Dilluns, 26 de juliol
Per començar una nova etapa, he decidit començar un nou Diari. No deixeu de visitar-lo ni d'actualitzar els vostres enllaços.
Diumenge, 25 de juliol
El final del 10è Congrés del PSC ha estat brillant. Intervencions de Josep M. Vallès, Manolo Chaves, votació de la nova Comissió Executiva, de la Comissió de Control Financer (que serà presidida per Núria Bozzo), de la Comissió de Garanties (que serà presidida per Imma Cardona), de la Comissió de Registre d'Interessos (presidida per Victòria-Eugènia Martínez Fraile), del President del Consell Nacional (Higini Clotas), i intervencions de Pepe Montilla i Pasqual Maragall. L'ambient ha estat d'autèntica festa i la remembrança d'Ernest Lluch i de Joan Reventós (en forma de lectura per part de l'actriu Pepa López de les definicions de socialisme manuscrites que tots dos van lliurar a la Fundació Rafael Campalans) ha estat acollida amb emoció trencada per llargs aplaudiments.
La satisfacció dels delegats i delegades era ja evident a primera hora, la proposta de direcció treballada al llarg de la matinada per Maragall i Montilla amb les delegacions satisfeia molt majoritàriament les expectatives, tot i la dificultat que suposa l'alt nivell d'exigència per compaginar els diversos criteris que devia recollir (capacitat de treball, representació territorial, paritat, presència de càrrecs institucionals, etc.) Les reunions periòdiques de sengles delegacions de la Comissió Executiva amb els Primers Secretaris de les Federacions i el nou Consell d'Alcaldes de Grans Ciutats, faran possible que tothom se senti associat a les tasques de direcció del Partit.
A mi m'han confiat la responsabilitat de Viceprimer Secretari i Portaveu del Partit. Espero respondre a la confiança dipositada i, molt especialment, al suport rebut per part dels delegats i delegades i a les mostres d'afecte que m'han aclaparat al llarg del matí.
Temps hi haurà per comentar la jugada i, sobretot, la feina que anirà desenvolupant la nova Comissió Executiva. Us convido a llegir diversos materials d'utilitat, amb l'advertiment que les resolucions congressuals encara han de passar per la correcció final dels ponents i els serveis del Congrés.
Resolució del 10è Congrés del PSC sobre la Constitució europea
Dictamen de la Comissió 1, capítols 1 i 2 de la Ponència Marc
Dictamen de la Comissió 2, capítols 3 i 4 de la Ponència Marc
Dictamen de la Comissió 3, capítols 5 i 6 de la Ponència Marc
Dictamen de la Comissió 4, capítol 7 de la Ponència Marc, Estatuts i Codi Ètic
Composició i resultat de la votació de la Comissió Executiva
Intervenció de José Montilla
Intervenció de Pasqual Maragall
La satisfacció dels delegats i delegades era ja evident a primera hora, la proposta de direcció treballada al llarg de la matinada per Maragall i Montilla amb les delegacions satisfeia molt majoritàriament les expectatives, tot i la dificultat que suposa l'alt nivell d'exigència per compaginar els diversos criteris que devia recollir (capacitat de treball, representació territorial, paritat, presència de càrrecs institucionals, etc.) Les reunions periòdiques de sengles delegacions de la Comissió Executiva amb els Primers Secretaris de les Federacions i el nou Consell d'Alcaldes de Grans Ciutats, faran possible que tothom se senti associat a les tasques de direcció del Partit.
A mi m'han confiat la responsabilitat de Viceprimer Secretari i Portaveu del Partit. Espero respondre a la confiança dipositada i, molt especialment, al suport rebut per part dels delegats i delegades i a les mostres d'afecte que m'han aclaparat al llarg del matí.
Temps hi haurà per comentar la jugada i, sobretot, la feina que anirà desenvolupant la nova Comissió Executiva. Us convido a llegir diversos materials d'utilitat, amb l'advertiment que les resolucions congressuals encara han de passar per la correcció final dels ponents i els serveis del Congrés.
Resolució del 10è Congrés del PSC sobre la Constitució europea
Dictamen de la Comissió 1, capítols 1 i 2 de la Ponència Marc
Dictamen de la Comissió 2, capítols 3 i 4 de la Ponència Marc
Dictamen de la Comissió 3, capítols 5 i 6 de la Ponència Marc
Dictamen de la Comissió 4, capítol 7 de la Ponència Marc, Estatuts i Codi Ètic
Composició i resultat de la votació de la Comissió Executiva
Intervenció de José Montilla
Intervenció de Pasqual Maragall
Dissabte, 24 de juliol
Avui ha estat el dia d'Europa i el dia del debat en Comissió. A aquestes hores el Plenari ja ha aprovat tres dels quatre dictamens previstos i el quart s'està discutint ara mateix. Però la resolució políticament més significativa és la que transcric a continuació sobre la Constitució europea.
EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA
La Unió Europea és fruit d’una voluntat política sostinguda que ha garantit la pau, la prosperitat i cohesió social, la democràcia i l’estat de dret a Europa.
El continent europeu, que durant les primeres dècades del segle XX fou origen i escenari de les dues guerres més àmplies i devastadores viscudes per la Humanitat, així com de les violacions de drets humans més massives i sagnants, va tancar el segle oferint el model de cooperació i integració polítiques únic. És avui l’exemple més reeixit de resolució de conflictes i de superació d’aquests per via de la cooperació i constitueix un model únic d’integració regional, element de referència per altres àrees del món, amb les quals volem compartir aquesta experiència. Els europeus som avui els primers donants d’ajuda al desenvolupament, i contribuïm en l’extensió de la democràcia i els seus valors al món, amb la promoció de la pau en primer lloc.
Un dels objectius fonamentals pels socialistes de la Unió és el benestar dels ciutadans. Però la Unió és conscient que aquest benestar s’ha de fonamentar tant en l’estímul del creixement com en el reequilibri territorial i social. Per això, la solidaritat i l’extensió dels drets socials es troben en la base del nostre model de prosperitat. Les accions en favor de la cohesió han permès a la Unió afavorir els territoris més empobrits i el progrés de tots. Els programes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social, els fons destinats a la millora de les condicions estructurals dels territoris i al desenvolupament rural, així com la cooperació política pel foment de la plena ocupació, són exemples ben presents d’aquesta acció europea en favor del benestar. A més a més, la Unió és avui un mercat únic amb més de 450 milions d’habitants que s’ha dotat d’una moneda única, l’euro, que ens fa més forts i estables en l’escenari mundial.
La Unió vetlla per un desenvolupament sostenible. Ofereix un marc legislatiu que garanteix la protecció ambiental, la protecció dels consumidors i la seguretat alimentària. La cooperació per a la innovació i la recerca, la creació d’un espai universitari europeu i els programes d’educació ens projecten cap a una major integració entre tots. Més d’un milió de joves europeus han estudiat a un altre país d’Europa gràcies al programa ERASMUS i centenars de milers d’escoles, d’empreses i d’entitats socials han participat en programes europeus d’intercanvi, fent que Europa sigui ja per molts l’espai real on pensar els propis projectes de futur.
