Dijous, 4 de març
Avui m'ho he passat d'alló més bé. He estat de campanya per les Terres de l'Ebre. Començant per Sant Jaume d'Enveja -on he dinat, massa, però magníficament-, seguint per Amposta, on he saludat els companys que ensobraven paperetes al local del partit, i he repartit propaganda pel carrer; passant per Tortosa on he fet una entrevista a una ràdio i una altra a un setmanari i he visitat una entitat que celebrava per endavant el dia de la dona treballadora amb un contingut multicultural; i he acabat a Xerta on he mantingut una reunió amb responsables del partit i després hem fet un acte públic.
El cert és que s'aprén molt fent campanya a peu de terra. Sols pel contacte amb els companys de partit que estan a primera línia ja mereixeria la pena.
M'havia preparat unes notes per a la meva intervenció al míting, que transcric tot seguit. De fet, he hagut de canviar radicalment la meva intervenció, a causa de les paraules dels companys que em precedien, i molt especialment la de l'Alcalde de Sant Carles de la Ràpita que ha estat magistral.
NOTES PER A LA INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA AL MÍTING DE XERTA
Què es decideix en aquestes eleccions? O segueix el PP quatre anys més, o governa Zapatero. Aquesta i no altra és l'elecció de diumenge dia 14 de març.
Si volem aturar: la manipulació, la crispació, les mentides, el retrocés social, la involució autonòmica, la submissió a la política bel·licista de Bush o el transvasament de l'Ebre... Si volem aturar tot això: no votem PP. I no votem CiU, que pot acabar donant suport al PP. Cal dir també que per aturar tot això no valen 4 o 5 diputats més d'ERC o 1 o 2 diputats més d'IC. Per aturar tot això necessitem 160 diputats del Partit Socialista.
És cert que hi ha molta gent empipada amb el PP. Gent emprenyada. Molta gent disposada a plantar cara. Però nosaltres no volem sols plantar cara al PP. Volem fer-los fora del govern. Democràticament. Pacíficament. Però volem derrotar-los, no sols plantar cara. I per això calen 160 diputats i diputades socialistes.
I a Catalunya cal una victòria molt àmplia del PSC. Per compensar l'aventatge que té el PP a altres zones de l'Estat.
Ens cal una àmplia victòria del partit del President Maragall, amb Pepe Montilla al capdavant. Sols així tindrem a Espanya un govern progressista i dialogant.
Un govern que garanteixi un creixment econòmic que creï llocs de treball estables. Un govern que lluiti contra les desigualtats socials. Un govern que tingui com a prioritats l'educació i la sanitat públiques. Un govern que augmenti les pensions, sobretot les més baixes. Un govern que tingui pes a Europa. Un govern capaç d'escoltar i d'arribar a acords. Un govern que faci de la lluita antiterrorista un factor d'unitat entre els demòcrates, i no un instrument de divisió.
Aquest és el govern que Espanya necessita. Però no sols és un govern necessari. També és un govern possible. Els socialistes vàrem guanyar-li al PP les eleccions municipals de maig de 2003 a tota Espanya. Ara podem tornar a guanyar. Ara hem de tornar a guanyar.
El 14 de març hi ha dos camins. Seguir el camí del centralisme, la preopotència, l'autoritarisme, la crispació, la mentida i el transvasament. O obrir la porta a un govern progressista i dialogant presidit per Zapatero. Un govern per fer avançar la política social i aturar el transvasament. Saludem les plataformes en defensa de l'Ebre, però ara ens cal tenir un govern en defensa de l'Ebre!
No s'hi val a badar. Tots els vots són útils, inclús el vot en blanc. Són útils perquè expressen una opinió lliure. Però sols un vot assegura la derrota del PP: el vot socialista.
Si els ciutadans volen, podem derrotar el PP. Si els ciutadans volen, guanya Zapatero. I si guanya Zapatero, guanya Catalunya!
El cert és que s'aprén molt fent campanya a peu de terra. Sols pel contacte amb els companys de partit que estan a primera línia ja mereixeria la pena.
M'havia preparat unes notes per a la meva intervenció al míting, que transcric tot seguit. De fet, he hagut de canviar radicalment la meva intervenció, a causa de les paraules dels companys que em precedien, i molt especialment la de l'Alcalde de Sant Carles de la Ràpita que ha estat magistral.
