Llengua i política

El símbol que encapçala aquest text és el logotip de la campanya de Barack Obama celebrant la diada de l'orgull gai. Aquí hi trobareu el Manifest del PSC amb motiu de la celebració del 28 de juny d'enguany. I el nostre propi logo.



Vull explicar-vos com vaig celebrar ahir la diada de l'orgull gai. Vaig ser convidat per Rebecca Lewis presidenta de la secció barcelonina de Democrats Abroad, l'organització del Partit Demòcrata a l'estranger, a compartir a l'Ateneu Barcelonès el visionat de la pel·lícula de Sebastián Córdoba estrenada al Festival de Cinema de Donosti “Through thick and thin” (subtitulat en castellà “Contra viento y marea”). Es tracta d'un documental que explica amb tota cruesa les dificultats de les parelles homosexuals binacionals als Estats Units, quan un o una dels membres de la parella estan amenaçats d'expulsió pel Servei Nacional d'Immigració, ja que als Estats Units no està legalitzat el matrimoni entre persones del mateix sexe, ni hi ha cap mena de reconeixement legal que permeti acollir-se a cap benefici en matèria d'immigració.

Actualment s'està intentant tramitar la llei “Uniting American Families Act” per resoldre aquesta qüestió. Després de breus salutacions d'una representant de la Junta de l'Ateneu, de José Campos dels Democrats Abroad a Barcelona, d'Antonio Guirado i Jordi Petit de la Coordinadora Gai-Lesbiana i la meva intervenció, varem veure el documental que us recomano vivament. Va ser una magnífica manera de celebrar el dia de l'orgull. Per cert, si pitgeu el logo d'Obama amb l'eslogan “Hope” (esperança) que trobareu aquí sota podreu visitar el reportatge que li dedica avui el Magazine Digital de La Vanguardia. Per cert, a molts i moltes ens agradaria poder votar a les eleccions nordamericanes, i tenim una forma indirecta de fer-ho. Hi ha molts ciutadans dels Estats Units que viuen a l'estranger i no voten. El cert és que és molt senzill de fer. Es tractaria, doncs, que ens asseguréssim que tot ciutadà o ciutadana nordamericana que coneguem s'inscrigui i vagi a votar. Els demòcrates tenen una bona web per afavorir-ho VotefromAbroad. Som-hi! fem córrer la veu!



Ahir era també un bon dia per demanar-li al PP, com ho va fer Pedro Zerolo, que retirés el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. Desgraciadament no ho faran. I tot apunta que el seu viatge al centre serà llarg. Com ho demostren fets com aquest o el recurs contra el nostre Estatut.

Aquesta setmana encara hi ha hagut molts analistes que s'han referit al Congrés del PP. Tots subratllen la victòria de Rajoy i una millora en termes relatius del caràcter moderat del PP. Veieu per exemple l'editorial d'El Periódico de Catalunya i els articles de Miquel Roca, Joan B. Culla i Santos Juliá, que parla de l'emancipació del PP del seu “pare” Aznar.

Lamentablement, com deia abans, l'emancipació no arriba a tant com per retirar recursos presentats davant del Tribunal Constitucional, i encara els porta a abraçar croades com les que atia des d'el Mundo l'autoanomenat “Manifest per una llengua comuna” inspirat pel partit de Rosa Díez. Dic autoanomenat perquè, llegit el manifest, no hi ha una defensa d'una llengua universal comuna, sigui l'anglès o l'esperanto, sinó la voluntat de defensar el castellà que, segons semblen opinar els signants, estaria amenaçat pel gallec, el català i l'euskera. Els signants, gent de reconegut prestigi, se n'adonen que no poden parlar d'amenaça a la situació “real” de la llengua castellana ni a una minva del seu ús social (cada dia el castellà és parlat per més gent, a tot Espanya i arreu del món, i impulsa una cultura de creixent prestigi dins i fora de les nostres fronteres) i diuen que la seva preocupació rau en la situació “institucional” de la llengua castellana. No s'entén aquesta preocupació institucional si tenim present que la Constitució, norma institucional bàsica de l'Estat consagra en el seu article 3.1 que “El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la”. Totes les normes lingüístiques vigents han estat declarades com a constitucionals pel Tribunal Constitucional. ¿On és, doncs, el problema? ¿O, millor dir, hi ha problema? ¿És un problema que les altres llengües espanyoles facin esforços per promoure el seu coneixement i el seu ús, estant com estan, aquestes sí, en una posició de debilitat comunicacional?

Potser queda més clara la voluntat dels signants quan parlen del castellà com una “lengua política común” (sic) Perquè, en efecte, la seva reivindicació és més política que lingüística o cultural, encara que no ho vulguin reconèixer. Això sí, diuen que el que proposen potser implicaria canviar la Constitució i alguns Estatuts d'Autonomia. No cal dir que això implicaria trencar l'ampli consens lingüístic i convivencial que es dóna a Catalunya (i crec que també a Galícia, País Basc, Navarra, Aragó i la Comunitat Valenciana). El PP s'ha apuntat a la croada, tot i que ja s'han alçat algunes veus que subratllen que la política del PP a València no és la reclamada pel Manifiesto, com tampoc no ho era la política que desenvolupava el PP des del Govern de les Illes.

És important despolititzar la llengua, les llengües. I també desconfiar dels que creuen que només es pot defensar les llengües a cop de llei o de decret. La història del nostre país demostra que això no és així. Les llengües han de servir per comunicar-se, per conèixer i estimar, mai per dividir ni menys encara per oprimir.

Podeu llegir al respecte els articles de Joan Barril, Pilar Rahola, Javier Ortiz, Joan Garí, Antoni Puigverd i Manuel Rivas. La crònica de Ferran Casas revela la hipocresia del PP. I l'editorial d'El Periódico de Catalunya posa de relleu amb contundència que “Res amenaça el castellà”. Resulta imprescindible llegir l'article de Josep Ramoneda que ens explica perquè el nacionalisme espanyol renega del seu nom i com, afegeixo jo, utilitza falses polèmiques com la lingüística per afirmar-se socialment i política.

Per separar els temes us adjunto l'altre logotip del nostre 11è Congrés. la setmana passada us l'oferia en horitzontal i fons blanc, avui ho faig en vertical i fons vermell. Com el muntatge és meu a partir d'una foto, quan pugui substituiré el gràfic per un de més qualitat.



I, en efecte, si algú sap on va és el president Montilla. Podeu comprovar-ho en les seves entrevistes publicades al Diari de Girona i a El Economista i, sobretot, la seva intervenció en el Consell Nacional del PSC celebrat dissabte.

Trobareu també molt interessant l'entrevista de Raimon Obiols al diari El Punt, en la que, entre d'altres coses, reitera la necessitat de mantenir el compromís amb l'actual majoria catalanista i d'esquerres.

S'ha produït aquesta setmana un acord entre els governs espanyol i francès sobre la interconnexió elèctrica. podeu llegir al respecte l'article de Josep Antich i l'editorial de La Vanguardia. El president de la Generalitat ha aprofitat també per reiterar el compromís de la Generalitat amb el corredor mediterrani, com recull aquesta crònica de Francesc Bracero. Aprofito per felicitar avui Joan Clos amb motiu del seu aniversari, i també pel seu nomenament com a Ambaixador d'Espanya a Turquía. Mentrestant CDC sembla emmirallar-se en el País Basc donant suport a Ibarretxe (nou episodi de preocupant radicalització i deriva sobiranista de l'equip d'Artur Mas) mentre UDC recorda sempre que pot la seva personalitat diferenciada. Com ho fa Josep Maria Pelegrí quan aprofita per dir que un sistema de primàries per triar candidat seria molt positiu per Josep Antoni Duran Lleida.

Aquesta setmana s'ha produït sense sorpreses la votació al Parlament basc que en teoria posa en marxa el procediment de consulta patrocinat per Ibarretxe. Amb un sol vot de diferència (un vot prestat del Partit Comunista de les Terres Basques) el Parlament basc ha autoritzat una consulta que escapa de les seves competències i que, per tant, no s'arribarà a realitzar. Tot plegat, un embolic més d'Ibarretxe que només sembla interessat en recollir vots provinents de l'esquerra abertzale a les properes eleccions basques. Podeu llegir al respecte, els articles de Joan Tapia, Florencio Domínguez, Emilio Alfaro, i Rosa Paz, i l'editorial d'El País. I també les cròniques de Luis Rodríguez Aizpeolea i Josep Maria Brunet sobre els arguments que utilitzarà el Govern espanyol per recórrer l'acord del Parlament basc davant del Tribunal Constitucional. Trobareu també interessant l'entrevista a Patxi López publicada per El Mundo, i la crònica de Luis Rodríguez Aizpeolea comentant l'imminent retorn al País Basc de Josu Jon Imaz.

Tot i la preocupació per la situació al País Basc, la política espanyola gira cada cop més al voltant de l'actitud i la reacció del govern espanyola davant la nova situació econòmica. Podeu llegir al respecte l'entrevista de Celestino Corbacho a Expansión, la crònica d'El País sobre el paquet de mesures econòmiques anunciat pel Govern i, sobretot, el complet “Examen a Zapatero” publicat avui al suplement Domingo d'El País.

La preocupació per la situació econòmica és compartida per tots els països ja que ens trobem davant d'una veritable crisi mundial. Podeu llegir al respecte quatre articles molt interessants, els de Joseph Stiglitz (que advoca per un nou model econòmic mundial que canviï profundament les pautes de producció i consum), Federico Mayor Zaragoza (que explica que la millor manera de combatre les crisis és fomentant un desenvolupament global), Paul Krugman (que avisa del caràcter tendencial de l'alça del preu dels combustibles) i Jeffrey Sachs (que explica que és possible i desitjable un major creixement mundial que utilitzi menys recursos naturals).

I quan caldria una veu forta i clara a nivell mundial, capaç de proposar els mecanismes de regulació que fessin front als estralls causats pel capitalisme globalitzat, Europa està entre sotraguejada i estancada, i escorant-se de forma perillosa cap a la dreta. Veieu aquest darrer aspecte comentat en detall a la crònica de Cristina Galindo i Pere Rusiñol. Veieu també el diagnòstic pessimista de Joschka Fischer que creu que Irlanda li ha donat un cop de gràcia a l'Europa política i el de José María Zufiaur que assenyala la retirada en tota regla de l'Europa social. Afortunadament Espanya ha ratificat per àmplia majoria el Tractat de Lisboa. He observat amb alegria que Iniciativa per Catalunya ha passat del no a la Constitució europea a una abstenció al Tractat de Lisboa i és que l'actual situació mundial i la correlació de forces a Europa aconsellen un bany de realisme.

Sobre la directiva europea de retorn dels immigrants en situació irregular trobareu d'interès els articles de Javier Moreno, eurodiputat del PSOE, i d'Ignasi Guardans i Carles Campuzano explicant la posició de CiU al respecte.

I avui, futbol. Fins i tot jo, que no sóc gens futbolero, en sóc conscient. L'arribada de la selecció espanyola a la final de l'Eurocopa és un esdeveniment que desborda la dimensió estrictament esportiva. Com jo no hi entenc gaire us convido a llegir l'editorial d'El Periódico d'ahir i l'article publicat avui per Antoni Gutiérrez-Rubi. Hi ha qui només sap veure en competicions com aquesta una rivalitat de tipus nacionalista. No és el cas del President de la Generalitat que ens explica avui a les pàgines de La Vanguardia “Por qué quiero que gane España”. Jo també vull que avui guanyi “la roja”.

