Dissabte, 13 de març - vespre
Tanco ja aquest Diari de campanya, però us emplaço a seguir les meves opinions i les posicions del Partit Socialista a través del Diari del Portaveu.
Dissabte, 13 de març - tarda
Pel seu interès, transcric la informació que està difonent la Cadena SER, tal com és recollida per la edició digital de EL PAIS
MATANZA EN MADRID - La investigación
El Centro Nacional de Inteligencia está seguro de que el 11-M es obra de terroristas islámicos
Fuentes de los servicios secretos aseguran a la Cadena Ser que ETA ya no es el principal sospechoso de la matanza
CADENASER. COM - Madrid
ELPAIS.es | España - 13-03-2004 - 16:26
El Centro Nacional de Inteligencia (CNI) cree que los atentados del 11-M son obra del terrorismo islámico, según ha podido saber la Cadena Ser de fuentes de los servicios de inteligencia. El servicio secreto español está seguro “al 99%” de la validez de la hipótesis que apunta a un atentado de corte radical-islamista cometido por un grupo numeroso, de entre 10 y 15 individuos, que puede estar ya fuera del país, pues colocó las mochilas con explosivos para huir inmediatamente después. Las fuentes consultadas por la Cadena Ser aseguran que desde el jueves, el día de los atentados, advirtieron al Ministerio del Interior de que la hipótesis de ETA era muy vaga y el islamismo radical podría ser el autor de la masacre. Además añaden que después de descubrir la mochila bomba ya no tuvieron duda alguna: los autores no pertenecían a ETA, sino que eran terroristas islámicos. Expertos de la Policía Nacional y de la Guardia Civil han informado al ministro del Interior, Ángel Acebes, en este mismo sentido.
Como el 11-S
Sin embargo, las fuentes consultadas en el CNI no han determinado aún si se trata de Al Qaeda, porque esta organización cuenta con más de 100 grupos o células afines que podrían estar detrás de los atentados. Los terroristas, según fuentes de los servicios de inteligencia, han estado en España el tiempo imprescindible dentro de un plan coordinado y muy diseñado, similar al 11-S: entonces fueron cuatro aviones a una hora muy temprana de la mañana y ahora han sido cuatro trenes también a una hora muy temprana.
Además del CNI, la Cadena SER ha confirmado con fuentes de las Fuerzas de Seguridad del Estado (incluidas judiciales y fiscales) que la investigación se dirige claramente hacia los islamistas radicales, y que la hipótesis de la autoría etarra ha pasado a un segundo plano. Fuentes de la lucha antiterrorista han aclarado que esta decisión se ha fundamentado sobre todo en la mochila y el material encontrado, que no son los utilizados por ETA. De hecho, el equipo necesario para cometer la acción terrorista no está, hoy por hoy, al alcance de esta organización. Además, los investigadores otorgan credibilidad al comunicado difundido ayer por ETA para negar su responsabilidad.
“El mundo abertzale radical está tranquilo porque su brazo armado, ETA, no está detrás del atentado”, han afirmado a la Cadena Ser expertos en lucha antiterrorista. Las fuentes consultadas han asegurado además que toda esta información obra en poder del Gobierno, que saber perfectamente que la prioridad para ellos en la investigación ya no es ETA.
Desmentido del director del CNI
El director del Centro Nacional de Inteligencia, Jorge Dezcallar, ha querido matizar hoy la información suministrada por la Cadena Ser, afirmando que sus agentes no han abandonado totalmente la línea de investigación que conduce a ETA.
“No me parece bien que se hable sin suficiente fundamento del trabajo del CNI, que trata de ser lo más riguroso posible y que está al servicio del Estado”, ha señalado Dezcallar. “No es cierto y no tiene sentido lo afirmado en la Cadena Ser de que hayamos abandonado totalmente una línea de investigación en beneficio de otra o de otras”, ha añadido. Sin embargo, la información que maneja la emisora, basada en fuentes del CNI y de la lucha antiterrorista, no señala que se haya abandonado la hipótesis de ETA, sino que la línea que apunta a Al Qaeda es ahora la prioritaria y la que más posibilidades, el 99%, tiene de ser la correcta.
El Ministre de l'Interior anuncia la detenció de tres ciutadans marroquins i dos hindús en relació amb els atemptats de Madrid. La investigació segueix oberta.
Dissabte, 13 de març - matí
Avui, en nom de la direcció del PSC, he llegit davant dels mitjans de comunicació la següent Declaració.
DECLARACIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DEL PSC
En un dia de dol tan assenyalat com avui, els socialistes de Catalunya volem mostrar novament la nostra solidaritat amb les víctimes dels atemptats de Madrid. Volem traslladar a les seves famílies el nostre condol.
En segon lloc, volem valorar de forma extraordinàriament positiva la resposta ciutadana expressada en les manifestacions que es van desenvolupar ahir al vespre, i molt especialment les que van discórrer pels carrers de Madrid i Barcelona. És amb el poble de Madrid que avui ens sentim més germans que mai.
Considerem incomprensible la decisió dels senyors Rato i Piqué de no desfilar darrra d’una pancarta unitària amb el lema acordat entre totes les forces polítiques catalanes representades al Parlament de Catalunya. Pancarta, per cert, portada entre d’altres per un Secretari d’Estat del govern del PP i pel Secretari General del Partit Popular de Catalunya.
El contingut de la insòlita publicació avui d’una entrevista al candidat del PP a la Presidència del Govern en un diari de Madrid ens recorda també fins a quin punt el PP està disposat a utilitzar el terrorisme en benefici propi.
Estem profundament escandalitzats per l’acumulació de dades sobre la manipulació informativa decidida pel govern del PP. Tot i que és evident que a hores d’ara ningú no pot afirmar amb certesa qui ha estat l’organització responsable dels atemptats de Madrid, el govern del PP ha decidit des del primer moment apuntar en una sola direcció, com ho demostren les successives declaracions del Ministre de l’Interior.
Ahir al matí segons el Ministre l’autoria correspon a ETA sense cap mena de dubte. Quan es va descobrir el primer indici que apuntava en una altra direcció (la furgoneta localitzada a Alcalá d’Henares), va trigar nou hores a fer-la pública. Quan els experts estan descobrint elements contradictoris en l’anàlisi d’explosius i detonadors, el Ministre segueix afirmant que no hi ha dubtes de l’autoria d’ETA.
