Cap al Primer de Maig

Vagi per endavant que el proper cap de setmana no hi haurà diari, perquè aprofito uns dies per descansar. I el següent cap de setmana ja veuré com m'ho organitzo perquè hem quedat amb la Manuela d'anar a la Festa de la Rosa organitzada pels socialistes bascos.

Ahir mateix vaig estar a Madrid en el Comitè Federal del PSOE. De fet era la darrera reunió del mandat, que, precisament, tenia com a únic objectiu convocar el 37è Congrés Federal del PSOE que se celebrarà els propers dies 4, 5 i 6 de juliol. Per cert, en la convocatòria del Congrés Federal, la paraula “federal” surt 45 vegades (i és un document de vuit pàgines!).

Curiositats a banda, us convido a llegir la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero així com la resolució aprovada pel Comitè Federal. Podeu llegir també l'article de José Blanco publicat al diari El País.

La desaforada reacció dels sectors més carques davant el nomenament de la nostra companya Carme Chacón com a Ministre de Defensa ha seguit motivant la publicació d'articles favorables a la presència de dones en llocs de responsabilitat política. Podeu llegir, per exemple, els articles de Juan José López Burniol, Juan Antonio Herrero Brasas i Montserrat Comas. Avui mateix, Lola Galán a El País, publica un reportatge sobre la nova Ministra encapçalat per una afirmació emfàtica “Sóc pacifista”. La designació de la Carme com a nova Ministra de Defensa ha coincidit en el temps amb la publicació d'un llibre de Narcís Serra sobre la reforma militar (“La transición militar”, editorial Debate). Podeu llegir al respecte les entrevistes que li fan Joan Tapia i Víctor-M. Amela.

Cal reconèixer, però, que el debat sobre el fet que hi hagi més dones que homes en el nou Govern d'Espanya s'ha vist eclipsat pel vodevil que s'està organitzant al PP al voltant de la continuïtat de Mariano Rajoy. Probablement el debat ja s'hauria acabat si no fos perquè El Mundo, la COPE i Libertad Digital estan jugant fort per tal que Rajoy no torni a ser el candidat del PP a la Presidència del Govern en les eleccions generals del 2012. Podeu llegir al respecte els editorials d'El Mundo del dia 21 i el d'avui mateix, i els articles d'Antonio Papell, Javier Pradera (dia 23), Antoni Puigverd, Javier Pérez Royo i Javier Pradera (dia 27).

També està despertant molta atenció el debat que s'està suscitant en l'interior del Partit Nacionalista Basc en la perspectiva de les properes eleccions al Parlament d'Euskadi que tindran lloc a la primavera de l'any vinent, si és que no s'avancen a aquesta tardor. Podeu llegir al respecte els articles de Manuel Rico i Luis Rodríguez Aizpeolea, l'editorial d'El País i l'entrevista que li fa avui mateix el diari Público a Patxi López, Secretari General del PSE-EE-PSOE.

Abans d'endinsar-nos en alguns dels debats que centren l'actualitat política a Catalunya, no em puc estar de recordar l'elecció del nou President de la Diputació de Barcelona. Aquí podeu llegir el discurs d'investidura d'Antoni Fogué i la crònica que li va dedicar el diari Público. I seguint amb els nomenaments, també podeu llegir la crònica de Lluís Mauri a El Periódico de Catalunya sobre el desbloqueig de l'elecció de la nova Directora General de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals i el perfil de Rosa Cullell publicat pel mateix diari.

Sobre política catalana hi ha dos documents que cal llegir de totes totes. Un és l'article de Rafael Pradas amb el títol “Emprenyats, però menys” publicat a El Periódico de Catalunya, en el que, entre d'altres coses diu: “Considero que polítics i periodistes podríem treure unes quantes ensenyances de l'episodi del català emprenyat: reconèixer, en primer lloc, que s'ha concedit més importància al nas, és a dir, a la intuïció, que a la sociologia, a l'especular sobre la traducció electoral del malestar. Dit d'una altra manera: no tots les empipades s'acaben en divorci. En segon lloc, s'ha de recordar, per si de cas, el fet inqüestionable de la pluralitat del catalanisme, reconeixent, sense cap mena de dubte, el PSC com a partit catalanista. Contràriament, les anàlisis seguiran sent fallides al partir d'una visió 'resistencialista', endògena, no contaminada, nostra, que no comparteixen la majoria dels ciutadans”. L'altre és l'entrevista que li va fer el diari El Punt al nostre company Daniel Fernández, Secretari general adjunt del grup Socialista al Congrés dels Diputats.

L'acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern d'Espanya per aprofitar aigua sobrant del mini-transvasament de l'Ebre cap a Tarragona per fer front a una eventual manca d'aigua de boca a la regió metropolitana de Barcelona que es podria produir a la tardor si segueix sense plore suficientment, ha seguit alimentant el debat. Cal dir que el PSOE ha tancat files en defensa de la proposta (molt polèmica a Aragó, la Comunitat Valenciana i Múrcia) i que la Ministra Espinosa ha aconseguit que el conjunt de Comunitats Autònomes no es mostrin bel·ligerants al respecte.

Us recomano la lectura dels articles d'Elviro Aranda i Felipe González, i la guia sobre la sequera confegida per Xabier Barrena a través de converses amb l'expert Pedro Arrojo. Tampoc no us haurien de passar per alt les informacions sobre la contaminació del Roine publicades per El Mundo i el comentari editorial que les acompanyava. Sembla mentida que CiU hi segueixi insistint tant i tant...

El debat Catalunya endins sobre aquesta qüestió ha estat qualificat de “neocarlí” per Joan B. Culla que afirma: “Ara bé, de tot aquest enorme embolic, la conseqüència que em sembla més preocupant, més descoratjadora, és el virulent revival, en moltes zones del país, d'un sentiment antic i profundament reaccionari: el victimisme comarcalista que es tradueix en fòbia contra Barcelona”. Culla arriba fins i tot a dir: “Es molt probable que els regants del Ter, els activistes de l'Ebre i les forces vives de l'alt Segre no hagin llegit Torras i Bages. Però, amb algunes de les seves actituds, estan reproduint els esquemes del reaccionarisme del segle XIX més ranci”. I, en efecte, sembla mentida que forces polítiques que proclamen a tort i dret el seu nacionalisme i el seu patriotisme abonin un enfrontament entre territoris que posa en risc el progrés del país i podria fins i tot esqueixar la nació. I després encara diran que a Madrid no se'ns respecta...

En paral·lel als debats polítics i territorials, estem assistint a una desacceleració econòmica que, aquesta sí, preocupa de veritat la ciutadania (cal tenir present que algun responsable polític català ha arribat a dir que Ministeris com el de Defensa i el de Treball i Immigració no s'ocupen de temes importants per Catalunya!). Sobre la situació econòmica us recomano els articles de Josep Oliver, Paul Samuelson i Pedro Solbes (aquest dos darrers extrets del suplement Negocios d'El País que enceta avui una nova etapa). Podeu llegir també un interessant article de Joaquín Estefanía sobre els problemes de Gordon Brown en la seva reorientació de la política econòmica britànica.

Vicenç Navarro fa temps que ens adverteix a tots plegats sobre l'escàs interès sobre els temes econòmics i socials. Veieu per exemple el seu article sobre una controvertida sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea que possibilita de facto el dret d'una empresa estrangera a pagar als seus treballadors els salaris del seu lloc d'origen en comptes dels del seu lloc de treball. És una reflexió important de cara a la diada de l'u de maig. Com ho és també l'entrevista a Cándido Méndez publicada avui a La Vanguardia.

Us recomano també els articles de Juan Carlos Moreno (negant la teoria sobre una presumpta discriminació del castellà a Catalunya), de Larry Siedentop (afirmant la transcendental importància del laïcisme), de Josep Ramoneda (interrogant-se sobre el futur dels partits polítics) i de Jorge Marirrodriga (descrivint l'ascens de les esquerres a Amèrica del sud).

Per últim, us recomano que llegiu la nova Declaració de Principis de Partit Socialista francès que està impulsant un important debat de cara a la seva imprescindible renovació.



“Perles” del programa Polònia emès el 24 d'abril, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Pluja d'idees de noms per al nou model de cotxe per al President de la Seat que el tenim una mica desorientat: Seat Osona amb propulsió de purins, Seat Cornellà amb mp3 d'Estopa incorporat, Seat Ronda de Dalt amb un claxon gegant, i el Seat Hernani amb motor d'explosió, aaaaalaaaa!

- Carod, Montilla i Maragall (Ernest) rebusquen en l'Estatut com si participessin en l'enyorat "El tiempo es oro". Carod: "Ja ho tinc! Article 43: En cas de pollo nuclear, la culpa serà sempre de Madrid." Oe, oe, oe oe. Però, ohhhhh no s'han llegit l'article 43-2: "però com que som un govern amic, se'ns permet a nosaltres que tranquil·litzem a la població, cágate lorito"

- Chacón amb la cúpula de l'Estat Major, que es posa als seus peus, vull dir ordres: "Sí, señor, chachi, señor." Ella s'im-posa: "Yo puedo ser igual de cafre y casposa que todos vosotros, y os lo voy a demostrar...." i va al Congrés i monta un Tejerazo davant ZP i Bono.... extraordinari!!!!