Acabo recomanant-vos la lectura de tres articles ben diferents que assenyalen tres debats amb força interès: la reivindicació metropolitana d'Oriol Bohigas (que comparteixo al 100%), una crònica sobre la nova política energètica de Gordon Brown i l'article de Daniel Innerarity “La coalición de los vivos”, en el que ens adverteix sobre la interdependència entre generacions, sobre l'impacte en el futur de decisions i indecisions del present.

L'entrada al diari que acaba aquí serà la darrera amb aquest format abans de vacances. El cap de setmana vinent estarem a Madrid participant del 37 Congrés federal del PSOE i quinze dies després celebrarem l'onzè Congrés del PSC. Potser faré alguna anotació al Diari però el que és segur és que no estaré en condicions de fer aquest resum setmanal d'opinió. Vull agrair-vos a lectors i lectores del meu Diari l'interès que demostreu i als i a les que m'envieu e-mails us demano comprensió per alguns retards en la resposta. I, a tots i totes, us desitjo un bon estiu i unes magnífiques vacances.



“Perles” del programa Polònia emès el 26 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- El President Puigcercós va a veure el President Montilla armat amb un fuet per marcar-li les 3 línies vermelles!!! Llàstima que el President Montilla no hi era i els periodistes han enganxat el Puigcercós en lʼengany ;)

- El President Montilla ja té el nivell C de català. Ell mateix ens ho explica: ˮAra tinc el nivell ˮSéˮ. Fins ara tenia el ˮNo séˮˮ. Boníssim, el Carod li xiva les respostes de lʼexamen pel pinganillu al President!

EL MILLOR

- El petroli que sʼha trobat a les obres de la línia 9. Catalunya, sempre preocupada per la pasta ara neda en lʼabundància!! I no és lʼúnic: hi ha altres jaciments a lʼIkea de Badalona, a la Seu... Catalunya sʼha convertit en lʼEmirat de Catalunya i el President Montilla en lʼEmir Montilla; el Rei parla català; ZP és un mindundi que demana perrikis a lʼEmir; Catalunya compra Extremadura; Convergència compra Unió; en Mas és un clon del JR de Dallas; lʼEmir Montilla és amic del Chavez; les patrulles dels Mossos van en Mercedes; el Palau de la Generalitat ara és ara a Cornellà i les Conselleres sʼhan convertit en ballarines, alumnes de la professora M. Pau en la dansa dels 7 vels. El final una mica embolicat, però. Amb això de lʼObama i lʼatac preventiu a lʼEmirat de Catalunya...

EL PITJOR
- Franco pendent de lʼEurocopa. Previsible, no?
- Papitu tour, per recaptar fons... serà fons perquè adeptes no ho crec. Si el pilla el Risto, riu-teʼn de lʼEsther... i llaaaaaarg

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- La càmara oculta de la Comissaria de Les Corts mostra un mosso fent un massatge al detingut... oh, és un vídeo que es va repetint. La càmara secreta de debò mostra el veritable l'atonyinament preventiu. El pobre Saura té problemes de desdoblament de personalitat: violència <-> bon rotllo, repressió <-> seguretat...

LA PICADA D’ULLET
- M. Pau, et trobàvem a faltar!
- Rajoy: ˮYo soy el líder de ferro colado, que lo ha dicho el Sólerˮ

SOM UNA CLONACIÓ
- Josep Cuní, pobre, sʼha vist superat pel seu propi clon.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Les grenyes de lʼAznar... és perquè no té cap amic perruquer, o perquè vol assemblar-se al Briatore?

EL DIÀLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL I PUJOL
PM: Ciutadans de Catalunya, tinc pipí. Dʼacord, no és una frase tan potent com aquella del Tarradellas i el ˮja sóc aquíˮ, però és veritat. Vaaaa Pujol, espavila.
JP: Espera que no em surt!
PM: Que pesat. El Pujol al wàter és com la Generalitat, que un cop ha entrat no hi ha qui el faci sortir. Bé, sí, el mendes. Això? [assenyala la seva mà embenada] No patiu, conseqüències de la revetlla. El que es coneix com un petardu tripartit. Al principi et penses que el controles però després tʼacaba explotant a les mans. Que cabroooon. Tranquils, estic bé. La Geli va voler curar-me la ferida però vaig ser-hi a temps i vaig fugir. Ara, a mi els petards no em fan por. De fet, quan has tingut el Carod de segon hi ha poques coses que et facin por. Mira, meʼn va sobrar un. I aquest és dels forts, eh. No hi ha res com un ensurt per apujar lʼestómac. [encén el petard] Catalans, catalanes, visca Catalunya! He heee [el tira cap el Pujol]
JP: Pasquaaaaaal
PM: Que cabrooon.



ZW núm. 135 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.bigthink.com

Big Think és una iniciativa impulsada per Peter Hopkins i Victoria Brown, amb el patrocini de Lawrence Summers, que ofereix continguts en vídeo amb un format semblant a YouTube. La seva especificitat radica en que tots els vídeos estan protagonitzats per experts i intel·lectuals de l’àmbit acadèmic, científic, econòmic o empresarial, entre altres, que parlen sobre un tema concret, aportant els seus punts de vista, amb una durada entre tres i cinc minuts. Un d’ells: Politics 2.0 (Com està canviant la tecnologia el panorama polític? L’usuari pot crear el seu propi compte que li permet participar votant aquells vídeos que li semblin més interessants, proposant els seus propis temes, debatent sobre qüestions diverses, etc. La pàgina s’estructura en diferents canals i categories on es poden visionar les diferents aportacions i té previst anar afegint noves prestacions com l’aplicació per establir contactes sociales a l’estil de Facebook. En definitiva, un YouTube per a intel·lectuals.

Per acabar, comentar que aquest dissabte, dia 28, ha tingut lloc l’estrena del documental Contra Viento & Marea (Through Thick & Thin) de Sebastián Córdoba. Un documental sobre la separació de parelles gays i lesbianes binacionals a causa de les lleis d’immigració dels EEUU. Democrats Abroad Barcelona organitzava l’esdeveniment a l’Ateneu Barcelonès amb un breu discurs sobre la legislació pendent "Uniting American Families Act (UAFA)" i una introducció a la pel·lícula mitjançant entrevista telefònica amb el Director i la participació de Miquel Iceta.

ZV (Zona Vídeo). FORA.tv, en la línia de Big Think, ofereix continguts en profunditat de la mà d’experts en diferents àmbits, extenent el debat als usuaris en general a través de les diverses possibilitats d’interacció que permet la Xarxa. Possibilita, també, als mitjans de comunicació el fet d’agregar a diari l’àmplia gamma de continguts que generen institucions i/o productors independents arreu del món.

Un PP més competitiu

Començo avui per anunciar que he decidit publicar un llibre a Internet que recull articles i intervencions que he anat fent a llarg de 30 anys de militància socialista i una cronologia política meva que es desenvolupa en paral·lel a la pròpia cronologia del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). És la meva forma particular de celebrar el 30 aniversari del PSC. He decidit publicar el llibre a Bubok, una interessant experiència d'autoedició a Internet. Podeu comprar exemplars en paper a preu de cost, o bé descarregar-lo gratuïtament en format PDF.

Però sens dubte la notícia de la setmana ha estat la celebració a València del Congrés del PP. Sense sorpreses. Rajoy s'imposa sense que s'hagi presentat cap candidatura alternativa, amb un volum de vots en blanc superior al de qualsevol altre Congrés del PP tot i que tampoc no altera significativament la rotunditat de la victòria de Rajoy i la derrota de tots els que de forma oberta o subreptícia no comparteixen el seu projecte (Aznar, Acebes, Zaplana, Aguirre, Mayor Oreja, San Gil, Astarloa, Pedro J. Ramírez, Federico Jiménez Losantos,...) Potser el que seria políticament correcte és no donar cap credibilitat al canvi que sembla impulsar Rajoy; raons no faltarien per fer-ho, per què ara i no abans, per què no retira el recurs contra l'Estatut i la llei que autoritza el matrimoni entre persones del mateix sexe, per què no renega explícitament de l'aznarisme, com és que recupera una persona tan recremada com Arenas que afirmava que l'Estatut era “un traje a Carod y a Maragall que le pueda servir también a ETA” o que era “como el Plan Ibarretxe pero sin pistola”. Però, què voleu que us digui, m'estimo més Soraya que Zaplana, Cospedal que Acebes, Gallardón que Aguirre i Lassalle que Astarloa. És evident que jo no els votaria i que faré el que pugui perquè mai no governin. Però m'agraden més que els d'abans. I molt més que els que han sortit derrotats d'aquest Congrés. Encara que això faci al PP més competitiu...

Certament els derrotats no desapareixeran del mapa, i no abandonaran fàcilment la lluita. Com ho demostra l'article d'avui mateix de Pedro J. Ramírez o els propis editorials d'El Mundo de divendres i d'avui mateix. Si les eleccions basques, les gallegues i les europees no li anessin bé al PP, poc trigarien a alçar-se novament les veus contra Rajoy...

En tot cas, les raons de Rajoy per actuar com ho ha fet són evidents, a part del natural instint de supervivència... Veieu per exemple el Publiscopio del diari Público que demostra que el PP està més a la dreta que els seus votants, o els articles de José Luis de Zárraga i de Carles Castro explicant les causes de la derrota del PP en les darreres eleccions generals.

Podeu també llegir al respecte els articles d'Enric Hernández d'ahir i d'avui, de Joan Tapia, Javier Pérez Royo, Gonzalo López Alba, Antoni Gutiérrez-Rubí i Soledad Gallego. Podeu llegir també els editorials de La Vanguardia i El País.

El Congrés del PP ha arribat just després de la condemna de Federico Jiménez Losantos per injúries greus i continuades contra l'Alcalde de Madrid i en ple debat de la conferència episcopal espanyola sobre el paper escassament evangèlic de la seva emissora de ràdio. Veieu al respecte els editorials d'El Punt, El País i El Periódico sobre la condemna, els editorials de La Vanguardia i El País sobre la COPE, i els articles d'Ernesto Ekáizer, “Una sentencia contra la teoría de la conspiración” i de Javier Pradera, “Política de la infamia”.

Per passar a temes relatius a la política catalana no hi ha millor recomanació que la lectura de l'entrevista al President de la Generalitat que David Miró i Ferran Casas li fan a Público. Aquí sota hi trobareu l'eslogan de l'Onzè Congrés del PSC que li va com anell al dit a José Montilla.



Al voltant del proper Congrés de CDC no s'esperen grans novetats, si bé hi ha articulistes que auguren grans emocions a causa de la deriva sobiranista de l'equip de Mas que sembla anar a remolc d'ERC, veieu per exemple l'article de Joan Manuel Perdigó a El Periódico. Aquesta tesi ve avalada també per la presència d'esmenes que passen sense embuts a reclamar un Estat propi, com descriu Lluís Bou a l'Avui. I tot plegat en un context de deteriorament de les relacions entre CDC i UDC com es posa en evidència en la diferent estratègia d'uns i altres en la política espanyola, com explica Manel Manchón en aquesta crònica a El Periódico.

