Després de la cimera

Demano excuses per endavant: avui vaig molt de bòlit i potser trobareu a faltar algun tema o la correcció d'algun text. És la vida! I com és la vida, aprofito també per desitjar-vos unes bones festes i un magnífic 2009!

Començo per on començava l'apunt del meu diari de la setmana anterior. Podeu llegir el text “L'hora de la veritat” i veureu com és encara d'actualitat. Finalment, els socialistes catalans vàrem decidir votar favorablement els pressupostos i el President de la Generalitat va desencallar ahir la negociació del nou sistema del finançament en una cimera bilateral a La Moncloa. Avui, tot i que encara hi ha qüestions importants pendents, està més clara que mai la perspectiva d'arribar a un bon acord abans d'acabar l'any.

Podeu llegir la Declaració del PSC explicant el vot favorable als pressupostos generals de l'Estat per al 2009, l'argumentari distribuït als responsables del PSC, un interessant article de Sixte Moral, diputat del PSC al Congrés, i l'article que em va publicar el diari ABC dijous passat.

Podeu llegir les opinions al respecte de Josep Ramoneda i Gonzalo López Alba, així com la crònica de la cimera d'ahir que fan avui a El País Luis Rodríguez Aizpeolea i Serafí del Arco.

Convergència i Unió sembla preparar-se ja per rebutjar un acord que desconeix. Sols així tenen sentit les declaracions d'Artur Mas i d'altres dirigents de CiU. Potser no s'ha dit prou que una de les dificultats de l'acord és que no només ha de respectar l'Estatut –cosa que òbviament farà– sinó que ha de servir precisament per rescabalar la Generalitat dels estralls causats pel sistema vigent fruit del desastrós acord al que van arribar l'any 2001 Artur Mas i el govern del PP. ¿Com pot donar lliçons de res algú que va acceptar un acord com a definitiu sense incloure cap clàusula d'actualització o de revisió? ¿Quants disbarats haurà de dir Artur Mas per explicar que rebutja un acord que acabarà produint un rendiment de cinc a deu vegades superior al que ell mateix va obtenir fa 7 anys? ¿Com explica Artur Mas que tots els dirigents del PP ja hagin saltat al coll de Zapatero acusant-lo de fer un “vestit a mida de Catalunya, discriminatori i intolerable”, com acaba de dir aquesta mateixa tarda Esperanza Aguirre?

La discreció i les tensions que envolten la negociació són grans i caldrà esperar al final per conèixer el resultat i els detalls de l'acord. El president Montilla ja ha deixat clar que no subscriurà un acord que no respecti l'Estatut i que no respongui als interessos de Catalunya. Si, com esperem, l'acord finalment es produeix, serà un bon acord, respectuós de l'Estatut, i respondrà als interessos dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Per una valoració més general de la situació política catalana podeu llegir la intervenció de José Montilla com a Primer secretari del PSC en la cloenda de la Jornada interparlamentària que varem celebrar divendres. Us recomano també la lectura de l'article de Ferran Mascarell “Catalanisme i capital” així com l'article de Lidia Santos “Por qué es constitucional el Estatuto”. En relació amb aquesta darrera qüestió és també rellevant la reflexió de Francisco J. Laporta “La rigidez constitucional y otras perversiones”.

Vull destacar la signatura divendres del Pacte Nacional per a la Immigració. Recordeu que el President de la Generalitat va oferir en el debat d'investidura quatre grans pactes (habitatge, recerca, immigració i infraestructures). Ja se n'han subscrit tres (en dos d'ells amb la participació del principal partit de l'oposició. Us recomano que visiteu la web del Pacte Nacional per a la Immigració i que llegiu la intervenció del President Montilla en l'acte de signatura del Pacte, l'entrevista de Josep Gisbert i Pere S. Gimferrer a la Consellera Carme Capdevila publicada avui a La Vanguardia, i els articles de Joan Subirats i Jordi Sánchez.

En relació a la política espanyola us convido a llegir la crònica de Manuel V. Gómez sobre el Congrés de la Confederació Sindical de Comissions Obreres, que ha guanyat per 28 vots Ignacio Fernández Toxo, així com l'editorial d'El País sobre aquesta qüestió. Us convido també a llegir la reflexió d'Antoni Puigverd sobre l'excés de radicalisme en la política espanyola, l'article de Josep Ramoneda sobre “Los principios del PP”, així com l'article de José Andrés Torres Mora reivindicant la tasca dels diputats i diputades i, en general, de la política.

També trobareu d'interès l'entrevista que li fa avui Manel Manchón a Celestino Corbacho a les pàgines d'El Periódico de Catalunya, els articles de Ramón Jáuregui, Javier Pradera i Florencio Domínguez sobre la lluita antiterrorista i l'actitud del PP que torna a trencar el consens amb inacceptables excuses.

Us poden interessar també els articles de Gonzalo López Alba sobre l'autonomia que reclama Patxi López per arribar a pactes a Euskadi, Miguel González sobre l'afer dels vols de la CIA, Javier Pérez Royo sobre les relacions Església-Estat i l'entrevista de Patricia Rafael a Vicky Claeys a Público sobre el debat sobre la nova regulació de l'interrupció voluntària de l'embaràs.

La situació econòmica i les respostes a la crisi segueixen centrant l'agenda política. Aquesta setmana la gran notícia ha estat la decisió de la Reserva Federal nord-americana de baixar els tipus d'interès fins a gairebé el 0%. Llegiu al respecte la crònica de Sandro Pozzi a El País, l'article de Angel Ubide, i els editorials de La Vanguardia i El País.

Aquesta decisió ha atiat el debat sobre el risc de deflació. Podeu llegir al respecte l'editorial de Cinco Días i l'article de Manuel Sanchís Marco. També hi ha dubtes sobre si aquesta decisió ja ha privat de tot marge de maniobra les autoritats nord-americanes. Llegiu al respecte els articles de Fernando G. Basterra i José Manuel Garayoa.

Considero d'imprescindible lectura les reflexions econòmiques de Jordi Sevilla, Alfred Pastor, David Vegara (en la seva intervenció al Fòrum Tribuna Barcelona organitzat per El Periódico de Catalunya), Josep Oliver i Miguel Angel Fernández Ordóñez entrevistat avui a El País per Íñigo de Barrón, M. Jiménez i Miguel Angel Noceda.

Trobareu també interessants els articles de Fernando Vallespín “Exorcismos neoliberales”, Carmen Alcaide “Es urgente ayudar a las pymes” i Mario Armero “Audacia contra crisis”.

Aquesta setmana s'ha conegut un immens frau, una estafa “piramidal”, comesa per un –fins ara– prestigiós assessor financer. Una estafa que ha posat novament en evidència les deficients regulacions del sistema financer i una gairebé nul·la capacitat de supervisió per part de les autoritats nord-americanes. Llegiu, per exemple, l'article de Sandro Pozzi “¿Pero dónde estaba el supervisor?”.

Aquesta setmana ens ha arribat la magnífica notícia del Parlament Europeu que ha frenat la directiva de les 65 hores gràcies a la formidable tasca desenvolupada pel nostre company eurodiputat Alejandro Cercas a qui vull felicitar des d'aquí. Podeu llegir al respecte la crònica d'Andreu Missé a El País. També trobareu interessants els articles de Josep Borrell “Entre Brusel·les i Poznan”, Pasqual Maragall “Los Estados Unidos de Europa, reinventados” i Paul Krugman “La insensible guerra europea”, sobre la resistència d'Angela Merkel que està frenant el pla de rescat europeu.