Els valors que fonamenten la Unió són el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, el respecte dels drets humans, la cultura, la democràcia i l’estat de dret. La Unió ha permès la defensa d’aquests valors pels seus Estats membres i ha estat un objectiu de democràcia i llibertat per un nombre cada vegada més gran de països. És un espai de garantia de drets cada cop més fort, que té com un dels seus objectius la lluita contra la discriminació i que assenyala com un element clau de la seva societat la igualtat entre homes i dones. La Unió i les seves institucions representen una experiència única de democràcia supranacional, un sistema complex que permet prendre decisions respectant el principi de majoria, la subsidiarietat i la diversitat.
La Unió Europea es troba avui en un moment decisiu en la seva trajectòria. Els Tractats que fins ara s’han anat superposant es converteixen en un sol Tractat constitucional, una Constitució europea, fruit d’un profund procés de diàleg i negociació, que expressa una forta determinació de futur. És un pas molt important que celebrem.
La Constitució consolida els valors en els quals s’ha fonamentat històricament la Unió. Els amplia incorporant els drets de les persones que pertanyen a una minoria i fixa la igualtat home dona com un valor comú de la societat europea. La Unió incorpora el text de la Carta dels Drets Fonamentals, potser el text més modern i ambiciós proclamat fins avui i que ens fa ciutadans de la Unió.
La Constitució ratifica el compromís d’Europa amb la pau. Amplia els instruments de cooperació en les polítiques d’interior i justícia, dins de les seves fronteres però també en les seves relacions amb altres estats. Vol oferir als seus ciutadans un espai de llibertat, seguretat i justícia. Actua també en l’àmbit de la immigració i la integració dels immigrants. Obra en pro d’un desenvolupament sostenible basat en un creixement econòmic equilibrat i en una economia social de mercat. Combat l’exclusió i la discriminació. Fomenta la cohesió econòmica social i territorial i la solidaritat entre els estats membres. Respecta la diversitat cultural i lingüística d’Europa i la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.
Per primera vegada la Unió diu en el seu Text fonamental que, en els seus procediments, respectarà també l’autonomia local i regional, i estableix per primer cop la consulta no només als parlaments nacionals sinó també als parlaments regionals amb capacitats legislatives quan les seves competències puguin ser afectades per les accions de la Unió. Igualment, es reforça el Comitè de les Regions, al que se li atorga la capacitat de recórrer davant del Tribunal de Justícia de la Unió. La generalització de la majoria qualificada front la unanimitat per prendre decisions, i el fet de considerar la codecisió com el procediment normal i no excepcional per a legislar són passes importants vers l’aprofundiment de la democràcia.
La Constitució europea serà traduïda per primera vegada al català, i la versió catalana serà dipositada junt a les altres i amb el mateix valor. Figura a més annex al Text constitucional una declaració en virtut de la qual la Unió es compromet amb la diversitat cultural d’Europa i a tenir una especial atenció a les llengües. És una porta oberta que pot donar fruits immediats, com la incorporació del català, a l’empara d’aquesta declaració, en els programes europeus d’educació i cultura, i que ens permetrà seguir treballant pel ple reconeixement de la nostra llengua i el seu ús en la relació amb les institucions europees.
És per aquestes raons que el 10è Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) pren una resolució sobre la Constitució Europea.
RESOLUCIÓ DEL 10è CONGRÉS DEL PSC SOBRE LA CONSTITUCIÓ EUROPEA
Els caps d'Estat i de govern de la Unió Europea van aprovar, el passat 18 de juny de 2004, un projecte de tractat constitucional que modifica les institucions europees. Correspon ara a cada Estat membre procedir a la seva ratificació. Aquesta Constitució només podrà entrar en vigor amb l'aprovació de tots. S'obre, doncs, a tot Europa i al nostre país, un debat polític sobre aquesta ratificació. És un moment en què tots els partits hem de prendre posició davant l'opinió pública de Catalunya, sense ambigüitats.
Els socialistes europeus hem impulsat i contribuït de manera important, al llarg dels dos darrers anys, a aquesta Constitució. Tant pel que fa al procés d'elaboració del projecte (no en cenacles a porta tancada, com en el passat, sinó en una assemblea treballant obertament) com pel que fa al seu contingut (en relació als drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes i a l'organització de les institucions de la Unió Europea), aquest projecte de Constitució marca un pas endavant en la direcció que desitgem: vers una Europa unida i forta, política i social, actuant de manera unida en el món.
En efecte, el propi mètode utilitzat per a la redacció del text constitucional (la Convenció) constitueix un progrés decisiu i irreversible en la política d'obertura i transparència que els socialistes preconitzem, enfront de les negociacions intergovernamentals a porta tancada. Marca un camí que ha de dur al desenvolupament de veritables partits europeus i la consolidació d'un espai públic europeu. Per als i per a les socialistes de Catalunya i de tot Europa aquest aspecte és essencial i, per ell mateix explicaria un vot favorable al projecte de Constitució, perquè creiem que el projecte socialista del segle XXI consisteix precisament en traslladar als espais europeu i global la política de reformes realitzada en el marc de l’Estat-nació. Per això és vital la construcció d’un demos europeu i d’un escenari europeu per un socialisme capaç de contribuir decisivament a la creixença de la potència política d’Europa per enfortir i difondre el seu model social de igualtat i justícia, i per actuar, enfront de la globalització, per un ordre mundial més just i pacífic.
Les darreres modificacions introduïdes pels governs dels Estats membres en la Conferència intergovernamental (CIG) afecten sobretot als aspectes institucionals (composició de la comissió, nombre d'escons en el Parlament, definició de la majoria qualificada). El text final no ens satisfà al cent per cent: és un pas endavant encara massa modest i en alguns aspectes limita el projecte que fou aprovat per la Convenció europea. Però reforça de forma clara la democràcia i la capacitat d'actuació de la Unió europea i creiem que pot significar un instrument essencial per avançar en la construcció d'una Europa més forta i més unida.
En l'aspecte dels drets, el projecte de tractat constituent reforça la ciutadania europea incorporant la Carta dels Drets Fonamentals i fent-la així vinculant. Ultra el reconeixement dels drets democràtics i socials individuals dels ciutadans i ciutadanes, consagra un model social europeu que afirma, en el seu nucli, un projecte de justícia social que té com objectius la "plena ocupació i el progrés social", la lluita contra "l'exclusió i les discriminacions", la "justícia i protecció socials", la "igualtat entre dones i homes", la "solidaritat", la "cohesió social i territorial", el "desenvolupament sostenible", el "comerç just" i l' "eliminació de la pobresa" a Europa i al món. El projecte constitucional afirma també, de manera clara, el dret a la diversitat cultural i lingüística, així com els nous drets dits de "tercera generació": a la protecció i defensa del medi ambient, dels consumidors i de les dades personals.