El govern va donar instruccions, primer a la representació espanyola a Nacions Unides, i després a totes les ambaixades, d’assenyalar sense dubtes l’autoria d’ETA. Curiosament, el President del Govern eludia de forma permanent utilitzar les sigles d’ETA en les seves declaracions públiques.
Mentrestant, s’havien produït les declaracions d’Otegui i de la pròpia ETA, la reivindicació d’un pressumpte grup lligat a Al-Qaeda al diari londinenc Al-Quds Al-Arabi i les declaracions del dirigent islamista Omar Bakri. I tots sabem que preparatius finals dels atemptats de l’onze de setembre als Estats Units van tenir lloc al nostre país, en el que s‘han produït desenes de detencions de persones pressumptament vinculades al terrorisme fonamentalista islàmic.
No tenim prou indicis per decantar-nos en un sentit o en un altre, però reclamem que totes les hipòtesis siguin investigades i que el Govern renunciï d’una vegada per sempre a fer un ús esbiaxat de la informació.
AVUI, EL RESPECTE A LES VÍCTIMES EXIGEIX LA VERITAT.
AVUI, EL RESPECTE ALS MILIONS DE CIUTADANS QUE ENS VÀREM MANIFESTAR AHIR PELS CARRERS DE TOTA ESPANYA EXIGEIX LA VERITAT.
Divendres, 12 de març
Quan escric la darrera entrada del Diari a les 23:30, abans que es clogui oficialment el període de campanya, els morts causats pels atemptats terroristes perpetrats ahir a Madrid són ja 199. I es tem per la vida d'entre deu i trenta persones més. Com a contrapunt a aquest tràgic balanç, més d'onze milions de ciutadans i ciutadanes hem desfilat avui pels carrers de les ciutats espanyoles, en solidaritat amb les víctimes, contra el terrorisme, per la democràcia i la Constitució.
Hem de lamentar que a Barcelona, alguns importants dirigents del PP no hagin volgut figurar al darrera de la pancarta, tot i haver pactat ahir mateix el seu contingut. En declaracions a Europa Press he manifestat que l'actitud del PP és una mostra del "partidisme més extrem i sectari", la "demostració que el seu únic interès és utilitzar la lluita antiterrorista amb finalitats electoralistes" i he subratllat "que tots els partits han sabut situar-se en el seu lloc, llevat del PP".
De fet, estic indignat perquè vaig participar personalment en la negociació sobre el lema de la manifestació. Una difícil negociació que ens va ocupar tres hores i que va culminar feliçment amb un acord que el Sr. Rato ha decidit avui que no era del seu grat, arrossegant Josep Piqué a desmarcar-se'n. Com és possible mantenir una actitud com aquesta? Si fins i tot ERC va fer l'esforç d'acceptar un lema que és sabut que no comparteix i al que s'ha negat en d'altres ocasions... Queda demostrat, doncs, que el PP posa per davant de tot els seus interessos de partit. I han de ser uns interessos inconfessables quan pasen per davant de compartir una pancarta amb un lema pactat, que sols busca solidaritzar-se amb les víctimes, condemnar el terrorisme i refermar els valors democràtics i constitucionals.
Malauradament tota la gestió informativa de la tragèdia de Madrid feta pel govern del PP traspua partidisme i opacitat. El Ministre de l'Interior va començar molt malament atribuint sense dubtes l'autoria de l'atemptat, per haver-se de desdir després. Tampoc m'ha agradat l'actitud del President Aznar quan compareix públicament i sembla dir que qui no està completament d'acord amb les seves afirmacions és que està a favor del terrorisme. No vull pensar que des del PP es doni per bo un argument que no comparteixo: si els assassins són d'ETA, el PP hi guanya; si els assassins són d'Al-Qaeda, el PP hi perd.
Tots hi hem perdut hagin estat qui hagin estat els assassins. Hem perdut dos centenars de compatriotes, hem perdut una sensació de seguretat que és precisament la base per exercir la nostra llibertat, som avui més conscients que mai de la necessitat d'acabar amb el terrorisme aquí i arreu, però també conscients que el terror pot fer encara molt de mal.
I tenim el dret a saber quins són els riscos als que hem de fer front.
Les exigències de transparència fins ara no ateses o mal ateses pel govern, han portat a José Montilla a fer unes declaracions contundents que us transcric tal com han estat emeses per l'agència de notícies Europa Press:
CATALUNYA.-Atentados.- El PSC exige al Gobierno que "juegue limpio" y "no esconda información" sobre la autoría de los atentados
BARCELONA, 12 Mar. (EUROPA PRESS) -
El primer secretario del PSC, José Montilla, exigió hoy al Gobierno central que "juegue limpio" y "que no espere a después del 14-M" para "decir la verdad" sobre las investigaciones relativas a los atentados registrados ayer en Madrid, ya que de lo contrario "estará bajo sospecha".
Montilla considera que el Ejecutivo "nos ha mentido tantas veces", entre las que recordó el episodio de "las armas de destrucción masiva", que "está bajo sospecha y es importante que nos diga la verdad, tiene la obligación de no esconder ninguna información que tenga en este momento" sobre la autoría de los ataques.
El lider del PSC expresó su malestar por los sucesivos comunicados difundidos ayer, recordando que "primero el ministro del Interior tildó de intoxicaciones las informaciones sobre indicios que cuestionaban la autoría de ETA y horas después admitió que había otra línea de investigación que apuntaba a Al Qaeda".
"Pero ni el señor Aznar en su comparecencia habló de ETA, ni tampoco el Rey", señaló Montilla, convencido de que "eso significa algo" y exigió "claridad". "La ciudadanía tiene derecho a saber la verdad, especialmente cuando ayer hubo diversos medios y tertulianos de la caverna mediática que aprovecharon para atacar contra determinadas fuerzas políticas y contra Catalunya", advirtió.
Afirmó además, en entrevistas concedidas a diversas emisoras, que "desde el punto de vista político, y teniendo en cuenta que el domingo son las elecciones", el Ejecutivo de Aznar debe disipar cualquier sospecha de que los atentados "pudieran ser una consecuencia de la participación española en la guerra de Irak".