Sobre política internacional us recomano la lectura dels articles del Ministre Miguel Angel Moratinos “Derechos humanos, la utopía del siglo XXI”, Pere Vilanova “Aniversaris a Israel i Palestina” i Pilar Rahola “El zapatazo”, sobre el gest que ha il·lustrat el final de la presidència de George W. Bush.

Aquesta setmana s'ha commemorat a la República Popular Xina el 3oè aniversari de les reformes que els han portat al que ells anomenen “economia socialista de mercat”. Llegiu respecte d'això i respecte del paper transcendental de Xina en aquests moments els articles de Lluís Bassets, Thomas L. Friedman i Timothy Garton Ash i la crònica d'Isidre Ambrós a La Vanguardia.

Finalment, us recomano la lectura de cinc articles que apunten rellevants qüestions a debat. Són els articles de Pedro Altares “Progres apolillados y de pacotilla”, Joan Subirats “Las ciudades y los vecinos frente a la crisis”, Félix Ovejero “¿Crisis de la economía o de los economistas?”, Fabià Estapé “Al regresar de Bretton Woods” i Carlos Nadal “¿Crisis cíclica o fractura?”.



“Perles” del programa Polònia emès el 18 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).

EL MILLOR
- Moncloa cafè, amb M. Teresa, Chacón, Moratinos i Solbes comentant els possibles acomiadaments a la seva pròpia empresa. Solbes treu ferro, com sempre: "pero a nosotros –los importantes– no nos tocará, verdad? Será Sebastián, o la pardilla esa de igualdad".

EL PITJOR
- La visita tipus "treva-trampa" de Losantos a Rajoy per felicitar-li "els Nadals". El gag no se salva ni amb la visita de lʼEspe disfressada de bruixa.

SURREALISTA
- "Multiplicati, multiplicati", crida el Papa assajant el miracle dels pans i els peixos per acabar amb la crisi...

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- El Govern espanyol ha traspassat les competències de la loteria. I el Niñu de Sant Ildefons (amb calça curta inclosa) no és altre que Quim Nadal, lògicament.

LA PICADA D’ULLET
- Extraordinari el personatge de Tardà que supera, amb escreix lʼoriginal ("La vall dʼAran és lluuuuuuuny"). Carod el vol calladet però: "així no serem mai un país normal amb ambaixadesˮ. [Crec que al Tardà li pega pixar-se de riure en veureʼs]

KA FORT
- ZP conspira amb Chacón per fer signar Montilla EL QUE SIGUI i ella "Mi alma de catalana sufre... pero ya se me ha pasado!"

POLONEWS
- Raquel Sans: "Les enquestes donen com a guanyador Xavier Trias a lʼalcaldia de Barcelona, el PSC estudia presentar Narcís Serra per renovar la seva imatge"

- Ramon Pellicer: "Si la mesura de circular a 40 per hora funciona, Saura es planteja afegir-hi que circulin marxa enrera o fins i tot amb tres roooodeeees"

LA NOVETAT
- Manuel Fraga, "ponderando nacionalistas"

- Miguel Ángel Moratinos, clavadet

- Boris Izaguirre, representant dels homosexuals llatinoamericans, felicita al Papa per la Missa del Gall [pronunciïʼs gai]

LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
- Tomàs Molina ara chiquiteja!!!!: "Molt bona nirrrr". I ara sí, la previsió: "pluja, calamarssa, calamarssa, calamarssss a la romana"

LA CANÇÓ (Carod i Tardà, parella de claqué)

[Carod] Si volem ser en el govern
i no tornar a lʼoposició
no podem dir...
[Tardà] Mori el Borbó!

[Carod] Si, malgrat tot, no hi pots fer més
i ho has de dir perquè ets així,
no cridis molt...
[Tardà] Mori el Borbó!
[Carod] Jo abans també feia animalades
i algunes van ser bastant sonades
[Tardà] Perpinyà!
[Carod] Però he canviat, he madurat
i a Esquerra ja només hi queda un capgròs
[Tardà] el Puigcercós!

LA IMATGE DE LA SETMANA
- El nou invent nadalenc dʼICV, el tió sostenible que caga "merda de debò, com nosaltres"

MALA LLET
- Saura: "que fills de p. aquests que no pensen com nosaltres"

DICCIONARI POLÍTIC
- És català tothom qui viu i treballa a Catalunya, no? Per això el President ens saluda així: "Catalans, catalanes, catwoman".



ZW 155 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

New America Media

És la primera i més gran agència de col·laboració nacional per promoure més de 2.000 organitzacions ètniques de notícies. Més de 51 milions de persones poden connectar-se entre elles, amb els seus països d’origen i d’Amèrica a través dels mitjans ètnics, un dels sectors de creixement més ràpid del periodisme d’Amèrica. Fundada l’any 1996 per Pacific News Service, News America Media té la seva seu a Califòrnia, amb oficines a Nova York i Washington DC. Entre els seus objectius prinicipals es troba el de facilitar un canal per a que s’escolti la veu dels col·lectius marginats, de les minories ètniques, immigrants, joves, gent gran - en el discurs nacional. Ofereix informació general, notícies d’actualitat, actes, campanyes, un directori d’organitzacions, etc. A més, compta amb una secció en espanyol, amb una selecció d’articles, cròniques i resums noticiosos en espanyol per als col·laboradors i mitjans.

Per acabar, desitjar-vos unes bones festes, recordant que encara hi sou a temps per participar en la 2ª edició del concurs “1 año en 1 post” que premia el millor relat que expliqui, amb menys de 365 paraules, el que ha significat aquest 2008 que és a punt de finalitzar.

ZV (Zona Vídeo). Literaria.TV, un nou canal temàtic de televisió online dedicat íntegrament al món de la literatura en castellà. Un plataforma independent que té com a objectiu divulgar informació i oferir opinions professionals no només sobre les obres i els seus autors sino també sobre editorials, llibreries, presentacions, congressos i actes literaris.

La responsabilitat del PSC

Avui el diari ABC em publica l'article que trobareu a continuació.

La responsabilidad del PSC

ABC, 18-12-2008

EL pasado lunes la Ejecutiva del PSC decidió, a propuesta de su Primer Secretario, votar a favor de levantar el veto del Senado a los Presupuestos Generales del Estado, ratificando nuestra confianza en los Presupuestos aprobados en la sesión del pasado 12 de noviembre.

Estos Presupuestos, en nuestra opinión, son buenos para los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña. Entre otras cosas, porque contemplan los 4.626 millones de inversión en infraestructuras fruto del pacto entre el conseller Castells y el ministro Solbes, que dan efectivo cumplimiento a la Disposición adicional tercera del Estatuto de Autonomía.

Son, además, unos presupuestos adecuados para afrontar la crisis económica, en un año especialmente difícil para las economías familiares y para las pequeñas y medianas empresas. Unos presupuestos que son solidarios con los que más lo necesitan, pues 1 de cada 2 euros se destina a políticas sociales; por poner un ejemplo, las pensiones mínimas registran un incremento del 6%, mientras que si se prorrogasen los presupuestos sólo subirían como máximo el IPC.

El PSC no va a hacer el juego a los adversarios de Zapatero, que también son los nuestros. No será el PSC el que actúe desde la insensatez ni el que provoque una situación de inestabilidad política, económica y parlamentaria que únicamente tendría un beneficiario, el Partido Popular.