NOTES PER A LA INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA AL MÍTING DE XERTA
Què es decideix en aquestes eleccions? O segueix el PP quatre anys més, o governa Zapatero. Aquesta i no altra és l'elecció de diumenge dia 14 de març.
Si volem aturar: la manipulació, la crispació, les mentides, el retrocés social, la involució autonòmica, la submissió a la política bel·licista de Bush o el transvasament de l'Ebre... Si volem aturar tot això: no votem PP. I no votem CiU, que pot acabar donant suport al PP. Cal dir també que per aturar tot això no valen 4 o 5 diputats més d'ERC o 1 o 2 diputats més d'IC. Per aturar tot això necessitem 160 diputats del Partit Socialista.
És cert que hi ha molta gent empipada amb el PP. Gent emprenyada. Molta gent disposada a plantar cara. Però nosaltres no volem sols plantar cara al PP. Volem fer-los fora del govern. Democràticament. Pacíficament. Però volem derrotar-los, no sols plantar cara. I per això calen 160 diputats i diputades socialistes.
I a Catalunya cal una victòria molt àmplia del PSC. Per compensar l'aventatge que té el PP a altres zones de l'Estat.
Ens cal una àmplia victòria del partit del President Maragall, amb Pepe Montilla al capdavant. Sols així tindrem a Espanya un govern progressista i dialogant.
Un govern que garanteixi un creixment econòmic que creï llocs de treball estables. Un govern que lluiti contra les desigualtats socials. Un govern que tingui com a prioritats l'educació i la sanitat públiques. Un govern que augmenti les pensions, sobretot les més baixes. Un govern que tingui pes a Europa. Un govern capaç d'escoltar i d'arribar a acords. Un govern que faci de la lluita antiterrorista un factor d'unitat entre els demòcrates, i no un instrument de divisió.
Aquest és el govern que Espanya necessita. Però no sols és un govern necessari. També és un govern possible. Els socialistes vàrem guanyar-li al PP les eleccions municipals de maig de 2003 a tota Espanya. Ara podem tornar a guanyar. Ara hem de tornar a guanyar.
El 14 de març hi ha dos camins. Seguir el camí del centralisme, la preopotència, l'autoritarisme, la crispació, la mentida i el transvasament. O obrir la porta a un govern progressista i dialogant presidit per Zapatero. Un govern per fer avançar la política social i aturar el transvasament. Saludem les plataformes en defensa de l'Ebre, però ara ens cal tenir un govern en defensa de l'Ebre!
No s'hi val a badar. Tots els vots són útils, inclús el vot en blanc. Són útils perquè expressen una opinió lliure. Però sols un vot assegura la derrota del PP: el vot socialista.
Si els ciutadans volen, podem derrotar el PP. Si els ciutadans volen, guanya Zapatero. I si guanya Zapatero, guanya Catalunya!
Dimecres, 3 de març
Encara sóc capaç de trobar una mica de temps per seguir via Internet les eleccions nordamericanes. Ahir era el Super Dimarts en què es celebraven deu eleccions primàries del Partit Demòcrata. John Kerry va guanyar-ne nou i Howard Dean, oficialment ja retirat com a candidat, va guanyar la de l'Estat de Vermont, d'on va ser Governador. John Edwards va decidir retirar-se en veure la magnitud de la victòria del Senador Kerry i probablement en un intent d'assegurar-se la plaça de Vice-president en el ticket demòcrata. Com a homenatge a Kerry, el web del qual pot interessar-vos visitar, he traduït a corre-cuita el seu discurs d'ahir al vespre. S'hi aprecien grans coincidències amb les nostres preocupacions d'aquí: necessitat de major impuls a la política social i també l'intent d'utilitzar la por com a argument electoral (pors relacionades amb la seguretat nacional / pors relacionades amb la lluita antiterrorista). Caldrà seguir d'aprop unes eleccions que ens afectaran moltíssim. Unes eleccions en les que també cal triar entre la continuïtat d'un govern conservador, amb una retòrica reaccionària que provoca una profunda divisió social, o el canvi cap a un govern progressista i dialogant.
