envejats per societats teòricament més avançades que la nostra. Tampoc no li ha mancat humor quan ha recordat que fins i tot Fraga (sí, D. Manuel Fraga Iribarne) ha denunciat que alguns volen portar el seu partit cap a la dreta! Tampoc no ha estalviat crítiques a CiU, incapaços com són de veure o de reconèixer que PP i PSOE no sols no són el mateix sinó que són tant divergents com avançar o retrocedir, com estimar Catalunya o practicar l'anticatalanisme més visceral. Tampoc s'ha quedat curt en desqualificar Manuel Pizarro que diu ara que es dedica a la política en solidaritat amb les víctimes del terrorisme, quan precisament ara hi ha menys víctimes que en qualsevol moment dels darrers 30 anys. Avui, hem recuperat el Felipe de les grans ocasions, el Felipe que sap que a Catalunya, juga a casa. I ens ha posat deures, obtenir el millor resultat de la història, tot promovent la màxima participació.

El President Montilla ha estat breu però eficaç en la reivindicació d'una Catalunya optimista que sap què vol i amb qui pot aconseguir-ho. I ha presentat de forma ben carinyosa la Carme Chacón dient: “Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenen molts arguments per prendre la paraula, per parlar amb veu forta i clara d’aquí a set setmanes. Catalunya serà decisiva per impulsar un govern de progrés, d’ambició i d’esperança a Espanya. Una ambició, una força i una empenta que a Catalunya té forma d’un somriure honest i transparent. De mirada positiva i confiada d’una dona forta en les seves conviccions i valors. De compromís i passió política que arribava a l’adolescència quan Felipe obria les finestres de tota Espanya. Parlo del somriure,.. de la mirada..., del compromís... i de la passió política... de la Carme... de la Carme Chacón!!! La Carme expressa la Catalunya confiada de les seves capacitats, orgullosa de la seva trajectòria i ambiciosa pel seu futur. La Carme simbolitza la Catalunya que s’afirma, sense complexos, en una Espanya oberta i plural. La Carme representa el socialisme català, la veu majoritària del catalanisme a Espanya”.

I, tancant l'acte, ha parlat la Carme. Emocionada, convençuda i convincent. Intimista, acollidora, abrandada i líder. Avui s'ha posat al capdavant de tots i totes nosaltres. Primer, agraint Felipe González per la important transformació d'Esanya de 1982 a 1996, per la seva complicitat amb Catalunya i per la seva comprensió dels reptes del present i del futur. Després, analitzant el que han suposat aquests quatre anys de govern Zapatero. I acabant amb la denúncia del risc que suposa l'integrisme del PP que tenim avui. Ens ha electritzat quan, amb tota naturalitat ens ha recordat que “no debemos nada a la derecha”, i encara més quan ha subratllat el contrast entre una Espanya que ha avançat tant i tant des de 1977 i el propi PP: “30 años después ellos están igual o peor”.

No crec que jo m'atrevís a tancar un acte en el que abans hi hagués intervingut Felipe González. Ella ho ha fet i no sols ha sobreviscut l'experiència, sinó que ha sabut mantenir el nivell que Felipe havia deixat ben alt. A a Carme no hi ha qui la pari!

Un gran panell electrònic presidia l'acte. Ens ha permès de veure quanta gent no ha pogut accedir al poliesportiu i ha seguit el míting des de la pantalla situada a l'exterior. També ha estat excitant el moment en que el panell il·lustrava gràficament les afirmacions del nostre Primer Secretari: “I, davant d’aquest reptes, els ciutadans han de triar, el proper 9 de març, entre dues alternatives: Rajoy, o Zapatero / Divisió o cohesió / Conservador o progressista / Bel·licista o pacifista / Mentida o compromís / Ràdio de l’odi o llibertat d’expressió / Contra Catalunya o amb Catalunya / Passat o futur / Pessimisme o optimisme / Entre un PP en el que no hi cap ni en Gallardón... o un Zapatero que governa per a tothom”.

En fi, és molt difícil traslladar les emocions i sentiments que l'acte transmetia. Però ho he intentat.

Ara us recomano materials que aporten arguments als sentiments. Per començar, les intervencions de José Montilla i Carme Chacón en la sessió del Consell Nacional del PSC en la que s'aprovaven les nostres candidatures a les eleccions generals. També us resultarà interessant la intervenció de Zapatero en l'acte de proclamació de les candidatures del PSOE. Us recomano també un article meu publicat a l'ABC en el que començo a desenvolupar els nostres principals arguments de campanya. I les entrevistes a Maria Teresa Fernández de la Vega a Público i la maratoniana (8 hores!) i punyent entrevista a José Luis Rodríguez Zapatero realitzada per Pedro J. Ramírez a les pàgines d'El Mundo.

Ja sabeu com d'interessat estic en el debat sobre el federalisme. En aquest sentit és imprescindible que llegiu l'article de Joan Romero publicat a El País. Podeu llegir també l'entrevista que m'ha fet el setmanari El Temps, l'article de Marina Geli publicat al Diari de Girona, l'article de Tere Cunillera i Agnès Pardell sobre els resultats de la Comissió Bilateral publicat al Segre, i l'article sobre l'intent de posar lletra a l'himne espanyola que va publicar Antoni Gutiérrez-Rubí a El País. Després hem sabut que l'intent ha fracassat però que el COE i l'SGAE no donen la batalla per perduda...