El PSC tiene, por encima de todo, un doble compromiso con los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, la defensa de sus intereses y la defensa de nuestra norma legislativa básica, el Estatuto. Y la defensa de esos intereses no pasa por el rechazo de los Presupuestos, hecho que, por otro lado, tampoco comportaría una mejor financiación para Cataluña. El objetivo principal de PSC es conseguir un sistema de financiación justo y solidario, de acuerdo con lo establecido en el Estatuto y que entre en vigor el 2009. Hubiésemos deseado que este acuerdo se hubiese producido antes, pero seguimos confiando en alcanzarlo a tiempo. Hubiésemos podido obrar como CiU hacía siempre, poniendo parches y vendiendo humo, pero preferimos seguir negociando con el Gobierno de España para alcanzar un buen acuerdo.

Queda poco tiempo para el acuerdo pero los socialistas catalanes, encabezados por el President Montilla, no cejaremos en el empeño, y lo haremos actuando con responsabilidad, prescindiendo de la comodidad o incomodidad del PSC y del PSOE, negociando con el PSOE de Zapatero, con el que mantenemos y queremos seguir manteniendo una relación de fraternidad, compartiendo un proyecto socialista y federal, capaz de satisfacer las aspiraciones de la mayoría de ciudadanos y ciudadanas de Catalunya.

L'hora de la veritat

Avui no hi ha cap dubte sobre quina és la qüestió que he d'abordar i, per tant, començo per aquí. Sense oblidar que sóc el portaveu del PSC i que tota decisió sobre el que faran els càrrecs electes del PSC a qualsevol institució depèn únicament i exclusivament del que acordi la Comissió Executiva del partit. No puc, per tant, avançar-me a deliberacions i decisions que no s'han produït i sobre les que, lògicament, té una importància determinant l'orientació i informacions que proporcioni el Primer Secretari del PSC, José Montilla que en aquest moments és, a més, i per sobre de tot, President de la Generalitat.

Però, tot esperant el debat i les decisions que pugui prendre demà la Comissió Executiva del PSC al respecte, considero obligat comentar com veig la qüestió de la negociació del nou sistema de finançament. I començo per dir que coincideixo fil per randa, paraula per paraula, amb l'editorial d'avui de La Vanguardia, lectura obligada aquí i a Madrid. És del tot imprescindible culminar amb èxit una negociació que s'ha allargat més enllà d'allò que és necessari i convenient. No caldria haver de recordar que l'Estatut de Catalunya va entrar en vigor el 9 d'agost de 2006, és a dir, fa més de dos anys i quatre mesos, que és una llei vigent, negociada entre el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, aprovada per les Corts Generals i referendada de forma majoritària pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Sobre les raons de Catalunya que cal atendre vaig escriure un article a El País el passat mes d'agost que continua plenament vigent. Tampoc no és sobrer recordar que la necessitat d'una revisió en profunditat del sistema de finançament té també els seus orígens en la manca de clàusules de revisió del sistema vigent acordat per Artur Mas i el govern del PP l'any 2001, un sistema que, per cert, va suposar un increment de recursos de la Generalitat en el seu primer any d'aplicació de 254 milions d'euros.

Estem reclamant un nou sistema perquè així ho estableix l'Estatut. Perquè ho necessiten els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, perquè ho necessita la Generalitat per desplegar les seves polítiques, en particular els serveis públics de salut, sanitat, serveis socials i atenció a la dependència. La nostra població i les nostres necessitats han crescut molt els darrers anys. I, com he dit en altres ocasions, si es vol que Catalunya segueixi fent de locomotora, se li ha de proporcionar carbó. L'esforç de solidaritat no es pot girar contra qui el practica i aquest és el risc que correm si no es produeix un replantejament seriós del sistema. I, òbviament, també s'està discutint de diners. Certament en una situació de crisi els marges són més estrets, però és també cert que el compromís del govern Zapatero de protegir els més febles, de no retrocedir en polítiques socials, passa també per millorar les perspectives financeres de les Comunitats Autònomes que veuen com els seus ingressos creixen molt menys que les seves despeses, i que tenen limitada la seva capacitat d'endeutament per la vigència del pacte d'estabilitat pressupostària.

No es sobrer recordar el que diu l'Estatut al respecte del finançament, especialment el seu article 206 que realment val la pena llegir íntegrament perquè és prou clar.

ARTICLE 206. PARTICIPACIÓ EN EL RENDIMENT DELS TRIBUTS ESTATALS I MECANISMES D'ANIVELLAMENT I DE SOLIDARITAT

1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s'ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l'alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d'anivellament i de solidaritat.
2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s'estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències.
3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l'anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l'Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l'Estat.
4. La determinació dels mecanismes d'anivellament i de solidaritat s'ha de fer d'acord amb el principi de transparència, i se n'ha d'avaluar el resultat quinquennalment.
5. L'Estat ha de garantir que l'aplicació dels mecanismes d'anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament.
6. S'ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l'apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s'han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d'exclusió social.

El meu article del mes d'agost acabava amb unes paraules que repeteixo aquí: “El nostre únic objectiu és obtenir un sistema de finançament just. Som conscients que alguns demanen que tensem la corda amb l'únic objectiu que es trenqui, però no seran els que van acceptar l'anterior model els que avui poden donar-nos lliçons de fermesa. Com tampoc no acceptarem que se'ns demani per una responsabilitat mal entesa que abandonem la defensa de l'Estatut i del que considerem just”.

I aquesta és la qüestió. No és estrany que tothom tingui els ulls posats sobre el PSC. El que altres puguin dir o fer té una escassa rellevància. Qui té, perquè així ho van voler els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, 25 escons a Madrid, és el PSC. De nosaltres depenen moltes coses i hem de ser plenament conscients de les conseqüències dels nostres actes. Altres poden fer brindis al sol, nosaltres no.

Demà decidirem sobre el suport a uns pressupostos que ja hem votat, decidirem si aixequem o no el veto que l'oposició va forçar al Senat. Uns Pressupostos que, per cert, incorporen una inversió de 4.626 milions d'euros per a Catalunya, i algunes esmenes que tant ERC com CiU van tenir molt interès a incorporar i exhibir públicament. A ningú no se li escapa la importància que els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2009 tirin endavant o no. Té conseqüències molt importants sobre l'estabilitat del govern d'Espanya, en un moment especialment delicat com el que planteja la crisi econòmica que estem travessant.

Sigui quina sigui la decisió que prenguem demà, la prendrem pensant en l'interès de Catalunya i no en la comoditat o incomoditat del PSC. Són els ciutadans els que van decidir posar aquesta responsabilitat en les nostres mans, i no els fallarem. Ens hem compromès a no acceptar cap acord que no sigui satisfactori. I per això encara no hi ha hagut acord, perquè no hem acceptat el que fins ara ha proposat el Ministre d'Economia negociant amb l'incansable Antoni Castells. Ens hem compromès a no acceptar un acord que no ens proporcioni un sistema de finançament just per a Catalunya en compliment d'allò que estableix l'Estatut. I tenim fins a final d'any per aconseguir-ho. I és un acord que, en darrera instància, hauran de fer els Presidents Montilla i Zapatero.

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya esperen de nosaltres fermesa en la defensa dels seus interessos. I no els fallarem. Uns interessos que no passen per fomentar la inestabilitat, aventures o trencadisses, que no formen part ni del nostre projecte ni del compromís que tenim amb els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Dirigits pel president Montilla sabrem gestionar aquesta situació complexa conscients del molt que s'hi juga el nostre país. I estic convençut que ens en sortirem.