En l'aspecte polític, la Constitució marca un punt de transició entre l'Europa d'ahir, més econòmica i tecnocràtica, i l'Europa de demà, que serà necessàriament més política i més integrada, i que ha de ser més propera als ciutadans i més democràtica. És un text que consolida i simplifica el conjunt dels tractats europeus preexistents i fa, doncs, més simple i comprensible pels pobles d'Europa el funcionament de les institucions de la Unió. L'extensió sense precedents dels poders del Parlament Europeu farà d'aquesta institució democràtica, la més directament vinculada a la ciutadania, una cambra legislativa genuïna que produirà veritables lleis europees. Un/a Ministre/a d'Afers Exteriors de la Unió, al front d'un servei diplomàtic europeu, obrirà el camí cap a una veritable política exterior i de seguretat comú, objectiu indispensable pels que volem una Europa internacionalment forta, activament favorable a la pau, el desenvolupament i la democràcia en el món de la globalització. L'extensió del mètode de majories qualificades i la restricció del veto que significa el criteri d'unanimitat permet avançar vers una major integració i coordinació de les polítiques europees, implicant a tots els Estats membres o a aquells que, en un o altre camp, vulguin anar més a fons i més enllà en el procés d’integració.
També pel que fa al reconeixement i la presència de Catalunya a Europa creiem que el procés constituent ha significat un pas endavant. Per primera vegada un govern espanyol ha plantejat als altres governs europeus el reconeixement constitucional de la nostra llengua i dels seus drets a Europa. I per bé que el resultat assolit no sigui encara satisfactori, significa que l'acció per l’estatut del català i per la presència de Catalunya podrà desenvolupar-se en molt millors condicions que en el passat.
En l'aspecte social, el projecte de tractat constitucional consolida uns drets socials molt extensos, tant a nivell d'empresa - dret de vaga, dret a la informació dels treballadors, dret de negociació col·lectiva, protecció contra els acomiadaments - com a nivell del conjunt de la societat - dret a l'educació gratuïta, a l'accés als serveis públics i a la Seguretat Social. En aquest sentit, és molt significatiu i important per nosaltres que la Confederació Europea de Sindicats (CES) hagi cridat, el passat 15 de juliol, a aprovar la Constitució europea i que el seu secretari general hagi afirmat que la Constitució significa un pas endavant pels treballadors i les treballadores.
Considerem que aquest projecte de tractat constitucional és, efectivament, un pas endavant. No el considerem com un punt d'arribada sinó com un nou punt de partida. D'una manera immediata proposarem que es vagi més enllà i, en particular, que la nova legislatura del Parlament europeu mantingui un caràcter constituent. Per fer front als reptes interns i externs, el procés d'integració europea ha de continuar avançant, i a un ritme ràpid. El procés que va del Tractat de Maastricht (1992) al d'Amsterdam (1996), al de Niça (1999) i a l'actual (2004) continuarà endavant i, en la nostra previsió, s'accelerarà, excepte si una frenada marcada per les resistències intergovernamentalistes i particularistes s'imposés a l'actual majoria europeista dels pobles d'Europa. Els sectors que diguin "no" a la nova Constitució assumiran la responsabilitat de fer recular l'esperit europeu en les nostres societats i d'aïllar-les, quan és precís exactament fer el contrari.
Reforçar una majoria europea de progrés i dur-la a les posicions més avançades possibles en el camp social, en l'internacional i en el de les llibertats individuals i col·lectives és, per al PSC, una responsabilitat i una tasca de caràcter fonamental i prioritari.
Els i les socialistes catalans ens reconeixem en el lema sota el qual es presenta el projecte de Constitució Europea: “Units en la diversitat”. Creiem que cal ratificar aquest projecte i, arribat el moment de refrendar-lo, demanarem als ciutadans i ciutadanes el seu vot afirmatiu.
EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA
La Unió Europea és fruit d’una voluntat política sostinguda que ha garantit la pau, la prosperitat i cohesió social, la democràcia i l’estat de dret a Europa.
El continent europeu, que durant les primeres dècades del segle XX fou origen i escenari de les dues guerres més àmplies i devastadores viscudes per la Humanitat, així com de les violacions de drets humans més massives i sagnants, va tancar el segle oferint el model de cooperació i integració polítiques únic. És avui l’exemple més reeixit de resolució de conflictes i de superació d’aquests per via de la cooperació i constitueix un model únic d’integració regional, element de referència per altres àrees del món, amb les quals volem compartir aquesta experiència. Els europeus som avui els primers donants d’ajuda al desenvolupament, i contribuïm en l’extensió de la democràcia i els seus valors al món, amb la promoció de la pau en primer lloc.
Un dels objectius fonamentals pels socialistes de la Unió és el benestar dels ciutadans. Però la Unió és conscient que aquest benestar s’ha de fonamentar tant en l’estímul del creixement com en el reequilibri territorial i social. Per això, la solidaritat i l’extensió dels drets socials es troben en la base del nostre model de prosperitat. Les accions en favor de la cohesió han permès a la Unió afavorir els territoris més empobrits i el progrés de tots. Els programes de lluita contra la pobresa i l’exclusió social, els fons destinats a la millora de les condicions estructurals dels territoris i al desenvolupament rural, així com la cooperació política pel foment de la plena ocupació, són exemples ben presents d’aquesta acció europea en favor del benestar. A més a més, la Unió és avui un mercat únic amb més de 450 milions d’habitants que s’ha dotat d’una moneda única, l’euro, que ens fa més forts i estables en l’escenari mundial.
La Unió vetlla per un desenvolupament sostenible. Ofereix un marc legislatiu que garanteix la protecció ambiental, la protecció dels consumidors i la seguretat alimentària. La cooperació per a la innovació i la recerca, la creació d’un espai universitari europeu i els programes d’educació ens projecten cap a una major integració entre tots. Més d’un milió de joves europeus han estudiat a un altre país d’Europa gràcies al programa ERASMUS i centenars de milers d’escoles, d’empreses i d’entitats socials han participat en programes europeus d’intercanvi, fent que Europa sigui ja per molts l’espai real on pensar els propis projectes de futur.
Els valors que fonamenten la Unió són el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la igualtat, el respecte dels drets humans, la cultura, la democràcia i l’estat de dret. La Unió ha permès la defensa d’aquests valors pels seus Estats membres i ha estat un objectiu de democràcia i llibertat per un nombre cada vegada més gran de països. És un espai de garantia de drets cada cop més fort, que té com un dels seus objectius la lluita contra la discriminació i que assenyala com un element clau de la seva societat la igualtat entre homes i dones. La Unió i les seves institucions representen una experiència única de democràcia supranacional, un sistema complex que permet prendre decisions respectant el principi de majoria, la subsidiarietat i la diversitat.
