Rotund discurs de cloenda

Un magnífic Congrés havia d'acabar de forma magnífica. Com així ha estat. Amb l'elecció amb un suport amplíssimament majoritari de la nova direcció i amb les intervencions de José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla. Aquí podeu llegir la intervenció del Primer Secretari del PSC en la cloenda del nostre 11è Congrés.

El Congrés que havíem somiat!

Estem fent el Congrés que havíem somiat! Des de l’informe del Primer Secretari, aprovat per unanimitat, passant per les resolucions congressuals aprovades per amplíssimes majories, fins a arribar a l’anunci fet per José Montilla de la seva voluntat de proposar Isidre Molas com a nou President del PSC i la continuïtat de Manuela de Madre com a Vicepresidenta, i a l’encàrrec rebut per Raimon Obiols d’organitzar per a l’any vinent la Conferència Oberta als progressistes de Catalunya. Personalment estic molt orgullós de la nova Declaració de Principis del PSC, aprovada també per unanimitat i que he presentat jo mateix davant del Plenari del nostre 11è Congrés. Demà coneixerem la composició de la nova Comissió Executiva i escoltarem les intervencions de Zapatero i Montilla. El millor encara ha d’arribar.

Entrevista a El Punt

Miquel Iceta i Llorens: «Qui dirigeix l'acció parlamentària dels diputats a Madrid és l'executiva del PSC»

EL PUNT, 17.07.08
ANNA SERRANO

A les portes de l'11è congrés del PSC, que comença demà, és clar que el del grup propi serà un dels debats que s'hi abordaran. Iceta explica que es treballa en una posició intermèdia entre els que el volen i els que el rebutgen, que deixa en mans de la direcció la futura decisió.

-El grup propi pot centrar el congrés?
-«Hi haurà debat, perquè hi ha esmenes que demanen que es constitueixi ara i altres que diuen que s'hi renunciï. La direcció proposarà una resolució molt similar a la del congrés anterior, que passa per mantenir viva la possibilitat i deixar en mans de l'executiva la decisió de quan promoure la constitució del grup. No crec que sigui un dels debats centrals, perquè en l'anterior congrés aquesta posició va concitar la unanimitat.»

-La decisió queda en mans de l'executiva...
-«Hi ha una qüestió de moment. La constitució de grups parlamentaris en el Congrés s'ha de produir en els cinc dies posteriors a l'inici de la legislatura. D'altra banda, també és una forma de recordar que els diputats del PSC en tot moment han de votar el que digui l'executiva del partit. Qui dirigeix l'acció parlamentària de tots els diputats del PSC, sigui quina sigui la cambra, és l'executiva. Per ara, hem votat sempre amb el grup socialista i pot ser sempre així, però la decisió, en darrera instància, és una prerrogativa de l'executiva del PSC, que és la que pot indicar en el cas que s'hagués de votar diferent. També és la que a l'inici de la legislatura pot prendre aquesta decisió.»

-Arribat el moment, votarien de manera diferent?
-«Ens costa molt posar-nos en el mal temps, perquè si hem de votar diferent és que no ens hem posat d'acord i que considerem que és una qüestió molt fonamental i que va contra l'interès de Catalunya. No s'ha produït mai. Es descarta? No. Ara, tampoc és previsible que hagi de passar demà. És una opció sempre oberta.»

-Els consellers Castells i Maragall són partidaris del grup propi, vostè n'és?
-«Ara no. Crec que la resolució de l'anterior congrés és la bona. Nosaltres hem pres una opció en política espanyola, que és participar, a través del PSOE, i portar el PSOE a posicions cada cop més avançades en termes de l'acceptació de l'Espanya plural i de l'Estat federal. Si algun dia considerem que la manera de fer avançar aquests objectius implica una organització diferent, hem de tenir plena llibertat per fer-ho. Però no és, ara, cap prioritat.»

-Això fa que la seva acció a Madrid quedi desdibuixada?
-«Crec que la gent ja veu que el PSC la seva feina és aquesta. Entre la capacitat d'influència i la foto, sempre triaré la capacitat d'influència. Això et pot restar protagonisme, però a vegades eficàcia i protagonisme no van agafats de la mà, i menys en qüestions delicades.»