Som també conscients que del que acabi passant amb el finançament i, més en general, amb el desplegament estatutari, dependrà el futur de les relacions entre Catalunya i Espanya. Nosaltres mai hem amagat el nostre projecte: volem una Catalunya amb més autogovern en una Espanya més respectuosa de la pluralitat de pobles que la integren. Volem una Espanya plural, volem un Estat federal. Nosaltres no pensem que el futur de Catalunya passi per trencar amb Espanya, ni som partidaris d'aventures sobiranistes, carrerons sense sortida, grans escarafalls ni brindis al sol. Volem la Catalunya plena, pròspera, ben governada, amb un autogovern potent i en expansió, ben relacionada amb la resta d'Espanya, impulsora de l'euroregió Pirineus-Mediterrània, partícip activa en el procés de construcció europea, amb la vista posada en el projecte de la Unió pel Mediterrani. I som conscients de la importància que té pel futur resoldre bé les qüestions pendents. Fem un balanç positiu dels 30 anys de Constitució, que voldríem reformar per tenir un Senat federal. Fem un balanç positiu de l'aprovació del nou Estatut, del nivell d'inversió pública de l'Estat que hem assolit, de les primeres transferències obtingudes. Sabem també que hi ha qüestions pendents molt importants com la gestió del servei de Rodalies o la participació en la gestió de l'aeroport de Barcelona. Som conscients que aquests objectius sols són possibles a través d'un diàleg fructífer amb el govern socialista i som conscients també de la regressió que implicaria un govern del PP a Espanya, el PP que ha recorregut l'Estatut, el que amenaça amb una Llei de protecció del castellà que trencaria amb el nostre model educatiu a l'escola, el que considera que Espanya està en perill i que les autonomies han anat massa lluny, el que no censura Fraga quan aquest diu que als nacionalistes se'ls hauria de penjar. Dic això perquè no n'hi ha prou amb saber el què es vol, cal saber també com aconseguir-ho, amb quins guanys i quins costos. I no tots els projectes polítics donen resposta a aquesta segona pregunta. El nostre repte i la nostra tasca quotidiana és avançar en el projecte que abans he descrit de forma molt resumida.

També en aquest sentit és bo conèixer quina és l'opinió del President del Govern d'Espanya sobre els 30 anys de vigència de la Constitució i les seves perspectives. És per això que considero important que llegiu la conferència de José Luis Rodríguez Zapatero en el Centre d'Estudis Constitucionals amb motiu del 30 aniversari de la Constitució espanyola.

També és important seguir el debat sobre el federalisme que la nostra Carme Valls-Llobet impulsa a la resta d'Espanya. Llegiu el manifest “Construyendo la España federal”, la nota de premsa difosa amb motiu de la seva presentació a Madrid i la crònica de l'acte que va fer Fidel Masreal a El Periódico de Catalunya. Convé parlar-ne molt perquè en aquests moments, com veurem, sembla que el debat polític s'instal·li més en l'exabrupte i la desqualificació que en el debat i la proposta.

I és que, en efecte, soroll prima sobre substància. Vegeu-ho als articles de Joan Tapia, Emilio Lamo de Espinosa, Antoni Puigverd i El Gran Wyoming i en l'editorial de La Vanguardia.

Just quan tancava el meu diari de la passada setmana es produïen importants detencions que deixaven temporalment sense cap militar la banda terrorista eta. Vegeu-ho a l'editorial d'El País. Desgraciadament, en aquest context d'extrema feblesa d'eta, el PP ha decidit trencar per enèsima vegada la unitat en la lluita antiterrorista. Vegeu-ho a la crònica d'El País. De la mateixa manera que el PP va utilitzar la relliscada de Pedro Castro per desviar l'atenció sobre el pla de xoc de 8.000 milions d'euros impulsat per Zapatero per tal que els ajuntaments puguin realitzar obres urgents i que creïn ocupació, el PP vol ara desviar l'atenció de la brillant acció policial dirigida per Alfredo Pérez Rubalcaba cap a altres qüestions. Un Rajoy en retirada, ha acabat per acceptar l'estratègia Aznar-Aguirre que passa per utilitzar les tàctiques importades de la dreta republicana nord-americana que propugna atacar sense defallir, amb raó o sense, cercant embrutar el debat polític, erosionar la confiança ciutadana, desanimar els progressistes i evitar el judici objectiu sobre l'obra de govern i les propostes dels socialistes. Sabrem derrotar aquí aquesta estratègia com Obama i els demòcrates van derrotar-la el passat 4 de novembre.

Segueix el debat obert sobre diverses qüestions educatives. Destacant el debat sobre la futura Llei d'Educació de Catalunya que, com ens recorda Miquel Roca, “corre pressa”. També segueix el debat a les Universitats sobre el Pla de Bolonya, en la seva recta final ja que, com vaig dir la passada setmana, el pla té el seu origen en una declaració signada el 1999! Jordi Casavella en una magnífica crònica a El Periódico de Catalunya respon als 10 interrogants que suscita el Pla. I Salvador Giner alerta contra actituds incíviques absolutament incompatibles amb l'esperit universitari que estan essent protagonitzades per alguns petits grups en alguna universitat. No puc deixar d'assenyalar la necessitat d'explicar bé el que significa el procés de Bolonya, d'apostar per la participació i el diàleg amb la comunitat universitària i especialment amb els estudiants. El mateix diria de la relació dels poders públics i de la política amb els joves en general. Seria absurd no veure que es va covant un malestar juvenil en el moment en que, per primera vegada en cinquanta anys les generacions més joves intueixen que el progrés constant de les societats avançades pot haver-se estancat i fins i tot corre el risc de retrocedir.

Us recomano també que llegiu l'article de l'alcalde Jordi Hereu reivindicant el projecte de l'estació de l'AVE de La Sagrera i l'article de Llàtzer Moix alertant sobre la degradació de l'obra gaudiniana.

La situació econòmica, però, segueix essent la principal preocupació ciutadana i ho serà al llarg dels mesos a venir. Un cop aprovats els plans internacionals, europeu i espanyola per rellançar l'economia, es tracta de valorar la seva posta en marxa i primers efectes. Ho fan La Vanguardia i El País en sengles editorials.

També és moment de reflexionar sobre problemes concrets que ens afecten més de prop com la situació de Nissan, analitzada per José Antonio Bueno, i la perspectiva que se li obre a Seat amb la possibilitat de produir un nou model de la casa Audi recollida en la crònica d'Antoni Fuentes a El Periódico de Catalunya.

M'ha estranyat bastant alguna declaració dels dirigents sindicals catalans sobre la visita del President de la Generalitat al Japó. Montilla ha demostrat que està al costat dels treballadors i que, en el marc de les seves competències i utilitzant tots els mecanismes a la seva disposició mou cel i terra per defensar la indústria catalana i l'ocupació. Va anar a Paris a entrevistar-se amb Carlos Ghosn president de l'aliança Renault-Nissan i ha anat a Tòquio a entrevistar-se amb els màxims representants del govern japonès i de les empreses japoneses amb interessos a Catalunya. La inversió japonesa a Catalunya és el 75% de la inversió japonesa a Espanya (dades del 2007), de les 192 empreses japoneses amb presència a Espanya 150 estan instal·lades a Catalunya. Tot i les dificultats de l'economia japonesa i la brutal davallada del consum a Espanya i a Europa, Yamaha s'ha compromès a fabricar tres nous models de motocicleta fins el 2011 a la planta de Palau-Solità, Nissan ha canviat la proposta d'un Expedient de Regulació d'Ocupació que afectava a 1680 treballadors per una suspensió temporal de tres mesos, Sony està en disposició de mantenir la seva planta a Viladecavalls i està negociant amb els sindicats les condicions més adients per a garantir la seva continuïtat, i Japan airlines està estudiant la posta en marxa d'un vol intercontinental directe entre Tòquio i Barcelona. Hagués entès les crítiques si hi hagués hagut passivitat per part del govern, però no ha estat així. Difícilment podrien defensar bé els interessos dels treballadors si els sindicats s'equivoquessin d'adversari.

