Dijous, 11 de desembre
Avui s'ha anunciat l'acord total entre el PSC-CpC, ERC i ICV-EA per formar una majoria i un govern catalanista i d'esquerres. Un acord sobre programa, un acord sobre distribució de responsabilitats, i un acord sobre funcionament de la nova majoria.
Avui és el dia que mai no podré oblidar. És avui quan he sentit la força de la història, de les idees i del compromís del PSC i de les esquerres catalanes. Avui els meus ulls brillaven de forma inusual quan sentia José Montilla anunciar la notícia en la roda de premsa que ha protagonitzat al costat de Joan Puigcercós i Jordi Guillot.
Aquesta és la foto de la reunió en la que s'ha tancat el pacte. A la foto hi trobeu José Montilla, Ernest Maragall, Jordi Miralles, Jordi Guillot, Joan Boada, Carles Bonet i Joan Puigcercós. He tingut l'honor i el privilegi de ser-hi present. Sí. Assegut al costat de Joan Puigcercós.
Dissabte els Consells Nacionals dels tres partits ratificaran l'acord. I diumenge el pacte catalanista i d'esquerres es farà públic en un acte solemne amb les intervencions de Joan Saura, Josep-Lluís Carod Rovira i Pasqual Maragall.
Avui és el dia que mai no podré oblidar. És avui quan he sentit la força de la història, de les idees i del compromís del PSC i de les esquerres catalanes. Avui els meus ulls brillaven de forma inusual quan sentia José Montilla anunciar la notícia en la roda de premsa que ha protagonitzat al costat de Joan Puigcercós i Jordi Guillot.
Aquesta és la foto de la reunió en la que s'ha tancat el pacte. A la foto hi trobeu José Montilla, Ernest Maragall, Jordi Miralles, Jordi Guillot, Joan Boada, Carles Bonet i Joan Puigcercós. He tingut l'honor i el privilegi de ser-hi present. Sí. Assegut al costat de Joan Puigcercós.
Dissabte els Consells Nacionals dels tres partits ratificaran l'acord. I diumenge el pacte catalanista i d'esquerres es farà públic en un acte solemne amb les intervencions de Joan Saura, Josep-Lluís Carod Rovira i Pasqual Maragall.
Dimecres, 10 de desembre
Avui, una reunió al matí amb ERC, per acabar de tancar alguns detalls de l'acord. A la tarda, reunió amb ERC i ICV-EA, per començar a donar el salt de dos a tres, cap a la majoria tripartita que volem. Hi ha encara algun petit problema a resoldre, però la voluntat d'arribar a bon port és enorme.
Avui, però, la notícia és l'encàrrec del President del Parlament a Pasqual Maragall per sotmetre's a la sessió d'investidura que tindrà lloc el dilluns i el dimarts de la setmana vinent. Adjunto el text de la declaració pública de Pasqual Maragall:
"He de comunicar i vull comunicar al poble de Catalunya que acabo de rebre del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, senyor Ernest Benach, l'encàrrec de formar govern. A hores d'ara estic plenament convençut de comptar amb els suports que són necessaris per formar un govern estable. Un govern catalanista, un govern de progrés".
"Hem treballat durant aquests dies silenciosament, però també rigorosament, per aconseguir una cosa que no és senzilla. Per posar d'acord tres forces polítiques diferents, amb històries i procedències polítiques diferents, per formar un govern sòlid. Un govern, repeteixo, un govern que serà estable, que sap el què ha de fer, que sap el què vol fer. Nosaltres volem avançar en l'autogovern, i avançarem. Nosaltres volem avançar en el finançament, i avançarem. Nosaltres volem resoldre els temes de la identitat i la diversitat dels nostres territoris, i en això avançarem encara més. Ho tenim molt clar. Nosaltres volem ser pioners aquí a Catalunya, en el desenvolupament d'una colla de polítiques socials, que fan molta falta: en el terreny de l'habitatge, en el terreny de l'educació, en el terreny de la salut, i en el terreny de la seguretat".
"Estic segur que el Parlament de Catalunya podrà rebre per part meva un missatge, que a més, serà un missatge de mà estesa, que vol comptar amb tothom: vol comptar amb aquelles forces polítiques amb les quals col·laborarem a partir d'ara, i també amb aquelles que no estaran al govern. Espero que aquesta petició i aquesta oferta, que és una petició i una oferta, tindrà una resposta positiva".