EL MILLOR
- "Que fuerte, que fuerte, esta vez yo no sabía nada!!!" És el rei Juan Carlos mirant la tele el Tejerazo de la Chacón amb la Letizia (que ja només parla en català com acabada de sortir del Digui digui). Entra el seu profe de català i és el Pujol!!!!! I la Sofia, sense parar de saludar i dir gràcies???? I acaba recitant els Setze jutges!!!! I quan ja ningú la mira diu a càmera: "Tiene cojones que con esta familia quede yo como la tonta" No tinc paraules, plego, no sé com explicar el gag, haig de penjar el video. I reclamar que xapem el web de saveacebes i n'obrim una del club de fans de la Sofi Polaca.

EL PITJOR
- El Papa a l'estadi els Yankees de NY, i això que carregar-se l'esperit sant amb un cop de bat de bèisbol té la seva conya.

SOM UNA CLONACIÓ
- Daniel Sirera: "m'agrada quan guanyen els bons, James bons"

LA PICADA D’ULLET
- Espe al telèfon: "Que sí, Federico, que la cosa está fatal... y yo a ti, tontorrón"

ARXIU HISTÒRIC
- En el dia mundial de la llibertat de premsa, classe magistral del consell de redacció d'El Mundo. Lligant caps (o rumors o infàmies), es construeix el titular del dia sobre el judici de l'11-M: "El 11-M podría haber sido peor: Aznar y Boadella salvan a España del desastre por culpa de la conspiración de ZP y ETA contra Endesa".

LA NOVETAT
- Soraya (espantada davant un Acebes delirant)

SURREALISTA
- Un hooligan del Manchester amb barret mexicà i el suggerent nom de Phillip Morris sota la Torre Mapfre de la Vila Olímpica dient que estava llegint tranquil·lament Baltasar Porcel a la Rambla quan van aparèixer uns exaltats amb roses a les solapes. Diu que ja s'ha llegit l'últim Ruiz Zafón i que, mmm, li va agradar més el primer.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- El Papa ha anat als EUA a matisar la cita bíblica: "deixeu que els nens s'acostin a mi"

LA CANÇÓ [Lluís Llach, Amor particular]
Com t'ho podria dir
perquè et fos senzill
i ho puguis captar
Que sovint em sento deprimit
quan faltes
i sovint estic fins els collons
quan jugues
I penso que tens
més morro que esquena
si jo estic embaucat
tu acabat del tot
Ronaldinhooo
Ens parles de lessions
però et mous prou bé
a la pista de ball
i has omplert tan sovint
la buidor dels teus gooots
ah, per cert, ja que hi som t'ofereixo
una capsa de Vall Llach a bon preeeu
I quan somrius et fotria un meco als pinyus
Ves amb Berlusconi a Milà, sisplau
Ronaldinhooooo
Ronaldinhooooo
sí, què parles de molèsties
si ets tu qui ens molestes
Quin tio!
però què entens tu
per aixecar una copa?
necessites estopa
Mourinhooooo, vine sisplau
i fot un cop a taula
que tens més sang que Rijkaard
I al loroooooo

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL (+ estrella convidada)
PM: Pujol, va, que jo també hi vull anar. És que el tio s'emporta les Memòries del Churchill al lavabo i no surt fins que no se les acaba! [apareix un altre personatge amb batí i careta del crit de Munch] Aaaaagh, un psicòpata!!!
JP: No cola, Pasqual!
Joan Clos: Sóc jo!! Tachaaan
PM: Què hi fots tu aquí?
Joan Clos: Com que què hi foto? M'han retirat del Petazé i m'han enviat aquí, al piset dels jubilosos.
PM: Això ho has entès malament!
Joan Clos: No, que m'ho ha dit el Toni Solter.
PM: Doncs para de gravar. Tallem. [A Toni Soler] Ens vas posar el Pujol, el Zaplana... però em pots dir què ha fet aquest tio?
Toni Soler: Home, va ser alcalde de Barcelona.
PM: Ui sí, alcalde! que important!
Joan Clos: Escolta Buenafuente, si molesto em quedo.
Toni Soler: Bé, de moment vostè millor que calli. I vostè, sigui una mica més hospitalari, per un cop que ens visita algú!
PM: Algú no, és el Clos!
Toni Soler: Va prou, continuem!
PM: Va, posa't aquí que acomiadaràs amb mi.
Joan Clos: Pasqual, haig d'anar al lavabo, que tinc acumulació de pipi a la bufona.
PM: Està ocupat..... però, ves, jo t'espero aquí, segona porta a l'esquerra. Catalans, catalanes, visca Catalunya! [aaaaaaaagh sentim cridar Pujol] He heeeeee que cabrooooon!



ZW núm. 126 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://personaldemocracy.com

L’edició anual de PdF (Personal Democracy Forum) tindrà lloc a Nova York el 23 i el 24 de juny. Amb l’eix central “Reiniciar el Sistema”, vol reflexionar sobre el paper de les noves tecnologies en l’àmbit de la política, “Technology is changing politics”. PdF és una conferencia anual i un espai, una comunitat, a Internet, que analitza la intersecció entre política i tecnologia. En aquesta ocasió, tractarà especialment el desenvolupament de les eleccions presidencials americanes, el procés de les primàries i les diferents iniciatives i estratègies impulsades des de la xarxa. També, en les diverses ponències, es parlarà de la influència de la tecnologia tant en els processos electorals i de participació ciutadana, com en la pròpia forma de governar o explorar nous escenaris per a la política. Alguns dels ponents convidats són Lawrence Lessig, Vint Cerf, Steven Clift o Joe Trippi, entre molts altres.

Per acabar, dues referències més: La nova edició dels Premis Webby (coneguts com els Oscar d’Internet) que ja té els seus nominats, d’entre els quals sortiran els guanyadors el pròxim 6 de maig. Els internautes poden votar el seu favorit que rebrà el Premi “People’s Voice”. I la celebració dissabte passat del “Primer Dia de la Visibilitat Lèsbica”, esdeveniment que s’emmarca dins de l’Any de la Visibilitat Lèsbica que la Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales (FELGTB) ha promogut per a aquest 2008.

ZV (Zona Vídeo). Slum TV va sorgir l’any 2006 en un "slum" (suburbi) a Kènia, on els seus habitants viuen sense cap dels serveis bàsics (aigua, llum…). Amb l’objectiu de documentar i mostrar aquesta realitat a través de la càmara, ofereix petits reportatges, en format telenotícies, que es projecten en sales obertes al públic.

Relleu a L'Hospitalet

Aquesta setmana hem tingut també un motiu d'alegria amb la normalitat en que s'ha produït el relleu al capdavant de l'alcaldia de L'Hospitalet. En efecte, ahir vaig poder assistir al Ple extraordinari en que Núria Marín rebia la banda i el bastó com a nova Alcaldessa de la segona ciutat de Catalunya. Aquí podeu llegir el discurs de Núria Marín, així com la intervenció de Mario Sanz, portaveu del Grup Municipal Socialista i les entrevistes que li han fet a la nova Alcaldessa a El Punt i La Vanguardia. Aquí sota teniu una petita fotografia de la Núria. Felicitats i bona sort! I dimarts viurem també el relleu de Celestino Corbacho al capdavant de la Diputació de Barcelona. Aprofito per felicitar el nou President de la Diputació, el meu company i amic Antoni Fogué.



Núria Marín arriba a l'Alcaldia a causa del nomenament de Celestino Corbacho com a Ministre de Treball i Immigració. No crec exagerar si dic que el seu nomenament ha concitat un extraordinari allau de comentaris favorables. Podeu llegir les entrevistes que li han fet El Periódico de Catalunya, Público i El País, així com l'editorial que li ha dedicat La Vanguardia. També trobareu interessant la reflexió de Joaquín Estefanía que subratlla la contradicció d'aquells que no volen que arribin immigrants i, al mateix temps, es neguen a afavorir les importacions procedents dels seus països d'origen.

El nomenament del nou govern per part del President Zapatero ha provocat també una reacció irada dels sectors més carques, incapaços d'assumir amb naturalitat la important presència de dones i la designació de Carme Chacón com a Ministra de Defensa. Podeu llegir al respecte els articles d'Antoni Gutiérrez-Rubí a Público i a El Periódico de Catalunya. Aprofito per recomanar-vos el seu recent llibre “Políticas”, dedicat precisament a la progressiva incorporació de dones a llocs de responsabilitat. També podeu llegir els articles de Màrius Carol, Montserrat Domínguez, Rosa Paz i Martina Klein. Aprofito l'avinentesa per recomanar-vos també la lectura de l'article de Gonzalo López Alba a Público en el que aprofundeix en el que ell anomena “misteris monclovites”.

La irrupció d'un gran nombre de dones al govern espanyol ha concitat un gran interès en la premsa internacional -generalment favorables- i també l'inevitable comentari masclista de Berlusconi. Destaca també la portada d'El Periódico de Catalunya de dijous 17 d'abril dedicada al Saló del Còmic amb un dibuix a tota plana de Milo Manara dedicat a la Ministra Chacón en forma d'una dona soldat embarassada lluint uniforme i arma reglamentària. També a El Periódico de Catalunya Enric Hernández la clava en situar el debat al voltant de Chacón en el pla polític de l'opció majoritària del catalanisme per pesar en la política espanyola.

Carme Chacón ha ridiculitzat les crítiques sobre una suposada manca d'idoneïtat d'una dona embarassada per dirigir els exèrcits anant a Afganistan per donar suport a les tropes espanyoles que desenvolupen la seva tasca en aquell país. Llegiu la crònica de Miguel González a El País i un article de Maria Amparo Tortosa explicant el sentit de la presència militar espanyola a Afganistan.