La crisi està contribuint a obrir interessants debats sobre la millor manera d'abordar-la. Llegiu al respecte les opinions d'Anton Costas, Germà Bel, Ramon Folch, Manuel Castells, José Miguel Andrés Torrecillas i Xosé Carlos Arias.

I en comptes de treballar per superar la crisi, al PP sols l'interessa mantenir o millorar les seves posicions d'influència en les institucions financeres. Vegeu-ho en la crònica de Manel Pérez a La Vanguardia sobre l'intent d'Esperanza Aguirre de controlar Caja Madrid.

També se segueix desenvolupant la polèmica interna en l'interior de la Confederació Sindical de Comissions Obreres. Podeu fer-vos-en càrrec a les cròniques de Mariano Guindal a La Vanguardia i Pere Rusiñol a Público.

Per acabar amb el “capítol” econòmic, us convido a llegir l'article de Reyes Mate sobre el retorn de Marx i la crònica de Jordi Goula al suplement Dinero de La Vanguardia sobre les possibilitats del sector cooperatiu per superar la crisi i adaptar-se a la nova realitat.

Certament, Europa no és encara el subjecte polític potent, dinàmic i actiu que voldríem. Ho diuen amb gran contundència els signants del manifest “Face à la crise, un besoin d'Europe” iniciativa del think-tank Notre Europe. Malgrat les deficiències, però, alguna cosa es mou. Per exemple, en el terrreny del canvi climàtic. Ens ho explica Andreu Missé en la seva crònica a El País. Vegeu també els editorials al respecte de La Vanguardia i d'El País. Malgrat tot, com ens recorda Eugenio Bregolat, Paulson va a la Xina i no a la Unió Europea.

Llegiu amb preocupació l'article de Sami Naïr sobre la difícil situació que travessa el Partit Socialista francès.

Us convido també a llegir les reflexions de Julio María Sanguinetti sobre la manca de lideratge per fer front a la crisi mundial, d'Emilio Menéndez del Valle sobre la situació al subcontinent indi després dels atemptats de Bombay i de Carlos Nadal sobre la situació a l'Afganistán.

I, per acabar, podeu llegir l'entrevista que li fa a les pàgines de Público, Gonzalo López Alba a Emilio Pérez Touriño, que avui ha estat proclamat candidat socialista a la presidència de la Xunta de Galicia.



“Perles” del programa Polònia emès l'11 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).

LES PERLES
- Monegal: "Un altre episodi de la sèrie Perdidos, Lots pels que la veuen en anglès"

- Mʼencanta la màquina de retornar al passat de Soler. Veiem a Aznar lʼany 1979 garlant contra la Constitució que ara es veu que és tan bona i que no es pot tocar.

- Monzó i Gimferrer (re)llegeixen la Constitució espanyola. Monzó: "Jo el trobo brillant, ja des del títol: Constitució espanyola.... també es podria haver titulat Guerra i pau, o Sodoma i Gomorra". Gimferrer: "És una de les perles de la literatura universal.... podríem comparar-la al Codi Penal o La filla del Ganges, dʼAsha Miró, per exemple"

- Lʼanunci de la CAMPANADES de Cap dʼAny: Molina vs. Molina. Segur que serà simpaticot!

EL PITJOR
- Doncs, mira, no!

EL MILLOR
- La nova estratègia de Duran per carregar-se Mas i ser ell el líder indiscutible. Oferir-se per ser el candidat a President de la Generalitat. Com??? Amb la llegenda del Breu, el Llarg, lʼAnodí i lʼAfusellat. Algoritme històric dʼalçada formulat per Duran i Lleida. Hi ha una seqüència històrica de quatre que es repeteix a Catalunya però sempre amb un ordre diferent. Si a un President Breu, el succeí un dʼAfusellat, després un dʼAnodí i un de Llarg, és a dir, Macià-Companys-Irla-Tarradellas.... la seqüència ara va així: Llarg-Breu-Anodí-Afusellat, és a dir, Pujol-Maragall-Montilla i........ qui serà lʼAfusellat? Duran, que sʼofereix a autoimmolar-se.

SURREALISTA
- Lʼactuació de final de curs de les ministres Chacón i De la Vega que munta Solbes per distreure Montilla i no donar-li LA NOSTRA PASTA, de la Grancaja de Hacienda, renoi!

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- La nit al dia. Pujol va a la Terribas a presentar el primer volum de les seves memòries. Veiem un flashback dels interrogatoris a la presó. Pujol ja era “genio y figura” i engalta unes lliçons als policies de por... recordeu que ell ho sap TOT de TOTHOM. Extraordinari quan diu mirant a càmera: “I recordeu, catalans són aquells croissants que es fan i es mengen a Catalunya”. Mira que ho fa bé el Latre!!!

LA PICADA D’ULLET
- La Reina al Rei per les ones Molinero: "La lavadora se pone llamando a la chica de servicio, gracias"

KA FORT
- La vacuna de la grip que subministra la consellera Geli aquest any té regust dʼescudella barrejada.

- El President Montilla diu que vol que els immigrants votin a les eleccions municipals. De moment, només en aquestes. "Si voten al PSC ja els deixarem que votin en les importants"

POLONEWS
- Efectes positius de la Kronya Borroka a Atenes: ara tenen més ruïnes per visitar que abans.

LA NOVETAT
- Joan Tardà troba la seva mitja taronja en la Reina: tots dos diuen el primer que seʼls passa pel cap ;)

- Paquita Molina, la iaia simpaticota.

LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
- La nit ha estat grisa, i fresca, no perdó, és broma, volia dir grisota i frescota! Ara sí, la previsió: neu, neu, neu, neu a cagar!



ZW 154 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Guia de Think Tanks a Espanya

La “Fundación Ciudadanía y Valores” va presentar fa uns dies la Primera Guia de Think Tanks de Marta Tello Benítez. Una eina útil de treball per a totes aquelles persones interessades en la vida pública a Espanya. Pretén ser un document informatiu i de coneixement que, tot i que no recull totes les referències existents tant a Espanya com a Catalunya, aglutina més de 30 think tanks d’origens i plantejaments diferents però amb un objectiu comú: “influir en els responsables públics directament i sensibilitzar l’opinión pública”.

La majoria dels think tanks espanyols són de caràcter independent i sense afany de lucre i solen establir-se com a fundacions. Tanmateix, la guia inclou un ampli ventall ideològic i temàtic. Una excepció serien els think tanks de partit com FAES o la Fundació Pablo Iglesias, la finalitat de les quals és proporcionar idees als seus propis partits polítics a través de l’elaboració de documents i informes sobre aquells temes de major interès per al partit.