"Que ningú s'equivoqui en aquest país en aquest moment. ¿Què vol la gent a Catalunya? La gent a Catalunya vol saber finalment que som un país normal, un país que té més d'un sol llenguatge, que som un país que és capaç de tenir en el seu govern representants de forces diverses, no només una força, no només una veu, no només un accent. Aquest serà finalment un país políticament normal. Podria haver quedat el dubte que finalment això no fos així si sempre haguéssim tingut per voluntat del poble de Catalunya un sol accent i una mateixa veu".
"Avui Catalunya vol progrés. Avui Catalunya vol alternança. Avui Catalunya vol saber que és capaç, efectivament, de canviar. I canviarà. Espero de tots, repeteixo, d'aquells que estan amb nosaltres i estaran amb nosaltres, i dels que no ho estan i que espero que faran la política d'oposició que s'espera d'ells - com nosaltres hem fet en els darrers quatre anys, honestament i dignament - que estiguin a l'alçada de les esperances del poble de Catalunya d'avui".
"Formarem un govern de progrés. Formarem un govern catalanista. Amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi, amb Esquerra Republicana de Catalunya, vella força en aquest país i en aquesta Casa, i, espero, que amb Iniciativa per Catalunya-Verds- EUiA. Aquest nou govern serà capaç i estarà en condicions de dur endavant el programa que ens hem proposat, que aquests dies hem treballat per aconseguir".
"Aquests darrers dies he sentit arreu, al carrer, a les converses, com el poble de Catalunya s'interessava per la política d'una forma diferent. Es tenia la impressió que els polítics, efectivament, estaven fent el que havien de fer: parlar menys i treballar més. Això és el que hem fet. I seguirem sent fidels a aquest esperit i a aquesta norma. Però ara ens toca de parlar. Ens tocarà de parlar. I així ho farem el dilluns dia 15. Així ho farem amb la convicció que Catalunya, i no només Catalunya, sinó tot Espanya tindrà des de Catalunya la veu que estaven esperant. És la veu que ha d'obrir un nou període de la història del nostre país, i un nou període també en la història dels pobles d'Espanya".
"Vull que els ciutadans de Catalunya sàpiguen que estem confiats, que estem segurs, que sabem de la profunditat dels nostres projectes. Que sabem també de la seva dificultat, però que estem convençuts que ens sobren forces per tirar-los endavant".
"Que quedi clar que accepto, amb emoció i amb orgull, l'encàrrec que m'acaba de fer el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Que serem fidels a aquells objectius que ens vàrem proposar. Que Catalunya pot estar segura, i els pobles d'Espanya també, que la nostra passió per aquest país és una passió constructiva i és una passió dialogant. Tindran un govern estable, rigorós, tranquil i al mateix temps valent, perquè les coses que tenim al davant no seran fàcils de fer, però les farem".
"Moltes gràcies".
Avui, però, la notícia és l'encàrrec del President del Parlament a Pasqual Maragall per sotmetre's a la sessió d'investidura que tindrà lloc el dilluns i el dimarts de la setmana vinent. Adjunto el text de la declaració pública de Pasqual Maragall:
"He de comunicar i vull comunicar al poble de Catalunya que acabo de rebre del Molt Honorable President del Parlament de Catalunya, senyor Ernest Benach, l'encàrrec de formar govern. A hores d'ara estic plenament convençut de comptar amb els suports que són necessaris per formar un govern estable. Un govern catalanista, un govern de progrés".
"Hem treballat durant aquests dies silenciosament, però també rigorosament, per aconseguir una cosa que no és senzilla. Per posar d'acord tres forces polítiques diferents, amb històries i procedències polítiques diferents, per formar un govern sòlid. Un govern, repeteixo, un govern que serà estable, que sap el què ha de fer, que sap el què vol fer. Nosaltres volem avançar en l'autogovern, i avançarem. Nosaltres volem avançar en el finançament, i avançarem. Nosaltres volem resoldre els temes de la identitat i la diversitat dels nostres territoris, i en això avançarem encara més. Ho tenim molt clar. Nosaltres volem ser pioners aquí a Catalunya, en el desenvolupament d'una colla de polítiques socials, que fan molta falta: en el terreny de l'habitatge, en el terreny de l'educació, en el terreny de la salut, i en el terreny de la seguretat".