"Desgraciadamente, estas elecciones estarán marcadas por los sentimientos y por la sensación de horror que nos ha producido a todos", lamentó el dirigente socialista, que reclamó pese a todo que "la gente vote con la cabeza, pensando en mañana, no en ayer", y sin dejarse llevar por las reacciones de "inseguridad y miedo" que generan "imágenes tan brutales" como las de los atentados de Madrid.
Consideró asimismo "muy importante que la ciudadanía salga hoy a la calle para demostrar que Catalunya está con el pueblo de Madrid y que compartimos el dolor, la rabia y la indignación ante este atentado que ha roto vidas humanas y ha intentado romper la convivencia democrática".
En este sentido, insistió en que "es indiscutible que el pueblo de Catalunya, las instituciones y los partidos están con el Gobierno en la lucha antiterrorista".
Acaba aquí la transcripció de les declaracions de José Montilla.
Quan escric aquestes línies, lògicament, no hi ha certesa sobre l'autoria dels atemptats. Hi ha indicis que assenyalen en direccions contradictòries. Sabem que ETA és qui ha protagonitzat els actes de terrorisme que han afectat el nostre país des de fa dècades, sabem també que volia fer un atemptat de característiques similars, algunes restes trobades als llocs dels atemptats abonen la hipòtesi d'un crim d'ETA; però també hi ha algun indici que apunta en una altra direcció: la cinta trobada en una camioneta a Alcalá de Henares on hi havia detonadors, la pressumpta reivindicació d'un grup afiliat a Al-Qaeda, el rotund desmentit d'Otegui, primer, i de la pròpia ETA, després.
Correspon al govern informar puntualment i impulsar la investigació sense excloure cap possibilitat. Confiem plenament en l'acció dels cossos i forces de seguretat així com els serveis d'intel·ligència. Ja presentaran les seves dades i conclusions. I és obvi que és molt difícil que hi hagi conclusions definitives abans de diumenge.
Però estic convençut que els ciutadans i les ciutadanes aniran molt majoritàriament a les urnes, mostrant el seu apreci pel sistema democràtic, i que ho faran lliurement, optant per les forces polítiques que millor poden representar-los i defensar els seus interessos.
La campanya ha donat suficients arguments perquè cada ciutadà o ciutadana pugui prendre la seva opció. Una opció que portarà a la continuïtat quatre anys més del govern del PP o al canvi que ens proposa José Luis Rodríguez Zapatero, com a president d'un govern progressista i dialogant.
Jo espero que de les eleccions sorgeixi un govern eficaç en la lluita antiterrorista, que garanteixi la unitat dels demòcrates, i que asseguri que mai no utilitzarà la lluita antiterrorista per fer avançar les seves posicions polítiques.
Per això votaré la candidatura que a Barcelona encapçala José Montilla.
Dijous, 11 de març
Avui, una massacre terrorista perpetrada a Madrid, ha portat a les forces polítiques a suspendre la campanya electoral i a convocar mobilitzacions ciutadanes demà a les 7 del vespre.
A hores d'ara (02.15) el nombre de víctimes mortals s'eleva a 192 i són més de 1.400 les persones ferides per les bombes colocades pels terroristes.
Encara no se sap qui ha estat l'organització criminal que ha decidit ensangonar la ciutat de Madrid, causant un dolor insuportable als familiars i amics de les víctimes, així com a totes les persones amb un mínim d'humanitat.
El govern ha apuntat des del primer moment la pressumpta autoria d'ETA i, posteriorment, ha reconegut que hi ha altres possibilitats que també s'estan investigant, concretament la pressumpta autoria per part d'un grup terrorista islàmic lligat a Al-Qaeda.
El cert és que tots sentim avui una barreja de dolor, ràbia, desconcert, indignació i impotència.
Sigui qui sigui qui hagi decidit atemptar a Madrid contra la vida de centenars de joves i treballadors que anaven als seus instituts, universitats i llocs de treball, la primera reacció ha de ser la de solidaritzar-se amb les víctimes, la condemna radical i absoluta dels fets, l'horror que ens provoca la utilització de la violència amb finalitats polítiques (?) i també el menyspreu que sentim pels qui vulguin utilitzar la violència d'altres per extreure un benefici (?) polític o electoral.
La millor resposta ciutadana és la mobilització multitudinària a les manifestacions convocades per les institucions i, diumenge, la participació massiva a les eleccions per demostrar que els terroristes ni acabaran amb la democràcia ni podran condicionar la decisió que la ciutadania ha de prendre votant en llibertat.
No vull afegir res més. Sols desitjo que ningú no pretengui trobar arguments que pretesament afavoreixin les seves posicions en una acció que tots els demòcrates condemnem sense embuts.
A continuació transcric part del missatge institucional del President de la Generalitat, la declaració de la Comissió Executiva del PSC, i l'acord dels partits catalans per a la convocatòria de la manifestació de demà a les 7 del vespre a Barcelona en el Passeig de Gràcia des de Diagonal a Aragó.
FRAGMENT DEL MISSATGE DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Avui som tots ciutadans de Madrid. Si els terroristes pensaven dividir-nos
hauran aconseguit el contrari. La millor resposta al terrorisme és anar a
votar lliurement el diumenge. Els ciutadans de Catalunya es senten més
germans que mai dels ciutadans de Madrid i de tots els pobles d'Espanya.
Aquest és l'atemptat més gran de totes els produïts a Europa en 100 anys.
Avui només hi ha una obligació, només tenim una obligació que és estar amb
les víctimes, amb totes elles. El govern català expressa el seu dol immens,
total i absolut. Exigim que no hi hagi la més mínima divisió entre els
demòcrates, entre els partits demòcrates. Ara a les 12 estarem a la Plaça
Sant Jaume per a dir que Catalunya està de dol. Declararem tres dies de dol
amb suspensió de tots els actes oficials. He parlat amb Aznar i Zapatero. El
govern convoca a tothom a manifestar-se, a tota Espanya, demà. Catalunya es
manifestarà contra el terror, i demà a partir de les 14h tots els serveis
suspendran la seva activitat. Demà a les 19 h ens manifestarem a Barcelona.
DECLARACIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA DEL PSC
La Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), davant la tragèdia que han suposat els atemptats terroristes comesos a Madrid en el dia d'avui, vol expressar:
La seva radical condemna pels repugnants, infames i inhumans actes terroristes que els assassins han perpetrat a Madrid.
Els socialistes catalans volem fer arribar la nostra solidaritat i condol a tota i cadascuna de les víctimes, als seus familiars i a tots els madrilenys i madrilenyes.
Les nostres ments i els nostres cors estan avui i per sempre al seu costat. Perquè els atemptats d'avui van contra tots nosaltres. Contra tots els espanyols i espanyoles. Contra tots els catalans i catalanes. Contra tots els demòcrates. Contra tots els homes i dones compromesos amb la vida i la llibertat. Contra la mateixa democràcia.
Davant d'aquest nou atac a la vida i la dignitat humana, els socialistes catalans creiem que l'única resposta possible, l'única resposta que està a l'alçada d'allò que el poble espera dels seus representants polítics, és l'enfortiment de la unitat de tots els partits democràtics, l'enfortiment de la unitat de tots els demòcrates per combatre i guanyar la batalla al terror.
Amb aquests atemptats s'ha volgut condicionar el normal desenvolupament del procés electoral. La millor manera que tenim els ciutadans i ciutadanes de mostrar el nostre compromís amb la democràcia és anant a votar massivament i lliurement el proper diumenge. Els terroristes han de saber que cada atemptat enforteix més la determinació i la voluntat dels demòcrates de mantenir-nos units i de no cedir al xantatge dels seus actes criminals.
El PSC dóna per finalitzada la seva campanya electoral, en senyal de dol, respecte i solidaritat amb les víctimes i les seves famílies. Així mateix, el PSC fa una crida a tots els catalans i catalanes a sumar-se a la convocatòria feta pel Govern de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, demà divendres a les 19 hores al Passeig de Gràcia de Barcelona.
ACORD DELS PARTITS POLÍTICS CATALANS AMB REPRESENTACIÓ AL PARLAMENT
Els partits polítics catalans representats al Parlament de Catalunya criden als ciutadans i ciutadanes a manifestar-se de forma massiva demà a les 7 del vespre al Passeig de Gràcia entre Aragó i Diagonal en rebuig i condemna de l'atemptat terrorista de Madrid i en solidaritat amb les víctimes, responent a la convocatòria feta pel Govern d'Espanya i pel Govern de Catalunya, i fer-ho sota el lema “Catalunya amb les víctimes de Madrid, contra el terrorisme, per la democràcia i la Constitució”.
Així mateix els partits sotasignants recolzen les manifestacions convocades en el mateix sentit pels Ajuntaments de Catalunya.
CiU
PSC
ERC
PPC
ICV-EUiA
Dimecres, 10 de març
Arribo cansat de Lleida després d'anar en resposta a la petició de Tere Cunillera, cap de llista de la demarcació, bona amiga i poderós motor de qualsevol projecte en el que prengui part. He estat a la nova seu del PSC a la ciutat, que fa goig. He pogut saludar tots els companys i companyes que estaven treballant-hi així com a l'equip de campanya. Se'ls veu animats i contagiats de l'esperit d'aquesta segona setmana de campanya: "al final els hi donarem una gran sorpresa". A Lleida, tenim una Diputada (de quatre) i un Senador (de quatre). Estan convençuts d'obtenir els tres Senadors de l'Entesa Catalana de Progrés i no descarten arribar al segon Diputat, desbancant CiU com a primer partit. He tingut ocasió també de xerrar una estona amb Jordi Carbonell, portaveu econòmic del nostre Grup parlamentari, i amb Maria Burgués, candidata al Senat. He estat a la Televisió local, he fet una roda de premsa i m'he reunit amb representants de la comunitat gai-lesbiana de les Terres de Ponent.
Abans d'anar cap a Lleida, he estat al dinar-col·loqui organitzat per Tribuna Barcelona, que tenia avui José Montilla com a convidat. L'ha presentat Joan Rossell, President del Foment del Treball Nacional, que ha elogiat el seu caràcter de "polític discret, eficaç, dialogant, i dels que resolen problemes i no en creen". Al final del col·loqui, Juan José López Burniol, president de Tribuna Barcelona, ha volgut subratllar la importància de dirigents com José Montilla pel projecte del catalanisme integrador que és la millor esperança de futur pel país.
La intervenció de Montilla no ha estat avui programàtica. Ha volgut centrar-se en la qualitat del nostre sistema democràtic, posant de relleu la involució que ha sofert al llarg del mandat del PP, radicalment contrària a la regeneració democràtica que el PP predicava en els seus anys d'oposició. Deia Montilla, amb raó, que contingut i forma han d'anar en democràcia íntimament lligats. Ha defensat un model de democràcia participativa, i ha desgranat raons d'higiene democràtica per les quals una bona colla d'electors moderats podrien fer costat en aquestes eleccions al projecte encapçalat per Zapatero.
Finalment, gràcies a Daniel Fernández, futur Diputat al Congrés que coordina la tasca d'elaboració d'intervencions i propostes de la nostra candidatura, us proposo explorar els arguments en forma de fitxes de la campanya del PSC en aquestes eleccions generals.
Abans d'anar cap a Lleida, he estat al dinar-col·loqui organitzat per Tribuna Barcelona, que tenia avui José Montilla com a convidat. L'ha presentat Joan Rossell, President del Foment del Treball Nacional, que ha elogiat el seu caràcter de "polític discret, eficaç, dialogant, i dels que resolen problemes i no en creen". Al final del col·loqui, Juan José López Burniol, president de Tribuna Barcelona, ha volgut subratllar la importància de dirigents com José Montilla pel projecte del catalanisme integrador que és la millor esperança de futur pel país.
La intervenció de Montilla no ha estat avui programàtica. Ha volgut centrar-se en la qualitat del nostre sistema democràtic, posant de relleu la involució que ha sofert al llarg del mandat del PP, radicalment contrària a la regeneració democràtica que el PP predicava en els seus anys d'oposició. Deia Montilla, amb raó, que contingut i forma han d'anar en democràcia íntimament lligats. Ha defensat un model de democràcia participativa, i ha desgranat raons d'higiene democràtica per les quals una bona colla d'electors moderats podrien fer costat en aquestes eleccions al projecte encapçalat per Zapatero.
