Diari de campanya

Avui s'ha produït la segona reunió PSC-ERC. Ha durat gairebé tres hores i ha permès repassar els documents de bases de tots dos partits. És evident que els punts d'acord superen i de molt les discrepàncies puntuals, però que caldrà encara treballar de valent per aproximar encara més les posicions dels dos partits.

Els amics i amigues d'Esquerra segueixen proposant formar un govern de concentració, és a dir, que CiU segueixi en el govern. Nosaltres seguim dient que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens han donat un clar mandat de canvi. Un canvi que passa, entre d'altres coses, perquè CiU deixi el govern. Per això seguim proposant fer una majoria i un govern catalanista i d'esquerres, amb PSC, ERC i ICV-EA. Hem quedat emplaçats a una nova reunió PSC-ERC dilluns a les 13 hores al Parlament de Catalunya.

Estem satisfets de la feina feta avui, però el camí encara és llarg i caldrà treballar molt per assolir els nostres objectius. En aquest procés, la gent que ha signat manifestos i s'ha aplegat en plataformes diverses per emplaçar els partits d'esquerres a formar un govern de progrés, ha convocat un acte simbòlic el proper diumenge dia 30 a les 12 hores davant del Parlament de Catalunya.

Avui s'ha celebrat la reunió entre el PSC i ICV-EA. Com era d'esperar, ha anat molt bé. Ha servit per reiterar, un cop més, que no estem a favor de la continuïtat de CiU al Govern de la Generalitat. I, sobretot, per constatar que hi ha moltes més coincidències que punts de discrepància entre els partits d'esquerra.

Els amics i amigues d'ICV-EA han fet públic el seu Decàleg per un govern nacional d'esquerres.

No m'he pogut resistir a la idea que comentava ahir: "el canvi" "de debò" "+ a prop". I li he demanat a Francesc Troya que em fes una proposta de disseny divertida. Me l'ha preparada i la comparteixo amb vosaltres. Espero que ningú no s'enfadi i, sobretot, que corri per Internet...


Al vespre, i després d'haver-lo enviat als amics i amigues d'ERC per preparar la reunió que tenim demà amb ells, des del PSC hem fet públic el nostre document Bases per un govern catalanista i d'esquerres. Espero que sigui del vostre interès i que proporcioni encara més arguments a tots aquells i aquelles que estem treballant per una majoria i un govern format pel PSC, ERC i ICV-EA.

Un dels webs que esmentava ahir, té a partir d'ara una adreça més fàcil de recordar Unim les esquerres. M'agradaria donar una notícia del tipus "el canvi" "de debò" és "+ a prop", és a dir, la suma dels eslògans electorals del PSC, ICV i ERC. Però encara no puc, tot i que hi estem treballant de valent des de molts llocs, des dels partits, les associacions i l'activisme voluntari. Els ànims estan bé però el camí encara sembla llarg i el resultat, malgrat els meus desitjos, incert.

Avui hem tingut un dinar de comiat de la legislatura feliçment acabada. Un dinar de Mesa i Junta de Portaveus i Presidents dels Grups parlamentaris. Hi he anat tot i que la mica de grip que no m'acaba de passar potser hagués aconsellat un caldet... He fet bé, perquè el caldet me l'hauria pres sol i anant al dinar de comiat del President Rigol he pogut saludar gent de totes bandes i parar l'orella per fer-me una millor idea de l'ambient.

Espero que no se m'enfadi Josep Lluís Carod Rovira si explico una anècdota que ell mateix m'ha recordat aquest migdia. Heu de situar-vos en el marc de les mobilitzacions per una altra globalització celebrades a Barcelona i, concretament, en la manifestació convocada per la Confederació Europea de Sindicats. Allà es va produir una feliç coincidència: Montilla, Carod i Saura portant una pancarta reivindicant l'Europa social. Jo estava per allà i se'm va acudir sobre la marxa un nou eslògan: "Els de la pancarta, junts al govern!". Que es crida així: "Els-de-la-pan-car-ta--junts-al-go-vern", amb la cadència típica dels eslògans de manifestació. Doncs bé, avui Carod em recordava la fita i preguntava sorneguer: "Creus que ho hem de fer això?". Jo, ràpid, li he dit: "Jo crec que sí, i tu?" Com a única resposta, un somriure ampli que ni tant sols l'imponent mostatxo podia dissimular. En fi, que no puc donar la notícia, perquè encara no hi ha notícia. Ara, de bon rotllo, grans quantitats.