Les aigües de la política espanyola estan més agitades, però, per l'incipient debat al Partido Popular. A l'ofensiva d'El Mundo, la COPE i Libertad Digital contra la continuïtat de Rajoy que va començar ja el dia següent de les eleccions i les crítiques contra els seus nomenaments en el Grup parlamentari popular encapçalat per Soraya Sáenz de Santamaría, s'hi ha afegit amb força l'especulació sobre una eventualitat candidatura d'Esperanza Aguirre a presidir el PP en el Congrés que aquesta formació celebrarà el proper mes de juny. Mentre Esperanza Aguirre pren una decisió definitiva, diversos dirigents territorials del PP han pres partit per Mariano Rajoy, deixant (o almenys això sembla) la presidenta de la Comunitat de Madrid aïllada. El propi Rajoy, animat pel suport dels presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia, així com de Javier Arenas, president del PP andalús, ha contestat la demanda d'un debat ideològic formulada per Aguirre convidant als que vulguin a anar-se'n al Partit Liberal i al Partit Conservador. Veieu com és de diferent el tractament d'aquesta qüestió en els editorials publicats avui mateix per El Mundo i ABC. En tot cas, passi el que passi, no sembla que la política del PP hagi de canviar gaire. podeu comprovar-ho en aquesta informació de Público sobre la situació de presumptes casos de corrupció del PP a Múrcia o en l'article de Javier Pradera en el que descriu l'ofensiva del PP en el marc del Consell General del Poder Judicial i el Tribunal Constitucional.

En tot cas, el principal problema que preocupa als ciutadans no és la convulsa situació interna del PP sinó l'evolució de la situació econòmica. Llegiu al respecte l'article de Michele Boldrin sobre com afrontar la recessió, les receptes de Miguel Sebastián (abans que es conegués el seu nomenament com a Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç), l'article de Mario Trinidad remarcant l'actualitat de les velles i bones receptes keynesianes i l'entrevista a Pedro Solbes publicada avui per La Vanguardia.

El govern de la Generalitat i el govern d'Espanya han aprovat recentment sengles paquets de mesures per a combatre la desacceleració econòmica. Llegiu el resum de les mesures adoptades per la Generalitat i el resum de les mesures adoptades pel govern d'Espanya. Podeu llegir també l'article de Joan Tapia sobre el “Plan Solbes”.

Està a punt de començar el procés de negociació i acord sobre el nou sistema de finançament autonòmic. És una qüestió en absolut aliena la presència del President Montilla a Madrid amb motiu de la sessió solemne d'inici de la legislatura i a Sevilla amb motiu de la presa de possessió del President Chaves. Lluís Mauri considera encertadament que la negociació del finançament és “la mare de totes les batalles”. Ariadna Trillas desvetlla algunes claus de la posició de la Generalitat en aquest debat i David Miró demostra la contradicció la que incorren alguns que habitualment s'omplen la boca parlant de solidaritat.

Us recomano també l'article de Josep Maria Colomer publicat a El Temps en el que desmunta la teoria segons la qual la vigent llei electoral espanyola afavoreix els nacionalismes perifèrics i aclareix que alguna de les reformes que es proposen ajudaria Izquierda Unida sense desequilibrar significativament l'actual equilibri.

Tampoc no us hauríeu de perdre la reflexió de Gustavo Suárez Pertierra, president del Real Instituto Elcano, sobre la necessitat que Espanya es doti d'una estratègia de país per aprofitar millor el seu potencial en l'esfera internacional.

També resulta interessant l'article de Juanjo López Burniol en el que assenyala l'interès d'alguns polítics (i com ell diu també de les seves “tropes auxiliars”) per aprofitar la correlació de forces al Congrés dels Diputats per afeblir el govern català i aconseguir un avançament electoral.

Aquesta setmana, tal com ja vaig anunciar diumenge passat, s'ha conegut la proposta definitiva acordada entre els governs de Catalunya i Espanya per tal de donar resposta a la situació crítica de subministrament d'aigua que potser haurem d'afrontar a la tardor. La proposta és connectar la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la xarxa d'Aigües del Ter-Llobregat (ATLL) per tal de poder captar, en situacions d'emergència regulades per Decret-Llei, excedents del CAT (és a dir, volums d'aigua ja contemplats en la llei 18/81 que no s'utilitzen i/o compra de drets d'aprofitament d'aigua dels regants). El CAT té una concessió de 120 hm3/any i només utilitza 80, tot i que paga íntegrament els 120 previstos. Es tracta de fer una canonada que connecti la xarxa CAT amb la xarxa ATLL per la que només hi passarà aigua en els supòsits d'emergència continguts en el Decret-Llei (quan els embassaments de les conques internes es trobin per sota del 20% de la seva capacitat, el Govern de la Generalitat acordi que ens trobem en una situació d'emergència i hi hagi una autorització expressa del Consell de Ministres).

El balanç hídric català és relativament senzill de descriure. Les Conques Internes de Catalunya (on viuen el 92% dels catalans, 6,53 milions) tenen una demanda de 1.200 hm3/any (500 d'ús domèstic, 250 d'ús industrial i 45 d'ús agrícola). A data 14 d'abril els embassaments d'aquestes conques estaven al 21,77% de la seva capacitat (la capacitat màxima és de 694,5 hm3). Les Conques de l'Ebre (on viuen el 8% dels catalans, 870.000) tenen una demanda de 1.900 hm3/any (80 d'ús domèstic, 50 d'ús industrial i 1.770 d'ús agrícola). A data 14 d'abril els embassaments d'aquestes conques estaven al 54% de la seva capacitat (la capacitat màxima és de 3.720,8 hm3). Aquestes dades posen de relleu la fragilitat del sistema hídric de les conques internes.

El govern de Catalunya ha emprès una sèrie d'actuacions estructurals. la dessalinització (que proporcionarà 190 hm3 a finals del 2012), l'increment de l'estalvi urbà (que proporcionarà 59 hm3 a finals del 2025), les millores en la depuració (que proporcionarà 194 hm3 a finals del 2015), la millora en les grans infraestructures hidràuliques (que proporcionarà 40 hm3 a finals del 2010) i l'increment de l'estalvi agrícola (a través d'una inversió de 1.538 milions d'euros en el Pla de regadius en el període 2007-2011).

La sequera és un fenomen habitual a Catalunya, però enguany s'ha arribat a una situació d'especial gravetat. Si segueix sense ploure en forma suficient, sense solucions conjunturals d'emergència, molt aviat s'hauria d'entrar en talls de subministrament domiciliari.

Les actuacions d'emergència empreses pel Govern de la Generalitat han implicat una inversió de 339,6 milions d'euros que permetran una aportació de 13,2 hm3/mes al sistema Ter-Llobregat (1,6 per mesures de gestió de recursos, 5,6 actuacions d'emergència de l'Agència Catalana de l'Aigua, 0,9 per recuperació de captacions en desús per part d'altres administracions, 2,6 per aportació d'aigua amb vaixells i 2,5 per aigua reutilitzada). Tot i així, per evitar els talls de subministrament i donat que la dessalinitzadora del Llobregat no entrarà en funcionament fins el maig del 2009, es necessita una captació puntual de recursos excedents de la conca de l'Ebre. El projecte acordat pels dos governs implica una aportació de 3,11 hm3/mes, amb un cost de 163 milions d'euros a càrrec de l'Estat, sis mesos per efectuar l'obra per cobrir amb una canonada d'1,4 metres els 59,2 quilòmetres entre la central del CAT a Constantí i el dipòsit d'Olèrdola d'ATLL.

Per tant, no s'agafa ni una gota més d'aigua de l'Ebre de nova concessió. S'aprofiten 3,1 hm3/mes d'excedent de la concessió actual del CAT i d'aportacions provinents de transaccions de drets d'aprofitament d'aigua (compra de drets de regants, banc d'aigua).

Llegiu al respecte els articles de Pedro Arrojo i Antonio Cerrillo i l'entrevista a Narcís Prat.

Tot i que no té cap mena de sentit equiparar l'actuació acordada pels dos governs (per afrontar talls de subministrament que podrien produir-se a la tardor) i la proposta de transvasament del Roine feta per CiU (que trigaria 10 anys a ser efectiva) convé saber que l'opció Roine aportaria 190 hm3/any mentre que el conjunt d'actuacions que està duent a terme la Generalitat aportarien 300 hm3/any pel 2012 i fins a 500 hm3/any pel 2025, i que el cost del Roine és 0,83 euros per metre cúbic, mentre el cost de la dessalinització és de 0,69 euros per metre cúbic. Tant d'interès per l'opció més cara ha fet malpensar el ninotaire Romeu.



Com haureu comprovat, portava molt de temps sense parlar d'Itàlia. El cert és que estava desolat per la caiguda del govern Prodi i em temia que l'apressament per construir el Partito Democratico sense ancoratge polític d'esquerres no tornés a posar Itàlia en mans de Berlusconi. Lamentablement ha estat així. Us suggereixo que llegiu els comentaris al respecte de Raimon Obiols en el seu bloc (Itàlia, Itàlia; Després dels resultats electorals a Itàlia; i Lliçons d'Itàlia) i els articles de Rafael Escuredo i Mateo Madridejos.

Per acabar us recomano vivament que llegiu l'article d'Ulrich Beck que porta el significatiu títol “De la fe en el mercado a la fe en el Estado”.



“Perles” del programa Polònia emès el 17 d'abril, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Al Consell de Govern, Saura s'està bevent ja l'aigua de la planxa perquè no en tenen més... i Montilla esbronca el Conseller Baltasar: "No és per desautoritzar-te de nou, però deixa'ns que estem parlant els grans"

EL MILLOR
- Nnnnnnnno

EL PITJOR
- Nnnnnnnno

LA PICADA D’ULLET
- La Ministra Maleni: "Ni partía ni doblá, ratificá."