La Guia, que es pot descarregar en format pdf, ofereix informació bàsica sobre qui hi ha darrera d’aquestes institucions, quins són els seus objectius, etc. A continuació teniu una llista amb els enllaços als seus webs:

1. Centre d’Estudis Jordi Pujol
2. Cercle per al Coneixement
3. Círculo de Empresarios
4. COTEC
5. FAES, Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales
6. FEDEA, Fundación de Estudios de Economia Aplicada
7. FRIDE, Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior
8. Fundación Alternativas
9. Fundación Burke
10. Fundació Catalunya Oberta
11. Fundación CIDOB
12. Fundación Ciudadanía y Valores
13. Fundación de Cajas de Ahorro
14. Fundación de Investigaciones Marxistas
15. Fundación Ecología y Desarrollo
16. Fundación Encuentro
17. Fundación Independiente
18. Fundación Internacional para la Libertad
19. Fundación Ortega y Gasset
20. Fundación Pablo Iglesias
21. Fundación Sistema
22. GEES, Grupo de Estudios Estratégicos
23. INCIPE, Instituto de Cuestiones Internacionales y Política Exterior
24. Institución Futuro
25. Instituto de Estudios Fiscales
26. Instituto de Estudios Económicos
27. Instituto Europeo del Mediterráneo
28. Instituto Juan de Mariana
29. Poder Limitado
30. Real Instituto Elcano
31. Revista Claves de Razón Práctica

ZV (Zona Vídeo). Les jornades La Web Mediatitzada 2008 (2ª edició) s’emetran per Internet en directe des del Laboratori LIVEMEDIA, del dimarts 16 al divendres 19 de desembre. Conferències i debats on s’adreça la problemàtica de la cultura i la comunicación en el Web.

Balanç i perspectives

Un cap de setmana llarg m'ha portat a fer el diari dilluns i a que aquest sigui més llarg que de costum. Hi trobareu enllaços a 101 documents, organitzats en diversos “capítols”. Començo, doncs, pel primer, dedicat a la política catalana.

Estic absolutament convençut que el balanç del govern d'Entesa presidit per José Montilla és, en el pas de l'equador de la legislatura, molt positiu. No estic tan convençut que la seva actuació sigui prou coneguda. Potser per posar-hi remei a la web de la Generalitat han preparat una secció dedicada a explicar precisament el balanç d'aquests dos primers anys de govern. Coincidint pràcticament amb l'aniversari, el president Montilla és en viatge oficial al Japó, per estimular la presència japonesa al nostre país, especialment rellevant en un moment de dificultats econòmiques. Aquesta és la valoració de l'oportunitat del viatge del President feta per l'editorial de La Vanguardia. Precisament aquests dies Nissan ha decidit esperar tres mesos a prendre decisions definitives pel que fa a la seva presència a Catalunya. Com recordareu s'havia plantejat la possibilitat de rescindir definitivament 1680 contractes que deixaven una greu incertesa sobre la continuïtat de la inversió d'aquesta empresa japonesa en el nostre país. Veieu les cròniques al respecte de Dolors Alvarez a La Vanguardia i Serafí del Arco a El País.

Dijous es va cloure la Convenció pel Futur impulsada per Nou Cicle en un acte celebrat a l'auditori de la Universitat Pompeu Fabra al carrer Balmes. Raimon Obiols va aprofitar la cloenda per emplaçar a tots els que hi han participat a participar també del procés participatiu que impulsarà el PSC al llarg del 2009 en la Conferència Oberta que va acordar l'onzè Congrés. Podeu llegir al respecte les cròniques de Miquel Noguer a El País, Anna Serrano a El Punt i Mayka Fernández a l'Avui.

Trobareu com sempre molt interessants les reflexions de Ferran Mascarell “Catalanisme i nació” i Carles Duarte “Govern de governs”.

El President Montilla també està donant un gran impuls al projecte de l'euroregió imaginat per Pasqual Maragall. Aquesta darrera setmana s'ha constituït ja l'agrupació europea de cooperació territorial que proporciona personalitat jurídica i reconeixement institucional a l'euroregió Pirineus-Mediterrània. Podeu llegir al respecte les cròniques d'Eliseo Oliveras a El Periódico de Catalunya, Beatriz Navarro a La Vanguardia, Albert Segura a l'Avui i la ressenya d'El Punt.

Trobareu interessant la reflexió de l'editorial de La Vanguardia sobre el Pacte Nacional per a la Immigració, l'article d'Assumpta Escarp sobre les tarifes i el futur del transport públic i la crònica d'Agustí Fancelli sobre el debat sobre la continuïtat o no de les obres de la Sagrada Família. També són interessants les entrevistes que El Punt va publicant a diversos alcaldes catalans. Us recomano aquesta setmana les que li fan a Pere Navarro, alcalde de Terrasssa, i a Joaquim Balsera, alcalde de Gavà, que reflexiona també sobre la tràgica explosió de gas que va causar 42 ferits, s'ha cobrat ja 5 víctimes i encara hi ha 17 persones hospitalitzades, 3 amb diagnòstic d'extrema gravetat, 8 molt greus i 6 greus.

Aquesta darrera setmana s'ha produït un important esdeveniment al voltant del debat sobre el futur de l'educació. 30 entitats s'han sumat a la iniciativa impulsada pel Molt Honorable Joan Rigol, ex President del Parlament de Catalunya, i han subscrit un Manifest que porta el títol Convocatòria social per l'educació a Catalunya. Aquest Manifest no sols fixa uns objectius de país sinó que serveix perquè diversos sectors socials prenguin compromisos concrets en suport a la necessària transformació del nostre sistema educatiu. Llegiu al respecte les cròniques de Marcel Barrera a El Punt, Josep Playà Maset a La Vanguardia, Sebastián Tobarra a El País, Carol Biosca a l'Avui, la ressenya d'El Periódico de Catalunya i l'editorial d'El Punt.

També ha seguit la polèmica al voltant de la construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES – procés de Bolonya). Us convido a llegir la Declaració de Bolonya de l'any 1999 (sí, fa nou anys) que va posar en marxa el procés, la posició oficial del PSC al respecte, els articles de Josep Maria Fonalleras i Josep Joan Moreso, Rector de la Universitat pompeu fabra, així com l'entrevista que Sebastián Tobarra li fa a El País al recentment elegit Rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez.

Obro el capítol dedicat a la política espanyola recomanant-vos la lectura de l'anàlisi que fa José Luis de Zárraga sobre la darrera enquesta electoral feta per encàrrec del diari Público, que porta un títol suficientment il·lustratiu “Equilibrio inestable a la espera de que pase la bruma”.

Desgraciadament l'organització terrorista eta ha tornat a assassinar. Aquest cop ha matat Ignacio Uría, empresari de la construcció, al seu poble d'Azpeitia. Llegiu al respecte els editorials d'El País “Balas contra el progreso” i de La Vanguardia “El nuevo pulso de eta” i els articles de Fernando Onega “Repetir Lemóniz” i Antoni Segura “Continuen matant”. Els terroristes seran derrotats tard o d'hora per una raó ben senzilla: els bascos no els volen per res.

La celebració del 30è aniversari de la Constitució espanyola ha servit per debatre sobre els seus fruits, la seva vigència i la seva possible reforma. Podeu llegir al respecte els articles de Francisco Rubio Llorente “Los retos de los hijos de la Constitución”, el meu amic Francisco Caamaño “Treinta años... y ninguno más”, sobre la imprescindible i urgent reforma del Senat, Marc Carrillo “La Constitución más duradera”, l'editorial d'El País “Mejoras de la Constitución” i el prudentíssim article de Joan Tapia “Virgencita, que me quede como estoy”.

Realment un dels temes que suscita més controvèrsia és la capacitat de la Constitució per acollir el nou impuls a l'autogovern que suposen els anomenats estatuts de segona generació i, més enllà, la plenitud dels fets nacionals en un projecte compartit, en un moment en que també hi ha qui es planteja si s'ha anat massa lluny en el reconeixement a la diversitat. En parla Miquel Caminal al seu article “Cultura federal y nacionalismos”, Antoni Puigverd s'interroga sobre si prevaldrà la raó moral o s'imposarà una raó instrumental en la defensa dels valors constitucionals i de l'esperit que va presidir la transició al seu article “Razón moral, razón instrumental” i Carles Duarte aprofita per desmuntar l'argument dels que oposen autonomies a progrés econòmic al seu article "Crisi i model autonòmic".