Al dinar hi era tothom (dels que hi havien de ser és clar). Hi havia en Ribó, que sap més del que diu perquè es fa amb tothom. I en sap un munt, tant com per endur-se a treballar a la Fundació "Ulls del món" l'ex-Directora de Relacions amb el Parlament del Govern en funcions, Núria Ramon.

Hi era en Quim Nadal, que fa respecte a tothom perquè col·lecciona tafaneries i se les sap totes, i les engega en el moment diguem-ne més oportú.

M'ha tocat asseure entre Dolors Nadal (PP) i Josep Huguet (ERC). Amb Dolors tinc molt bona relació, com ara saben els que ens van veure al Canal 33 en un dels debats electorals, en què vaig haver de demanar-li fins i tot l'aigua, perquè no em caiguessin els papers ja que la taula em quedava massa lluny. A Josep Huguet li hem anat fabricant entre tots una imatge d'home esquerp -que no és- i de no tenir pèls a la llengua -que realment no en té-. Per això ara li deuen haver encomanat els del seu partit que vagi empaitant empresaris per allò de "no es tan fiero el lobo como lo pintan".

Però clar si he de parlar de tothom no acabaria. Afegeixo només que potser l'home més feliç era Ernest Benach, d'ERC, a qui el seu partit ha tornat a encomanar que assumeixi responsabilitats a la futura Mesa del Parlament. Hi havia avui qui ja el feia President... Però, en fi, tot això eren petites anècdotes sense importància, per distendir l'ambient.

Avui s'ha fet la reunió entre CiU i ERC. Amb una única conclusió: CiU cerca la continüitat en qualsevol de les seves possibles formes: concentració, front nacionalista, gran coalició,... I CiU segueix sense voler tancar la porta a un eventual suport parlamentari al PP al Congrés. Duran Lleida ha negat qualsevol episodi de corrupció, mentre Benach i Puigcercós (ERC) seguien parlant de posar el comptador a zero (senyal inequívoca que pensen que no ho està a zero...). Precisament la revista El Triangle en el seu número d'aquesta setmana porta com a titular: "Els escàndols del pujolisme dinamiten una entesa amb ERC", i il·lustra la informació interior amb la ja famosa foto "Carod-mans netes!".

Per la nostra part, demà reunió amb ICV-EUiA. I, dijous, segona reunió amb ERC. Continuarà...

Les bones notícies s'acumulen, i no dono a l'abast. Quan encara estava celebrant el resultat del Comitè Federal del PSOE, arriben les conclusions de l'Assemblea de la Federación Española de Municipios y Provincias. Allà es produeix un fenomen digne d'estudi: hi havia una candidatura de consens encapçalada per Paco Vázquez i amb la participació d'una gran majoria de forces polítiques amb representació municipal de tota Espanya, de cop i volta el PP intenta sabotejar aquest acord -del que formava part- amb una proposta de declaració contrària al Pla Ibarretxe que no havia estat negociada, i tot acaba amb la derrota de la moció i la victòria de la candidatura del PSOE, IU, CiU, ICV, i altres forces, sobre la candidatura del PP i Coalició Canària. Bingo!

Sabeu quin és el balanç? Mentre el PP divideix, el PSOE uneix; mentre el PP resta, el PSOE suma. La idea d'Espanya del PP és profundament disgregadora. L'Espanya plural, respectuosa de la seva diversitat, és l'Espanya real, la única Espanya possible en democràcia. S'estan donant les condicions d'un debat no marcat per les prioritats del PP, les seves fílies i fòbies, les seves obsessions malaltisses, la seva història esbiaxada, la seva desmemòria selectiva. El PSOE pot defensar sese complexes una idea d'Espanya molt diferent a la idea d'Espanya del PP. Amb tota legitimitat. Amb vocació majoritària. Amb vocació de futur. I si les esquerres espanyoles fan aquest camí, això serà una magnífica notícia per a les esquerres catalanes.