Finalment, gràcies a Daniel Fernández, futur Diputat al Congrés que coordina la tasca d'elaboració d'intervencions i propostes de la nostra candidatura, us proposo explorar els arguments en forma de fitxes de la campanya del PSC en aquestes eleccions generals.
Dimarts, 9 de març
Avui ens hem trobat una colla d'amics (Àngel García Rosique, Joan Estrada, Joan Francesc Marco, Victòria Eugènia Martínez Fraile, Enric Casas, Jordi Mercadé; també hi eren Pepe Álvarez, Joan Coscubiela, Joan Herrera, Ferran Mascarell, Rafael Jorba, Xavier Trias, Xavier Mur -com a un dels principals organitzadors de la sessió-, i molts altres) a la 'première' de "Hay motivo...para pensar", la pel·lícula que recull 32 obres de tres minuts de 32 directors i directores de cinema, en els que descriuen els punts negres de la situació política, social i econòmica d'Espanya. És una obra col·lectiva sense afany de lucre i que està cercant la màxima difusió abans de les eleccions de diumenge. L'han ofert a totes les televisions i tot i que alguna està interessada en emetre-la, no està clar que cap d'elles ho faci abans de les eleccions. Aquests dies s'exhibirà la cinta i còpies en DVD a diversos llocs en projeccions organitzades per entitats. La pel·lícula val la pena. Desigual com és, cosa lògica en tractar-se de l'obra col·lectiva de 32 creadors que no van coordinar-se entre ells en absolut, la pel·lícula sens dubte obliga a la reflexió. I ho fa a través del drama, l'humor, el documental, el testimoni i l'hemeroteca (videoteca, en aquest cas). No us la perdeu. Podeu veure-la a través d'internet al web de "hay motivo".
Per cert, encara no he recomanat cap llibre en aquesta campanya de les generals. En recomanaré tres d'una tacada. En primer lloc: "Com votem i per què", d'Agustí Bosch, publicat per l'Editorial UOC, dirigida per un altre bon amic, Pancho Tàboas. El llibre de Bosch descriu un model racional d'explicació del vot dels ciutadans molt interessant tant pels estudiosos del tema com per a les persones que volen endinsar-se en un coneixement més aprofundit de les campanyes electorals i els seus efectes.
El segon llibre és: "Los puntos negros del PP. La cara oscura de sus ocho años de gobierno", de Joaquín Almunia, publicat per l'Editorial Aguilar. El llibre és un esforç meritori de crítica des del socialisme democràtic als vuit anys d'Aznar i a la feixuga herència que deixa al govern que hagi de substituir-lo a partir del dia 14.
El tercer llibre és: Catalanisme o Nacionalisme, de Rafael Jorba, publicat per Columna. En aquest llibre es recullen articles d'opinió, textos inèdits i guions de conferències pronunciades per l'autor, que giren al voltant de la definició d'un catalanisme pel segle XXI. Jorba es decanta decididament en favor del catalanisme que ha d'actuar Catalunya endins com a ciment de cohesió cívica, i Catalunya enfora influint decidament en la definició d'una Espanya plural. Jorba defensa una ciutadania compartida (catalana, espanyola, europea i mundial) i una segona laïcitat que situï també el sentiment nacional en l'esfera privada (de forma similar a la primera laïcitat que busca ubicar el sentiment religiós en l'esfera privada). La reflexió de Rafael Jorba està molt present en el rerafons d'aquestes eleccions generals vistes des de Catalunya.
Avui, José Montilla ha presentat en el decurs d'una conferència pronunciada a ESADE amb el títol: "Un nou impuls econòmic per a Catalunya i Espanya", la definició més completa de les prioritats econòmiques pels propers anys que s'hagi formulat en aquesta campanya electoral per part de cap dirigent polític. Lectura obligada, doncs.
Segueixen arribant suggeriments per a incorporar als nostres missatges finals de campanya. La benevolència i habilitat de Francesc Troya em permet de traslladar-vos gràficament tres dels que he trobat més interessants.
Per cert, encara no he recomanat cap llibre en aquesta campanya de les generals. En recomanaré tres d'una tacada. En primer lloc: "Com votem i per què", d'Agustí Bosch, publicat per l'Editorial UOC, dirigida per un altre bon amic, Pancho Tàboas. El llibre de Bosch descriu un model racional d'explicació del vot dels ciutadans molt interessant tant pels estudiosos del tema com per a les persones que volen endinsar-se en un coneixement més aprofundit de les campanyes electorals i els seus efectes.
El segon llibre és: "Los puntos negros del PP. La cara oscura de sus ocho años de gobierno", de Joaquín Almunia, publicat per l'Editorial Aguilar. El llibre és un esforç meritori de crítica des del socialisme democràtic als vuit anys d'Aznar i a la feixuga herència que deixa al govern que hagi de substituir-lo a partir del dia 14.
El tercer llibre és: Catalanisme o Nacionalisme, de Rafael Jorba, publicat per Columna. En aquest llibre es recullen articles d'opinió, textos inèdits i guions de conferències pronunciades per l'autor, que giren al voltant de la definició d'un catalanisme pel segle XXI. Jorba es decanta decididament en favor del catalanisme que ha d'actuar Catalunya endins com a ciment de cohesió cívica, i Catalunya enfora influint decidament en la definició d'una Espanya plural. Jorba defensa una ciutadania compartida (catalana, espanyola, europea i mundial) i una segona laïcitat que situï també el sentiment nacional en l'esfera privada (de forma similar a la primera laïcitat que busca ubicar el sentiment religiós en l'esfera privada). La reflexió de Rafael Jorba està molt present en el rerafons d'aquestes eleccions generals vistes des de Catalunya.
Avui, José Montilla ha presentat en el decurs d'una conferència pronunciada a ESADE amb el títol: "Un nou impuls econòmic per a Catalunya i Espanya", la definició més completa de les prioritats econòmiques pels propers anys que s'hagi formulat en aquesta campanya electoral per part de cap dirigent polític. Lectura obligada, doncs.