Encara ressona l'eco del Congrés d'ERC. Podeu llegir al respecte l'anàlisi de Xavier Bru de Sala i de Joan B. Culla. Ara s'obre el període d'assemblees de les federacions regionals d'ERC en les que el panorama es presenta tan obert com el propi 25è Congrés Nacional d'aquest partit.

Aquesta setmana m'ha cridat molt l'atenció l'interès que posa la Generalitat valenciana en l'impuls del corredor mediterrani, com ho explica Salvador Enguix a La Vanguardia, que també hi dedica un editorial. Crec que és bo que trobem objectius comuns entre la Generalitat de Catalunya i la Generalitat valenciana, i aquest seria un de ben important.

També és rellevant la reflexió suscitada per l'editorial del diari Avui sobre la situació de la llengua catalana. Convé que hi pensem tots plegats i que cerquem solucions que molt probablement no són de tipus normatiu.

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat el Llibre 4rt del Codi Civil català, en matèria de successions. S'hi han introduït algunes modificacions ben significatives que modernitzen el nostre Dret civil propi, com la impossibilitat que els condemnats per maltractaments heretin de les seves víctimes o l'adaptació del nostre sistema jurídic al ple reconeixement de les noves formes de família. Podeu llegir al respecte la crònica publicada a El Punt.

Finalment us recomano la lectura de l'article de Màrius García sobre el finançament local i el de Carles Martí sobre el pla d'ascensors de l'Ajuntament de Barcelona, per ajudar les comunitats de veïns que no en tenen.

Aquesta setmana s'han produït en paral·lel els debats sobre les propostes per afinar la política espanyola de reagrupament i retorn d'immigrants impulsada pel Ministre Corbacho i la directiva europea sobre retorn. Tot i que tenen diversos punts de contacte, cal abordar separadament ambdues qüestions.

Aquí trobareu un resum esquemàtic de les propostes del govern espanyol en matèria de reagrupament familiar i de retorn dels immigrants. Com és fàcil de comprovar, es tracta d'una visió global que contempla mesures genèriques per recol·locar treballadors que quedin en atur, independentment de la seva nacionalitat; mesures per fomentar el reciclatge professional i la formació continuada, mesures per detectar i aprofitar millor nínxols d'ocupació, i per fomentar la contractació en origen. Del conjunt d'aquestes mesures, n'hi ha dues que han tingut un especial ressò mediàtic. Es tracta del pla per al retorn d'immigrants que han perdut la feina a través de la capitalització dels subsidis a que tinguin dret si compleixen unes determinades condicions, i la modificació dels criteris per al reagrupament familiar. Es tracta d'afavorir la inserció laboral dels joves entre 16 i 18 anys, de fixar els moments de reagrupament per evitar la incorporació d'immigrants a l'escola quan el curs està a punt d'acabar, i d'evitar l'arribada de persones que difícilment es podran incorporar al mercat laboral.

Molta més polèmica ha aixecat l'aprovació per part del Parlament Europeu de la directiva de retorn. Aquí hi trobareu un resum de la directiva i l'argumentari distribuït pel PSOE. Podeu llegir al respecte els articles favorables del Comissari Jacques Barrot i el president Manuel Chaves i les reflexions contràries de Jacques Delors i Michel Rocard i d'Alfonso Egea de Haro de la Fundación Alternativas.

Aquest debat s'ha afegit a les conseqüències del no d'Irlanda al Tractat de Lisboa i a l'aprovació per part de la Comissió Europea de la directiva sobre el temps de treball que encara ha de ser discutida pel Parlament Europeu. És evident que la no ratificació del projecte de Constitució Europea i el predomini conservador a molts països de la Unió estan posant el projecte europeu en grans dificultats. Podeu llegir al respecte els articles de José María Ridao, Miquel Roca i Felipe González, així com l'editorial del diari El País.

Els partits d'esquerres i el moviment sindical estan començant a mobilitzar-se en contra de la directiva europea del temps de treball, amb arguments com els que recull encertadament aquest article de Cándido Méndez, secretari general de la UGT.



El debat sobre aquestes directives europees es produeix en un moment especialment delicat a causa de la forta desacceleració econòmica. Un aspecte que també ha incidit sobre la valoració de la vaga dels transportistes, com ho demostra l'editorial de La Vanguardia al respecte i l'article de Joan Coscubiela. Trobareu molt interessant l'article de Santiago Reyna sobre la incidència de l'actual moment econòmic sobre el sector dels autònoms i la reflexió més general d'Antoni Segura sobre la crisi.

Aquesta setmana es va presentar la Fundació Pasqual Maragall per a la recerca sobre l'alzheimer i malalties neurodegeneratives relacionades. Podeu llegir al respecte les cròniques d'Àngels Gallardo i Sara González a El Periódico de Catalunya i de Marta Ricart i Maite Gutiérrez a La Vanguardia.

Tot i el seu caràcter incert, segueix obert el procés de diàleg entre Israel i Síria que, almenys així ho espero, hauria de portar a la pau entre els dos països i a la restitució del Golan a la República Àrab de Síria. Podeu llegir al respecte l'article de Shlomo Ben-Ami.

Finalment us recomano dos articles que constitueixen bones aportacions al debat sobre la renovació de l'esquerra i de la política. Un és l'article de Josep Ramoneda “¿Hay una vía a la izquierda?” i l'altre és l'article d'Antoni Gutiérrez-Rubí “El nacimiento del ciberactivismo político”.



“Perles” del programa Polònia emès el 19 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Lʼaugment del preu del petroli.... el transportista que es queixa a Zapatero i Solbes... per què té pinta fatxa? Altres afectats que sʼhi solidaritzen: Dani Pedrosa, un activista de la kale borroka, la repartidora de pizzes...

- Rajoy obre el Congrés del PP: ˮAmigos, amigas, Esperanza, gracias por venir al Congreso del PPˮ. Sembla un malson amb diferents versions. Possibilitat A: Rajoy aconsegueix esquivar un tret que va dirigit cap a ell. Possibilitat B: Rajoy posseït per les veus dʼAznar, Espe, Acebes... Possibilitat C: Hi ha un candidat opositor sorpresa dʼultima hora, algú amb ganes de tornar a pillar, vaja, el Càrod-Rovira. Possibilitat D: Angelito com a representant del sector aznarista i amb la col·laboració necessària dʼEspe li clava una patada en els piiiiiiiiiii.

EL MILLOR
- Ha sigut ˮel Obamàsˮ. Artur Mas ja no sap què fer per guanyar alguna cosa, així que assaja un canvi de ˮlookˮ, tenyir-se de negre i convertir-se en Obasmàs! ˮCatalans, he tingut un somni, arribar a presidir els Estats Units de Catalunya." El nou himne ˮCatalunya triomfantˮ té la música de lʼStar-Spangled Banner americà. El que ha quedat planxat és en Montilla que va apostar pel candidat equivocat... ˮi mira que mʼhi assemblavaˮ.

EL PITJOR
- PSOceanʼs eleven, o la patètica estratègia del govern espanyol de pillar pasta. Davant la crisi [ui, perdó, no es pot dir la paraula] la gran proposta de Solbes: ˮla única solución es robar el Banco de España..." A Clos li encanta: ˮcomo en Semen [sic] Eleven." La banda està formada per ZP, Clos, Maleni, Chacón i Solbes. Lʼestètica del gag està currada, però vamos...

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- La reconquesta de Montjuïc. ZP dalt del castell lliurant la clau a un solícit Jordi Hereu, al peu del canó, mai millor dit. Les condicions del lliurament, cap problema: "La bandera española tiene que ondear siempre en la cima, las antenas militares se quedan, y en el jardín siempre tiene que haber un enanito (esta es una condición de la época de Bono)." Llàstima que les salves d'honor per celebrar l'acord acaben carregant-se la Torre Agbar.

LA PICADA D’ULLET
- La sentència sobre Jiménez Losantos. Parlen els bisbes: ˮSi alguien quiere ayudar a pagar sus querellas, que ponga la crucecita en la declaración."

KA FORT
- Puigcercós marcant territori (és a dir, pixant) al despatx de Carod. Lʼhome sembla disposat a tot, fins i tot a allò del ˮferro roentˮ, que una senyoreta com jo no ho pot reproduir. Això sí, entendridora la manera que té Carod (via castells) de pujar al despatx.

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
Ai, ai, ai. Ei, catalans, bona nit. Sempre mʼha agradat estar sol. Els genis ja ho tenim això. Però una cosa és que mʼagradi estar sol i lʼaltre és que et deixin sol. Que és el que em va passar quan manava. I això ja no mola tant. [Sona el telèfon] ... Sí, no ja en tenim dʼinternet... No, no sé quantes megues... Aquest tema el porta el Pujol i ara no hi és... Jo sóc el Maragall... Sí, dona, el dels Jocs Olímpics... No, aquell era el Cobi... convergent! [Torna a sonar el telèfon] ... No, no hi és el senyor de la casa. Jo sóc el seu fill... 15, acabadets de complir... Sí, sempre he tingut la veu ronca, què passa? [I torna] ... Miri, no hi ha ningú... Ah, com diu, una enquesta... sobre el govern?... he heeeee, encantat de la vida... Esperi que em poso còmode... Quan vulgui... Que què penso de la gestió del Govern en el tema de lʼaigua? Quina gestió? He heee que cabrón. Va, la següent, que això em diverteix... Que puntui sobre els consellers? Som-hi... zero... un u... zero i mig... Catalans us deixo que tinc feina... Aquest un 8 que és el tete. He heeee, que cabrooon.



ZW núm. 134 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.inforamerica.org/

La Càtedra Unesco de Comunicació de la Universitat de Màlaga impulsa el portal de comunicació Infoamèrica, sobre comunicació, societat i cultura. En ell, trobem un ampli repertori de pensadors i recursos sobre la comunicació i els mitjans. Eco, Habermas o McLuhan són alguns dels autors referenciats, entre molts altres ordenats alfabèticament, sobre els quals podem consultar la seva biografia, articles, bibliografia online i altres enllaços a la xarxa. El portal permet l’accés a un ampli repertori bibliogràfic lliure o amb diferents restriccions, així com a revistes acadèmiques o a més de 15.000 articles sobre comunicació i cultura.

Compta, a més, amb una interessant vídeoteca amb referències històriques i arxius sobre comunicació, mitjans i llibertat d’expressió. L’Observatori Iberoamericà de la Llibertat de Premsa recull informació bàsica de la situació a cadascun dels països llatinoamericans, oferint articles i informes, com el primer informe (2007), que realitza una anàlisi país per país.

També Reporters Sense Fronteres recollia, en el seu informe anual de febrer de 2008, un balanç de la situació de llibertat de premsa a 98 països, oferint anàlisis regionals de 2007 que inclouen els Estats membres de la Unió Europea i els Estats Units.

ZV (Zona Vídeo). Misexta.tv o LaComunidad són dues de les propostes que la cadena de televisió privada La Sexta va presentar fa unes setmanes, posicionant-se a Internet amb continguts de qualitat i amb un clar interès per tot el tema social a la xarxa.

No a la directiva de les 65 hores!

Aquesta setmana no tinc cap mena de dubtes sobre per on començar. Començo per adherir-me a la campanya contra la directiva europea que proposa la possibilitat d'una negociació laboral individual que pugui arribar fins a pactar una setmana laboral de 65 hores. No, no i no!