La campanya girarà molt al voltant de la situació i les perspectives econòmiques. En aquest sentin us recomano que llegiu l'entrevista a Pedro Solbes a Público, l'article de Josep Oliver publicat a Cinco Días, un article de Marina Geli publicat a El Punt que porta el títol “Confiança en Catalunya” i un argumentari que recull les dades econòmiques sobre les que sustentem el nostre optimisme.
Però aquesta ha estat la “Setmana tràgica” de Rajoy. Quan ha tancat les llistes, ha tancat també la porta al seu creixement a Catalunya i la seva credibilitat en entorns moderats. La inclusió de Manuel Pizarro i l'exclusió d'Alberto Ruiz Gallardón són el Waterloo anticipat d'un Mariano Rajoy que ha demostrat que és sols una titella en mans d'Aznar. Anem a pams. Sobre l'elecció de Manuel Pizarro us convido a llegir l'article de Joan Barril, el de Javier Ortiz i el de Jesús Maraña. L'altre dia em deien on compro el diari: “Com s'atreveix Rajoy a presentar aquell que ens va deixar a les fosques!”. Doncs això. Com s'atreveix a presentar aquell que preferia una empresa estrangera a una empresa catalana? Com s'atreveix a presentar aquell que, segons les dades publicades per Jesús Maraña en l'article que us he recomanat, va fer un “pelotazo” comprant accions de l'empresa que dirigia tres dies abans de la presentació de la primera OPA (Pizarro sempre ha defensat que va ser una casualitat), o que es va embutxacar 13 milions d'euros (2.160 milions de pessetes) com a indemnització en abandonar la presidència d'ENDESA als que cal afegir 4 milions d'euros (665 milions de pessetes) més per la venda de les seves accions d'aquesta empresa? Que com s'atreveix? És que Rajoy representa, precisament, tot això. Millor dit, Aznar representa precisament tot això i Rajoy no fa més que seguir les seves instruccions.

L'exclusió de Gallardón mereix capítol apart. Aquí Rajoy no fa més que acceptar el xantatge d'Esperanza Aguirre (i tampoc no s'ha vist plorar gens Aznar) i exclou Gallardón certificant que el viatge al centre era una comèdia de cara a la galeria (que els hi preguntin sinó a Josep Piqué o a Jaume Matas). Com avui recordava Felipe González fins i tot Fraga s'exclama del gir a la dreta del PP! Podeu llegir al respecte la crònica de Carlos E. Cué a El País (seguida d'un recull de la reacció de la premsa internacional que interpreta la decisió com un clar gir a la dreta), els articles d'Ignacio Camacho a ABC, de Gonzalo López Alba a Público, de José Antich a La Vanguardia, de Fernando Ónega, de Carlos Carnicero a El Periódico de Catalunya, d'Enric Hernández, Soledad Gallego-Díaz a El País, i els editorials d'El Economista, d'El Periódico de Catalunya (I i II) i d'El País.

Per cert, El País publica avui una enquesta d'urgència sobre aquesta darrera qüestió segons la qual un 56% considera desencertada la decisió d'excloure Gallardón, contra un 19% que la considera encertada, havent-hi un 18% que afirma que li és indiferent i un 7% que no sap o no contesta. Un 61% veu el PP “desunit” i un 53% està convençut que aquesta decisió disminueix les expectatives electorals del PP. Gallardón obté en aquesta enquesta una valoració del 6,6, molt per sobre d'Aguirre i Rajoy que sols assoleixen el 4,6. Sobre qui mana al PP l'enquesta registra una gran divisió d'opinions, el 44% creu que mana Rajoy mentre el 45% creu que no és Rajoy qui realment mana en el PP.

Sobre les enquestes realitzades abans que es conegués la inclusió de Pizarro i l'exclusió de Gallardón de les llistes del PP, cal dir que segueix (o seguia) havent-hi una amenaça de menor participació i una lleugeríssim avantatge del PSOE; i, per tant, d'un resultat incert. Podeu llegir al respecte els articles d'Àngels Pont, Joan Tapia i Julián Santamaría.

Sobre la polèmica al voltant de la futura llei d'educació de Catalunya i la millor manera d'acollir als nou vinguts en el sistema educatiu us recomano la lectura de l'article de Francisco Longo i els editorials de La Vanguardia i El Periódico. Sobre la proposta per millorar els mecanismes d'acollida dels fills dels immigrants podeu llegir també aquest argumentari.

Sobre les propostes per assegurar el subministrament d'aigua podeu llegir els articles de Ramon Folch i José Luis Gallego i l'editorial al respecte de La Vanguardia.

Sobre l'orientació política de la jerarquia catòlica espanyola i de la cúria vaticana podeu llegir, respectivament, els articles de José María Ridao i Enric González.

Sobre el traçat del túnel de l'alta velocitat a través de Barcelona resulta del tot imprescindible llegir l'article de Jordi Julià a El Punt.

Us recomano també la lectura de l'article del Secretari general de la UGT de Catalunya, José María Alvarez, sobre la proposta del sindicat per tal que la jornada laboral acabi a les sis de la tarda i l'article de Jordi Serrano, director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

Sobre el sucursalisme de CiU (que reclama canvis a Catalunya en funció del futur escenari de la política espanyola) podeu llegir l'article de José Antonio González Casanova. També us recomano la interessant reflexió d'Alfons Quintà contraposant liberalisme i sobiranisme.

Fa també de bon llegir l'article de Felipe González sobre el projecte de l'Aliança de Civilitzacions, sortint al pas de les crítiques del PP.

Sobre les eleccions nordamericanes podeu llegir una extensa guia per a espanyols preparada per Vicenç Navarro, així com un article de Josep Ramoneda sobre l'esperança aixecada per Barack Obama. Per cert, ahir Hillary Clinton es va imposar clarament a Nevada. Dissabte vinent es vota a Carolina del Sud, on les enquestes assenyalen un clar avantatge per a Obama, però haurem d'esperar al Super-Tuesday (5 de febrer), dia en que se celebren eleccions primàries i caucus simultàniament a Alabama, Alaska, Arizona, Arkansas, Califòrnia, Colorado, Connecticut, Delaware, Georgia, Idaho, Illinois, Kansas, Massachusetts, Minnesota, Missouri, Nova Jersey, Nou Mexico, Nova Iork, Dakota del Nord, Oklahoma, Tennessee i Utah, per aclarir una mica més el panorama.