ARXIU HISTÒRIC
- Míting d'Imma Mayol als okupes. Malo, malo. L'accent és més anglès que mallorquí amb tòpping d'accentosaura, no?? Quan el superconseller es presenta al lloc dels fets aquesta brama "no pots posar les esposes a la teva esposa" i gairebé s'arranca de nou a cantar el seu himne "Com m'agrada ser superconseller"

LA NOVETAT
- Piqué es presenta al casting de portaveu d'OT, però no cola. En canvi, hi ha una noia... "Me llamo Soraya y vengo de Valladolid." El jurat són Rajoy i Acebes ... "Niña, podrías cantar el gol de Señor?"

- Risto Mejide!!!! També al jurat del casting: "Puedes ser una portavoz extra-ordinaria.". Rajoy s'emprenya, "y cómo encuentro yo ahora un portavoz?" La solució, Risto a la tribuna d'oradors del Congrés.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- La Ministra Chacón, evidentment, tot i que n'esperava més del gag. Ah, i m'encanta la corbata cinturó.

- Duran vestit com el Nestor de Tíntín fent de lacai de Zapatero.

SURREALISTA
- Montilla a Clos "Tranquil, que a la vida hi ha més càrrecs que llonganisses." I és que ara que està a l'atur, Clos envaeix el despatx d'Hereu per recuperar el seu lloc. I Hereu fa fora la Marina Geli. I aquesta fa cap cap a la resi d'expolítics i fa que Pasqual Maragall faci fora Hereu, així que... ja tenim entrenador del Barça. I Rijkaard a M. Pau Huguet i aquesta al Conseller Nadal!!! I el pobre Quim.... au, a fer monòlegs al Club de la Comedia del Rubianes, i el Rubianes al mateix Montilla!!! Surrealista, definitivament.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- [Sobre el nomenament de Carme Chacón] Alguns militars l'han posat a parir abans d'hora... però ella segur que té una bona experiència, perquè... un nadó dóna molta guerra.
ZP ha volgut tenir un gest cap a Catalunya, concretament aquest, el de la botifarra.

LA CANÇÓ [It's rainin' men]
Està plovent, al·leluia,
està plovent!
Ja no cal transvassament!
Ebre, Roine, Segre i Ter
encara ens hi banyarem!
Està plovent, al·leluia,
està plovent!
Ja no cal portar aigua en tren
Cau aigua de boca i rec
ja no morirem de seeet
Camps de golf, piscines
i molts jardins regarem
quin aliviu tot va bé
ja no cal decidir reees
perquè està plovent!

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
PM: Catalans, ara que s'acosten els Jocs Olímpics de Beijing...
JP: Pekín!
PM: Beijing, en xino es diu Beijing... em venen a la memòria els Jocs de Barcelona. Uns Jocs que van ser els millors de la història i en què la ciutat ho va fer molt bé, i l'Ajuntament encara més.
JP: No tant...
PM: El que passa és que tens una enveja que no te l'aguantes perquè jo, el menda lerenda, vaig ser el gran triomfador: gràcies Barcelona, Catalunya, Espanya!
JP: Oh, sí, me'n recordo perfectament, i de les goteres de l'Estadi també.
PM: Allò de les goteres ho vam fer expressament, perquè no hi hagués sequera.
JP: Bah! I el conflicte amb la torxa olímpica?
PM: Quin conflicte, si no n'hi va haver pas de conflicte!
JP: Sí, clar, tu vas fer uns Jocs perquè agradessin a Madrid. I per culpa teva vam perdre l'oportunitat de donar a conèixer Catalunya al món, no com els tibetans.
PM: Però si els tibetans són budistes i fan allò que floten i no sé què més...
JP: Jo vaig intentar que els Jocs servissin per donar-me a conèixer, vull dir, per donar a conèixer Catalunya.
PM: Doncs no t'hi vaig veure jo amb la torxa.
JP: Ui sí, la vaig perseguir 50 metres amb una galleda plena d'aigua.
PM: Doncs mira què tinc. La torxa olímpica, la de debò. "Señores atletas, bajen del escenario." És mi tesoooooro.
JP: Deixa'm fer un relleu fins a la cuina.... va, que jo no vaig poder fer-ho perquè era president.
PM: De cap manera!
JP: Deixa'm fer un relleu.... va.... Visca Catalunya!



ZW núm. 125 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Congrés Fundacional de l’ACOP

ACOP (Asociación de Comunicación Política) es va crear el passat 21 de febrer de 2008. Aquesta organització, de la qual formo part, acull investigadors, acadèmics i professionals de la comunicació política que l’exerceixen tant des de l’àmbit de la Universitat, com des dels partits polítics, les Administracions Públiques o la consultoria privada.

Els dies 8 i 9 de Maig l’ACOP celebrarà el seu congrés fundacional a Madrid, amb un interessant programa, on s’analitzarà l’estat de la investigació i la pràctica de la comunicació política. També tindrà lloc una taula rodona específica que abordarà els resultats de les eleccions generals espanyoles de 2008. I, finalment, es presentarà el número monogràfic sobre comunicació política que ACOP ha publicat a la revista Telos: “Comunicación Política: tendencias, problemas y retos”, en el qual participen, entre molts altres, María José Canel, una de las fundadores d’ACOP i autora de l’interessant article “Campañas electorales, publicidad y estrategia” (versió pdf).

ZV (Zona Vídeo). LiveNewsCameras.com. Una iniciativa més per poder veure televisió a través d’Internet que ofereix recursos i continguts de periodistes de tot el món, amb més de 150 canals que augmenten dia a dia.

Celebrant el nou govern

El cert és que la composició del nou govern m'ha provocat una immensa alegria. El reconeixement al lideratge polític i a la capacitat de gestió de Carme Chacón i Celestino Corbacho és un motiu d'orgull per a tots aquells i aquelles que estem compromesos des de fa tant de temps a fer del PSC l'instrument més útil pels treballadors, les classes populars i el catalanisme polític.



Conec Celestino Corbacho des de fa més de vint-i-cinc anys. Poca broma. Encara recordo enceses discussions a l'antic local de l'agrupació de l'Esquerra de l'Eixample al carrer Rocafort, en aquella sala entranyable decorada per una peculiar trinitat formada per Pablo Iglesias, Josep Pallach i Karl Marx. Recordo el seu trasllat a L'Hospitalet, la seva tasca municipal, el complexe relleu que el va portar al front de l'Alcaldia, el paper decisiu de la seva companya Carmen, que ha superat fa poc un difícil episodi de salut i a la que també m'uneix una amistat d'anys. L'enorme transformació de L'Hospitalet de la darrera dècada, majoritàriament reconeguda pels seus conciutadans que li han atorgat suports ben amplis, porta el segell del Celes i és un motiu d'orgull pel municipalisme socialista, com també ho és el seu pas per la Presidència de la Diputació de Barcelona. Serà un magnífic Ministre de Treball i Immigració, en un període en que problemes en aquests àmbits no faltaran, però la seva experiència, sensibilitat, conviccions profundes, capacitat de diàleg i fermesa, seran el millor capital per afrontar-los. Podeu llegir els perfils que li ha dedicat El Periódico de Catalunya en les seves edicions d'ahir i avui.



A Carme Chacón, lògicament, la conec de fa menys temps (és 11 anys més jove que jo!), però vaig connectar amb ella molt intensament precisament en el procés que va portar Zapatero a la Secretaria General del PSOE en el 35 Congrés. Jove, preparada, de sòlides conviccions, desprèn seguretat i complicitat generacional i de gènere. Afiliada a la Joventut Socialista de Catalunya des de 1989 i al PSC des de 1994, ha estat vuit anys primera Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, diputada al Congrés des de l'any 2000, l'any 2004 és elegida Vicepresidenta primera de la Cambra i l'any 2007 és nomenada Ministra d'Habitatge. Elegida membre de les Comissions Executives del PSC i del PSOE l'any 2000, és llicenciada en Dret i ha exercit de professora de Dret constitucional a la Universitat de Girona. Podeu llegir l'entrevista que li fa avui Manel Manchón a El Periódico i els perfils que li ha dedicat El Periódico de Catalunya en les seves edicions d'ahir i avui.

Els altres partits catalans han hagut de fer mans i mànigues per tractar de minimitzar la presència del PSC en el govern d'Espanya, superant en alguns casos el ridícul més escandalós. Per exemple, quan diuen que aquestes responsabilitats no són prou adequades per servir els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Quin elitisme! Quina miopia política! Com es nota que han perdut molt contacte amb la realitat! És que no saben que dues de les principals preocupacions dels catalans són precisament l'ocupació i la immigració? És que encara no han entès que els catalans de forma molt majoritària volen incidir a la política espanyola desenvolupant tasques d'Estat? És que no saben veure la importància de comptar amb persones en el nucli dur del govern d'Espanya i en el cercle més pròxim del president Zapatero? També m'ha resultat xocant l'intent de presentar Carme Chacón com a persona poc preparada o massa jove per ser Ministre de Defensa. Estic convençut que això no s'hagués dit si no fos dona. Per cert, algun exemple de dones Ministres de Defensa el tenim a França on ho va ser Michèlle Alliot Marie (avui Ministra de l'Interior) i també a Xile on ho va ser Michelle Bachelet (avui Presidenta de la República). Molt em temo que l'explicació a moltes de les crítiques rebudes rau en la vella faula de la guineu i el raïm, en la que la guineu assedegada no pot arribar a tocar el raïm i, enrabiada, afirma que està verd... Per ajudar a entendre les claus del nou govern recomano la lectura dels articles d'Ignacio Escolar i Gonzalo López Alba a Público, i el de Toni Soler a La Vanguardia.