Podeu llegir al respecte els editorials d'El País i El Periódico de Catalunya, l'article de M. Valverde a Expansión, el de Soledad Gallego a El País i el de Josep Borrell a El Periódico de Catalunya. Com a curiositat veureu que en l'article de Sol Gallego es presenta l'amic José Luis López Bulla com a “professor”, i és que el veterà dirigent sindical ens presenta en el seu altament recomanable bloc molts arguments contra el que ell anomena “La directiva del horror”. La campanya a Internet l'ha llençat el dinàmic “NetoRatón”, també conegut com a César Calderón i el també company i amic José Rodríguez hi ha contribuït amb un efectiu giny que permet enviar una carta als eurodiputats espanyols exigint que aturin la directiva.

Potser veure una Europa disposada a abandonar el seu model social ha afavorit el no d'Irlanda al Tractat de Lisboa. Però com ja vàrem dir amb motiu del debat sobre la Constitució europea, el no als avenços per considerar-los insuficients només serveix per fer el joc als antieuropeus. Per tant, digui el que digui Irlanda, la ratificació del Tractat de Lisboa ha de seguir endavant. Irlanda haurà de decidir si acaba afegint-s'hi i en quines condicions, però no pot condemnar l'avenç dels pobles d'Europa envers una Unió cada dia més forta no només des del punt de vista econòmic, sinó també des de les perspectives política i social. Podeu llegir al respecte l'article de José Ignacio Torreblanca (anterior al referèndum), l'editorial d'El País, els articles de Xavier Batalla (el més contundent de tots a començar pel títol), Carlos Carnero i Moisés Naím, i l'entrevista a Diego López Garrido, Secretari d'Estat per a la Unió Europea.

A Catalunya la principal notícia de la setmana ha estat la celebració del 25è Congrés Nacional d'Esquerra Republicana, Dissabte dia 7 coneixíem la victòria de Joan Puigcercós i Joan Ridao elegits, respectivament, President i Secretari general del partit, a través del vot individual i secret dels i de les militants d'ERC (amb una participació superior al 70%) i ahir es produïa el Congrés en el que es va aprovar la resolució política i es va elegir la nova Comissió Executiva. La resolució política es va aprovar amb un suport molt majoritari (2.277 vots a favor, 38 en contra i 244 en blanc segons dades proporcionades per La Vanguardia), demostrant la gran capacitat de síntesi dels dirigents d'Esquerra i que les diferències internes no són ni de bon tros insalvables. La resolució incorpora la separació estricta entre càrrecs de govern i responsabilitats de partit, i reafirma i reforça el caràcter assembleari del partit. D'altra banda és altament significativa la voluntat de mantenir l'acord que va fer possible el Govern d'Entesa encapçalat pel President Montilla, defensada amb convicció per Carod Rovira des de la tribuna. Aquest darrer aspecte mereix ser particularment subratllat que ja que va ser derrotada l'esmena que plantejava la necessitat de “concretar i actualitzar, millorant, l'Acord d'Entesa” (uns 700 vots a favor contra uns 1.400 vots negatius segons dades proporcionades avui per El Periódico de Catalunya). Cal no oblidar que aquest plantejament ja va ser plantejat en la Conferència Nacional d'ERC celebrada l'any passat, on va recollir un suport més gran que ahir.

El gran consens que finalment va ser assolit pel que fa a la resolució política no es va traduir malauradament en la configuració de la nova direcció. Els corrents encapçalats per Joan Carretero i Uriel Bertran van decidir no incorporar-s'hi, mentre que la negociació del sector majoritari amb el corrent encapçalat per Ernest Benach va quedat estroncada en el darrer moment perquè, en paraules de Joan Ridao recollides pel diari Avui, “No s'han donat les mostres de confiança òptimes. Les ferides triguen a cicatritzar”. Els dirigents d'ERC es van autoemplaçar a eixamplar la base de suport de la nova direcció en la perspectiva del Congrés que celebraran d'aquí a un any amb l'objectiu de reformar els Estatuts.
Podeu llegir al respecte l'article de M. Dolores García que porta el títol “Los dilemas de Esquerra” i la bibliografia sobre el món independentista que ens proporcionava Albert Branchadell en el magnífic suplement “Cultures” de La Vanguardia.

Els plantejaments d'alguns sectors d'ERC estan aconseguint també radicalitzar les posicions en el si de CDC, afegint-se a la deriva sobiranista que ha esdevingut ja la posició oficial de la direcció encapçalada per Artur Mas. Vegeu la crònica al respecte d'Emili Agulló a El Punt.

Per seguir amb qüestions relatives a la política catalana, és imprescindible llegir l'article del Conseller Antoni Castells publicat als diaris del grup de comunicació andalús Joly (Diario de Cádiz, Diario de Jerez, Diario de Sevilla, El Día de Córdoba, Huelva Información, Granada Hoy, Málaga Hoy, Europa Sur). També trobareu molt interessant als efectes del debat sobre el nou sistema de finançament l'entrevista a Jesús Ruiz-Huerta, exdirector de l'Instituto de Estudios Fiscales realitzada per David Portabella al diari Avui.

Aquesta setmana ha estat també notícia la vaga del sector del transport. És imprescindible que llegiu al respecte la carta oberta als transportistes del secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. Alvarez, publicada en portada per El Periódico de Catalunya, i l'editorial d'aquest mateix diari.

Per acabar amb les qüestions relatives a la política catalana us convido a llegir els articles de Ferran Mascarell, “Construint un sol poble” i de Carles Duarte “Contra el derrotisme”. Podeu llegir també l'article de Jordi Hereu a El Periódico de Catalunya sobre la recuperació del castell de Montjuïc i el meu publicat a ABC sobre la fi de la crisi de l'aigua.

El debat en la política espanyola gira fonamentalment al voltant de la difícil situació econòmica. Són moltes les veus que reclamen al govern més contundència al respecte, tant en el sentit de fer un diagnòstic realista com de prendre les iniciatives pertinents. Llegiu al respecte els articles de Jordi Miralles, Joan Tapia, Josep Ramoneda, José García Abad, Gonzalo López Alba, Enric Hernández i Santos Juliá. Com a contrapunt podeu llegir l'entrevista a José Blanco publicada avui al diari Público.

Segueix també viu el debat sobre l'imminent congrés del PP i la necessària moderació de la dreta espanyola. Podeu llegir al respecte els articles de Juan-José López Burniol (“La deshumanització de l'altres”), José Manuel Fajardo (El PP y la retórica de los principios inalterables”) i Joan Garí (“Notas sobre anticatalanismo”). També trobareu interessant la crònica publicada a El País sobre l'ofensiva dels sectors més conservadors del PP contra la ponència avalada per Rajoy.

Aquesta setmana s'ha produït un arrenglerament per àmplia majoria dels membres del Tribunal Constitucional (tots menys un) al costat de la seva presidenta, a qui es volia erosionar, per una conversa telefònica amb una advocadessa que li demanava consell. Llegiu al respecte la crònica de Julio M. Lázaro a El País i els editorials de La Vanguardia i El País. Estic absolutament convençut que la prudència aconsella que el tribunal Constitucional no es pronunciï en les actuals condicions sobre els recursos presentats contra l'Estatut i que aquesta tasca la realitzi un Tribunal Constitucional en condicions de normalitat després de la renovació dels membres que estan en situació de pròrroga forçosa i de cobrir la vacant causada per la defunció del Magistrat Roberto García Calvo.

Per acabar amb les qüestions relatives a la política espanyola he trobat interessants els articles de Javier Rojo sobre la proposta d'Ibarretxe, “Viaje a ninguna parte”, de Javier Pradera, “Coartadas ante la inmigración” i el duríssim editorial d'El País sobre “l'actitud irresponsable dels gestors de la central nuclear d'Ascó”.

Antonio Elorza a Babelia fa un just elogi al llibre de Narcís Serra sobre “La transición militar” publicat per l'editorial Debate. I, parlant de llibres, ja fa setmanes que Olivié Bayón, exsecretari general de Joventut de la Generalitat, em demana que us recomani el llibre de Jeroen Boschma “Generación Einstein”. Aquest llibre se centra en les característiques de la generació dels nascuts després de 1988, que ha crescut ja en un món digital, i ofereix propostes per comunicar i connectar realment amb aquests joves. El llibre ha rebut el guardó de millor llibre de màrqueting a Holanda l'any 2006 i realment val la pena llegir-lo. El seu autor Jeroen Boschma és el fundador de l'empresa Keesie especialitzada en màrqueting adreçat als joves. Podeu llegir una entrevista que li van fer al web infonomia i també la crítica del llibre apareguda al portal Toplibros.

Per acabar us recomano l'article de Judith Astelarra sobre la campanya de Hillary Clinton, l'entrevista a Jesús Caldera publicada avui a La Vanguardia i dos articles de fons que mouen a la reflexió, el d'Antonio Papell “La civilització de la impotència” i el de Carmen Alcaide dedicat a la crisi alimentària que porta el títol “Con la comida no se juega”. Després de llegir-los ningú podrà posar en dubte la vigència dels valors que van inspirar el naixement del moviment socialista, la necessitat de renovar el socialisme democràtic per fer front als nous reptes i la importància de rellançar l'esquerra a nivell europeu i mundial.



“Perles” del programa Polònia emès el 12 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- ˮJesuset de ma vida, tu ets líder com jo, salva Esquerra Republicana i sobretot a Puigcercós.... que sinó, adéu tripartitˮ. Aquesta és la pregària que entona el President Montilla a l'UVI de l'Hospital on es troba ingressada Esquerra. Ell i en Mas han anat a fer costat en Ridao, impacient a la sala d'espera... ˮDéu, sóc en Mas, l'amic de'n Duran. Fes que guanyi Carretero i així s'enfonsa el tripartit, o, a males, en Carodˮ. Per fi, surt el metge de quiròfan: ˮla situació és crítica, hem hagut d'utilitzar la tècnica del retalla i enganxa. Ara hi ha un liderat amb una forma més sòlida, entre Puigcercós, Carod i Carretero. Quan entri per la porta tindran un impacte visual, preparin-seˮ. HORROR, el nou líder és, efectivament, una mica Frankenstein, mig Carod (pel bigoti), mig Puigcercós (per la mata de cabell) i mig Carretero (pels genitals, que no hem vist ;) i, definitivament, anat de l'olla.

PD. Sembla que al final, el "monstre" té més cara de Puigcercós que de cap altra cosa...

- Exclusiva!!! Un dia a la vida de Josep Cuní i Pilar Rahola. Els primers minuts en un dia qualsevol de Josep Cuní, el despertador sona a les 6 i 23. Bon dia matí, bon dia llençols, bon dia manta elèctrica. La pregunta del dia és: m'aixeco ja o faig el ronso cinc minutets més. Ronso.sí. Ronso.no. També veiem els primers minuts de Pilar Rahola que ja s'empotra amb la gent a primera hora (amb el del bar perquè anomena a un pastisset ˮdonetesˮ). En Cuní tot el dia fent rodolins, i la Pilar tot el dia discutint i escrivint articles (si cal, amb els peus). [Algú ha detectat un vibrador a la tauleta de nit de la Rahola o és que jo estic ja molt malalta?]