La Unió Europea es troba avui en un moment decisiu en la seva trajectòria. Els Tractats que fins ara s’han anat superposant es converteixen en un sol Tractat constitucional, una Constitució europea, fruit d’un profund procés de diàleg i negociació, que expressa una forta determinació de futur. És un pas molt important que celebrem.
La Constitució consolida els valors en els quals s’ha fonamentat històricament la Unió. Els amplia incorporant els drets de les persones que pertanyen a una minoria i fixa la igualtat home dona com un valor comú de la societat europea. La Unió incorpora el text de la Carta dels Drets Fonamentals, potser el text més modern i ambiciós proclamat fins avui i que ens fa ciutadans de la Unió.
La Constitució ratifica el compromís d’Europa amb la pau. Amplia els instruments de cooperació en les polítiques d’interior i justícia, dins de les seves fronteres però també en les seves relacions amb altres estats. Vol oferir als seus ciutadans un espai de llibertat, seguretat i justícia. Actua també en l’àmbit de la immigració i la integració dels immigrants. Obra en pro d’un desenvolupament sostenible basat en un creixement econòmic equilibrat i en una economia social de mercat. Combat l’exclusió i la discriminació. Fomenta la cohesió econòmica social i territorial i la solidaritat entre els estats membres. Respecta la diversitat cultural i lingüística d’Europa i la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.
Per primera vegada la Unió diu en el seu Text fonamental que, en els seus procediments, respectarà també l’autonomia local i regional, i estableix per primer cop la consulta no només als parlaments nacionals sinó també als parlaments regionals amb capacitats legislatives quan les seves competències puguin ser afectades per les accions de la Unió. Igualment, es reforça el Comitè de les Regions, al que se li atorga la capacitat de recórrer davant del Tribunal de Justícia de la Unió. La generalització de la majoria qualificada front la unanimitat per prendre decisions, i el fet de considerar la codecisió com el procediment normal i no excepcional per a legislar són passes importants vers l’aprofundiment de la democràcia.
La Constitució europea serà traduïda per primera vegada al català, i la versió catalana serà dipositada junt a les altres i amb el mateix valor. Figura a més annex al Text constitucional una declaració en virtut de la qual la Unió es compromet amb la diversitat cultural d’Europa i a tenir una especial atenció a les llengües. És una porta oberta que pot donar fruits immediats, com la incorporació del català, a l’empara d’aquesta declaració, en els programes europeus d’educació i cultura, i que ens permetrà seguir treballant pel ple reconeixement de la nostra llengua i el seu ús en la relació amb les institucions europees.
És per aquestes raons que el 10è Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) pren una resolució sobre la Constitució Europea.
RESOLUCIÓ DEL 10è CONGRÉS DEL PSC SOBRE LA CONSTITUCIÓ EUROPEA
Els caps d'Estat i de govern de la Unió Europea van aprovar, el passat 18 de juny de 2004, un projecte de tractat constitucional que modifica les institucions europees. Correspon ara a cada Estat membre procedir a la seva ratificació. Aquesta Constitució només podrà entrar en vigor amb l'aprovació de tots. S'obre, doncs, a tot Europa i al nostre país, un debat polític sobre aquesta ratificació. És un moment en què tots els partits hem de prendre posició davant l'opinió pública de Catalunya, sense ambigüitats.
Els socialistes europeus hem impulsat i contribuït de manera important, al llarg dels dos darrers anys, a aquesta Constitució. Tant pel que fa al procés d'elaboració del projecte (no en cenacles a porta tancada, com en el passat, sinó en una assemblea treballant obertament) com pel que fa al seu contingut (en relació als drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes i a l'organització de les institucions de la Unió Europea), aquest projecte de Constitució marca un pas endavant en la direcció que desitgem: vers una Europa unida i forta, política i social, actuant de manera unida en el món.
En efecte, el propi mètode utilitzat per a la redacció del text constitucional (la Convenció) constitueix un progrés decisiu i irreversible en la política d'obertura i transparència que els socialistes preconitzem, enfront de les negociacions intergovernamentals a porta tancada. Marca un camí que ha de dur al desenvolupament de veritables partits europeus i la consolidació d'un espai públic europeu. Per als i per a les socialistes de Catalunya i de tot Europa aquest aspecte és essencial i, per ell mateix explicaria un vot favorable al projecte de Constitució, perquè creiem que el projecte socialista del segle XXI consisteix precisament en traslladar als espais europeu i global la política de reformes realitzada en el marc de l’Estat-nació. Per això és vital la construcció d’un demos europeu i d’un escenari europeu per un socialisme capaç de contribuir decisivament a la creixença de la potència política d’Europa per enfortir i difondre el seu model social de igualtat i justícia, i per actuar, enfront de la globalització, per un ordre mundial més just i pacífic.
Les darreres modificacions introduïdes pels governs dels Estats membres en la Conferència intergovernamental (CIG) afecten sobretot als aspectes institucionals (composició de la comissió, nombre d'escons en el Parlament, definició de la majoria qualificada). El text final no ens satisfà al cent per cent: és un pas endavant encara massa modest i en alguns aspectes limita el projecte que fou aprovat per la Convenció europea. Però reforça de forma clara la democràcia i la capacitat d'actuació de la Unió europea i creiem que pot significar un instrument essencial per avançar en la construcció d'una Europa més forta i més unida.
En l'aspecte dels drets, el projecte de tractat constituent reforça la ciutadania europea incorporant la Carta dels Drets Fonamentals i fent-la així vinculant. Ultra el reconeixement dels drets democràtics i socials individuals dels ciutadans i ciutadanes, consagra un model social europeu que afirma, en el seu nucli, un projecte de justícia social que té com objectius la "plena ocupació i el progrés social", la lluita contra "l'exclusió i les discriminacions", la "justícia i protecció socials", la "igualtat entre dones i homes", la "solidaritat", la "cohesió social i territorial", el "desenvolupament sostenible", el "comerç just" i l' "eliminació de la pobresa" a Europa i al món. El projecte constitucional afirma també, de manera clara, el dret a la diversitat cultural i lingüística, així com els nous drets dits de "tercera generació": a la protecció i defensa del medi ambient, dels consumidors i de les dades personals.
En l'aspecte polític, la Constitució marca un punt de transició entre l'Europa d'ahir, més econòmica i tecnocràtica, i l'Europa de demà, que serà necessàriament més política i més integrada, i que ha de ser més propera als ciutadans i més democràtica. És un text que consolida i simplifica el conjunt dels tractats europeus preexistents i fa, doncs, més simple i comprensible pels pobles d'Europa el funcionament de les institucions de la Unió. L'extensió sense precedents dels poders del Parlament Europeu farà d'aquesta institució democràtica, la més directament vinculada a la ciutadania, una cambra legislativa genuïna que produirà veritables lleis europees. Un/a Ministre/a d'Afers Exteriors de la Unió, al front d'un servei diplomàtic europeu, obrirà el camí cap a una veritable política exterior i de seguretat comú, objectiu indispensable pels que volem una Europa internacionalment forta, activament favorable a la pau, el desenvolupament i la democràcia en el món de la globalització. L'extensió del mètode de majories qualificades i la restricció del veto que significa el criteri d'unanimitat permet avançar vers una major integració i coordinació de les polítiques europees, implicant a tots els Estats membres o a aquells que, en un o altre camp, vulguin anar més a fons i més enllà en el procés d’integració.