-El conseller Castells creu que entre el PSOE i Catalunya ha de quedar clar que el PSC es queda amb Catalunya...
-«Què estem veient? Tenim un nou Estatut i una disposició addicional tercera perquè hi ha un govern del PSOE, que també ens fa costat en el model educatiu... Nosaltres, el PSOE, si no existís l'hauríem d'inventar. Estem encantats d'haver trobat fora de Catalunya algú amb qui poder sintonitzar.»

-El congrés vol situar el PSC com a partit central del catalanisme; entra en competició amb la Casa Gran de CDC?
-«És molt diferent. La casa ens remet a una idea de propietat. Nosaltres sempre hem entès el catalanisme no com una casa sinó com una plaça, un punt de trobada de molta gent; això és el que ha fet fort el catalanisme. L'apropiació partidista, a part que és impossible, és un error i afebleix Catalunya. El catalanisme està present en moltes forces polítiques que cadascuna interpreta, amb la defensa dels interessos de Catalunya, d'una manera molt específica. I és bo que els diversos partits catalanistes es reconeguin aquesta legitimitat, perquè això permet arribar a acords en qüestions que requereixen una unitat catalanista. Sense ella no hauríem tingut l'Estatut, ni resoldríem prou bé el finançament. Independentment que cadascú té el seu paper, com a govern i com a oposició, sempre defensarem aquell terreny comú del catalanisme i de la possibilitat d'avançar plegats en objectius de país. Això és tot el contrari d'intentar apropiar-se la idea de Catalunya o del catalanisme.»

-Hi haurà renovació en l'executiva?
-«Hi haurà una renovació. El que passa és que estem en un congrés en què amb tota probabilitat José Montilla seguirà sent primer secretari, i això implica un grau de continuïtat d'ell i de les persones en què confia les responsabilitats del partit. Tot indica que la renovació estarà basada en una presència més gran de representants del territori que han demostrat la seva vàlua. No serà per donar oportunitats a gent que s'estrena, sinó per reconèixer lideratges ja consolidats, que es donen en el conjunt del territori. Hi ha d'haver una major presència de gent de Girona, Lleida i Tarragona.»

-Nou Cicle vol que hi hagi totes les sensibilitats; serà així?
-«Des del quart congrés totes les executives han tingut un caràcter molt plural amb vocació de reflectir el conjunt del partit. Estic convençut que la presència en l'executiva de gent de sensibilitats diverses està garantida.»

-Hi haurà president?
-«El PSC ha tingut moments en què en tenia i altres que no. És un càrrec no obligatori. El candidat a primer secretari farà una proposta, i aleshores ho sabrem.»

-I vostè serà proposat per al mateix càrrec?
-«No ho sé; la proposta la farà el primer secretari. Jo, com sempre, estic a la seva disposició i a la del partit. Els càrrecs que pugui desenvolupar no són rellevants; l'important és que tots estem convençuts que l'executiva que elegim sigui capaç de portar el partit encara més lluny.»

-El finançament és la gran prova de foc per a la relació entre el PSC i el PSOE?
-«Serà un moment molt important perquè el compromís que vam adquirir amb l'Estatut és molt seriós. Després del finançament en vindran d'altres. Avui celebrem les balances fiscals i fa deu anys que les demanem. Els reptes mai no s'acaben.»

-Montilla ja ha advertit que, si cal, crearan problemes al PSOE...
- «Poden haver-n'hi. Ara, el nostre objectiu és buscar la fricció? No; és buscar el resultat, i si el podem obtenir amb el menor cost possible, millor. Si, en determinats moments implica enfrontaments, diferències i moments de dificultat, s'haurà de fer. No tenim cap altra obligació que no sigui correspondre a la confiança dels ciutadans de Catalunya.»

-Castells es demana si el tripartit dóna prou estabilitat. Què creu?
-«En aquests moments hi ha estabilitat política. El model de govern d'esquerres és el que el PSC ha defensat sempre i està donant resultats. No veig motius per modificar-lo. La nostra voluntat és exhaurir la legislatura amb aquest model.»

