Divendres, 21 de novembre
Avui ha tingut lloc la reunió del Comitè Federal del PSOE. José Luis Rodríguez Zapatero ha donat ple suport a l'esforç dels socialistes catalans per formar una majoria i un govern catalanista i de progrés, amb ERC i ICV. Davant els rumors que pretenien que el PSOE no donaria suport a aquesta proposta i que preferiria un pacte CiU-PSC, les discusions i la resolució política del Comitè Federal del PSOE acaben amb qualsevol especulació al respecte. És cert que hi ha alguns dirigents del PSOE preocupats per un eventual pacte amb ERC, com ho és també que una aclaparadora majoria del PSOE hi donaria ple suport. Zapatero ha mantingut també el seu compromís de recolzar la reforma de l'Estatut que obtingui una àmplia majoria al Parlament de Catalunya. Esperem que mai més ningú no intenti dir que PP i PSOE representen el mateix, especialment pel que fa a la idea d'Espanya i a l'evolució de l'Estat de les Autonomies. ERC ja ha manifestat, en paraules de Josep Huguet, la seva satisfacció per la posició adoptada pel Comitè Federal del PSOE. La immensa majoria dels catalans i de les catalanes saben que la millora de l'autogovern del nostre país depèn no sols del que decidim aquí, sinó que requereix també trobar suports a la resta d'Espanya. El PSOE ha mostrat novament avui que és el millor aliat per a les aspiracions del catalanisme progressista. És una magnífica notícia. Amb un govern de progrés a Catalunya, un ampli acord nacional sobre autogovern i finançament, i aliats a la resta d'Espanya, Catalunya serà imparable. Esperem que la setmana vinent comenci a caminar l'acord per fer realitat la voluntat dels catalans i les catalanes expressada a les urnes: canvi, catalanisme, govern de progrés. Des del PSC seguirem fent el que calgui per fer-ho possible.
Dijous, 20 de novembre
Tothom vol tenir notícia de les negociacions entre les forces polítiques per formar majoria al Parlament, però el cert és que les negociacions no comencen fins la setmana vinent. Segons sembla, dilluns al matí ERC i CiU es reuniran per primer cop des de les eleccions. Serà el moment en què CiU demani perdó per haver titllat de traïdors la gent d'ERC al llarg de la campanya electoral, i els convenci que es pot passar de traïdors a socis imprescindibles sense major trasbals. No és impossible, recordeu quan des de la seu del PP al carrer Gènova de Madrid es cridava "Pujol, enano, habla en castellano" i això no va impedir que CiU i PP pactéssin a l'Hotel Majestic. L'hotel, per cert, des del que les bases de CiU van proclamar Mas President la nit de diumenge.
Dilluns a la tarda es produirà la primera reunió ERC-PSC. Els arguments d'uns i altres són coneguts i caldrà aprofundir en els continguts d'un possible pacte catalanista i de progrés que satisfaria la voluntat de canvi d'una gran majoria de catalans, i conèixer també els detalls de la proposta d'ERC de govern de concentració.
No hi ha notícies, però tot va ple de rumors. Segons alguns, Maragall estaria a punt de plegar. És obvi que es tracta de rumors interessats difosos des de la pròpia CiU, des de sectors del món empresarial, o de l'aparell mediàtic de les dretes catalana i espanyola. Hauran de prendre molta til·la, perquè la força de les conviccions de Maragall no es veu afeblida pel resultat electoral, com ja hem pogut comprovar els que treballem directament amb ell. Si algú es creix davant les dificultats, és Maragall.
Curiosament, inclús s'atribueix a Jordi Pujol algun intent d'aproximació al PSC... Sembla més aviat un avís a ERC: si no pacteu amb nosaltres, podem fer-ho amb uns altres...