Acabo felicitant al company Lluís Maria de Puig que demà serà elegit com a president de l'Assemblea del Consell d'Europa, formada per 638 diputats i senadors del 47 Estats membres. Felicitats, Lluís Maria!

No crec que faci Diari diumenge vinent perquè estaré a Madrid amb motiu de la Conferència Programàtica del PSOE. Us mantindré al corrent!



“Perles” del programa Polònia emès el 17 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)


LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Marianeta Rajoy anunciant que es carrega a Gallardón. Qui mou els fils? Sí, clar, ho heu endevinat, Aznar, Losantos, Aguirre.... quina por... i a sobre se’n va la llum “Pizarrrrroooo, esa luuuuuz”

- Espe i Acebes intenten emborratxar Rajoy per aconseguir que els digui qui serà el número dos. Espe: “Brindemos por las próximas elecciones, que las vamos a ganar” Acebes, sempre tan fi: “Y por las del 9 de marzo, también”

- Rajoy i Espe troben inspiració per als lemes de la campanya electoral en Justo Molinero i la seva manera de fer anuncis.

- ERC busca empresaris models (modèlics?) més que res per pillar pasta per la campanya. Ara, que el tio etiqueti en castellà i demani la retirada del programa d’un munt de mesures porta a Carod i Puigcercós a canviar el nom del partit per Empreses Rendibles de Catalunya. Com que l’empresari afluixa, se n’acomiaden amb un sentit “Adéu-siau, gracias, gracias”

- Chacón ja parla amb el bebè: “Escolta al Jossse, que aprendràs moltes coses”... i el Jossse, després de fer-se un embolic descomunal amb l’assessor econòmic, conclou brillantment: “Pues si ellos tienen a Pizarro, yo ficharé a Jesús Vázquez, que con tanto concursito, seguro que sabe de números.” Montilla es desmaia i el reaninen SÍIII amb el kit aromàtic del PSC: “Ui, quina olor de cotxe oficial!”

- L’epidèmia de grip ha arribat al Consell de Govern. La Dra. Geli, I love her, me’ls visita a tots: Carod, Puigercós, Montilla, Tura, Maragall, Castells. Els esternuts es fan a ritme de Queen.

EL MILLOR
- Molinero vs. Nadal: “Desde Mollerussa a la Bisbal, todas las obras son de Nadal” El ritme nadalenc no està fet pel ritme trepidant del Molinero i les seves publis. A la pregunta: “Cómo están las infraestructuras en Catalunya? És a dir, Santa Coloma i aledaños?” Nadal respon amb una de les seves megahipersubordinades, constantment interrompudes per les falques del Molinero “Depilación María José, arrenquem los pelos, de tres en tres”. Ara, no he entès perquè el Nadal acaba cantant flamenc....

EL PITJOR
- Ale, la mani dels tècnics de so que acaba ensordint a tutti quanti.

ARXIU HISTÒRIC
- El Rei i el Príncep instal·lant la TDT (amb el vell mètode de fotre cops a la tele) "me la trajeron los Yos Magos". Per fi la sintonitzen i enganxen Polònia i els agradaaaaa. El que no els agrada és que no surt la Reina. Però això ho arregla el Rei en un "pis-pas" trucant a la Telatrès. Calla, calla, que sembla que ho han arreglat: és el Toni Soler amb perruca Reina Sofia.

LA PICADA D’ULLET
- La controvertida trucada del PP a Ensenyament sobre el tema de la llengua va costar una miqueta d’obtenir? I per què? Perquè Sirera truca a informació telefònica en català perquè li donin el número i no l’entenen.... ho pilleu?

KA FORT
- Montilla i Hereu es presenten a la Moncloa per aconseguir Rodalies i el túnel de l’Ave. Uiiiii que surten en calçotets i adolorits.... que fuerte que fuerte.

EL CAMEO
- L’imitador de tot TV3, el guanyador del concurs del Polònia, un tal David Moreno que fa cara de passar-s’ho d’allò més bé.

LA VENJANÇA
- El Papa atén els mitjans d’esquena, com que li ha agafat el gustillu... el motiu no és altre que el Papa s’ha posat una mascareta a la cara, amb cogombres i tot, perquè diu que té la pell molt fina. Bo, eh!

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, les rebaixes són com les reunions del tripartit, costa d’anar-hi però un cop hi vas t’ho passes bé, a les rebaixes, vull dir.
JP: T’has deixat la porta de l’ascensor oberta i he hagut de pujar a peu! De què parles, de les rebaixes? Ha estat bé, però estic tan cansat que no podria ni tossir.
PM: M’he comprat aquest jersei tan xulo i que em va tan bé [immens], sabeu quin descompte m’han fet? El 3%, he heee.
JP: Aquest jersei me l’havia emprovat jo.
PM: Ei, que t’ha caigut a terra.
JP: No, me l’has arrencat.
PM: Bé, sí. Se siente, se siente.
JP: Se siente, se siente, però si no sé com t’agrada, si et va gran!
PM: Bé, el càrrec també m’anava gran i el vaig portar 4 anys.
JP: Doncs a mi, com que m’agrada llegir, a les rebaixes m’he comprat les memòries del Churchill. Una obra mestra.
PM: Interessantíssima, tu.
JP: Així, això de les rebaixes ho fan cada any, no? Jo em pensava que era com les Olimpíades, cada quatre anys.
PM: No, no, cada any. Doncs jo em pensava que això de les rebaixes era cosa d’unes amigues teves, les re-baixes. He heeee, que cabróoon.
JP: Molt bé, eh Pasqual, però els socialistes en sabeu molt de rebaixes, que a Catalunya vau aprovar un Estatut i després a Madrid el vau rebaixar.
PM: Ei, que això va ser idea del Mas, que ho devia aprendre de tu, que vas pactar amb l’Aznar i això sí que va ser rebaixar-se. Pujol, et canvio el llibre pel jersei.
JP: Fet. Buscava alguna cosa per falcar la taula. Catalans, des de la comoditat de la nostra sala d’estar, visca Catalunya!
JP: Visca! Ei, i el jersei?
PM: 10 €
JP: Què cabróoooon!