Segueixen arribant suggeriments per a incorporar als nostres missatges finals de campanya. La benevolència i habilitat de Francesc Troya em permet de traslladar-vos gràficament tres dels que he trobat més interessants.
Dilluns, 8 de març
A partir de demà els mitjans de comunicació no poden publicar dades d'enquestes electorals. Aquestes són les dades de la darrera enquesta realitzada per l'Institut Opina i feta pública per la Cadena SER.
Estimació de vot: PP: 40,5% PSOE 38%
Diputats: PP: 161-166 PSOE: 141-145
El 59,3% dels enquestats consideren que cal un canvi de partit en el govern d'Espanya, mentre que el 30,7% no ho consideren necessari.
El 40,7% dels enquestats prefereix José Luis Rodríguez Zapatero com a President del Govern, mentre que el 35,8% prefereix Mariano Rajoy.
El 41,2% prefereix una victòria del PSOE en les properes eleccions generals, mentre el 35,7% prefereix una victòria del PP.
La tendència és clara: el PSOE puja i el PP baixa.
El resultat de les eleccions es presenta, doncs, com a bastant incert mentre van augmentant les possibilitats de victòria socialista.
Comencen arribar suggeriments dels lectors del Diari. L'amic Francesc Troya m'ha ajudat a expressar gràficament dues propostes.
Espero rebre encara més suggeriments!
Estimació de vot: PP: 40,5% PSOE 38%
Diputats: PP: 161-166 PSOE: 141-145
El 59,3% dels enquestats consideren que cal un canvi de partit en el govern d'Espanya, mentre que el 30,7% no ho consideren necessari.
El 40,7% dels enquestats prefereix José Luis Rodríguez Zapatero com a President del Govern, mentre que el 35,8% prefereix Mariano Rajoy.
El 41,2% prefereix una victòria del PSOE en les properes eleccions generals, mentre el 35,7% prefereix una victòria del PP.
La tendència és clara: el PSOE puja i el PP baixa.
El resultat de les eleccions es presenta, doncs, com a bastant incert mentre van augmentant les possibilitats de victòria socialista.
Comencen arribar suggeriments dels lectors del Diari. L'amic Francesc Troya m'ha ajudat a expressar gràficament dues propostes.
Espero rebre encara més suggeriments!
Diumenge, 7 de març
El cap de setmana m'ha portat a fer campanya a Malgrat, Dosrius, Polinyà, Torredembarra, Reus i Alcover. Déu n'hi do! I a tot arreu on he anat he vist que s'anava obrint l'esperança. L'escepticisme o el pessimisme de sols fa deu dies, va donant pas a una tímida afirmació: "encara els hi donarem una sorpresa". Les enquestes publicades avui no van tan lluny, però totes assenyalen que el PP no tindrà majoria absoluta. I tenim encara una setmana de campanya per davant!
Petit resum de les dades de les enquestes:
L'Institut Opina en la seva darrera enquesta pel diari El País, pronostica un 42% de suport al PP i un 38% al PSOE. Cal recordar que l'any 2000 va ser, respectivament, un 44.8% i un 34.3%. Segons el pronòstic d'Opina, el PP obtindria de 168 a 172 diputats, mentre el PSOE n'obtindria de 134 a 141. Cal recordar que l'any 2000 van obtenir, respectivament, 183 i 125. Sembla clar que el PP baixa i el PSOE puja. La mateixa enquesta d'Opina assenyala que la valoració del PP és del 4.95 mentre que la del PSOE és 4.98. I, encara més significatiu, el 55,2% dels enquestats volen un canvi de govern; mentre que els contraris al canvi sols arriben al 30,11%. Un 38,3% voldria que guanyés el PSOE i un 33,7% voldria que guanyés el PP. Un 37,6% prefereix Zapatero de President, mentre que Rajoy és el preferit del 33,8%.
Dades molt similars són les oferides per l'empresa Vox Pública en l'enquesta publicada per El Periódico. Vox Publica ofereix també resultats referits a Catalunya. El PSC obtindria el 37% dels vots i de 17 a 19 diputats (34,1% i 17 l'any 2000). CiU obtindria el 20,6% dels vots i 10-11 diputats (28,8% i 15 l'any 2000). El PP obtindria el 20,6% dels vots i 10-11 diputats (22,8% i 12 l'any 2000). ERC obtindria el 13,2% dels vots i 6-7 diputats (5,6% i 1 l'any 2000). ICV-EUiA obtindria el 6% dels vots i 2 diputats (5,8% i 1 l'any 2000).
L'enquesta de Vox Publica ens dóna una dada molt interessant: José Montilla seria el candidat millor valorat amb un 5.7, seguit de Josep Antoni Duran Lleida amb un 5,6.
Finalment, l'enquesta realitzada per l'Institut Noxa i publicada per La Vanguardia ofereix les dades més favorables als socialistes publicades fins ara. Segons Noxa, el PP obtindria el 41,4% dels vots i entre 162 i 167 diputats; mentre que el PSOE obtindria el 39,2% dels vots i entre 143 i 147 diputats. Mentre el 50% dels enquestats prefereixen Zapatero de President, sols el 41% s'estimaria més Rajoy. La mateixa pregunta realitzada a Catalunya ofereix un resultat encara més rotund: Zapatero és el preferit per un 63% dels catalans, mentre Rajoy sols ho és pel 27% dels enquestats.
L'Institut Noxa ofereix també resultats referits a Catalunya: el PSC obtindria el 38% dels vots i 19-20 diputats. CiU obtindria el 20,3% dels vots i 10 diputats. El PP obtindria el 20,8% dels vots i 10 diputats. ERC obtindria l'11,4% dels vots i 5-6 diputats. ICV-EUiA obtindria el 7,4% dels vots i 1-2 diputats.
Quines conclusions trec jo de tot plegat?
1. El resultat de les eleccions és encara una incògnita. Sembla clar que el PP va una mica per davant però que no obtindrà en cap cas la majoria absoluta. El triomf del PSOE és possible si es produeix una àmplia mobilització del vot progressista i la seva concentració al voltant de les candidatures socialistes.
2. És majoria la gent que vol un canvi en el govern i que prefereix el PSOE i Zapatero que el PP i Rajoy. La campanya està beneficiant José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla.