Una altra notícia del dia és la incompareixença davant del jutge de Joan Cogul, principal responsable del cas Turisme, que afecta persones molt vinculades a UDC. Sembla que és a Manila, Filipines, on resideix habitualment. Un dels temes referits a la negociació d'una nova majoria al Parlament a seguir amb atenció és precisament com es gestionarà l'esclariment i eventual assumpció de responsabilitats dels casos Treball i Turisme, així com altres greus irregularitats que han afectat el govern de CiU en els darrers anys. Girar full sense més seria absolutament contradictori amb els compromisos de transparència assumits per les forces d'esquerres davant dels seus respectius electorats.
Dilluns a la tarda es produirà la primera reunió ERC-PSC. Els arguments d'uns i altres són coneguts i caldrà aprofundir en els continguts d'un possible pacte catalanista i de progrés que satisfaria la voluntat de canvi d'una gran majoria de catalans, i conèixer també els detalls de la proposta d'ERC de govern de concentració.
No hi ha notícies, però tot va ple de rumors. Segons alguns, Maragall estaria a punt de plegar. És obvi que es tracta de rumors interessats difosos des de la pròpia CiU, des de sectors del món empresarial, o de l'aparell mediàtic de les dretes catalana i espanyola. Hauran de prendre molta til·la, perquè la força de les conviccions de Maragall no es veu afeblida pel resultat electoral, com ja hem pogut comprovar els que treballem directament amb ell. Si algú es creix davant les dificultats, és Maragall.
Curiosament, inclús s'atribueix a Jordi Pujol algun intent d'aproximació al PSC... Sembla més aviat un avís a ERC: si no pacteu amb nosaltres, podem fer-ho amb uns altres...
Una altra notícia del dia és la incompareixença davant del jutge de Joan Cogul, principal responsable del cas Turisme, que afecta persones molt vinculades a UDC. Sembla que és a Manila, Filipines, on resideix habitualment. Un dels temes referits a la negociació d'una nova majoria al Parlament a seguir amb atenció és precisament com es gestionarà l'esclariment i eventual assumpció de responsabilitats dels casos Treball i Turisme, així com altres greus irregularitats que han afectat el govern de CiU en els darrers anys. Girar full sense més seria absolutament contradictori amb els compromisos de transparència assumits per les forces d'esquerres davant dels seus respectius electorats.
Dimecres, 19 de novembre
Encara no han començat les negociacions formals. Sembla que començaran la setmana vinent. Per tant, tampoc no hi han notícies certes sobre res. Per això és útil llegir les declaracions dels dirigents polítics. Avui n'han fet Josep Lluís Carod-Rovira i Pasqual Maragall. Carod en roda de premsa, difosa íntegrament per Catalunya Informació. Aquí hi trobareu la transcripció (demano excuses si hi ha algun error que seria del tot involuntari). Maragall en una declaració formal davant els Primers Secretaris de les Federacions del PSC i els diputats electes diumenge, en la que han estat presents els mitjans de comunicació.
Dimarts, 18 de novembre
Sense temps per descansar, ni per agrair la feina a la gent que ha col·laborat en una llarga campanya electoral (que es superposava també a la recent campanya electoral municipal), ni per analitzar una mica el què ha passat el 16-N, la frenètica activitat política segueix. Amb un problema afegit: els mitjans de comunicació volen lògicament seguir l'actualitat hora a hora i dia a dia, sense que necessàriament hi hagin prou notícies (en el sentit de novetats) certes (en el sentit de fàctiques, no opinions, rumors o filtracions sovint interessades) com per satisfer la curiositat dels professionals i dels propis lectors, oients o televidents.
Encara no han començat formalment les negociacions per formar majoria, però tothom parla sobre com es desenvoluparan i com acabaran. És difícil encertar. Després d'un intent de donar per fet que un acord ràpid entre CiU i ERC tancaria el pas a qualsevol altra possibilitat, la realitat s'imposa: el final del capítol dels pactes no sols no està escrit, sinó que ni tant sols està esbossat.