ZW núm. 113 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.
http://www.arschile.cl/ed/index.htm

El 31 de gener s’iniciarà la 3ª edició del Diploma de Participació Ciutadadana i Democràcia Electrònica impulsat per la Fundació Universitat de Girona i ARSChile. Es tracta d’un programa de postgrau l’objectiu del qual és generar coneixements i capacitats sobre l’ús d’Internet i la resta de les noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) per a innovar i expandir els processos de participació ciutadana. El programa s’estructura en quatre mòduls temàtics (Participació Ciutadana i Desenvolupament Humà Sostenible; L’e-Democràcia, Què és i què no és?; Comunicació Electrònica i Acció Ciutadana; El Vot Electrònic) i un taller transversal per a l’elaboració del projecte final. La inscripció pot fer-se online.

Un dels referents en la reflexió, recursos i investigacions sobre la influència de les noves tecnologies (des del punt de vista social i cultural, no només tecnològic) a la nostra societat, és l’Observatori per a la Cibersocietat que aquesta pròxima setmana organitza: Difundir las TIC en la época 2.0: nuevos interrogantes, nuevos formatos y nuevas perspectivas, i amb el qual col·laboro republicant alguns dels meus articles sobre ciberpolítica o edemocràcia, entre altres temes.

ZV (Zona Vídeo). MSN Vídeo és el portal de vídeos de Microsoft, integrat amb altres serveis com Messenger, Hotmail o Spaces i que tracta de plantar cara a la supremacia de YouTube. Compta amb el mateix reproductor (Flash) i característiques semblants en relació a la imatge, però ofereix dues categories: vídeos editorials - comprats pel propi portal- i vídeos dels usuaris.

A nou setmanes de les eleccions generals!

Reprenc el meu diari en aquest nou any 2008! Com fa quinze dies des de la darrera actualització, avui serà necessàriament més dens que de costum tot i que intentaré que el text no es faci feixuc sense estalviar cap enllaç a materials que considero interessants.

Començaré per recomanar alguns articles sobre les perspectives pel nou any. En aquest sentit considero imprescindibles l'article de David Hayes sobre “Diez problemas no resueltos en 2007” publicat a El País, el de Walter Laqueur “Predicciones para el 2008” publicat a La Vanguardia i les reflexions de Mikhaïl Gorbatxov recollides a El Periódico de Catalunya sota el títol “Continuem ancorats al segle XX”. Podeu trobar també interessants les reflexions sobre el canvi climàtic de Brian Fagan, sobre l'identitat europea de Tahar ben Jelloun, sobre la Xina de Mateo Madridejos i Eugenio Bregolat, sobre Afganistan i el futur de l'OTAN de Joschka Fischer, sobre la reedició de les polítiques “petroli per aliments” de Paul Kennedy, sobre l'esgotament del neoliberalisme de Mario Soares, sobre la democràcia d'opinió de Jacques Julliard (en extracte del seu llibre publicat a Le Nouvel Observateur), i l'entrevista de Milagros Pérez Oliva a Manuel Castells.

Però sens dubte quan tot just falten nou setmanes per a les eleccions generals, les perspectives electorals marquen l'agenda. En aquest sentit és d'obligada lectura l'entrevista a Carme Chacón realitzada per Jaume V. Aroca i Enric Juliana publicada avui a La Vanguardia. També podeu considerar interessant el meu article publicat al diari AVUI. De les moltes enquestes publicades suggereixo que doneu un cop d'ull a les principals conclusions de l'enquesta realitzada per l'Institut Noxa per a La Vanguardia (“PP y PSOE llegan casi empatados al último suspiro de la legislatura” i “La desmovilización de la izquierda devora la ventaja electoral del PSOE”). Considero imprescindible la lectura del personal i incisiu anàlisi del meu amic José Antonio Gómez Yáñez publicat a El País. Podeu també trobar interessants les reflexions de Francisco Bustelo, Javier Pradera, Joan Tapia, Joaquín Estefanía (sobre el vot econòmic) i José Luis de Zárraga (director de la macroenquesta publicada a Público). I us pot interessar la guia de Juanma Romero sobre la crisi interna que pateix Izquierda Unida.

Com sempre són els ninotaires els que ho expliquen de la forma més senzilla i punyent. Veieu per exemple el resum de l'enquesta de l'Institut Noxa realitzada per Toni Batllori a La Vanguardia:



Ningú no dubta de la influència que tindrà l'actual situació econòmica en la campanya. Per fer-vos una idea exacta del que ha passat, el que està passant i les perspectives de futur és imprescindible llegir la intervenció el President José Luis Rodríguez Zapatero a el Foro Nueva Economía (aquí trobareu un breu resum). Trobareu també molt interessants els editorials al respecte de La Vanguardia i El País. Des d'una perspectiva sindical és imprescindible llegir l'entrevista al Secretari General de la UGT, Cándido Méndez, a Público. Trobareu dues mirades ben objectives en els articles de Manel Pérez a La Vanguardia i Joaquín Estefanía a El País. M'ha agradat molt l'article d'Ignacio Muro que porta el títol “Eficacia económica y complejos de la izquierda” i són molt rellevants les reflexions sobre els salaris que fa Vicenç Navarro així com la proposta de la UGT de Catalunya de revisar l'horari laboral.
Sobre la campanya electoral planaran també els plantejaments neoconservadors dels sectors més reaccionaris de la jerarquia episcopal espanyola que té un gran predicament en l'actual direcció del PP. En aquest sentit han aparegut molts articles dignes de ser ressenyats, a començar pel contundent “Aquesta no és la nostra Església” publicat per Antoni Bassas a El Periódico de Catalunya. Podeu llegir també les aportacions d'Enric Hernández, Juan Luis Cebrián, José Manuel Fajardo, Josep Ramoneda, Joan Subirats, Gonzalo López Alba, l'article col·lectiu de tres associacions de dones i de famílies i el de José María Ridao. Però, com molt sovint, qui més l'encerta és Javier Pérez Royo que defensa la revisió dels acords Església-Estat espanyol negociats abans de l'aprovació de la Constitució.