Com ha estat bona notícia la celebració avui de la primera reunió PSC-ERC. Transcric part de les declaracions de José Montilla als mitjans de comunicació: El Primer Secretari del PSC ha destacat "el clima enormement positiu i constructiu" de la reunió que la delegació del PSC ha mantingut amb una delegació d'ERC. "Durant la reunió hem pogut explicar als amics d'ERC la nostra proposta de govern catalanista i de progrés". "Ara el que cal és fer el que els ciutadans demanen: un govern de canvi, un govern catalanista, un govern d'esquerres. És obvi que caldrà arribar el més aviat millor a un Acord Nacional per l'Autogovern i el Finançament", en al·lusió a la necessitat de diferenciar entre la formació de govern i els grans acords nacionals. I que, en la nostra opinió, no cal un govern de concentració nacional. Montilla ha assenyalat la coincidència amb ERC "de no allargar les negociacions més enllà del necessari, ni produir cap mena de provisionalitat, per la qual cosa ambdues formacions descarten actuacions que poguessin facilitar la constitució d'un govern en minoria". També s'ha insistit en no supeditar l'agenda de la formació del govern català a la política estatal i a les properes eleccions legislatives. PSC i ERC han acordat una propera reunió que tindrà lloc el proper dijous 27, en la qual s'analitzaran els principis i els compromisos bàsics que els dos partits plantegen cara a la formació del nou govern.

Demà ERC tindrà la seva primera reunió amb CiU, que en principi estava prevista per avui mateix però que no s'ha pogut produir per problemes d'agenda. Els representants de CiU seran Pere Macias i Josep Antoni Duran Lleida. No sé quina cara posaran quan els representants d'ERC els diguin, com han dit avui en públic, que "cal posar a zero la corrupció al govern de Catalunya".

Les bones notícies no acaben aquí. Primer, un regal de Claret Serrahima, un trèvol ben particular:

Podeu fer-lo servir com volgueu, així com aquest altre gràfic.
També dos manifestos a llegir Per un govern d'esquerres i Per un govern catalanista i de progrés.

I unes pàgines a visitar: govern d'esquerres, govern catalanista i de progrés i encara una tercera pàgina volem un govern d'esquerres. I segur que m'en deixo alguna...

Comença demà el procés de negociació entre les forces polítiques per formar una nova majoria al Parlament. Arriba, doncs, el moment de la veritat. Canvi o continuïtat. El canvi de la mà d'una majoria catalanista i de progrés, que trobarà suport entre la gent progressista i d'esquerres de tota Espanya. O la continuïtat maquillada de CiU. Una CiU que, en boca d'un dels seus màxims dirigents, Josep Antoni Duran Lleida, s'entesta a deixar oberta la porta a un nou pacte amb el PP.

Estic essent bombardejat amb emails que demanen als partits d'esquerres que facin majoria. Alguns són missatges personals, altres són manifestos signats col·lectivament, també webs en suport a aquesta idea. No cal dir que per a nosaltres són un estímul per treballar en la direcció que ja havíem anunciat al llarg de la campanya electoral.

A l'espera del desenvolupament de les negociacions, també cal trobar estones per reflexionar sobre els resultats. Per això em permeto recomanar el treball de Carles Castro publicat avui a La Vanguardia. Carles Castro és un periodista que s'ha anat especialitzant en l'anàlisi dels resultats electorals. Els seus treballs són d'obligada lectura perquè proposen una hipòtesi fonamentada sobre els fluxes de vot. No és que no tinguin importància les valoracions electorals basades en opinions, però convé de tant en tant comptar amb elements sòlids com els que habitualment proporciona Carles Castro. Aquí trobareu el seu article d'avui i el diagrama de fluxes de vot que el sustenta.