3. CiU baixa.
4. Per assegurar el canvi de govern que la majoria desitja no importa tant que CiU, ERC, BNG, IU, CHA o ICV-EUiA tinguin un o dos diputats més cada un, sinó que el PSOE s'acosti als 160 diputats a tota Espanya.
5. Per compensar la fortalesa del PP a determinades Comunitats Autònomes, si es vol assegurar un canvi de govern, cal que el PSC obtingui una àmplia victòria a Catalunya.
La setmana que comença serà, doncs, decisiva.
Us recomano la lectura de les propostes de José Montilla en matèria de política europea i internacional, així com el seu discurs d'avui a Lleida.
Per cert, porto dies intentant convèncer el nostre Director de Campanya, Pepe Zaragoza, que introdueixi un missatge final de campanya. Per ara, les propostes que li faig ("NO+PP. VOTA PSC") no acaben de convèncer-lo. S'admeten suggeriments.
Petit resum de les dades de les enquestes:
L'Institut Opina en la seva darrera enquesta pel diari El País, pronostica un 42% de suport al PP i un 38% al PSOE. Cal recordar que l'any 2000 va ser, respectivament, un 44.8% i un 34.3%. Segons el pronòstic d'Opina, el PP obtindria de 168 a 172 diputats, mentre el PSOE n'obtindria de 134 a 141. Cal recordar que l'any 2000 van obtenir, respectivament, 183 i 125. Sembla clar que el PP baixa i el PSOE puja. La mateixa enquesta d'Opina assenyala que la valoració del PP és del 4.95 mentre que la del PSOE és 4.98. I, encara més significatiu, el 55,2% dels enquestats volen un canvi de govern; mentre que els contraris al canvi sols arriben al 30,11%. Un 38,3% voldria que guanyés el PSOE i un 33,7% voldria que guanyés el PP. Un 37,6% prefereix Zapatero de President, mentre que Rajoy és el preferit del 33,8%.
Dades molt similars són les oferides per l'empresa Vox Pública en l'enquesta publicada per El Periódico. Vox Publica ofereix també resultats referits a Catalunya. El PSC obtindria el 37% dels vots i de 17 a 19 diputats (34,1% i 17 l'any 2000). CiU obtindria el 20,6% dels vots i 10-11 diputats (28,8% i 15 l'any 2000). El PP obtindria el 20,6% dels vots i 10-11 diputats (22,8% i 12 l'any 2000). ERC obtindria el 13,2% dels vots i 6-7 diputats (5,6% i 1 l'any 2000). ICV-EUiA obtindria el 6% dels vots i 2 diputats (5,8% i 1 l'any 2000).
L'enquesta de Vox Publica ens dóna una dada molt interessant: José Montilla seria el candidat millor valorat amb un 5.7, seguit de Josep Antoni Duran Lleida amb un 5,6.
Finalment, l'enquesta realitzada per l'Institut Noxa i publicada per La Vanguardia ofereix les dades més favorables als socialistes publicades fins ara. Segons Noxa, el PP obtindria el 41,4% dels vots i entre 162 i 167 diputats; mentre que el PSOE obtindria el 39,2% dels vots i entre 143 i 147 diputats. Mentre el 50% dels enquestats prefereixen Zapatero de President, sols el 41% s'estimaria més Rajoy. La mateixa pregunta realitzada a Catalunya ofereix un resultat encara més rotund: Zapatero és el preferit per un 63% dels catalans, mentre Rajoy sols ho és pel 27% dels enquestats.
L'Institut Noxa ofereix també resultats referits a Catalunya: el PSC obtindria el 38% dels vots i 19-20 diputats. CiU obtindria el 20,3% dels vots i 10 diputats. El PP obtindria el 20,8% dels vots i 10 diputats. ERC obtindria l'11,4% dels vots i 5-6 diputats. ICV-EUiA obtindria el 7,4% dels vots i 1-2 diputats.
Quines conclusions trec jo de tot plegat?
1. El resultat de les eleccions és encara una incògnita. Sembla clar que el PP va una mica per davant però que no obtindrà en cap cas la majoria absoluta. El triomf del PSOE és possible si es produeix una àmplia mobilització del vot progressista i la seva concentració al voltant de les candidatures socialistes.
2. És majoria la gent que vol un canvi en el govern i que prefereix el PSOE i Zapatero que el PP i Rajoy. La campanya està beneficiant José Luis Rodríguez Zapatero i José Montilla.
3. CiU baixa.
4. Per assegurar el canvi de govern que la majoria desitja no importa tant que CiU, ERC, BNG, IU, CHA o ICV-EUiA tinguin un o dos diputats més cada un, sinó que el PSOE s'acosti als 160 diputats a tota Espanya.
5. Per compensar la fortalesa del PP a determinades Comunitats Autònomes, si es vol assegurar un canvi de govern, cal que el PSC obtingui una àmplia victòria a Catalunya.
La setmana que comença serà, doncs, decisiva.
Us recomano la lectura de les propostes de José Montilla en matèria de política europea i internacional, així com el seu discurs d'avui a Lleida.
Per cert, porto dies intentant convèncer el nostre Director de Campanya, Pepe Zaragoza, que introdueixi un missatge final de campanya. Per ara, les propostes que li faig ("NO+PP. VOTA PSC") no acaben de convèncer-lo. S'admeten suggeriments.
Dijous, 4 de març
Avui m'ho he passat d'alló més bé. He estat de campanya per les Terres de l'Ebre. Començant per Sant Jaume d'Enveja -on he dinat, massa, però magníficament-, seguint per Amposta, on he saludat els companys que ensobraven paperetes al local del partit, i he repartit propaganda pel carrer; passant per Tortosa on he fet una entrevista a una ràdio i una altra a un setmanari i he visitat una entitat que celebrava per endavant el dia de la dona treballadora amb un contingut multicultural; i he acabat a Xerta on he mantingut una reunió amb responsables del partit i després hem fet un acte públic.
El cert és que s'aprén molt fent campanya a peu de terra. Sols pel contacte amb els companys de partit que estan a primera línia ja mereixeria la pena.
M'havia preparat unes notes per a la meva intervenció al míting, que transcric tot seguit. De fet, he hagut de canviar radicalment la meva intervenció, a causa de les paraules dels companys que em precedien, i molt especialment la de l'Alcalde de Sant Carles de la Ràpita que ha estat magistral.