També pel que fa al reconeixement i la presència de Catalunya a Europa creiem que el procés constituent ha significat un pas endavant. Per primera vegada un govern espanyol ha plantejat als altres governs europeus el reconeixement constitucional de la nostra llengua i dels seus drets a Europa. I per bé que el resultat assolit no sigui encara satisfactori, significa que l'acció per l’estatut del català i per la presència de Catalunya podrà desenvolupar-se en molt millors condicions que en el passat.
En l'aspecte social, el projecte de tractat constitucional consolida uns drets socials molt extensos, tant a nivell d'empresa - dret de vaga, dret a la informació dels treballadors, dret de negociació col·lectiva, protecció contra els acomiadaments - com a nivell del conjunt de la societat - dret a l'educació gratuïta, a l'accés als serveis públics i a la Seguretat Social. En aquest sentit, és molt significatiu i important per nosaltres que la Confederació Europea de Sindicats (CES) hagi cridat, el passat 15 de juliol, a aprovar la Constitució europea i que el seu secretari general hagi afirmat que la Constitució significa un pas endavant pels treballadors i les treballadores.
Considerem que aquest projecte de tractat constitucional és, efectivament, un pas endavant. No el considerem com un punt d'arribada sinó com un nou punt de partida. D'una manera immediata proposarem que es vagi més enllà i, en particular, que la nova legislatura del Parlament europeu mantingui un caràcter constituent. Per fer front als reptes interns i externs, el procés d'integració europea ha de continuar avançant, i a un ritme ràpid. El procés que va del Tractat de Maastricht (1992) al d'Amsterdam (1996), al de Niça (1999) i a l'actual (2004) continuarà endavant i, en la nostra previsió, s'accelerarà, excepte si una frenada marcada per les resistències intergovernamentalistes i particularistes s'imposés a l'actual majoria europeista dels pobles d'Europa. Els sectors que diguin "no" a la nova Constitució assumiran la responsabilitat de fer recular l'esperit europeu en les nostres societats i d'aïllar-les, quan és precís exactament fer el contrari.
Reforçar una majoria europea de progrés i dur-la a les posicions més avançades possibles en el camp social, en l'internacional i en el de les llibertats individuals i col·lectives és, per al PSC, una responsabilitat i una tasca de caràcter fonamental i prioritari.
Els i les socialistes catalans ens reconeixem en el lema sota el qual es presenta el projecte de Constitució Europea: “Units en la diversitat”. Creiem que cal ratificar aquest projecte i, arribat el moment de refrendar-lo, demanarem als ciutadans i ciutadanes el seu vot afirmatiu.
Matinada del 23 juliol
Actualitzo el diari i m'en vaig a dormir. Arribo de la festa de la JSC celebrada al bar Sweet. Han presentat la seva revista "jove i socialista". S'ho passaven d'alló més bé. Però demà he de ser a les nou al Palau de Congressos i millor que descansi una mica d'un dia tan carregat. La Manuela em deia: "No te emociones". Potser m'ha vist una espurna als ulls quan recordàvem als companys que hem perdut en els darrers quatre anys: Ernest Lluch, Antonio Santiburcio, Juli Busquets, la meva amiga Francesca Martín i Joan Reventós. Però l'emoció no s'esgotava aquí.
La primera jornada del Congrés ha estat brillant. La repasso breument, començant pel matí. Constitució del Congrés, benvinguda de Joan Rangel, elecció de Joan Clos com a President i la resta de membres de la Mesa del Congrés. Hem escoltat la salutació de Pepe Blanco, subratllant la sobirania del PSC i la solidesa del compromís federal entre PSC i PSOE. Hem escoltat Joan Caball (Unió de Pagesos), Joan Coscubiela (CC.OO.) i Pepe Alvarez (UGT). Ens parlaven, respectivament, del molt que espera la gent de pagès, de la necessitat de recolzar el procés de construcció europea, i del protagonisme dels militants del PSC en les moltes victòries que celebràvem avui. Hem escoltat també Jordi Guillot (ICV) i Josep-Lluís Carod-Rovira, que han donat fe de la força del govern catalanista i d'esquerres. I ha acabt el matí amb el vibrant discurs de Pasqual Maragall que ha definit el patriotisme dels drets socials, l'estret lligam entre catalanisme i justícia social en el nostre projecte polític, i ha projectat la satisfacció present cap a l'ambició futura. A la tarda, tocava debatre l'informe de gestió de Pepe Montilla. Un informe aprovat per unanimitat dels delegats i delegades. El resultat de la votació no pot extranyar ningú: l'èxit ha estat possible gràcies a la feina de tots i totes els militants i simpatitzants socialistes. Us adjunto una foto de la votació.
La primera jornada del Congrés ha estat brillant. La repasso breument, començant pel matí. Constitució del Congrés, benvinguda de Joan Rangel, elecció de Joan Clos com a President i la resta de membres de la Mesa del Congrés. Hem escoltat la salutació de Pepe Blanco, subratllant la sobirania del PSC i la solidesa del compromís federal entre PSC i PSOE. Hem escoltat Joan Caball (Unió de Pagesos), Joan Coscubiela (CC.OO.) i Pepe Alvarez (UGT). Ens parlaven, respectivament, del molt que espera la gent de pagès, de la necessitat de recolzar el procés de construcció europea, i del protagonisme dels militants del PSC en les moltes victòries que celebràvem avui. Hem escoltat també Jordi Guillot (ICV) i Josep-Lluís Carod-Rovira, que han donat fe de la força del govern catalanista i d'esquerres. I ha acabt el matí amb el vibrant discurs de Pasqual Maragall que ha definit el patriotisme dels drets socials, l'estret lligam entre catalanisme i justícia social en el nostre projecte polític, i ha projectat la satisfacció present cap a l'ambició futura. A la tarda, tocava debatre l'informe de gestió de Pepe Montilla. Un informe aprovat per unanimitat dels delegats i delegades. El resultat de la votació no pot extranyar ningú: l'èxit ha estat possible gràcies a la feina de tots i totes els militants i simpatitzants socialistes. Us adjunto una foto de la votació.
Divendres, 23 de juliol
Avui comença el 10è Congrés del PSC. Pots seguir-lo en directe a través de la webTV del PSC. També et pot interesar l'espai del meu web dedicat al Congrés. I et convido a llegir el meu article publicat avui a El Mundo que transcric a continuació.
