Adéu a Xavier Soto

Article de Jordi García-Soler, publicat a l'AVUI

Escric aquestes ratlles colpit encara per l'emoció de la notícia. Ha mort Xavier Soto, diputat al Parlament de Catalunya i membre de la comissió executiva del PSC, antic secretari general de la JSC i militant abrandat en la defensa dels drets civils de les minories. Ha mort quan tot just feia poques setmanes que havia fet 33 anys, en plena joventut i quan encara calia esperar molt d'ell, de la seva vitalitat apassionada, del seu lliurament dessinteressat i permanent a una militància política, cívica i cultural que l'havia convertit en un personatge estimat per tots els qui vam tenir la sort de conèixer-lo i de tractar-lo.

Tot i que la seva mort era relativament esperada, ningú no podia témer que fos tan propera. Recordo encara l'última vegada que vaig ser amb ell, a la seu central del PSC del carrer de Nicaragua, a les portes del Nadal i amb motiu del tradicional sopar en què Raimon Obiols i altres dirigents socialistes acomiaden l'any amb una representació dels mitjans de comunicació.

Vam parlar força, vam compartir esperances i il.lusions, i vaig tenir el goig de fruir un cop més de la seva bonhomia, de la seva simpatia, del seu tarannà irònic i lúcid, abrandat i distant alhora en el tractament de les qüestions polítiques. No podíem saber que ens acomiadàvem per sempre. I ara, com el clàssic, acato però protesto davant la seva mort tan prematura, una mort tan jove que ha truncat una vida il.lusionada, feta des de la tenacitat i l'esforç, des del treball indefallent des de fa força anys.

Nascut el 7 de desembre de 1961 a Badalona, Xavier Soto i Cortés va treballar des dels 16 anys al port de Barcelona, tasca que compaginà amb els estudis que mai no abandonà, fins al punt que ara cursava la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona.

Diputat més jove del Congrés

El 1981 va ser elegit primer secretari de la JSC, càrrec que exercí per espai de deu anys. El desembre de 1983, quan sols tenia 22 anys d'edat, va substituir el malaguanyat i entranyable Paco Ramos al Congrés dels Diputats, i es va convertir en el diputat fins aleshores més jove de la història d'Espanya. Va ser poc temps a les Corts, ja que l'any 1984 abandonà aquell escó en ser elegit diputat al Parlament de Catalunya, càrrec que ha ocupat per espai de més de deu anys, ininterrompudament i al llarg de les tres últimes legislatures.

Ha estat membre de diverses comissions parlamentàries i s'ha destacat per la seva preparació, per la seva intel.ligència i per la seva capacitat crítica, evident en unes intervencions d'una categoria considerable, amb un contingut enraonat i sòlidament argumentat, i amb una càrrega formalment transgressora de les formes habituals del parlamentarisme a què estem avesats tradicionalment en el nostre país.

Ànima de transgressor

I és que Xavier Soto, tot i la seva evident experiència política forjada en molts anys de militància i d'assumpció d'importants responsabilitats executives malgrat la seva joventut, tenia en el fons l'ànima d'un transgressor. Fruïa com un infant en una malifeta quan aconseguia un bon titular periodístic en una de les seves denúncies parlamentàries, de la mateixa manera que se sentia d'allò més satisfet en veure el resultat positiu de les seves crítiques. I alhora era capaç d'assumir un capteniment molt rigorós quan es tractava d'enfrontar-se a l'estudi aprofundit d'una problemàtica que desconeixia, a la qual es lliurava amb tota la gran curiositat intel.lectual que el caracteritzava.

Vaig tenir la sort de compartir amb Xavier Soto molt bones hores de treball i de militància política. Especialment interessar per les qüestions relacionades amb els mitjans de comunicació -era membre, entre d'altres, de la comissió de control parlamentari de l'actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les seves empreses filials-, vam treballar plegats i vam tenir converses molt suggeridores, ja que la seva curiositat el duia a desvelar constantment nous reptes.

Ara, molt més ràpidament del que podíem témer, la mort se'ns l'ha endut per sempre. Deixa, com pocs, un buit. I deixa sobretot el testimoniatge inqüestionable d'un dels homes més honestos que representa les noves generacions de la política en el nostre país. Xavier Soto, militant socialista i ugetista des de fa tants anys a desgrat de la seva joventut, diputat al Parlament de Catalunya i dirigent del PSC, és un magnífic exemple d'ètica política, de llirament desinteressat a una tasca tan noble com és l'exercici de la política, que no és cap altra cosa que el servei a la societat. Adéu, Xavier!