CiU intenta fer aparèixer la majoria nacionalista com a novetat. És que no hi ha hagut majoria nacionalista des de 1980? Quan CiU explicarà perquè no va optar per formar una majoria nacionalista amb ERC l'any 1999 si la correlació de forces al Parlament de Catalunya ho permetia? Realment la gran novetat de les eleccions de diumenge és que, després de 23 anys, hi ha la possibilitat de formar una majoria i un govern de progrés.
Com se sap, des del PSC havíem plantejat les eleccions en clau de canvi. És a dir, proposant triar entre dues alternatives: el canvi o la continuïtat. Sembla clar que la majoria dels electors s'ha decantat pel canvi. I que el canvi passa per formar una majoria i un govern sense CiU. Un govern que, per cert, seria catalanista i progressista. Tot i que des de CiU es pretengui afirmar que sols la presència de CiU garanteix el catalanisme d'un govern, set anys de pacte CiU-PP han tret qualsevol credibilitat a aquest plantejament.
Alguns mitjans destaquen que algunes de les propostes d'ERC, particularment les que es refereixen a la necessitat d'introduir una gran dosi de transparència al govern català (lluny doncs de la trajectòria marcada pels casos Treball i Turisme) i de prendre un compromís ferm contra el transvasament de l'Ebre, incomoden fortament CiU.
Per cert, ERC va fixar públicament els compromisos bàsics per a la governabilitat de Catalunya en un document imprescindible per seguir les negociacions que s'establiran entre les diverses forces polítiques.
Encara no han començat formalment les negociacions per formar majoria, però tothom parla sobre com es desenvoluparan i com acabaran. És difícil encertar. Després d'un intent de donar per fet que un acord ràpid entre CiU i ERC tancaria el pas a qualsevol altra possibilitat, la realitat s'imposa: el final del capítol dels pactes no sols no està escrit, sinó que ni tant sols està esbossat.
CiU intenta fer aparèixer la majoria nacionalista com a novetat. És que no hi ha hagut majoria nacionalista des de 1980? Quan CiU explicarà perquè no va optar per formar una majoria nacionalista amb ERC l'any 1999 si la correlació de forces al Parlament de Catalunya ho permetia? Realment la gran novetat de les eleccions de diumenge és que, després de 23 anys, hi ha la possibilitat de formar una majoria i un govern de progrés.
Com se sap, des del PSC havíem plantejat les eleccions en clau de canvi. És a dir, proposant triar entre dues alternatives: el canvi o la continuïtat. Sembla clar que la majoria dels electors s'ha decantat pel canvi. I que el canvi passa per formar una majoria i un govern sense CiU. Un govern que, per cert, seria catalanista i progressista. Tot i que des de CiU es pretengui afirmar que sols la presència de CiU garanteix el catalanisme d'un govern, set anys de pacte CiU-PP han tret qualsevol credibilitat a aquest plantejament.
Alguns mitjans destaquen que algunes de les propostes d'ERC, particularment les que es refereixen a la necessitat d'introduir una gran dosi de transparència al govern català (lluny doncs de la trajectòria marcada pels casos Treball i Turisme) i de prendre un compromís ferm contra el transvasament de l'Ebre, incomoden fortament CiU.
Per cert, ERC va fixar públicament els compromisos bàsics per a la governabilitat de Catalunya en un document imprescindible per seguir les negociacions que s'establiran entre les diverses forces polítiques.
Dilluns, 17 de novembre
El dia després de les eleccions la feina segueix de forma implacable. És hora, com deia ahir, de la política. Reunió de la Comissió Executiva del PSC, debat a TV3 amb els altres directors de campanya, trucades d'ànim, trucades a responsables d'altres forces polítiques, converses amb Pasqual i Montilla, de tot una mica.
Abans que me'n descuidi. Ernest Benach, director de la campanya d'ERC, es queixa amargament (és broma!) que no he mencionat que ell també té un diari de campanya. No ho he fet perquè no ho sabia, però ho esmeno ràpidament. El trobareu aquí.