"Estic segur que el Parlament de Catalunya podrà rebre per part meva un missatge, que a més, serà un missatge de mà estesa, que vol comptar amb tothom: vol comptar amb aquelles forces polítiques amb les quals col·laborarem a partir d'ara, i també amb aquelles que no estaran al govern. Espero que aquesta petició i aquesta oferta, que és una petició i una oferta, tindrà una resposta positiva".
"Que ningú s'equivoqui en aquest país en aquest moment. ¿Què vol la gent a Catalunya? La gent a Catalunya vol saber finalment que som un país normal, un país que té més d'un sol llenguatge, que som un país que és capaç de tenir en el seu govern representants de forces diverses, no només una força, no només una veu, no només un accent. Aquest serà finalment un país políticament normal. Podria haver quedat el dubte que finalment això no fos així si sempre haguéssim tingut per voluntat del poble de Catalunya un sol accent i una mateixa veu".
"Avui Catalunya vol progrés. Avui Catalunya vol alternança. Avui Catalunya vol saber que és capaç, efectivament, de canviar. I canviarà. Espero de tots, repeteixo, d'aquells que estan amb nosaltres i estaran amb nosaltres, i dels que no ho estan i que espero que faran la política d'oposició que s'espera d'ells - com nosaltres hem fet en els darrers quatre anys, honestament i dignament - que estiguin a l'alçada de les esperances del poble de Catalunya d'avui".
"Formarem un govern de progrés. Formarem un govern catalanista. Amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi, amb Esquerra Republicana de Catalunya, vella força en aquest país i en aquesta Casa, i, espero, que amb Iniciativa per Catalunya-Verds- EUiA. Aquest nou govern serà capaç i estarà en condicions de dur endavant el programa que ens hem proposat, que aquests dies hem treballat per aconseguir".
"Aquests darrers dies he sentit arreu, al carrer, a les converses, com el poble de Catalunya s'interessava per la política d'una forma diferent. Es tenia la impressió que els polítics, efectivament, estaven fent el que havien de fer: parlar menys i treballar més. Això és el que hem fet. I seguirem sent fidels a aquest esperit i a aquesta norma. Però ara ens toca de parlar. Ens tocarà de parlar. I així ho farem el dilluns dia 15. Així ho farem amb la convicció que Catalunya, i no només Catalunya, sinó tot Espanya tindrà des de Catalunya la veu que estaven esperant. És la veu que ha d'obrir un nou període de la història del nostre país, i un nou període també en la història dels pobles d'Espanya".
"Vull que els ciutadans de Catalunya sàpiguen que estem confiats, que estem segurs, que sabem de la profunditat dels nostres projectes. Que sabem també de la seva dificultat, però que estem convençuts que ens sobren forces per tirar-los endavant".
"Que quedi clar que accepto, amb emoció i amb orgull, l'encàrrec que m'acaba de fer el Molt Honorable President del Parlament de Catalunya. Que serem fidels a aquells objectius que ens vàrem proposar. Que Catalunya pot estar segura, i els pobles d'Espanya també, que la nostra passió per aquest país és una passió constructiva i és una passió dialogant. Tindran un govern estable, rigorós, tranquil i al mateix temps valent, perquè les coses que tenim al davant no seran fàcils de fer, però les farem".
"Moltes gràcies".
Dimarts, 9 de desembre
Avui sí. Avui sí que toca. La majoria catalanista i d'esquerres comença a caminar. Ho han aprovat unànimement les Comissions Executives del PSC i d'ERC. I estic segur que, tot i que falten alguns detalls, s'hi afegiran d'immediat els amics i amigues d'ICV-EA.
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
Aquest fragment d'un poema de Miquel Martí i Pol és el millor pòrtic de la nova etapa que se'ns obre al davant.
Avui és dia també per recordar en Xavier Soto i la Francesca Martín, dos socialistes morts de forma prematura que tant van ensenyar-me i amb els que tant vaig disfrutar de la política i de la vida. És moment també de recordar tots els que van viure per la llibertat i la justícia social, aquells i aquelles que van morir i no estan amb nosaltres avui, però que ens van deixar mots, exemple i memòria, tant necessaris per a les esquerres.
Encara falten detalls, però el pacte és ja una realitat. Perquè ho han volgut els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i l'han fet possible els dirigents d'uns partits que han sabut sumar i posar en comú un projecte de futur.