I si els temes econòmics tindran gran importància en el debat preelectoral, a Catalunya es produeix un especial èmfasi en el tema de les infraestructures i la mobilitat. Podeu llegir en aquest sentit les reflexions del meu amic i Alcalde de Cornellà Antonio Balmón, dels col·legues José Luis López Bulla i Carles Navales, i del professor Antoni Segura publicat a El Punt. Per una visió objectiva sobre l'actual nivell inversor és imprescindible llegir l'article de Francesc Arroyo a El País.

Aquesta setmana mateix s'havia aixecat la polèmica sobre un eventual retard en l'adjudicació de les obres del traçat del Tren d'Alta Velocitat a través de la ciutat de Barcelona. Com sabeu es tracta del traçat acordat en el seu dia pels governs d'Espanya (PP), Catalunya (CiU) i Barcelona (PSC-ERC-ICV-EUiA); després alguns dels signants se n'han desdit oblidant les importants raons que van portar a escollir aquest traçat i no pas altre. L'Alcalde Jordi Hereu va demanar en termes emfàtics que no s'ajornés l'adjudicació i, finalment, aquesta es produirà la setmana vinent. El propi Alcalde se'n felicita en un article publicat avui a El Periódico. Suposo que ja ningú parlarà d'una pressumpta manca de lideratge de l'Alcalde de Barcelona, capaç d'exigir davant de Zapatero i de defensar el que considera bo per la ciutat encara que això impliqui enfrontar-se a la demagògia de molts. Us recomano la lectura dels articles de Mercè Sala i Salvador Rueda que ens recorden els arguments favorables al traçat acordat i disfan els temors causats pel túnel. No deixen de ser curioses les contradiccions de CiU al voltant d'aquesta qüestió si tenim en compte que no sols va acceptar l'actual traçat sinó que fins i tot havia previst la construcció de dos túnels (no sols un!) que travessaven la ciutat (com reconeixia fa ben poc Pere Macias) i que el nou actual que proposa Xavier Trias no evita la proximitat a la Sagrada Família que és l'únic argument que esgrimeixen per desdir-se del seu suport al traçat acordat.
La decisió de no ajornar més la decisió definitiva sobre el traçat ha estat posada en relació amb la manca d'acord sobre el traspàs de la gestió del servei de rodalies en la recentment celebrada reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Ningú no explica millor que Francesc Arroyo a El País les causes del desacord i les dificultats del traspàs (que CiU mai no va reclamar tot i que l'Estatut de 1979 habilitava el Govern de la Generalitat per demanar-ho). Estic absolutament d'acord amb el criteri del President de la Generalitat (“millor un desacord que un mal acord”). Les exigències de CiU d'anar amb presses no són congruents amb la seva pròpia experiència de govern; van trigar 23 anys a desenvolupar l'Estatut del 1979 i no se'l van acabar...

En qualsevol cas, la reunió de la Comissió Bilateral va donar resultats ben positius que trobareu relacionats en la nota de premsa del Govern de la Generalitat. Personalment valoro de forma molt positiva els acords en matèria d'immigració i d'inspecció de treball. L’acord preveu que la Generalitat podrà atorgar el permís inicial de treball per compte propi o aliè dels estrangers que desenvolupin la seva tasca a Catalunya. Així, Catalunya es converteix en la primera Comunitat de l’Estat que exerceix aquesta competència. La Generalitat rebrà i tramitarà les sol·licituds, valorarà les autoritzacions de treball i notificarà la seva obtenció o no. Aquesta autorització inicial anirà acompanyada de l’autorització de residència, atorgada per l’Estat. Així mateix, el govern de la Generalitat crearà l’Agència Catalana d’Inspecció de Treball, de la qual dependran directament els inspectors del govern de Catalunya. A través d’aquesta agència, la Generalitat exercirà les competències inspectores i sancionadores que li atorga l’Estatut en matèria de treball, que inclou la direcció de la Inspecció de Treball que comporta la dependència orgànica i funcional. D’aquesta manera, la Generalitat passarà a disposar dels seus propis inspectors. Aquesta Agència es consorciarà amb l’Estat, que és el competent en matèria d’inspecció de Seguretat Social, amb l’objectiu de garantir l’eficàcia i la coordinació entre ambdues administracions i evitar duplicitats en la funció inspectora. Aquí trobareu una nota del Departament de Treball que explica més en detall el que suposa aquest transcendental acord que farà de Catalunya la primera Comunitat Autònoma espanyola en exercir competències reals en matèria d'immigració. Mentre uns intenten crear alarma i temor, d'altres treballem per resoldre problemes.

Les dificultats inherents al desenvolupament estatutari no es resolen per art de màgia, ni el fet que els socialistes governem a Catalunya i Espanya ens estalvia algun desacord. La pròpia lògica del desenvolupament autonòmic genera inevitables tensions entre el Govern català i el Govern espanyol. Dit això és ben ridícul equiparar l'actitud i la pràctica del PSOE amb la del PP. Tothom sap que amb el PP no tindríem aquest Estatut (i de fet, encara malden per anul·lar-lo) i que el PSOE s'ha compromès no sols amb la seva aprovació sinó també amb el seu desplegament.

Aquesta és una qüestió que planarà també en la campanya electoral. Diversos articles examinen aquesta qüestió: Carles Duarte va escriure un article amb el títol “Pendents d'Espanya”, Jordi Sánchez preveu tensions entre PSC i PSOE a menys que es produeixin canvis importants i l'assumpció plena de l'ideal federalista per part de l'esquerra espanyola, i Enric Hernández parla de “La revolta dels federalistes 'malcontents'”.