Sobre la reunió de la direcció del PSC, el millor és llegir un resum de les declaracions del Primer Secretari del partit als mitjans de comunicació:
"En primer lloc, en les eleccions celebrades diumenge, la candidatura del PSC-CpC va ser novament la primera força política de Catalunya, tot i la seva pèrdua de vots i d'escons.
En segon lloc, malgrat el PSC ha guanyat en vots, la injusta normativa electoral vigent atribueix a CiU 4 escons més que a la coalició PSC-CpC.
En tercer lloc, la Comissió Executiva del PSC celebra els bons resultats obtinguts per ERC i ICV.
En quart lloc, assenyalem que a diferència de l'any 1999, ara és possible construir una majoria i un govern catalanista i progressista a partir dels resultats obtinguts pel PSC-CpC, ERC i ICV. En aquest sentit, proposem a ERC i ICV fer realitat aquesta majoria i aquest govern catalanista i de progrés que representa, per primer cop des de l'any 1980, la voluntat majoritària dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya".
Montilla ha indicat que la Comissió Executiva del PSC es proposa “obrir d'immediat converses amb ERC i ICV” per assolir “un acord polític que faci possible un govern catalanista i de progrés, un govern sòlid i estable per millorar l'autogovern de Catalunya, per desenvolupar una política social més ambiciosa, i per garantir la prosperitat econòmica, la cohesió social i l'equilibri territorial del nostre país”.
“També ens reafirmem en la necessitat d'un acord molt ampli per a la millora de l'autogovern de Catalunya i l'elaboració del nou Estatut” ha conclòs el Primer Secretari del PSC.
Recomano també la lectura de l'Informe preliminar sobre els resultats electorals que ha estudiat avui la Comissió Executiva del partit.
Com que ara venen dies de pactes, potser us interessarà conèixer un manifest que va fer públic abans de les eleccions un grup ben plural d'intel·lectuals d'esquerres. El manifest porta significativament el títol: "Per un govern de progrés".
Abans que me'n descuidi. Ernest Benach, director de la campanya d'ERC, es queixa amargament (és broma!) que no he mencionat que ell també té un diari de campanya. No ho he fet perquè no ho sabia, però ho esmeno ràpidament. El trobareu aquí.
Sobre la reunió de la direcció del PSC, el millor és llegir un resum de les declaracions del Primer Secretari del partit als mitjans de comunicació:
"En primer lloc, en les eleccions celebrades diumenge, la candidatura del PSC-CpC va ser novament la primera força política de Catalunya, tot i la seva pèrdua de vots i d'escons.
En segon lloc, malgrat el PSC ha guanyat en vots, la injusta normativa electoral vigent atribueix a CiU 4 escons més que a la coalició PSC-CpC.
En tercer lloc, la Comissió Executiva del PSC celebra els bons resultats obtinguts per ERC i ICV.
En quart lloc, assenyalem que a diferència de l'any 1999, ara és possible construir una majoria i un govern catalanista i progressista a partir dels resultats obtinguts pel PSC-CpC, ERC i ICV. En aquest sentit, proposem a ERC i ICV fer realitat aquesta majoria i aquest govern catalanista i de progrés que representa, per primer cop des de l'any 1980, la voluntat majoritària dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya".
Montilla ha indicat que la Comissió Executiva del PSC es proposa “obrir d'immediat converses amb ERC i ICV” per assolir “un acord polític que faci possible un govern catalanista i de progrés, un govern sòlid i estable per millorar l'autogovern de Catalunya, per desenvolupar una política social més ambiciosa, i per garantir la prosperitat econòmica, la cohesió social i l'equilibri territorial del nostre país”.
“També ens reafirmem en la necessitat d'un acord molt ampli per a la millora de l'autogovern de Catalunya i l'elaboració del nou Estatut” ha conclòs el Primer Secretari del PSC.