També en aquests moments és de justícia reconèixer la tasca de Joan Clos al capdavant del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Està cridat a seguir desenvolupant importants tasques polítiques i institucionals. També seran importants les tasques de reflexió política i programàtica encomanades a Jesús Caldera. Cal reconèixer que el PSOE encara no té instruments tan potents com la FAES en aquest terreny.

No cal dir que valorem positivament la composició de tot el Govern, començant pels dos Vicepresidents, María Teresa Fernández de la Vega i Pedro Solbes, seguint pel Ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba i fins arribar a les noves incorporacions que asseguren la necessària renovació i confirmen el compromís de Zapatero en favor de la igualtat.

La resta de partits catalans han criticat molt durament la continuïtat de Magdalena Álvarez al capdavant de la cartera de Foment. Sobre això ja he dit públicament que aquesta és una decisió que correspon al President del Govern, a qui fem confiança, que el PSC ni ha reclamat carteres, ni ha proposat ni vetat cap nom i que la Ministra de Foment té una formidable tasca al davant a Catalunya: prosseguir amb un alt nivell d’inversió de l’Estat, continuar les obres del traçat d’alta velocitat, traspassar la gestió del servei de rodalies i canviar el model de gestió aeroportuària per tal que la Generalitat tingui una posició determinant en la gestió de l’aeroport de Barcelona-El Prat. Magdalena Álvarez comptarà amb el nostre suport per assolir aquests objectius recollits en el programa electoral, en una segona oportunitat en la que caldrà corregir errors del passat.

Potser les emocions d'aquests dies m'han fet començar pel final, per la composició del govern. Però el cert és que el plat fort de la setmana ha estat el discurs d'investidura de José Luis Rodríguez Zapatero i el propi debat celebrat al Congrés dels Diputats. Podeu llegir també la intervenció de Zapatero abans de la segona votació en la que va obtenir la confiança del Congrés per majoria simple. En efecte, Zapatero va obtenir els 169 vots dels Diputats i Diputades socialistes (25 del PSC), el vot en contra del PP, ERC i UPyD, mentre la resta s'abstenien.

És un bon moment per recordar que mentre CiU no va dubtar en votar a favor de la investidura d'Aznar en dues ocasions, no ha volgut atorgar la seva confiança a Zapatero. Diuen que la seva serà una abstenció vigilant, però el cert és que la seva abstenció és la única manera de conciliar les posicions contraposades entre la radicalització sobiranista de CDC i la voluntat de participació en el govern de Duran i els seus.

Sobre el procés d'investidura podeu llegir la entrevista a José Blanco publicada a El País, l'article d'Ian Gibson en el que es felicita perquè els resultats electorals semblen donar pas a una etapa de convivència parlamentària oposada a l'estat de crispació que va voler imposar el PP en l'anterior legislatura, l'editorial d'El Periódico de Catalunya que apunta en un sentit similar, l'article de Miquel Roca amb l'expressiu títol “Governar serà pactar”, l'article d'Ignacio Muro sobre la capacitat del projecte socialista de vertebrar Espanya i alertant sobre la necessitat que l'esquerra afronti el repte de la immigració per desactivar el discurs inquietant de la dreta en aquest terreny, l'article de Carles Duarte reclamant iniciativa política al nou govern per afrontar els grans temes de país “agafant el bou per les banyes”, l'article de Soledad Gallego “Los pactos facilitan pactos”, l'article de Joan B. Culla en que alerta contra una eventual deslleialtat del govern d'Espanya envers la catalanitat no nacionalista abonada pel PSC, l'article de Javier Pérez Royo en el que adverteix que l'autonomia del projecte socialista defensada per Zapatero no té una majoria assegurada en el Congrés dels Diputats, l'article de Joan Tapia en el que afirma amb rotunditat que la nova legislatura no ha d'enterrar l'Espanya plural ni pot fer-ho, l'article de Soledad Gallego sobre l'imminent inici de la negociació del nou sistema de finançament i l'article de Josep Ramoneda en el que subratlla el caràcter d'esquerres del discurs de Zapatero i l'aparent contradicció entre “més projecte” i “menys suports”.

Per acabar amb la crònica política espanyola us recomano que llegiu la crònica de Carlos E. Cué publicada a El País sobre la divisió interna que comença a aflorar en el Partido Popular, així com tres articles sobre la situació econòmica, dos de Joaquín Estefanía (“La investidura económica” i “Los amortiguadores”) i un de Josep Oliver “Más allá del corto plazo”.

En el brogit del debat d'investidura pot haver passat desapercebuda la decisió del Tribunal Constitucional de rebutjar el recurs del PP contra la recent reforma del Tribunal Constitucional que, com a aspecte més rellevant, volia evitar que la Presidenta del Tribunal Constitucional seguís en el seu càrrec fins que no es produeixi la renovació dels Magistrats del TC que ha d'elegir el Senat, alterant així l'equilibri del Tribunal en favor de les tesis contràries a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Podeu llegir al respecte la crònica de Josep Maria Brunet publicada a La Vanguardia i l'editorial del diari El País.

Al llarg de la setmana ha continuat el debat al voltant de les necessitats d'aigua i de com fer front a una eventual crisi aguda a la tardor que podria comportar talls d'aigua de boca per més de cinc milions de persones. Podeu llegir al respecte l'article de l'Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la declaració dels Alcaldes dels municipis que integren l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Sobre les possibles solucions a la crisi provocada per la sequera podeu llegir aquests dos articles de Pedro Arrojo (“La sed de Barcelona tiene solución” i “Soluciones para la sequía de Barcelona”), l'entrevista que li fa Joan Tapia a Narcís Prat, impulsor de la Fundació per a la Nova Cultura de l'Aigua, i l'article que em va publicar el diari ABC. Val la pena que llegiu també l'article de Jaume Blasco i Joan Subirats “Política líquida” en la que aprofundeixen sobre la necessitat de comptar amb assessorament expert en el moment de prendre decisions per conciliar el debat científic i el debat social en qüestions tan controvertides com aquesta.

En aquest debat CiU ha aconseguit barrejar-hi la seva vella proposta d'impulsar el transvasament del Roine, amb la voluntat de confondre l'opinió pública i erosionar el govern de Catalunya. No expliquen mai com una cosa tan important i una idea tan brillant no es va traduir en cap acció concreta quan governaven. Ni accepten que una cosa és debatre sobre solucions que haurien d'entrar en funcionament d'aquí a sis mesos i una altra és especular sobre solucions que podrien entrar en funcionament d'aquí a quinze anys. Això ha motivat un contundent editorial d'El Periódico de Catalunya. Convé també llegir al respecte els articles Andrés Pérez, corresponsal a París del diari Público dels dies 8 i 9 d'abril, així com l'article de Francesc Arroyo publicat avui a El País sobre les dificultats del projecte de portar aigua del Roine i el seu desorbitat cost econòmic.

Mentre CiU segueix enredant amb el Roine, els governs de Catalunya i Espanya segueixen treballant per trobar una solució que doni resposta als problemes que potser afrontarem a la tardor si no plou. En aquest sentit, sembla que ambdós governs es va decantant cap a la proposta de portar aigua sobrant que no s'utilitza del minitransvasament de l'Ebre. Ho explica Xabier Barrena en una crònica publicada a El Periódico de Catalunya. Tot apunta a que la solució acordada entre el Conseller Baltasar i el Ministeri de Medi Ambient serà feta pública al llarg de la setmana que comença demà.

Sobre l'escenari postelectoral i els debats al voluntat de la situació política catalana és imprescindible que llegiu els articles de Lluís Foix i Jordi García Soler.

En un escrit al seu bloc, el mestre Foix ens proporciona, al fil del fragment d'un important discurs de Tony Blair pronunciat al Parlament Europeu el juny del 2005, una clau essencial per entendre l'abisme entre determinades interpretacions fetes per polítics i la realitat del país: “La gent veu sempre la política amb molta més claredat que nosaltres, per la senzilla raó que no estan tot el dia obsessionats per ella”. M'atreveixo a afegir que això explica també l'abisme entre la realitat i els anàlisi d'alguns comentaristes polítics. Aquesta és la cita literal de Blair: “And as ever the people are ahead of the politicians. We always think as a political class that people, unconcerned with the daily obsession of politics, may not understand it, may not see its subtleties and its complexities. But, ultimately, people always see politics more clearly than us. Precisely because they are not daily obsessed with it”.

Aquesta setmana s'han conegut també 50 propostes que formen part del primer esborrany del Pacte Nacional per a l'Immigració.

Us recomano també la lectura de l'article de Pablo Salvador Coderch sobre la situació de la justícia a Espanya, de l'article de Joan J. Queralt sobre la necessitat de legalitzar l'eutanàsia, i de l'article de Manuel Castells sobre el cinquè aniversari de la guerra d'Iraq.

Acabo fent-me ressò de la celebració els dies 4 i 5 d'abril a Londres de la Cimera de la Governança Progressista organitzada pel think-tank Policy network. Aquí trobareu una ressenya d'Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, i el discurs que hi va pronunciar Wouter Bos, lider del partit laborista holandès i Viceprimer ministre i Ministre de Finances d'Holanda.



“Perles” del programa Polònia emès el 10 d'abril, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Esperanza Aguirre parlant i no parlant de si es presenta o no es presenta contra Rajoy, és una barreja entre Gracita Morales i Mariano Ozores, impressionant ;)

- "Ernest, hemos terminado". Puigcercós tempta Benach, però en realitat Puigcercós és Carod disfressat. Carod es pensa que Benach el vol trair però en realitat Benach és Puigcercós.... un lio, vaja!

