Suspensió de la condemna de l'exsenador
Sala, Filesa i els que estan lliures
Per Nadal no tots els condemnats de Filesa seran a casa, però
sí l'exsenador i exdiputat al Parlament Josep Maria Sala.
Ahir va sortir de la presó després que poques hores abans li
fos comunicada la suspensió temporal de la sentència pel
Tribunal Constitucional.
Aquesta decisió, que arriba després que el Tribunal Suprem no
va voler fer aquest mateix pas, o no s'hi va atrevir, és
raonable. Respon a una doble dada: que per la lleugeresa de
la pena --tres anys-- i pel temps que exigeix la tramitació
del recurs d'empara presentat, Sala podria consumir a la
presó el temps de la sentència i saber després que la sanció
complerta era abusiva i improcedent.
Com es deu recordar, el Suprem ha estat l'única instància que
ha jutjat Sala, de manera que aquest no ha tingut dret a la
possibilitat tradicional d'apel.lar formalment a una
instància superior a la que ha dictat el veredicte
condemnatori. El Tribunal Constitucional no té aquestes
característiques respecte al Suprem, encara que, en canvi,
està en situació de determinar si la decisió de qualsevol
instància jurídica s'ajusta o no a la doctrina que emana de
la Carta Magna. Això és el que farà, perquè ja ha acceptat a
tràmit el procediment, encara que tardarà bastant temps a
dictar la seva opinió. Per això ha procedit ara a la
suspensió provisional de l'empresonament.
Els condemnats pel cas Filesa van presentar recurs al
Tribunal Constitucional contra la negativa del Suprem a
suspendre l'execució de la sentència fins que es confirmés la
condemna. El Suprem havia ordenat de manera poc lògica i amb
un zel infreqüent la immediata execució de la sentència. Si
algú tenia ganes de veure la foto d'un senador socialista
entrant a la presó va quedar satisfet, encara que l'extremada
dignitat amb què Josep Maria Sala va arribar voluntàriament a
Can Brians, malgrat que discrepava de la mesura, va cridar
l'atenció de la majoria de la gent decent d'aquest país.
Ara que Sala és a casa, val la pena recordar que no és gens
clar que el seu empresonament respongués a una lectura
seriosa i amb sentit comú de la justícia, i més quan la seva
sentència tenia dos punts foscos molt inquietants. Se'l va
condemnar a partir d'una prova --una firma en un document--
inexistent, i se li va dictar presó amb una tipificació
--l'associació il.lícita-- que mai havia estat interpretada
pels nostres tribunals de la manera com ara, en aquests temps
en què la justícia espanyola té cognoms del tipus de Mariscal
de Gante, Cardenal i Fungairiño, s'ha aplicat a aquest
dirigent socialista. En aquest sentit, el Tribunal
Constitucional ens estalvia, com a país, la possibilitat d'un
gran escàndol judicial si al final s'accepten les raons de
Sala.
Però hi ha més coses. Creiem que el mateix tribunal ha
d'estendre la suspensió de la condemna als altres empresonats
per Filesa, encara que per raons diferents. Ells tenen
sentències inapel.lables i només poden aspirar a l'indult
(Sala es va negar a demanar-lo perquè ningú pogués creure que
reconeixia la seva culpabilitat en els fets que li han estat
imputats). En un assumpte com el del finançament il.lícit
dels partits polítics, que esquitxa totes les formacions i
del qual es van escapar gràcies a qüestions procedimentals i
simplement formals els que van ser sorpresos en això però
pertanyien a partits que no eren el PSOE, el gest de la
condemna ja simbolitza per si sol i de manera suficient que
aquestes pràctiques eren inacceptables. No és necessari --a
efectes de lliçó per als altres, o pel perill social que
comporten les persones concretes empresonades o perquè
aprenguin maneres i es rehabilitin-- que els altres implicats
hagin de seguir a les seves cel.les mentre els secretaris
generals i els responsables de finances de tots els partits
són a casa seva o a la presidència del Govern.
Ja n'hi ha prou d'hipocresia. Per a la societat, el fet més
intranscendent és que aquests condemnats siguin a dins o a
fora. El que importa és que es tramiti d'una vegada una llei
que permeti un finançament transparent dels partits. Ells,
durant els anys d'espera de la sentència, ja han pagat
humanament un preu alt. Estaria bé que quedés en suspens la
seva condemna fins que el conjunt de les forces polítiques
resolgui d'una manera decorosa i seriosa el problema quan
s'aprovi la llei pendent.
------------------------------------------------------
Copyright © 1997 Ediciones Primera Plana S.A. Grupo Z