Debat sobre la situació econòmica

Avui s'ha celebrat al Parlament de Catalunya un debat sobre la situació econòmica. Aquí hi trobareu la intervenció del President de la Generalitat. Tot seguit podeu llegir la meva intervenció.

INTERVENCIÓ DEL PORTAVEU DEL GRUP SOCIALISTES-CIUTADANS PEL CANVI EN EL DEBAT SOBRE LA SITUACIÓ ECONÒMICA. Parlament de Catalunya, 16 de juliol de 2008

Gracies, Sr. President.

Senyores i senyors Diputats.

Vull en primer lloc agrair al Molt Honorable President de la Generalitat la seva compareixença a petició pròpia i la intervenció amb la que ha obert aquest debat. És així com se serveix l'interès de Catalunya. Mirant la realitat de cara. Sense defugir els aspectes negatius. Sense amagar-se al darrera de la manca de competències i recursos. No mirant tan sols a Madrid esperant a que escampi. Renunciant a la petita política plena de gesticulació, declaracions buides i alarmisme. Cercant consensos. Anant per feina. Com està fent el Govern de Catalunya. A començar pel seu president i sumant tots els esforços en una mateixa direcció.

La Conselleria d'Economia i Finances dissenyant l'estratègia i aconseguint l'acord amb els agents socials. La Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, en permanent contacte amb el món empresarial, les universitats i els centres de recerca, impulsant el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, pitjant l'accelerador de la inversió pública i la llei de barris. La Conselleria de Treball millorant les capacitats del Servei d'Ocupació de Catalunya i les seves Oficines de Treball, donant suport a l'emprenedoria i millorant el nostre sistema de formació professional, en col·laboració estreta amb el Departament d'Educació. La Conselleria d'Agricultura, Alimentació i Acció rural, impulsant la renovació del camp català i la competitivitat del sector agroalimentari. La Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, desenvolupant el Pacte Nacional per a l'Habitatge. La Conselleria d'Acció Social i Ciutadania impulsant les polítiques de suport a les famílies i el Pacte Nacional per a la Immigració. També els Departaments de Salut (amb la recerca biomèdica), Cultura (amb les indústries culturals i audiovisuals), Governació (amb la cooperació amb els Ajuntaments) i Justícia (amb un fort grau d’inversió). Aquesta és la prioritat del govern, de tots els Departaments: superar les actuals dificultats econòmiques amb la màxima rapidesa possible.

Un debat rigorós sobre la situació econòmica requereix evitar el partidisme. La ciutadania, amb raó, ni ho entendria ni ens ho perdonaria. Per tant, el nostre grup vol contribuir modestament a un diagnòstic real de la situació i a la recerca del consens sobre les polítiques bàsiques que ens han de permetre sortir de la crisi com més aviat millor i com més forts millor.

Hem de començar dient que aquesta és una crisi global, que té unes causes fonamentalment exògenes. Des de fa més d'un any la conjuntura econòmica internacional és negativa. Aquí tot just comencem ara a sentir els seus efectes. Però la crisi hipotecària als Estats Units ve de lluny i està provocant una important restricció del crèdit i de la liquidesa a nivell mundial.

Permetin que citi algunes dades. El preu del petroli. Recorden la crisi del 1993? El preu del petroli era de 17 dòlars/barril, 16 dòlars el 1994, 17 el 1995, 20.6 el 1996, 19 el 1997. Deu anys més tard, el 2007, el preu del petroli era de 54 dòlars/barril el gener i de 91 dòlars/barril el desembre. El gener de 2008 el preu del barril era de 92 dòlars i a finals de juny superava els 132. Avui 138. El 80% de l’augment de la nostra taxa d'inflació es deu a l'increment del preu del petroli i a l'augment del preu dels aliments.

A diferència de la crisi del 1993, ara no tenim cap control sobre la paritat de la nostra moneda, ni sobre els tipus d'interès. És la primera “crisi euro”. En una Europa que dubta. I permetin-me que per això celebri la ratificació ahir al Senat espanyol del Tractat de Lisboa.