NOTES PER A LA INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA AL MÍTING DE XERTA
Què es decideix en aquestes eleccions? O segueix el PP quatre anys més, o governa Zapatero. Aquesta i no altra és l'elecció de diumenge dia 14 de març.
Si volem aturar: la manipulació, la crispació, les mentides, el retrocés social, la involució autonòmica, la submissió a la política bel·licista de Bush o el transvasament de l'Ebre... Si volem aturar tot això: no votem PP. I no votem CiU, que pot acabar donant suport al PP. Cal dir també que per aturar tot això no valen 4 o 5 diputats més d'ERC o 1 o 2 diputats més d'IC. Per aturar tot això necessitem 160 diputats del Partit Socialista.
És cert que hi ha molta gent empipada amb el PP. Gent emprenyada. Molta gent disposada a plantar cara. Però nosaltres no volem sols plantar cara al PP. Volem fer-los fora del govern. Democràticament. Pacíficament. Però volem derrotar-los, no sols plantar cara. I per això calen 160 diputats i diputades socialistes.
I a Catalunya cal una victòria molt àmplia del PSC. Per compensar l'aventatge que té el PP a altres zones de l'Estat.
Ens cal una àmplia victòria del partit del President Maragall, amb Pepe Montilla al capdavant. Sols així tindrem a Espanya un govern progressista i dialogant.
Un govern que garanteixi un creixment econòmic que creï llocs de treball estables. Un govern que lluiti contra les desigualtats socials. Un govern que tingui com a prioritats l'educació i la sanitat públiques. Un govern que augmenti les pensions, sobretot les més baixes. Un govern que tingui pes a Europa. Un govern capaç d'escoltar i d'arribar a acords. Un govern que faci de la lluita antiterrorista un factor d'unitat entre els demòcrates, i no un instrument de divisió.
Aquest és el govern que Espanya necessita. Però no sols és un govern necessari. També és un govern possible. Els socialistes vàrem guanyar-li al PP les eleccions municipals de maig de 2003 a tota Espanya. Ara podem tornar a guanyar. Ara hem de tornar a guanyar.
El 14 de març hi ha dos camins. Seguir el camí del centralisme, la preopotència, l'autoritarisme, la crispació, la mentida i el transvasament. O obrir la porta a un govern progressista i dialogant presidit per Zapatero. Un govern per fer avançar la política social i aturar el transvasament. Saludem les plataformes en defensa de l'Ebre, però ara ens cal tenir un govern en defensa de l'Ebre!
No s'hi val a badar. Tots els vots són útils, inclús el vot en blanc. Són útils perquè expressen una opinió lliure. Però sols un vot assegura la derrota del PP: el vot socialista.
Si els ciutadans volen, podem derrotar el PP. Si els ciutadans volen, guanya Zapatero. I si guanya Zapatero, guanya Catalunya!
El cert és que s'aprén molt fent campanya a peu de terra. Sols pel contacte amb els companys de partit que estan a primera línia ja mereixeria la pena.
M'havia preparat unes notes per a la meva intervenció al míting, que transcric tot seguit. De fet, he hagut de canviar radicalment la meva intervenció, a causa de les paraules dels companys que em precedien, i molt especialment la de l'Alcalde de Sant Carles de la Ràpita que ha estat magistral.
NOTES PER A LA INTERVENCIÓ DE MIQUEL ICETA AL MÍTING DE XERTA
Què es decideix en aquestes eleccions? O segueix el PP quatre anys més, o governa Zapatero. Aquesta i no altra és l'elecció de diumenge dia 14 de març.
Si volem aturar: la manipulació, la crispació, les mentides, el retrocés social, la involució autonòmica, la submissió a la política bel·licista de Bush o el transvasament de l'Ebre... Si volem aturar tot això: no votem PP. I no votem CiU, que pot acabar donant suport al PP. Cal dir també que per aturar tot això no valen 4 o 5 diputats més d'ERC o 1 o 2 diputats més d'IC. Per aturar tot això necessitem 160 diputats del Partit Socialista.
És cert que hi ha molta gent empipada amb el PP. Gent emprenyada. Molta gent disposada a plantar cara. Però nosaltres no volem sols plantar cara al PP. Volem fer-los fora del govern. Democràticament. Pacíficament. Però volem derrotar-los, no sols plantar cara. I per això calen 160 diputats i diputades socialistes.
I a Catalunya cal una victòria molt àmplia del PSC. Per compensar l'aventatge que té el PP a altres zones de l'Estat.
Ens cal una àmplia victòria del partit del President Maragall, amb Pepe Montilla al capdavant. Sols així tindrem a Espanya un govern progressista i dialogant.
Un govern que garanteixi un creixment econòmic que creï llocs de treball estables. Un govern que lluiti contra les desigualtats socials. Un govern que tingui com a prioritats l'educació i la sanitat públiques. Un govern que augmenti les pensions, sobretot les més baixes. Un govern que tingui pes a Europa. Un govern capaç d'escoltar i d'arribar a acords. Un govern que faci de la lluita antiterrorista un factor d'unitat entre els demòcrates, i no un instrument de divisió.
Aquest és el govern que Espanya necessita. Però no sols és un govern necessari. També és un govern possible. Els socialistes vàrem guanyar-li al PP les eleccions municipals de maig de 2003 a tota Espanya. Ara podem tornar a guanyar. Ara hem de tornar a guanyar.
El 14 de març hi ha dos camins. Seguir el camí del centralisme, la preopotència, l'autoritarisme, la crispació, la mentida i el transvasament. O obrir la porta a un govern progressista i dialogant presidit per Zapatero. Un govern per fer avançar la política social i aturar el transvasament. Saludem les plataformes en defensa de l'Ebre, però ara ens cal tenir un govern en defensa de l'Ebre!
No s'hi val a badar. Tots els vots són útils, inclús el vot en blanc. Són útils perquè expressen una opinió lliure. Però sols un vot assegura la derrota del PP: el vot socialista.
Si els ciutadans volen, podem derrotar el PP. Si els ciutadans volen, guanya Zapatero. I si guanya Zapatero, guanya Catalunya!