I en el rerefons del debat, com sempre, Catalunya, l'Estatut, i el Tribunal Constitucional que es pronunciarà l'any vinent sobre els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra la llei acordada entre el Parlament de Catalunya i el Congrés dels Diputats, aprovada per les Corts Generals i referendada pels ciutadans i ciutadans de Catalunya. Javier Pérez Royo torna a reflexionar sobre la pertinència que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre una llei que ha estat referendada per la ciutadania a la que ha de servir, Josep Maria Vallès fa una vigorosa defensa de l'Estatut, José Antonio González Casanova desmunta els arguments sobre els que alguns prediuen una sentència desfavorable, Josep Ramoneda recomana prudència als magistrats de l'alt tribunal i Gonzalo López Alba parla sobre el descrèdit que ha anat acumulant el tribunal al llarg dels darrers anys i la seva pendent renovació.

Tot i que fa ja molt de temps que em dedico a la política encara em sorprèn la capacitat del PP de fer girar la discussió pública al voltant de petites anècdotes que serveixen per enterbolir l'ambient, desprestigiar les institucions i erosionar la confiança imprescindible per a la salut democràtica. Dic tot això al fil de la polèmica creada pel PP arran d'unes poc afortunades declaracions de Pedro Castro, alcalde de Getafe i president de la Federación Española de Municipios y Provincias. El PP segueix practicant la política del tot s'hi val i ja no sé si el que vol es desviar l'atenció del formidable pla per estimular les inversions dels Ajuntaments, desestabilitzar la FEMP o erosionar el PSOE. O tot plegat. Llegiu al respecte els articles de Jesús Maraña i Enrique Gil Calvo. Per si de cas el PP el que vol és que s'oblidi el pla de 8.000 milions d'euros, us convido a llegir l'article d'Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, “El govern local davant la crisi”, les cròniques de Blanca Cía i Joan Foguet a El País, Rosa M. Bravo a El Punt i la ressenya d'El Periódico de Catalunya que explica com la ciutat de Barcelona rebrà un mínim de 280 milions d'euros a compte del pla d'estímul de l'economia impulsat per Zapatero.

Aquesta voluntat i capacitat del PP d'enverinar la vida política ho contamina tot. I és cert que hi ha especialistes en proporcionar-los-hi arguments. Per exemple, la desafortunada declaració del republicà Joan Tardà sobre els Borbons. Dit això, cal denunciar amb energia el disbarat que suposa l'exigència del PP perquè actuï la Fiscalia com si el diputat Tardà estigués incitant a l'assassinat de l'actual monarca. La política es pot regir pel cor i el cervell, mai pels budells... Semblant tàctica és la que segueix el PP quan afirma que la prudència i exigència de rigor jurídic del PSOE en el procés d'evitar la presència d'ANV als Ajuntaments demostra que no ha abandonat la perspectiva de negociar amb eta.

Per acabar el capítol referit a la política espanyola us convido a llegir els articles de Joan Tapia “Repsol, Lukoil i les martingales”, Mar Moreno “Detrás del hemiciclo vacío” i Antón Costas “Crisis económica y liderazgo político”.

Entro ja en el capítol relatiu a l'economia. Aquesta setmana ha estat marcada per la preocupació per les xifres de l'atur i les perspectives de l'ocupació per al 2009 que no són gens bones. Llegiu al respecte els editorials d'El Periódico de Catalunya, La Vanguardia i El País, i les cròniques de Mariano Guindal a La Vanguardia i Manuel V. Gómez a El País. En la seva crònica a El Periódico de Catalunya, Francisco J. de Palacio ens recorda que prop d'un milió dels aturats no tenen prestació de desocupació.

Afortunadament, el Banc Central Europeu sembla haver entès que cal baixar els tipus d'interès per animar l'economia. Llegiu al respecte l'editorial d'El País “Trichet entra en razón”. Tot i que, com recorda l'editorial d'Expansión, “tipos bajos, pólvora mojada si no hay crédito”.

Dijous passat vaig assistir a la cloenda del 9è Congrés de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, en el que es va produir el relleu de Joan Coscubiela per Joan Carles Gallego. No us podeu perdre la resolució del Congrés de la CONC, en el que també es va evidenciar el distanciament de les Comissions Obreres catalanes amb respecte de José María Fidalgo, com posa de relleu aquesta crònica de Mariano Guindal a La Vanguardia.

Si alguna cosa s'està posant en evidència en aquesta crisi econòmica és que ens falta Europa, com podeu comprovar llegint la crònica d'Andreu Missé “La crisis deja Europa al desnudo” i l'article de Carmen Alcaide “Coordinación nada coordinada en la UE”.



Ens manca l'Europa amb empenta, ambició i impuls progressista dels temps de Delors i Gonzàlez. Per això cal saludar amb esperança els esforços del Partit dels Socialistes Europeus que els dies 1 i 2 va aprovar en el seu Consell celebrat a Madrid el Manifest amb els que tots els partits socialistes, socialdemòcrates i laboristes de la Unió Europea ens presentarem a les eleccions al Parlament Europeu que tindran lloc el mes de juny de l'any vinent. Podeu llegir també al respecte els articles de Carlos Carnero i Maria Muñiz de Urquiza i Manuel de la Rocha.

Trobareu també d'interès l'article de Joschka Fischer “Europa y el nuevo orden mundial”, l'entrevista que li fa Borja Bergareche a l'ABC a Martine Aubry i la crònica de Rafael Ramos “El laborismo británico regresa a la socialdemocracia”.

Segueixo amb gran interès el procés de configuració de la que serà la nova administració nord-americana a partir del proper dia 20 de gener quan Barack Obama es converteixi en el 44è president dels Estats Units d'Amèrica. Deixarem enrere George W. Bush, amb el balança nefast de la seva presidència que, com diu l'editorial de La Vanguardia, la història jutjarà.

L'amic Vicenç Navarro m'inunda d'articles que contenen una gran prevenció sobre el caràcter de la presidència d'Obama. Certament Obama no és un exponent de l'ala més progressista del Partit demòcrata dels Estats Units, ni la seva elecció, com va explicar Vicenç Navarro en aquest article, significa que els EE.UU. sigui el país de les oportunitats que alguns volen magnificar avui, ni que les desigualtats socials s'estiguin reduint en aquell país. També en parla Noam Chomsky en aquest article en dues entregues publicat pel diari Avui. Però no es pot menysprear el que suposa la seva elecció, tant com a punt final del desastre de Bush com pel que poden significar de nou inici, de nou començament, tot el tímid que es vulgui, d'una nova era progressista. Això és el que esperem.

Potser per entendre Obama cal llegir el decàleg que ens proposa Antonio Caño, o copsar les cauteles de les que parla Lluís Foix. Sens dubte s'està rodejant d'experiència com explica aquest editorial de La Vanguardia.

I el seu repte fonamental serà abordar la greu crisi econòmica. Joseph Stiglitz considera que la resposta d'Obama es encara massa tímida. Nomi Prins intenta calcular el cost real del pla de rescat. Paul Krugman s'apressa a esvair els dubtes dels que pensen que gastar molt avui ens pot fer mal demà. I Joaquín Estefanía descriu la varietat i magnitud dels problemes econòmics als que Obama s'haurà d'enfrontar.