El dilluns el Conseller Castells era rotund al respecte en la seva intervenció davant del Cercle d'Economia. Cito literalment: “No sé si hem parat massa atenció a que aquesta és la primera crisi important que pateix el nostre país en plena era de globalització i formant part de la zona euro. I això modifica, i de quina manera, el terreny i les regles del joc. Avui la capacitat d'actuació dels governs, també la del govern central, és limitada. No podem recórrer, com en el passat, a modificar el tipus de canvi per compensar les pèrdues de competitivitat derivades d'una major inflació o una menor productivitat, ni a utilitzar el tipus d'interès o les variables monetàries, per adaptar-les a la fase del cicle en que es troba específicament la nostra economia. L'única manera de mantenir i recuperar els nivells de benestar i prosperitat és millorant la nostra productivitat”. Acaba la cita.

Aquesta crisi està fent caure a molts del cavall del neoliberalisme. Ara tothom reclama regulació i intervenció dels poders públics. També a Estats Units. Amb Bush ocupant encara la presidència. Els mateixos que cridaven fa un any que l'Estat els feia nosa, avui demanen que intervingui. Benvinguts. Els adoradors de la mà invisible demanen ara intervencions més tangibles. Benvinguts.

Però el fet que la crisi sigui global, que les seves causes siguin fonamentalment exògenes i que la moneda única i l'autonomia dels bancs centrals resti marge de maniobra als governs no pot ser en cap cas una excusa per a la inacció. Com ho ha demostrat en la seva intervenció el president Montilla.

L'economia catalana té trumfos a la mà. El seu creixement sostingut al llarg de molts anys ha permès consolidar unes bases sòlides. Durant els darrers 12 anys el creixement mitjà del PIB ha estat del 3,5%, 1,3 punts per sobre de la zona euro. Avui, la renda mitja dels catalans és un 12% superior a la renda dels europeus de la zona euro. Un recent informe de l'OCDE diu que el sector industrial català presenta fortaleses competitives tant en activitats d'alta tecnologia com de mitjana i baixa tecnologia. L'atur és del 7% (l'any 1993 era del 20%). Els tipus d'interès estan al voltant del 6% (lluny del 10% de 1993). El grau d'obertura de l'economia catalana és del 70% en termes del pes de les importacions i les exportacions en el PIB. 15 punts per sobre d'Espanya. Catalunya representa el 29% de les exportacions espanyoles, i el 40% si mirem només les exportacions d'alt contingut tecnològic.

Recordem que l'Estat tenia un dèficit del 6% front el lleuger superàvit d'avui. Que el deute ha baixat del 62% al 36%. Per cert, potser això aconsella flexibilitzar alguns criteris d'estabilitat macroeconòmica per fer front a la crisi. Mantenir rígidament, dogmàticament, els criteris d'estabilitat pressupostària pot ser un greu error en moments de crisi. Hi ha empreses que poden superar la crisi si no es tanquen les aixetes del crèdit. A l'activisme de l'Institut Català de Finances, que caldrà seguir impulsant, caldria afegir-hi una major valentia de l'Instituto de Crédito Oficial que aprofito per reclamar des d'aquí.

També tenim la fortalesa que ens proporciona l'Acord estratègic amb els agents socials promogut pel Govern. Aquesta és la millor recepta per afrontar una difícil situació econòmica: iniciativa política, acció de govern i consens social.

Però també tenim algunes febleses. El sector immobiliari, el pes del qual és inferior a Catalunya que en el conjunt d'Espanya, està en una situació molt delicada, després de massa temps de posar al mercat un volum d'habitatges superior al que la nostra economia podia absorbir. Estem registrant un increment de l'atur, bàsicament en el sector de la construcció, però no només en aquest. Tenim episodis de deslocalització i tancament d'empreses. Però també d'empreses que s'instal·len aquí. I d'empreses catalanes que s'instal·len a d'altres països.

El nostre grup parlamentari dóna ple suport al govern en les línies d'actuació que el president ha plantejat. En les mesures que ajuden a contrarestar la caiguda de l'activitat econòmica. En les mesures de contenció i estalvi. En els pactes nacionals. En les mesures pal·liatives pels sectors socials que es poden veure més especialment afectats per la crisi. I en l'impuls a la transformació del model de competitivitat que necessita la nostra economia.