EL MILLOR (per al·lusions) EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL

Catalans, avui que no hi ha el Pujol aprofitaré per parlar de ˮluˮ meu. Com sabeu, Madrid vol organitzar els Jocs Olímpics del 2016. Jo, modestament, els recomanaria que no ho fessin. Perquè muntar uns Jocs Olímpics és un ˮcurru que te cagasˮ. Que si s'han de fer les rondes, que si s'ha de fer el Port Olímpic. Imagina't, fer un Port Olímpic a Madrid, quin marrón. Que si s'han de fer les fotos per les credencials dels voluntaris. Que si s'han de tapar les esquerdes de la Vila Olímpica. Que si s'ha de dir allò de ˮseñores atletas, bajen del escenarioˮ. En Samaranch ja m'ho deia, Maragall, delega, no ho facis tot tu. Però com volia que delegués, si tothom s'ho passava pel forro? Per exemple, el Peret em truca dues setmanes abans de la cerimònia inaugural i em diu que no té cap cançó perquè no està inspirat. Que cabrooooon. Si al final aquella cançó de ˮella tiene poderˮ la vam fer el tete i jo en una tarda. Ens vam inspirar en la Diana, que ella sí que ˮtiene poderˮ. En fi, que si volen fer els Jocs que els facin, però jo no veig al Gallardón composant una rumba. Ah, i sobretot, si donen els Jocs a Madrid, encara que ens faci una ràbia que ens morim, calladets. La boqueta tancadeta, que sinó després muntaran un boicot a, no sé, la crema catalana, per exemple. Dit això, visca Catalunya! Això que he dit de la ràbia em sembla que no ha quedat bé, oi? M'ho temia...

EL PITJOR
- Joan Saura i la ciutadana Maria organitza una roda de reconeixement a comissaria.... per ? El pres número 2 també ha triat la ciutadana Maria i tots dos guanyen un viatge a Playa Bávaro. És el nou programa de TV3 ˮSospitós a primera vistaˮ. Per concursar només heu de cometre un crim i deixar-vos detenir pels mossos d'esquadra.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Xavi Trias esperant els resultats electorals, diumenge al vespre. Després dels sondejos desfavorables, Mas i Duran sembla que li fan costat però... li han preparat una festa sorpresa, amb les mòmies de cadàvers convergents amagats al soterrani: Roca, Molins, Cullell... Ell també és carn de sac però una oportuna trucada del Madí comunicant els 12 regidors obtinguts per Trias el salva del seu destí! Per allò de la derrrrota amb rrrregust de victòrrrria...

KA FORT
- José Bono fa que Joan Herrera imiti Shakira. No em pregunteu perquè.

EL GAG TRANSVERSAL

- Fitxatges de luxe per retransmetre el partit d'Espanya: Losantos ˮBienvenidos a este nuevo partido de la EuroCOPEˮ i Acebes ˮel del bomboˮ. A la alineació hi ha un tal ˮdon Francisco Fábregasˮ, i un tal ˮPuyol, enano, habla castellanoˮ. Losantos Aragonés: ˮPor el centro no se va a ninguna parte, hay que ir por la derecha!!!" Acebes embogit: ˮAznar cede en corto para San Gil..... y gooooooooooool. Noooo targeta a Losantos. Losantos se come la targeta. Ahora se come al árbitro...."

POLONEWS (PP: Perles del Pellicer)
- Efectes secundaris de la vaga de transports: el Barça no ha pogut facturar els ˮpaquets endarreritsˮ que té encara al vestuari.
- Joan Ridao, nou secretari general d'Esquerra, s'ha proposat tres objectius: unitat, rigor i coherència.... doncs s'ha equivocat de partit!

LA VENJANÇA
- Una hostessa d'Air Berlin passada de voltes no només ignora que no és el català sinó l'alemany la llengua que s'imposa a Mallorca sinó que no permet als passatgers portar llibres escrits en català al costat de líquids inflamables, ganivets, etc.

SURREALISTA
- Hi ha tanta gent en contra de la MAT que al final el recorregut ha de passar pel despatx del President. El President s'enrampa (per culpa que els d'Iniciativa han obligat el Conseller Nadal a protegir els cables amb paper pinotxo reciclat) i com que no hi ha prou metges als hospitals, la Consellera Geli porta el President a l'acupuntor perquè li curi les cremades. Com que això no funciona cal provar altres recursos: els adventistes del 7è dia (m'encanta el pelucón del Xavi Serrano), el bruixot Yayà...



ZW núm. 133 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.femalesinfront.eu

Si vols veure que com a mínim una dona sigui nomenada líder de la UE, signa aquí. “250 milions de dones a la UE. Cap d’elles no és suficientment vàlida?” Aquesta és la pregunta bàsica que planteja la iniciativa impulsada per l’europarlamentària socialdemòcrata danesa, Christel Schaldemose. L’objectiu: aconseguir un milió de signatures per demanar a la Comissió Europea que faci tot el necessari per garantir que la Unió Europea respecta la igualtat de gènere de la qual es parla en el Tractat de Lisboa.

“Durant els propers 12 mesos, quatre polítics seran nomenats líders de la Unió Europea. En els darrers 50 anys la imatge de lideratge de la UE no ha canviat. Ha arribat l’hora del canvi. Els llocs directius sempre haurien d’estar reservats per als candidats més competents. Hi ha 250 milions de dones a Europa, per la qual cosa no hauria de ser tan difícil trobar candidats qualificats entre elles.” Els quatre llocs a ocupar són: la presidència del Consell Europeu, que es nomena per primera vegada, la presidència de la Comissió Europea, l’Alt Representant de la Unió per a Afers de Política Exterior i Seguretat i la presidència de “l’Eurogrup”. Soledad Gallego-Díaz reflexionava sobre el tema en el seu article “¿Ni una vale lo bastante?” del passat 8 de juny. En ell destaca, entre altres qüestions, que en els 50 anys d’existència de la UE no hi ha hagut mai una presidenta de la Comissió, com recull el web Euobserver.com. I es pregunta per què el gènero no pot ser un criteri d’elecció quan sí ho són la família política o el país d’origen?

A Espanya, la Llei per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes ha suposat, des de la seva aprovació el mes de març de 2007, un pas molt important, encara que amb poca efectivitat fins al moment. En el primer trimestre d’aquest any, el percentatge de dones en llocs de direcció era només un 0,2% més que en el mateix període ara fa tres anys. Reflexions sobre dones i política en la línia plantejada en el meu llibre Políticas. Mujeres protagonistas de un poder diferenciado. Un llarg camí per recórrer en contexts dominats fortament per clixés i estereotips masclistes, sexistes i discriminatoris, on els nous lideratges femenins tenen molt que aportar.

ZV (Zona Vídeo). Atiende TV ofereix vídeo reportatges i notícies classificades en quatre categories: tecnologia, salud, oci i cultura. Una d’aquestes notícies fa referència, precisament, al llenguatge i la igualtat de gènere, a la importància del paper dels mitjans de comunicació per fer un periodisme que abogui per l’equitat.

Atenció a l'economia

Aquest diumenge començo per la primera etapa del congrés d'Esquerra. Ahir 7037 militants d'aquest partit, el 70,92% del cens, va triar el seu president i secretari general, entre quatre persones aspirants a cada càrrec. Joan Puigcercós va ser elegit president d'ERC amb 2616 vots (37,22%), per davant de Joan Carretero amb 1937 vots (27,56%), Ernest Benach amb 1875 vots (26,68%) i Jaume Renyer amb 569 vots (8,10%). Joan Ridao va ser elegit secretari general amb 2636 vots (37,52%), per davant de Rafel Niubó amb 1671 vots (23,79%), Rut Carandell amb 1384 vots (19,70%) i Uriel Bertran amb 1294 vots (18,42%). Així, doncs, el tàndem Puicercós-Ridao del corrent Gent d'Esquerra dirigirà ERC en el proper període. Trobareu el detall dels resultats al lloc web d'Esquerra.

Ahir mateix el PSC va fer pública una nota felicitant la militància d'Esquera Republicana de Catalunya per la seva alta participació, felicitant els guanyadors, felicitant tots els candidats per la seva campanya i manifestant novament el nostre respecte per un procés democràtic que culminarà amb el Congrés que se celebrarà el cap de setmana vinent.

Molt s'ha especulat sobre la incidència del Congrés d'ERC en l'estabilitat del Govern de la Generalitat. Jo sempre he pensat que ERC faria honor al seu compromís per quatre anys i no dubto que ho farà fins al final. Quan avui he vist Artur Mas insistint en la brama que el gran problema d'Esquerra és el de governar amb el PSC no puc més que somriure no només perquè veig que no li han agradat els resultats i que no respecta massa el procés de debat d'ERC, sinó perquè les dades demostren de forma contundent que ERC pren molt de mal quan s'acosta a CiU, com ho demostra aquest article de Carlos Castro publicat avui mateix a La Vanguardia. Fluixa memòria la de Mas que oblida -interessadament- que quan el 1980 ERC va donar suport a CiU, va acabar perdent la meitat del seu electorat i va passar de 14 a 5 diputats el 1984. Poca broma. Podeu trobar també interessant l'article d'Enric Company sobre el congrés d'ERC.

En tot cas, fins ara sembla que ERC ha influït més sobre CDC que a l'inrevés. Vegeu sinó el cansament d'Ignasi Guardans causat pel debat independentista en el si de CDC (David Madí ja l'ha advertit que es cansarà moltíssim...) i l'advertiment de Duran sobre el risc que corre CiU si segueix fent seguidisme d'ERC en aquesta crònica de Josep Gisbert a La Vanguardia.

La política catalana ha estat marcada aquesta setmana pel debat sobre l'aigua i la tercera hora de castellà. Podeu llegir al respecte l'entrevista que em va publicar divendres el diari El Mundo. Trobareu també interessants les entrevistes a Jordi Hereu amb motiu del primer any de mandat publicades a ABC i Expansión.

Els darrers articles de la sèrie Cap a on va Catalunya? publicats pel diari Avui van seguir demostrant l'interès de conèixer les opinions dels sectors més lligats al món econòmic i empresarial. Llegiu per exemple els articles de Ramon Ollé i Josep González.

També trobareu de gran interès les reflexions de Lluís Foix (“No podemos ser sólo una causa”), de Xavier Bru de Sala (que va força més enllà del títol “ERC en escorzo”) i de Josep Ramoneda (“Un solo pueblo de ocho millones”).

Us recomano també que llegiu l'entrevista que Joan Tapia li fa a Joan Coscubiela amb motiu del relleu al capdavant de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, l'article de l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, sobre estratègies metropolitanes, l'article de la Consellera Montserrat Tura, sobre els esforços per modernitzar la justícia i la crònica publicada a El País que demostra que les dones surten gairebé quatre cops menys que els homes als telenotícies.

En la política espanyola segueix el debat sobre el proper Congrés del Partido Popular. Tot i que encara no se sap si finalment Juan Costa intentarà una candidatura alternativa -amb nul·les possibilitats d'èxit però un cert valor simbòlic-, el cert és que no sembla que el Congrés de València acabi afermant el lideratge de Mariano Rajoy. Com a mostra podeu llegir la carta dominical de Pedro J. Ramírez.