Sobre aquesta qüestió, avui El Periódico de Catalunya publica una primícia editorial del llibre de Juan-José López Burniol que es titula “España desde una esquina”. En aquesta obra l’autor arriba a la conclusió que el deteriorament de la relació entre Catalunya i Espanya fa imprescindible la reforma de la Constitució perquè els catalans, igual que els bascos, els gallecs i els navarresos puguin votar si desitgen la independència. Partidari que Catalunya segueixi formant part d’Espanya, l’autor advoca per un Estat federal i simètric. Podeu estar segurs que el llibre aixecarà polèmica, de la mateixa manera que podeu estar convençuts que està escrit des del rigor i l'apassionament que caracteritza l'amic López Burniol. Cal donar la benvinguda a aquesta obra que tindrà sens dubte la virtut d'alimentar el debat sobre el federalisme.

Per acabar de recomanar materials referits a la política catalana vull destacar l'opinió de Ferran Mascarell sobre la marxa de Manuel de Borja-Villel a dirigir el Centre d'Art Reina Sofía deixant la direcció del MACBA, l'important article d'Albert Branchadell sobre multilingüisme, el compromès article de Raimon Belenes sobre els problemes als hospitals públics i l'article de Vicenç Navarro que s'afegeix a la polèmica sobre l'orientació dels mitjans públics que depenen de la Generalitat.

Demà a les 19.30 al CCCB es presenta “BUCAREST. La memòria perduda”, un documental d'Albert Solé sobre el seu pare, Jordi Solé Tura. L'acte serà un homenatge a Jordi Solé Tura i comptarà també amb els parlaments de Pasqual Maragall, Joan Saura i el President Montilla. Avui mateix Jaume Bosch publica a El Periódico de Catalunya un article sobre en Jordi que val la pena llegir.

Acabo fent una breu referència a l'apassionant procés d'eleccions primàries als Estats Units. No cal dir que si jo fos ciutadà d'aquell país votaria demòcrata. Tampoc no amago que les meves simpaties estan amb Hillary Clinton per la seva experiència i solidesa, tot i que admiro el tarannà innovador de la candidatura de Barack Obama i la sensibilitat social demostrada per John Edwards. Després del triomf d'Obama a Iowa (llegiu el seu magnífic discurs d'aquella nit) tots els experts i les enquestes van donar-lo com a guanyador a New Hampshire. No va ser així, Hillary es va imposar a NH (com totes les enquestes anteriors a Iowa anunciaven). Certament el procés està obert i és apassionant seguir-lo. Us recomano que llegiu els articles de Manuel Castells (escrit entre Iowa i New Hampshire) sobre el canvi que representa Obama, Timothy Garton Ash (proposant un tàndem Hillary-Obama), Lluís Bassets (sobre el factor emocional de la campanya), Antoni Gutiérrez-Rubí (sobre la reacció de Hillary) i Xavier Mas de Xaxàs (subratllant la vessant d'entreteniment de la campanya). De la victòria demòcrata al novembre en podria sorgir el que reclama Joseph S. Nye, la recuperació d'un “poder intel·ligent”.

Us recomano sis llocs web per a seguir la cursa i les diferents estratègies i enquestes: Politico, Enquestes, L'estratega demòcrata, CNN, New York Times i Washington Post.

He deixat pel final la trist notícia de la mort del poeta Angel González. Pels que no el coneixíeu aquí teniu un enllaç per accedir a la seva obra. I us deixo amb un poema seu:

SONETO PARA CANTAR UNA AUSENCIA

Las horas pasan, pesan lentamente
vacías de ti, llenas de tu memoria.
Tu ausencia rompe el hilo de mi historia,
aísla como un foso este presente,

dejándome indefenso e inocente
entre la espada aguda de la gloria
de haberte amado ayer, y de la ilusoria
esperanza de amarte eternamente.

No dirijo mi vida, y el futuro
se presenta inseguro, turbio, incierto.
Me atengo sólo a ti, que no te tienes.

Me inclino sobre ti, endeble muro
de mis lamentaciones. roto, abierto,
hendido dique en el que me contienes.



“Perles” del programa Polònia emès el 10 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí)

LES PERLES (per ordre d’aparició)
- Sarkozy + Carla Bruni = José Montilla + Judit Mascó. El President enganya la model dient que vol que l’ajudi en una campanya contra l’anorèxia, però més aviat es tracta d’un atac bulímic d’enveja de la popularitat de Sarko per sortir a les portades de les revistes del cor.

- La Marina Geli, nova candidata a amant del Montilla, després del fracàs Mascó, controlant-li la pressió al president, una mica alterat amb tant de tomàquet. Ella és que és taaaaan mona “jo a la feina i al llit jugo a metges”.

EL MILLOR
- Ja fa dies que anem in crescendo, la parella de l’any és la de la rivalitat M. Teresa Fernández de la Vega-Carme Chacón. Mentre ZP es desfà davant la Chacón: “Tú no puedes cargar tanto peso, etc. Apoyaré al hijo de Carmen Chacón que apruebe el Parlamento de Catalunya...” M. Teresa la voldria... ejem... morta. La Carme ja ha tingut el seu primer desig: “Josse, tengo un antojo: vull 3000 pisos de protecció oficial a L’Hospitalet i sinó el meu fill sortirà amb una taca amb forma de barri de Bellvitge.” “Oye, Chaqui, te lo puedo prometer, pero de ahí a construirlos...”

EL PITJOR
- Mani d’actors per un conveni just. No m’acaben d’agradar les manis, del Polònia, vull dir, eh.

ARXIU HISTÒRIC
Duran flirteja amb ZP. "Qué te trae por aquí?" "Un ministerio". Home, ja fa pena el pobre home deixat, demanant de canviar Cohibas per "un poco de pan con jamón", etc, etc. "Hombre Duran es que la plaza de Exteriores está cubierta". "Ya, pero yo podría hacértelo por la mitad, qué digo por la mitad, la mitad de la mitad... además vengo media hora antes y te friego”

LA PICADA D’ULLET
- El Rei es queixa dels regals que ja rebut: “siempre igual, calcetines y yates, calcetines y yates!”