Lògicament, amb més recursos i el ple desplegament de l'Estatut estarem en millors condicions per fer-ho. Catalunya ha de fer un salt endavant en matèria d'infraestructures del transport i les comunicacions. Hem de poder treure el màxim profit del potencial dels nostres ports i dels nostres aeroports. Cal millorar les nostres xarxes de distribució elèctrica, les nostres interconnexions, la nostra capacitat de generar energies alternatives. Hem de resoldre definitivament els nostres problemes hídrics. Cal impulsar la reforma de l'educació i la formació professional. Cal apostar de forma decidida per la recerca i la innovació. Aquests són els objectius de la nostra acció de govern.

Però aquests són també objectius de país que requereixen també d'un cert grau d'unitat nacional. No s'espantin. No demanem a l'oposició que deixi de ser-ho ni d'exercir la seva funció. Però alguns d'aquests objectius requereixen d'unitat catalanista. I alguns d'ells requereixen també d'intel·ligència i coordinació en les nostres aliances i la nostra col·laboració amb forces polítiques d'àmbit estatal.

Sortir de la crisi econòmica requereix també d'exercicis de responsabilitat en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any vinent. No ens podem permetre perdre un any d'aplicació de la Disposició addicional 3a de l'Estatut. Sortir de la crisi és incompatible amb promoure inestabilitat política. Avançar en l'autogovern és incompatible amb fer el joc per activa o per passiva amb els que han impugnat el nostre Estatut o volen separar els nens a l'escola en funció de la llengua.

Acabo, Sr. President.

Atacar la crisi implica, en primer lloc, posar-se al costat dels que més la pateixen. Amb els que pateixen i patiran situacions d'atur. Amb els que han de fer front al cost creixent de les hipoteques. Amb els que veuen com es redueix la seva capacitat adquisitiva. Per això, Molt Honorable President de la Generalitat, voldríem també concrecions del seu compromís de mantenir el pes de les polítiques socials. Perquè no volem que els més febles hagin de pagar el cost de l'ajustament econòmic. Els de sempre no han de pagar pels errors, imprevisions i excessos d’uns pocs.

Afortunadament Catalunya té un teixit productiu potent, divers i competitiu, té uns empresaris que arrisquen i un sindicats responsables. Catalunya té els millors centres de formació i de recerca. Tenim la millor gent. Catalunya té capacitat d’emprendre, d’innovar i d’arriscar. Per això ens en sortirem. I crec que val la pena que la nostra intervenció acabi, precisament, amb aquest missatge de confiança.

Gràcies, Sr. president, senyores i senyors Diputats.

Congressos

Ni que sigui en forma molt breu no vull deixar escapar l'ocasió d'un diumenge per comentar l'actualitat de la setmana.

Aquí hi trobareu l'entrevista que em va fer dilluns Iñaki Ellakuría a La Vanguardia sobre el passat Congrés del PSOE. I aquí hi trobareu les resolucions del 37 Congrés i els nous Estatuts federals del PSOE.

El cap de setmana passat es va celebrar també el Congrés del Partit Popular de Catalunya. Va ser un Congrés rodejat de fortes tensions i molts compromissaris van expressar amb el seu vot a Montserrat Nebrera l'exigència que el futur del PPC es decideixi a Catalunya i no a Madrid. Aprofito per desitjar sort a Alícia Sánchez Camacho en la seva nova responsabilitat com a Presidenta del PPC. La necessitarà.

Dissabte varem celebrar a la Sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona el 30 aniversari del PSC. Varem escoltar les paraules de Josep M. Triginer, Marina Bru, Joan Comas, Josep Verde Aldea, Jordi Font, Salvador Clotas, Lluís Armet, Antoni Siurana, Josep M. Alvarez, Raimon Obiols, Josep M. Sala, Joaquim Nadal, Manuela de Madre, Angel Ros, Joan Clos, Jordi Hereu, Celestino Corbacho, Pasqual Maragall i José Montilla. Els moments més emotius de l'acte van ser els records als companys i companyes que ja no hi són, particularment Joan Reventós i Ernest Lluch, i la intervenció de Pasqual Maragall que, exigent com sempre, tampoc no es va estar de dir que les alegries més grans en política els hi ha proporcionat el PSC. El nostre Primer Secretari va recollir el sentiment de tothom en dir-li "aquest serà sempre el teu partit i nosaltres els teus amics". Podeu llegir la intervenció de José Montilla i aquí sota hi trobareu una foto de l'abraçada de Montilla i Maragall en l'escenari.