L'enquesta realitzada per GESOP per encàrrec d'El Periódico, assenyala una davallada del PP que situaria el PSOE molt aprop de la majoria absoluta. Joan Tapia resumeix els consells que es dedueixen de l'enquesta “Centrar el programa, consagrar Rajoy i mimar Gallardón”. He trobat interessant també aquest article publicat a ABC on es demostra la gran importància que va tenir el vot de les dones per derrotar el PP en les darreres eleccions generals. Gonzalo López Alba es fa ressò d'un estudi encarregat pel PSOE en el que la principal causa de la derrota del PP seria el seu radicalisme. Podeu trobar molt interessants les reflexions d'Enric Juliana i Javier Pradera al voltant de la crisi del PP.

La crisi del PP no es pot fer oblidar la difícil situació del Tribunal Constitucional, incomplet, desgastat per querelles internes, bombardejat pels sectors més conservadors, amb magistrats en delicada situació de pròrroga, etc. I per si no n'hi hagués prou, la presidenta del Tribunal s'ha vist objecte del que Javier Pérez Royo, amb la seva habitual contundència, anomena “canallada”. S'ha revelat una conversa privada de la Presidenta amb una dona que li demanava consell. El Tribunal Suprem no ha apreciat cap mena de conducta irregular al respecte i com diu Pérez Royo, el fet que s'hagi fet pública la conversa és “una canallada”. No és estrany, doncs, que la presidenta del Tribunal estigui sospesant la possibilitat de deixar que la sentència sobre els recursos presentats contra el nostre Estatut sigui dictada per un Tribunal renovat. Almenys això és el que ens explica Josep M. Brunet en una interessant crònica publicada a La Vanguardia. La urgència de la renovació del Tribunal Constitucional ha estat també objecte d'un contundent editorial del diari El País. Ignacio Sánchez-Cuenca explora en un intel·ligent la necessitat d'exigir majories qulificades del TC per anul·lar lleis. Val la pena considerar-ho. Com valdria la pena considerar la reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que és la que permet que el Tribunal es pronunciï sobre lleis acordades per dos Parlaments i que han estat refrendades pels ciutadans.

Però aquesta legislatura estarà marcada per la difícil situació econòmica i problemes de caràcter global. He trobat molt interessant aquest article de Joaquín Estefanía que, amb el títol “Diagnóstico compartido”, relaciona deu tendències a mig termini que cal tenir ben presents i que van ser objecte de reflexió en les recents Jornades del Cinquantenari del Cercle d'Economia. Podeu llegir també l'entrevista que li fa Andreu Missé a Joaquín Almunia a El País i l'article de Joan Coscubiela "Flexibilidad con rostro humano".

Molts són els analistes que recomanen a Zapatero que no es confiï davant la situació econòmica. Ho fa Gonzalo López Alba en dos articles “La hidra económica acosa a Zapatero” i “Al final de la pradera”, Joaquín Estefanía a “Crisis es crisis”, i Josep Ramoneda a “Una legislatura engañosa”.

Sobre la situació al País Basc us recomano que llegiu els articles de Rosa Paz “El PNV en su laberinto” i Javier Pradera “Trampas en el solitario”.

Sobre altres debats que planen sobre la política espanyola, m'han cridat l'atenció els articles d'Alberto Oliart “Los objetivos de la Transición”, Joan Subirats “Política y cheques”, Jordi Serrano “¿El gobierno tiene miedo de la Iglesia?”, Manuel Vicent sobre el mateix tema i Reyes Mate sobre l'orientació ideològica de la ponència marc del Congrés del PSOE “Cap al liberalisme social”.



La notícia internacional de la setmana ha estat la victòria de Barack Obama en el procés de primàries del Partit Demòcrata dels Estats Units. Ha guanyat per 2191 delegats contra 1915 de Hillary Clinton. Podeu llegir el discurs de Barack Obama proclamant la seva victòria. Hillary hauria guanyat pels pèls en termes de vot popular si s'inclouen els vots de Michigan, i hauria passat la barrera dels 18 milions de vots. En un emotiu acte a Washington, Hillary va expressar el seu total i absolut suport a Obama en les eleccions de novembre. Podeu llegir també l'entrevista de John Edwards a La Vanguardia aprofitant la seva breu estada a Barcelona, l'editorial de La Vanguardia “Obama entra en la historia”, l'article de Manuel Castells “Primarias históricas”, l'article de Moisés Naím “¿Qué le pasó a Hillary?” i l'article d'Antoni Gutiérrez-Rubí “Obama ante el desafío decisivo”.

El cert és que la batalla entre Obama i McCain serà molt dura. En una enquesta feta pública ahir, la CNN donava un avantatge de tres punts al Senador Obama, i una enquesta prou recent de Gallup reduia aquest avantatge a un punt, l'empresa Rasmussen Reports que fa un tracking diari diu que l'avantatge d'Obama va creixent. En fi, tres punts, és un avantatge molt petit. Caldrà esperar a les Convencions dels dos partits. En tot cas jo encara recordo com poc després de la Convenció Demòcrata de 1988 a Atlanta a la que vaig assistir, Michael Dukakis tenia un avantatge de deu punts respecte de Bush pare i va acabar perdent les eleccions. En un interessant powerpoint el cap de campanya de McCain explica la seva estratègia i les seves possibilitats. No cal dir que espero que s'equivoqui i que podem celebrar el 4 de novembre la victòria de Barack Obama, que, com McCain, encara ha de triar candidat o candidata a la Vicepresidència i té una llarga campanya per davant. A part dels webs dels candidats i dels principals mitjans de comunicació, jo segueixo el tema a través del web Real Clear Politics.

Acabo. Us suggereixo que seguiu els debats sobre el futur de l'esquerra que organitza la Fundació Rafael Campalans. Divendres passat vam discutir sobre el nou laborisme de Gordon Brown (aquí trobareu la meva intervenció introduint el seminari) i divendres vinent parlarem sobre la renovació del programa de l'SPD. Podeu llegir també l'article de Lluís Foix sobre el paper d'Europa, la reflexió de José Antonio González Casanova sobre “Quién paga las crisis del capitalismo” i l'article de José Vidal-Beneyto sobre el socialisme liberal que ha arribat a la seva cinquena i darrera entrega.



“Perles” del programa Polònia emès el 5 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Previsió d'assistents al Congrés d'Esquerra: 12.000 policies, 9.500 personal sanitari, 5.000 psicòlegs i 3.500 militants. Molt bo. Les primeres imatges [encara que encara no s'ha celebrat] són impressionants. Molt assembleari, tot plegat. Massa?

- Combat fiscal a la Moncloa: Montilla + Castells vs. Zapatero + Solbes. Amb grans problemes de ˮbilateralitatˮ, de tu a tu, osssea, tuteadas. Zapatero ho té clar: ˮComprenderéis que no podemos aceptar una cosa que no sabemos ni como se pronunciaˮ. L'únic que el sap dir és el Miquelet Chacón.

- Franco: ˮLos niños de hoy en día están todo el rato enganchados a la consola de videojuegos. Alguno dirá que en mis tiempos no pasaba, y no pasaba. Algunos de esos juegos son muy perniciosos. A mi los que me gustan son los violentos, los de matar gente, aunque si uno ya lo ha practicado en la vida real, pierde un poco. El otro día me compré el de la Guerra Civil. Siempre voy con los Republicanos, a ver qué se siente cuando vas con los malos. Están bien también para los del Barcelona, porque es la única oportunidad que tienen de ganar. Al loro, que no estáis tan mal. Sobre todo gracias a la moción de censura. Censura, que eso sí que mola."

- Adrià infiltrat a Can Fabes per pillar Santamaria en fals i de pas introduir el seu toc de cuina ˮtecnoemocionalˮ amb deconstrucció, toque de química i reducció... ping!

EL MILLOR / LA CANÇÓ [Marianchel Rajckson canta Thriller]

Mariano: ˮEste edificio está lleno de cadáveres políticosˮ
Soraya: ˮAcebes, Zaplana, Espe..."
Mariano: ˮY en una noche como esta podrían salir de sus tumbas y atacarnosˮ.... dit i fet!

[Mariano] Noche de miedo
Hay calma en el Partido Popular
Pero al acecho
están los que nos quieren liquidar
Trato de huir
No dejan que me vaya hacia el centro
sí sí sí sí intentarán que deje mi sillón
pues va a ser que no!

YO SOY EL LÍDERRRR POPULAR
aún no estoy muerto y ya me quieren enterrar
YO SOY EL LÍDEEEERRR POPULAR
y estoy harto de Losantos, de Aguirre y de...

YO SOY EL LÍDERRRR POPULAR
soy un muerto viviente, qué poco voy a durar
YO SOY EL LÍDEEEERRR POPULAR
y estoy harto de Losantos, de Aguirre y de Aznar

[Los muertos] EL ERA EL LÍDEEER POPULAR
aún no está muero y lo vamos a enterrar
EL ERA EL LÍDEEER POPULAR
pero no pudo llegar
ni a la suela de Anzar.

[veu Aznar] Quien le iba a decir hoy a Rajoy
que caería justo hoy
pero antes de que se vaya
pillará también Soraya
y el PP volverá a ser
grande, unido y bonito (de ver)
Porqué aunque esté en la sombra
sigo siendo yo quien nombra
Ja jajajajjaa jaaaa jjjj

Soraya, vamos a tomar algo??

EL PITJOR
- Miquelet Chacón culpable de declarar la guerra nuclear perquè ha pitjat ˮelˮ botó. Segons ella, no ha passat res greu, perquè el país bombardejat és Bulgària, que no ens va votar a Eurovisió.

LA NOVETAT
- Pedro Solbes, alias Leoncio.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- El Papa-Rocky es prepara ˮNo hay dolori, no hay doloriˮ durament per aguantar la confessió de.... Acebes. "Yo soy un buen cristiano de Àvila pero resulta que un buen 11 de marzo.... bla bla bla.... ha sido ETA.... bla bla bla....". El Papi: ˮno sento les camisˮ

KA FORT (és que la notícia era carn de gag ;)
- Oriol Pujol (pelín incòmode) es reuneix amb dos membres (sic) de Convergais: ˮAh, sou vosaltres, perdoneu, és que com que aneu vestits de persones normals no us havia conegutˮ. Artur Mas la pífia igual però és que se m'ha vestit de nen de l'Arena! [La broma del col·lectiu/cul actiu me l'estalvio] La gran aportació del duet dirigent és la versió ˮSom Convergaisˮ dels Village People.

LA PICADA D’ULLET
- Una concessió a l'humor fàcil: la relliscada del Rei després de donar un discurs sense gaire interès: ˮBla bla bla bla Constitución, bla bla bla futuro, bla bla bla España, bla bla bla, progresoˮ. M'encanta! Mamà Chacón: ˮMajestad, ande firmes!"

EL MONÒLEG DEL PRESIDENT MARAGALL
PM: I amb aquesta fan un total de ... tres. És que estic comptant paperetes. He pensat que si hi ha eleccions al Barça potser m'hi presento i estic demanant signatures. De moment en tinc tres: la Diana, el Tete, i el Mas. Que li vaig demanar un autògraf com si fos pel meu net i me'l va fer. He heeee que cabrón. Tonto.... gràcies! Hi ha gent que diu que és molt difícil ser President del Barça, que costa molt d'arribar-hi, que se n'ha de saber molt... sí, i el Gaspart què, eh! Jo tinc clar què faré si sóc President. D'entrenador el Montilla, que tindrà als jugadors controlats. A veure qui s'atreveix a sortir de festa amb aquest soso. De crack de l'equip posaré aquest en Zapatero, que es veu que és un tio que promet molt. I després també posaré uns llambordins per cuando llueve, quicir, que deia aquell.... Però el primer que faria seria.... canviar els estatuts. [Noooooooo] No, home, que és broma, que jo ja en vaig tenir prou d'estatuts! [El Rei es cola enmig del gag. Ui perdón] Collons, tu, no es pot treballar tranquil. Tant si sou del Laporta, com del Rossell, com del Gaspart, bé, m'he passat. Bé, tant si sou del Barça com si no ho sou, que no os embauquen, que no estamos tan mal. Visca Catalunya. Al loro!!