LO MEJOR ESTÁ AÚN POR LLEGAR
Creo que el 10º Congreso del PSC ha de evitar uno de los riesgos que comporta el hecho de celebrarlo después de un importantísimo y decisivo período de éxitos electorales. Es cierto que podemos sentirnos legítimamente orgullosos del camino recorrido desde la unidad socialista de 1978. Pero no debemos olvidar que llegar y mantenerse en el gobierno no es un fin en sí mismo para un partido que, como el nuestro, quiere transformar la realidad impulsando reformas para conseguir una sociedad más libre y más justa. Para nosotros, acceder a responsabilidades de gobierno es un instrumento decisivo precisamente para alcanzar ese gran objetivo.
Es obvio que los éxitos electorales implican una gran responsabilidad. Nunca hasta ahora se examinará la vigencia y operatividad del proyecto del socialismo democrático en nuestro país. Y teniendo en cuenta que en la presente etapa el partido ha accedido a importantes responsabilidades de gobierno a nivel estatal, catalán y local, nuestro proyecto federalista se pondrá a prueba por primera vez en la historia.
Tampoco debemos olvidar que en las elecciones municipales y en las elecciones al Parlament de Catalunya de 2003 constatamos algunos retrocesos electorales que señalan carencias a corregir.
Es cierto que una fuerza reformadora como la nuestra tiene unos objetivos electorales muy ambiciosos, consciente de la necesidad de vertebrar amplias mayorías para impulsar reformas en profundidad y de largo alcance. Para entendernos, nuestro objetivo electoral se sitúa en una banda alrededor del 40% de los electores, sabiendo que para garantizar la aplicación de nuestro proyecto sin grandes obstáculos debemos acercarnos lo más posible a este objetivo electoral.
Representar al 40% de los electores y electoras es cada vez más difícil, entre otros motivos, por la complejidad creciente de nuestras sociedades, que a su vez implica una mayor dificultad para que un proyecto político pueda representar un abanico tan amplio de voluntades y de intereses. Ello es aún más difícil en sociedades como la catalana en la que no sólo se producen las tradicionales divisiones entre izquierda y derecha, sino que existen grados de identificación nacional diversos.
Constatamos dificultades de interlocución y relación con determinados sectores sociales: la gente más joven, ambientes muy informados y especialmente exigentes, pero también con sectores progresistas de la Catalunya interior. Y tampoco no conviene olvidar la importancia que tiene para un partido de izquierdas su implantación y relación con la clase trabajadora y los sectores populares.
En el 10º Congreso del PSC no tendría sentido hacer una revisión ideológica radical de nuestro proyecto (como el que deberían hacer quienes están en proceso de declive electoral) ni tampoco debemos proceder a una gran revisión programática (dado que hace poco nos hemos presentado ante la ciudadanía con unos programas electorales que han alcanzado un apoyo mayoritario), pero eso no quiere decir que el proceso de reflexión congresual ni las decisiones que debemos tomar no tengan importancia o que de ellas no dependa el futuro de nuestra acción política. Todo lo contrario.
El PSC debe garantizar que la tarea desarrollada por nuestros cargos electos sea eficaz y coherente con los programas y compromisos con los que ganamos las elecciones. Debemos mejorar nuestra relación con la sociedad para recoger opiniones, detectar problemas y explicar nuestras acciones de gobierno. El cumplimiento de muchos compromisos electorales, especialmente los de contenido social, y la propia lógica de nuestro proyecto municipalista, catalanista y federalista, exigirán una gran coordinación entre la actuación que desarrollamos en las diferentes administraciones.
El PSC ha de ser también instrumento de participación política, mejorando su capacidad de recoger las mejores energías y canalizarlas para alcanzar nuestros objetivos transformadores. Para conseguirlo debemos mejorar la información y la formación de los militantes y cuadros orgánicos, nuestros instrumentos de comunicación, movilización y acción electoral y la relación del partido con sectores específicos.
Debemos fijarnos cuatro ámbitos de actuación prioritaria: los jóvenes, los sectores progresistas del mundo rural, los sectores más dinámicos y emprendedores de las ciudades medianas y grandes, y los trabajadores de la industria y los servicios. El PSC debe ser el principal instrumento de estos sectores para promover el cambio social. Este objetivo implica también estrechar nuestras relaciones con el mundo sindical, el movimiento asociativo, y los movimientos sociales que quieren construir una alternativa al capitalismo neoliberal.
Para construir la sociedad más libre y más justa que queremos, el PSC ha de ser capaz de definir en cada momento las reformas necesarias. Con plena conciencia de los importantes cambios económicos, sociales, tecnológicos y culturales que se están desarrollando de forma tan acelerada. Incorporando las demandas de ampliación de los derechos cívicos y políticos, la exigencia de la igualdad real entre hombres y mujeres y la sostenibilidad como criterio orientador de las políticas públicas. Conscientes de la influencia del proceso de globalización, de los límites que impone pero también de las oportunidades que ofrece, debemos ser capaces de actuar más decididamente en el ámbito europeo e internacional.
Sólo así estaremos en condiciones de emprender una importante ofensiva en el debate político y cultural, un combate en defensa de los valores que dan sentido a nuestro proyecto político. Un esfuerzo por convertir las mayorías electorales en verdaderas protagonistas del cambio social. Una labor en el que debe forjarse una amplia alianza política, social y sindical. Una tarea en la que ha de quedar claro el perfil diferenciado del socialismo democrático y federalista, enfrentado al neoliberalismo y al neoconservadurismo y capaz también de cerrar el paso a los nacionalismos excluyentes o insolidarios y a cualquier tipo de demagogia populista.
LO MEJOR ESTÁ AÚN POR LLEGAR
Creo que el 10º Congreso del PSC ha de evitar uno de los riesgos que comporta el hecho de celebrarlo después de un importantísimo y decisivo período de éxitos electorales. Es cierto que podemos sentirnos legítimamente orgullosos del camino recorrido desde la unidad socialista de 1978. Pero no debemos olvidar que llegar y mantenerse en el gobierno no es un fin en sí mismo para un partido que, como el nuestro, quiere transformar la realidad impulsando reformas para conseguir una sociedad más libre y más justa. Para nosotros, acceder a responsabilidades de gobierno es un instrumento decisivo precisamente para alcanzar ese gran objetivo.
Es obvio que los éxitos electorales implican una gran responsabilidad. Nunca hasta ahora se examinará la vigencia y operatividad del proyecto del socialismo democrático en nuestro país. Y teniendo en cuenta que en la presente etapa el partido ha accedido a importantes responsabilidades de gobierno a nivel estatal, catalán y local, nuestro proyecto federalista se pondrá a prueba por primera vez en la historia.
Tampoco debemos olvidar que en las elecciones municipales y en las elecciones al Parlament de Catalunya de 2003 constatamos algunos retrocesos electorales que señalan carencias a corregir.
Es cierto que una fuerza reformadora como la nuestra tiene unos objetivos electorales muy ambiciosos, consciente de la necesidad de vertebrar amplias mayorías para impulsar reformas en profundidad y de largo alcance. Para entendernos, nuestro objetivo electoral se sitúa en una banda alrededor del 40% de los electores, sabiendo que para garantizar la aplicación de nuestro proyecto sin grandes obstáculos debemos acercarnos lo más posible a este objetivo electoral.