El cap de setmana vinent celebrarem l'onzè Congrés del PSC. Podeu llegir al respecte els articles de Raimon Obiols, Ferran Mascarell i el que em publica avui el diari Avui. Us recomano especialment que llegiu els comentaris de Raimon Obiols sobre el Congrés socialista en el seu bloc (La Catalunya optimista, Gestió i idees i Federar, també internacionalment).

Aquest cap de setmana s'ha celebrat també el 15è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya que ha tancat files al voltant d'Artur Mas amb un discurs en el que es certifica la radicalització sobiranista que caracteritza la nova etapa de CDC després de Jordi Pujol. Podeu llegir al respecte la crònica de Joan Foguet i Josep Garriga a El País, així com els articles de Joan Marcet (CDC: opción soberanista o gobierno), Enric Company (La difícil hora de Convergència i Equilibrios al borde del precipicio) i Enric Hernández (¿Sobiranistes i alhora centrats?).

També ha prosseguit la polèmica al voltant del Manifest en defensa del castellà. Us recomano la lectura de l'editorial de La Vanguardia d'avui i dels articles d'Albert Rossich, Nora Catelli, Violeta Demonte, Josep Ramoneda, Albert Branchadell, Antoni Puigverd i Henrique Monteagudo.

Finalment us recomano l'article de Josep Oliver sobre les mesures econòmiques anunciades per José Luis Rodríguez Zapatero per fer front a la difícil situació econòmica i l'article de Carlos Nadal sobre la impotència exhibida amb motiu de les cimeres internacionals celebrades recentment.

ZW núm. 136 Recomanació d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://lastenpresidentti.fi/fi/

Llegeixo a e-Xaps que la presidenta de Finlàndia, Tarja Halonen, ha impulsat la creació d’una pàgina web dirigida als nens i nenes finlandesos. La pàgina, que pot llegir-se en finlandès i en suec, permet als nens dirigir les seves preguntes a la presidenta i conèixer la història del país, el nom i el rostre dels anteriors presidents, els edificis oficials, etc. Tot això a partir de jocs i activitats pensades específicament per a ells, on es pot trobar també una secció en la qual els protagonistes són els gats de la presidenta: Miska i Rontti.

També sobre les mascotes, en aquest cas els gossos del president George Bush, la Casa Blanca ofereix una pàgina específica dedicada a Barney. En ella, els nens, i no tan nens, poden plantejar les seves preguntes al ca, consultar els seus arxius fotogràfics o visionar les seves pel·lícules. Les que podríem anomenar mascotes polítiques resulten molt atractives des del punt de vista de la comunicació i suposen un element més de connexió emocional amb els ciutadans.

Una altra pàgina web dirigida als més petits és Eurochavales, la pàgina de la representació de la Comissió Europea a Espanya, on a més de consultar tota la informació bàsica institucional, es pot jugar, enviar postals digitals, fer suggerències, llegir noticíes, etc.

ZV (Zona Vídeo). Inner-Live ofereix cents de canals de televisió per Internet de forma gratuïta a través de streaming (pel·lícules, notícies, esports, musicals, infantils, etc.). Amb canals tan coneguts com Discovery Channel, ESPN sports, ABC News, CNN, Sky News, NBA TV, MSNBC…També, permer xatejar amb la gent que està veient els mateixos canals, afegir el canal a favorits, votar pels nostres preferits o enviar-los als nostres contactes per a que puguin visionar-los.

Acaba el 37 Congrés federal del PSOE

Aquest migdia ha acabat el 37è Congrés federal del PSOE. La nova Comissió Executiva Federal, de la que formo part, ha estat elegida amb el suport del 98,92% dels delegats i delegades al Congrés. Aquí trobareu el discurs de José Luis Rodríguez Zapatero en acabar el Congrés. Podeu llegir també l'entrevista que avui em publica Luis Mauri a El Periódico de Catalunya.