El capítol més estrictament internacional està molt marcat pels conflictes oberts a massa llocs del planeta. Llegiu per exemple l'article de Pascal Boniface “El reto de Tzipi Livni”, l'article de Miguel Angel Bastenier “Irak: la retirada”, el de Edward N. Luttwak sobre els errors de seguretat comesos per l'Índia “Unos reflejos deplorables”, el de Carlos Nadal “El sobresalto de Bombay”, l'anàlisi de Xavier Batalla sobre les tensions entre Índia i Pakistan “Es la geografía”, la preocupació de Mateo Madridejos “Terror islamista i risc nuclear” i la descripció de Walter Oppenheimer sobre el necessari canvi d'estratègia a l'Afganistan “Cambios en la táctica internacional”.

No us perdeu l'article d'aquesta setmana de Timothy Garton Ash en el que torna a parlar de les dificultats que travessa la República popular Xina “Pekín necesita ayuda”.

Demà passat es complirà el 60 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. És un bon moment per cridar l'atenció sobre el fet que una bona colla de països està intentant que l'Assemblea General de les Nacions Unides aprovi una declaració política (no vinculant) per combatre les discriminacions per raó d'orientació sexual. Diversos Estats s'hi oposen, Iran, Aràbia Saudí, Sudan, Ièmen... i el Vaticà! Diuen que el Vaticà està incòmode d'arrenglerar-se amb països islamistes radicals, però ja ho ha fet en altres ocasions. Llegiu al respecte la crònica de S. Pozzi i E. de Benito a El País, i el magnífic article d'Enric González. Tots els integrismes fan por.

Acabo recomanant-vos alguns articles que susciten temes de debat d'actualitat. La jerarquia catòlica espanyola també s'està cobrint de glòria en abordar temes com la memòria històrica. Llegiu al respecte l'article de Francesc Marc Alvaro “Iglesia, olvido y jóvenes”. El Ministre Bernat Soria ens recorda “La lucha contra el sida”, Lluís Amiguet a La Contra de La Vanguardia li fa una magnífica entrevista a Oriol Amat, un economista que toca de peus a terra i reclama sentit comú, Juan Manuel Eguiagaray crida a acabar amb la “Pertinacia irresponsable” dels que han contribuït a l'exuberància irracional dels mercats, Walter Laqueur ens explica “Por qué es tan difícil pronosticar”, Vicenç Navarro es pregunta pel dèficit de l'Estat “Demasiado grande o demasiado pequeño”, i Trinidad Jiménez advoca pel “multilateralismo frente a la crisis”.



“Perles” del programa Polònia emès el 4 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta (podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot).

LES PERLES
- Assemblea universitària: nous problemes amb vells lemes: "Tots sabem que això de Bolonya és pel petroli". Mas i Duran hi apareixen infiltrats de hippies trasnotxats per... fer caure el Govern tripartit, és clar.

- "Coi dʼambaixades", s'exclama Carod, enterrat en vida per en Puigcercós. Carod surt de la tomba tipus Thriller per protagonitzar [avui va de pel·lícules] Kill Putxi amb una megacatana amb la qual no acaba dʼatinar però no sé com li ha deixat la veu pelín aflautada.

- Maleni enfadada [prenyada, en diu ella] amb Toni Soler perquè no surt al pugrama: "cuando lah cosah van bien, no decí ná".

EL PITJOR
- Don Pedro J. i Don Federico. Deliren tots dos. I el Pedro J. sempre vomita... què desagradable.

EL MILLOR
- Espe disfressada dʼOliva Newton-John a Grease, és mereixedora dʼun Oscar per la seva actuació. En el discurs dʼacceptació explica: "He conducido hasta el aeropuerto con una mano porque con la otra me estaba poniendo los calcetines." Molt millor en Guardans, on vas a parar.

SURREALISTA (tirant a dolentot)
- Montilla al Japó sʼemporta dʼintèrpret al Doraemon, canʼt believe!!!! La frase és clara i catalana: "La crisi, la crisi, sempre la mateixa cabòria!... si no arribem a un acord faré tancar tots els restaurants xinos de Barcelona".

ARXIU HISTÒRIC (fa un any...)
- El Rei trucant a Peñafiel per reconciliar-se i demanar-li que l’ajudi a haver-se-les amb els advocats de Marichalar que reclama part del Patrimoni Nacional: osssea, Mallorca i una part d’Eivissa per viure “el ritmo de la noche”. El Rei no està per la labor: “y dónde iré yo de vacaciones, a Marina d’Or?”

LA PICADA D’ULLET
- El President Montilla sʼha empescat que els catalans comprem loteria, amb la xifra que ell i en Mas demanen pel finançament. [Per si de cas, dic jo.]

KA FORT
- Aznar dʼhostessa en un vol dʼhorror a Guantánamo "torturant" els passatgers amb les batalletes del seu mandat.

POLONEWS
- Rouco Varela: "Hem perdut la batalla, però vam guanyar la guerra"
- Espe participirà als propers Jocs Olímpics, a proposta del COE després de veure-la córrer a Bombai.
- El Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3, el Govern valencià tanca els repetidors de TV3...

LA PREVISIÓ DE LA SETMANA DE TOMÀS MOLINA
- Plou, plou, plou, plou, plou, plou, homeeee.



ZW 153 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Premis Right Livelihood Award

Els Premis Right Livelihood, coneguts també com els Premis Nobel Alternatius, s’atorguen des de la Fundació Right Livelihood Award com a reconeixement a la tasca social d’institucions i/o persones arreu del món. Impulsats l’any 1980 per l’escriptor i ex-eurodiputat suec-alemany Jakob von Uexküll, els guardons s’entregaran el dilluns, dia 8 de desembre, a Estocolm. La dotació del premi és de 220.000 euros que aquest any es repartiran 4 dones:

- Amy Goodman, periodista nordamericana, presentadora del programa de ràdio Democracy Now!, un servei diari de notícies destinat a ràdios públiques i independents de tot el món, que ja vaig referenciar en aquest Zona Web.
- Asha Hagi, activista somalí pels drets de les dones a Somàlia, gràcies a qui, actualment, existeix el Ministeri per a la Igualtat.
- Monika Hauser, ginecòloga, fundadora de l’ONG Medica Mondiale que ja ha ajudat a més de 70.000 dones a països com Bòsnia Herzegovina, Kossovo, Congo, Libèria i Afganistan. Lluita pels drets de les dones, en especial, per les víctimes de la violència sexual que es produeixen en aquests països amb conflictes bèlics.
- Krishnammal i Sankaralingam Jagannathan, matrimoni de l’Índia, que va impulsar l’any 1981 la creació de LAFTI (Terra per a la llibertat dels camperols), una organització a favor de la redistribució de la terra per als més necessitats. Durant aquests anys, han aconseguit comprar als grans terratinents més de 5.000 hectàrees de terres cultivables i que han venut a preus raonables a unes 13.000 famílies.

L’any 2007 es va reconèixer amb aquests premis la tasca de l’ex-jutge del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), el ceilandès Christopher Weeramantry, la keniana Dekha Ibrahim Abdi, els canadencs Percy i Louise Schmeiser i la companyia de Bangladesh Grameen Shakti.

ZV (Zona Vídeo). CanalxTV.net és un canal que emet des d’Argentina diàriament, amb la intenció d’impulsar la participació d’artistes d’arreu del món i la difusió del seu compromís amb l’art, la defensa dels drets humans o el medi ambient, sempre des d’una mirada independent.