Judici als socialistes
Sala ingressa combatiu a la presó
Abans d'entrar-hi, el polític va reiterar la seva innocència i l'error judicial
Va anunciar la derrota dels qui han buscat la foto del seu empresonament
L'exsenador va estar acompanyat per una trentena de dirigents del PSC
J. G. ALBALAT
Sant Esteve Sesrovires
L'exsenador Josep Maria Sala va ingressar ahir a la tarda a la
presó de Can Brians, a Sant Esteve Ses rovires (Baix
Llobregat), per complir la condemna de tres anys de presó que
li ha estat imposada pel cas Filesa . Una trentena de
dirigents del PSC el van acompanyar solidàriament fins a les
portes del centre. En un discurs intens, Sala va proclamar
novament la seva innocència.
Un jutge de Barcelona va requerir a Sala el pagament de la
multa de 350.000 pessetes i li va comunicar que havia
d'ingressar a la presó en el termini de 48 hores. L'exsenador,
ja conscienciat, va voler complir aquest tràmit al més aviat
possible. El Tribunal Suprem va confirmar ahir l'execució de
les sentències. Així, al cap d'unes hores, a les 16.40,
l'exdirigent del PSC traspassava, amb el seu advocat José
María Cánovas i el senador Joan Oliart, les reixes de la presó
de Can Brians.
Sala es va acomiadar dels companys amb un discurs de caire
polític, en què va reiterar la seva innocència i l'error que
s'estava cometent. I va assegurar amb contundència: "Si volien
una foto, ja la tenen. La foto d'un innocent que ingressa a la
presó. Però que no s'enganyin. Aquesta foto no és una victòria
dels que l'han buscat. Es l'anunci de la seva derrota."
Crítiques al Suprem
L'exsenador no va estalviar crítiques a la condemna del
Suprem: "Ingresso a la presó a causa d'una sentència injusta i
que, pel que fa a mi, constitueix un greu error judicial." Més
tard, va llegir: "Se'm condemna per l'emissió d'una factura
falsa per part d'una empresa on mai vaig tenir cap
responsabilitat. Se'm condemna per associació il.lícita i les
úniques associacions il.lícites en què he participat van ser
les de la lluita antifranquista".
Sala va posar de manifest que se l'ha condemnat per les
declaracions "d'un senyor que va dir que no em coneixia"
--l'excomptable de Filesa, Carlos van Schouwen-- i per la
firma d'una acta d'una reunió en què no hi va ser i que "no he
firmat".
"Se'm condemna --va afegir-- de manera inexplicable,
mitjançant proves inexistents o errònies." I va carregar
contra el Tribunal Suprem: "Ni tan sols ha volgut esperar que
el Tribunal Constitucional admeti a tràmit el meu recurs
d'empara i pugui suspendre l'execució de la sentència."
Sala va assegurar també que és "víctima" d'una greu injustícia
i que això hauria de "preocupar tothom". No es va oblidar del
finançament de les organitzacions polítiques: "Es diu que tots
els partits s'han finançat de manera irregular en algun moment
i que han rebut un tracte diferent del que rep el partit
socialista. Es veritat. Però en el meu cas la injustícia és
encara més gran: se'm condemna per delictes que no he comès."
L'exsenador va recordar que no ha demanat l'indult, com altres
condemnats pel cas Filesa , perquè no vol el perdó, "sinó
justícia".
Mentre, el secretari d'organització del PSC, José Montilla, va
afirmar que el partit "superarà aquest cop, perquè és un grup
format per molts milers de persones que té l'objectiu
d'intentar que aquesta societat sigui més justa".
_______________________________________________________________
Un simple "adéu"
El condemnat va dinar amb alcaldes i 'capitans' abans d'entrar a Can Brians
MONTSERRAT BALDOMA
Sant Esteve Sesrovires
"Adéu" . Aquesta va ser l'última paraula que va pronunciar
Josep Maria Sala abans de creuar el llindar del centre
penitenciari de Can Brians. Eren les 16.40 hores d'una tarda
que amenaçava pluja. Deu minuts abans, l'exsenador havia
arribat a l'esplanada que hi ha davant de la presó dins d'un
Nissan Primera. Una trentena de dirigents del PSC l'esperaven
amb cares de circumstància.
Enmig d'un núvol de càmeres i flaixos, moments abans d'ingressar
a la presó, Sala es va dirigir cap a l'escenari elegit pels assessors del
partit, acompanyat per dirigents del PSC perquè llegís el comunicat
--en català i en castellà-- que havia preparat per a l'ocasió. Amb
vestit, camisa blanca, corbata de tons grana i gavardina
verda, a joc amb l'olivera que tenia a l'esquena, Sala va fer
la seva dura declaració. Només les mans tremoloses van trair
la seva aparença de serenitat. Diputats, alcaldes, dirigents
sindicals i membres del seu partit van compartir amb ell
aquests últims moments de llibertat. Fins i tot María José, la
dona que el va ensenyar a ballar sevillanes, va voler
acompanyar-lo en aquest dur tràngol.
"I ara, em permetran que procedeixi al compliment de la
condemna", va dir a la premsa després de llegir la seva
proclama. Tot seguit, amb pas ferm, es va dirigir cap a la
reixa de la presó. "Adéu, adéu", aconseguia dir. El seu
advocat José María Cánovas i el senador Joan Oliart el van
acompanyar fins a l'interior del centre. Una sola vegada va
mirar enrere mentre els congregats prorrompien en
aplaudiments. Va ser l'única mostra d'espontaneïtat d'una
escenificació que va estar calculada al minut. Tan calculada
que fins i tot l'aparell del partit va convèncer els militants
de base que havien impulsat una campanya de solidaritat amb
Sala perquè no anessin a Can Brians.
L'última jornada de llibertat de l'exsenador es va iniciar als
jutjats. Després d'aquest tràmit, va anar a la seu del PSC
--on la vigília havia convidat a una xocolatada-- per
acomiadar-se personalment i telefònicament dels companys i
amics. Va passar per casa seva i, a migdia, va anar a un
restaurant dels voltants de la presó per compartir taula amb
la trentena de dirigents --Narcís Serra no era entre ells--
que li van donar suport fins al final. Entremesos, bullabessa,
carn o peix i gelat, tot regat amb vins de la terra, va ser el
menú del dinar, i cadascú es va pagar l'escot. Sala va rebre
diversos regals, entre ells un joc d'escacs i l'escut de Sant
Esteve Sesrovires, el municipi on és Can Brians.
Copyright © 1997 Ediciones Primera Plana S.A. Grupo Z