ZW núm. 132 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://sociedadred.org

Com he fet en altres ocasions, us recomano alguns dels cursos relacionats amb el màrqueting i la comunicació política, per una banda, i el desenvolupament de la Societat Xarxa, per una altra, que tindran lloc en els propers mesos.

Una cita que no us podeu perdre:

Curs “Sociedad Red: Cambios sociales, organizaciones y ciudadanos”
Barcelona, del 15 al 17 d’octubre
El Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMP) impulsa aquest curs, dirigit per Juan Freire, amb el suport de l’Enrique Dans, en Genís Roca, l’Ismael Peña, en Marc López i jo mateix, que moderaré el bloc temàtic: “Comunicación en la Sociedad Red”.

Aquest curs reuneix a responsables que s’integren a la societat xarxa i, tant des de la reflexió i l’anàlisi com des de la pràctica, pretenen salvar la clivella entre les organitzacions rellevants i la societat xarxa. Participaran personalitats procedents del món de l’empresa, de la política i de l’administració pública que, a la vegada, desenvolupen la seva feina en la comunicació, la innovació i l’estratègia dins de les organitzacions. Entre els participants: Andrew Rasiej, Carlos Domingo, Carol Darr, David Weinberger, Ethan Zuckerman, Gumersindo Lafuente, Josu Jon Imaz, Miquel Iceta, Miguel Cereceda o Tom Steinberg.

Podeu consultar tota la informació relacionada amb el curs a la pàgina oficial. És necessari fer la preinscripció.

Altres referències:

Curs "Ciberciudadanía y derechos digitales". Madrid, del 7 a l’11 de juliol
Dintre dels “Cursos de Verano de El Escorial”, trobem aquest, dirigit pel Rafael Casado, president del “Foro de Investigación y Acción Participativa para el Desarrollo de la Sociedad del Conocimiento”, que té com a objectiu aprofundir en l’estudi i l’anàlisi de les relacions entre drets humans, tecnologia i democràcia i, en particular, en la relació entre l’ús d’Internet, les polítiques d’inclusió digital i el desenvolupament de la governança electrònica. Més informació: Universidad Complutense de Madrid.

Curs d’Estiu “Dirección de Campañas electorales”. Madrid, del 14 al 17 de juliol
MAS Consulting Group i la Universidad Pontificia Comillas organitzen la tercera edició d’aquest curs impartit per consultors i professionals de l’àmbit de la comunicació política amb experiència en campanyes electorals en diferents països. S’oferirà una visió general, amb un enfocament molt pràctic, dels diferents elements de tota campanya electoral: investigació, pla de campanya, publicitat electoral, les relacions amb els mitjans, la figura del candidat, l’ús d’Internet, la telegènia, els debats electorals, etc. Tota la informació i el programa a la pàgina oficial.

Per acabar, aquí teniu la Guía Dices 2007-2008 de Máster y Estudios de Postgrado (2007-2008) on podreu trobar una àmplia oferta i que m’ha arribat a través de El Blog Salmón.

Per molts anys!

Com bé sabeu els i les que segui regularment aquest Diari, sovint se'm fa difícil decidir per on començar. Aquesta setmana ho faré per la celebració del 50è aniversari del Cercle d'Economia. Per molts anys! Per commemorar-lo, el Cercle ha organitzat unes jornades en les que han participat destacades personalitats del món de l'economia i la política. Crec que és imprescindible que llegiu la intervenció que hi va fer el president Montilla. Podeu llegir també els articles de Joan Tapia sobre les intervencions de Rajoy i Zapatero, l'editorial d'El Periódico de Catalunya sobre el missatge de Zapatero i la crònica que fa Dolors Alvarez a La Vanguardia sobre la intervenció del President del Govern.

Coincidint amb la celebració d'aquestes Jornades, divendres, en l'auditori del Cercle davant de La Pedrera, Javier Solana va presentar el llibre de Narcís Serra “La transición militar. Reflexiones en torno a la reforma democrática de las fuerzas armadas”, publicat per l'editorial Debate. Vaig poder assistir a l'acte i gaudir de les intervencions de tots dos. Per cert, divendres era el dia en que Narcís Serra feia 65 anys. I em va comentar molt content que acaba de sortir el llibre del que són editors Joseph Stiglitz i ell mateix, “The Washington Consensus Reconsidered: Towards a New Global Governance (Initiative for Policy Dialogue)” publicat per Oxford University Press. Jo ja l'he encarregat via Amazon. Felicitats, Narcís, per tot plegat!

En Narcís ens va acompanyar també a la nit en el sopar dels militants del PSC que tenen el carnet del partit de forma ininterrompuda des de la Unitat Socialista fins avui. S'ha produït una certa confusió al voltant d'aquest sopar que no és la celebració del 30 aniversari del PSC. Aquesta celebració es farà a mitjans de juliol, coincidint amb les dates en que es va celebrar el Congrés de la Unitat Socialista. Lògicament volem celebrar l'aniversari amb tots els militants del partit (molts més que els 1.400 veterans!), amb els simpatitzants (uns 54.000) i votants socialistes i amb tots els ciutadans i ciutadanes que ens vulguin acompanyar amb motiu d'aquesta celebració. Divendres es tractava d'una iniciativa més modesta però de gran valor simbòlic. Es tractava d'aplegar els militants socialistes que ho eren ja en el moment de la fundació del PSC i que ho segueixen essent fins avui. Va ser un sopar per recordar l'emoció d'aquell moment fundacional, per recordar els que ja no hi són, per retrobar antics companys amb els que ja no hi tens tant contacte, per apagar les espelmes d'un gran pastís d'Escribà i per gaudir dels focs artificials. Podeu visitar el web del 30 aniversari, on hi trobareu la llista de tots els militants que ens han acompanyat de forma ininterrompuda des de 1978 i imatges i sons de l'època. Em va fer gràcia trobar algun company que em deia que era impossible que per edat jo formés part del PSC des d'aleshores. El cert és que ben aviat faré 48 anys i que em vaig afiliar a un partit socialista el 1977, quan en tenia 17. Podeu resseguir la meva trajectòria militant paral·lela a la història del PSC en aquest lloc web, que recull també els meus articles i intervencions al llarg de més de 30 anys. I aquí sota hi trobareu una foto del Primer Secretari del PSC adreçant-se als assistents del sopar de divendres.



La celebració de les Jornades del Cinquantenari del Cercle d'Economia em va fer comprovar una cosa que feia dies que em ballava pel cap. No sé si sabeu que el diari AVUI a partir de la diada de Sant Jordi va obrir una sèrie d'articles sota el títol “Cap a on va Catalunya?”. En el meu Diari ja us vaig recomanar els que havien escrit Juan-José López Burniol i Narcís Serra. Voli comprovar quines eren les aportacions fetes des del món empresarial. I he de dir-vos que, en general, les he trobat molt interessants i ben lluny de la Catalunya vall de llàgrimes que ens volen presentar alguns. Per això em permeto recomanar-vos la lectura dels articles signats per Joan Rossell, Salvador Alemany, Carlos Losada, Joaquim Boixareu i Miquel Valls. No només són interessants, sinó que des de la política hi hauríem de parar molta atenció.

També per desmentir els (falsos) profetes del desastre català, us convido a llegir tres bones notícies que potser han passat un xic desapercebudes, precisament perquè desmenteixen els (falsos) profetes del desastre català. Es tracta de les notícies sobre l'acord sobre l'ús de les diverses llengües espanyoles al Senat, l'acord per impulsar el retorn dels anomenats papers de Salamanca i l'acord que permetrà la rebaixa d'alguns peatges a càrrec de la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut.

També s'ha anat produint la bona notícia de les pluges que sembla que evitaran definitivament la temuda crisi hídrica prevista per a la tardor. La setmana vinent els governs de Catalunya i Espanya anul·laran els Decrets-Llei de sequera i establiran les mesures d'estalvi que s'ajustin a aquesta nova situació. Jo sóc dels que creu que, en el futur, les plantes dessalinitzadores hauran d'estar connectades entre sí i amb les diferents xarxes de distribució per tal de fer front a eventuals situacions d'emergència. Sobre el debat generat per aquesta qüestió podeu llegir els articles de Josep Oliver, Enric Marín i Xavier Bru de Sala.

També trobareu interessants els articles d'Oriol Bohigas, sobre el catalanisme d'esquerres (que elogia el llibre editat per Jordi Font i la Convenció pel Futur, “Una idea de Catalunya”), de Laia Bonet, sobre la necessitat de promulgar lleis de qualitat, i de Joan Ferran cridant a desmuntar ideològicament la “moto nacionalista”.

Per acabar, us recomano les entrevistes fetes a Jordi Hereu amb motiu de la celebració del primer any del nou mandat municipal a El Punt, El País i La Vanguardia.

El debat sobre la negociació del nou sistema de finançament autonòmic ha seguit viu aquesta setmana. En concret us recomano la lectura de la crònica de Ferran Casas a Público sobre la campanya explicativa del PSC, la guia de Jaume Viñas per seguir el debat, l'editorial d'El País, un altre editorial d'El País en el que demana que també es doni resposta a la justa reivindicació municipal, la crònica d'Antonio Avendaño a Público i el contundent article de Josep Maria Alvarez, secretari general de la UGT de Catalunya, que demostra que l'exigència d'un finançament just no és només una qüestió de polítics i empresaris sinó que afecta principalment els treballadors i les classes populars del nostre país.

El debat polític espanyol ha seguit centrat en la crisi del PP. La setmana es va iniciar amb un sonat article de l'actual Secretari de Comunicació del PP, Gabriel Elorriaga que acabava amb una frase així de contundent “Hay proyecto y hay equipos disponibles, lo que ahora se necesita es un liderazgo renovado, sólido e integrador, y eso es algo que, aunque me pese, Mariano Rajoy no está en condiciones de ofrecer”. A partir d'aquí, el que vulgueu. Ha seguit la campanya mediàtica contra Rajoy protagonitzada per El Mundo, la Cope i Libertad Digital. Com a petita mostra podeu llegir l'article de Luis María Anson que evoca fins i tot la possibilitat d'una escissió en el PP -que ell no vol, és clar-. Tampoc han faltat veus en defensa de Rajoy, com l'escriptor Juan Manuel de Prada -que, com veurem després, fins i tot ha escrit sobre el tema de la Cope a l'Osservatore Romano, diari oficial del Vaticà-. Com explica Antoni Segura, la tàctica del “tot s'hi val” emprada contra Zapatero s'ha girat ara en contra de Rajoy. Joan B. Culla ens parla d'un PP que encara no s'ha emancipat de l'etapa aznarista. Podeu llegir també al respecte els articles de Juan Cruz, Soledad Gallego, Santos Juliá i Ignacio Escolar. Lògicament aquesta situació del PP té una traducció en les enquestes d'opinió, com s'ha demostrat en el baròmetre del CIS recollit en aquesta crònica a El Periódico de Manel Manchón. Però no faria bé el PSOE de confiar-ho tot a la crisi del PP perquè la difícil situació econòmica també és una realitat com ens ho recorda Gonzalo López Alba a Público. Per cert, el PP ha demanat la immediata substitució del Magistrat del Tribunal Constitucional Roberto García Calvo. Lògicament el que seria sensat és desbloquejar tota la renovació del TC i també la renovació del Consell General del Poder Judicial com reclama l'editorial d'El País.