El govern catalanista i d'esquerres portarà els noms de Maragall, Carod i Saura. Però portarà també l'emprempta de molts i moltes que han treballat per fer-lo possible: José Montilla, Ernest Maragall, Joan Puigcercós, Ernest Benach, Carles Bonet, Jordi Guillot, Jordi Miralles, Joan Boada, Josep Vendrell, Joan Ridao, Pere Esteve, Josep Maria Vallés, Isidre Molas, Josep Huguet, Antoni Castells, Quim Nadal, Montserrat Tura, Josep Maria Carbonell, Xavier Vendrell, Carme Porta, Anna Simó, Josep Bargalló, Pilar Dellunde. I altres dels que no recordo en aquest moment el nom. Els he vist treballar hores i hores per apropar punts de vista, per fer possible un gran acord que farà feliços els homes i dones progressistes del nostre país.
Enfrontarem dificultats. La caverna espanyola. I també la catalana, que n'hi ha. Trobarem complicitats, com la de Zapatero i tants altres progressistes de tota Espanya. Haurem de contrarestar aquells que no saben perdre, perquè després d'haver governat tant de temps creuen que el govern els correspon per dret natural.
Avui soc feliç per haver vist des de primera línia com es feia realitat un somni que se'ns havia escapat durant massa temps. Avui he vist la força de les idees que compartim. I he vist créixer la il·lusió de les esquerres, que poden passar de dibuixar el futur a transformar el present.
Gràcies a tots i a totes els que ho han fet possible, i als que estan cridats a fer realitat les nostres il·lusions cada dia d'avui en endavant.
Visca el govern catalanista i d'esquerres!
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.
Aquest fragment d'un poema de Miquel Martí i Pol és el millor pòrtic de la nova etapa que se'ns obre al davant.
Avui és dia també per recordar en Xavier Soto i la Francesca Martín, dos socialistes morts de forma prematura que tant van ensenyar-me i amb els que tant vaig disfrutar de la política i de la vida. És moment també de recordar tots els que van viure per la llibertat i la justícia social, aquells i aquelles que van morir i no estan amb nosaltres avui, però que ens van deixar mots, exemple i memòria, tant necessaris per a les esquerres.
Encara falten detalls, però el pacte és ja una realitat. Perquè ho han volgut els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i l'han fet possible els dirigents d'uns partits que han sabut sumar i posar en comú un projecte de futur.
El govern catalanista i d'esquerres portarà els noms de Maragall, Carod i Saura. Però portarà també l'emprempta de molts i moltes que han treballat per fer-lo possible: José Montilla, Ernest Maragall, Joan Puigcercós, Ernest Benach, Carles Bonet, Jordi Guillot, Jordi Miralles, Joan Boada, Josep Vendrell, Joan Ridao, Pere Esteve, Josep Maria Vallés, Isidre Molas, Josep Huguet, Antoni Castells, Quim Nadal, Montserrat Tura, Josep Maria Carbonell, Xavier Vendrell, Carme Porta, Anna Simó, Josep Bargalló, Pilar Dellunde. I altres dels que no recordo en aquest moment el nom. Els he vist treballar hores i hores per apropar punts de vista, per fer possible un gran acord que farà feliços els homes i dones progressistes del nostre país.
Enfrontarem dificultats. La caverna espanyola. I també la catalana, que n'hi ha. Trobarem complicitats, com la de Zapatero i tants altres progressistes de tota Espanya. Haurem de contrarestar aquells que no saben perdre, perquè després d'haver governat tant de temps creuen que el govern els correspon per dret natural.
Avui soc feliç per haver vist des de primera línia com es feia realitat un somni que se'ns havia escapat durant massa temps. Avui he vist la força de les idees que compartim. I he vist créixer la il·lusió de les esquerres, que poden passar de dibuixar el futur a transformar el present.
Gràcies a tots i a totes els que ho han fet possible, i als que estan cridats a fer realitat les nostres il·lusions cada dia d'avui en endavant.
Visca el govern catalanista i d'esquerres!
Dilluns, 8 de desembre
Rebo moltes trucades, missatges al mòbil i emails felicitant-me pel pacte d'esquerres. Molta gent, en llegir els diaris, escoltar les ràdios i veure les televisions durant el llarg cap de setmana ha arribat a la conclusió que el pacte d'esquerres és un fet. Si a això hi sumem l'enorme desig de canvi que hi ha a la societat catalana, no pot extranyar ningú que s'estigui produint un esclat de joia entre els sectors progressistes.