LA NOVETAT
- Xavier Solé-Marín, les seves americanes impossibles i el seu ultraliberalisme: “Cal fotre un milió de tios al carrer. El que no pot ser és que la gent visqui bé i l’economia vagi malament.”

- La secre de Xuan Saura: “Xa ha arribat el Xuan Herrera.” Pobre Herrera, no el coneix ni el Saura: “Nooooo vull anar a Madrid, tothom passa de mi, ningú es creu que tingui més de 16 anys.” I fan anar a Madrid EN BICI!!!!! “Podré anar en pont aeri aquesta vegada?” L’Acebes li dóna 2 euros per un bocata, i Soler ha d’aclarir les coses: “No va d’indigent, va desenfadat.”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Franco vestit de núvia,. Per què? Perquè yo lo valgo? No, per salvar el matrimoni, diu. I amb ram i tot, eh!

KA FORT
- Acebes fent enquestes porta a porta pica al timbre: “Viva España, está el señor de la casa?” Les preguntes són delirants i les estratègies per obtenir les respostes correctes encara més. La noia enquestada es queixa i Acebes es defensa: “Manipulación? Me va a hablar a mi de manipulación...”

EL CAMEO
- Judit Mascó. Molt millor que la Bruni, on vas a parar!

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- El dia 5 el Rei va celebrar els 70. A mi també m’agrada molt celebrar els 70 fever, night, fever night, feveeeeer

- Ja s’ha trobat una ruta alternativa pel Dakar: Vilanova-Sants (hi ha tota meva d’obstacles i és una zona subdesenvolupada)

LA CANÇÓ
Lluís Llach torna a cantar per conscienciar la gent sobre el drama de la sequera... i de pas, que acabi plovent. Aquí la teniu, la versió lliure de “Venim del nord, venim del sud”

No plou al nord, no plou al sud,
Ni terra endins, ni mar enllà.
Mira si és heavy la sequera
Que no ens podem ni dutxar.
Ni bullir aigua ni fer fregues,
Ni tan sols beure, ni rentar
Ai mare meva quina set
Per sort ens queda el meu vinet...

No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins ni mar enllà
Només sentir al Tomàs Molina
N’hi ha per posar-se a tremolar.
Diu que el pantà de Camarasa
S’hi podrà fer el París-Dakar
Per remullar-vos l’esquelet
Jo us ofereixo el meu vineeet...

No plou al nord, no plou al sud
Ni terra endins, ni mar enllà
Em cago en el canvi climàtic
I tots els que l’han provocat
Si se’n van a parir les vinyes,
Ja us dic que alguns em sentiran.
Abans que tot no faci un pet
Jo us ofereixo el meu vineeet!

LA VENJANÇA
- Duran s’entrevista amb el bisbe: “Coincideixo amb vostè que els Pastorets del Polònia van ser una ofensa.” Ara qui arriba és un líder islàmic de Catalunya ofès pel vídeo d’Unió. Duran diu que no els volien ofendre, que ells són “simpatitzants de l’Alcorà” i el bisbe encara flipa més: “vostè no era democristià?” Duran: “Sí, democristià que necessita vots”. Ui, no és cap líder islàmic sinó l’Oriol Pujol cobert amb un burka. I el següent és el President Pujol amb la mateixa idea esborrajada. Pobre Duran: “Convergents de la punyeta, fora del meu despatx”. El bisbe fuig, de Duran, i de Toni Soler: “Deixi’m, provocador!”

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
[Al telèfon] Sí, no, sí, no, més avall, no, aquest de número 32. Ara deixa’m que tinc feina, Artur.
[A càmera] Catalans, perdó, estava ajudant al Mas a fer la candidatura. Ja hi torna a haver eleccions, quina maaaandra. I votar al Duran, quina maaaandra. Ara em trucaran perquè vagi a fer mítings a casals d’avis. És un pal això, perquè la gent gran són uns pesats, es repeteixen molt i sempre parlen d’ells mateixos. A mi no em passa mai això. Que si tomba, que si gira. Total, que els avis són uns pesats. Vull dir que la gent gran té una tendència a repetir-se. Que si tomba, que si gira, i només parlen d’ells. Jo no, jo sóc molt diferent, m’agrada parlar de coses diferents, perquè sóc una persona molt polièdrica. De ben petit, a l’escola alemanya tenia un professor... Quanta raó tenia, com el meu pare, que un dia, sortint de la missa del gall em va fer notar... ei, perquè poseu el Koniec si no he acabat?????



ZW núm. 111 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Al final hi trobareu el ZW 112.

En el context de les properes eleccions espanyoles de 2008 s’estan impulsant iniciatives diverses:

The Big President: Vols ser President? La Vanguardia busca president del Govern, un concurs online amb la col·laboració i el software de “The Big President S.L.” que s’iniciarà el pròxim 9 de gener. Els candidats hauran de registrar-se i validar la seva candidatura per poder iniciar la primera volta de proves d’un total de quatre. Des de l’inici, el públic votarà entre els participants quin és el seu candidat preferit a través de la pàgina web i de missatges sms. El concurs comptarà, també, amb la participació de l’Asociación Española de Consultores Políticos que atendrà els dubtes que puguin sorgir. Els tres finalistes mantindran un debat després del qual s’investirà president al candidat més votat en el transcurs de una gala final que se celebrarà el 9 de març coincidint amb les eleccions generals. El guanyador obtindrà 8.000 euros.