La ferotge ofensiva de la Cope contra Rajoy ha tornat a posar sobre la taula el paper de l'emissora propietat de la conferència episcopal espanyola, en la setmana en que tots hem pogut seguir el judici sobre la querella interposada per Alberto Ruiz Gallardón contra Federico Jiménez Losantos; ni Zaplana, ni Acebes, ni Aguirre han avalat els insults contra Gallardón. Quan la víctima de l'atac era Zapatero, doncs no sembla que importés tant... als bisbes. Veieu al respecte els articles i cròniques de Miguel Angel Aguilar, Enric Juliana, Ferran Casas, Jesús Maraña (“La pasta y el poder, por este orden”), Pilar Rahola (“Losantos, nada santo”), Oriol Domingo, l'editorial de La Vanguardia, l'entrevista a l'arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach (“La Cope dificulta y perjudica la labor de la Iglesia Católica. Me opongo a la renovación de Jiménez Losantos”), i la crònica d'Enric Juliana sobre com ha arribat la polèmica al Vaticà de mà d'un article de Juan Manuel de Prada a l'Osservatore Romano denunciant la “visión de la vida totalmente anticristiana” de la Cope.

Canviant radicalment de tema, avui mateix la banda terrorista eta torna a atemptar però, com diu Xavier Bru de Sala, és una “Banda perdedora”.

La política basca s'embolica una mica més de mà del Lehendakari Ibarretxe que ha fet públiques les preguntes que diu que vol sotmetre a referèndum. Són preguntes més pròpies de programa televisiu o d'enquesta de pàgina web. El cert és que no resolen res, divideixen la societat basca i podrien servir d'excusa als violents, tot i que, per ara, no sembla que el Partit Comunista de les Terres Basques hagi decidit defnitivament si hi donarà el necessari suport parlamentari. Podeu llegir al respecte la reacció de Patxi López, els editorials d'El Periódico de Catalunya i El País, i els articles de Joan Manuel Perdigó, Jesús Maraña, Soledad Gallego, Luis Rodríguez Aizpeolea i Joseba Arregui. Farien bé els nacionalistes catalans de no arrenglerar-se amb Ibarretxe per evitar que contamini sense remei això que uns i altres anomenen “dret a decidir”, i que encara no sabem ben bé què vol dir.

Sobre el futur d'Europa i el debat sobre l'actual situació econòmica podeu llegir l'article de Joaquín Estefanía i l'entrevista a Carlos Solchaga publicada per Ismael Carbó a l'Avui.

Aquesta setmana he elegit sis peces de debat polític i ideològic. L'article de Joan Romero, “Los ciudadanos en el centro”, la crònica de Thomas Ferenczi a Le Monde sobre les socialdemocràcies cercant innovació, l'article de François Hollande sobre les deu preguntes que hauria de respondre el Partit Socialista francès per fer un congrés reeixit, l'article de José Vidal Beneyto que us vaig recomanar la setmana passada però al que ha afegit una altra entrega que potser no és encara la darrera, l'article de Juan Carlos Rodríguez Ibarra sobre el significat d'innovar i els dubtes de Javier Pradera sobre el laïcisme del govern Zapatero.

Acabo felicitant els amics i amigues de Ciutadans pel canvi que van celebrar dissabte a El Prat la seva Convenció. Us recomano que visiteu assíduament el seu lloc web on podreu seguir les seves activitats i aportacions. Enhorabona, Carme!



“Perles” del programa Polònia emès el 29 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí).

LES PERLES
- Amenaces telefòniques a Rajoy: ˮComo sigas centrándote, tendrás un accidenteˮ

- L'última recepta de Ferran Adrià: ˮLlibret de porc a la milanesaˮ, la base és el llibre de Santi Santamaria ˮese mindundi de cuyo nombre no quiero acordarmeˮ i un toc final de meticelulosa d'aquella.

EL MILLOR

- El duel final: Espe i Rajoy pistoles en mà a l'OK Corral. Però la guerra és desigual, és clar, i al bàndol Espe hi ha molts més pistolers (Zaplana, Acebes, Aznar, Rouco...). Sirera s'ofereix a interceptar la bala tipus guardaespatlles però Espe encara vol negociar ˮríndete y te haré diputadoˮ. Però a Mariano encara li queda honor patri: ˮSeguiré el ejemplo de los héroes del 2 de mayo."

EL PITJOR
- El ministre Corbacho disfressat de xinès mandarí per enxampar un empresari disposat a fer contractes a sense-papers ˮEls immigrants hem fet grans aquest país i nosaltres ens hem fet grans, ensemsˮ

SURREALISTA
- Benach al despatx de Puigcercós com si fos un gegant (la seva gavardina amaga en Carod). Li volen robar l'interessant dossier ˮEstratègia per fer-me petar en Carod i en Benachˮ. Els lladres són descoberts i Puigcercós sospira ˮQuè llarg que se m'està fotent tot això!" I a nosaltres, i a nosaltres.

SOM UNA CLONACIÓ

- Ramon Pellicer, intenta fer una caricatura més caricatura d'ell mateix.

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- Cuní&Rahola. Rahola versus "una nodrida rrrepresentació" de votants de Plataforma per Catalunya. Extraordinari. És que no és un gag inventat, és que és una autèntica reproducció del que va passar!!! Inoblidable la Rahola i el Cuní embogit cridant "Prou! Prou! Aquí quan jo dic prou és prou!" Publicitat, per favor! "Voleu que rebenti el decorat? Matins.si, matins.no!

KA FORT
- Pujol pare a Pujol fill: ˮNo imitis el Mas, tu no ets un perdedor!". Més val que imiti a son pare, i les seves habilitats paranormals per conèixer tot, de tothom, a tot arreu. Per fi sabem el seu secret! El President Pujol porta un pinganillu a través del qual en Trias li va xivant tota la informació que necessita. El temps d'Internet, ja se sap ;)

EL GAG TRANSVERSAL
- El President als seus consellers: ˮAmics, amigues, Baltasar, hem de prendre una decisió. Tura: ˮI no queda més remei?". El transvasament, a cara i creu. No entenc perquè, però el gag es transforma en el Dia de la Marmota, i la discussió es perpetua i perpetua. Serà per culpa del Chiki-Chiki que està incrustat al cervell del President? En fi, al que anàvem, la qüestió és ˮno podem fer la canonada perquè els pantans estan plens, per tant, si buidem els pantans, podrem fer la canonada", i no semblaré idiota, ho seré, però no ho semblaréˮ. I apa, ell tancat al lavabo amb l'aixeta oberta, dies i dies i dies, per anar buidant els pantans...

LA PICADA D’ULLET
- La pistola d'Aznar es dispara accidentalment tocant a càmera i presentador... es perd el senyal i ens ofereixen uns minuts musicals, amb aquell inoblidable duo Grecas de la Reina i la Letizia "musaka pa comer, musaka pa cenar"

EL MONÒLEG DELS PRESIDENTS MARAGALL, PUJOL I MONTILLA
PM: Montilla, obre d'una vegada!
JP: Es pot saber perquè crides tant?
PM: El Montilla, que fa dos dies que està tancat al lavabo!
JP: Deu estar llegint! Jo sempre aprofito quan estic al lavabo per llegir. Mira, quan era jove vaig tenir un atac de diarrea i vaig aprofitar per llegir Guerra i pau.
PM: Es dóna d'intel·lectual, mira, però jo a tu t'he vist llegint Les tres bessones.
JP: Sí, però era perquè després ho havia d'explicar als meus nets.
PM: Jo al lavabo llegeixo revistes del cor perquè foten cagar, la tira de Mafalda perquè és la mida justa. Ah, i l'etiqueta del xampú.
JP: Jo també, m'encanten les etiquetes del xampú.
[Montilla segueix buidant pantans]
Montilla: Ho sabia, he gastat tota l'aigua de Catalunya, ja podem fer el transvasament.
JP: Què Montilla, llegint El zoo d'en Pitus?
PM: Ja era hora, aparta't!
Montilla: No, arreglant el sequera. Els pantans ja tornen a estar buits i ja podem fer la canonada.
JP: Sí, sí ja he vist el gag.
PM: [Surt del lavabo] Uf quin descans! Per cert, això de la sequera va en sèrio eh, que he tirat de la cadena i no surt aigua.
JP: Però què eren ˮaguas menoresˮ o ˮaguas mayoresˮ
PM: ˮAguas mayoresˮ
JP: Aghhhhh
PM: Tiquis miquis, no és culpa meva que no tingueu cultura de l'aigua. Però si no teniu cultura de l'aigua, al menys podríeu tenir-ne de l'altra. Feu el favor de llegir un llibre de tant en tant, sí sí, tu també, que no mosseguen. Bé, amb mi i a la de tres Visca Catalunya.
JP: Quina pudor!



ZW núm. 131 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.unep.org/wed/2008

El dia 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient establert per Nacions Unides. Establert l’any 1972, se celebra anualment a més de 100 països d’arreu del món amb l’objectiu central de fomentar la sensibilització mundial sobre aquest tema i promoure l’atenció i l’acció política al respecte.

Cada any s’escull una ciutat diferent com a seu principal de la celebració mundial, en aquesta ocasió ha estat Wellington (Nova Zelanda). I, també, un tema al voltant del qual s’articulen diferents accions. La mitigació del canvi climàtic, l’eradicació de la pobresa i la promoció de l’estabilitat econòmica i política exigeixen una sola solució: acabar amb l’addicció al carboni. “Deixa l’hàbit! Cap a una economia baixa en carboni” és el lema de 2008.

Des del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, es pot consultar el material informatiu vinculat a la celebració, així com el discurs del Secretari General de Nacions Unides, Ban-ki moon. Entre els recursos, trobem les 80 maneres per a celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, una sèrie de propostes ordenades alfabèticament que van des d’“Adoptar un estil de vida verd”, o “Actuar com a voluntari per a organitzacions com Clean Up The World”, fins a “Visites a jardins botànics i parcs nacionals.”

Al “Portal de la labor del Sistema de las Naciones Unidas sobre el cambio climático” es poden consultar informes i enllaços a altres llocs d’interès relacionats amb el tema.

Per acabar, i en relació a les inciatives impulsades a Espanya i a altres països en relació al canvi climàtic, Ciudadanosxelclima ens ofereix informació sobre les posicions i compromisos polítics de futur, així com documentació de la Federación Española de Municipios y Provincias per conèixer les estratègies a nivell local.

ZV (Zona Vídeo). WeShow és una guia de vídeos online i, segons Alexa, l’agregador de vídeos més gran que existeix. Combina contingut de vídeo d’arreu del món i xarxes socials en una guia d’oci, en espanyol, que ofereix una visualització personalitzada amb la màxima qualitat.