També us recomano llegir la intervenció de José Montilla en l'acte celebrat aquest vespre a Santa Coloma de Gramenet.
Avui us adjunto un altre logo de campanya amb el link al web de Montilla en el que trobareu un WebTV que us pot servir per seguir en directe les seves intervencions.
També us recomano llegir la intervenció de José Montilla en l'acte celebrat aquest vespre a Santa Coloma de Gramenet.
Avui us adjunto un altre logo de campanya amb el link al web de Montilla en el que trobareu un WebTV que us pot servir per seguir en directe les seves intervencions.
Dimarts, 2 de març
He rebut dos nous enllaços a pàgines crítiques amb el PP que convé visitar. Una d'autor col·lectiu i molt treballada, marianorajao.com, i l'altra personalíssima i de caire humorístic rajoyquetedoy.com.
He rebut algun email que, de forma irònica, demana un descans d'arxius pdf amb intervencions de Montilla. Sense trair l'autor, cito literalment els arguments en que justifica la seva petició: "El vostre problema no és de projecte. La qüestió és centrar les eleccions en si convé a la majoria que el PP segueixi quatre anys més al govern d'Espanya, i en demostrar que la victòria del PSOE no sols es desitjable sinó que és també possible". Té raó l'autor. De fet, la nostra campanya va directament adreçada al primer dels raonaments que proposa. Com aquest logo casolà:
Potser cal subratllar més el fet que la victòria de Zapatero és possible. Convé recordar que el PSOE va guanyar en vots les eleccions municipals celebrades a tota Espanya el maig de 2003? O que la majoria dels enquestats volen un canvi de govern a Espanya? O que el propi baròmetre de gener del CIS assenyala que el 31.4% dels enquestats considera la gestió del govern del PP dolenta o molt dolenta, mentre que el 27.1% la considera bona o molt bona? O que tots els ministres suspenen en la valoració dels ciutadans? O que Aznar mereix poca o cap confiança pel 60.2% dels enquestats, mentre que mereix molta o bastant confiança al 33%? Tot això apunta a una possibilitat real de victòria que, malauradament, encara no és percebuda de forma majoritària. Per això convé repetir sovint aquests arguments.
He rebut algun email que, de forma irònica, demana un descans d'arxius pdf amb intervencions de Montilla. Sense trair l'autor, cito literalment els arguments en que justifica la seva petició: "El vostre problema no és de projecte. La qüestió és centrar les eleccions en si convé a la majoria que el PP segueixi quatre anys més al govern d'Espanya, i en demostrar que la victòria del PSOE no sols es desitjable sinó que és també possible". Té raó l'autor. De fet, la nostra campanya va directament adreçada al primer dels raonaments que proposa. Com aquest logo casolà:
Potser cal subratllar més el fet que la victòria de Zapatero és possible. Convé recordar que el PSOE va guanyar en vots les eleccions municipals celebrades a tota Espanya el maig de 2003? O que la majoria dels enquestats volen un canvi de govern a Espanya? O que el propi baròmetre de gener del CIS assenyala que el 31.4% dels enquestats considera la gestió del govern del PP dolenta o molt dolenta, mentre que el 27.1% la considera bona o molt bona? O que tots els ministres suspenen en la valoració dels ciutadans? O que Aznar mereix poca o cap confiança pel 60.2% dels enquestats, mentre que mereix molta o bastant confiança al 33%? Tot això apunta a una possibilitat real de victòria que, malauradament, encara no és percebuda de forma majoritària. Per això convé repetir sovint aquests arguments.
Dilluns, 1 de març
M'aixeco amb la mala notícia de l'atac a un local municipal de Cornellà i a la seu socialista al barri de Sant Ildefons. Els que han volgut fer aparèixer el PSC com aliè a la lluita contra la violència avui han de callar. De fet no sé de què volien acusar-nos. Com si no haguéssim viscut en les nostres carns el tenir càrrecs públics protegits, atacs a locals, l'assassinat d'Ernest Lluch. Em vaig indignar l'altre dia participant a una tertúlia en una emissora de ràdio de Madrid: volien presentar el PSC com a partit poc compromès en la lluita antiterrorista... En fi, el PP haurà de respondre de la seva responsabilitat en el protagonisme d'ETA en aquesta campanya. Com dels sinistres comentaris d'Acebes, un Ministre que no hauria de continuar un minut més en el seu càrrec, incapaç com és d'evitar l'utilització de la lluita antiterrorista com a argument electoral.