10 Preguntes. Un nou projecte online impulsat per Christian Rojo que pretén ser una trobada real entre la política espanyola i els ciutadans de cara a les properes generals. Iniciativa en la línia del fòrum americà de participació ciutadana 10Questions, impulsat per techPresident. El seu objectiu és recollir aquelles qüestions que interessen l’opinió pública i traslladar-les posteriorment a les principals forces polítiques per a que puguin facilitar les seves respostes. La mecànica és molt senzilla, només cal completar un formulari per donar-se d’alta i poder plantejar una pregunta concreta. En el blog oficial, a més, s’analitzarà la campanya de cadascun dels candidats a partir de la seva participació en els principals serveis associats al web 2.0: YouTube, Flickr, Facebook… realitzant una anàlisi dels resultats.

ZV (Zona Vídeo). Green TV és la televisió de Greenpeace que té com a objectiu apropar més el medi ambient a la societat, sensibilitzant sobre els problemes que afecten el planeta i fomentant l’acció a través d’Internet. La programació del canal (informatius, reportatges i documentals) s’actualitza mensualment.

ZW núm. 112

http://www.catosfera.net/

Els propers 25, 26 i 27 de gener tindran lloc les Jornades de la Catosfera “Edició 2008” al Centre Tecnològic i Universitari de Granollers.

La primera gran trobada de blocaires, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0 organitzada a Catalunya, que pretén ser un lloc per a la reflexió i l’aprenentatge mutu, durant els tres dies en què es desenvoluparan les diferents activitats. A més de la blocosfera catalana en concret, s’analitzaran les iniciatives i el desenvolupament de la blocosfera a nivell general. En el programa, on encara s’hi estan incorporant activitats, es recull un ampli ventall de temes que van des dels codis ètics; els blocs i l’educació; els blocs i la política; els blocs i el periodisme ciutadà; els blocs i els negocis; les associacions i xarxes de blocs, etc. fins a tallers diversos. La llista de participants és excepcional i a la conferència inaugural i les diferents taules de debat obert podrem escoltar César Calderón, Marc Vidal, Juan Varela, Vicent Partal, Saül Gordillo, Genís Roca o Carlos Guadián entre d'altres.

Les jornades son gratuïtes i estan obertes al públic en general, només es requereix registrar-se en el bloc oficial que està enllaçat a la majoria de blocs i webs catalans.

El dia 25 de gener, també a Barcelona (al CitiLab-Cornellà), tindrà lloc la trobada Difondre les TIC a l'època 2.0: nous formats, nous interrogants i noves perspectives, organizada per l’Observatori per a la Cibersocietat. Aquesta trobada pretén “posar en qüestió tots els usos i potencialitats de la denominada web 2.0 entenent que, sota aquest concepte, pot dibuixar-se una concepció més plural i atractiva d’Internet.

ZV (Zona Vídeo). Medinalia, televisió i ràdio online, d’accés fàcil i gratuït, amb una de les bases de dades de canals més àmplia del món (1600 canals de televisió i més de 5000 emissores de ràdio).

Governar Espanya

El diari AVUI em publica avui l'article que podeu llegir a continuació:

Governar Espanya

La resposta a la pregunta quin és l'objectiu del PSC en les properes eleccions generals és tan senzilla com rotunda: governar Espanya. Des de la seva fundació, el PSC ha decidit intervenir a la política espanyola a partir de la seva influència en el PSOE, en congruència amb el model federal d'organització de l'Estat que defensem. Aquesta convicció i la sintonia amb el projecte polític del socialisme espanyol ens han portat a participar activament en els governs de Felipe González (1982-1996) amb Narcís Serra, Ernest Lluch, Joan Majó, Josep Borrell i Jordi Solé Tura, i en el govern de Zapatero (2004-2008) amb José Montilla, Joan Clos i Carme Chacón, als quals cal afegir David Vegara com a secretari d'Estat d'Economia.

Fem un bon balanç de la legislatura que acaba: la retirada d'Iraq, una sòlida gestió econòmica, el reconeixement de més drets i llibertats i l'ampliació de les polítiques socials. Sols cal recordar que s'han creat tres milions de llocs de treball; que un milió i mig de treballadors han passat de tenir una ocupació precària a una ocupació estable; que un milió dues-centes mil persones es beneficiaran de la llei de la dependència; que tres milions de persones es beneficiaran de l'Estatut del Treballador Autònom; que el salari mínim interprofessional ha arribat als 600 euros (en 4 anys s'ha apujat més que en els 8 anteriors); que la despesa en educació ha crescut un 122%; que la despesa en recerca ha crescut un 260%; que la inversió en habitatge protegit ha crescut un 60% cada any; que la inversió en infraestructures ha estat de 42.500 milions d'euros; que l'increment de les pensions mínimes ha estat el triple que en la legislatura anterior, i que s'ha reconegut el dret al matrimoni a les persones homosexuals.

També podem fer un balanç molt positiu pel que fa a l'autogovern de Catalunya: l'aprovació del nou Estatut, que suposa la màxima cota d'autogovern assolida pel nostre país des de 1714; l'acord per incrementar de forma significativa la inversió pública de l'Estat a Catalunya (34.000 milions d'euros en set anys); el reconeixement de la llengua catalana a Europa; el retorn a la ciutat de Barcelona del castell de Montjuïc; l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona; el trasllat a Barcelona de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (primer organisme regulador estatal no ubicat a Madrid); l'inici per llei del procés de retorn dels papers de Salamanca; el reconeixement del domini d'Internet .cat, etcètera.

Per al socialisme català els reptes de la propera legislatura (2008-2012) són clars: desenvolupar plenament el nou Estatut (assolint entre d'altres el traspàs de la gestió del servei de Rodalies i esdevenint decisius en la gestió de l'aeroport de Barcelona) i pactar un nou sistema de finançament autonòmic solidari que no penalitzi les comunitats més dinàmiques i emprenedores. Per assolir aquests reptes necessitem una nova derrota del PP en les properes eleccions generals, un nou govern presidit per Zapatero i un reforçament de les posicions federalistes en el si de l'esquerra espanyola. Aquest és el sentit de fer confiança al PSC.