- Silenci? Avui la convidada és Pilar Rahola. Aquí van dues perles. Llibre favorit: "Les pilars" de la terra. Què no suport? "No suporto la gent que opina de tot."

EL MILLOR
- Com que tothom es ven per un plat de llenties, el Papa accedeix a fer d'intermediari amb Déu per allò del miracle de la Moreneta i que plogui una mica a canvi de no haver de compartir camerino amb la Maria Paggi. Déu contesta la trucada [recordeu que Déu és argentí]: "No, por el amor de yo, qué pelotudo" El Papa li demana que plogui perquè s'ha de poder regar el camp de futbol on juga Messi però Déu s'ho resisteix: "Lo del diluvio está pasado de moda, ustedes escogieron el libre albedrío". Penja i es pregunta en veu alta.... "Y como iba yo a regar todo esto? [un immens camp de golf.... agh]"

EL PITJOR
- Mas i Montilla borratxos perquè al got els han posat ginebra en comptes d'aigua per estalviar.

KA FORT
- Montilla, Carod i Saura al Bocamoll, no cal que us digui perquè. Entendridor que cap d'ells sigui capaç de dir que "L'acció de passar aigua del riu Segre al riu Llobregat" és un "transvasament". Rijkaard també hi ha anat! "Allò que normalment té Ronaldinho".... no és ni ressaca, ni mandra, ni morro, ni son, ni un bon pedal. Segons ell és... molestias crónicas ?

LA PICADA D’ULLET
- ZP al Congrés: "Quiero que esta legislatura sea pacífica, por eso no he pactado con casi nadie, he nombrado a este hooligan presidente del Congreso, y me he cambiado el número de móvil para que nadie me llame pidiendo memeces"

ARXIU HISTÒRIC
- Gag pro campanya http://www.saveacebes.org/: Rajoy vestit de vailet amb barretina i Acebes d'explorador Iradier de visita a les comarques catalanes amb un Piqué de suposat guia que no sap ni on és: "a cubierto, se acerca un nativo!".

LA NOVETAT
- El Conseller Baltasar és en Manel Lucas (aquest home amb poc maquillatge aconsegueix assemblar-se a un munt de personatges d'allò més dispars ;)

- El pare de Bono "estás insultando mi memoria" [recordeu que.... era falangista] perquè promet a Ridao que l'ajudarà en tot (fins i tot amb la cosa del català)

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Catalunya a un pas de convertir-se en plató ideal per els spaguetti western... la desesperació és tal que en el Consell de Govern el gran jefe sioux Carod dirigeix una dansa de la pluja una mica "amacarenada"

SURREALISTA
- Al loro-Laporta convertint-se en Quicir-Núñez i Rijkaard en Cruiff! Ei, però molt lograt.

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Joan Laporta ha perdut els nervis: bé, després de la Lliga, la Copa i la Champions, és l'únic que li quedava per perdre

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT PUJOL
Catalans. En aquestes hores de preocupació i sequera vull donar-vos un missatge de tranquilitat. És veritat que fa mesos que no plou. Cosa que, per cert, quan jo era president no passava. No voldria ara presumir de com funcionava a la meva època, que funcionava molt bé. Jo només crec que hem de tenir una mica de paciència. Aguanntar sense dutxar-nos i rentar poc. Eh, que quan jo era petit ens rentàvem un cop a la setmana, amb una palangana i no ens anava tan malament. Bé, una mica de verdet als peus... Amb el canvi climàtic, d'aquí a no res començarà a desfer-se el gel de l'Àrtic, i tota aquella aigua anirà baixant. Primer Noruega, després Dinamarca, Suïssa, girarà cap a la dreta i en un tres i no res la tenim inundant la Cerdanya i el Ripollès. Mira, m'ha sortit un rodolí. Però si aquesta anàlisi científica no es complís, i acabem tots suant i amb la boca seca, tinc una altra solució. Marxar tots cap a una altra banda, ja sabeu rollo jueus a Israel, que els ha anat de fàbula. A mi m'encantaria muntar Catalunya al Tirol. Us ho imagineu? Jo amb un barret tirolès i cantant... O sigui, tranquils. En matèria de medi ambient ho tenen pitjor els italians amb la contaminació de la mozzarella. Jo no goso demanar pizza i mira que m'agrada. A veure si aquesta tos és de la 4 estaciones que em vaig menjar. Bé, sigui aquí o al Tirol, visca Catalunya!



ZW núm. 124 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.icities.es

Els dies 9, 10 i 11 de maig tindran lloc a Candelaria (Tenerife) les I Jornades sobre la bloguesfera, Icities. Unes jornades sobre Blogs, e-government i participació digital organitzades per l’Ajuntament de la Villa de la Candelaria i l’associació Las Ideas, amb el suport de Red.es. L’impacte social de la bloguesfera serà el tema central a abordar des de diversos enfocaments temàtics i diferents punts de vista (innovació i canvi; ciberactivisme; periodisme en xarxa; xarxes de blocs; emprenedors; ús del bloc a l’empresa; què és això del dos-punt-zero…).

A les Jornades es desenvoluparan una conferència inaugural, vuit taules rodones i dos tallers sobre creació i eines per a blocs, d’una banda, i VídeoBlocs, per una altra. Entre els ponents convidats a les diferents taules, es troben Carlos Guadián, Roc Fages, César Calderón, Alana Moceri, Nacho Escolar, Fernando Jáuregui, Jaime Estévez, Pau Llop, Marc Vidal o Genís Roca, entre altres. Jo estic convidat també a participar a la taula rodona: “Ciutadans connectats: Ciber-activisme”. Aquest és el programa de les Jornades.

ZV (Zona Vídeo). Eutv. Per a fomentar el debat sobre la sostenibilitat urbana, sorgeix aquest projecte de canal televisiu participatiu, programat amb entrevistes a experts i professionals en aquest àmbit, que compta amb reportatges i documentals sobre bones pràctiques en la matèria.

Zapatero investit en segona volta

Aquest migdia el Congrés dels Diputats ha donat, en segona votació, la seva confiança a José Luis Rodríguez Zapatero com a nou President del Govern d'Espanya. Ha obtingut el suport dels 169 Diputats socialistes, el voto en contra del PP, ERC i Rosa Díez i l'abstenció de la resta de la Cambra. Aquí podeu llegir la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero d'aquest matí.

Governar és decidir

El diari ABC em publica avui l'article que trobareu tot seguit:

Gobernar es decidir

La ciudadanía espera de un gobierno que gobierne, que dé soluciones a los problemas, que se anticipe a ellos cuando sea posible, que sea previsor y que les explique las cosas tal como son. En Catalunya existe un problema, que puede llegar a ser grave en otoño, de abastecimiento de agua de boca derivado de la larga sequía y a la falta de una política del agua que hubiese puesto en marcha hace ya mucho tiempo las estructuras necesarias para paliar eventuales situaciones de emergencia.

Resulta risible oír cómo Artur Mas dice que lleva 20 años reclamando soluciones cuando en ese período de 20 años su partido ha tenido responsabilidades de Gobierno durante 15. Nadie entiende cómo lleva tanto tiempo hablando del Ródano y nunca hizo nada al respecto. Como tampoco se entiende que cuando se le piden propuestas para solucionar una eventual crisis en el próximo otoño responda con propuestas que tardarían más de diez años en ser efectivas. Porque, en efecto, afrontamos una situación excepcional de sequía para la que no se habían hecho las adecuadas previsiones y llevamos un retraso de casi veinte años en esta materia.

Desde el año 2003, el Govern de la Generalitat, ha desarrollado las medidas necesarias para paliar este déficit. Desafortunadamente estas medidas, como la puesta en marcha de la nueva desalinizadora del Llobregat en la primavera del 2009, no llegan a tiempo para hacer frente a una eventual situación de emergencia crítica en otoño, si no llueve antes de forma suficiente. Para garantizar, pues, el caudal de agua necesario para hacer frente a esta emergencia, hace falta prever la captación de agua de otras cuencas. Esto ha llevado al Gobierno de la Generalitat a proponer la posibilidad de captar agua del río Segre, y está abierto a contemplar otras soluciones.

En efecto, el Gobierno de la Generalitat, que siempre ha mantenido una postura anti-trasvase como medida estructural de solución de los problemas hídricos, está evaluando de forma permanente otras posibilidades que deberán cumplir con dos criterios fundamentales: poder entrar en funcionamiento efectivo en otoño y proporcionar el caudal de agua suficiente para hacer frente a la situación crítica. El Gobierno de España, que también mantiene una posición anti-trasvases, se ha mostrado contrario a la solución propuesta por el Gobierno de la Generalitat pero todavía no ha proporcionado una alternativa que responda plenamente a los dos criterios fundamentales antes mencionados. Los dos gobiernos han de acordar una solución que dé respuesta a estos dos requerimientos y hacer las correspondientes obras. Conocida la propuesta del Gobierno de Catalunya conviene ahora conocer la propuesta definitiva del nuevo Gobierno español una vez constituido tras la investidura de Zapatero. En las últimas elecciones una amplia mayoría de catalanes nos han dado su confianza mayoritaria para defender sus intereses y para representarles. El PSC no va a defraudar a aquellos que creen en nosotros como la mejor opción para llevar a cabo las transformaciones que Catalunya necesita. Para ello tenemos alcaldes y grupos municipales, gobernamos en una coalición de progreso la Generalitat, y tenemos 25 diputados y diputadas en el Congreso y presencia en el Gobierno de España. De momento, y a la espera de otras soluciones, los ciudadanos pueden estar seguros de algo: este Gobierno va a garantizar el suministro de agua de boca. Con lluvia o sin ella.