Es fa difícil resumir el que han estat les resolucions del Congrés i els fets polítics més rellevants. Pel que fa a les resolucions cal destacar una reflexió profunda sobre la necessitat d'avançar en la laïcitat de la societat espanyola i la decisió de reformar la Llei Orgànica de Llibertat Religiosa per a garantir una clara separació entre l'Estat i les confessions religioses, la llum verda a la revisió dels supòsits de despenalització de la interrupció voluntària de l'embaràs per avançar cap a una llei de terminis, i el suport inequivoc al pluringüisme d'Espanya, rebutjant frontalment els plantejaments de la dreta nacionalista espanyola continguts en el "Manifiesto en defensa de una lengua común". Aquest suport inclou explícitament avalar el model lingüístic de l'escola catalana i les tècniques d'immersió lingüística practicades amb èxit a Catalunya des de fa més de 25 anys amb èxit de resultats i total garantia de convivència i cohesió. Vegeu la resolució "El pluralismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional".

Cal destacar especialment aquest darrer aspecte perquè suposa la ferma determinació de defensar una idea d'Espanya plural que se situa en les antípodes del nacionalisme conservador espanyol abraçat pel PP. El PSOE ha decidit, doncs, no passar de puntetes sobre aquest debat sinó abordar-lo a fons des de posicions desacomplexades. És la millor notícia pels demòcrates, pels progressistes, pels catalanistes i pels federalistes. Combatrem l'intent del PP d'apropiar-se la idea d'Espanya, la seva bandera i la seva llengua comuna, tot defensant la diversitat i un projecte compartit que ens inclogui a tots, que uneixi des del respecte a les diverses identitats que conformen Espanya.

Per acabar us recomano tres articles que rebutgen totalment les tesis del Manifest que busca l'enfrontament per raons lingüístiques i l'arraconament de les llengües espanyoles que no són el castellà, el qual gaudeix, feliçment, d'una magnífica salut. Vegeu, doncs, els articles de Jordi Sánchez, Juan Carlos Moreno Cabrera i Ignacio Escolar. Per cert, Ignacio Escolar és director de Público, diari de difusió a tota Espanya que s'està distingint en el combat contra les tesis uniformitzadores del Manifiesto.

Una arrencada brillant

Ahir va arrencar de forma brillant el 37è Congrés Federal del PSOE. Podeu llegir les intervencions de José Blanco, Manuel Chaves i José Luis Rodríguez Zapatero.

La intervenció de Pepe Blanco ja va deixar clar des del primer moment que el PSOE planta cara al Manifest en defensa del castellà. Pepe Blanco ha estat decidit impulsor de la idea de passar al contratac. El PSOE fa seva la contundent defensa del model lingüístic català en el sistema educatiu i s'enfrontarà a l'ofensiva conservadora que vol arraconar les llengües espanyoles que no són el castellà. No us perdeu el text "El pluralismo lingüístico en España: defensa del modelo constitucional" que s'incorpora a la resolució política del Congrés. Ha estat un text treballat per Ramon Jáuregui i Daniel Fernández, i ha estat avalat personalment per José Luis Rodríguez Zapatero.

Aquesta ha estat la millor notícia del Congrés federal del PSOE, no només pel PSC sinó per tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya que aprecien el nostre model de convivència lingüística i que rebutgen amb contundència la manipulació interessada de la dreta nacionalista espanyola.

Però ahir l'estrella del Congrés va ser el cap de la Delegació del PSC. La intervenció de Daniel Fernández en nom dels 96 delegats i delegades del PSC presents en el 37è Congrés federal va ser seguida amb atenció i interrompuda en diverses ocasions pels aplaudiments. Ahir, amb convicció, el PSC va aconseguir traslladar com mai la seva idea federal i la defensa de la seva relació fraternal amb el PSOE. Zapatero, en respondre a les intervencions de totes les Delegacions, es fa referir en forma expressa i entusiasta a les paraules de Daniel Fernández, fent seva la proposta d'utilitzar de forma desacomplexada el federalisme com a guia per a l'evolució de l'Estat de les Autonomies. Bravo, Dani! Bravo, Zapatero!

Divendres el diari ABC em publicava un article sobre el proper Congrés del PSC i avui mateix El País em publica una entrevista sobre la visió del PSC de l'estructura de l'Estat.