Representar al 40% de los electores y electoras es cada vez más difícil, entre otros motivos, por la complejidad creciente de nuestras sociedades, que a su vez implica una mayor dificultad para que un proyecto político pueda representar un abanico tan amplio de voluntades y de intereses. Ello es aún más difícil en sociedades como la catalana en la que no sólo se producen las tradicionales divisiones entre izquierda y derecha, sino que existen grados de identificación nacional diversos.
Constatamos dificultades de interlocución y relación con determinados sectores sociales: la gente más joven, ambientes muy informados y especialmente exigentes, pero también con sectores progresistas de la Catalunya interior. Y tampoco no conviene olvidar la importancia que tiene para un partido de izquierdas su implantación y relación con la clase trabajadora y los sectores populares.
En el 10º Congreso del PSC no tendría sentido hacer una revisión ideológica radical de nuestro proyecto (como el que deberían hacer quienes están en proceso de declive electoral) ni tampoco debemos proceder a una gran revisión programática (dado que hace poco nos hemos presentado ante la ciudadanía con unos programas electorales que han alcanzado un apoyo mayoritario), pero eso no quiere decir que el proceso de reflexión congresual ni las decisiones que debemos tomar no tengan importancia o que de ellas no dependa el futuro de nuestra acción política. Todo lo contrario.
El PSC debe garantizar que la tarea desarrollada por nuestros cargos electos sea eficaz y coherente con los programas y compromisos con los que ganamos las elecciones. Debemos mejorar nuestra relación con la sociedad para recoger opiniones, detectar problemas y explicar nuestras acciones de gobierno. El cumplimiento de muchos compromisos electorales, especialmente los de contenido social, y la propia lógica de nuestro proyecto municipalista, catalanista y federalista, exigirán una gran coordinación entre la actuación que desarrollamos en las diferentes administraciones.
El PSC ha de ser también instrumento de participación política, mejorando su capacidad de recoger las mejores energías y canalizarlas para alcanzar nuestros objetivos transformadores. Para conseguirlo debemos mejorar la información y la formación de los militantes y cuadros orgánicos, nuestros instrumentos de comunicación, movilización y acción electoral y la relación del partido con sectores específicos.
Debemos fijarnos cuatro ámbitos de actuación prioritaria: los jóvenes, los sectores progresistas del mundo rural, los sectores más dinámicos y emprendedores de las ciudades medianas y grandes, y los trabajadores de la industria y los servicios. El PSC debe ser el principal instrumento de estos sectores para promover el cambio social. Este objetivo implica también estrechar nuestras relaciones con el mundo sindical, el movimiento asociativo, y los movimientos sociales que quieren construir una alternativa al capitalismo neoliberal.
Para construir la sociedad más libre y más justa que queremos, el PSC ha de ser capaz de definir en cada momento las reformas necesarias. Con plena conciencia de los importantes cambios económicos, sociales, tecnológicos y culturales que se están desarrollando de forma tan acelerada. Incorporando las demandas de ampliación de los derechos cívicos y políticos, la exigencia de la igualdad real entre hombres y mujeres y la sostenibilidad como criterio orientador de las políticas públicas. Conscientes de la influencia del proceso de globalización, de los límites que impone pero también de las oportunidades que ofrece, debemos ser capaces de actuar más decididamente en el ámbito europeo e internacional.
Sólo así estaremos en condiciones de emprender una importante ofensiva en el debate político y cultural, un combate en defensa de los valores que dan sentido a nuestro proyecto político. Un esfuerzo por convertir las mayorías electorales en verdaderas protagonistas del cambio social. Una labor en el que debe forjarse una amplia alianza política, social y sindical. Una tarea en la que ha de quedar claro el perfil diferenciado del socialismo democrático y federalista, enfrentado al neoliberalismo y al neoconservadurismo y capaz también de cerrar el paso a los nacionalismos excluyentes o insolidarios y a cualquier tipo de demagogia populista.
Diumenge, 18 de juliol
Passar a l'oposició és una de les assignatures més difícils de superar. Els socialistes ho sabem per experiència. Com ara estan començant a saber-ho la gent del PP i de CiU. El PP veu com el passat s'entesta a condicionar fortament el present i el futur: Prestige, YAK-62, manipulació informativa de l'11-M,... Encara no entenc com Rajoy va decidir que el seu equip de confiança consistís en Acebes i Zaplana. És difícil passar pàgina si és dóna un paper tant rellevant als que van escriure els capítols anteriors (...i quins capítols!). Tampoc li posen fàcil Aznar o Fungairiño. O Mayor Oreja amb la seva proposta que implica deixar en mans dels terroristes la possibilitat d'alterar el procés democràtic. De tots els riscos, el renovat protagonisme d'Aznar és el més greu. O Rajoy es desempallega del passat o no se'n sortirà.
Tampoc pinten bé les coses a CDC. Per afrontar sense dificultats el seu 13è Congrés, Artur Mas i el seu equip van jugar la carta de radicalitzar el seu missatge. Potser van evitar la crítica de la militància, però corren el risc d'allunyar-se definitivament de part del seu electorat, i de perdre la centralitat política que els havia fet majoritaris en el passat. Aquesta sembla ser l'opinió de Duran Lleida que s'ha apressat a desmarcar-se del rebuig de CDC a la Constitució europea, exigint a Mas que convenci als seus de votar-la positivament, o quan es nega a avalar una futura política d'aliances de CiU sols oberta a acords amb ERC. No deixa de sorprendre que Duran hagi volgut assenyalar la seva discrepància de forma tant contundent el dia següent a la celebració del Congrés de CDC. No ha volgut ni tant sols deixar passar l'estiu. Caldrà seguir amb atenció el debat obert.
Avui a El Periódico publiquen una llarga entrevista amb el President Maragall, que aprofita a fons aquest format per a deixar clara la seva posició sobre els temes que dominen l'agenda política. Recomano vivament la seva lectura. El Periódico també ens dóna una bona notícia als socialistes: el seu baròmetre d'estiu mostra fins a quin punt els ciutadans valoren positivament la gestió del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, especialment els catalans. I també diu que si es celebressin ara les eleccions generals, encara obtindríem uns millors resultats. Suposo que, com en altres ocasions, demà dilluns El Periódico publicarà la part de la seva enquesta dedicada a Catalunya. No crec equivocar-me si afirmo que també assenyalarà un bon moment del PSC. És la millor manera de començar la setmana que acabarà amb la celebració del nostre 10è Congrés.
En l'espai del meu web dedicat al 10è Congrés del PSC trobareu els materials a debat i diverses aportacions al mateix.