Discurs d'investidura

Podeu accedir aquí a la intervenció inicial de José Luis Rodríguez Zapatero en el debat d'investidura que ha començat avui en el Congrés dels Diputats.

Investidura, aigua i economia

La setmana que comença demà estarà marcada pel debat d'investidura al Congrés dels Diputats. Però sens dubte la setmana que acabem ha estat fortament marcada pel debat sobre la sequera i les mesures excepcionals proposades pel govern de Catalunya.

Per començar podeu llegir els editorials al respecte de La Vanguardia, El País i El Periódico. La pàgina web de la Generalitat monogràficament dedicada a aquesta qüestió esdevé un ineludible lloc de referència. Podeu també veure les declaracions que vaig fer jo mateix sobre aquest tema després de la reunió de la Comissió Executiva del PSC celebrada dilluns dia 31 de març. L'argumentari lliurat als Diputats i Diputades del PSC sobre aquesta qüestió us pot ser també força útil.

Qualsevol intent de simplificació d'un tema tan complex està abocat al fracàs. Puc, però, intentar resumir el nostre plantejament sobre la qüestió. En primer lloc, estem afrontant una situació excepcional de sequera per la que no s'havien fet les adequades previsions; portem un retard de gairebé vint anys en aquesta matèria. En segon lloc, les mesures desenvolupades pels governs progressistes des del 2003 i, concretament, la posta en marxa de la nova dessalinitzadora del Llobregat en la primavera del 2009, no arriben a temps per fer front a una eventual situació d'emergència crítica a la tardor de 2008, si no plou abans de forma suficient. Tercer, aquesta eventual situació d'emergència crítica podria deixar més de cinc milions de persones sense aigua de boca. Quart, el cabal d'aigua necessari per fer front a aquesta emergència no es pot garantir només amb les mesures en marxa (estalvi, millor explotació dels aqüífers del Llobregat, recuperació de pous i d'antigues captacions en desús), ni tampoc resulten suficients les previsions d'arribada en vaixells d'aigua provinent de Marsella (Roine) i de Carboneras (dessalinitzadora de Carboneras, Almería). Cinquè, per garantir, doncs, el cabal d'aigua necessari per fer front a aquesta eventual situació d'emergència crítica a la tardor, cal preveure la captació d'aigua d'altres conques. Això ha portat al govern de la Generalitat a efectuar la previsió d'una eventual captació d'aigua del riu Segre.

És coneguda la posició del Govern de Catalunya, contrari als transvasaments com a solució estructural a la demanda d'aigua; la captació proposada del Segre només es justifica per a fer front a aquesta eventual situació d'emergència crítica i seria, en tot cas, temporal i realitzada a través d'una instal·lació provisional desmuntable.

El govern de la Generalitat està avaluant de forma permanent altres possibilitats que haurien de complir amb dos criteris fonamentals: poder entrar en funcionament efectiu a la tardor i proporcionar el cabal d'aigua suficient per fer front a aquesta eventual situació d'emergència crítica. El govern d'Espanya, que també manté una posició anti-transvasaments, s'ha mostrat contrari a la solució proposada pel govern de la Generalitat però encara no ha proporcionat una alternativa que respongui plenament als dos criteris fonamentals abans esmentats.

Els dos governs han d'acordar una solució que doni resposta als dos requeriments fonamentals (poder entrar en funcionament efectiu a la tardor i proporcionar el cabal d'aigua suficient per fer front a aquesta eventual situació d'emergència crítica) i fer les obres que siguin del cas. Coneguda la proposta del govern de Catalunya convé ara conèixer la proposta definitiva del nou govern espanyol un cop s'hagi constituït després de la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern.

El debat sobre l'aigua pot derivar en enfrontaments territorials si es desenvolupa en terrenys demagògics. Per exemple, no s'hi val a barrejar solucions a mig i llarg termini amb les propostes que han de fer front a una eventual emergència a la propera tardor. No es pot confondre un transvasament provisional per a fer front a una crisi per manca d'aigua de boca a un transvasament permanent com a solució estructural a la demanda d'aigua per part d'alguns territoris que encara no han volgut reconèixer la necessitat de revisar un model de desenvolupament obsolet. Tampoc no es pot minimitzar la necessitat d'aigua a la regió metropolitana de Barcelona ni menystenir la seva aportació al progrés de Catalunya. S'ha de saber, per exemple, que a Barcelona es paga l'aigua un 53% més cara que a Lleida, posem per cas. Vegeu-ho a l'article publicat avui a El País per Serafí del Arco. També cal estudiar molt bé altres propostes alternatives perquè algunes poden no satisfer les necessitats que podem tenir a la tardor. Per exemple, segons la informació de Lluís Pellicer publicada avui a El País la proposta de comprar excedents d'aigua als regants de l'Ebre només suposaria el 20% del cabal que s'obtindria per la captació de l'aigua del Segre proposada pel govern català i representa només un 6% de les necessitats de consum mensuals de l'àrea de Barcelona.

Us recomano la lectura de diversos materials que tracten aquesta qüestió. Els articles de J.B. Culla a El País i de Josep Oliver i Joan Tapia a El Periódico de Catalunya, l'entrevista a Narcís Prat publicada a La Vanguardia, així com l'entrevista d'Antonio Cerrillo a tres experts en la matèria publicada per aquest mateix diari.

Pot també resultar útil recuperar el que diu sobre aquesta qüestió la ponència-marc de l'onzè Congrés del PSC que celebrarem el proper mes de juliol: “Per garantir el progrés econòmic i social, Catalunya necessita uns determinats nivells de subministrament d’aigua que els recursos naturals del país podrien no poder oferir, la qual cosa la sequera dels dos darrers anys ens ha demostrat. Situació que també és fruit de la manca de previsió i d’inversions durant més de 20 anys. Per tant, cal aplicar polítiques, com ja està fent el Govern de la Generalitat. Apostem per una política de l’aigua innovadora, atrevida i que sigui capaç de garantir el futur del subministrament d’aigua que Catalunya necessita amb mesures com la recuperació d’aqüífers, la dessalinització, la recuperació i reutilització d’aigües depurades, les interconnexions en alta i la millora de les xarxes de distribució en general, i per què no, la implantació de noves polítiques que poden ser efectives com els bancs d’aigua”.

També aquesta setmana s'ha conegut l'informe del Col·legi de Geòlegs sobre la viabilitat del túnel de l'AVE en el seu pas a la vora de la Sagrada Família. Tot i que l'informe havia estat encarregat per la junta constructora del temple -absolutament hostil al traçat acordat pels governs de CiU (Generalitat), PP (Estat) i de l'Ajuntament de Barcelona, i que ha estat ratificat pels nous governs de Catalunya i Espanya-- els experts assenyalen que l'obra és perfectament viable tot i que recomanen un estudi exhaustiu del terreny per evitar imprevistos. Podeu llegir al respecte la nota del Col·legi de Geòlegs de Catalunya i l'editorial d'El Periódico de Catalunya.

Certament a Catalunya s'han aixecat veus molt crítiques a determinades infraestructures i fins i tot a instal·lacions d'energies renovables com els parcs eòlics. En un article ben recent Anton Costas defensa la interconnexió elèctrica amb França i la línia de molt alta tensió. Jo no em puc estar de dir que si s'aposta per la dessalinització cal saber que es tracta d'un procés que consumeix molta energia i que si s'aposta per les energies renovables no té sentit que Catalunya ocupi un lloc tan baix en el rànquing de les Comunitats Autònomes espanyoles pel que fa a la producció d'aquestes energies.

També en aquest sentit la ponència-marc del proper Congrés del PSC és clara: “El canvi de model energètic és per a nosaltres una assignatura pendent per als propers anys. Caldrà impulsar el canvi de recursos no renovables per d’altres que ho siguin, i de recursos que contenen contaminants per d’altres que no en contenen. Considerem que les energies renovables són el potencial energètic més important que tenim per a les properes dècades i per això caldrà que invertim en tecnologies i en processos que permetin l’augment de l’eficàcia energètica, l’estalvi de recursos i la substitució progressiva de les energies no renovables. (...) Garantir el subministrament elèctric de qualitat amb les interconnexions necessàries, reduir el consum mitjançant programes d’estalvi i eficiència i canviar l’estructura de producció d’energia, fomentant les fonts d’energia netes. (...) El nostre país és ric en recursos naturals que fan possible potenciar les energies netes. Volem desenvolupar les energies renovables eòlica i fotovoltaica. Noves tecnologies i R+D seran els nostres principals aliats en aquesta feina que necessita de tots els recursos al nostre abast, per poder esdevenir una alternativa real a la nostra dependència sobre les energies no renovables com el petroli”.

Per acabar amb les qüestions relatives amb la política catalana us recomano la lectura d'un nou article de Carles Duarte en que alerta contra una eventual radicalització de CDC, el recent pronunciament del Cercle d'Economia sobre la situació política i els reptes del país, així com un interessant estudi dels resultats de les eleccions generals a Catalunya publicat per Oriol Bartomeus en la revista de la Fundació Rafael Campalans.