Recomano també la lectura de l'Informe preliminar sobre els resultats electorals que ha estudiat avui la Comissió Executiva del partit.
Com que ara venen dies de pactes, potser us interessarà conèixer un manifest que va fer públic abans de les eleccions un grup ben plural d'intel·lectuals d'esquerres. El manifest porta significativament el títol: "Per un govern de progrés".
Diumenge, 16 de novembre
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya s'han manifestat a les urnes. Escrutat el 100% dels vots, el resultat de les eleccions és el següent:
Votants: 3.300.862 (63.39%). 4 punts més de participació que el 1999.
PSC, 1.026.030 vots, 31.17%, 42 escons;
CiU, 1.018.115 vots, 30.93%, 46 escons;
ERC, 542.045 vots, 16.47%, 23 escons;
PP, 390.650 vots, 11.87%, 15 escons;
ICV-EA, 240.358 vots, 7.30%, 9 escons.
No és, certament, el resultat que els socialistes esperàvem. Som la primera força en vots, però no hem aconseguit ser-ho en escons. Ara bé, contràriament al que va passar el 1999, hi ha la possibilitat certa de fer una majoria d'esquerres. El 1999 CiU i PP sumaven 68, i ara sumen 61; mentre que PSC, ERC i ICV que el 1999 sumàvem 67, ara sumem 74. És una victòria del canvi. PSC i ICV ja ens hem manifestat a favor d'un govern de progrés. Aviat ERC haurà de definir-se. Avui Carod ha proposat un govern de totes les forces de tradició catalanista, és a dir, PSC, CiU, ERC, i ICV. Un govern d'aquestes característiques sols es justificaria en cas d'emergència nacional. I no creiem que l'actual situació política catalana sigui aquesta. Potser aquesta proposta és una forma de guanyar temps. Però ERC haurà de definir-se entre el canvi o la continuïtat, entre l'esquerra o la dreta.
Demà, la Comissió Executiva del PSC es reunirà a la tarda per valorar els resultats. I jo estaré a la nit a un debat a TV3 amb els altres directors de campanya. La campanya ha acabat. Ara és l'hora dels pactes. Ara és l'hora de la política.
Votants: 3.300.862 (63.39%). 4 punts més de participació que el 1999.
PSC, 1.026.030 vots, 31.17%, 42 escons;
CiU, 1.018.115 vots, 30.93%, 46 escons;
ERC, 542.045 vots, 16.47%, 23 escons;
PP, 390.650 vots, 11.87%, 15 escons;
ICV-EA, 240.358 vots, 7.30%, 9 escons.
No és, certament, el resultat que els socialistes esperàvem. Som la primera força en vots, però no hem aconseguit ser-ho en escons. Ara bé, contràriament al que va passar el 1999, hi ha la possibilitat certa de fer una majoria d'esquerres. El 1999 CiU i PP sumaven 68, i ara sumen 61; mentre que PSC, ERC i ICV que el 1999 sumàvem 67, ara sumem 74. És una victòria del canvi. PSC i ICV ja ens hem manifestat a favor d'un govern de progrés. Aviat ERC haurà de definir-se. Avui Carod ha proposat un govern de totes les forces de tradició catalanista, és a dir, PSC, CiU, ERC, i ICV. Un govern d'aquestes característiques sols es justificaria en cas d'emergència nacional. I no creiem que l'actual situació política catalana sigui aquesta. Potser aquesta proposta és una forma de guanyar temps. Però ERC haurà de definir-se entre el canvi o la continuïtat, entre l'esquerra o la dreta.
Demà, la Comissió Executiva del PSC es reunirà a la tarda per valorar els resultats. I jo estaré a la nit a un debat a TV3 amb els altres directors de campanya. La campanya ha acabat. Ara és l'hora dels pactes. Ara és l'hora de la política.