Però el cert és que el pacte, que és a tocar de dits, encara no s'ha tancat. Encara no hi ha pacte PSC-CpC/ERC/ICV-EA. S'han creat les condicions, però encara no hi ha pacte.
La constitució del Parlament va evidenciar el progressiu aïllament polític de CiU. La votació de les Vice-presidències va ser prou significativa: el candidat socialista, el meu amic Higini Clotas, rebia el suport de tots els grups de la Cambra llevat del de CiU. Ramon Camp, el candidat de CiU rebia els vots del seu grup i 11 vots d'ERC (els mateixos que Clotas). Resultat: Clotas, 77; Camp, 57.
Els informes sobre la negociació CiU-ERC proporcionats per Joan Puigcercós mostren fins a quin punt des d'ERC es desconfia de les promeses de CiU i es dubta de la possibilitat de garantir transparència i mans netes sense que CiU passi a l'oposició.
El informe de Josep Huguet sobre el diàleg amb la societat civil endegat per ERC també és molt esclaridor: la majoria de les entitats consultades volen una renovació en profunditat de la política catalana, i el propi Huguet considera que això seria impossible amb un govern català on es mantingués una presència preponderant de CiU. L'informe Huguet recull les demandes de transparència en els concursos públics i en l'adjudicació de subvencions, acabar amb l'amiguisme i el clientelisme en la relació administració-societat, i canviar un estil despòtic de governar per un que estigui basat en el diàleg i el respecte. Algú s'imagina que tot això és possible amb la continuïtat dels que han governat Catalunya els darrers vint-i-tres anys? Segur que no.
Però, com deia, l'acord encara no és tancat. Perquè és un acord global (programàtic, de repartiment de responsabilitats i de creació de confiança i lleialtat per garantir un govern sòlid i estable). I és un acord a tres bandes. I això requereix temps. Tant de temps com el que hi estem dedicant tots plegats.
Demà dimarts serà un dia molt important. Espero que a partir de dimecres podrem parlar sense reserves sobre el pacte que tantes bones expectatives està generant. Que així sigui.
Però el cert és que el pacte, que és a tocar de dits, encara no s'ha tancat. Encara no hi ha pacte PSC-CpC/ERC/ICV-EA. S'han creat les condicions, però encara no hi ha pacte.
La constitució del Parlament va evidenciar el progressiu aïllament polític de CiU. La votació de les Vice-presidències va ser prou significativa: el candidat socialista, el meu amic Higini Clotas, rebia el suport de tots els grups de la Cambra llevat del de CiU. Ramon Camp, el candidat de CiU rebia els vots del seu grup i 11 vots d'ERC (els mateixos que Clotas). Resultat: Clotas, 77; Camp, 57.
Els informes sobre la negociació CiU-ERC proporcionats per Joan Puigcercós mostren fins a quin punt des d'ERC es desconfia de les promeses de CiU i es dubta de la possibilitat de garantir transparència i mans netes sense que CiU passi a l'oposició.
El informe de Josep Huguet sobre el diàleg amb la societat civil endegat per ERC també és molt esclaridor: la majoria de les entitats consultades volen una renovació en profunditat de la política catalana, i el propi Huguet considera que això seria impossible amb un govern català on es mantingués una presència preponderant de CiU. L'informe Huguet recull les demandes de transparència en els concursos públics i en l'adjudicació de subvencions, acabar amb l'amiguisme i el clientelisme en la relació administració-societat, i canviar un estil despòtic de governar per un que estigui basat en el diàleg i el respecte. Algú s'imagina que tot això és possible amb la continuïtat dels que han governat Catalunya els darrers vint-i-tres anys? Segur que no.
Però, com deia, l'acord encara no és tancat. Perquè és un acord global (programàtic, de repartiment de responsabilitats i de creació de confiança i lleialtat per garantir un govern sòlid i estable). I és un acord a tres bandes. I això requereix temps. Tant de temps com el que hi estem dedicant tots plegats.
Demà dimarts serà un dia molt important. Espero que a partir de dimecres podrem parlar sense reserves sobre el pacte que tantes bones expectatives està generant. Que així sigui.