Sobre qüestions referides a la política espanyola us recomano la lectura dels següents articles: el de Josep Ramoneda a El País en el que subratlla els aires de provisionalitat de la política espanyola, defensa l'avenç cap a un federalisme real i acaba amb una admonició que comparteixo “sería un disparate que se llegara a la conclusión de que hay que penalizar a quienes más les votaron”, el de Suso de Toro també a El País alertant sobre el nacionalisme centralista dens i tòxic que ha impedit que la dreta guanyés les eleccions, el d'Antonio Elorza en aquest mateix diari sobre la crisi d'Izquierda Unida, el de Gonzalo López Alba a Público que explica que s'obre un “compàs d'espera” pel que fa a pactes estables del PSOE amb CiU i PNB, el de Juan José López Burniol a El Periódico de Catalunya que alerta contra els riscos de tensions territorials (que no és el mateix que tensions identitàries) en la legislatura que ara comença, i el de Carlos E. Cué al suplement Domingo d'El País sobre les dificultats del que sembla ser una aposta renovadora de Rajoy, que vol imposar la seva independència amb respecte dels sectors de la caverna mediàtica que al menys fins ara dictaven la política que el PP havia de fer. Personalment he de dir que estic encantat amb la designació de Soraya Sáenz de Santamaría com a nova portaveu parlamentària del PP. La vaig conèixer amb motiu del debat estatutari al Congrés. És una dura negociadora i experta jurista, molt sòlida en les qüestions de fons però flexible en les formes, conscient de la necessitat del diàleg i l'acord en els temes importants. Espero sincerament que se'n surti i li desitjo molts èxits. Problemes no li han de faltar, com tampoc no li estan estalviant crítiques aquells que voldrien un PP de dreta extrema.

L'entrevista a Jesús Eguiguren, president del PSE-EE-PSOE, publicada avui a El País, convida a reflexionar una mica sobre la situació del País Basc i sobre la necessitat que el PNB aclareixi el seu horitzó de futur. Per cert, Eguiguren parla de l'intent d'arribar a un acord entre PNB, PSE-EE-PSOE i Batasuna l'any 2006 que es va frustrar perquè al final Batasuna no va acceptar el denominat “Pacto de Loyola”, document publicat recentment per la revista TIEMPO.

Sobre la situació econòmica us recomano que llegiu aquesta breu nota de situació elaborada pel Departament d'Economia de la Generalitat.

Sobre temes internacionals us recomano la lectura dels articles de Nicolás Sartorius, sobre la necessitat d'enfortir l'acció exterior espanyola, de Mario Soares, sobre el paper d'Europa davant la crisi dels Estats Units, de Michelle Bachelet sobre el nou progressisme, i l'article de Walter Laqueur que porta el títol “Europa y el dólar”.

Com a aportació al debat que també realitzarem en l'onzè Congrés del PSC us recomano la traducció al català de la introducció d'un llibre de tres destacats exponents de l'SPD sobre la socialdemocràcia en el segle XXI, realitzada per la Fundació Rafael Campalans.

Acabo recomanant-vos un article de José Antonio Martín Pallín sobre l'eutanàsia, i l'article de Pasqual Maragall agraint tot el suport rebut amb motiu de la concessió del premi “Català de l'Any” i, més en general, del suport que rep de la seva família i amics.



“Perles” del programa Polònia emès el 3 d'abril, resum crític realitzat per Núria Iceta, (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Joan Saura i Martín (amb americana vermella) transformat en un ecocon, neoliberal o jo què sé per defensar el minitransvassamentquenoestransvassament del Segre.

- Perrrrr cert, que el President Montilla parla amb una claredat meridiana de "Captació d'aigua temporal i desmuntable". Llàstima que la caga quan en comptes d'anar-ho a buscar al Segre, se'n va amb un parell d'ampolles buides... a cal Sogre.

- Herrera i Ridao busquen el despatx del grup mixt. Quan el troben és mooooolt petit i hi ha companys que se'ls han adelantat: els plàtans de Canàries, la bandera espanyola de la Rosa Díez. Molt bo quan Ridao enregistra el missatge del contestador intentant fer contents tots els/les membres del Grup ;)

- Silenci? El prota d'avui és Justo Molinero, extraordinari. Pel·li preferida: Taxi Driver: Are you talking to me? Amb falques publicitàries incloses, àdhuc. "Que què és el silenci? Ah, sí, quan s'acaba la publicitat... doncs no ho he sentit mai."

- Un Bono suposadament reformat saluda a "Duran y Lérida" amb el cap d'un toto que pensa posar a la tribuna del Congrés ensorrant el pacte ZP- Duran. ZP confirma les meves sospites respecte de Bono: "Por lo menos en el Congreso no me tocará las pelotas."

- Acebes dirigeix la campanya anti Rajoy amb un gag: Pedro J. rep Espe a la redacció del diari "Ole la Reina de la Derecha Nacional!" Bombazo: la niña de Rajoy paga el Gas Natural fuera del territorio nacional.

EL MILLOR
- Any 2039. Cimera entre els Presidents de la Catalunya del Nord (Puigcercós) i la Catalunya del Sud (Carod). La divisió del país va ser a conseqüència del referèndum del 2014 per la divisió interna del partit que el promovia. Des de llavors, les capitals són, respectivament, Ripoll i Cambrils. Ah, i també es va formar l'estat independent de Llívia sota el mestratge de Carretero. Els règims resultants, naturalment, estan basats en l'exaltació dels respectius líders a lo Vietnam o altres republiques bananeres. La divisió del país és total: fins i tot concursen per separat al Fesrival d'Eurovisió: la Catalunya del Nord envia Sergio Dalma i la del sud Maria del Mar Bonet. Altres drames nacionals: Joan Pera va quedar al nord i Paco Moran al sud. [Sembla que els marcians preferien Pilar Rahola]

EL PITJOR
- Els paletes ja no són el que eren. La crisi immboliària els ha afectat i estan una mica depressius perquè ja no tiren floretes a les noies que passen pel carrer... LLEIG!

LA PICADA D’ULLET
- La pregunta de Carod pel referèndum del 2014 és com aquelles interminables del Cuní.

SOM UNA CLONACIÓ
- M. Pau Huguet. Que bona és la falsa M. Pau!

ARXIU HISTÒRIC
- Mas i Duran amb sengles gorros de dutxa a la ídem que s'han quedat sense aigua a mig ensabonar.

KA FORT
- Carod entrenant-se pel Congrés d'ERC clavant cops a un nino inflable amb la cara de Puigcercós.

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS PUJOL I MARAGALL
JP: Catalans, avui que estem tranquils vull parlar-vos d'un tema que em preocupa: la frivolitat. Catalunya és un país que s'ha deixat endur per la frivolitat!
PM: Campeones, campeones, oe, oe oe. Alucina, vecina: qui ha guanyat el Català de l'Any? El menda! I per què? us preguntareu, com la Terribas. Perquè he estat el millor President de la història de Catalunya o per la cara? No contesteu ara, sinó després de la publicitat.
JP: Català de l'Any: Esteve, Ruscalleda, tu, i el Cuní... allò del rap, m'ho he enregistrat i des de divendres que no veig res més. http://es.youtube.com/watch?v=bliLXFXXPzY. Escolta Pasqual, què li passa al Cuní?
PM: Al Cuní no ho sé, però el que no entenc és què li passa al Queco Novell. No sé com s'hi presta. Sort que després vaig sortir jo, el Català de l'Any.
JP: Això no serveix per res! A mi fa una colla d'anys em fan fer Español del Año. Ja veus un nacionalista català!
PM: Home, això és com si donessin el Nobel de la Pau a Bin Laden.
JP: El que no m'imagino és que al Bin Laden el fessin Català de l'Any.
PM: Quin acudit més dolent. Així no guanyaràs mai el Català de l'Any. [Se'n va] Ui, s'ha enfadat! Catalans, vull dedicar aquest Premi ha tots els que heu confiat en mi, i també als que m'heu traït: oi Montilla? Oi ZP. Toma Català de l'Any! [Torna Pujol] Què portes?
JP: Mira, mira, és la placa de quan em van fer fill predilecte de Planoles. Visca Catalunya!
PM: I visca tots els catalans i les catalanes. Ei, torna a posar el Cuní!



ZW núm. 123 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Jornades de Comunicació Política

El pròxim 9 d’abril tindran lloc les II Jornades de Comunicació Política impulsades per l’Uva (Centro Buendía. Universitat de Valladolid). En aquesta ocasió, sota el títol “9-M: Les claus de les eleccions”, i com el seu propi nom indica, es farà una anàlisi de les passades eleccions generals.

Aquestes segones Jornades sobre Comunicació Política analitzaran diversos aspectes de la comunicació durant la campanya electoral, de la mà dels propis coordinadors dels diferents partits polítics. Es parlarà de l’ús que fan els polítics de les noves tecnologies o dels vídeos, d’allò que passa darrera les càmeres de televisió, etc. També, els assessors externs, parlaran del seu paper en el desenvolupament de les estratègies electorals. Entre els participants, trobem a María José Canel, Catedràtica de la Universidad Complutense de Madrid i sòcia fundadora d’ACOP (Asociación de Comunicación Política); Gabriel Elorriaga, Secretari de Comunicació del Partit Popular (PP) i Óscar López, Coordinador Executiu de la campanya electoral del Partit Socialista (PSOE), entre altres.

Una altra conferència interessant, en aquest cas a Londres, tindrà lloc els dies 17 i 18 d’abril: Politics: Web 2.0: An International Conference. Un esdeveniment sobre política i Web 2.0 organitzat per la Nova Unitat de Comunicació Política de la Universitat Royal Holloway. Podeu consultar aquí el programa provisional.

ZV (Zona Vídeo). AnyTV ens permet veure, en una mateixa finestra, diferents canals de televisió d’arreu del món, utilitzant com a reproductor Windows Media Player o Real Player. Encara que la qualitat de visionat no és molt bona, permet veure una gran varietat de programes.