Per evitar el protagonisme dels violents cal impedir que centrin el debat electoral. I són molts els temes de debat que ens esforcem a posar sobre la taula amb, cal reconèixer-ho, un èxit relatiu. José Montilla cada dia aborda un gran tema. A les propostes que esmentava ahir es poden afegir les propostes en matèria de cultura, educació, economia o habitatge.
O el gran tema de les relacions entre Catalunya i Espanya. Per cert, aprofito per recomanar una visita al portal animat per Josep Maria Terricabras, on hi trobareu la revista digital mensual Diàleg, dedicada monogràficament el mes de març al tema Catalunya i Espanya. Allà hi trobareu entre d'altres un article meu sobre aquesta qüestió.
Per evitar el protagonisme dels violents cal impedir que centrin el debat electoral. I són molts els temes de debat que ens esforcem a posar sobre la taula amb, cal reconèixer-ho, un èxit relatiu. José Montilla cada dia aborda un gran tema. A les propostes que esmentava ahir es poden afegir les propostes en matèria de cultura, educació, economia o habitatge.
O el gran tema de les relacions entre Catalunya i Espanya. Per cert, aprofito per recomanar una visita al portal animat per Josep Maria Terricabras, on hi trobareu la revista digital mensual Diàleg, dedicada monogràficament el mes de març al tema Catalunya i Espanya. Allà hi trobareu entre d'altres un article meu sobre aquesta qüestió.
Diumenge, 29 de febrer
El primer cap de setmana de campanya ha resultat tan fred com el clima. Hi ha qui diu que les campanyes d'hivern cerquen precisament la desmobilització i la falta de participació i afavoreixen l'inèrcia governamental. Sembla, en tot cas, que la victòria del PP podria raure precisament en la desmobilització de l'electorat progressista. Vaja, que el PP guanyaria si la gent es pensés que ja ha guanyat, que no hi ha res a fer. Aquest i no altre seria l'objectiu d'enquestes com la que publica avui l'ABC o la que sembla que ens obsequiarà la setmana vinent el CIS (Centro de Intoxicaciones Sociológicas). De nosaltres depèn que la campanya no sigui l'anestèsic que busca el PP sinó l'estimulant que necessiten els progressistes per derrotar la dreta.
M'estic trobant aquests dies algunes persones que critiquen el baix contingut programàtic de la campanya. He d'admetre que potser sí que sovint les polèmiques de les que els mitjans de comunicació es fan ressò no són precisament programàtiques ("borratxo", "assassí", "i tu més") però no és menys cert que hi ha un esforç d'explicació programàtica. Per exemple, sols cal llegir les intervencions de José Montilla sobre temes tan diferents com esports, infrastructures, sanitat o indústria per acceptar que continguts no li falten a la proposta socialista.
Com per sortir al pas d'aquestes crítiques, la mateixa gent que va proporcionar tant material sobre les carències de la política social practicada per CiU, ha preparat un powerpoint sobre el dèficit social dels governs del PP.
També és divertit visitar les pàgines crítiques envers el PP i Aznar que proliferen aquests dies a la web. Avui us en recomano dues: losgenoveses.net i aznaren30segundos.org.
M'estic trobant aquests dies algunes persones que critiquen el baix contingut programàtic de la campanya. He d'admetre que potser sí que sovint les polèmiques de les que els mitjans de comunicació es fan ressò no són precisament programàtiques ("borratxo", "assassí", "i tu més") però no és menys cert que hi ha un esforç d'explicació programàtica. Per exemple, sols cal llegir les intervencions de José Montilla sobre temes tan diferents com esports, infrastructures, sanitat o indústria per acceptar que continguts no li falten a la proposta socialista.
Com per sortir al pas d'aquestes crítiques, la mateixa gent que va proporcionar tant material sobre les carències de la política social practicada per CiU, ha preparat un powerpoint sobre el dèficit social dels governs del PP.
També és divertit visitar les pàgines crítiques envers el PP i Aznar que proliferen aquests dies a la web. Avui us en recomano dues: losgenoveses.net i aznaren30segundos.org.