Aportació de Miquel Iceta
Aportació de Nou Cicle
Aportació de Vicenç Navarro
Aportació del Centre d'Estudis i Debats de l'Esquerra Socialista de Catalunya
Aportació de Pere Güell
Aportació de Juli Grandia
Aportació d'Agustí Fernández de Losada
Aportació de Xavier Arbós
Aportació de Carme Valls
Aportació de Juan José López Burniol
Aportació de la Lliga per la Laïcitat
Tampoc pinten bé les coses a CDC. Per afrontar sense dificultats el seu 13è Congrés, Artur Mas i el seu equip van jugar la carta de radicalitzar el seu missatge. Potser van evitar la crítica de la militància, però corren el risc d'allunyar-se definitivament de part del seu electorat, i de perdre la centralitat política que els havia fet majoritaris en el passat. Aquesta sembla ser l'opinió de Duran Lleida que s'ha apressat a desmarcar-se del rebuig de CDC a la Constitució europea, exigint a Mas que convenci als seus de votar-la positivament, o quan es nega a avalar una futura política d'aliances de CiU sols oberta a acords amb ERC. No deixa de sorprendre que Duran hagi volgut assenyalar la seva discrepància de forma tant contundent el dia següent a la celebració del Congrés de CDC. No ha volgut ni tant sols deixar passar l'estiu. Caldrà seguir amb atenció el debat obert.
Avui a El Periódico publiquen una llarga entrevista amb el President Maragall, que aprofita a fons aquest format per a deixar clara la seva posició sobre els temes que dominen l'agenda política. Recomano vivament la seva lectura. El Periódico també ens dóna una bona notícia als socialistes: el seu baròmetre d'estiu mostra fins a quin punt els ciutadans valoren positivament la gestió del govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, especialment els catalans. I també diu que si es celebressin ara les eleccions generals, encara obtindríem uns millors resultats. Suposo que, com en altres ocasions, demà dilluns El Periódico publicarà la part de la seva enquesta dedicada a Catalunya. No crec equivocar-me si afirmo que també assenyalarà un bon moment del PSC. És la millor manera de començar la setmana que acabarà amb la celebració del nostre 10è Congrés.
En l'espai del meu web dedicat al 10è Congrés del PSC trobareu els materials a debat i diverses aportacions al mateix.
Aportació de Miquel Iceta
Aportació de Nou Cicle
Aportació de Vicenç Navarro
Aportació del Centre d'Estudis i Debats de l'Esquerra Socialista de Catalunya
Aportació de Pere Güell
Aportació de Juli Grandia
Aportació d'Agustí Fernández de Losada
Aportació de Xavier Arbós
Aportació de Carme Valls
Aportació de Juan José López Burniol
Aportació de la Lliga per la Laïcitat
Diumenge, 11 de juliol
Ahir al vespre vaig participar a Castelldefels en el sopar de fi de curs del Centre d'Estudis i Debats de l'Esquerra Socialista de Catalunya (CEDESC), impulsat pel company Antonio Ruiz. Els vaig agrair el seu gust pel debat i la seva constant defensa de la vigència del socialisme. A l'espai dedicat al nostre 10è Congrés hi trobareu l'esquema de la meva intervenció apuntant els eixos del necessari debat ideològic del socialisme democràtic.
Avui he participat en la 8a Assemblea d'Iniciativa per Catalunya Verds. Com algú ha dit, més que una Assemblea era una Festa, cosa que els he agraït perquè desmenteix la idea que tenen alguns segons la qual l'esquerra ha vingut al món a patir. El cert és que la consolidació del seu projecte polític i els èxits electorals que ha obtingut ICV mereixen el reconeixement de tots, especialment dels que formem part de la majoria catalanista i d'esquerres que avui governa Catalunya.
També ha acabat el 13è Congrés de CDC. No hi havia en aquest cas tanta alegria, i és lògic que sigui així perquè CiU està perdent suport electoral a tota pastilla. El Congrés, molt ben organitzat, ha refrendat l'equip de Mas i el seu projecte (encara que, segons Catalunya Ràdio, Marta Ferrussola hagi votat no a la ponència aprovada). De fet, el nivell de suport de resolucions i Comissió Executiva és molt alt, destacant el càstig rebut pels sectors més moderats. Espero que CDC no sigui l'excepció a la vella màxima segons la qual els partits es guanyen a partir de la radicalitat i es governen des de la moderació. Si no fos així, CDC hauria entrat en caiguda lliure, negant la seva pròpia història i convertint-se en el partit del NO. No al nou Estatut, no a la Constitució europea, ... Espero que després de les vacances vagi retornant poc a poc el sentit comú i CiU no perdi de forma definitiva l'antiga capacitat de Jordi Pujol d'aplegar al seu voltant una part molt significativa de l'electorat català. Si, en canvi, l'aposta radical-sobiranista fos definitiva, CiU hauria emprès el camí cap a la marginalitat. Ja veurem.
Avui he participat en la 8a Assemblea d'Iniciativa per Catalunya Verds. Com algú ha dit, més que una Assemblea era una Festa, cosa que els he agraït perquè desmenteix la idea que tenen alguns segons la qual l'esquerra ha vingut al món a patir. El cert és que la consolidació del seu projecte polític i els èxits electorals que ha obtingut ICV mereixen el reconeixement de tots, especialment dels que formem part de la majoria catalanista i d'esquerres que avui governa Catalunya.
També ha acabat el 13è Congrés de CDC. No hi havia en aquest cas tanta alegria, i és lògic que sigui així perquè CiU està perdent suport electoral a tota pastilla. El Congrés, molt ben organitzat, ha refrendat l'equip de Mas i el seu projecte (encara que, segons Catalunya Ràdio, Marta Ferrussola hagi votat no a la ponència aprovada). De fet, el nivell de suport de resolucions i Comissió Executiva és molt alt, destacant el càstig rebut pels sectors més moderats. Espero que CDC no sigui l'excepció a la vella màxima segons la qual els partits es guanyen a partir de la radicalitat i es governen des de la moderació. Si no fos així, CDC hauria entrat en caiguda lliure, negant la seva pròpia història i convertint-se en el partit del NO. No al nou Estatut, no a la Constitució europea, ... Espero que després de les vacances vagi retornant poc a poc el sentit comú i CiU no perdi de forma definitiva l'antiga capacitat de Jordi Pujol d'aplegar al seu voltant una part molt significativa de l'electorat català. Si, en canvi, l'aposta radical-sobiranista fos definitiva, CiU hauria emprès el camí cap a la marginalitat. Ja veurem.
Divendres, 9 de juliol
Entrem a la recta final de la celebració del 10è Congrés del PSC. Ha acabat el plaç de presentació d'esmenes per part de les organitzacions del partit. N'hi ha més de 3.000 presentades per 135 organitzacions. El capítol més esmenat és, com no podia ser d'altra manera, el que porta el títol "Catalunya, una nació de ciutadans i ciutadanes". Podeu trobar algunes aportacions externes a l'espai dedicat al 10è Congrés del meu web. Recomano la lectura de l'aportació de Vicenç Navarro i de Nou Cicle.
